3.

arrencada de la
narrativa contemporània

Primera
meitat d
S.XIX, p el
roducci
novel·la ó de
a l'Estat
Espanyo
l inexist
ent

ca la
Any 1862 es publi
primera novel·la
n
contemporània e
de
català: Orfeneta
menargues, de
Antoni de Bofarull

El subgèn
ere
novel·lísti
c no va
acabar d
e
normalitz
ar-se fins
l'aparició
de Narcís
Oller (esc
riptor)

3. 1. NARRATIVA COSTUMISTA
És un discu
rs mixt
que integr
a una
narració d
‟un procés
explicada
per un
co st u mista narrador i
ativa una
La narr ls co s tums
t p arla de història.
sovi n
cie t a t i dels

o
de la p a causa
u e,
oficis q h a p ortat
p ro g rés que són
del za c ió ,
a in du strialit eixer.
l s a pa r
n v ie s de de
e

4. la novel·la realista i
naturalista
4.1 el realisme El Reali
literari q
prendrà
sme és
ue, nasc
u
el movim
t a França
ent
força arr ,
a partir e u d'Europa
de la se
del se gona me
gle XIX itat
d'aquest . L'obj
movimen ectiu
oposat a t, claram
l Romant ent
reflectir icisme, n
els sen o és
poeta, timents
sinó la del
l'època. societat
de

Característiques de la novel·la
realista.
mpre en
Situa l'acció se
so cieta t en què ha
la
el que
estat creada,
s reflectir-la Novel·les
pre té n é amorose
i romànt s
fidelment. iques , q
ue
eren hab
ituals,
passen a
un segon
pla.

es seran
Ara els grans tem
rsonal,
les ambicions pe
ic, el
l'interès econòm
e
comportament d
e te rm inats c ol·lectius de
d
La descri
la societat... pció del
ambients

fam iliars i soci
personat als d el
ges adqu
protagon ireix gran
isme, i el
adopta l novel·list
a tercera a
del narra persona
dor omni
assolir un scient pe
to neutre r
emocion -sense
s- i objec
tiu.

4.2 El Naturalisme
è c ada
r d e la d
pa rti i fin sa
A ta nta x,
ls s e a rei
de
se gle ap ou
Partint de l'e
scola
l s de , un n
fina ra nça realista, aqu
est
b é a F
o m e nat moviment pre
ta m t an tén fer
m e n
movi ra li s m e. un nou tipus
de
Natu novel·la, la d

enominada
«novel-la ci
entífica».

lis m e e ntén la
a
El Natur u n a eina
co m
novel·la p o t servir
a qu e
didàctic re fle xionar
dia r i
per estu u s e s de
s c a
sobre le m ents
m p o rt a
certs co
humans.

Pren com
a tema el
aspectes s
més
desagrad
ables de
societat i la
ndustrial:
la usura i
l'ambició
límits, la p sense
rostitució
l'alcoholis ,
me i els se
us
n c ió d 'a quest efectes...
La inte in it iva, és
t, en d e f

movimen s ll e i s que
ir le
descobr c t uació
e n l'a
determin
a n a p e r tal de
hum
les
preveure
e s a b ans que
ènci
conseqü a tard.
m a s s
sigui

5. narcís oller
5.1 El novel·lista de la
Renaixença

va n é ixer a
ller
Narcís O i v a m orir a
ls e l 1846
Va l
e l 1 9 3 0, és
na
Barcelo p ro s a més
e s cr ip tor en
l' n t d e la
impo r ta
a l a n a del
a ca t
il teratur IX.
segle X
Va cre
à un m
narratiu odel
moder,
a l'alça
da dels
s'estan que
fent a E
en aqu uropa
ells mo
ments.

la seva
La intenció de
ra és cla ra: re produir la
ob
ís i de
societat del pa
po ca en q u è v ivia. Per
l'è
aconseguir-ho,
ent del
fa ús principalm
turalisme.
Realisme i el Na

 5.2 Obra
La producció literària
de Narcís Oller consta
de sis novel·les i
L'Escanyapobres, d'alguns contes i
publicada l'any 1884, que quadres de costums.
tracta

Retrats el tema de l'avarícia i

que té com a protagonistes
un personatges d'una La papallo
na, una alt
gasiveria malaltissa: de les seve ra
s grans obr
l'Oleguer i la Tuies. és una nove es,

l·la que pa
del model n rteix
aturalista p
té alguns a erò
spectes co
subjectivita m la
t de la veu
narrativa e
n alguns
fragments.

u b lic a d a en
e b re d'or, p
La f
t re e l s a nys
re s vo lu ms en s i la
t 'a s c e n
i 1 89 2 , narra l
1890 gu d a s o cial i
r cai
posterio G il Fo ix; un
ò m ic a d'en
eco n
n r iq ue ix de
e s t ra l que s'e
men a la borsa.
an t
sobte jug

La boge
ria, nove
què Olle l·la breu
r relata en
el procé
d'embog s
del prot im e nt
n o vel·la agonista
9 0 6 ), u na Serrallon , en Dan
Pilar Prim (1 ga. Olle iel
co st a a la novel·la aquest r
r aband
ona en
que s'a elat el n
g ic a qu e , provinent omniscie arrador
psicolò nt carac
d'Europa, Realisme terístic d
i ofereix el
s p o sa rà d e moda a Daniel d la històr
ia de
e es d'un a
d u r a n t els anys ngle de
Catalunya triple
visió
vint i trenta.

A partir de la primera dècada del segle XX, la

figura de Narcís Oller queda relegada a
un segon pla pels intel·lectuals del Noucentisme,
que valoren poc el gènere novel-listic
i cerquen un model lingüístic més pur que
l'utilitzat per Oller, abundant en barbarismes.