El meu nom és Laura, deriva del llatí “laurae” i vol dir: “victoriosa”.

Vaig néixer un diumenge 26 de març del 2006, a l’hospital de Terrassa. Estic a punt de fer els
14.

Tinc el cabell més aviat curt de color castany clar. Els meus ulls són de color avellana mel.
Grans i amb moltes pestanyes.

Visc a Terrassa, en un àtic a prop del centre de la ciutat. Estudio a l’institut Montserrat Roig.
Alguns dels meus amics són també de Terrassa.

Tot i que visc a Terrassa, considero que la meva ciutat és també Sant Cugat. Des de que tenia
una any, he passat allà pràcticament tots els caps de setmana. La meva avia tenia una casa
enorme amb un jardí encantat, ple de racons meravellosos on hi havia passat la meva infància
corrent, cantant i jugant. Conec perfectament la ciutat. I de fet segueixo passant allà els caps
de setmana, ja que també hi viuen allà els meus cosins petits.

El meu color preferit és el negre. Ja que representa la màxima expressió de foscor. El negre és
absolutament tot, si no hi hagués llum.

La meva millor amiga és l’Elena. La conec des de primer de primària, tot i que no vam
començar a portar-nos fins que vam entrar a l’institut. Ella és essencial per a mi, és la persona
que sempre està allà quan la necessito.

Estic molt unida a la meva família. Admiro profundament al meu germà, penso que és una de
les persones més valentes que conec...

Tot i que en un principi pugui semblar que soc un pel borda, en el fons soc una persona molt
sensible, que es preocupa de la gent que estima. Soc una persona molt entregada i
apassionada. M’agrada estimar, i enamorar-me. Visc rodejada de persones que e treuen un
somriure dia a dia, i amb les puc comptar en els moments difícils. Totes aquestes persones
també son part de mi.

Vaig començar a jugar a voleibol quan tenia nou anys. Aquesta és la meva cinquena temporada
al Sant Quirze. Soc capitana de l’infantil negre. La meva dedicació al voleibol és total. Entreno
dotze hores a la setmana i jugo dos partits cada cap de setmana... el voleibol és, sense dubte,
una de les meves passions.

Els meus cantants preferits són Lionware y Nadal015. Són estils molt diferents, ja que Lionware
barreja el pop amb el rap i el trap. I Nadal015 és rap pur. Tot i que m’agrada l’urban style,
porto estudiant música des de cinquè de primària, toco el piano i faig cant.

Soc tot allò que em fa sentir viva. Soc tots els somriures que m’omplen de vida. Totes les
llàgrimes que m’han anat trencant. Soc el reflexa dels ulls de la lluna. Totes aquelles mirades
que ens alliberen, o que ens fan sentir més propers. Soc tots els petons amb els que somiava
de petita, i totes les abraçades que ens hem anat donant. Soc aquell “plorar de riure” inoportú.
Soc aquella rebel·lia per justícia poètica. I aquell “t’estimo” perquè em fas falta. Soc tot allò
que em fa sentir viva.