Sònia Navarro Gual Seminari Fi de vida

ÈTICA I LEGISLACIÓ INFERMERA: SEMINARI FI DE VIDA

CAS 3
Aquest cas tracta d’una dona de 50 anys amb ELA. La seva situació empitjora i demana al metge
una pauta farmacològica per a suïcidar-se posteriorment en el cas que noti que la falta de control
sobre el seu cos li resulta inacceptable. Donades les plenes facultats de la dona i la seva insistència,
al cap d’un mes el metge li recepta uns medicaments per a que pugui suïcidar-se i li explica com
fer-ho de forma segura. Al cap d’uns 20 dies la dona truca a una infermera per a que l’ajudi a
prendre la medicació i per a que l’acompanyi en els últims moments de la seva vida. L’infermera
així ho fa. Li prepara la medicació i és la mateixa pacient qui pren els fàrmacs i mor. En aquest cas
l’escenari que trobem és el de suïcidi mèdicament assistit, doncs el professional es limita a
proporcionar a la pacient els mitjans imprescindibles tant farmacològics com de coneixements per a
que sigui ella mateixa qui es produeixi la seva mort. En aquest cas és el propi pacient qui decideix
voluntàriament acabar amb la seva vida.

CAS 4
Aquest cas tracta d’un home de 75 anys amb mala evolució per insuficiència respiratòria i cardíaca.
Donat l’estat del pacient es decideix, amb l’acceptació de la família, retirar les mesures de suport
vital. L’escenari de decisions clíniques que trobem en aquest cas segons l’autor de l’article es el de
limitació de l’esforç terapèutic. És així ja que el professional sanitari estima que les mesures
terapèutiques aplicades són fútils, de manera que només perllonguen la vida biològica del pacient
sense opció per a una recuperació funcional amb una mínima qualitat de vida. Cal recalcar que és la
mateixa patologia la que causa la mort del pacient, per aquest motiu al retirar la ventilació mecànica
i la medicació vasoactiva el pacient mor. En aquest cas qui decideix la mort del pacient és l’equip
mèdic.