Què és el seminograma? Quins tipus d’anomalies pot presentar?

El seminograma, o espermiograma com també se'l coneix, és una anàlisi del semen que
es realitza per tal d'estudiar el grau de fertilitat masculina en funció del volum aspecte i
pH del semen i el nombre, la morfologia i la mobilitat dels espermatozoides .

El seminograma és una prova essencial a l'hora de decidir quin és el tractament de

fertilitat més adequada o, si escau, la tècnica de reproducció assistida més indicada
segons les proves de fertilitat que es realitzen a tots dos membres de la parella. Així, si
els resultats són normals, es recorrerà a coits programats o inseminació artificial,
mentre que si el semen indica una situació patològica que compromet la fertilitat de
l'home s'optarà per la fecundació in vitro.

Les principals anomalies que pot presentar són:

Número d’espermatozoides deficient

Durant el camí que han de recórrer els espermatozoides fins a arribar a les trompes de
Fal·lopi, on es troba l'òvul, topen amb nombrosos obstacles que no tots els
espermatozoides són capaços de superar.
Per aquesta raó, és fonamental comptar amb una bona quantitat d'espermatozoides a
l'ejaculat, perquè almenys un sigui capaç d'arribar fins a l'oòcit i es produeixi la
fecundació.

Les tres complicacions bàsiques relacionades amb la quantitat d'espermatozoides són:

➢ Oligozoospèrmia o oligospèrmia: es diagnostica quan el recompte

d'espermatozoides és menor a 15 milions/ml d'ejaculat.

➢ Criptozoospèrmia: actualment es defineix en mostres en l'anàlisi inicial de les

quals no s'observen espermatozoides encara que sí que se n'aprecien alguns
després de la centrifugació. Abans es definia com la presència de menys de
100.000 espermatozous/ml.

➢ Azoospèrmia: ocorre quan no veiem cap espermatozoide a l'ejaculat.

Mobilitat espermàtica reduïda

Perquè l'espermatozoide arribi a l'òvul, s'ha de moure o “nedar” pel tracte reproductor
femení de manera progressiva, ràpida i vigorosa, és a dir, ha de tenir un moviment que
permeti avançar a bon ritme.

Determinem que la mostra de semen presenta astenozoospèrmia o astenospèrmia, és

a dir, problemes de mobilitat, si més no del 40% dels espermatozoides es mouen o si
més no del 32% ho fan de forma progressiva, és a dir, amb moviment d'avanç o
desplaçament.
Morfologia estranya de l’espermatozoide

Un espermatozoide considerat normal ha de tenir tres estructures perfectament

definides:

➢ Cap ovalat, sense vacúols ni irregularitats al contorn.

➢ Peça mitjana o coll de gruix i longitud adequada.
➢ Cua fina, llarga i mòbil.

Diem que un espermatozou és morfològicament anòmal quan presenta alguna o

diverses d'aquestes estructures alterades. Per exemple: cua enrotllada, més d'una cua,
cap rodó o punxegut, peça mitjana molt curta o engrossida…

Altres anomalies al semen

Encara que les alteracions anteriors són les més comunes, n'hi ha d'altres que també
són importants a l'hora d'estudiar la qualitat seminal. Algunes són:

➢ Hipospèrmia: s'indica quan el volum d'esperma és inferior a 1,5 ml.

➢ Necrospermia: es tracta d'una alteració de la vitalitat espermàtica diagnosticada
quan més del 58% dels espermatozous són morts.
➢ Aspermia: és l'absència d'ejaculat.
➢ Leucospèrmia o piospèrmia: es determina quan veiem més d'1 milió de
leucòcits/ml de semen ejaculat.

Què és la fragmentació de l’ADN dels espermatozoides? Quines són les seves possibles
causes?

La fragmentació de l'ADN espermàtic fa referència a trencaments al material genètic

que conté l'espermatozoide. Aquesta fragmentació pot ser de cadena senzilla o de
doble cadena, segons les cadenes d'ADN que es vegin afectades pel trencament.

Qualsevol alteració a l'ADN dels espermatozoides de l'home pot ser una causa
d'infertilitat masculina, ja que la integritat del material genètic és essencial perquè el
desenvolupament embrionari passi de manera normal.

Per tant, amb un elevat nombre de lesions a l'ADN dels espermatozoides, la

probabilitat d'aconseguir un embaràs i que aquest arribi a terme es pot veure reduïda.

Hi ha diversos factors que poden provocar l'augment de trencaments a l'ADN dels

espermatozoides, però entre les causes més freqüents hi ha les següents:

Elevada temperatura testicular

degut a episodis de febre alta, presència de varicocele o, fins i tot, per portar roba
ajustada.
Tractaments farmacològics
certs medicaments poden donar lloc a la fragmentació de l'ADN espermàtic.

Exposició a contaminants
els pesticides i certs compostos químics poden causar el dany de l'ADN de
l'espermatozoide.

Tabaquisme
els homes fumadors tenen una pitjor qualitat seminal i, a més, fumar pot augmentar la
quantitat d'espermatozoides amb el seu ADN fragmentat.

Edat avançada
la fragmentació de l'ADN espermàtic augmenta amb l'edat, sobretot a partir dels 45
anys.

Què és el proteoma? Quines tècniques hi ha per fer comparació de proteïnes?

És el conjunt de proteïnes que un organisme sintetitza a partir dels gens que conté per
donar a la cèl·lula el caràcter individual. Aquest conjunt de proteïnes determina com
són els organismes, com funciona el cos i com es comporta.
El proteoma es modifica segons el temps de desenvolupament, el tipus de teixit i les
condicions ambientals a què estigui sotmès l'organisme com l'estrès, per la qual cosa
entendre de manera molecular com opera la cèl·lula sota diverses circumstàncies
permet entendre el paper que juguen en el procés salut-malaltia.

El terme es va utilitzar per primera vegada pel Dr. Marc Wilkins el 1994 i ha estat
aplicat a diferents escales als sistemes biològics.

PROCEDIMENT EXPERIMENTAL

PROTEÏNES NOM FUNCIÓ

DIFERENCIALS
KLK3_HUMAN Antigen específic de la Hidrolitza la semenogelina-1 provocant
pròstata així la liqüefacció del coàgul seminal

APOE_HUMAN Apolipoproteina E APOE és una apolipoproteïna, una

proteïna associada a partícules de lípids,
que funciona principalment en el
transport de lípids mediat per
lipoproteïnes entre òrgans a través del
plasma i els líquids intersticials.

CLUS_HUMAN Clusterina Funciona com a xaperona extracel·lular

que impedeix l'agregació de proteïnes
no natives
ANXA3_HUMAN Annexina A3 Inhibidor de la fosfolipasa A2, també
posseeix propietats anticoagulants.
També escindeix l'enllaç cíclic de
l'inositol 1,2-fosfat cíclic per formar
inositol 1-fosfat.

ALBU_HUMAN Albúmina A grans trets es pot dir que és un

'transportador' de la sang i el conté el
plasma. Així i tot, també té usos
cosmètics i culinaris, entre d'altres; per
exemple, per unir els objectes de fang
trencats s'utilitza una massa feta
d'albúmina amb hidròxid de calci, que
és molt dura i semblant al ciment.
PTGDS_HUMAN Prostaglandina-H2 D- Catalitza la conversió de PGH2 a PGD2,
isomerasa una prostaglandina implicada en la
contracció/relaxació del múscul llis i un
potent inhibidor de l'agregació
plaquetària.

PAEP_HUMAN Glycodelina Glicoproteïna que regula els passos

crítics durant la fecundació i també té
efectes immunomonomoduladors.
S'han identificat quatre glicoformes, a
saber, la glicodelina-S, -A, -F i -C en
teixits reproductors que difereixen en la
glicosilació i l'activitat biològica. La
glicodelina-A té activitats
anticonceptives i immunosupressores

EP3B_HUMAN Epididimal secretora Possible funció en la maduració dels

de la proteïna E3-beta espermatozoides.

B2MG_HUMAN Beta-2-microglobulina Component del complex major

d'histocompatibilitat (MHC) de classe I.
Intervé en la presentació d'antígens
peptídics al sistema immunitari.
M.tuberculosis EsxA o EsxA-EsxB
aplicada de manera exògena (o EsxA
expressada en l'hoste) s'uneix a B2M i
disminueix la seva exportació a la
superfície cel·lular (els nivells totals de
proteïnes no canvien), probablement
conduint a defectes en la presentació de
l'antigen de classe I.
PPAP_HUMAN Àcid prostàtic de la Una tirosina fosfatasa inespecífica que
fosfatasa desfosforila un nombre divers de
substrats en condicions àcides (pH 4-6)
incloent monoèsters d'alquil, aril i acil
ortofosfats i proteïnes fosforilades.

TGM4_HUMAN Proteïna-glutamina Associat al procés reproductiu dels

gamma- mamífers. Catalitza la reticulació de
glutamiltransferasa 4 proteïnes i la conjugació de poliamines
amb proteïnes específiques del tracte
seminal.

SEMG2_HUMAN Semenogelina-2 Participa en la formació d'una matriu de

gel (coàgul d'esperma) atrapant les
secrecions de les glàndules accessòries i
els espermatozoides ejaculats.

DDAH1_HUMAN N(G),N(G)- Hidrolitza N(G),N(G)-dimetil-L-arginina

dimetilarginina (ADMA) i N(G)-monometil-L-arginina
dimetilaminohydrolasa (MMA) que actuen com a inhibidors de
1 la NOS. Per tant, té un paper en la
regulació de la generació d'òxid nítric.

CRIS1_HUMAN Proteïna secretora rica Pot tenir un paper en la fusió i

en cisteïna 1 maduració esperma-òvul.
GRÀFICS

Funció molecular

Després de filtrar els resultats no classificats, observem que les proteïnes a analitzar es
divideixen de manera equitativa en dos grups molt diferenciats:
- Els que tenen activitat catalítica
- Els que tenen una funció vinculant

Component cel·lular

Després de filtrar els resultats no classificats, observem que les proteïnes a analitzar es
divideixen en dos grups:
La gran majoria són entitats anatòmiques cel·lulars, tot i que també hi ha una petita
part que es poden considerar complexos que contenen proteïnes.
Classe de proteïna

Després de filtrar els resultats no classificats, podem veure que tenim molts tipus de
proteïna diferent, predominant les proteïnes portadores i de transferència i els enzims
d’interconnexió de metabòlits.
Tanmateix, també trobem present proteïnes fixadores de Calci, proteïnes de defensa i
immunitat i enzims modificadors de proteïnes.

Procés biològic

Després de filtrar els resultats no classificats observem que aquestes proteïnes es

divideixen en molts tipus de processos en els que intervenen.
El gruix d’elles participen en el procés cel·lular o el procés metabòlics. Un altre grup
important és el que s’encarrega de la regulació biològica.
En menor mesura, també trobem molts processos d’estímul, immunitat,
desenvolupament i de reproducció.
Ruta

Després de filtrar els resultats no classificats veiem que, novament, les proteïnes es
divideixen en grups equivalents entre ells:
- Mapa de senyalització CCKR
- Activació de cèl·lules T

ESQUEMA
Amb l’esquema de les proteines podem constatar certs punts importants:
- La proteïna DDAH1 (N(G),N(G)-dimetilarginina dimetilaminohydrolasa 1) no
interacciona amb cap altre.
- Les proteines CRISP1 (Proteïna secretora rica en cisteïna 1) i EDDM3B
(Epididimal secretora de la proteïna E3-beta) només interactuen entre elles.
- La proteïna ALB (Albùmina) és la central i principal i amb la que interactuen tota
la resta en major o menor mesura.

INTERPRETACIÓ I DIAGNÒSTIC

Tenim dues possibles interpretacions dels resultats amb les dades de les que disposem:

- Dèficit o superàvit d’albúmina: gràcies a l’esquema que ens ha proporcionat la

web String, hem pogut corroborar que l’albúmina representa l’eix en el que es
mouen i funcionen la majoria de proteïnes estudiades. Això ens fa pensar que,
qualsevol tipus de mal funcionament d’aquesta proteïna implicaria un problema
en la funció i desenvolupament de la resta, el que podria provocar una
infertilitat.

- Varicocele: El varicocele és la dilatació de les venes dins de la pell flàccida que

sosté els testicles (escrot). Aquestes venes transporten sang sense oxigen des
dels testicles. Un varicocele es produeix quan la sang s'acumula a les venes en
lloc de circular de manera eficaç cap a l'exterior de l'escrot.
Entre les proves realitzades a les persones amb sospita d’aquesta malaltia, es un
estudi proteïnúric testicular, doncs una de les primeres causes és l’alteració
qualitativa d’aquestes.