El Cas de Liverpool: Curiositat o

Psicopatia?

Nom: Quim Oltra, Adri Calles Trufero i Lucia Alonso Vázquez

Curs: 4t ESO

Professora: Mònica González

Any: 2021-2022
En aquesta part del projecte volem dedicar un paràgraf per a totes aquelles
persones que ens han ajudat i ens han facilitat i aportat coneixement per a poder dur
a terme la redacció i composició d’aquest treball.
Primer de tot, volem donar un fort agraïment a la nostra tutora del treball Mònica
González per la seva implicació en aquest projecte. Tant per la guia que ens ha
aportat com per les correccions que ha fet per a proporcionar un projecte ben
enllestit.
També volem agrair a totes les psicòlogues que han col·laborat en les entrevistes
realitzades en aquest treball, per la seva dedicació de temps i esforç. Sheila Garcià
Herrera, Especialitzada en psicologia infantil, Eva Bargalló Alonso, psicòloga
general sanitària especialitzada en nens, María José Calderón Nogales,
especialitzada en psicologia infantil.
Índex

Introducció 3
1.1 Presentació del Cas de Liverpool: 3
1.2 Justificació del tema: 3
1.4 Mètode de treball: 4
1.5 Objectius 4
Desenvolupament: 5
2.1 Descripció del cas: 5
2.2 Explicació d’altres casos: 8
2.3 Antecedents del cas: 12
2.4 Comparació de casos: 13
La família 13
L’entorn social: 14
Localització geogràfica i classe social: 14
Personalitat: 15
2.5 Anàlisi casos: 17

Conclusió: 18
4. Webgrafia: 21
5. Bibliografia 24

ANNEX 1 25
Entrevistes 25
ANNEX 2 36
Psicopatia i Sociopatia 36
ANNEX 3 39
Estrasburg i el cas de Liverpool 39
 1. Introducció

1.1 Presentació del Cas de Liverpool:

Alguna vegada t’has preguntat per què les persones maten? Doncs nosaltres sí.
Específicament ens hem preguntat per què els nens poden arribar a matar a una
persona. Com és que un nen, amb la innocència que l’acompanya, és capaç de
matar a un altre humà. És per simple curiositat o hi ha alguna malaltia o psicopatia
prèvia? Pot un nen matar a un altre només pel fet de voler saber el que se sent al
matar? Quines són les causes, siguin mentals o socials, que fan que un nen acabi
decidint matar a un ésser humà?
Aquestes preguntes ens han portat a fer aquest projecte de recerca.

1.2 Justificació del tema:

Fa un temps, a classe de català vam llegir un llibre anomenat Noel et Busca.
Aquesta novel·la tracta sobre un noi que no recorda res del seu passat i que, a
mesura que avança el llibre va descobrint-lo. Quan vam acabar de llegir el llibre,
vam fer una sèrie de projectes a classe els quals ens van ajudar a entendre millor la
història i els motius pels quals l’autor, Àngel Burgas, va escriure la novel·la. Fins i tot
vam tenir l’oportunitat de parlar amb ell i fer una xerrada on vam poder preguntar els
nostres dubtes.
Amb totes aquestes xerrades i projectes, vam descobrir que el llibre estava basat en
un cas delictiu que hi havia succeït a la vida real. El cas de Liverpool.

Així va ser com “vam descobrir” el cas i com vam tenir constància que existia. Un
temps més tard, vam començar el treball de recerca. Amb ajuda d’algunes activitats
conjuntes es van formar tres grups amb tutores diferents, cada grup tenia
participants que estaven interessats en temes similars. Les primeres sessions a
classe van ser orientatives. Classes en les quals cada un individualment feia
activitats per a orientar-se de cara al treball i per a començar a conèixer el
funcionament d’aquest treball de recerca, una feina que mai havíem portat a terme,
ja que aquest és el nostre primer TR. A mesura que vam anar fent les activitats, es
van anar creant grups per a fer els treballs. En el nostre cas, vam decidir ajuntar-nos
pel fet que volíem fer un treball que tractes de criminologia i a la vegada psicologia.
Encara no teníem escollit el tema que tractaríem per al nostre TR. En aquest
moment ens vam recordar d’aquell cas de Liverpool que havíem vist fa temps en el
projecte de lectura de català. Vam començar a investigar una miqueta i ens va
agradar el que estàvem veient. Per aquest motiu, primer vam decidir fer un treball
analitzant el cas, però vam pensar que se'ns faria curt, i per això vam tenir la idea de
fer un treball descriptiu i comparatiu en el qual comparem el cas amb altres casos de
nens assassins.

3
Vam plantejar el treball, vam decidir els objectius i fet tot això ens vam posar a
treballar.

1.3 Tipus de treball:

El treball que farem serà de tipus descriptiu, comparatiu i hipoteticodeductiu.
Tot i que en un principi ens hem plantejat una pregunta, que intentarem resoldre,
tant a partir del coneixement que ens aportaran els diferents casos i de la gran
aportació que ens donaren les diferents professionals en psicologia. La pregunta
que ens hem plantejat és la següent:“Els nens maten per curiositat o per
psicopatia?”

En aquest treball descriurem i analitzarem el cas de l’assassinat de James Bulger,

un nen que va ser assassinat i torturar per uns altres dos nens més grans que ell.
Compararem aquest impactant cas amb altes casos de nens que van decidir
cometre un assassinat. Intentarem esbrinar si hi ha una relació entre tots aquests
casos. La nostra idea és aclarir el motiu pel qual els nens són capaços de matar a
una persona.

1.4 Mètode de treball:

Primer farem recerca del cas principal en webs fiables i contrastades amb
informació verídica de diaris locals i fiables. Una vegada feta, descriurem el cas amb
molt detall a la vegada que aconseguim i fem recerca d'altres casos per a poder
comparar amb el cas principal. Després farem una descripció més curta però també
detallada d’altres casos de nens assassins. Una vegada finalitzat tot veurem els
apartats i semblances que tenen els casos i les similituds que podrien haver-hi entre
els altres casos i com van actuar-hi els assassins. A punt de finalitzar, farem una
anàlisi general i una anàlisi extensa i detallada en la que intentarem resoldre els
nostres objectius amb la informació que tenim i amb l’ajuda de pàgines webs
contrastades. Per últim, formularem una conclusió en la qual resumirem i extraurem
la informació important del projecte.

1.5 Objectius
1 - Descriure amb el màxim detall el cas de Liverpool.
2 - Intentar esbrinar les raons per les quals van cometre el crim.
3 - Determinar si hi ha una relació entre el seu delicte i altres delictes comesos per
nens.
4 - Determinar si ho van fer per curiositat o per psicopatia

4
 2. Desenvolupament:

2.1 Descripció del cas:

Aquest cas va succeir el dia 12 de febrer de 1933. Va impactar a tot el món a causa
de l'edat dels assassins. Amb tan sols deu anys, Robert Thompson, nascut el 23
d'agost de 1982, i John Venables, el 13 d'agost de 1982, van ser els protagonistes
d’un crim que va passar a la història. El segrest, l’assassinat i la prèvia tortura de
James Bulger, un nen de tan sols dos anys, van impactar el món. Com era possible
que dos nens educats en un sistema escolar i social primermundista poguessin
haver comès un acte tan greu i impactant com un assassinat?

Aquests successos van passar

a Liverpool, Anglaterra.
Una mare va acudir a un
centre comercial amb el seu fill
de dos anys, James Bulger.
Van entrar a una carnisseria,
però quan es va dirigir a
pagar, no va veure ni rastre
del seu fill. El van buscar per
tot el centre comercial fins que
van haver d'avisar als agents
de seguretat. Aquests van
anunciar la desaparició del © Font: Shorts Cut Tv
nen per altaveus del centre demanant qualsevol cosa que se sabés del menor. El
van estar buscant durant molta estona, però, quan no el van trobar, van avisar a la
policia. Van revisar totes les botigues del centre; això no obstant, va ser inútil, no va
aparèixer enlloc.

En un principi les teories apuntaven que el nen havia sortit del centre comercial. La
cerca es va fer més gran i van ocupa més franges. A mesura que les hores
passaven, es començava a sospitar
que era un cas de segrest.
L'endemà van ser revisades totes
les càmeres de seguretat del
centre. En aquelles es podia veure
el nen sortint de la botiga, i pocs
minuts després a la mare també.
Des d’una altra càmera es podia
veure com el nen seguia a dos
adolescents, amb els quals va
abandonar el centre comercial
agafat de la seva mà. © Font: The Irish TIme

5
Es pensava que els nens amb els quals havia sortit podien tenir entre 14 i 18 anys,
en un principi es creia que el nen podia estar bé amb ells. Els vídeos de les càmeres
es van difondre per tot Liverpool amb la intenció que algun pare identifiqués els
menors. Una dona va trucar a la policia dient que coneixia als dos menors i que
sabia on vivien (una de les 100 persones que també ho van fer). Els policies la van
creure i van aprofundir en la seva confessió. Es tractava de dos menors que eren
habituals en marxar de l’escola en hores lectives i cometre petits delictes. Es van
formar dos grups per investigar als menors, encara que aquesta denúncia no era
molt diferent de les altres. Van poder demostrar que els nens havien faltat a classe
aquell dia, el dia de l'assassinat. Els van portar detinguts pel seu comportament tan
inusual. Els policies estaven molt confosos, ja que pensaven que els nens de les
imatges eren més grans. Les entrevistes cap a ells van ser fetes amb molta cura. Un
dels nens, després de moltes hores de preguntes, no va aguantar més i va
confessar als seus pares i a la policia que ell i el seu amic eren els culpables de la
desaparició.

Va explicar que el divendres 12 de febrer ell i el seu amic van anar al centre
comercial cap al migdia, que havien robat unes quantes llaminadures i més coses
per tirar-les per les escales. Poc després van veure a James Bulger i li van fer
senyals perquè sortís de la carnisseria on estava. El van agafar de la mà i van sortir
del centre comercial i el nen es va posar a plorar. En un principi la intenció de
Thompson era empènyer-lo al carrer més transitat davant del centre
comercial perquè fos atropellat, però no ho van aconseguir, la segona idea va ser
llançar-lo a un canal, però James va caure de cara i es va fer un bony al front, des
d'on va començar a sortir una mica de sang. La gent es va apropar, no obstant això,
van dir que eren germans i que havia caigut, que el portaven a casa.
Van començar a caminar 5 kilòmetres
fins a les vies del tren on van començar
a donar-li amb pedres al cap, cada cop
que James intentava pujar, el tornaven a
tombar al terra de cops i puntellons,
també van saltar a sobre d'ell, van
agafar una barra de 10 kg i la van deixar
caure diversos cops sobre el seu cap.
Quan James ja estava mort el van deixar
a les vies i el van tapar. Van deixar el
cap a l'altre costat de la via perquè el
cos es partís en dos i semblés un
accident. © Font: Alamy

John Venables va assegurar ser còmplice, però que tot el pla va ser idea de Robert
Thompson. Robert assegurava tot el contrari.

6
Les proves forenses van confirmar que els dos nois tenien restes de la mateixa
pintura blava que la trobada al cos de James Bulger. Els dos tenien sang a les seves
sabates. La sang de la sabata de Thompson va ser analitzada i es va confirmar que
pertanyia a James Bulger. Una sèrie de ferides a la cara de Bulger encaixaven amb
una part de la sabata de Thompson
El dissabte 20 de febrer de 1993 els dos nois van ser acusats de la mort de James
Bulger i va sortir a la llum que els dos menors havien sigut reconeguts culpables del
segrestament i l'assassinat.

Robert Thompson John Venables

En el dia del judici, tots els testimonis que van veure als dos menors amb James van
pujar a l'estrat i van confessar tot el que havien vist, en cap moments els menors es
van disculpar. A mesura que el judici s'avançava es va començar a anomenar als
nois com a “Nen A” “Thompson” i “Nen B” Venables.
Van ser condemnats a vuit anys a un centre fins que complissin els 18. En juliol de
2001 van sortir dels centres i van ser redistribuïts a diferents ciutats. Se'ls va canviar
el nom i mai podrien tornar a veure’s ni veure a la família de James, estarien en
constant vigilància. Al final Jon Venables va acabar a la presó per diferents
il·legalitats i delictes que va cometre, mentre que Robert Thompson va poder tirar
endavant.

7
2.2 Explicació d’altres casos:

AMARJEET SADA:

El primer cas que tractarem será un d’un nen de vuit anys nascut a l'Índia, el nom
d’aquest nen es Amarjeet Sada:

És un dels assassins serials més joves del

món. Amarjeet Seda va néixer a l'Índia, el
1998, i que mai no va poder desenvolupar
una consciència plena de tot el mal que va
cometre.
La seva família vivia a l'extrema pobresa a
Mushahari, on treballava el seu pare.

Amb set anys, el seu promptuari indicava © Font: el segle de Torreón

que ja havia comès tres assassinats en només dotze mesos. Totes les víctimes
van ser nadons, inclosa la seva germana de només vuit mesos.

El primer assassinat va ser al seu cosí, després va seguir amb la seva germana i
finalment va ser contra un veí, de sis mesos. Els pares van amagar l'evidència i
van decidir protegir-lo.

Tot i això, malgrat comptar amb aquesta protecció, Amarjeet un dia va ser lliurat a
les autoritats per declarar. El noi no va sentir por ni temor en explicar els seus
assassinats. Ell declarava amb gust totes les anècdotes, fins i tot quan es
quedava sense paraules, aixecava la mà, però ho feia per demanar menjar i fer
més agradable la seva estada.
Com que era un assassí menor d'edat, els efectius no podien tractar-lo com un
adult. Els seus actes només van tenir una sentència de tres anys a la presó.

Fins al dia d’avui és un misteri el motiu de per què tenia un desig tan gros de voler
assassinar a nadons que eren inofensius.

8
ERIC SMITH

El segon amb el qual compararem

el cas de Liverpool serà el d'Eric
Smith, un nen nord-americà de
tretze anys.

Eric Smith va ser un criminal dels

Estats Units que va néixer el 22
de gener de 1980.
Específicament, va néixer al
comtat de Steuben a Nova York.
© Font: ABC
Va créixer amb grans complexos pel fet que durant anys va patir abús verbal i físic
dels seus companys que el van fer sentir dèbil i vulnerable. Tant maltractament rebut
va afectar el seu comportament normal i va crear una bomba que va explotar sobre
un nen de quatre anys anomenat Derrick Robie.

Ja feia un temps que es presentava una conducta estranya i fora del comú en Eric.
Un dia va arribar a casa molt enfadat i nerviós i va demanar ajuda al seu pare. El
seu tutor li va aconsellar donar cops a una bossa de boxa que hi havia en el garatge
fins que es cansés. Segons el pare, aquesta acció desfaria tota la seva fúria i dolor.

Passat un temps, el nen va arribar a casa amb les mans plenes de sang i dient que
havia colpejat un arbre unes quantes vegades. Això era mentida, ja que el que
realment havia passat era que Eric havia seguit el consell del seu pare, però en
compte de donar cops i treure la seva fúria a una bossa de boxa, ell va decidir fer-ho
amb un ésser humà. Aquesta tendència violenta es va veure incrementada amb el
pas dels dies, fins que el 2 d’agost de 1993 va treure tota la força i ràbia que tenia
guardada dintre sobre el petit Derrick.

Aquell mateix dia, el petit Derrick de quatre anys es dirigia tot sol cap a un
campament d’estiu que es localitzava molt a prop de casa seva. Aquest, li havia
insistit a sa mare que no es preocupés, que no hi havia cap perill i estaria tot bé. Era
la primera vegada que el nen anava sol.
Durant aquest curt trajecte, Derrick es va trobar amb el seu assassí, que també es
dirigia cap al mateix lloc. I va ser així com Eric va veure a Derrick i va decidir
enganyar-lo per a portar-lo fins a una zona de boscos una miqueta allunyada.

Eric va pedrejar, violar i estrangular al pobre nen.

Segons l’informe forense, la causa de la mort de Derrick va ser un traumatisme

cranial produït per les roques i pedres que Eric va llençar sobre el seu crani.

Una vegada que Eric va acabar d'alliberar la seva fúria, va tornar al campament a
jugar com si res hagués passat.
Quan va culminar amb el seu assassinat, va agafar l’esmorzar de Derrick i va
esclafar una banana que portava el nen, va beure una mica d’una beguda vermella
anomenada “Kool Aid” i va vessar la resta sobre el nen mort.
Quatre hores de cerca van ser suficients per trobar el cadàver del nen en un camí

9
entre el bosc i casa seva. La investigació es va iniciar investigant a tot aquell que
pogués haver vist a la víctima el dia del crim. Eric Smith va ser un d’ells, per tant,
quan la policia es va presentar a casa seva l’assassí va començar a posar-se
nerviós. Mentre més interrogaven a l’assassí, més s’accentuava el seu estat de
nerviosisme. D’aquesta forma, la policia s'adonà que Eric sabia tot el que li havia
passat a Derrick. L'endemà, les autoritats van demanar al jove que els portés amb la
seva bicicleta al lloc on havia vist per última vegada a Derrick. Eric es va portar
directament al lloc on ell havia posat fi a la vida del nen.
Previ a aquest fet, una de les seves veïnes anomenada Marlene Hessel va informar
que el jove li havia fet preguntes sospitoses com “Que passaria si l’assassí hagués
sigut un nen?”.

Finalment, l’ADN d’Eric va ser trobat al cos d Derrick. La mare del Jove va defensar
el seu fill al·legant que aquest patia de greus trastorns psiquiàtrics. La seva mare va
dir que Derrick li hi havia confessat que no sabia per què havia matat a aquell nen.
La mare deia que ell era conscient del mal que havia provocat i que ell era
responsable de què havia fet.

Quan Eric escoltava arguments i sentències en contra seu no expressava cap mena
d’emoció ni tan sols remordiment.

El jurat va ser testimoni del caràcter del presumpte homicida, ja que en mig de les
declaracions va protagonitzar enrabiades com colpejar-se el cap contra el sol.

L’única pregunta que el nen no va ser capaç de respondre va ser en perquè va

matar a Derrick.
El 16 d’agots de 1994 va ser condemnat per assassinat en segon grau i va ser
sentenciat a la pena màxima per a un menor d’edat. En aquell moment el marge era
d’un mínim de nou anys de presó a cadena perpètua.

Deu anys després es va celebrar una audiència a porta tancada per a valorar la
llibertat condicional de l’acusat.
En aquesta audiència, Eric va demanar perdó a la família de Derrick i va declarar
que si pogués tornar el temps enrere, li agradaria canviar-se per Derrick i suportar
tot el dolor que havia causat.

10
JESSE POMEROY:

L’últim dels casos amb què compararem el cas de

Liverpool serà el de Jesse Pomeroy, un nen
estatunidenc.

Jesse Pomeroy va ser un criminal Nord-americà que

es va convertir en la persona més jove condemnada
per un delicte d’assassinat en primer grau a la història
de l’estat de Massachusetts.

Va néixer el 29 de novembre de 1859 a Charleston.

Vivia en una família desestructurada, el seu pare era
un alcohòlic, que cometia abusos cap a ells cada cop
© Font: Wikipedia
que s'enfurismava una mica amb ells. Per culpa d’aquests abusos va començar a
sentir plaer pel dolor que patien les persones. Quan era més petit va matar als
canaris de la seva mare, però, quan el van descobrir torturant al gat del veí van
decidir que el millor era tenir mascotes, van pensar que d’aquesta manera els
problemes s’haurien acabat.

Quan es va fer gran va començar a capturar i segrestar a nens petits, se’ls

emportava a zones remotes de la ciutat on els torturava, els-hi clavava agulles, els
tallava amb una navalla, els mossegava..., Van ser molts casos de nens que van
declarar que era un adolescent, però cap l’identificava, després d’haver comès
milers de crims va ser identificat i empresonat fins als vint-i-un anys. La seva mare
va lluitar perquè el deixessin sortir i al final ho va aconseguir, va sortir amb catorze
anys. Ella i el seu germà van dir que el vigilarien i estarien a càrrec seu.
Un dia mentre estava a la botiga una nena li va demanar una llibreta, ell li va dir que
les tenia al soterrani, ella el va seguir sense gens de por, quan van estar ja sota, la
va tortura i la va decapitar, va deixar el cos allà i es va netejar la sang i va marxar.
La mare el va estar buscant i va ser trobada al soterrani, però el cadàver ja estava
en un nivell de descomposició molt elevat. Pomeroy va ser excusat perquè algú va
dir que l’havia vist pel carrer. Setmanes després va ser vist intentant segrestar a un
nen petit per uns ferrocarrils, van anar a l’escola i no el van identificar, no obstant
això, quan tornava de l’escola va passar per la comissaria i va ser identificat pel
mateix nen quan el va veure.
Va ser condemnat el 1874 a penjament, tanmateix, per la joventut del reclús cap
governador va voler firmar la sentència, que va ser cadena perpetua. L’any 1917 es
va poder barrejar amb la resta de reclusos pel seu bon comportament.

11
2.3 Antecedents del cas:
En aquest apartat volíem poder endinsar-nos en els dos nens del cas de Liverpool,
en el per què dos nens tan petits i innocents podrien haver arribat al punt de voler
matar a algú, per fer-ho i dur-ho a terme hem hagut de buscar informació sobre la
infància dels nens, cosa que no ha resultat molt fàcil, ja que la gran majoria de la
informació que pot arribar a sortir en Google és de després de l’assassinat o de
l’assassinat, però alguna cosa hem pogut trobar amb la qual orientar-nos. El que
hem descobert és que els dos nens van passar uns anys molt difícils al principi, pel
fet que tots dos van patir a casa separacions de pares. També per part dels dos
podem descobrir que van patir abandonament familiar. A més es va provocar una
situació de poca implicació en l’educació per part dels seus pares. Van patir altres
desgràcies com alcoholisme per part dels seus pares o de persones que vivien en el
seu entorn o eren de proximitat, i també podem descobrir que tots dos van poder
arribar a patir assetjament escolar.
Probablement, aquests factors van poder influir en el comportament dels assassins i
potser van ser un desencadenant de l’assassinat.

12
2.4 Comparació de casos:
Per esbrinar les raons per les quals tots els nens anteriors van cometre un crim tan
fort com matar a una persona, hem de buscar formes i estratègies per a poder
determinar el perquè d’aquests successos. Una forma de saber-ho, és comparar el
cas principal (el de l’assassinat de James Boulguer) amb els altres casos, per trobar
similituds i diferencies que ens puguin ajudar a determinar quines són les causes
més comunes per les quals un nen pot arribar a assassinar a una persona. Gràcies
a les entrevistes realitzades a les psicòlogues amb l’ajuda de la nostra tutora, hem
agafat els apartats i àmbits més importants per a poder comparar els crims.

La família
Com a primera causa per la qual aquests assassins han arribat a matar a un altre
ésser humà, tenim la falta d’atenció por l’educació a la casa del menor, lligat amb
problemes familiars greus.

Com a exemples d’aquests casos, tenim el de Jesse Pomeroy, que vivia en una
família desestructurada amb un pare alcohòlic que abusava d’ell. En el cas de
l’assassinat de James Bulguer, també ens podem adonar que la seva familia no
tenia una dedicació pedantesca cap al menor. Eric Smith tenia una família
aparentment no desestructurada, però una educació on els pares hi van tenir poca
dedicatòria cap al menor també és suficient. El mateix passava amb Amarjeet Sada.

L’entrevista a una psicòloga especialitzada en nens (annex 1), també ens dona a
entendre que la família té un gran pes. Segons ella, un dels factors que pot influir és
“El fet de com l'hagin educat, l’ambient familiar que hagi tingut, que hagi patit
maltractaments, que hagi viscut a casa seva l’alcoholisme…”

Amb aquests exemples, ens adonem de la importància que té l’educació dels pares
en el comportament dels nens. La família és el primer lloc on un nen es mou i es
desenvolupa, i és on el nen pren consciència dels hàbits i valors que s’han de tenir.
L’ambient familiar que hi hagi serà el que anirà conformant la seva conducta i el
desenvolupament de la personalitat.
La interacció entre els pares i mares amb els fills és una relació continua, i per
aquest motiu, són el mecanisme que utilitza un nen per orientar-se i aprendre del
que està malament i el que no.

Per a posar un exemple, imaginem-nos que un extraterrestre acaba d’arribar a un

planeta nou, i el que veu és una cultura en la qual la gent mata per afició. Un lloc en
el qual tots es barallen fins a la mort per l’únic fet de divertir-se. Aquest
extraterrestre entendrà que aquest comportament és una cosa normal, i
s’acostumarà a fer el mateix que fa tota la gent d’aquest món imaginari.
El mateix passa amb els nens. Si en la seva família veuen violència, i la violència és
una cosa comuna, el nen conviurà amb la violència d’una forma més normal i
s’acostumarà a aquesta.
Un nen és com una memòria USB buida, i les experiències del nen l’ompliran.
Depèn del que el nen vegi i escolti tindrà un sentit d’allò que és correcte diferent.

Explicat això, ens hem de quedar amb el concepte. Per a un nen la família és el lloc

13
on aprèn a comportar-se, si en aquest lloc la violència està present, és més
probable que el nen entengui la violència com una cosa normal i desenvolupi un
caràcter més agressiu.

L’entorn social:
L’entorn social i les amistats que el componen són un altre factor que influeix molt en
el comportament que un nen pugui tenir. Escollir bons amics que imposin una
influència sana pot ser crucial per la vida d’un nen, ja que en els moments difícils, la
gent i, en especial, els nens se solen recolzar en els seus amics per a poder superar
els conflictes. De vegades això és bo i de vegades pot ser molt dolent.

Com a exemples de casos en els quals l’entorn social ha afectat el comportament

dels nens tenim el d’Eric Smith i el de l’assassinat de James Bulguer.

En el cas d’Eric Smith, l’entorn social el va afectar d’una forma diferent, ja que no
van ser els seus amics els que van modificar el seu comportament, sinó que van ser
els seus enemics que eren els únics que formaven part del seu entorn social. El fet
de no tenir un amic o un familiar on recolzar-se, ni cap persona del seu entorn que
pugués entendre’l i aconsellar-lo bé, va ser (en part) el que va provocar l’agressivitat
i el comportament impulsiu que va acabar en un assassinat. En aquest cas en
donem compte de la gravetat de tenir un entorn social empobrit i tòxic.

En el cas de l’assassinat de James Bulguer, l’entorn social té una gran importància

en el comportament dels assassins. Els dos nens, Jon Venables i Robert Thompson,
tenien problemes familiars similars. En els dos casos, els seus pares estaven
separats i no tenien una atenció parentesca, per tant, els dos van establir una
relació amigable bastant forta. Segurament va ser un d’ells el que va incentivar
l’assassinat, i probablement va ser l’altre el que el va seguir.

Localització geogràfica i classe social:

Com una causa una mica més externa que les anteriors, també pot tenir influència
la localització geogràfica, ja que les ideologies de les persones poden variar o fins i
tot arribar a ser completament diferents, podem trobar diferents tipus d’infància,
diferents tipus de conceptes de família o simplement nens que mai han pogut tenir
una família. La localització geogràfica pot arribar a ser un punt molt important pel
que una persona arriba a matar a un altre.

Com ens explica la psicòloga Eva Bargalló a la primera entrevista feta “no només
és el país sinó el com n'hi adopta, quin nivell socioeconòmic té la seva família,
en el cas que estigui en algun tipus de banda, de com sigui la seva
personalitat...”
Com ens acaba d’explicar la psicòloga no té per què ser el país sinó com és el lloc
on viu, com és la ideologia de la gent amb la qual es relaciona, si està ficat en algun
tipus de banda i ha de fer alguna cosa per entrar-hi. El nivell econòmic del país
també pot arribar a influenciar-hi.

També podem descobrir una igualtat en els tres casos que hem proposat la

14
localització geogràfica és completament diferent, són tres llocs diferents restant un
dels exemples en els quals els dos casos són de nens d’una mateixa localització
geogràfica. En els altres exemples podem descobrir que són llocs diferents, però
que els nens tenen el mateix problema, és a dir, tots tres són persones fredes i
sense cap remordiment a l’hora de matar.
Una cosa que també hem pogut observar, és que la localització geogràfica sol ser
en punts de les ciutats més empobrits o amb un estatus de riquesa menor.
Per posar un exemple: segur que un nen que es cria a un barri amb diners sense
dificultats, que va a l’escola cada dia, que es pot permetre una extraescolar amb les
quals poder passar una estona sense avorrir-se. Probablement, no tindrà les
mateixes creences o les mateixes possibilitats d’arribar a matar a algú que una
persona que no va a l’escola, no té diners, viu al carrer, està en una banda... Són
situacions molt diferents i no tenen cap punt de comparació, amb aquest exemple
volíem donar amb més claredat la importància que pot arribar a tenir la localització
del lloc on vius durant la teva infància o el moment en el qual t’estàs desenvolupant.
Amb això no volem descartar l’opció d’un assassinat en una zona rica del país, ja
que a part de la localització geogràfica, també hi ha altres factors que influeixen o
que poden arribar a influir com la personalitat, que analitzarem més endavant, i que
és independent de la localització geogràfica on et trobis.

Personalitat:
La personalitat d’un nen se sol relacionar més amb un temperament calmat i
innocent, tanmateix, la realitat és que la personalitat és una característica que es
basa, per una part, en les experiències que hagis viscut i, per l’altra part, en el teu
caràcter biològic com a persona. Hi ha persones que tendeixen més a desplegar un
caràcter agressiu que altres, i depèn de molts factors.
El conjunt de factors que hem pogut analitzar abans com, per exemple, una família
en la qual la violència està més present, o un entorn social en el qual els
comportaments agressius són una cosa normal i comuna, poden donar a entendre
una sèrie de comportaments al nen que pot veure com a correctes i que poden
afectar el seu comportament i, per tant, a la seva personalitat. Si a això li sumem un
caràcter agressiu biològic que un nen pot tenir, resulta en un aixecament de l’instint
agressiu que, per descarregar aquesta agressivitat guardada, pot derivar en un
assassinat.

Per conseqüència d’aquestes experiències i del seu caràcter biològic, es poden

desplegar una sèrie de trets de personalitat característics dels assassins.
Abans de començar, hem de dir que aquestes característiques són comunes en
assassins, però tot aquell que les tingui no ha de ser obligatòriament una persona
perillosa.
Els assassins solen voler tenir-ho tot controlat i no els agrada que les coses se'ls
surtin de control. Com diu Elizabeth Yardley, una criminòloga especialitzada que és
professora en la universitat de Birmingham City , se solen veure fascinats pel poder i
“busquen cridar l’atenció de la gent i fer valer el seu estrany sentit de l’autoritat”.
Com a un exemple, tenim el cas d’Eric Smith, que en mig del seu judici va fer una
expressió del seu caràcter, ja que no va suportar el no tenir-ho tot al seu control.
Una altra característica que es pot relacionar amb un assassí, és el fet de la
manipulació, perquè els assassins solen ser gent que és capaç de convèncer a la

15
gent del seu voltant perquè facin el que ells volen. Poden aconseguir portar-te a on
ells volen mitjançant el convenciment. Els casos en els quals hem pogut veure
manifestada aquesta qualitat són el d’Eric Smith i el de l’assassinat de James
Bulguer. En el primer cas, Eric va aconseguir convèncer al pobre nen perquè anés
on ell volia, una situació en la qual es pot veure el caràcter manipulador d’Eric. En el
segon cas, no tenim tanta informació per a poder-ho confirmar del tot, però seguint
els comportaments després del cas, en el qual podem veure com Jon Venables no
va passar amb èxit el procés de reinserció a diferència de Robert Thompson que sí
que va poder, podem deduir que, segurament, va ser Jon qui va incitar a Robert per
a dur a terme l’assassinat. Jon probablement va aconseguir convèncer a Robert, i
segurament va ser per la seva personalitat manipuladora.
Els assassins solen ser persones egoistes i amb un fort sentiment d’ego, és a dir
que es valoren excessivament a ells mateixos i solen intentar imposar el seu propi
criteri. Això fa que tinguin la necessitat de presumir sobre els seus crims i no tinguin
cap problema en expressar i detallar els seus assassinats. Aquesta característica és
encara més comuna en persones amb algun tipus de psicopatia o sociopatia. Per a
entendre més aquest comportament reviseu l’ANNEX 2.
Per exemple, podem veure com el comportament d’Eric Smith, tendeix més a ser
una sociopatia creada per l'assetjament escolar que ell va patir. Podem saber que és
una sociopatia degut als atacs d'ira que tenia. Com a un altre exemple, tenim el cas
de Jesse Pomeroy que probablement, per culpa dels abusos que patia i
l’alcoholisme a casa seva, va desenvolupar una sociopatia impulsiva. Com a cas
contrari tindríem el d’Amarjeet Sada, que en veure com no tenia greus dificultats
familiars, i amb la crueltat dels seus assassinats igual que la defensa dels seus
pares, podem veure com tendeix més a ser una psicopatia.

16
2.5 Anàlisi casos:
A partir dels tres casos hem fet una anàlisi en el qual poder veure les similituds
entres els diferents casos. En tots ells podem veure que tenen vides similars, tenen
entorns socials semblants en alguns d’ells. També podem veure que el caràcter dels
nens era similar, eren nens tímids, reservats…

Per què aquests nens van matar?

Com hem pogut veure en la comparació de casos anteriors, hi ha més d’un factor
que provoca l’agressivitat d’un nen. Per tant, la resposta no serà només una, seran
un conjunt de situacions que provocaran aquest brot de delinqüència per part dels
nens. Les entrevistes realitzades a psicòlogues, ens revelen que, en tots els casos,
estan d’acord en el fet que en el cas de James Bulger, els nens van haver de tenir
algun tipus de trastorn o malaltia mental. En tots els casos de nens psicòpates,
sempre està present un trastorn o malaltia mental, per tant, podem deduir que la
probabilitat que els trastorns marquin la diferència de l’assassinat, és bastant
possible. Així doncs, és veritat que no sempre és el trastorn l’únic que provoca
l’agressivitat, sinó que són les causes analitzades anteriorment que, totes juntes,
desenvolupen el trastorn en el nen.
Podem dir que el perquè de l’assassinat per part dels nens es pot diferenciar en
dues respostes. La primera, una psicopatia pura per la qual, com que no sentia
empatia, li va derivar en un assassinat pel qual no va sentir remordiments. També
hem de dir que els factors externs analitzats també afecten, però el que fan és
augmentar la psicopatia, no obstant això, no la provoquen com en el següent cas.
En el segon cas, van ser els factors familiars, socials geogràfics i probablement de
personalitat, que van derivar en un trastorn i seguit d’un assassinat.

17
 3. Conclusió:

Com a últim apartat del treball, ens queda concloure la informació per a poder
determinar els resultats obtinguts i extraure la informació important.

Ens ha quedat clar que un nen no mata per curiositat. Tots els casos que hem hagut
d’analitzar durant aquest treball, han sigut provocats per una sèrie de situacions
externes i internes que han desencadenat en el comportament agressiu de l’assassí.
El suport de les entrevistes també ens ha confirmat aquesta qüestió, cap de les
psicòlogues entrevistades creia possible que un nen fos capaç d’assassinar a una
persona per l’únic fet de tenir curiositat.
Hem après que cap dels assassinats és provocat per un únic fet, tots ells es
desenvolupen per una seqüència de situacions que influeixen les ganes de matar.

Un nen només mata quan hi ha alguna motivació per fer-ho. La més comuna de
totes, en els casos que hem analitzat, és matar per a descarregar la ràbia que
porten dintre a causa de les situacions desfavorables que els ha tocat viure com per
exemple l’assetjament escolar, l’abandonament parental o l’abús per part dels pares.
Això ens porta a trobar la solució, la qualitat de vida. En aquest cas no ens referim
econòmicament sinó la qualitat de vida en si. L’erradicació de problemes traumàtics
qui hagin pogut desencadenar una sociopatia en la persona i que, per tant,
comporten la millora de la seva qualitat de vida en si. De totes maneres, sempre hi
haurà casos de nens que assassinin pel fet que són agressius i a la vegada tenen
algun tipus de trastorn com la psicopatia, en aquest cas no es pot fer molt. No
existeix cura per a la psicopatia. Per tant, podem classificar dos grups. El primer es
el dels nens que maten per a descarregar la seva ràbia provocada per traumes, i la
segona són psicòpates agressius que no podem controlar.

Per concloure-ho tot, direm que els nens no maten per curiositat, però tampoc ha de
ser una psicopatia. Els nens que maten, maten per a buscar una forma de
descarregar la ràbia interior o pel simple fet que la psicopatia i el caràcter agressiu
els van voler matar.

18
19
Webgrafia

20
4. Webgrafia:
Casos de nens assassins.

● Juan Armando Corvin. Psicología i mente, [Niños psicópatas: 5 tristes casos

de asesinos menores de edad]. Recuperat de http:
https://psicologiaymente.com/forense/ninos-psicopatas-asesinos-menores-ed
ad-

● A24. [La escalofriante historia del asesino serial más joven del mundo].
Publicat el 23 de setembre de 2021. Recuperat de http:
https://www.a24.com/policiales/la-escalofriante-historia-del-asesino-serial-ma
s-joven-del-mundo-n859985

Vídeos

● Dinosaur Blog, [El increible caso de Derrick Robie]. Publicat fa tres anys.
Recuperat de http: https://www.youtube.com/watch?v=3Td4wnqMTaA&t=25s

● Sabrina Tortora. Preguntas incomoda, [Qué es un psicópata]. Publicat fa dos

anys. Recuperat de hhtp: https://www.youtube.com/watch?v=SuoneW4xOe4

● Psicoativa, [Qué diferencia hay entre un PSICÓPATA y un SOCIÓPATA].

Publicat fa quatre anys. Recuperat de http:
https://www.youtube.com/watch?v=PYczSODSinw&t=269s

Altres
● Marina Roy. Red Cenit, [El papel de los padres en el desarollo de la
personalidad de los niños]. Publicat el 27 de setembre de 2018. Recuperat de
http:https://www.redcenit.com/el-papel-de-los-padres-en-el-desarrollo-de-la-p
ersonalidad-de-los-ninos/

● El mundo. Sapos y Princesas, [Cómo pueden influir en el futuro de nuestros

hijos los amigos de toda la vida]. Recuperat de http:
https://saposyprincesas.elmundo.es/consejos/psicologia-infantil/como-influir-h
ijos-amigos-toda-vida/

● ABC. [Desvelan los cinco rasgos de la personalidad de un asesino en serie]

Publicat el 22 de juliol de 2015. Recuperat de http:
https://www.abc.es/sociedad/20150722/abci-asesinos-serie-caracteristicas-20
1507221132.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.abc.es%2Fsociedad%2F20150
722%2Fabci-asesinos-serie-caracteristicas-201507221132.html

21
 ● Diferenciador. Psicologia y mente, [Sociópata y psicópata]. Recuperat de http:
https://www.diferenciador.com/diferencia-entre-sociopata-y-psicopata/

● Mayo Clinic. [Trastorno antisocial de la personalidad]. Publicat el tres de març

de 2020. Recuperat de http:
https://www.mayoclinic.org/es-es/diseases-conditions/antisocial-personality-di
sorder/symptoms-causes/syc-20353928#:~:text=El%20trastorno%20de%20p
ersonalidad%20antisocial,y%20sentimientos%20de%20los%20dem%C3%A1
s.

Documentals

● Alvaro Matusm. Canal del crimen, [ROBERT THOMPSON Y JON VENABLES

- "EL ASESINATO DE JAMES BULGER"]. Publicat fa un any. Recuperat de
http: https://www.youtube.com/watch?v=_7l6cjfSNaE&t=932s

● Mariano Palazzi. Historia pura, [Eric Smith el NIÑO ASESINO - ASESINOS

EN LA HISTORIA]. Publicat fa un any. Recuperat de http:
https://www.youtube.com/watch?v=xk2mxY4S0V4&t=8

22
Bibliografía

23
5. Bibliografia

● Isabel Ferrer. El pais, [El Tribunal de Estrasburgo condena a Londres por el

juicio a los niños asesinos de Liverpool]. Publicat el diset de decembre de
1999. Recuperat de http:
https://elpais.com/diario/1999/12/17/sociedad/945385201_850215.html

24
ANNEX 1
Entrevistes

25
PROTOCOL D’ENTREVISTA

Dia: 5 de març de 2022

Lloc: Barcelona

Nom: Eva Bargalló Alonso

Edat (aprox.): 29

Sexe: Femení

Càrrec/ Ocupació: Psicòloga general sanitària especialitzada en nens, concretament

en trastorns del neurodesenvolupament i de l'aprenentatge.

Tipus d’espai: Consulta psiquiàtrica

Llenguatge/ idioma entrevista: Llenguatge col·loquial. Català

Tipus d’entrevista: Preguntes estructurades

Hora: 15:45-16:20 h (aprox.)

26
Entrevista a una psicòloga:

Per aconseguir la informació extreta d’aquestes preguntes hem hagut d’entrevistar a

dues psicòlogues, per aquesta en concret hem parlat amb la psicòloga Eva Bargalló
Alonso. Que és una psicòloga general sanitària especialitzada en nens,
concretament en trastorns del neurodesenvolupament i de l'aprenentatge.

1. Creus que una persona pot matar sense cap mena de malaltia mental?
Si, no només les persones que tenen malalties mentals greus per exemple una
psicopatia pot matar sinó que pot ser degut al lloc on viu, per exemple condicions
extremes de pobresa, que es trobi sotmès a molt estrès, a molts factors
socioculturals, a la família que hagi tingut…

2. Penses que un nen seria capaç de cometre un assassinat només pel fet de
tenir curiositat o de voler sentir el que és posar fi a la vida d’una persona?
No ho crec, coneixent el cas pels fets que es relaten a la història crec que hi havia
un trastorn mental pel mig, més que res per la falta d’empatia, la fredor amb la qual
fan front al judici. No crec que un infant tingui la curiositat de saber que és el que és
la mort o que sigui ell el que provoca la mort.

3. Un nen de deu anys educat en un país primermundista pot matar totalment

conscient que està fent?
Si, sí que podria perquè no només és el país sinó el com n'hi adopta, quin nivell
socioeconòmic té la seva família, en el cas que estigui en algun tipus de banda, de
com sigui la seva personalitat, sí que pot matar perfectament un nen de deu anys. El
que no estic d’acord és per tema de curiositat.

4. Com ha de ser tractat legalment un nen que ha assassinat a una persona

expressament?
En primer lloc, s’hauria de fer un estudi psicològic per saber perquè ha matat per si
hi ha algun trastorn pel mig i en el cas que sigui així hauria de ser internat en un
centre psiquiàtric per tal de poder donar tractament a aquest trastorn psiquiàtric, en
el cas que no hi hagi un trastorn hauria de ser dut a un centre de menors i després a
la presó.

5. Quins factors poden influir per tal que una persona decideixi cometre un
assassinat?
Jo crec que són molts els factors, en primer lloc, el cultural, no és el mateix per
exemple la cultura que es té a Sud-amèrica com la que es pot tenir a països a
Espanya o països del nord o del centre d’Europa, al fet que hi hagi bandes llatines.
El fet de com l'hagin educat, l’ambient familiar que hagi tingut, que hagi patit
maltractes, que hagi viscut a casa seva alcoholisme, després també el tema de la
personalitat, la personalitat que tingui. La relació amb els companys, amb els seus
iguals, són molts factors.

27
6. Coneixes el cas de l'assassinat de James Bulger? Si és així, què en penses?
Penso que aquests nens hi havia algun tipus de trastorn mental que els va dur a
cometre aquest crim. En primer lloc, per l’ensenyament, per les vegades que van
intentar matar-lo, no crec que fos ni accidentat ni simplement curiositat i per últim pel
judici que van tenir pel fet que no mostressin cap remordiment, aquesta fredor. Eren
nens que els hi agradava el fet de veure potser patir a un altre nen i això ens indica
que podien tenir algun trastorn mental.

7. Què pot haver fallat en una societat perquè apareguin casos com aquests?
Crec que no és que falli una cosa o no, crec que el fet que hi hagi gent que mati a
altres sempre hi ha existit, l’únic que ara mateix es visibilitza molt més, els mitjans
de comunicació fan que tothom es pugui assabentar. Crec que és una cosa que
sempre ha existit el fet que gent matés a altres persones i l’única diferència és que
abans no s’intentava buscar la raó, és a dir no tothom mata per matar, hi ha molts
casos en els quals hi ha un trastorn de permeti abans no hi havia potser aquest
coneixement i aquest tractament. Per tant jo crec que sempre hi ha hagut i que no
és qüestió del fet que estigui passant una cosa en concret que estigui donant peu a
què hi hagi més crims.

8. Què creus que passa pel cap d’una persona que decideix fer un assassinat?
Depèn de si és un assassinat conscient o inconscient, depèn de si és en defensa
pròpia, per exemple en aquest sentit seria he de matar perquè si no em maten a mi,
per supervivència o per exemple si és conscient de voler fer mal a la persona doncs
per exemple en la violència masclista o a la violència cap a fills per fer mal a les
mares perquè aquí és un desitj de “vull fer-li mal a la persona” o els que estan al seu
voltant. En el cas e que sigui inconscient, amb inconscient em refereixo a un
accident no crec que hi hagi una premonició que es pensi res.

9. Quines conseqüències psicològiques poden derivar després d’un

assassinat en la persona que ha comès el crim?
Depèn novament de si és conscient o inconscient, de si és premeditat o no és
premeditat, en el cas que sigui premeditat com en el cas que esteu estudiant pot
haver-hi remordiment o no, en el cas que hi hagi per exemple un trastorn antisocial
el que antigament es coneixia com a psicopatia, no hi ha cap mena de
conseqüència en l'àmbit intern per la persona que comet, ja que no té cap mena de
remordiment, es caracteritza per aquesta fredor. En el cas que sigui involuntari sí
que evidentment pot ser considerat fins i tot un trauma i , per tant, pot arribar a patir
un trastorn d’estrès posttraumàtic, sentiments de culpabilitat, de tristesa, de sentir-se
que no val res.

10. Quines malalties mentals poden portar a una persona a cometre un

assassinat?
No crec que existeixi en sí una malaltia mental que sigui només aquesta pot fer que
una persona cometi un crim, però si hagués de dir alguna, seria per exemple un brot

28
psicòtic, ja que pots pensar que t'estan perseguint i , per tant, matar algú sense que
així ho desitgis o que fins i tot escotes veus que has de matar a algun membre de la
seva família. El que antigament es coneixia com a psicopatia o que ara es coneix
com a trastorn de la personalitat antisocial i es que crec que en realitat seria
qualsevol persona amb transtorn o sense, però destacaría aquests dos

29
PROTOCOL D’ENTREVISTA

Dia: 15 d’abril de 2022

Lloc: Barcelona

Nom: María José Calderón Nogales

Edat (aprox.): 29

Sexe: Femení

Càrrec/ Ocupació: Psicòloga infantil

Tipus d’espai: Biblioteca

Llenguatge/ idioma entrevista: Llenguatge col·loquial. Català

Tipus d’entrevista: Preguntes estructurades

Hora: 16:00-16:30 (aprox.)

30
Entrevista a una psicòloga:

Aquesta informació ha sigut obtinguda gràcies a les respostes de la psicòloga María

José Calderón Nogales. Especialitzada en psicologia infantil.

1. Creus que una persona pot matar sense cap mena de malaltia mental?
Sí. La psicopatia existeix: les persones que són psicòpates tenen una manca total
d'empatia, són fredes, calculadores i molt racionals, capaços de manipular sense
cap mena d'escrúpols. La psicopatologia, actualment, està més entesa com un
trastorn de personalitat (una manera de ser i d'entendre el món) diferent d'un
trastorn mental, com podria ser l'Esquizofrènia.

2. Penses que un nen seria capaç de cometre un assassinat només pel fet de
tenir curiositat o de voler sentir el que és posar fi a la vida d’una persona?
Un nen pot cometre un assassinat, però aquesta possibilitat queda emmarcada
dintre d'una personalitat del nen molt especifica... és a dir, si el nen té curiositat per
entendre el sofriment d'animals i persones fins al punt de cometre-ho, no parlaríem
de curiositat sinó d'una manca d'empatia i de respecte cap a les normes socials.
Aquest tipus de "curiositat" ja situaria al nen en una situació límit, és a dir,
normalment això no passa.

3. Un nen de deu anys educat en un país primermundista pot matar totalment

conscient del qual està fent?
Sí. Pot entendre tant que està malament en l'àmbit social com que està fent patir no
només a la persona que mata sinó a la família de la persona que mata. La
consciència moral es comença a desenvolupar des de la primera infància
(desenvolupament moral de Kolhberg) i així es comença a controlar el mateix
comportament equilibrant les nostres necessitats al que és acceptable socialment...
Podria ser també que patís alguna crisi psicòtica que "l'empenti" a fer-ho (per
exemple si escolta veus que li demanen que ho faci) però això sí que formaria part
d'un trastorn mental.

4. Com ha de ser tractat legalment un nen que ha assassinat a una persona

expressament?
Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre perquè no crec que hi hagi els
recursos necessaris per fer-ho. Realment, tal com s'entén la psicopatia, no té cura
perquè la persona desplega una manera de pensar molt egocèntrica, és a dir, la
persona psicòpata és així, no sent "remordiments" pels seus actes i no s'integra a la
societat. Per tant, encara no s'ha establert el tipus de tractament que necessitaria.
Però ben segur, en un principi, hauria d'estar aïllada d'altres persones per evitar més
mal i començar una teràpia molt intensiva que l'ajudi a entendre el món emocional
de les altres persones i a intentar saber diferenciar el que és correcte del que no ho
és.

31
5. Quins factors poden influir per tal que una persona decideixi cometre un
assassinat?
Si parlem de psicopatia, personalitat.
Si parlem d'una situació concreta: maltractament, abusos, defensa d'un menor...
També s'ha de ser molt impulsiu perquè matar a una persona és molt difícil, si forma
part d'un "accident" hi hauria molts factors a tenir en compte, però si és un acte
premeditat... Els factors es redueixen a la mateixa persona.

6. Coneixes el cas de l'assassinat de James Bulger? Si és així, què en penses?

No el coneixia, però l'he llegit per aquesta pregunta. Com a mare, m'he quedat
gelada. Com a psicòloga... Està clar que alguna cosa no funciona com a la resta de
nens, perquè estem parlant de tortura, d'un nen petit que plorava i que va patir
múltiples cops, en quin moment no és suficient sentir els crits i plors per parar???

7. Què pot haver fallat en una societat perquè apareguin casos com aquests?
No crec que sigui una cosa de societat. Crec que dintre de la població hi ha
persones que estan al límit (sigui per motius positius o negatius) (campana de
Gauss). Està clar que l'exposició a la violència que tenim ara i la immediatesa per
satisfer els nostres "capritxos" no ajuda, però no crec que siguin motius suficients
per arribar a cometre un assassinat.

8. Què creus que passa pel cap d’una persona que decideix fer un assassinat?
Doncs això m'agradaria saber... no obstant això, imagino que ha de sentir plaer en
fer-ho, una necessitat imperiosa de protagonisme i creure que està per sobre de la
llei (no només el produeix plaer el sofriment humà sinó també pensar que és tan
Intel·ligent que no l'atraparan)

9. Quines conseqüències psicològiques poden derivar després d’un

assassinat en la persona que ha comès el crim?
Depèn. Si és un psicòpata, cap, no entén la relació entre acció conseqüència. Si ha
estat un "accident" aleshores qui l'ha ocasionat té un sentiment de culpa molt gran i
segurament desenvoluparà un trastorn per estrès postreumàtic.

10. Quines malalties mentals poden portar a una persona a cometre un

assassinat?
Esquizofrènia en un moment de crisi psicòtica (al·lucinacions actives).

32
PROTOCOL D’ENTREVISTA

Dia: 15 d’abril de 2022

Lloc: Barcelona

Nom: Sheila García Herrera

Edat (aprox.): 32

Sexe: Femení

Càrrec/ Ocupació: Psicòloga de recursos humans

Tipus d’espai: Cafeteria

Llenguatge/ idioma entrevista: Llenguatge col·loquial. Català

Tipus d’entrevista: Preguntes estructurades

Hora: 19:00-19:45 (aprox.)

33
Entrevista a una psicòloga:

Aquesta informació ha sigut obtinguda gràcies a les respostes de la psicòloga Sheila

García Herrera. Especialitzada en psicologia infantil.

1. Creus que una persona pot matar sense cap mena de malaltia mental?
Sí. Sí no entenem la manca d'empatia completa com a patologia.

2. Penses que un nen seria capaç de cometre un assassinat només pel fet de
tenir curiositat o de voler sentir el que és posar fi a la vida d’una persona?
Crec que perquè això passés el nen tindria un context concret on per algun motiu
s'ha anat introduint a la violència i ha anat normalitzant situacions violentes, ja sigui
per cultura, societat, educació o per psicopatia

3. Un nen de deu anys educat en un país primermundista pot matar totalment

conscient del qual està fent?
Segurament responeu a algun instint que l'impulsa per aconseguir algun plaer, sigui
donat per una crisi o per la necessitat d'acabar amb algun patiment que entén que li
provoca la víctima.

4. Com ha de ser tractat legalment un nen que ha assassinat una persona

expressament?
Entenc que caldria privar-lo de llibertat per poder protegir-lo a ell i les persones que
l'envolten, paral·lelament iniciar un tractament intens perquè comenci a entendre les
normes i el patiment aliè.

5. Quins factors poden influir per tal que una persona decideixi cometre un
assassinat?
O psicopatia o context cultural o educatiu, entenent en aquest cas l'agressor com
una víctima d'aquest context que ha fet desenvolupar aquest tipus de conductes.

6. Coneixes el cas de l'assassinat de James Bulger? Si és així, què en penses?

No el coneixia fins ara. Penso que com a societat alguna cosa estem fent alguna
cosa malament.

7. Què pot haver fallat en una societat perquè apareguin casos com aquests?
No evitarem que apareguin aquest tipus de psicopaties , però si podríem detectar-ho
si en revisions pediàtriques incorporéssim més proves de salut mental.

8. Què creus que passa pel cap d’una persona que decideix fer un assassinat?
Tota conducta per estranya boja que sembli té una intenció positiva, de manera que
està buscant plaer d'algun tipus. Sigui acabar amb algun patiment o bé sigui el plaer
de fer patir per alguna patologia.

9. Quines conseqüències psicològiques poden derivar després d'un

assassinat a la persona que ha comès el crim?
Sí que es tracta d'una psicopatia cap.
Sí que és un accident o producte d'un atac molts, necessitaria una teràpia posterior
per treballar la culpabilitat i el xoc produït.

34
10. Quines malalties mentals poden portar una persona a cometre un
assassinat?
Crisi psicòtica, al·lucinacions. Psicopatia. I imagino que molts més.

35
ANNEX 2
Psicopatia i Sociopatia

36
Psicopatia:
La psicopatia és un trastorn antisocial de la personalitat que no té un únic
comportament amb el qual es pugui detectar a una persona que ho pateix. De totes
maneres, hi ha algunes accions que poden ser típiques d’una persona que pateix
psicopatia. Com a exemples, tenim el maltractament animal o la piromania, que és
un trastorn del control d’impulsos relacionat amb la provocació d’incendis.
Per a entendre com és un psicòpata, hem de veure les característiques comunes
que tenen tots ells. Com a una de les més importants, per no dir la més important,
tenim la falta d’empatia i la no diferenciació entre el que està bé i el que està
malament. Els psicòpates no fan l’esforç i el treball per a poder saber i pensar en el
que senten les altres persones. Simplement no poden fer-ho. Per aquest motiu, es
mostren d’una manera no emocional cap a la gent, i no tenen remordiments sobre
les accions que ells provoquen.

Imaginem-nos a einstein fent càlculs complexos sobre matemàtica o física, nosaltres

no seríem capaços de poder entendre i fer una reflexió o un raonament sobre el qual
ell està fent, i, per tant, no podríem reaccionar a aquests càlculs. Una cosa similar
passa amb els psicòpates, però amb els sentiments i emocions de la gent, no són
capaços de comprendre-les i actuen sense tenir-les en compte. Sol ser més comú
que els psicòpates apliquin un pensament racional sense tenir en compte les
conseqüències.
A diferència dels mites populars, un psicòpata no ha de ser obligatòriament un
assassí serial o una persona agressiva i perillosa. Pot viure perfectament en un
entorn familiar sense greus problemes i, de fet, la majoria d’ells viuen integrats en la
societat i no tenen grans problemes per culpa de la seva condició. És més, en els
grans càrrecs polítics o empresarials, sol haver-hi gent amb principis psicòpates o
inclús psicòpates al complet a causa de la gran responsabilitat i toma de decisions
que poden afectar a molta gent i que inclús pot involucrar morts que, amb la
personalitat d’un psicòpata, es poden prendre sense remordiments. Segurament hi
ha hagut grans personatges a la història que han tingut psicopaties.
Un psicòpata neix amb aquesta condició, i és independent de les experiències o
dificultats que hagi tingut la persona. Per expressar-ho de forma més clara, un
psicòpata neix psicòpata, no es crea. També hem de dir que viure en entorns amb
poca educació o amb violència, pot incentivar els comportaments psicòpates.

Malauradament, encara no s’ha pogut trobar una cura o una solució a la psicopatia,
per tant, els psicòpates busquen estratègies per a poder encaixar en la societat.
Aprenen el que és bo i el que és dolent per a després fingir tenir emocions per
aquelles coses que se suposa que estan malament , però per les que ells o elles no
senten cap empatia o emoció.

37
Sociopatia:
La sociopatia té unes característiques similars a les d’un psicòpata en el fet que un
sociòpata també pateix la falta d’empatia i la no diferenciació entre el que està bé i
el que està malament. Igual que els psicòpates, els sociòpates no han de ser
agressius, i poden estar integrats a la societat perfectament. De totes maneres, hi
ha una sèrie de diferències per les quals es pot diferenciar que ara explicarem.

La sociopatia és un trastorn de la personalitat antisocial igual que la psicopatia, i

comporta moltes característiques similars, però hi ha algunes diferències bastant
entenedores per a diferenciar-los. Com a una de les més rellevants, tenim que, els
sociòpates no neixen sociòpates, sinó que se'ls desenvolupa aquest trastorn a
causa de les experiències que viuen, a diferència de la psicopatia que és una
predisposició genètica, com hem vist avanç. Els sociòpates solen ser persones més
impulsives i que no tenen tanta planificació per la seva vida. Per a posar un
exemple, si un sociòpata s’involucra en un crim, ho farà d’una forma més impulsiva,
no planificarà res i no considerarà els riscos i conseqüències dels seus actes, en
canvi, un psicòpata planificarà i mirarà de fer-ho de la millor forma possible per a no
ser enxampat. A diferència dels psicòpates, que no són capaços de crear cap
relació d’amistat verdadera i fingeixen els sentiments, els sociòpates sí que poden
arribar a crear un sentiment d’amistat cap a una persona o un grup de persones que
tenen idees similars al sociòpata en qüestió.
Per conseqüència de la impulsivitat d’un sociòpata, aquests solen tenir atacs d’ira o
ràbia i és més difícil que acabin tenint una vida professional, ja que no són tan freds
i distants com els psicòpates. Per tant, és més comú que un sociòpata acabi sent
atrapat per la policia.

38
ANNEX 3
Estrasburg i el cas de Liverpool

39
Estrasburg i el cas de Liverpool:
L’any 1999 el tribunal dels drets humans amb la seu a Estrasburg, va començar a
remoure un cas molt conegut en tot el món en aquell temps. El cas de Liverpool.
Des d'aquest tribunal els magistrats van arribar a la conclusió de què Jon Venables i
Robert Thompson no va rebre un judici just, ja que va ser tractat com un adult.

El tribunal creia que els dos menors haguessin d’estar en llibertat, ni exonera als
menors de la culpabilitat de l’assassinat, però si des d'aquell moment obligarà al
Regne Unit jutjar als nens en un futur tenint en compte les seves condicions. “Edat,
capacitat intel·lectual, capacitat emocional i maduresa”.

Es va gravar la violació de drets humans que van cometre el tribunal cap als dos
menors. Quan es van jutjar als dos menors la pena va augmentar cinc anys més.
Des del tribunal d’Estrasburg els jutges van decidir portar a la llum l’errada que van
patir en jutjar-los. El tribunal va queixar-se de què no van jutjar als nens a porta
tancada, en tractar-se de dos menors. Segons la sentència del tribunal haver-la fet a
porta oberta podria haver afavorit a una intimidació cap als nens.
Els jutges van afegir que els nens van ser jutjats com a adults i que probablement la
formalitat i la terminologia dels jutges podria arribar a ser incomprensible pels
menors, per això els menors van tenir una indemnització.

L’errada que va sortir a la llum va portar una gran revolta, formada pels mitjans de
comunicació i també per les tres parts afectades; el govern britànic, els pares del
Bulguer, encara que les famílies dels dos nois assassins se'n van mantenir en
silenci. Encara que aquesta hagués sortit a la llum aquesta errada no va anul·lar el
veredicte de 1993, tampoc els exonera de la seva responsabilitat de l’assassinat.

A la part a la qual no es va donar molta importància va ser al canvi de lleis que es va

dur a terme. Es va modificar les lleis del sistema judicial d’Anglaterra i Gales, en
aquest moment un dels grans experts en drets dels nens va dir “El govern haurà
de canviar ara tota la forma en la qual son tractats els menors delinqüents per
dos motius. El primer és el veredicte que va donar el mateix Estrasburg i el
segon motiu és la Convenció Europees dels Drets Humans, firmada pel Regne
Unit que seria incorporada a la legislació en octubre del 2000”.

El que no va quedar clar en el decret va ser si el Regne Unit hauria de pujar la

majoria d’edat penal dels delinqüents que en aquell moment estava decretada a deu
anys o si s’hauria d’assegurar un jutge apte pels menors, sigui el que sigui el seu
delicte comes.
Aquesta perspectiva li va semblar molt incomprensible a una antiga secretaria
d’Estat conervadora d’interior que va dir “Aquest ministeri ha tingut desde els
temps de la pena de mort la facultat d'establir les penes dels empresonats. La
mesura serveix per garantir a la ciutadania que el castic s’adequaria al
delicte”.
Tot el contrari del que va dir la mare del pobre nen al qual van assassinar, James
Bulger, ella va ser menys diplomàtica i més clara. No només li va demanar al
ministre que no és doblegues davant de les exigències del tribunal.
Quan es va enterra de les indemnitzacions que anaven a rebre els assassins del
seu fill va dir textualment “Que era una vergonya repugnant”. “Els assesins
tenen advocats molt llestos i sempre aconsegueixen que se'ls-hi tracti amb

40
guants de vellut, però el govern britànic no hauria de permetre que el tribunal
Europeu li dicti com ha de funcionar el nostre sistema judicial” va declarar a
una cadena de Televisió.
El pare del nen va dir que se sentia enrabiat per la sentència. “Almenys reconeix
que els assassins de James eren responsables de l’assassinat”. Els advocats
de John Venables i Robert Thompson ja havien deixat molt vent explicat abans de
l’errada que les famílies no demanarien que es tornessin a jutjar de nou.

41