Pau C, David B:

1. Alea Jacta est→→→→” la suerte está echada”

2. Alias→→→→el teu altre nom
3. Maremàgnum→→→→confusió
4. Lapsus→→→→se t'ha anat del cap una idea o qualsevol cosa.
5. Quid Pro quo→ →→→guanya guanya
6. Quòrum→→→→prou gent/som suficients
7. Quid→→→→tema important
8. Ultimàtum→→→→Últim avis
9. Vox populi→→→→ho sap tothom
10. Memoràndum→→→→recopilatori del que s’ha fet.

Albert, Paul Mallorquín i Pol Garcia Maseda:

1. Alter ego: “Un altre jo, un segon jo”

2. Àlies: Anomenat d’una altra manera
3. Ergo:
4. Per se:
5. Viceversa:
6. Ídem:
7. Corpus: se utiliza para designar el conjunto completo de objetos que serán
sometidos a estudio
8. Auditorium:
9. Alma mater:
10. Bis:

Mario i Héctor:
A contrariis: Per contra,
Accèssit: S'ha acostat
Homo sapiens: Home que sap
In situ: Al lloc.
Potestat: Poder.
Quid pro quo: Reciprocitat, que s'ha donat alguna cosa a canvi d'una altra cosa.
Rara avis: Escàs ocell
Referèndum: Per consultar
Requiescat in pace (RIP): descans en pau.
Rictus: Rigidesa
Sic: Així
Ester, Martina i Carla:
1) Desideràtum: “Allò desitjat”
2) Alter ego: “un segon jo”.
3) Àlies: Per un altre nom
4) Ex libris: “dels llibres”.
5) Maremàgnum: “confusió”
6) Quid: “El què”.
7) Quòrum: “Dels quals”.
8) Ultimàtum: “Acabat [el termini]”.
9) Modus vivendi: “Manera de viure”.
10)Opera prima: “Primer treball”.

Lucía i Jana:

- Lapsus → relliscada
- Memoràndum → allò que cal recordar
- Ex novo → de nou
- Modus vivendi → manera de viure
- Ab illo tempore → en aquell temps
- Alea iacta est → la sort està llançada
- Ultimàtum → últim avís
- Verbigràcia → per exemple
- Ex profeso → que ha sigut fet intencionadament
- Ad eternum → per sempre

Laia i Emma:
· Ex professo →amb la intenció
· Ex abrupto →de sobte
· Motu proprio →per la seva voluntat
· Citius, fortius →més ràpid i més fort
· Maremàgnum →confusió
· Contra naturam →contra la naturalesa
· Memoràndum →allò que cal recordar
· Desideràtum →alguna cosa desitjada
· Suo tempore →en el moment apropiat
· Ante meridiem →abans del mitgdia
Anna i Batraz
1. Beligerant II Conflite/Conflictiu
2. amor caecus est ll el amor es ciego
3. PLVS VLTRA ll Més enllà
4. errare humanum est ll errar és de humanos
5. in extremi ll al final
6. a priori ll primer
7. alter ego ll un altre jo
8. ultimatum ll últim avís
9. Casus veli ll motiu del conflicte
10. idem ll lo mismo

Aissatou i Jerdi

Ultimàtum: últim aviso

Alma mater: mare nutrícia.
Ergo: Por el tant.
Viceversa: Al contrari
Incónigto: Saber o pensar.
Alter Ego: Un altre jo
Post Data: Després d'haver sigut fixat
Etcétera: I la resta
Statu quo:
Bis: dues vegades
Circa: al voltant de

Júlies i Ariana:
- Lapsus ------------------------------ Falta comesa verbalment o per escrit
- Maremàgnum ----------------------Gran confusió
- Plus ---------------------------------- Més
- Postdata ---------------------------- Escrites més tard
- Súmmum --------------------------- El més
- Ultimàtum -------------------------- Última oportunitat
- A priori ------------------------------- Anteriorment
- In crescendo ----------------------- A creixent
- De facto ----------------------------- De fet
- Persona non grata --------------- Persona no benvinguda
Eric i Pau
1. Ultimátum: ultima oportunitat
2. Alter ego: un altre o mateix
3. Modus operandi: manera de fer
4. A posteriori: a posterioritat
5. vox populi; veu del poble
6. in extremis: a l’extrem
7. idem: igual ell mateix
8. mea culpa: culpa meva
9. Dura lex, sed dex: La llei és dura, però és la llei
10. ab illo tempore: en aquell temps
11. ex aequo: per igual
12. Medium: mitja

Dídac i Antonio Martínez

Ídem: el mateix
Alter ego: l’altre jo
A priori: anteriorment
Corpus: cos
Post dat: després de la data
Homo sapiens: home llest o savi
Memoràndum: una cosa que cal recordar
Etcètera: la resta i les altres coses
Auditorium: auditori
Persona non grata: persona no grata

JOEL I LAIA GUARDI

Lapsus: “Relliscada”. Es designa així qualsevol error o equivocació que hom comet
sense voler-ho. Abans es concretava més el tipus d’error amb els genitius calami, si
es cometia escrivint (error de la ploma), o linguae, si era parlant (error de la llengua).
El primer cas, propi del món dels manuscrits, s’usa molt poc. En canvi, encara
apareix de tant en tant la segona forma, lapsus linguae, si bé li va guanyant el
terreny el terme lapsus, tot sol.

Plus: “Més”. Adverbi que, substantivat, designa pagues complementàries del sou
base d’un treballador.
Postdata (abr. P.D.): “[Paraules escrites] després de la data [i signatura]”. Així
s’encapçala encara avui, sovint en la forma abreujada, allò que s’afegeix al final de
tot d’una carta o d’un escrit.

Desideràtum m. Allò que no és i seria més de desitjar que fos.

Ultimàtum: “Acabat [el termini]”. Participi substantivat del verb ultimo, utilitzat com a
terme diplomàtic, sinònim d’advertiment previ a la resolució última i definitiva d’una
situació conflictiva amb mitjans més contundents.

Àlies / alias: Per altre nom, anomenat d’una altra manera (emprat sovint davant de
malnoms i pseudònims); malnom o pseudònim. De l’adverbi llatí alias, “d’una altra
manera, altrament”.

Alter ego: “un altre jo, un segon jo”. [Ex: Sempre anaven junts: ell era el seu alter
ego // El Carles és el meu alter ego en la direcció de l’empresa].

Maremàgnum. Gran confusió,

Ínterim: “interval, intermedi”. Temps que transcorre entre dues accions o entre el
moment en què s’està i alguna cosa que ha de ocórrer; es construeix sense
complements.