MÚSICA BARROC (1.

600 – 1750)

- Època de monarquies (la música aporta luxe a les monarquies)

- Deú era considerat un gran rei (la música religiosa és grandiosa, majestuosa)

- ART: té força, moviment, dramatisme, expressivitat, contrastos...

Els contrastos musicals:

 Ritme (ràpid – lent, amb patrons repetitius i mecànics.
 Melodia (amb moltes notes)
 Intensitat (forte – piano)
 Altura (agut -greu)
 Timbre (tutti-solo; contrastos entre famílies d’instruments)

- Instruments:

Virtuosisme: Els agrada mostrar les tècniques dels intèrprets (vocals o d’instruments)

Instrument preferit: VIOLÍ

L’instrument de tecla més important és el clavimcèmbal (de corda pinçada) i l’orgue

(utilitzat a l’església).

Veu: agraden les agudes. Triomfen els Castrati (cantants masculins amb la veu molt
aguda)

Orquestra molt petita. Generalment de corda fregada. El director solia ser el primer
violinista o qui tocava el clavicèmbal.

- Es componen:
 concerts (orquestra + solista), format per 3 moviments.
 Suite
 òperes (amb temes mitològics)
 música religiosa: oratoris, missa, cantata.
 Música de cambra

- Músics i peces a recordar: Vivaldi (les 4 estacions); , Bach (Els Concerts de

Brandenburg), Händel (El Messies), Purcell

- Follies: danses populars ràpides i festives. Després del tema s’improvisen melodies.