03.

549 – DRET PENITENCIARI

Semestre setembre 2016 -

febrer 2017

Prova d’avaluació continuada – PAC 4 (Síntesi)

PAC 4 (Síntesi)

SOLUCIÓ PAC 4

PRIMERA PREGUNTA. Assenyala l'opció correcta, raonant en 1 o dues línies l'elecció i/o assenyalant, si
escau, el precepte legal que conté la resposta.

1.L’escorcoll amb nu integral:

a)Només pot realitzar-se quan estigui en perill la vida o integritat física d’un funcionari o personal de
rehabilitació i es comuniqui immediatament al cap de serveis.

b)Ha de reunir certes garanties

c)Es requereix prèvia autorització del director de l’establiment

d)S’ha de procurar que ho realitzi un funcionari del mateix sexe que l’intern

2.Els mitjans coercitius són:

a)Mesures que responen al principi de legalitat

b)No es poden aplicar a les mares lactants, mares amb nens, embarassades o fins a sis mesos pot part ni
malalts inguaribles

c)Han de tenir caràcter d’ultima ratio

d)Els sotmesos a un mitjà coercitiu han de ser visitats diàriament pel metge

3.Quin és un deure dels interns?

a)Han de romandre a presó fins que el Tribunal sentenciador n’aprovi la llibertat definitiva o el JVP
concedeixi la llibertat condicional

b)Participar en la neteja de l’establiment penitenciari i el manteniment de la higiene

c)Acatar totes les ordres dels funcionaris i personal de la presó

d)Utilitzar adequadament els mitjans materials que es posen a la seva disposició.

DRET PENITENCIARI
PAC 4
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

4.Tots els centres penitenciaris:

a)Disposaran d’un metge, un infermer, un auxiliar d’infermeria, un psiquiatre i un metge estomatòleg o

odontòleg les 24 hores del dia.

b)En cas de requerir una intervenció quirúrgica programada, es realitzarà a l’hospital més proper

c)Els interns hauran de dutxar-se com a mínim dos cops a la setmana i en cas de no fer-ho, se’ls hi podrà
exigir per part dels funcionaris

d)Quan el metge ho determini, s’haurà de desinfectar les dependències de l’establiment.

5.Els interns, respecte el sistema educatiu:

a)Podran disposar d’un ordinador personal com a ocupació de les hores d’oci i per comunicar-se amb les
famílies que viuen lluny

b)No s’autoritzarà la tinença a l’interior de l’establiment de publicacions sense dipòsit legal

c)A cada mòdul o departament, hi haurà assignat un funcionari bibliotecari per assessorar els interns en les
lectures.

d)La formació bàsica és obligatòria per als joves estrangers i persones analfabetes.

6) Amb l’entrada en vigor de la darrera modificació legislativa del Codi Penal s’ha incorporat una nova
modalitat de pena: la presó permanent revisable. Un intern sotmès a aquesta pena per un delicte de
terrorisme podrà obtenir el seu primer permís, en tot cas als

a) 12 anys de compliment

b) 8 anys de compliment

c) mai

d) cap resposta es correcta

7) I un intern sotmès a aquesta pena per un delicte violació i assassinat d’un menor:

a) 12 anys de compliment

b) 8 anys de compliment

c) mai

d) cap resposta es correcta

2
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

8) I quan podrà ser progressat a tercer grau l’assassí del Cap d’Estat de Guinea

a) 15 anys de compliment

b) 20 anys de compliment

c) 25 anys de compliment

d) mai

9) A partir de quina pena s’aplica el període de seguretat en els delictes que legalment correspondre

a) 10 anys

b) 20 anys

c) 5 anys

d) mai

10) Qui proposa el passi al règim general d’un condemnat amb període de seguretat

a) El centre directiu

b) El Tribunal sentenciador

c) La Junta de Tractament

d) La seva defensa legal

11) La finalitat del tractament penitenciari és:

a) Preparar a l'intern perquè sigui una persona socialment ètica

b) Fer de l'intern una persona amb la intenció i la capacitat de viure respectant la Llei penal.

c) Formar a l'intern perquè pugui portar una vida responsable i solidària

d) Cap de les anteriors és correcta.

3
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

12) La progressió en el tractament es manifestarà en la conducta global de l'intern i comportarà un

acreixement de la confiança dipositada en el mateix i l'atribució de responsabilitats, cada vegada més
importants, que implicaran:

a) Una major llibertat.

b) El dret subjectiu d'accés als beneficis penitenciaris

c) El dret a l'accés al tercer grau de tractament

d) Una major consideració per part dels equips d'avaluació.

13) El reconeixement del dret de l'intern a un treball remunerat, recollit entre els drets fonamentals i de
les llibertats públiques, a l'art. 53.2 de la Constitució:

a) És un dret del condemnat

b) No és un dret subjectiu perfecte

c) Està condicionat al fet que sigui possible i hi hagi un lloc disponible en l'establiment

d) Totes les respostes anteriors són certes.

14) Entre les funcions pròpiament decisòries o funcions en primera instància del JVP, està:

a) Resoldre en apel·lació els recursos interposats sobre les propostes de llibertat condicional dels
condemnats i acordar les revocacions que siguin procedents.

b) Resoldre els recursos contra l'aprovació prèvia de les sancions d'aïllament en cel·la superior a catorze dies

c) Autoritzar els permisos de sortida de durada superior a dos dies dels interns.

d) Cap de les anteriors és exacta.

15) Les resolucions dels jutges de vigilància que acorden el que és procedent com a conseqüència de les
peticions i les queixes dels interns són resolucions:

a) De primera instància

b) De segona instància

c) D'apel·lació i queixa

d) D'apel·lació

4
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

1 B 2 C 3 D 4 D 5 B
6 A 7 B 8 A 9 C 10 C
11 A 12 A 13 D 14 D 15 A

SEGONA PREGUNTA.

Llegiu el següent article: Demasiada población reclusa y penas de prisión elevadas: los datos rebaten los
mitos sobre el sistema penitenciario español

http://www.infolibre.es/noticias/politica/2016/04/21/demasiada_poblacion_reclusa_penas_prision_elev
adas_los_datos_rebaten_los_mitos_sobre_sistema_penitenciario_espanol_48558_1012.html

Dintre de l’article trobareu l’enllaça a l’estudi complet de ROSEP:

https://plataformarosep.files.wordpress.com/2016/04/estudio-de-la-realidad-penal-y-penitenciaria-una-
visic3b3n-desde-las-entidades-sociales.pdf

a) Quines limitacions troba l’informe per a la rehabilitació dels interns?

b) Quines son les principals propostes de l’informe ROSEP i quines coincidències trobes amb el material de
l’assignatura?

Aquesta pregunta buscava u treball de debat i reflexiu, es valorava la riquesa d’elements i arguments
aportats, era per tant molt personal i calia un esforç de síntesi per part dels membres de l’equip. Es
important destacar que l’informe ROSEP contextualitza les problemàtiques actuals que impedeixen la
reinserció així com mostra una realitat més actual del món penitenciari, possiblement molt allunyat de la
realitat que va inspirar la LOGP als inicis de la nostra democràcia. Per altra banda es un informe promogut
per entitats externes col.laboradores amb l’administració penitenciaria la qual cosa subratlla un punt de vista
amb una important càrrega social però des d’una perspectiva externa.

TERCERA PREGUNTA

L’intern JLP, intern al mòdul 3 del CPQC, compleix pena de 3-0-0 per la comissió d’un delicte contra la salut
pública. Classificat inicialment en segon grau de tractament i té complerta la ¼ part de la condemna.
L’informat ingressa en consum actiu de cocaïna i es detecta també, per part de l’Equip Tècnic,
problemàtica alcohòlica. L’intern reconeix el problema i accedeix voluntàriament a realitzar el programa
d’intervenció en toxicomanies.

La seva evolució en el programa és molt bona i es planifica, que en breu iniciï atansament a l’exterior, a
través d’inici de permisos de sortida ordinaris.

Recentment, l’informat no es trobava bé i volia descansar a la cel·la en canvi de baixar al pati a fer les
activitats, motiu pel qual, es va amagar a sota del llit i va romandre a l’interior de la cel·la durant tot el
matí. En el moment del recompte del migdia, a l’obertura de les cel·les, el funcionari de servei, va
descobrir que havia romàs a la cel·la sense autorització.

5
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

Respon a les següents preguntes:

a) És correcte plantejar-se que l’intern comenci a sortir de permís sense haver finalitzat el
programa de tractament? Quins requisits són necessaris per a atorgar-lo? Quin és el
procediment a seguir? Quins altres elements pot valorar l’Equip Tècnic per concedir o no
els permisos?

Els requisits objectius de l’article 154 del Reglament penitenciari, són estar classificat en
segon o tercer grau, tenir la ¼ part de la condemna complerta i bona conducta. El cas pràctic
ens diu que recentment ha comès una falta disciplinària, motiu pel qual, no compliria amb un
dels requisits. Respecte a la finalització del tractament, és un aspecte a valorar per l’Equip
Tècnic si és convenient iniciar les sortides o millor esperar més temps, però és habitual que
la última fase d’un programa de tractament, incorpori l’atansament a l’exterior per intervenir
en circumstàncies diferents que poden generar les sortides.

En tot cas, el procediment a seguir s’inicia a través d’instància d part (sol·licitud de l’intern en
el període establert per aquesta finalitat al Centre), estudi i avaluació per part de l’Equip
Tècnic, qui emetran els corresponents informes que elevaran a la Junta de Tractament, qui
acordarà la concessió o denegació del permís. En cas de concessió, tenint en compte que
habitualment és per temps superior a dos dies, el Jutge de Vigilància Penitenciària, serà qui
haurà d’autoritzar la sortida.

b) La conducta de l’intern, en quant a romandre a la cel·la sense autorització, pot ser

considerada una infracció de l’ordenament penitenciari? En cas afirmatiu, quin tipus
d’infracció? Quina sanció podria imposar-se? Hi cap algun tipus de recurs contra la
resolució de la sanció?

En aquest cas, l’intern comet una falta disciplinària que pot qualificar-se com a
desobediència greu, en tant que pot generar un desordre regimental. No hi ha constància
que l’intern està a la cel·la i per tant, està fora de control si hi hagués alguna incidència (per
exemple un incendi a les cel·les). Per tant, podria encabir-se dintre de l’article 109 b) del
Reglament del 1981.

En tant falta greu, les sancions a establir serien:

a) Sanció d’aïllament en cel·la de dilluns a divendres per temps igual o inferior a cinc dies,
sempre que hagi manifestat una evident agressivitat o violència per part de l’intern o
quan alteri la normal convivència del Centre de forma reiterada.

b) La resta de faltes greus, es sancionarà amb privació de permisos de sortida per temps
igual o inferior a dos mesos, limitació de les comunicacions orals al mínim establert al
Reglament durant un màxim d’un mes o privació de passeigs i actes recreatius comuns de
3 dies a un mes.

6
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

L’intern pot recórrer davant el Jutge de Vigilància Penitenciària (art. 76.2 e).

Podrà fer-ho a través de manifestació verbal de la seva disconformitat amb la sanció

imposada davant el funcionari que li notifiqui l’acord sancionador, qui ho traslladarà al JVP.

També pot fer el recurs per escrit, a presentar en el termini de cinc dies des de la notificació
de l’acord a qualsevol funcionari del centre que li segellarà la còpia, o bé directament al JVP.
El recurs no requereix de cap formalitat específica, com regeix en general en dret
penitenciari.

c) Podrà l’intern continuar realitzant el programa de tractament? Podrà concedir-se-li

igualment els permisos plantificats? Des de l’Equip Tècnic es considera que els fets referits
són d’escassa rellevància i voldrien que les conseqüències fossin el més lleu possible per
poder iniciar els permisos de sortida. La normativa penitenciària permet alguna possibilitat
d’acció en aquest sentit?

La falta disciplinària pot implicar a més de la sanció, altres conseqüències, com per exemple
un canvi de mòdul, denegació de permisos, etc... Això no vol dir que la comissió d’una falta
impedeixi la continuació del programa de tractament però sí pot condicionar determinats
elements del programa, com l’assistència de terminats actes en grup que formen part del
programa de tractament, l’assistència a sortides programades, etc.... Però en tot cas, es
prioritzarà l’orientació cap a la rehabilitació de l’ìntern.

En el cas que l’Equip Tècnic valori que la falta comesa no té gaire transcendència i que en pro
de la seva evolució al tractament, és favorable l’inici de sortides a l’exterior, disposaran del
mecanisme establert a l’art. 256 RP, que permet reduir les sancions imposades i els terminis
de cancel·lació, amb motius de reeducació i de reinserció social, per decisió motivada de la
Comissió Disciplinària, en aquest cas, a proposta de la Junta de Tractament.

QUARTA PREGUNTA.

MME condemnat a 9 anys per un delicte d'abús sexual. Al novembre va complir ½ de la condemna i
sol·licita gaudir d'un permís ordinari.

MME és oriünd de Colòmbia, manté llaços familiars allí. La classificació del programa individual de
tractament ha estat excel·lent; ha participat, durant els dos últims anys, al programa d'agressors sexuals
amb una actitud molt positiva; Compta amb el suport exterior de la seva familia durant tot el temps que
porta de compliment, conviuria amb ells durant el permís; Ha abonat periòdicament la responsabilitat civil
amb el que percep pel seu treball al centre penitenciari; Ha mantingut una actitud i comportament
excel·lent a la presó.

a) Qui acorda la concessió o denegació del permís?

Arts. 160 i 161 del RGP: Els permisos de sortida ordinaris o extraordinaris que formuli l'intern serà
informada per l'Equip Tècnic, a la vista d'aquest informe preceptiu, la Junta de Tractament acordarà
la concessió o denegació del permís sol·licitat per l'intern. Si la Junta de Tractament acorda concedir
el permís sol·licitat per l'intern, elevarà aquest acord, juntament amb l'informe de l'Equip Tècnic, al

7
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

Jutge de Vigilància o al Centre Directiu, segons es tracti d'interns classificats en segon o tercer grau
de tractament, respectivament, per a l'autorització corresponent. Els permisos ordinaris a penats de
fins a dos dies de durada seran autoritzats pel Centre Directiu.

b) Raoneu la denegació del permís.

Les raons per a la denegació podrien ser: la gravetat de l'activitat delictiva, la llunyania de la data de
compliment ( la ½ de la condemna), possible repercussió negativa de la sortida sobre el seu
programa individual de tractament, la falta objectiva de suficients garanties de fer bon ús del permís i
el risc de trencament (doncs està complint una pena de nou anys de presó, resta la meitat prevista, el
penat és oriünd de Colòmbia i manté llaços familiars allí).

c)Quins recursos podrà interposar MME (totes les instàncies).

Recurs de queixa davant el JVP contra l'acord de denegació de la Junta de Tractament. Denegat el
recurs, podrà interposar recurs de reforma davant el mateix JVP.

Si es denegués la reforma, MME podrà interposar recurs d'apel·lació davant el Tribunal sentenciador
que ho va condemnar (en aquest cas, l'Audiència Provincial).

c) Aporteu arguments per fonamentar la concessió del permís.

Seguint els paràmetres de l'article 156 del RGP: els fets sobre els quals hauria de pivotar qualsevol
decisió respecte MME, són: el condemnat es troba complint una pena de llarga durada per un delicte
greu, agressió sexual (porta complerta la meitat de la condemna).

Manté un bon comportament a la presó i participa en les activitats programades, i en concret al

programa per a agressors sexuals durant els últims dos anys, amb una actitud molt positiva. Està fent
front a la responsabilitat civil derivada del delicte i té arrelament familiar per poder gaudir del
permís.

Per el que el recurs podria ser estimat sobre la base dels arguments següents: MME ha complert més
de la ¼ de la condemna (porta ½); la gravetat del delicte i de la pena imposada no són suficients per a
la denegació del permís encara que sí ha de ser tingut en compte per valorar la procedència de la
concessió del gaudi del permís amb unes mínimes garanties d'èxit i eludint el risc de reiteració
delictiva, i si escau, el risc de trencament. Això unit al fet que MME ha tingut, en tot moment, bona
conducta a la presó, té arrelament familiar per al gaudi del permís , i ha realitzat un compliment
adequat de la programació que està seguint a la presó; no pot inferir-se a la vista de les
circumstàncies personals de MME exposades que no vagi a fer un bon ús del permís.

CINQUENA PREGUNTA.

Llegiu el següent article sobre el suïcidi d’una interna

http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Generalitat-intervino-suicido-Brians-
intentado_0_585842334.html

Aquí teniu accés al codi deontològic d’execució penal de Catalunya

8
 DRET PENITENCIARI
PAC 4

http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/bases_codi_etic.pdf

a) Trobeu cap conflicte deontològic a la noticia proposada?

b) Valoreu el contingut de la noticia des de la perspectiva del codi deontològic d’execució penal de
Catalunya

c) Feu algunes propostes de millora o de bones pràctiques del treball penitenciari amb interns en
règim d’aïllament

En aquesta qüestió un plantejaven un conflicte deontològic. Com a la pregunta dos, es valora la riquesa
d’elements i arguments aportats, així com l’esforç de síntesi de l’equip. El conflicte existeix, ja que hi ha una
persona que s’ha tret la vida, i aquest resultat ha de convulsionar l’administració penitenciària. Més enllà de
les responsabilitats econòmiques de l’administració, el fet d’una interna sotmesa a una relació de sujecció
especial determina obligacions a l’institució i als seus professionals, i aquí podrien entrar en conflicte les
bases de servei públic i de promoció de les obligacions dels interns que recull el document del codi
deontològic d’execució penal de Catalunya.