Curs 2017-2018

Treball de Síntesi 3r ESO

El Modernisme

BLOC 1. QUÈ ÉS EL MODERNISME? UNA VISIÓ GLOBAL

El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.
Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les
manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
Aquest moviment responia als desitjos de diferenciació dels habitatges de la burgesia benestant, dels grans
propietaris i dels financers a la recerca de formes més distingides de les que oferia la producció industrial.

El moviment modernista va tenir dues capitals a l’Europa del tombant de segle, aquelles ciutats on la classe
social que sol·licitava aquests tipus d’habitatges i mobles de nou disseny estava més ben instal·lada: Viena i
Barcelona. En aquestes ciutats no és fa gens difícil reconèixer un edifici modernista, així com una porta, una
cadira, una vitrina o una escultura ja que aquestes presenten uns trets característics que les fan
diferenciables de qualsevol altra expressió artística coneguda fins aquell moment.

El modernisme va néixer com una explosió de llibertat, de reacció contra el passat, de rebuig a la lletjor de la
ciutat industrial i la producció en sèrie. No renunciaven a l’ús de nous materials industrials, però volien que
aquests oferissin un caràcter decoratiu als edificis.

Els artistes, trencant amb la tradició, van deixar anar la seva fantasia. Les formes ondulades i els
entrellaçaments, que tenien com a font d’inspiració la naturalesa, dominarien totes les obres modernistes,
per això podem dir que són construccions orgàniques, formes artificials construïdes a imitació de les formes
naturals. Sovint sorgien temes vegetals, amb tiges enfiladisses molt llargues. La trilogia essencial i definitòria
del moviment seria: fantasia, corba i natura.

Els modernistes treballaven totes les arts en un procés integrador. Les seves formes artístiques eren al
carrer, a l’edifici i en el mobiliari. Utilitzaven tècniques diverses, i van recuperar-ne algunes que estaven en
desús com la ceràmica, la vidrieria, el ferro forjat o la marqueteria. El caràcter artesà que tenien molts dels
seus treballs encaria els productes, per la qual cosa la seva clientela es trobava fonamentalment entre la
burgesia.

A Catalunya, el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar
manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques,
cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. El moment històric és idoni, creixement econòmic i
reafirmació nacional

L'agricultura s'orienta cap a l'exportació (vi, fruits secs), la indústria en general, i la tèxtil en particular, viu un
moment expansionista, també el comerç i les finances en general gaudeixen d'excel·lent salut a les grans
ciutats del país, en especial Barcelona, on se'ls hi ha quedat petit el cinturó medieval de les muralles i han
iniciat la seva expansió urbanística amb els plans d'eixample.

L'arquitectura modernista significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del
ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements
tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paral·lelisme.
És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint
decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els
mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial.

El primer representant de modernisme barceloní va ser Lluís Domènech i Montaner, que durant els anys
vuitanta del segle XIX es va anticipar als moviments de l’art noveau europeus. L’obra culminant de
4
 Curs 2017-2018
Treball de Síntesi 3r ESO

El Modernisme

Domènech i Montaner va ser el Palau de la Música Catalana de Barcelona, el qual presenta una decoració
molt interessant i netament modernista, així com els finestrals, els grups escultòrics de l’escenari, i les
corbes de l’exterior, especialment les de balcons i baranes.

Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre
la recta, l’asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica
per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre
l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort
d'en Gaudí.

Qüestions:

1. Quina va ser l’obra més important de Lluís Domènech i Montaner?

a) El Palau de la Música
b) El Park Güell
c) La casa de les Punxes

2. Quina és la cronologia del Modernisme?

a) Entre els segles XVIII i XIX

b) Entre els segles XX i XXI
c) Entre els segles XIX i XX

3. Quina es podria dir que és la principal font d’inspiració del Modernisme?

a) L’esport
b) La naturalesa
c) La prehistòria

4. Quina frase defineix millor el modernisme?

a) El modernisme va néixer amb la intenció de lligar els artistes a un model molt clar i marcat, sense
deixar espai a la llibertat creativa.
b) El modernisme va néixer com una explosió de llibertat, de reacció contra el passat, de rebuig a la
lletjor de la ciutat industrial i la producció en sèrie.
c) El modernisme va néixer com un moviment que pretenia recuperar l’art i el disseny de l’època
medieval.

5
 Curs 2017-2018
Treball de Síntesi 3r ESO

El Modernisme

Literatura (Joan Maragall i Víctor Català)

El Modernisme literari va ser un moviment renovador que va tenir lloc durant la darrera dècada del
segle XIX i la primera del segle XX. Les característiques que en podem destacar serien la presència
d’elements naturals -com ho fa l’arquitectura-, l’al·lusió als sentits, els efectes de musicalitat en la
poesia i la recerca de la bellesa a través del llenguatge. Joan Maragall va ser un dels poetes
modernistes més representatius de la literatura modernista catalana.
Llegeix aquest poema i contesta les qüestions plantejades a continuació.

ENVIANT FLORS

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les

a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d’aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre,

a l’hora de parlar de l’amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa,

al damunt del teu pit la clavaràs,
i, amb moviment de cígnia bellesa,
arquejant el teu coll l’oloraràs.

Al sentir l’alè tebi amb què la mulles,

al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges

de tu a la flor, mentres jugueu aixís,
moure l’esguard, guspirejant d’enveges,
fugirà en sec ton confiat somrís.

Joan MARAGALL, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1970.

(Tens les qüestions a l’altre full)

9
 Curs 2017-2018
Treball de Síntesi 3r ESO

El Modernisme

Qüestions sobre el poema

9. Quin és l’element natural predominant que trobes en aquest poema modernista?

a) Les fulles
b) Les flors
c) Les aromes
10. Pots identificar en quins versos apareix aquest element predominant?
a) En els versos 1, 7, 8, 11 i 13.
b) En els versos 1, 7, 9, 14 i 18.
c) En els versos 1, 7, 9, 15 i 18.
11. La poesia modernista fa sentir al lector els cinc sentits. Quin dels cinc, però, està més present en
aquest poema?
a) La vista
b) L’oïda
c) L’olfacte
12. Quin és el tema d’aquest poema?
a) La bellesa de les flors tot subratllant els diferents tipus que existeixen.
b) La comparació entre la bellesa ideal de l’estimada i l’element natural de les flors.
c) El relat de l’estratègia que durà a terme el jo poètic per portar un ram de flors a la seva
estimada.
13. Quina és la reacció de les persones que miren la noia en la darrera estrofa?
a) Alegria
b) Enveja
c) Admiració

Una mica més d’informació sobre la literatura modernista

La novel·la modernista significa la superació de la manca d'una tradició sòlida en aquest gènere i
l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se en part a
l'estètica realista, recreà ambients vagues i suggeridors, presentà individus rebels amb voluntat de
transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat adversa que envolta el
personatge. Concretament, en el camp de la narrativa, destaca la novel·la rural, que mostra un
home enfrontat a la natura; de fet, presenta les preocupacions ètiques del modernisme lligades a la
interrelació entre l'home i el medi. D'altra banda, hi ha la novel·la decadentista (reproducció dels
efectes de la realitat sobre l'artista) i la novel·la costumista, que és un retrat de la societat del
moment. Una de les novel·les modernistes més representativa és Solitud de Víctor Català

Arquitectura Modernista
Amb la visita que faràs a la Sagrada Família, al Park Güell i les dues rutes modernistes aprendràs
moltes coses sobre l’arquitectura modernista que podràs traslladar al teu plafó.

10