Tema 1 - Presocràtics

Heràclit  presocràtic i recopilador de fragments. Defensor del canvi permanent i

el canvi constant.
- 12: són diferents les aigües que cobreixen als que entren en el mateix riu.
- 49a: entrem i no entrem en els mateixos riu. Som i no som.
- 91: és impossible banyar-se dos cops en el mateix riu.
Un mateix riu no és mai el mateix , ja que, sempre està canviant. No només el riu, sinó
que tot el món físic està canviant constantment i no para mai de fer-ho. Això vol dir
que per molt que diguem que tot és estable no és així. (Exemple: una taula per molt
que sembli que està igual que el primer dia, les potes s’han anat rovellant i un dia
finalment es trencarà pels canvis que han anat succeint progressivament).
- 36: per a les ànimes (foc: per això quan tens una idea és que t’has il·luminat) la
mort és convertir-se en aigua; per a l’aigua la mort és convertir-se en terra.
Però de la terra prové l’aigua, i de l’aigua l’ànima.
- 53: el conflicte és el pare de totes les coses, el rei de totes les coses. A uns ha
fet déus i a altres homes, a uns ha fet esclaus i altres lliures.
- 80: És necessari saber que el conflicte és comunitat, que la disputa és justícia, i
que tot arriba en ser per la disputa.
Quan només hi ha un element hi ha estabilitat, però si hi ha dos elements contraris
voldrà dir que estan en lluita (química grega: foc, vent, aigua i terra). El canvi és el
resultat de la lluita entre dos adversaris amb la victòria d’un d’ells. Quan hi ha un
empat entre dos adversaris NO hi ha canvi. No és que hi hagi pau quan no hi ha canvi
sinó que la lluita esta en un punt d’igualtat màxima. (Exemple: cordes de l’arc o violí).
Per Heràclit dins d’aquesta lluita hi ha un element que te un rol especial. Aquest és el
foc que es canvia per a tots els elements i el compara amb l’or i les mercaderies. Ja
que, l’or serveix per donar una mesura en els intercanvis. Això vol dir que el foc dona
mesura en les lluites que hi ha entre els elements adversaris. Se’l associa amb la
intel·ligència i intenta que la lluita no sigui destructiva sinó que constructiva i
equilibrada, és a dir, fa que tots els intercanvis siguin justos. En resum el foc fa que el
canvi sigui intel·ligent, constructiu i equilibrat. (Ànima = Foc = Moneda de canvi =
Logos)
Logos en la filosofia logos vol dir: raó, paraula, teoria, lògica... (Logopeda: persona que
t’ensenya a pronunciar les paraules – Biólogo: persona que se sap la teoria de la vida).

Parmènides  presocràtic. D’ell se’n té de referència un poema. Crítica a Heràclit

i la seva idea del canvi constant. Ell defensa la permanència de les coses.
Parla de què només hi ha dues possibles maneres d’entendre les coses, dos camins:
- Un on l’ésser és i el no-ser NO és. Diu que és el camí de la veritat i la certesa. Si
és si i no és no. És l’exemple de què no hi ha canvi i les coses són permanents.
 - L’altre on l’ésser NO és i el no-ser és. És el camí de la incertesa i la foscor, ja
que, res il·luminarà els teus passos. Un si pot deixar de ser-ho i un no pot
passar a ser. És un camí pels ases, cecs, gents de dos cervells... referint-se a
Heràclit) És l’exemple d’un procés de canvi.
Pensa que no t’has de fiar de la experiència sinó que t’has de fiar del pensament. Això
és perquè les experiències poden ser diferents segons el moment, en canvi, si un
pensament està ben pensat SEMPRE serà un bon pensament i mai canviarà. Quan es
dius que l’ésser necessàriament és, vol dir que és impossible que sigui d’una altre
manera. Tot el que existeix, existeix i malgrat que dins de l’ésser canviï, l’ésser no
canvia, ja que, el total de massa, volum... no varia i segueix sent sempre tot el que
existeix. Per tant, saber el que és una taula, un cotxe... és un coneixement insegur i un
coneixement temporal perquè al final la taula acabarà sent ferro oxidat i fusta. El que
diu Parmènides és que s’hauria d’eliminar totes aquelles coses que aniran canviant
sinó que s’hauria d’estudiar tot el que és perquè deixaran de ser un coneixement
temporal.