LLENGÜES I EMPRESA

Sessió 1

Hi ha 2 grans orientacions de la lingüística aplicada (Una d’elles és

l’anglosaxona: ensenyament de la llengua anglesa)

Lingüística aplicada vs lingüística teòrica

Són dues grans orientacions dins de la lingüística

Teòrica: Part general, teoria, part més científica. Buscar respostes a preguntes
teòriques.

Aplicada: Resoldre els dubtes q es generen davant de situacions quotidianes,

basant-se en la part teòrica. Ús de les teories lingüístiques x identificar i
solucionar problemes socials relacionats amb les llengües. Té una finalitat
pràctica.

Però no és només fer pràctiques. Hi ha d’haver tant teoria com descripció com
pràctica. Per exemple, per a fer un diccionari s’han de tenir grans
coneixements lingüístics teòrics.

Així doncs, és circular: per a poder aplicar-la, calen coneixements teòrics

previs. Necessito la teoria x a enfrontar-me als problemes pràctics, però
treballar amb qüestions pràctiques ha d’ajudar a replantejar les qüestions
teòriques.

- Hi ha diverses visions del que és la lingüística aplicada?

- Quines branques de les ciències del llenguatge entrarien dins de la
lingüística aplicada?
- Quins sectors professionals o acadèmics poden tenir/necessitar
aplicacions lingüístiques?
- Quins productes o serveis són resultats de la lingüística aplicada?
- Hi ha diccionaris sobre lingüística aplicada? Quins heu trobat?
Diccionario de lingüística aplicada y enseñanza de lenguas
- Hi ha manuals sobre lingüística aplicada? Quins heu trobat?
 - Quins autors de referència són de consulta obligada en lingüística
aplicada?
M. Teresa Cabré i Lluís Payrató
Slama-Cazacu

LINGÜÍSTICA APLICADA

• És una etiqueta paraigua

• Espais d’aplicació de la lingüística
• Especialitzacions professionals de la lingüística
• Interdisciplinarietat (sociolingüística, lingüística forense, antropologia
lingüística, traducció, revisió de textos...) i objectes transdisciplinaris
(diccionari, terminologia científica...)
• Metodologies de treball
• Productes i serveis lingüístics

Què tenen en comú totes les branques de la LA?

• Treballen amb dades reals de les llengües (lingüística de l’actuació)

• Es preocupen pels destinataris de l’aplicació (adequació als usuaris)
• Tenen per objectiu resoldre problemes de comunicació (socials o
individuals) o millorar les condicions de la comunicació (objectius
delimitats, gestió de projectes)

ORÍGENS de la denominació “lingüística aplicada”

• Implantació de l’etiqueta (1945-1960)

➢ Acabament de la II Guerra Mundial
➢ Guerra freda
➢ Primers organismes internacionals (ONU, OMS...)

• Abast LA:
➢ Ensenyament de l’anglès
➢ Encriptació i tecnologia
➢ Traducció i interpretació

CONSOLIDACIÓ de la denominació “lingüística aplicada”

• Noves necessitats (1960-1980)

➢ Democratització de la formació (limitada)
 ➢ De colònies a mercats
➢ Empenta de les institucions internacionals
➢ Turisme i mobilitat
➢ Polítiques lingüístiques

• Ampliació de l’abast:
➢ Ensenyament, aprenentatge
➢ Lexicografia
➢ Terminologia i estandardització
➢ Sociolingüística, planificació, dret lingüístic
➢ Traducció automàtica

L’ACTUALITAT de la LA

• Complexitat (1980-Actualitat)
➢ Globalització de mercats
➢ Migracions
➢ Societat de consum i serveis
➢ Societat de la informació i del coneixement

• La irrupció de la tecnologia en LA
➢ Gestió del coneixement i edició digital
➢ Processament del llenguatge natural
➢ Recuperació d’informació

• La revisió en LA
➢ Nous plantejaments, noves metodologies
➢ Diversitat lingüística i diversitat d’aplicacions
➢ El respecte dels drets lingüístics

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ÀMBITS D’APLICACIÓ DE LA LINGÜÍSTICA APLICADA

Branques de la LA aplicables a la salut i l’assistència

➢ Psicolingüística
➢ Neurolingüística
➢ Logopèdia
➢ Diagnosi i tractament de malalties mentals
➢ Creació de recursos lingüístics per a discapacitats
➢ Recursos per a la gestió sanitària

Branques de la LA aplicables a l’ensenyament

➢ Psicolingüística
➢ Neurolingüística
➢ Logopèdia
➢ Aprenentatge de primeres i segones llengües
➢ Anàlisi del discurs
➢ Lexicografia
➢ Terminologia i discurs especialitzat

Branques de la LA aplicables a la política

➢ Sociolingüística
➢ Planificació lingüística
➢ Dret lingüístics
➢ Traducció
➢ Interpretació
➢ Terminologia
➢ Assessorament

Branques de la LA aplicables als mitjans de comunicació

➢ Traducció audiovisual, doblatge i subtitulació

➢ Traducció (automàtica) i generació automàtica de textos (resums)
➢ Gestió del coneixement i recuperació d’informació
➢ Anàlisi del discurs, terminologia, neologia
➢ Assessorament

Branques de la LA aplicables a l’administració

➢ Onomàstica aplicada: toponímia

➢ Traducció
➢ Revisió i edició de textos
➢ Terminologia
➢ Planificació lingüística
➢ Gestió de la informació

Branques de la LA aplicables a la justícia

 ➢ Traducció (traducció jurídica)
➢ Interpretació
➢ Anàlisi del discurs (Lingüística forense)
➢ Lexicometria (Lingüística forense)
➢ Fonètica aplicada (Lingüística forense)
➢ Terminologia, patents i marques
➢ Onomàstica (antroponímia)
➢ Edició de textos, gestió de la documentació

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pluralitat de tradicions

• Pràctiques, teories i disciplines de forta tradició (abans de l’etiqueta LA)

• Objectius diversos
• Marcs teòrics diversos
• Orígens diversos i evolucions diverses

La relació amb la lingüística general

• Relativitat de totes les etiquetes (teòric, descriptiu, general, aplicat...)

• Configuració teòrica al voltant d’objectes i objectius diversos
• Configuració metodològica diversa

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

SLAMA-CAZACU (1948)

• Organitza la LA en 15 àrees
• La metodologia (i les tècniques concretes) difereixen segons les àrees
• Coincidència en els objectius de la disciplina i en la mateixa concepció de
LA
• Model que integra els aspectes teòrics i metodològics tot relacionant-los
amb l’objecte de la disciplina
Model d’integració – no cal estudiar-ho

QUÈ EN DIU DE LA CIRCULARITAT?

La relació entre fonamental i aplicat és bilateral i circular.

La cronologia d’aquesta circularitat és estratègica

La realitat concreta inspira la recerca fonamental i l’aplicada

 SEMINARI 1

Pq és important un lingüista dins una empresa?

És una persona que resol problemes de caire lingüístic.

Lingüista vs comunicador dins una empresa.

La manera de comunicar-se contribueix a donar una imatge de l’empresa.

Sessió 2

EMPRESA

Què es necessita?

Projecte empresarial, capital, nom, ser legal, treballadors, infraestructura /

instal·lacions mínimes

Definició

➔ Una empresa una unitat econòmica per a la producció de béns,

productes o serveis amb l’objectiu d’obtenir beneficis.
➔ Unitat productiva agrupada i dedicada a desenvolupar una activitat
econòmica amb ànim de lucre.

Paràmetres d’identificació

➢ Un grup humà que fabrica i ven un producte, o un servei, o explota un

recurs natural, etc. Objecte social
➢ Una organització. Infraestructura
➢ Una entitat reconeguda i que contribueix en l’engranatge social. Registre
i impostos
➢ Una inversió que cerca rendiment. Capital i beneficis

Web comercial vs web corporativa (s’hi penja la informació de l’empresa)

Relacions estructurals de l’empresa

Teoria contractual de les empreses: contracte de l’empresa amb els clients,

amb els serveis públics, amb els proveïdors, amb els treballadors, les relacions
entre treballadors. La majoria estan regulades per contracte.

Les empreses són estructures formades per contractes. És tot un procés

contractual.

El fet de tenir una estructura també implica una sèrie de despeses específiques.
Despeses d’agència (assegurances d’accidents, d’incendis, etc.)
 • Relacions laborals (amb i entre treballadors)
• Relacions d’endeutament (amb deutors i creditors)
• Relacions directives (entre socis, amb i entre els executis)
• Relacions empresarials (entre empreses)
• Relacions comercials (amb clients i proveïdors)
• Relacions polítiques (amb l’Estat)

Els costos d’agència

Adreçats a reduir la desviació del comportament de l’agent respecte dels

interessos del principal.

Tipus

➢ Estructuració i formalització contractual

➢ Despeses de control
➢ Despeses de garantia
➢ Pèrdua residual (sempre han de tenir un coixí, no es poden
descapitalitzar al màxim, per si l’empresa fes fallida)

Exemples de costos d’agència

➢ Despeses de consells d’administració i altres òrgans

➢ Desenvolupament de marques comercials i publicitat
➢ Assegurances
➢ Despeses de personal
➢ Despeses de formalització de contractes
➢ Auditories externes i agents de borsa
➢ Formació professional (formar els treballadors)

Tipologies

➢ Per sectors (moda, alimentació, etc.)

➢ Per objecte social
➢ Per altres especialitzacions (ex. oferir serveis de telefonia, ikea: oferir
mobles desmuntats – així el producte no ocupa massa espai al
magatzem, ja que no està muntat)
➢ Per origen del capital: empreses públiques (el capital ve del sector
públic, ex. ajuntament), privades o híbrides
➢ Per forma jurídica (cooperativa, societats anònimes, societats
limitades)
➢ Per nombre de socis o propietaris
 ➢ Per temporalitat (botigues que s’obren un temps determinat. Sovint
per a liquidar productes) (Un altre exemple: UTE o Unió temporal
d’empreses > es creen per a fer obres, generalment obra pública)

Formes jurídiques de les empreses

➢ Autònom: hi ha certes despeses q no es poden declarar, per tant, és

més car.

➢ Societat civil: menys habitual. Contracte on 2 o més persones posen

en comú productes, amb l’objectiu de repartir-se els beneficis. No és
la idea de crear una empresa i establir participacions, sinó de posar-se
d’acord. No es dediquen a fabricar, sinó que es posen d’acord per
crear una fundació/activitat. En la indústria, no trobarem massa
societats civils

Com que són un contracte entre persones, no tenen un

número especial. El seu número és el dels seus carnets
d’identitat.

No es requereix un capital mínim.

Sindicats, Caritas, ONGs, grups religiosos...

➢ Societat de responsabilitat limitada (SL): si no vull ser autònom, puc

crear una societat limitada. Propietat de una o dues persones (no es
venen les accions). Totes les despeses es poden declarar com a
despeses de l’empresa.
Hi ha una sèrie de requisits (has de tenir un capital social de
base per a començar l’empresa, per exemple).
Una sèrie de persones es posen d’acord i tenen participacions,
no tenen accions (per tant, no cotitzen en borsa). Si es vol
marxa de l’empresa, s’ha de pactar tots. Responsabilitat amb
el patrimoni personal, participació.
Capital mínim per iniciar-la: 3000 euros

➢ Societat anònima (SA): cotitzen en borsa, per tant, és propietat dels

accionistes. Tenen accions i són nominals. Vas comprant accions a
mesura que vas tenint diners. Capital mínim de 60.000 euros.

➢ Societat cooperativa: tenen socis que treballen de forma independent

amb un màxim d’ingressos. La gestió és pagada per tots els socis. Té
un funcionament menys jeràrquic. Es regeixen per assemblees. És una
 empresa més igualitària. A la SL, en canvi, qui té més diners té més
poder. Normalment, si tenen superàvit, l’inverteixen.

Cooperativa Mondragón (la més gran d’Espanya)

1a cooperativa: Mataró

➢ Societat laboral: empresa privada mercantil cuyos trabajadores prestan sus

servicios a la empresa indefinida, directa y personalmente, y que ostentan la
propiedad de, al menos, el 51 % de su capital social.
En contraste con la definición de sociedades limitadas o anónimas, una sociedad
laboral no está compuesta exclusivamente por socios, sino también
por trabajadores fijos.

Altres figures empresarials

➢ Grups empresarials (ex. Inditex, Volkswagen...):

• Holding o societat tenedora (una societat més gran en
compra de més petites. “Se les menja”)
• Fusió d’empresa
➢ Joint venture o aliança d’empreses
➢ Start-up o empresa emergent (ex. edreams, privalia...): empresa nova
(sobretot de l’àmbit de les noves tecnologia). També pot sortir d’una
universitat (la universitat els dona facilitats per a q l’empresa creixi).
L’economia col·laborativa: necessiten una aplicació
tecnològica, però utilitzen molt personal que no tenen
contractat. Ex. uber, wallapop...
➢ Economia efímera o economia pop up
➢ Les franquícies: totes les cadenes pot ser que tinguin botigues pròpies o
botigues franquiciades (que no són propietat de l’empresa).
Fórmula organitzativa que inclou activitats diverses de serveis, per
la qual una empresa franquiciadora cedeix a altres empreses
franquiciades el dret a produir, distribuir o proporcionar e
producte o servei desenvolupat per la primera.
 Característiques de les franquícies: novetat, creixement,
indefinició de les fronteres de l’empresa, proximitat al client,
avantatges de costos...
Cobrament de drets: quota inicial, cànon periòdic, altres
pagaments (publicitat o R&D).
Prestacions del franquiciador: cessió del nom comercial, suport
en la selecció de la ubicació, assistència en la gestió, formació
dels treballadors, disseny del sistema productiu, publicitat i control
de qualitat.
Obligacions del franquiciat: inversions inicials, dur el negoci
seguint les directrius del franquiciador (horaris, productes, preus,
imatge), adquisició de matèries primes o productes, no poder
obrir un negoci competidor.

Empreses i intervenció de l’Estat

➢ Efectes externs de l’activitat empresarial

➢ Situacions de monopoli (al franquisme això passava, però ara és il·legal)
➢ Béns públics (aigua, electricitats, energies...)
➢ Com intervé l’Estat a les empreses? Fenòmens de regulació per part de
l’Estat:
➢ Subvencions en metàl·lic o en espècie
➢ Exempcions fiscals
➢ Controls d’entrada, de creixement, quotes d’importació,
reglamentacions tècniques, aranzels...
➢ Fixació de preus (avui en dia es fa molt poc a la UE)
➢ Regulació jurídica estatal i comunitària (fer lleis)
➢ L’empresa pública

Responsabilitat civil / sensibilitat social (important a la introducció del treball –

hem de fer èmfasi en això. En quines campanyes s’ha posat l’empresa, etc.)

➢ El paper de l’ètica en els negocis

➢ Bones pràctiques i control (posar places per a discapacitats, tenir en
compte el medi ambient, reciclatge, etc.)
➢ Dins de les representacions antropomòrfiques de l’empresa: els individus
(treballadors)
➢ Equiparable a acompliment contractual

Ara moltes empreses es dediquen a fer, per exemple, campanyes amb

finalitats solidàries (ex. càncer de mama).
LECTURA PAYRATÓ

La lingüística teòrica és una ciència. La lingüística aplicada pot ser també una
ciència, però després també té una vessant pràctica.

Naming: és un procés que té una part creativa (creació de neologismes) i una

part de diferenciar aquesta marca dins del mercat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Economies alternatives: una economia alternativa s'entén com una

reorganització de les relacions socials pel que fa a la producció, distribució i
consum de productes, prioritzant la conservació de la vida de tothom sobre
qualsevol altra racionalitat. Les empreses recuperades representen alguns dels
casos de més èxit, sent aquelles empreses que són abandonades pels patrons o
estan en procés de fallida que han
estat ocupades pels treballadors i posades en marxa pels mateixos. Són
estratègies que, si bé conviuen amb la manera actual de producció dominant
-el capitalista- no corresponen completament a la seva lògica. No són
generades per l'Estat ni pel sector privat (formal), però no obstant mantenen cert
tipus de relacions amb ells

Es vol que no hi hagi un únic model d’empresa, de creixement desorbitat. Són

alternatives al capitalisme més dur. N’hi ha de més radicals que d’altres.

Les economies alternatives tenen un plantejament més social.

Decreixement: és un plantejament polític, econòmic i social que s'oposa al

relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic.
Aquest moviment mostra la relació entre física, economia i ecologia per la qual
no és possible seguir creixent al ritme actual i la única opció factible avui dia és
el decreixement. Aquest moviment es mostra en contra del creixement pel
creixement ja que això no fa res més que engrandir la capacitat d’uns mentre
s’ensorra el futur del planeta. Aquesta doctrina està basada en la relació directa
entre creixement i impacte ecològic. L’actual sistema econòmic depèn
fonamentalment dels recursos naturals dels quals disposa la Terra. El problema
sorgeix quan el creixement implica un consum dels recursos superior a la oferta
d’aquests.

Economia verda: El Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) ha definit

Economia Verda com “aquella economia que resulta en un millor benestar
humà i equitat social, reduint significativament els riscos ambientals i les escasses
ecològiques”. En la seva expressió més simple, una Economia Verda pot ser
considerada una que és baixa en carboni, eficient en recursos i socialment
inclusiva.

Quan va néixer, era una economia molt reivindicativa en contra de l’economia

tradicional. Actualment és una etiqueta que tant pot ser que la tingui una
multinacional com una empresa que realment vetlla per a canviar el món.

Economia feminista: L'economia feminista és un corrent de pensament

heterodox preocupat per visibilitzar les dimensions de gènere de la dinàmica
econòmica i les seves implicacions per a la vida de les dones. Aquesta
economia fa una contribució extensa a l'estudi de la participació econòmica
de les dones, en particular revelant els mecanismes de discriminació al mercat
laboral.

Plantejament reivindicatiu d’igualtat. En moltes empreses, els homes concentres

més càrrecs que les dones i, per tant, cobren més (tot i que el salari sigui el
mateix).

Creació d’empreses per a dones.

SANOFI

Hi ha empreses que tenen diferents webs per a països diferents i d’altres tenen
dues webs, una comercial i l’altra corporativa.

Sessió 3

ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I FLUXOS COMUNICATIUS

L’empresa és una estructura complexa de fluxos comunicatius

Què és una organització?

 1. Una organització és la coordinació planificada de les activitats d’un conjunt
de persones per a l’assoliment d’un objectiu comú i explícit, mitjançant la
divisió del treball, una jerarquia d’autoritat i responsabilitat i una sèrie de
normes i procediments.
2. L’organització és un sistema social canviant i dinàmic amb parts
interdependents que es relacionen entre si. Està format per persones, grups,
departaments, cadascun dels quals és un subsistema dins del sistema total.
Està obert i rep les influències d’altres subsistemes i de l’entorn.

ORGANITZACIÓ FORMAL

➢ Afecta la divisió del treball, els rols i les tasques dins de l’empresa, les
regles, les polítiques, els procediments, etc.
➢ Mitjans:
o Organigrama
o Departamentalització
o Relació de llocs de treball
o Documentació

ORGANITZACIÓ INFORMAL

Conjunt d’activitats, normes i relacions espontànies que sorgeixen entre les

persones de l’organització, no establertes ni previstes per la direcció de l’empresa.
És complexa i sense ella, l’organització formal no seria viable.

De vegades, l’organització informal està impulsada per l’empresa: trobades,

xerrades, clubs, etc.

També serveix de vegades per a crear un entorn més còmode i proper entre els
diferents treballadors. Ajuda a conviure, a treballar.

Mecanismes de coordinació

1. ADAPTACIÓ MÚTUA
➢ Comunicació informal
➢ El control recau en les persones
➢ Dona flexibilitat
➢ Requereix habilitats de coordinació
➢ Adequat per a organitzacions senzilles i/o tasques complexes

2. SUPERVISIÓ DIRECTA
• Autoritat i responsabilitat
 • Comunicació formal
• Ordres i control
• Cadena de comandament (jerarquia)
• Adequada quan l’empresa creix i estableix la divisió de treball

3. NORMALITZACIÓ (controlar, però deixant-ho per escrit)

• Per a organitzacions grans i/o complexes
• Complementària dels mecanismes anteriors.
o Dels processos de treball: basada en l’anàlisi del treball,
requereix poca supervisió directa, adequada per a tasques
repetitives.
o Dels resultats: no només es tracta de com fem la feina, sinó de
com surt la feina. Es basa en l’especificació dels resultats,
adequada per als nivells directius mitjans i baixos
o D’habilitats: té a veure amb la formació dels treballadors i es
basa en l’especificació de la capacitació (RRHH), per entrar a
l’empresa o per progressar-hi.
o De la ideologia: basada en creences i valors (confiança,
lleialtat, confidencialitat), per als nivells directius i per
descentralitzar l’estructura. Hi ha un codi ètic.

L’organització com a sistema de fluxos

1. Com a sistema d’autoritat formal

• Mecanisme de coordinació: supervisió directa
• Representació gràfica: organigrama

2. Com a sistema de fluxos regulats

• Mecanisme de coordinació: normalització
• Xarxa de fluxos:
o De treball d’operacions
o D’informació i presa de decisions
o D’informació de staff

3. Com a sistema de comunicació informal

• Mecanisme de coordinació: Adaptació mútua
• Centres de poder no oficials:
o Vies de comunicació informals
o Relacions personals
o Relacions entre grups

4. Com a sistema de constel·lacions de treball

 • Grups de treball
o Formals
o Informals
• Relació horitzontal

5. Com a sistema de processos de decisió

• Conjunt coordinat de decisions:
o Decisions estratègiques
o Decisions tàctiques
o Decisions operatives

Es pot fer una barreja dels cinc o prioritzar alguns sistema sobre un altre

Departamentalització

Element per a fer petites estructures dins l’estructura general

• Per funcions
• Per mercats
o Per productes
o Per àrees geogràfiques
o Per tipus de clients
• Per temps o torns de treball
• Per processos o equips (departaments)

LA COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA DE
LES EMPRESES

Les Relacions Públiques o Comunicació

Estratègica

La práctica de las Relaciones Públicas permite a las empresas poner a disposición

de todos los públicos a los que se dirigen los valores de las mismas, con una doble
intención, primero ser conocidas (en el supuesto de que no lo sean) y segundo ser
valoradas, alcanzando el prestigio deseado. Es una herramienta al servicio de la
gestión empresarial de las empresas, instituciones u organismos públicos o
privados.

Objectiu: Millorar la teva presència en el mercat, ser ben valorat i ser més conegut
CONTEXT DE LES RRPP

o Dins les ciències socials

o Dins de l’àmbit professional de la comunicació
o Persones, empreses i institucions que envien missatges als diversos públics.
o Les RRPP fan que els missatges siguin els adequats, s’enviïn per canals
adequats i siguin comprensibles.

Altres àmbits de la comunicació:

o Informació periodística
o Màrqueting
o Publicitat
o Propaganda
o Public affairs

DEFINICIÓ DE RRPP

“Las RRPP son una actividad de dirección de carácter permanente y organizado,

por la que una empresa u organismo privado o público pretende conseguir y
mantener la comprensión, la simpatía y el concurso de aquellos con los cuales
tiene o puede tener relación”.

FORMACIÓ DE RRPP

o Sociologia
o Psicologia individual
o Psicologia social
o Antropologia social i cultural
o Història
o Dret
o Opinió pública
o Economia

FUNCIONS

o Analitzar l’opinió pública

o Transmetre els missatges de l’empresa
o Aconsellar la direcció
o Planificar i implantar accions de comunicació
o Investigar i avaluar programes d’acció comú
o Gestió d’equips, coordinació d’equips
o Organització d’esdeveniments.
o Canalitzar la responsabilitat social de l’empresa
PÚBLICS DE LES RRPP

o Mitjans de comunicació
o Líders d’opinió
o Autoritats i reguladors
o Grups de pressió i activistes
o Analistes i comunitat financera
o Sindicats i comitès d’empresa

Sessió 4

LEGISLACIÓ PER A LES EMPRESES

1. Constitució espanyola
2. Estatuts
3. Lleis de política lingüística

BLOCS DE LLEIS Q AFECTEN LES EMPRESES

• Dret mercantil (lleis sobre SA, SL...)

• Dret laboral (relacionat amb la contractació de les persones)
• Obligacions amb Hisenda
• Etiquetatge industrial (per als fabricants -> afecta els q fabriquen elements,
productes químics, etc. No afecta l’etiquetatge comercial)
• Normatives mediambientals
• Lleis de comerç i de consum
• Legislació lingüística

LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA

Què és la legislació lingüística?

- Lleis de grau superior

- Lleis lingüístiques
- Disposicions sobre usos de llengües en altres lleis

On hi ha legislació lingüística? A tot arreu?

- Països monolingües i països plurilingües

 - A nivell local (ex. Brussel·les), federal (estats americans), estatal (França) o
supranacional (Unió Europea)
- Directa (en un marc de planificació lingüística) o indirecta
Espanya la té implícita. Es diuen coses a la constitució però no hi ha
una norma o llei explícita

Legislació lingüística directa

Ara per ara...

- Constitució espanyola (1978)

- Estatut d’autonomia de Catalunya (2006)
- Llei de política lingüística (1998)

Altres marcs de referència:

- La declaració universal dels drets lingüístics (1996) (inspira però no obliga)

- La carta europea de les llengües regionals i minoritàries (1992)

Legislació lingüística indirecta

Es disposicions legals que obliguen les empreses a l’ús del català o del castellà

- Plataforma per la llengua (ONG del català)

- I actualitzacions anuals

Els drets lingüístics dels consumidors

- Normativa de consum
- El codi de consum de Catalunya
- Drets dels consumidors/ obligacions de les empreses

El síndic de greuges

- Gestió de queixes dels ciutadans a les administracions: vetlla perquè totes

les administracions facin una bona administració (retards, males respostes,
mal tractament... tot el q té a veure amb l’administració)
- Informe anual sobre drets lingüístics (al principi no estava previst q se
n’haguessin d’ocupar, però com q les administracions sí q estan obligades
a atendre a la gent en català, van començar a admetre queixes
lingüístiques)

Greuges de consumidors

o Queixes (dir què han fet malament, per a q ho sàpiguen)

 o Reclamacions (et queixes i demanes alguna cosa a canvi pq no
estàs satisfet amb el resultat del servei)
o Denúncies (queixa o reclamació enviat a un organisme superior)(per
a fer una denúncia, s’ha de ser més coneixedor de la llei)
o Mediació
o Arbitratge (si hi ha mediació també hi pot haver arbitratge)
o Judici ordinari, judici oral

- Lingüística aplicada (vídeo i text de Payrató)

- Què és una empresa i tipus (link a la Generalitat de Cat – mirar fitxa resum)
- Organització de les empreses (departaments, combinació de la jerarquia
amb altres tipus d’org...)
- Fluxos comunicatius (constel·lacions, supervisió directa...)