EL COMTE ARNAU, L’ENCARNACIÓ DEL MAL

El Comte Arnau és una llegenda que ha estat versionada per nombrosos autors. L’any 1928
fou publicada en forma de poema per Josep Maria de Sagarra (1894-1961). Un any més
tard, Alexandre Plana en va dedicar un comentari, que va incloure al recull d’articles Les
valors del nostre renaixement, on “explica l’evolució de la literatura catalana des del segle
XIX i estudia els problemes literaris de la seva època” (Pelegrí, 1976).

D’antuvi, dedicarem unes línies a definir i contextualitzar la llegenda del Comte Arnau.
Personatge mitològic, és una figura fonamental de la cultura popular catalana. Molt
sumàriament, la trama central de la llegenda explica les aventures d’un noble poderós i
despietat que comet pecats greus i actes vils. Objecte d’una permanent conducta immoral,
és condemnat a una eternitat de penitència (Informàtica, s. f.). La llegenda fou publicada al
segle XX, quan el moviment literari i cultural del Noucentisme; màxim figurant de la mesura i
del progrés sociocultural, promotor de l’ordre i creador de noves plataformes amb l’objectiu
d’institucionalitzar la cultura, es trobava en la darrera etapa.

Alexandre Plana, per mitjà de l’article “El Comte Arnau, poema de Josep Maria de Sagarra”,
publicat l’any 1929, pretén fer crítica teatral. El seu propòsit és doble: d’una banda, expressa
la pròpia opinió de l’obra (propòsit que detallarem més endavant) i, de l’altra, extrioritza
certa disconformitat. Aquesta disconformitat és, de fet, la particularitat de l’article, que rau en
l’oportunitat que aprofita Plana per a posar de manifest tots aquells autors que tenyeixen les
anàlisis d'obres contemporànies amb el seu propi pensament i tarannà estètic, enlloc de
fer-ne una valoració dels punts forts i febles. Podria ser que durant el Noucentisme, en
valorar formalment l’harmonia i l’ordre, i temàticament els poemes religiosos, els autors no
acceptessin una obra com la d’El Comte Arnau, plena de perversitats, cruesa i carnalitat. En
aquest context, Plana pren una posició que ampara l’obra. El que pretén transmetre el crític,
en el fons, és que en una obra com la d’El Comte Arnau de Sagarra, plena de “belles
imatges, [...] tota mena de sensacions” i on “la nostra llengua hi canta amb tan ampla
sonoritat” (Plana, 1929), cal sentir per fer crítica, cal deixar de banda la subjectivitat i les
pròpies idees i lliurar-se al text per esdevenir “substància de l’obra poètica”. En realitat,
aquesta també era la intenció de Sagarra; ho sabem per la següent afirmació: “[...] l’únic que
puc dir és que en aquest poema he posat més passió, més entusiasme i més sinceritat que
en cap altra obra meva.” (Sagarra). Segons l’autor, és impossible entendre en essència una
narració i explorar-ne els matisos si estem cohibits i predisposats a l’antipatia. Davant d’una
obra tan controversial com El Comte Arnau de Sagarra, tan salvatge i plena d’emoció, Plana
aprofita l’ocasió per “defensar” obres com aquesta i divulgar la idea d’objectivitat, d’obertura
a l’experiència, de criticar havent-se deixat, prèviament, “dur una mica pel seu corrent [del
poema]” (Plana, 1929).

Tota aquesta crítica es relaciona amb l’altre propòsit esmentat, perquè Alexandre Plana està
revel·lant, paral·lela i inevitablement a aquells aspectes desfavorables de la crítica, la seva
opinió sobre El Comte Arnau. Pel que fa a la naturalesa d’aquesta llegenda èpica1, cal
destacar que Alexandre Plana posa de manifest la relació innegable que, al seu parer, la
poesia èpica estableix amb la poesia dramàtica. Argumenta que els cants d’El Comte Arnau
es podrien representar teatralment pel seu caràcter viu, tangible, grotesc, com l’ “acte d’una
tragèdia magnífica”, ja que “molts dels seus versos reclamen l’amplitud d’una sala
d’espectacle”. Alexandre Plana ressalta la vivesa en cada un dels versos de Sagarra;
argumentant que, recolzades pel diàleg, el poema recull les qualitats fonamentals de la
grandesa i el dramatisme. Aquestes qualitats, fins i tot, provoquen l’efecte que “els
personatges s’acosten a parlar-nos a cau d’orella”. Amb això conclou que la poesia èpica i
la poesia dramàtica són essencialment la mateixa cosa (Plana, 1929).

Alexandra Plana segueix l’article amb una reflexió sobre la immortalitat de la història
llegendària. Explica el trascendent llegat gravat a la història d’El Comte Arnau, que la fa
permanent i inamobivle al marge de les circumstàncies vitals i els períodes històrics. Plana,
en aquesta línia, pretén conscienciar la població sobre el poder de la llegenda i les
característiques que la fan digna de ser recordada. Explica de quina manera cal el contacte
carnal, impur, passional, a la llegenda d’El Comte Arnau, per explicar unes maneres de fer
inconcebibles per la espiritualitat i la consciència: “[la llegenda] Parla del que no és d’ara ni
d’abans, sinó de tots els temps. És l’encarnació d’una mena de vida, tan arrapada a les
coses terrenals, que la concentra tota en pura acció, més enllà del mal i del bé, per sobre de
les defenses de la moral, indiferent a les conseqüències i a les causes. [...] És una qüestió
tan vasta que mig món cap dins dels seus límits; tant l’amor del cor com l’amor dels sentits,
les passions i les accions humanes”. El comte Arnau és tan despiadat, tan mesquí i
pecador, que en un dels seus versos, citats per Plana en aquest article, hi diu: “la meva llum
ve de les meves venes, i a les venes tan sols s’hi cria sang” (Plana, 1929).

Pel que fa als corrent o influència literària que emmarca el poema, Alexandre Plana afirma
que ens hem d’allunyar completament d’una concepció simbolista de la versió de Sagarra,

1
El Comte Arnau és un poema èpic. La poesia èpica és un gènere que narra les gestes i les
aventures d'herois o personatges mítics en un estil grandiloqüent i solemne. Sol representar fets
històrics o llegendes.
perquè prescindeix de tota mena de suggestions i es regeix per la predominància absoluta
d’allò tangible, arrelat als arbres i les muntanyes: “En el poema de Sagarra, aquest mite
s’individualitza amb una fermesa i una claredat que l’allunya de tota imprecisió i de tota
boira de simbolisme”. És més, tot i que el comte Arnau és l’encarnació de valors que, com
passa amb molts herois tradicionals des de l’època medieval, constitueixen un personatge
que vehicula determinada ideologia, Arnau és precisament l’encarnació del mal, dels valors
nocius: no és un heroi perquè no és exemplar, malgrat tenir virtuts i transmetre-les. Per tant,
paradoxalment, aquesta versió del mite2 està impregnada d’un “simbolisme terrenal”. És
destacable la citació “És un home que fa molt de mal i sap que en fa, que imposa com a llei
la mida de la seva voluntat”; perquè manifesta el nivell d’inconsciència i extrema devastació
a què arriba (ja no a què és capaç d’arribar, considerant que no li costa res causar el mal) el
comte sense cap remordiment (Plana, 1929).

Finalment, Plana comenta els punts forts del poema mitjançant l’aportació de dades
objectives. En primer terme explica com està construït; “deu mil versos que s’aguanten com
una cascada poderosa [...], dues-mil cinc centes quartetes [...]. La primera i la darrera
semblen compostes en una mateixa hora [...]. El poema acaba amb el mateix respir i el
mateix esperit amb què fou començat. Unitat de ritme, unitat d’imaginació o de propòsit,
unitat d’estil”. També en destaca la sonoritat. Defensa per últim que la potència lírica que té
el poema, les virtuts que té, són prou magnífiques com per silenciar les crítiques. Conclou
amb una metàfora en què relaciona la salvatjor característica d’El Comte Arnau de Sagarra,
amb l’espessor rica i abundant pròpia d’un bosc il·luminada per raigs. Això ho fa per tal de
denunciar la crítica i defensar que cal ser predisposat i obert, si es vol comprendre la
genialitat de la peça: “La seva obra no és retallada i dibuixada com un jardí francès, sinó
espessa i profunda com un bosc. I fóra cec qui no s’encantés amb els mil raigs de llum que
aclareixen l’espessor verda i humida d’aquest poema evocador, a través de la sensibilitat
d’avui, d’un tràgic somni medieval” (Plana, 1929).

A tall de conclusió, El Comte Arnau de Josep Maria de Sagarra es tracta d’una relíquia
imprescindible per a la comprensió del corpus de la poesia catalana. Ho és pel fet de
tractar-se d’una magnífica història èpica, dotada d’una gran riquesa verbal (Pelegrí, 1976),
que serveix com a retrat del món medieval i les seves característiques. Emfatitzant la
necessitat d'una aproximació objectiva i deslligada de prejudicis personals en la valoració
d’El Comte Arnau, Plana insta els crítics a deixar de banda els seus principis i ideologies per
lliurar-se plenament al text i poder captar-ne la substància lírica. A més, destaca la vivesa

2
Igual que el mite en si, però amb Sagarra s’accentua la carnalitat.
dels versos en l’obra, així com la capacitat per atraure l'atenció del lector: de fet, l’equipara a
una tragèdia vital i magnífica.

Joana Borrell Sánchez

NIU: 1636604
Bibliografia
Informàtica, E. (s. f.). La llegenda del Comte Arnau | femturisme.cat. Extret de:
https://www.femturisme.cat/ca/rutes/la-llegenda-del-comte-arnau
Plana, Alexandre. (1976). Les valors del nostre Renaixement. Barcelona: Edicions 62.