Disseny d’itineraris tècnics eficients

Disseny d’itineraris tècnics eficients

1. El treball del sòl
• Tècniques de treball del sòl
– Treball profund
– Tècniques simplificades
– Tendència
• La pràctica de treball del sòl
2. Implantació (sembra o plantació)
• Treballs previs a la sembra
• Sembra

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Treballs previs a la sembra

• Preparació del llit de sembra (vist): cultius d’estiu (humitat!) més exigents que
els d’hivern!
• Adob de fons, incorporat amb l’última passada (cultivador...) o just abans de la
sembra...
• Adob fosfopotàssic (tot o part)
• Es fa segons les extraccions del cultiu... i la riquesa del sòl

• Adob nitrogenat (part, normalment): el N és el principal factor del rendiment!

• Actua marcadament sobre la vegetació
• Pot limitar el rendiment
• Afecta la qualitat del producte (+ ó -)
• La planta l’ha de tenir quan el necessita, per no crear desequilibris, perquè:
• L’absorció depèn de la concentració en el sòl, la planta no té capacitat de
regulació
• El N és mòbil en el sòl
• La MO en mineralitzar-se en pot aportar molt, però funció clima!
Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Treballs previs a la sembra

• Protecció de la llavor i la plàntula

Fungicides i/o insecticides – repulsiu ocells, aplicats a:

• Llavor
• Contacte: carbó (Ustilago sp.), caríes (Tilletia caries), etc.
• Sistèmics: oïdi, rovell, fusariosis, helmintosporiosis, anticorbs, etc.
Lluita fitosanitària per les llavors en producció ecològica?
http://extensius.cat/2019/10/20/quins-mitjans-de-lluita-fitosanitaria-es-poden-utilizar-per-les-llavors-en-produccio-ecologica/

• Sòl: fungicides, herbicides (cultius d’estiu), insecticides

• Tota la superfície
• En bandes

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Treballs previs a la sembra

L’elecció de la varietat, la data i la densitat de sembra forma part de l’estratègia global
de l’explotació: ha d’estar adaptat al potencial de la zona!

Són factors que tenen conseqüències en desenvolupament de malalties, plagues i MH!

• Elecció de la varietat: S’han d'analitzar:

• Les característiques fisiològiques: precocitat, resistència al fred, sequera, etc.
→ Eliminar les no adaptades al medi!
• La resistència a MALALTIES, plagues o al tombat
→ Que siguin resistents a malalties més presents (bàsic!)... i a estrés zona
• Les característiques tecnològiques
→ % proteïna, sucre, oli ; qualitat farinera (b tou), vitrositat (b. dur), etc.
• Potencial rendiment no ha de ser prioritari! depèn d’any, data i densitat sembra,
etc.
• Utilitzar diferents varietats, a mida que superfície augmenta, per ↓risc fallida!

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Treballs previs a la sembra

• Elecció de la varietat o cultivar

Producció bruta = Rendiment x Preu

Potencial x regularitat Qualitat

• Hu, Pe, vitrositat,

Ritme desenvol. X Resistència Caract. físiques: calibre, etc.
• Inici periòde vegetatiu • Fred, ajagut o bolcat
(espiga 1 cm) • Secada Caract. Tecnològiques:
• Malalties i plagues
• Floració
• Espolsat, escapçat, • % Proteïna, proporció aminoàcids
• Maduració dehiscència • % oli, tipus àcids grassos
• Tipus midó (amilosa, amilopectina et.)
• Germinació en espiga • Components antinutricionals..

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Treballs previs a la sembra

• Elecció de la varietat o cultivar

• Cultius d’estiu:
• Longitud del cicle: període lliure de gelades o disponibilitat d’aigua
• Ritme de desenvolupament
• Zones fredes: rapidesa sembra – 1 fulla, secat (maduresa fisiològica -
agronòmica
• Zones càlides: data floració, etc.
• Cultius d’hivern:
1. Data sembra
2. Elegir grup varietats que tinguin ritme de desenvolupament adaptat a la zona!
3. Varietats disponibles al mercat
4. Eliminar les més tardanes, si hi ha risc d’escaldat
5. Informar-se de les característiques agronòmiques per adaptar-hi les tècniques de
cultiu

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Treballs previs a la sembra

• Elecció de la varietat o cultivar:

P. ex., en cereals hivern:

Inici p. reproductiu Maduresa

Precoces
Hivern suau
Continental
Hivern fred
Hivern fred i llarg

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Sembra
 Data, segons espècie, però en cultius de primavera tendència a avançar-la:
• Cultius estius: - reg, -aranya roja, - cucs des sòl, gra + sec
• Cultius d’hivern :
• ↑ malalties: + rovell, + oídium, + septoria + antracnosi (pèsol) etc.
• ↑ Tombat (colza...)
• ↑ Males herbes
fa augmentar ús fitosanitaris!

• Densitat
• Té gran impacte sobre el rendiment que es pot esperar d’un cultiu!

↑↑ ds: ↑ Competència entre plantes : ↓ Rendiments ↑ Malalties!

↓↓ ds: Falten plantes (no aprofita superfície): ↓ Rendiments

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Sembra

 Densitat, segons espècie

• Moresc: 4-8 plantes/m2
• Sorgo: 10-60 plantes/m2 Reg + /no reg -
• Blat, arròs, ordi: 250 a 300 plantes/m2 Gra - /farratge + /oli/…
• Pèsol: 70-100 plantes/m2 Aviat - o tard +
• Colza: 20-30 plantes/m2
climatologia local: fred, secada...
• Gira-sol: 6-7 plantes/m2
• Mongeta: 5-7 plantes/m2 Etc…
• Cànem: 100-300 plantes/m2

Però, per als cereals de palla és funció del les espigues/m2 objectiu (450-700):
• Espècie: blat dur: - filloleig, +densitat; ordi: +filloleig -densitat
• Data: + tardana + densitat
• Varietat: +filloleig – densitat

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació: sembra

Sembra: Densitat sembra, dosi sembra o separació llavors?

Dosi sembra Sembradora convencional

Kg/ha (gravimètrica)
P1000 llavors

Llavors/m2 Distància entre Sembradora

GL, P,
Fc estimat
llavors (cm) monogra
Fh o Fpr
estimat Plantes Plantes SH o Plantes útils/m2
Llavors
viables/m2 nascudes/m2 PR/m2 (o espigues/m2...)

Sembra Naixença S hiver ou PR Collita

Fc real Fh real o Fpr (si
zona seca)

Càlcul dosi sembra

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients

IT: Implantació: càlcul densitat i dosi de sembra

DS Dosi sembra (kg/ha)
ds Densitat de sembra (llavors/m2)
dc Densitat de cultiu objectiu a naixença (plantes/m2)
P1000 Pes 1000 llavors (g)
Gl Germinació en laboratori (sobre 1)
Fc Factor camp estimat = plantes s’estima naixeran/plantes viables = llavors * GL (sobre 1)
Fh o Fpr Factor hivern o primavera = plantes presents final hivern o primavera/plantes nascudes)
(sobre 1)
P Puresa (sobre 1)

dc  P1000 dc objectiu
DS (kg/ha)  ds (llavors/m 2 ) 
100  P  Gl  Fc  Fh GL  Fc  Fh

pl g 1 1 1 10000 m2 1kg
DS (kg/ha)  (dc) 2  (P1000 )     
m 1000 llavors Gl P Fc 1ha 1000g
Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Sembra

 Separació entre plantes

• Eixam: ≈ plantes equidistants, cap avantatge!

• Línies: separació entre plantes ≠ entre lignes: més ampla possible!

• + penetració llum, absorció llum + eficaç
• Permet bina mecànica, cultiu intercalat, collita …
• Sembra més simple i menys cara

• Cops (arròs trasplantat)

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació: sembra

Sembra

 Profunditat de sembra
• 1-3 cm farratges, colza, cànem
• 3-5 cm cereals palla, pèsol, mongeta
• 5-7 cm cultius d’estiu
... més profund si sec o falta aigua!

 Realització: regular la sembradora

• Profunditat
• Distància entre línies
• Control de la dosi
• ds (llavors/m lineal) per sembradora monogra
o
• Dosi sembra (g/superfície control) per sembradora convencional
Superfície = 10 voltes roda motriu x amplada sembradora (m) x perímetre roda (m)

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Sistemes de cultiu
 Disseny d’itineraris tècnics eficients
IT: Implantació

Sistemes de cultiu