FILOSOFIA.

2n Batxillerat
ANTROPOLOGIA PLATÒNICA
“Fer filosofia és estar en camí”. Jaspers

5. ANTROPOLOGIA PLATÒNICA

MITE DEL CARRO ALAT

Definició
El mite de la carro alat, en el diàleg del Fedre, ens presenta la teoria antropològica de Plató (la
visió de l’ésser humà). Fonamentada en la teoria de les idees i en la teoria del coneixement, la
teoria antropològica és també una teoria dualista.

Explicació del mite

L’ànima viu en el món de les Idees. Si l’auriga controla els dos cavalls(o sigui, si la raó manté en
equilibri les tendències positives i negatives de l’home), li serà possible enlairar-se i gaudir de la
contemplació de les idees. En canvi, la manca de domini dels cavalls farà perdre l’equilibri, i
l’ànima, perdrà les ales, i caurà al món de les coses. D’aquí que l’anhel més gran de l’ànima sigui
retornar al seu món original i el retorn de l’ànima al seu món natural requereix fer renéixer les
ales a través de l’AMOR (ANHEL DE BELLESA).

Explicació simbòlica
El mite compara l’ànima humana a un carro alat. L’auriga condueix un carro tirat per una parella
de cavalls: un de blanc (bell i bo) i un de negre (lleig i dolent).
- L’auriga simbolitza la capacitat intel·lectual de l’home (PART RACIONAL).
- El cavall blanc simbolitza les tendències positives, les passions nobles de l’home
(PART IRASCIBLE).
- El cavall negre simbolitza les tendències negatives, les passions innobles de l’home
(PART CONCUPISCIBLE).

DUALISME COS-ÀNIMA
Plató defensa el dualisme cos-ànima:
- El cos és físic, mortal, sensible i imperfecte.
- L’ànima és percebuda com una força, com una entitat dinàmica, immortal, intel·ligible i
perfecta. Les Idees són a l’abast de l’ànima perquè l’ànima forma part d’aquest món,
però ha estat expulsada temporalment.

La concepció platònica de l’ésser humà defineix que l’home és, fonamentalment, la seva
ànima.
L’ànima humana està accidentalment i incòmodament unida al cos que pertany al món
de les coses sensibles i temporals (el cos és un destorb, una presó de l’ànima). Això
demostra una ALTA VALORACIÓ DE L’ÀNIMA i una molt BAIXA VALORACIÓ DEL
COS.

IMMORTALITAT DE L’ÀNIMA
Per a Plató, l’ànima és immortal i reconeix que els seus arguments davant d’això són probables i
amb dubtes. Però el fet de la immortalitat de l’ànima és una de les doctrines fonamentals de
 FILOSOFIA. 2n Batxillerat
ANTROPOLOGIA PLATÒNICA
“Fer filosofia és estar en camí”. Jaspers

Plató i va constituir una novetat filosòfica. Els arguments que Plató utilitza per demostrar la
immortalitat de l’ànima són:

Argument dels CONTRARIS

Per Plató, tot s’origina del seu contrari.
Sense el contrari una cosa no existiria. Tot s’equilibra amb el seu contrari. (la vida
genera mort i la mort genera vida).

L’ànima no pot morir perquè la mort genera vida un altre cop.

Argument de la SIMPLICITAT
L’ànima és simple (no és composta) ja que és semblant a les idees i la mort s’entén com
una descomposició de les parts.

Com que aquesta és simple i no es pot descompondre, no pot morir, sempre serà
eterna. “La simplicitat de l’ànima la fa indestructible, la seva immortalitat és total”.

Argument de la REMINISCÈNCIA
L’ànima ha preexistit en el món de les Idees.
Com que l’ànima existeix abans de la unió amb el cos, això ens permet justificar que
aquesta continua existint quan el cos mor.

L’AMOR
Per Plató, amor i coneixement són inseparables: l’anhel d’anar més enllà del sensible i intuir les
idees, la vertadera realitat.
En el diàleg El banquet, sis convidats en un banquet són els sis protagonistes que elogien
l’amor, tot exposant-ne, successivament, les seves corresponents concepcions. Tal com és
habitual en els diàlegs platònics, la darrera paraula la té Sòcrates, portaveu de la visió platònica:

Fedre: Elogia l’amor i en parla des de la perspectiva de l’amant, no pas de l’amat. L’amant està posseït
per una força divina que el fa capaç de realitzar proeses; en conseqüència, l'amor és la força inspiradora
de grans gestes.

Pausànies: L’amor és la força transformadora de pròpia personalitat. L'enamorat se sent estimulat a

desenvolupar, guiat per l'amat, la seva persona.

Erixímac: Des d'una perspectiva mèdica i biològica, elogia el poder o força generadora de l'amor: tota la
natura, diu, està impregnada d'amor.

Aristòfanes: Veu l'amor com el desig de trobar el que ens manca, la recerca d’una unitat perduda. L'amor
neix de la mancança i de la nostàlgia, ens veiem incomplets i necessitem l'altre: som un fragment que
aspira a la seva totalitat. Il·lustra la seva visió amb el mite de les tres classes d'amor . Cada meitat cerca la
seva altra meitat. L'amor es el desig de tornar a la pròpia situació originària; jo només seré feliç si trobo la
meva autèntica meitat, la meitat que em manca.
 FILOSOFIA. 2n Batxillerat
ANTROPOLOGIA PLATÒNICA
“Fer filosofia és estar en camí”. Jaspers

Agatò: Parla de l'amor des de la perspectiva passiva de l'amat; el banquet o trobada es feia en honor seu i
ell veu l'amor com el desig de rebre, propi de les persones que es creuen dignes de ser estimades.

Sòcrates: És el darrer a parlar i afirma que l'amor es un desig del que no es té i es anhelat com el més
sublim i bell; és, diu, un impuls cap a la plena realització humana. L'amor que neix com a desig que
desvetllen els cossos bells que m'envolten és tan sols una primera i primitiva forma d'amor. Després,
s'ennobleix i es transforma en anhel envers les ànimes justes i belles. I així, progressivament, fins a
l'autèntic i perfecte amor, el que se sent envers les idees, sobretot la de Be i Bellesa. Aquesta forma
superior i sublim d'amor (amor platònic) pot fer renéixer les ales perdudes de l'ànima perquè s'enlairi fins
al món de les idees.

L’HADES
Mite propi de la tradició mitològica grega que explica que l’Hades és l’inframon on van a parar
totes les ànimes. Després de la mort i alliberament de l’ànima, aqueta s’endú el bon o mal
comportament de la vida
El significat del mite és clar: cal tenir cura de l’ànima durant tota la vida perquè sinó se’n
poden patir les conseqüències quan l’ànima s’alliberi del cos, moment en el qual podrà
retornar al mon del les idees o no.