Tema 2

Enginyeria Bioquímica aplicada a biotecnologia

industrial i energia

• Productes derivats del metabolisme energètic i

biosintètic:
Alcohols, àcids orgànics, greixos, aminoàcids i
vitamines. Bioetanol, Biogàs i H2.
• Productes estructurals i funcionals:
Polisacàrids, Polièsters
Proteïnes i enzims. Processos enzimàtics.
Àcids nuclèics.
• Metabòlits secundaris: Antibiòtics, precursors metabòlics
i pigments.
• Insecticides.
 La Biotecnologia Blanca i la transició dels
hidrocarburs a carbohidrats

OECD Workshop on Industrial Biotechnology 2010

Biomassa com a matèria primera renovable
Biomassa com a matèria primera renovable
Cadena de valor de la biotecnologia industrial
 Cadena de valor de la biotecnologia industrial

M. Bhattacharya, Biocatalysis and Agricultural Biotechnology, 2020

El repertori metabòlic i la biotecnologia industrial
 Principals components de la biomassa vegetal
La cel·lulosa representa un 50% del total de la biomassa vegetal
 Cel·lulases
Les cel·lulases constitueixen una família d’enzims amb múltiples aplicacions i que
poden hidrolitzar la fracció cel·lulòsica de la biomassa de les plantes en glucosa.
Aquesta és una etapa fonamental per aprofitar aquest material renovable com a
punt de partida per obtenir productes biotecnològics, com l’etanol o l’àcid làctic
Estructura de la cel·lulosa
Estructura de la cel·lulosa
Cel·lulases
 Cel·lulases
L’enzim LPMO (lytic polysaccharide monooxygenase) facilita també l’atac a les
parts cristal·lines de la cel·lulosa i facilita l’acció de les cel·lulases, que actuen de
forma sinèrgica per degradar la cel·lulosa

A. Singh, Biofuel Research Journal, 14: 600-610 (2017)

 Cel·lulases
Les cel·lulases s’obtenen fonamentalment de fongs filamentosos, en especial de
Trichoderma resei, tot i que també es poden obtenir en bacteris. La T. resei ha
estat molt estudiada i ha esdevingut la font més habitual de cel·lulases comercials,
però en l’actualitat cal considerar també altres cel·lulases obtingudes en
Aspergillus, Penicilium, Myeciliophthora i Humicola.
 Cel·lulases
La millora dels organismes productors de cel·lulases és molt important per tal de
poder desenvolupar processos més eficients i econòmics, sobretot tenint en
compte que representen una part important dels costos d’operació

A. Singh, Biofuel Research Journal, 14: 600-610 (2017)

El procés de pretractament dels materials lignocel·lulòsics
 El procés de pretractament dels materials lignocel·lulòsics

J. Holgueras, Wageningen University, 2015

 El procés de pretractament dels materials lignocel·lulòsics

J. Holgueras, Wageningen University, 2015

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa

El procés que es presenta a continuació per la producció de cel·lulases està basat

en la utilització del fong aerobi Trichoderma resei. La fermentació utilitza cel·lulosa
insoluble com a font de carboni. Després de la fermentació es separen les
cèl·lules i es concentra l’enzim.

El procés està avaluat, emprant el programa SuperPro Designer en base a una

producció anual de 300 tones de cel·lulasa. El procés parteix de cel·lulosa
pretractada, i s’assigna un preu a aquest material de partida. També cal afegir
corn steep liquor per complementar el medi amb un font de Carboni, Amoni com a
font de nitrogen i per regular el pH, i alguns altres nutrients com a components
traça.

El procés està format per tres reactors de sembra i un reactor de producció. Cada
reactor està connectat a un esterilitzador de les matèries primeres i un compressor
per aeració. Després de la fermentació la biomassa cel·lular es retira mitjançant
un filtre rotatori al buit. La solució resultant d’enzim es concentra mitjançant una
etapa d’ultrafiltració. La fermentació té una durada de 107 hores, en base als
models cinètics emprats.

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa
Paràmetres clau del procés de producció per fermentació. CSL: Corn Steep
Liquor, cdw: dry cell weight

Ø 300.000Kg: 300.000.000 g
Ø 300.000.000 g/ 13,4 g/L = 22.388.059 L
Ø 1 procés cada 107 hores, 365 dies x 24 hores = 8760 h/107h/procés = 81 processos/any
Ø 22.388.059 L/any / 81processos/any = 276.395 L (aprox. 300m3)
Ø Sense pèrdues en el DSP
 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa
Balanç de matèria global. Kg/k P: kg de material per kg de cel·lulasa produïda

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa

Costos d’inversió, en base als costos dels equips i multiplicadors

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa

Costos de producció. Producció anual de 456 tones

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa

Anàlisi econòmica
Direct Fixed Capital $20.650 million

Plant Throughput 300,000 kg/year

Manufacturing Cost $6.99 million/year

Unit Production Cost $23.3/Kg

Selling Price $15/Kg

El procés no és rendible. Ens

Revenues $4.5 million/year
caldrà trobar alternatives:

Gross Profit $-2.49 million/year Augmentar productivitat

volumètrica (x2 ó x4) i/o
Taxes (40%) rendiment producte/substrat
i/o canvi operació (continu amb
Net Profit retenció cel·lular)

Costos equips i costos operació

IRR (after taxes) menors
NPV (for 7% discount interest)

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa

Anàlisi econòmica
Direct Fixed Capital $20.650 million Direct Fixed Capital $5.165 million

Plant Throughput 300,000 kg/year Plant Throughput 300.000 kg/year

Manufacturing Cost $6.99 million/year Manufacturing Cost $3 million/year

Unit Production Cost $23.3/Kg Unit Production Cost $10/Kg

Selling Price $15/Kg

Selling Price $15/Kg

Revenues $4.5 million/year

Revenues $4.5 million/year

Gross Profit $1.5 million/year

Gross Profit $-2.49 million/year

Taxes (40%) $0.6 million/year

Taxes (40%)

Net Profit $0.9 million/year

Net Profit

IRR (after taxes) 14.42%

IRR (after taxes)
NPV (for 7% discount interest) ROI 7 years

E. Heinzle, A. Bines and Ch. Cooney, Development of Sustainable Bioprocesses, 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés
Comparació entre un procés basat en fermentació en medi líquid (submerged fermentation,
SmF) i en cultiu en medi sòlid (solid state cultivation, SSC). Des del punt de vista econòmic,
la SSC te tres avantatges: (1) menys consum d’aigua i energia, (2) menor generació de
residus i (3) producte més concentrat. La principal dificultat és la transferència de massa i
calor, que és més complicada. Amb el desenvolupament de soques de Clostridium
thermocellum, que poden tolerar temperatures més elevades, condicions anaeròbies i
produeixen quantitats considerables de cel·lulases quan creixen sobre cel·lulosa sòlida,
s’han obert noves possibilitats per valorar aquest procés com a alternativa de la SmF

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

Solid State Fermentor
Solid State Fermentor
 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés
Procés basat en fermentació en medi líquid (submerged fermentation, SmF)

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés
Procés basat en cultiu en medi sòlid (solid state cultivation, SSC).

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de cel·lulases a partir de cel·lulosa: alternatives
de procés

Conclusió

J. Zhuang, University of Wisconsin-Madison 2006

 Producció de galactosidasa
Anàlisi d’un procés de producció de galactosidasa basat en Escherichia coli
recombinant

R. da Gamma Ferreira, Biotechnology for Fuels, 2018

 Producció de galactosidasa

R. da Gamma Ferreira, Biotechnology for Fuels, 2018

 Producció de galactosidasa

R. da Gamma Ferreira, Biotechnology for Fuels, 2018

 Producció de galactosidasa

R. da Gamma Ferreira, Biotechnology for Fuels, 2018

 Producció de galactosidasa

R. da Gamma Ferreira, Biotechnology for Fuels, 2018

 Bioetanol

Planta de Dupont a Nevada, per a la producció de 120 milions de litres/any

d’etanol per a combustible, a partir de blat de moro (2015)
 Bioetanol
La producció d’etanol per processos biotecnològics s’ha plantejat com una manera de
mitigar la desaparició de les fonts de cru de petroli no renovables. No obstant, la seva
introducció ha estat més lenta del que s’havia predit, perquè les reserves han anat
augmentat, s’han implantat nous mètodes d’extracció, i la producció biotecnològica no és
altament competitiva si el preu del petroli no és alt. En aquest panorama també influeixen la
disponibilitat de reserves dels països i les seves polítiques respecte els cultius energètics.
Com a combustible, l’etanol es pot barrejar amb gasolina (gasohol), i també es pot utilitzar al
100%. S’han desenvolupats motors flex-fuel. Té un octanatge superior a la gasolina i és més
net des del punt de vista ambiental. També és neutre respecte a l’efecte hivernacle. En
contra, la competició entre cultius energètics i per alimentació.

1 barril= 159 L
 Consum de les diferents fonts d’energia

USA, 2017

Europa, 2015
Biocombustibles
 Bioetanol
Cellulose Process

Corn Process

Sugar Cane Process

Sugar Ferment- Ethanol

Sugar Distillation Drying
Cane ation

Starch Co-Product
Conversion Recovery
Corn (Cook or
Kernels Animal Feed
Enzymatic Chemicals
Hydrolysis)

Cellulose
Cellulose Conversion
Cellulose
Pretreatment
Hydrolysis

• Crop residues: corn stover, rice straw,

wheat straw, etc.
• Forestry residues/slash
• Energy crops: switchgrass, poplar,
Miscanthus, many others
• Municipal & construction wastes, etc
 Bioetanol
Microorganismes per a la producció d’etanol
 Bioetanol
Rutes metabòliques per a la producció d’etanol en llevats S. cerevisiae
 Bioetanol
Enginyeria metabòlica de S. cerevisiae
 Producció d’etanol a partir de sucre
Primera generació: bioprocessos basats en el sucre

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre
Segona generació: bioprocessos basats en el sucre i l’aprofitament de la
biomassa de la canya (bagàs)

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre

Diferents escenaris analitzats:

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre
Anàlisi econòmica: IRR, producció d’etanol i electricitat en cadascun dels escenaris estudiats

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre
Anàlisi econòmica: impacte sobre la IRR del preu de la canya de sucre, el bagàs, la inversió,
l’etanol, l’electricitat i els enzims, per als diferents escenaris estudiats

M.O.S. Dias et al., Bioresorce Technology, 2011

 Producció d’etanol a partir de sucre
Millora del procés: combinar les plantes de producció d’etanol amb les de sucre i millors
espècies de canya

M.O.S. Dias et al., Chemical Engineering Research and Design, 2017

 Producció d’etanol a partir de sucre

M.O.S. Dias et al., Chemical Engineering Research and Design, 2017

Producció d’etanol a partir de blat de moro
 Producció d’etanol a partir de blat de moro

Kwiatkowski, J., Industrial Crops and Products, 2006

 Producció d’etanol a partir de blat de moro

Kwiatkowski, J., Industrial Crops and Products, 2006

 Producció d’etanol a partir de blat de moro
El preu final està molt lligat al cost i qualitat del blat de moro i al retorn que s’obté del
subproducte per alimentació animal (DDGS, distillers dried grain with solubles). Tots aquests
aspectes, i el grau d’exempció d’impostos fan que el marge del cost del bioetanol i la
gasolina sigui ajustat i fluctuant amb el temps

Kwiatkowski, J., Industrial Crops and Products, 2006

 Producció d’etanol a partir de blat de moro
El preu final està molt lligat al cost i qualitat del blat de moro i al retorn que s’obté del
subproducte per alimentació animal (DDGS, distillers dried grain with solubles). Tots aquests
aspectes, i el grau d’exempció d’impostos fan que el marge del cost del bioetanol i la
gasolina sigui ajustat i fluctuant amb el temps

Decission Innovation Solutions, 2016

 Producció d’etanol a partir de materials lignocel·lulòsics

D. Petrides, Intelligen Inc, 2020

 Producció d’etanol a partir de materials lignocel·lulòsics
Els residus del blat de moro (corn stover) són la font més abundant de materials
lignocel·lulòsics als US I altres països. S’avalua una planta per tractar 2000 Tones/dia en pes
sec, que equival a 4000 Tones/dia de biomassa humida. La planta genera 18 Tonelades/hr de
bioetanol per combustible, que equival a 6044 gal/h i 47.8 millions de galons per any (MGY)

1 Galó = 3,78 L

D. Petidres, Intelligen Inc, 2020

 Producció d’etanol a partir de materials lignocel·lulòsics

D. Petidres, Intelligen Inc, 2020

 Producció d’etanol a partir de materials lignocel·lulòsics

D. Petidres, Intelligen Inc, 2020

Producció de combustibles a partir de microalgues
Producció de combustibles a partir de microalgues
Producció de combustibles a partir de microalgues
 Producció de combustibles a partir de microalgues

Canals Oberts (OP) vs

Fotobioreactors (PBR)
R. Davis, Applied Energy, 2011
 Producció de combustibles a partir de microalgues

R. Davis, Applied Energy, 2011

 Producció de combustibles a partir de microalgues
Anàlisis de costos per d’alternatives de creixement i sensibilitat pels Canals Oberts (OP) i
Fotobioreactors (PBR). Aquests processos encara estan lluny de poder ser competitius.

R. Davis, Applied Energy, 2011

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
La fermentació ABE (acetona-butanol-etanol) es va desenvolupar a inicis del segle
XX, donat que la acetona era un component necessari per l’obtenció de la cordita,
emprada en la fabricació d’explosius. Va ser desplaçada per la industria basada
en el petroli. Ara es renova l’interès en aquesta fermentació per obtenir butanol
com a combustible i altres usos i s’obren noves plantes d’ ABE, en particular a la
Xina

Planta de bio-butanol de Geco Inc., Minnessota

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Planta de bio-butanol, província de Jilin, Xina
 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)

Ye Ni, Zhihao Sun, Appl Microbiol Biotechnol (2009)

Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)

El butanol com a combustible ofereix alguns avantatges:

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Principals bacteris productors d’acetona-butanol-etanol
Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Principals colls d’ampolla per a la producció de butanol:

• Microorganismes poc productius

• Elevat cost dels substrats tradicionals
• Inhibicions pels productes: nous processos amb eliminació in-situ
• Baixa concentració del dissolvents produïts
• Quantitat de subproductes que acompanyen el butanol
 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)

H. Amiri, Biofuel Research Journal, 2020

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)

H. Amiri, Biofuel Research Journal, 2020

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Millores de rendiments i relació butanol:acetona amb diferents soques productores
Esquerra: 50 g/L de glucosa. Dreta: 50 g/L de xilosa

H. Amiri, Biofuel Research Journal, 2020

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Alternatives per la separació dels productes in situ al fermentador

R.K. Sukumaran, Biofuels, 2011

 Acetona-Butanol-Etanol (ABE)
Alternatives de la fase de separació dels diversos productes

I. Patrascu, Separation and Purification Technology, 2017

 Àcid Làctic
L’àcid làctic és un producte amb moltes aplicacions i entre elles destaca la producció
de PLA (polilàctic), com a plàstic biodegradable. Planta de Corbion a Tailàndia
Àcid Làctic

Producció per sectors al 2018

 Àcid Làctic
El PLA ha tingut una bona acollida al mercat pel seu caràcter biodegradable. La
seva capacitat de co-polimeritzar-se amb altres molècules ha ampliat les seves
aplicacions, per exemple en el camp de la medicina (implants, nanopartícules,
drug delivery, etc.)
 Àcid Làctic
El PLA s’obté per un procés químic a partir de l’àcid làctic obtingut per fermentació
Àcid Làctic
 Àcid Làctic
L’estructura dels diferents co-polimers de la forma D i L del àcid làctic permet
obtenir diferents característiques. De forma general, un contingut més elevat en
l’enantiòmer D implica millor biodegradabilitat, mentre que un contingut més elevat
en la forma L implica millor resistència
Àcid Làctic
 Àcid Làctic
Principals productors de PLA i altres plàstics biodegradables (2013)
 Àcid Làctic
Principals productors de PLA i altres plàstics biodegradables (2014), Xina
 Àcid Làctic
Corbion, productor global, amb una planta a Montmeló
 Àcid Làctic
Corbion, productor global, amb una planta a Montmeló
 Àcid Làctic
Lactic acid bacteria are divided into two major groups:

The homofermentative group, which produce lactic acid as the sole product of the
fermentation of sugars, and the heterofermentative, which besides lactic acid also produce
ethanol, as well as CO2. The difference between the two is as a result of the absence of the
enzyme aldolase in the heterofermenters.

Aldolase is a key enzyme in the E-M-P pathway and spits hexose glucose into three-sugar
moieties. Homofermentative lactic acid bacteria convert the D-glyceraldehyde 3-phosphate to
lactic acid.

Heterofermentative lactic acid bacteria receive five-carbon xylulose 5 phosphate from the
Pentose pathway. The five carbon xylulose is split into glyceraldehyde 3-phosphate (3-
carbon), which leads to lactic acid, and the two carbon acetyl phosphate which leads to
ethanol.
 Àcid Làctic

Y.J. Wee, Food Technology and Biotechnology (2006)

 Àcid Làctic
Característiques principals dels bacteris del àcid làctic:

• Homofermentatius/heterofermentatius
• Mesòfils/termòfils
• Inhibició a pH<5. Aturen el creixement a pH<4.5
• Anaerobis aerotolerants
• Requeriment complex de nutrients
• Utilitzen glucosa, fructosa, lactosa, maltosa i sacarosa
• Diferent enantiòmer segons soca
• La forma enantiomèrica és important en algunes aplicacions. Per exemple,
en humans, la forma L és requerida. En productes plàstics, la barreja dels
dos enantiòmers permet obtenir propietats finals diferents
 Àcid Làctic
Diferents bacteris de l’àcid làctic

M. Sauer, Trends in Biotechnology (2017)

 Àcid Làctic
Diferents productes d’interès dels bacteris de l’àcid làctic

M. Sauer, Trends in Biotechnology (2017)

 Àcid Làctic
Principals bacteris emprats en la producció d’àcid làctic

Y.J. Wee, Food Technology and Biotechnology (2006)

 Àcid Làctic
Principals substrats emprats en la producció d’àcid làctic

Y.J. Wee, Food Technology and Biotechnology (2006)

 Àcid Làctic
Enginyeria metabòlica de diferents tipus de cèl·lules per a la producció d’àcid làctic

R.Alves da Oliveira, Biochemical Engineering Journal (2018)

 Àcid Làctic
El procés convencional de producció d’àcid làctic

P.Pal, Chemical Engineering and Processing (2013)

 Àcid Làctic
Avaluació del procés convencional de producció d’àcid làctic, emprant tres tipus
de microorganismes diferents: bacteris, fongs i llevats. Els llevats poden fermentar
fins a pH més baixos i eliminen la necessitat de precipitar el làctic. S’avalua el
procés a partir del blat de moro com a matèria primera

A.Manandhar, Processes (2020)

 Àcid Làctic
Diagrama de blocs per una producció de 100.000 Tones/any, els números entre
parèntesis corresponen respectivament a bacteris, fongs i llevats

A.Manandhar, Processes (2020)

 Àcid Làctic
Avaluació del procés convencional de producció d’àcid làctic, emprant tres tipus
de microorganismes diferents: bacteris, fongs i llevats

A.Manandhar, Processes (2020)

 Àcid Làctic
Avaluació del procés convencional de producció d’àcid làctic, emprant tres tipus
de microorganismes diferents: bacteris, fongs i llevats

A.Manandhar, Processes (2020)

 Àcid Làctic
Avaluació del procés convencional de producció d’àcid làctic, emprant tres tipus
de microorganismes diferents: bacteris, fongs i llevats

A.Manandhar, Processes (2020)

 Àcid Làctic
Millores en el procés de producció d’àcid làctic: producció en continu amb un
sistema híbrid amb membranes integrades per l’extracció de l’àcid làctic

P.Pal, Chemical Engineering and Processing (2013)

 Àcid Làctic

P.Pal, Chemical Engineering and Processing (2013)

 Àcid Làctic

P.Pal, Chemical Engineering and Processing (2013)

 Àcid Succínic
L’àcid làctic és de fet un dels àcids orgànics que ha generat interès per a la seva
producció industrial per bioprocés. Un altre membre d’aquesta família amb gran
projecció és l’àcid succínic

Planta de producció de biosuccínic de Reverdia (joint venture de DSM i Roquetes),

a Casano, Italia. 10.000 Tn/any
 Àcid Succínic
Producció industrial d’àcids orgànics

M. Sauer, Trends in Biotechnology (2008)

 Àcid Succínic
L’interès en el succínic és degut a que permet obtenir una àmplia gamma de
derivats

M. Sauer, Trends in Biotechnology (2008)

 Àcid Succínic
Previsió de mercat per l’àcid succínic i les seves principals aplicacions

N.P. Nghiem, Fermentation (2017)

 Àcid Succínic
Primeres plantes de producció ja en funcionament (arrancada entre 2012 i 2014)

M. Ferone, Critical Reviews in Biotecchnology (2019)

 Àcid Succínic

N.P. Nghiem, Fermentation (2017)

 Àcid Succínic

S. Sharma, International Journal of Environmental and Health Sciences (2020)

 Àcid Succínic

S. Sharma, International Journal of Environmental and Health Sciences (2020)

 Àcid Succínic

Succinity (a joint venture between BASF & Corbion-Purac) is employing an engineered

Basfia succiniciproducens strain. It has been operating a 10 ktonne capacity plant since
2013. This wild-type strain – characterized by a high yield of 0.75 mol of SA per mol of
glucose – was further optimized through metabolic flux analysis (MFA) and subsequent
metabolic engineering. The engineered strain obtained used glycerol and maltose to
produce 70 g/L of SA with the yield and productivity of 1.7 mol/mol and 2.91 g/Lh,
respectively, by anaerobic fed-batch fermentation

Les properes quatre diapositives mostren el treball d’enginyeria metabòlica fet amb una
soca de Basfia succiniciproducens per tal de redistribuir el metabolisme i augmentar la
producció de succinat, element essencial per poder-lo portar a nivell de producció
industrial. Primer, s’analitza la distribució de fluxos en la xarxa metabòlica de la soca
salvatge. Segon, s’analitza la distribució de fluxos en la xarxa metabòlica d’una soca
modificada amb la deleció de dos gens, la lactat deshidrogenasa (ldhA) i la piruvat-format
liasa (plfD). Tercer i quart, es recullen les dades de producció de les diferents variants. Es
pot veure com la primera modificació amb només la piruvat-format liasa (plfD) redueix la
producció d’acetat, però augmenta la de lactat. Quan s’afegeix la deleció de la lactat
deshidrogenasa (ldhA), també s’aconsegueix reduir la producció de lactat i s’augmenta
notablement el flux cap a succinat
 Àcid Succínic

J. Becker, Biotechnology and Bioengineering (2013)

 Àcid Succínic

J. Becker, Biotechnology and Bioengineering (2013)

 Àcid Succínic

J. Becker, Biotechnology and Bioengineering (2013)

 Àcid Succínic

J. Becker, Biotechnology and Bioengineering (2013)

 Àcid Succínic
El down-stream és molt important en aquest cas (el producte ha de ser blanc
cristal·lí), i la selecció entre alternatives és molt important per la seva repercussió
en els costos i l’impacte econòmic
Procés basat en glucosa i pH controlat amb Ca(OH)2 i DSP basada en extracció
(SA-1)

M. Morales, Energy and Environmental Science (2016)

 Àcid Succínic
El down-stream és molt important en aquest cas, i la selecció entre alternatives és
molt important per la seva repercussió en els costos i l’impacte econòmic
Procés basat en glucosa, pH controlat amb NaOH i DSP basada en electrodiàlisi
(SA-2)

M. Morales, Energy and Environmental Science (2016)

 Àcid Succínic
El down-stream és molt important en aquest cas, i la selecció entre alternatives és
molt important per la seva repercussió en els costos i l’impacte econòmic
Procés basat en glucosa, pH controlat amb Ca(OH)2 i DSP basada en intercanvi
iònic (SA-3)

M. Morales, Energy and Environmental Science (2016)

 Àcid Succínic
El down-stream és molt important en aquest cas, i la selecció entre alternatives és
molt important per la seva repercussió en els costos i l’impacte econòmic
Procés basat en glucosa, pH àcid (no controlat) i DSP basada en extracció (SA-4)

M. Morales, Energy and Environmental Science (2016)

 Àcid Succínic

(a) Cradle-to-gate and LCA (life cycle analysis) according to the CED (cumulative
energy demand) and (b) operation costs for various process layouts

M. Morales, Energy and Environmental Science (2016)

 Glutàmic
La producció d’aminoàcids mitjançant bioprocessos permet obtenir la forma
enantiomèrica L, que és la que té activitat biològica. Per aquesta raó, els procesos
de producció biotecnològics estan molt ben establerts en aquest sector, en
especial per les aplicacions en alimentació, amb un producte molt important, el
MSG, glutamat monosòdic

Planta d’ Ajinomoto, Japò

Aminoàcids essencials
Aminoàcids
 Aminoàcids

Amino acids are the basic constituents of cellular proteins, as well as important
nutrients for all living cells. Their importance is closely related to their nutritional
value, in particular for those amino acids which are essential for man and animals
(lysine, threonine, methionine, tryptophan, phenylalanine, valine, leucine,
isoleucine, and, to some extent, arginine and histidine). Amino acids are used for a
variety of purposes, depending on their taste, nutritional value, other physiological
activities, and chemical properties. Besides their application in human nutrition
(flavour enhancers, sweeteners), they are used as feed supplements (animal
nutrition), as well as for cosmetics, in the pharmaceutical industry (infusion
solutions, dietary food), and as building blocks for chemical synthesis.

The use of amino acids in food consumes nearly 40% of total amino acid
production. Major products used in the food industry are L-glutamate (monosodium
glutamate, MSG), L-aspartate, L-phenylalanine, glycine, and L-cysteine. These
amino acids are produced by a variety of companies in East Asia, the USA, and
Europe.
 Aminoàcids
Producció i usos d’aminoàcids

V.F. Wendisch, Metabolic Engineering (2020)

Glutàmic
Glutàmic
 Glutàmic

R. Kumar, Chemical Engineering and Processing: Process Intensification (2014)

 Glutàmic
Enginyeria metabòlica de Corynebacterium glutamicum per optimitzar la utilització
de glucosa i xilosa i la producció d’àcid glutàmic

C. Jin, ACS Sustainable Chemistry and Engineering (2020)

 Glutàmic
Enginyeria metabòlica de Corynebacterium glutamicum per optimitzar la utilització
de glucosa i xilosa i la producció d’àcid glutàmic

C. Jin, ACS Sustainable Chemistry and Engineering (2020)

 Glutàmic
Enginyeria metabòlica de Corynebacterium glutamicum per optimitzar la utilització
de glucosa i xilosa i la producció d’àcid glutàmic

C. Jin, ACS Sustainable Chemistry and Engineering (2020)

Glutàmic
 Glutàmic

R. Kumar, Chemical Engineering and Processing: Process Intensification (2014)

 Glutàmic

P. Pal, Biochemical Engineering Journal (2016)

 Bioplàstics
L’acumulació de plàstics en el ecosistema terrestre és una amenaça a la que cal fer
front des de diferents angles, entre ells mitjançant el desenvolupament de plàstics que
siguin biodegradables, provinguin de matèries primeres renovables i generin baixes
emissions de CO2 en la seva manufactura
 Bioplàstics

L. Filiciotto, ChemSusChem (2021)

 Bioplàstics

J. Philp, OECD Science, Terchnology and Industry Policy Papers (2013)

 Bioplàstics

J. Philp, OECD Science, Terchnology and Industry Policy Papers (2013)

 Bioplàstics

L. Filiciotto, ChemSusChem (2021)

 Bioplàstics

L. Filiciotto, ChemSusChem (2021)

Bioplàstics
 Bioplàstics

L. Filiciotto, ChemSusChem (2021)

 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Biopolàstics

Nova Institute, Global Markets and Trends of Biobased Building Blocks and Polymers 2018-2023 (2021)
 Polihidroxialcanoats (PHA)

M. Koller, Fermentation (2018)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

S. Riaz, Polymers (2021)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

S. Riaz, Polymers (2021)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

G.Q. Chen, Plastics from Bacteria (2010)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

G.Q. Chen, Plastics from Bacteria (2010)

 Polihidroxialcanoats (PHA)
Bacteris emprats en la producció pilot i a escala industrial de PHA

G.Q. Chen, Plastics from Bacteria (2010)

Polihidroxialcanoats (PHA)
 Polihidroxialcanoats (PHA)

M. Koller, Fermentation (2018)

 Polihidroxialcanoats (PHA)
Bioproces de producció de PHA en continu en fed-batch amb Pseudomonas
putida enginyeritzada metabòlicament

Primer, creixement cel·lular.

Després, limitació del creixement
amb amoni al medi amb excés de
glucosa i acumulació de PHA. Soca
KT2440 i modificacions obtingudes
per enginyeria metabòlia

I. Poblete-Castro, Journal Microbial Biotechnology (2014)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

I. Poblete-Castro, Journal Microbial Biotechnology (2014)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

I. Poblete-Castro, Journal Microbial Biotechnology (2014)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

I. Poblete-Castro, Journal Microbial Biotechnology (2014)

 Polihidroxialcanoats (PHA)
Bioproces de producció de PHA en fed-batch amb limitació d’acid nonaoic amb
Psedudomonas putida

H. Maclean, Canadian Journal of Chemistry (2008)

 Polihidroxialcanoats (PHA)
Bioproces de producció de PHA en continu amb 5 etapes amb Cupriavidus
necator

A. Atlic, Applied Microbiology and Biotechnology (2013)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

A. Atlic, Applied Microbiology and Biotechnology (2013)

 Polihidroxialcanoats (PHA)

M.H. Madkour, Biomacromolecules (2013)

Polihidroxialcanoats (PHA)
 Polihidroxialcanoats (PHA)

M.H. Madkour, Biomacromolecules (2013)