HISTÒRIA DE CATALUNYA

ELS CÀTARS
ARIADNA PLA JARDÍ
ÍNDEX
Qui eren?
La religió
Croada Albigesa
Simó de Montfort
Ruta dels càtars:
- La cité Mediaval de carcasona
- Castell de Montagut
- Castell de Querbús
- Castell de Foix
- Castell de Perpetua
- Castell de Lastours
 QUI EREN?
Els càtars o també anomenats bons homes, eren
un grup de dones i homes de la zona d'Occitania
que rebutjaven qualsevol tipus de riquesa i
ostentació. La seva creença no seguia la religió
cristiana d'aquell moment ja que no creien amb
l'Antic Testament i rebutjaven l'església Catòlica.
Per aquesta motius, els càtars eren una gent molt
rebutjada per la major part de la societat burgesa
i per aquells que formaven part del clero de
l'església. Tan així que van aparèixer les croades i
la inquisició que eren perseguidors dels Càtars
 LA RELIGIÓ
Com ja hem dit els càtars no creien amb l'Antic Testament, sinó que creien amb el Nou Testament.

Nou Testament Consolament No menjaven

Els càtars creien amb un Déu
bo, per això ells sempre es
El consolament era l'unic
carn
en aquell temps es creia que
sagrament. Consistia en un
preguntaven com podia haver naixien de l'aigua i no del coit.
baptisme pel qual es passava a
creat el mal. Certament, per als càtars les
ser un bon home, és a dir, un
Creien que el mal es va inventar relacions carnals provenien del
membre del clergat. Era
per àngels caiguts del cel ja que Diable i els bons homes feien
imprescindible per "salvar
aquests no van ser creat per vot de castedat.
l'ànima", per tant, també era el
Déu.
ritual amb què s'ungia els
creients abans de morir.
CROADA ALBIGESA
La croada albigesa, que va tenir lloc entre els anys
1209 i 1244, va ser convocada pel papa Innocenci III
amb la intenció d'exterminar “l'heretgia” càtar;
políticament, es volia garantir també la influència del
Papat i el model jeràrquic general en aquelles terres,
tot entregant-les a la monarquia francesa i els seus
vassalls que n'eren garants, al no tindre vincles
socioculturals amb els occitans, com era el cas dels
catalans. Inicialment poc implicada, fou en la segona
meitat del conflicte que França inicià una ofensiva total
per fer arribar el seu poder fins als Pirineus.
SIMÓ DE MONFORT
Simó de Monfort va ser un noblé Francés, comte
de Leicester. Fou el principal dirigent de les
croades organitzades contra els Càtars. Va
conquerir el vescomtat de Carcassona, el
vescomtat de Besiers, el vescomtat d'Albi i el
comta de Tolosa.
Simó lluità amb Pere II en la batalla de Muret, la
qual ell va surtir guanyant.
 RUTA DELS CÀTARS

La cité Mediaval de Castell de Montagut

carcasona
Es tracta d'una gran construcció defensiva mediaval, Del castell original només en queda la base de la torre

ubicada al sud de França a la regió de Languedoc medieval. També hi podem veure les muralles, tot i
que són més recents. fou cedit el 1119 per la
vescomtessa Ermessenda, senyora de Beuda i de
Montagut, al seu nét Udalard II, vescomte de Besalú, i
passà així a formar part del vescomtat de Bas.
 RUTA DELS CÀTARS
Castell de Querbús
En el moment de la croada albigesa esdevé un refugi
per als religiosos càtars. És un dels últims castells
càtars amb el Castell de Puillorenç en acollir
responsables de l'església càtara després de la
caiguda de Montsegur.
Castell de Foix
El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de
Foix (Occitània) a una altura de 60 metres d'aquesta,
per sobre d'una roca calcària. És més conegut per la
seva relació amb Andorra i el fet d'estar associat al
catarisme.
 RUTA DELS CÀTARS
Castell de Perpetua
El Castell de Santa Perpètua és un castell al
capdamunt del nucli de Santa Perpètua de Gaià.
Documentat a partir de l'any 976, en queden les restes
de la torre triangular a dalt d'un cingle que domina la
vall i el poble de Santa Perpètua. Formava part de la
línia de frontera del Comtat de Barcelona.
Castell de Lastours
Els castells de Las Tors (en occità Las Tors, en francès
Lastours) són quatre castells càtars situats en el
terme municipal de Las Tors, departament de l'Aude, a
la regió de d'Occitània.