Apunts Immobilitzat

INSTITUT LACETÀNIA DEPARTAMENT ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ
CFGS ADMINISTRACIÓ I FINANCES

CURS 22-23
MÒDUL PROFESSIONAL 03 PROCÉS INTEGRAL DE L’ACTIVITAT COMERCIAL
UF4: REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS
NF1: Supervisió, codificació i registre dels fets comptables derivats de
l’activitat de l’empresa dins del cicle econ+omic segons el PGC PIME.
EL PROCÉS COMPTABLE DE L’IMMOBILITZAT

MATERIAL I INTANGIBLE
Segons el Pla General Comptable, el Grup 2 Immobilitzat comprèn els

elements patrimonials destinats a utilitzar-se durant un període llarg de
temps en l’activitat de l’empresa, així com les inversions immobiliàries.
Addicionalment, dintre d’aquest grup, amb caràcter general, s’inclouen les
inversions financeres el venciment de les quals, venda o realització
s’espera que es produirà en un termini superior a un any.
Està compost per
Subgrup 20 Immobilitzat intangible

Subgrup 21 Immobilitzacions materials
Subgrup 22 Inversions immobiliàries
Subgrup 23 Immobilitzacions materials en curs
Subgrup 24 Inversions financeres en parts vinculades
Subgrup 25 Altres inversions financers a llarg termini
Subgrup 26 Fiances i dipòsits constituïts a llarg termini
Subgrup 28 Amortització acumulada de l’immobilitzat
Subgrup 29 Deteriorament de valor de l’immobilitzat
UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

NF1: Supervisió, codificació i registre dels fets comptables derivats de l’activitat de l’empresa Pàgina 1 de 138
dins del cicle econ+omic segons el PGC PIME
CURS 22-23
Subgrup 21 Immobilitzacions materials
L’immobilitzat material està constituït pels elements patrimonials

tangibles, representats per béns mobles i immobles, excepte aquells que
hagin de ser classificats en altres subgrups com ara el 22. Els comptes
d’aquest subgrup figuren en l’actiu no corrent del Balanç. Per tant podem
dir que l’immobilitzat material està format per aquells béns que
s’utilitzen en l’activitat permanent i productiva de l’empresa, tenen per
norma general, una vida útil predeterminada, superior a la duració d’un
exercici econòmic, i condicionada pel desgast i l’evolució tecnològica i a
més aquests béns no estan destinats a la venda.
CARÀCTER PERMANENT
Aquests elements són permanents perquè formen part del patrimoni

empresarial durant un termini superior a l’exercici econòmic. Per tant
no es poden considerar integrants de l’immobilitzat material de
l’empresa:
Els locals, vehicles i béns d’aquesta categoria llogats per
l’organització per a utilitzar-los i gaudir-ne d’ells.
Eines manuals no incorporades a les màquines el període
d’utilització de les quals s’estimi inferior a l’any.
Els motlles i plantilles que s’utilitzin per a encàrrecs aïllats.
▪ Els envasos, embalatges, peces de recanvi i recuperats així com
el material d’oficina susceptible d’emmagatzematge per un
període de temps inferior a l’any.
CURS 22-23
El Pla General Comptable classifica els béns materials atenint-se al destí

que tindran aquests elements dintre de l’organització i, sobre tot, en
funció de la forma en que generaran fluxos de caixa (diners), la qual cosa
provoca que hi hagi dues possibles ubicacions per als mateixos béns .Els
béns tangibles doncs es poden classificar en:
• Immobilitzat material: Immobilitzats que s’usaran en el procés

productiu normal de l’empresa. La inversió es recuperarà a través del
cicle de l’explotació. Es troba en l’actiu no corrent.
• Inversions immobiliàries: Edificis i terrenys que l’empresa no utilitza

sinó que els té per a obtenir rendes o plusvàlues. Els ingressos
s’originen independentment de l’activitat de l’empresa. Es troben en
l’actiu no corrent de l’empresa.
ELEMENTS INTEGRANTS DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL
Els elements que integren l’Immobilitzat Material estan compresos en el

subgrup 21 del PGC, el qual reuneix els següents comptes:
210 Terrenys i béns naturals (solars de naturalesa urbana, finques

rústiques, altres terrenys no urbans, mines i canteres.)
211 Construccions (edificacions en general sigui quin sigui el seu
destí dintre de l’activitat productiva de l’empresa)
212 Instal·lacions tècniques
CURS 22-23
213 Maquinària (Conjunt de màquines mitjançant les quals es

realitza l’extracció o elaboració dels productes. En aquest compte hi
figuraran els elements de transport intern que es destinin al trasllat
de personal, animals, materials i mercaderies dintre de les factories,
tallers, etc. sense sortir a l’exterior)
214 Utillatge (Conjunt d’utensilis o eines que es poden utilitzar
autònomament o conjuntament amb la maquinària, inclosos els
motlles i plantilles amb caràcter permanent en fabricacions en sèrie,
amb caràcter general, els utensilis i eines que no formen part d’una
màquina o no serveixen per una màquina, i el període d’utilització
dels quals s’estimi inferior a un any, hauran de carregar-se com a
despesa de l’exercici. Si el període d’utilització és superior a un any
s’utilitzarà el procediment de regularització anual, mitjançant el
recompte físic d’utensilis o eines.)
215 Altres instal·lacions
216 Mobiliari (Mobiliari, material i equips d’oficina, amb excepció
dels que hagin de figurar en el compte 217)
217 Equips per a processos d’informació (Ordinadors i els seus
perifèrics)
218 Elements de transport (Vehicles de tot tipus utilitzats en el
transport extern, els utilitzats en el transport intern van a
Maquinària)
219 Altres immobilitzats materials (resta d’elements no inclosos en
els apartats anteriors)
VALORACIÓ DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL

CURS 22-23
D’acord amb la Norma núm. 2.1 Valoració Inicial, l’immobilitzat material

es valorarà pel preu d’adquisició Norma 2.1.1 o el cost de producció Norma
2.1.2, tant d’una forma inicial com posteriorment, sense que en cap
moment es pugui revaloritzar.
El preu d’adquisició inclou:
1. L’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte

en el preu.
2. Els impostos indirectes solament s’inclouran en el preu d’adquisició

quan no es puguin recuperar d’hisenda.
3. Les despeses financeres que s’hagin comptabilitzat o acreditat abans

de la posada en marxa, que hagin estat girades pel proveïdor o
corresponguin a préstecs o altres tipus de finançament directament
atribuïble a l’adquisició, solament per aquells immobilitzats que
necessitin un període superior a un any per a estar en condicions d’ús.
Sempre amb el límit del valor raonable de l’immobilitzat material. Si
aquesta posada en marxa és inferior a un any, no es tindran en compte
aquestes despeses financeres.
4. També s’inclouen totes les despeses que es produeixin fins la seva

posada en marxa, fins i tot la ubicació en el lloc. (despeses d’explanació
i enderrocament, transports, drets aranzelaris, assegurances,
instal·lació, muntatge, etc.).

CURS 22-23
Resumint podem dir que el cost dels elements de l’immobilitzat material

inclou:
+ El preu d’adquisició.
- Qualsevol descompte o rebaixa del preu.
+ Aranzels d’importació.
Impostos indirectes que no es poden recuperar relacionats amb el

+
bé.
Qualsevol cost directament relacionat amb la posada en servei de
+
l’actiu per a la utilització a la qual està destinat. Exemples d’aquests
costos directament relacionats són:
Els costos de preparació i de l’emplaçament físic.
Els costos d’entrega i els de manipulació o transport.
Els costos d’instal·lació.
Els honoraris dels arquitectes o enginyers. Etc.
Interessos acreditats en el període del muntatge i la instal·lació,

+
sempre que aquest període sigui superior a un any.
Exemple 1 preu d’adquisició de l’immobilitzat material
Comprem una màquina que té un preu al comptat de 60.000 euros, ens
concedeixen un descompte comercial del 5%. El transport fins el nostre
magatzem és al nostre càrrec per un import de 6.000 euros. Per al seu

CURS 22-23
muntatge i instal·lació contractem a uns especialistes que ens facturen

12.000 euros. La vida útil d’aquest element serà de 5 anys.
Determina el preu d’adquisició pel qual registrarem la màquina, així com

l’anotació comptable a realitzar sabent que no ha quedat cap quantitat
pendent de pagament.
Ho podem calcular tot junt, però s’ha de comptabilitzar document per

document, per tant, sempre que tinguem davant un document que afecti
a aquesta operació i és dels conceptes abans indicats s’haurà de
comptabilitzar com un augment de valor del bé i no amb el concepte del
document, fins a tenir un valor del bé igual al valor que hem calculat.
Preu d’adquisició de la màquina +60.000,00

+
Descompte comercial (60.000 * 0,05) - 3.000,00
-
Despeses de transports + 6.000,00
+
Costos directament relacionats per muntatge i +12.000,00
+
instal·lació
TOTAL PREU ADQUISICIÓ DE LA MÀQUINA 75.000,00
Anotació comptable
Per la compra de la màquina
57.000 213 Maquinària

CURS 22-23
11.970 472 HP Iva Suportat

a 523 Proveïdors d’immobilitzat a 68.970
C/T
Per les despeses del transport

840 472 HP Iva Suportat
C/T
Pel muntatge i la instal·lació

C/T

CURS 22-23
ENTRADES O AUGMENT DE LA VALORACIÓ DE QUALSEVOL D’AQUESTS BÉNS.
L’operació més habitual és la compra d’un d’aquests actius. Per tant,

l’empresa aconsegueix un immobilitzat per un preu determinat, que paga
o deixa a deure.
Si l’import a pagar se satisfà en metàl·lic, mitjançant transferència

bancària o qualsevol altre tipus de pagament, s’abonarà el compte que
representi els diners de l’empresa o aquest pagament.
Si per l’adquisició es contrau una obligació de pagament, amb

independència que el venciment sigui a curt termini o a llarg termini,
estigui documentada en lletres de canvi o solament existeixi factura,
s’abonarà a un compte representatiu del deute contret. Hem de tenir en
compte que aquest deute en moltes ocasions té un venciment superior a
l’any.
El seu registre comptable, prescindint dels imports es pot resumir en:
---- 21 immobilitzacions materials

---- 47 HP Iva Suportat
a Deute -----
Deute
a Tresoreria (57) -----

CURS 22-23
En el cas que l’operació s’hagi realitzat a crèdit, el PGC designa els

següents comptes representatius del deute que s’ha generat.
Atenent al termini en el qual s’efectuarà el pagament.
Llarg termini Curt termini

173 Proveïdors d’immobilitzat a llarg 523 Proveïdors d’immobilitzat a curt
termini termini
Si posteriorment a la comptabilització de la factura s’accepten lletres de

canvi per al pagament del deute:
Llarg termini Curt termini
175 Efectes a pagar a llarg termini 525 Efectes a pagar a curt termini
Exemple 1: La societat “Turó SA” ha adquirit un conjunt d’ordinadors

valorats en 2.000 euros, pagant al comptat mitjançant transferència
bancària el 25% i acceptant lletres a llarg termini per la resta.
2.000 227 Equips per a procés d’informació

a 523 Proveïdors d’immobilitzat a curt 2.420
termini
2.420 523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini
a 572 Bancs 605
a 175 Efectes a pagar a llarg termini 1.770

Pàgina 10 de
NF1: Supervisió, codificació i registre dels fets comptables derivats de l’activitat de l’empresa
138
CURS 22-23
Exemple 2: S’adquireix una màquina per 10.000 euros. El pagament

d’aquesta es farà a parts iguals als 12 i 18 mesos respectivament.

1.800 472 HP Iva Suporta
termini

a 173 Proveïdors d’immobilitzat a
LL/T 5.900
ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
VALOR NET COMPTABLE: També anomenat Valor Comptable en Llibres d’un

actiu o un passiu o Valor Posterior, és l’import net pel qual un actiu o un
passiu es troba registrat en el balanç un cop deduït, en el cas dels actius,
la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per
deteriorament que s’hagi registrat. Per tant podem dir que:

Pàgina 11 de
138
CURS 22-23
VALOR NET COMPTABLE O VALOR POSTERIOR DE L’IMMOBILITZAT

MATERIAL
(Valor amb posterioritat al seu reconeixement inicial)
Preu d’adquisició o cost de producció.

+
Amortització acumulada.
-
Import acumulat de les correccions valoratives per deteriorament
-
reconegudes.
VALOR RAONABLE: És l’import pel qual es pot adquirir un actiu en el

moment actual, per tant, el valor de mercat.
PERMUTES DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL (NORMA 2.1.3) ESTUDI

DE LA NORMATIVA A APLICAR EN EL CAS DE DONAR DE BAIXA
L’IMMOBILITZAT.
Segons el Codi Civil, la permuta és un contracte mitjançant el qual

cadascun dels contractants s’obliga a donar una cosa per a rebre’n una
altra a canvi, (art. 1538), és a dir, a l’empresa li lliuren un immobilitzat i
a canvi aquesta lliura un altre que tenia, ja usat, com a part del preu.
Pel que fa a la comptabilització de les permutes, el PGC en distingeix dos

tipus:

Pàgina 12 de
138
CURS 22-23
1. Permutes no comercials: Considera que una permuta és no comercial

quan s’intercanvien elements d’actiu immobilitzat de la mateixa
naturalesa i us per a l’empresa.
2. Permutes comercials: es considera que una permuta és comercial quan

s’intercanvien elements d’actiu immobilitzat de diferent naturalesa i
diferent us per a l’empresa.
PERMUTES NO COMERCIALS
En aquest cas, el PGC diu que el bé rebut es valorarà pel Valor Net
Comptable del bé lliurat (nostre), més les contrapartides (diners) que
s’hagin de lliurar a canvi, amb el límit del valor raonable del bé.
EXEMPLE PERMUTA DE CARÀCTER NO COMERCIAL
Volem substituir una màquina de l’empresa per una altra que compleix la
mateixa funció. La màquina antiga (la nostra) figura registrada per un
valor de 20.000 euros, sent la seva amortització acumulada de 15.000
euros. Rebem la nova màquina lliurant l’antiga i 18.000 euros al comptat
mitjançant una transferència bancària, més l’iva corresponent. La
màquina nova té un valor de 25.000 euros.

Pàgina 13 de
138
CURS 22-23
SOLUCIÓ
Abans de fer res hem d’estudiar si es tracta d’una permuta de caràcter

comercial o no, com es tracta d’actius de la mateixa naturalesa i us per
a l’empresa, ens trobem davant un cas de permuta no comercial, per tant
el registre d’aquesta màquina és el següent:
El primer que hem de fer és calcular el Valor Net Comptable de la màquina

antiga, en aquest cas, 20.000 valor d’adquisició – 15.000 amortització
acumulada = 5.000.
El valor pel qual comptabilitzarem l’adquisició de la màquina nova és igual

al valor net comptable de la vella més les contrapartides monetàries que
paguem de més per a obtenir la nova, en aquest cas 18.000 euros, en
resum, el valor d’adquisició de la màquina nova és igual a 5.000 + 18.000
=23.000.
Quantitat de diners a pagar, en aquest cas hem de pagar els 18.000 euros
més l’iva suportat de la màquina nova (25.000 * 0,21) menys l’IVA
repercutit de 7.000 euros que representa que és el valor pel qual ens
valoren la nostra màquina vella. (25.000 – 18.000)

Pàgina 14 de
138
CURS 22-23
El registre comptable que farem és el següent:
23.000 213 Maquinària (Nova)

15.000 2813 Amortització acumulada de
maquinària
3.780 472 HP IVA suportat (5250-1.470)
a 213 Maquinària (Vella) 20.000
a 523 Proveïdors d’immobilitzat a C/T 21.780
(18000+3.780)
21.780 523 Proveïdors

d’immobilitzat a c/t
a 572 Bancs (Disminució 21.780
actiu)
PERMUTES COMERCIALS
En aquest cas el PGC disposa que l’immobilitzat rebut es valorarà pel valor
raonable de l’actiu lliurat (nostre), a no ser que es tingui evidència més
clara del valor raonable de l’actiu rebut, és a dir, un valor més fiable. La
diferència de valoració que es pot tenir al donar de baixa l’element lliurat
tindrà com a contrapartida un compte de pèrdues i guanys.

Pàgina 15 de
138
CURS 22-23
EXEMPLE 1 PERMUTA DE CARÀCTER COMERCIAL
La Societat Z té en el seu actiu una màquina amb un preu d’adquisició de

10.000 euros, sent la seva amortització acumulada de 3.000 euros i el seu
valor de mercat de 8.000 euros. Fa una permuta amb la Societat Y per un
equip informàtic el valor de mercat del qual és de:
1. 9.000 euros
2. No es coneix amb fiabilitat el valor de mercat del bé rebut
3. 6.500 euros
SOLUCIÓ APARTAT 1
Valor de l’immobilitzat material rebut = Valor raonable de l’actiu lliurat,

però com en aquest cas coneixem el valor raonable de l’element rebut, es
comptabilitzarà per aquest valor, ja que hi ha una evidència més clara del
valor d’aquest actiu. Com que aquest valor raonable és superior al valor
net comptable del bé lliurat hi ha un guany que es recull en un compte
que representa aquest guany i que trobarem en el grup 7 del PGC.

Pàgina 16 de
138
CURS 22-23
3.000 2813 Amortització acumulada maquinària

9.000 217 Equips per a processos d’informació
(9000*0.21)-(8.000*0,21)
a 213 Maquinària 10.000
a 771 Beneficis procedents de
l’immobilitzat material (10000-3000) 2.000
comparats amb els 9000
a 523 Proveïdors d’immobilitzat a C/T 210
(9000*0.21 – 8000 * 0.21)
210 523 Proveïdors immobilitzat a curt termini

a 572 Bancs 210
SOLUCIÓ APARTAT 2
En aquest cas com no se sap el valor raonable del bé que rebem a canvi,
es comptabilitza pel valor raonable del bé que es dona
a 771 Beneficis procedents de 1.000
l’immobilitzat material
a 477 HP IVA repercutit 1.680
SOLUCIÓ APARTAT 3
Pàgina 17 de
138
CURS 22-23
En aquest cas com si coneixem el valor raonable de l’element que rebem

el comptabilitzarem per aquest valor. A més aquest valor és inferior al
valor net comptable del valor entregat, la qual cosa provoca que hi hagi
una pèrdua de valor que queda recollida en un compte de despeses

500 671 Pèrdues procedents de l’immobilitzat material
315 543 Crèdits a curt termini per alienació de
l’immobilitzat
a 477 HP IVA Repercutit (6.500*0,21) – 315
(8.000 * 0,21)
315 572 Bancs
a 543 Crèdits a curt termini per
alienació de l’immobilitzat 315
EXEMPLE 2 PERMUTES COMERCIALS
Tenim un ordinador el valor d’adquisició del qual és de 10.000 euros i una

amortització acumulada de 3.000 euros. Aquest element el permutem per
una furgoneta.
Comptabilitza aquesta operació en funció dels casos següents:

1. El valor raonable de l’ordinador és de 8.000 euros
Pàgina 18 de
138
CURS 22-23
2. El valor raonable de l’ordinador és de 7.500 euros i el de la

furgoneta de 7.000 euros
3. El valor raonable de l’ordinador és de 7.000 euros i lliurem a més

a més 1.000 euros, el valor raonable de la furgoneta és de 7.000 euros
SOLUCIÓ APARTAT 1
Abans de realitzar el registre, haurem d’analitzar quina classe de permuta
és, en aquest cas, és una permuta comercial ja que s’intercanvien dos
elements de diferent naturalesa i us en l’empresa, per tant donarem d’alta
la furgoneta pel valor raonable de l’actiu entregat, l’ordinador.
Valoració de la furgoneta:
Immobilitzat material rebut (furgoneta) = Valor raonable de l’actiu lliurat

(ordinador) = 8.000 euros
Valor net comptable ordinador = 10.000 euros – 3.000 (amortització) =

7.000
Com que aquesta valoració supera el valor net comptable de l’ordinador

sorgirà una diferència que serà anotada a un compte de pèrdues o guanys
que ho reculli.

Pàgina 19 de
138
CURS 22-23
8.000 218 Elements de transport

3.000 2817 Amortització acumulada d’equips per a processos
d’informació
a 217 Equips per a processos 10.000
d’informació
a 771 Beneficis procedent de 1.000
l’immob. mat.
APARTAT 2
En aquest cas existeix una millor evidència (un valor més fiable) per a
l’immobilitzat rebut. Per tant aquest serà el valor que tindrem en compte
a l’hora d’incorporar la furgoneta en el nostre patrimoni.
Valoració furgoneta: Immobilitzat material rebut (furgoneta) = valor

raonable de l’actiu lliurat (ordinador) = 7.500
Però com es té una millor evidència de valor raonable de l’immobilitzat

rebut furgoneta 7.000 és aquest el valor que utilitzarem

Pàgina 20 de
138
CURS 22-23

3.000 2817 Amortització acumulada equips per a processos
d’informació
105 543 Crèdits a curt termini per alienació de l’immobilitzat
a 217 Equips per a processos 10.000
d’informació
a 477 HP IVA Repercutit 105
105 572 Bancs
a 543 Crèdits a c/t per alienació 105
lmmob.
En aquest cas no hi ha cap benefici ni pèrdua, ja que el valor del bé rebut
coincideix amb el valor net comptable del bé lliurat.
APARTAT 3
En aquest cas la diferència està en que l’empresa ha de pagar una

quantitat de diners de més per a obtenir la furgoneta. Això incideix en la
seva valoració, incrementant el valor
Valoració de la furgoneta
Immobilitzat material rebut furgoneta = valor raonable lliurat ordinador

més la contrapartida monetària = 7.000 + 1.000 = 8.000

Pàgina 21 de
138
CURS 22-23

210 472 HP Iva suportat
3.000 2817 Amortització acumulada equips per a processos
d’informació
a 217 Equips per a processos d’informació 10.000
termini

a 572 Bancs 1.210
EXEMPLE 3
L’empresa ALFA S.A. decideix intercanviar una furgoneta que ha estat

utilitzant en la seva activitat per una màquina que té BETA SA La
furgoneta va costar 35.000 euros, i la seva amortització acumulada és de
10.000 euros Es demana realitzar el registre comptable que hauria de fer
ALFA SA en els casos següents:
• Valor raonable de la furgoneta és de 20.000 euros.
• Valor raonable de la màquina 25.000 euros. i el de la furgoneta de 20.000

euros

Pàgina 22 de
138
CURS 22-23
SOLUCIÓ
APARTAT 1
Valoració de la màquina: Immobilitzat material rebut (màquina) = valor

raonable lliurat (furgoneta) que és igual a 20.000 euros.
Valor net comptable furgoneta = 35.000 – 10.000 = 25.000
Com que el valor net comptable de la furgoneta és superior al seu valor

raonable, hi haurà una pèrdua

4.200 472 HP Iva suportat
10.000 2818 Amortització acumulada elements de transport
5.000 671 pèrdues procedents d’immobilitzat material
a 218 Elements de transport 35.000
a 477 HP IVA Repercutit 4.200
APARTAT 2
Valoració de la màquina: Immobilitzat material rebut (màquina) = valor

raonable bé lliurat (furgoneta) que és igual a 20.000 euros.
Valor net comptable furgoneta = 35.000 – 10.000 = 25.000

Pàgina 23 de
138
CURS 22-23
En aquest cas com que coneixem el valor raonable de la màquina 25.000

euros, apliquem aquest valor perquè té més evidència. Com que el valor
net comptable de la furgoneta és igual al valor raonable de la màquina,
no hi ha ni ingrés ni despesa

1.050 472 HP Iva suportat
10.000 2818 Amortització acumulada elements de transport
a 218 Elements de transport 35.000
termini

a 572 Bancs 1.050
ADQUISICIÓ D’IMMOBILITZAT MATERIAL LLIURANT COM A PAGAMENT

PARCIAL UN ALTRE IMMOBILITZAT MATERIAL
En aquest cas el valor pel qual hem de valorar el nou immobilitzat és igual
al Valor Net Comptable del bé lliurat (vell) més la contrapartida
monetària del nou
Exemple: La Societat “Z” té en el seu actiu una màquina valorada pel seu
preu d’adquisició de 24.000 euros que ha estat amortitzada en un 80%.
Decideix adquirir una nova màquina de tecnologia més avançada el preu
d’adquisició de la qual és de 90.000 euros. El proveïdor d’aquesta nova
Pàgina 24 de
138
CURS 22-23
màquina recull l’antiga i la valora en 12.000 euros, els quals es

descompten de la quantitat a satisfer per la nova màquina. De l’import a
pagar lliura un xec bancari per la meitat i s’accepta una lletra de canvi
amb venciment a 90 dies per la resta.
La societat “Z” ha de comptabilitzar de la forma següent:
Valor de la màquina nova

Preu de la màquina nova 90.000 Valor net comptable de la màquina
usada
Descompte per la màquina -12.000 Preu adquisició 24.000
A pagar 78.000 Amortització = 24.000 * - 19.200
0.8
IVA 21% 16.380 Valor net 4.800
Total a pagar IVA inclòs 94.380
VALOR MÀQUINA NOVA = 78.000 + 4800 =82.800
COMPTABILITZACIÓ
82.800 213 maquinària (nova)

16.380 472 HP IVA Suportat (78.000*0,21)
19.200 2813 Amortització acumulada de maquinària
a 213 Maquinària (Vella) 24.000
termini (78.000*1,21)

Pàgina 25 de
138
CURS 22-23
94.380 523 Proveïdors d’immobilitzat a c/t

a 572 Bancs 47.190
a 524 Efectes a pagar a curt termini 47.190
CORRECCIONS VALORATIVES
Els elements de l’immobilitzat material es valoren a preu d’adquisició,

però per diversos motius poden perdre valor, total o parcialment. Com a
conseqüència d’això, si l’empresa tracta de col·locar en el mercat de
segona mà aquests béns, obtindrà menys diners dels que va pagar per ells.
És a dir, el valor de mercat (valor raonable), d’aquests actius és inferior
al preu d’adquisició.
S’ha de distingir entre:
Pèrdues irreversibles, aquelles no previsibles, davant les quals no és

possible recuperar les pèrdues que hi ha hagut, excepte que s’adquireixi o
construeixi un nou immobilitzat. Per exemple, un edifici que es crema.
Pèrdues reversibles Aquelles disminucions de valor que no són definitives.

Pèrdues no sistemàtiques, es donen de tant en tant i no s’esperen.
Pèrdues sistemàtiques en el temps. És aquella pèrdua de valor que té un

element conforme més edat tingui, ja que amb el pas del temps va
envellint

Pàgina 26 de
138
CURS 22-23
Si l’empresa pateix alguna d’aquestes pèrdues les ha de reflectir-les en

els seus estats financers de la forma següent:
Si la disminució de valor ha estat irreversible, s’haurà de donar de baixa

la part que correspongui de l’immobilitzat que ha patit la pèrdua, cosa
que afecta al compte de pèrdues i guanys
Si les pèrdues han estat reversibles, s’hauran de reflectir mitjançant el

deteriorament de valor.
Si les pèrdues han estat sistemàtiques en el temps figuraran en les

corresponents amortitzacions.
AMORTITZACIÓ: Reflex comptable de la pèrdua de valor del bé mentre

aquest es troba en l’empresa.
FINALITAT – OBJECTIUS
Des d’un punt de vista econòmic l’amortització es calcula per saber quina
part del valor del bé es consumeix dins del procés productiu.
Des del punt de vista financer tenir en compte l’amortització serveix per
intentar dotar a l’empresa d’un fons monetari realitzant el càlcul d’una
oportuna quota anual, així quan l’empresa hagi de retirar l’actiu
immobilitzat, en qüestió, disposi dels recursos financers necessaris per a
substituir-lo per un de nou.

Pàgina 27 de
138
CURS 22-23
L’actiu no corrent, també anomenat Actiu Fixe, és un cost anticipat que

s’ha d’anar imputant al compte de P i G durant el temps que aquest bé
faci funcions a l’empresa, de tal forma que aquests costos es traslladin
amb la resta dels què formen part del cost del producte, sent repercutits,
-dins del preu de venda al públic-, al client i així poder renovar-lo al final
de la seva vida útil.
Aquesta pèrdua sistemàtica de valor implica la necessitat de

“racionalització” en la distribució de la despesa al llarg dels exercicis per
tal d’anar “graduant” proporcionalment, exercici a exercici, Ingressos i
Despeses. Això provoca que sigui molt important triar el sistema
d’amortització més adient en cada cas.
En la majoria dels casos aquests “fons”, que queden dins l’empresa, són
dedicats a finançar altres actius. És molt important fer-ho amb béns que
arribat el moment es puguin tornar líquids amb una adequada
programació doncs podria crear un greu problema per a l’empresa.
Hi ha vegades en que, per efectes de la inflació, quan acaba la vida útil

del bé el valor de l’amortització acumulada no és suficient per cobrir el
preu d’un actiu nou.
Per tant la Base de l’amortització s’haurà d’anar adaptant a les

modificacions de valor que es puguin produir al llarg del temps ja sigui
per pèrdues efectives, revaloracions, etc. Per això, es calcularà al final de

Pàgina 28 de
138
CURS 22-23
l’exercici el Nou Valor Net Comptable i sobre aquest s’aplicarà la nova

amortització tenint en compte el que li queda de vida útil.
RAONS PER LES QUALS ES PRODUEIXEN PÈRDUES SISTEMÀTIQUES EN EL
TEMPS
L’origen d’aquestes pèrdues pot ser:
Causes físiques, pel pas del temps, generalment, els immobilitzats es

deprecien. Aquest desgast o pèrdua de valor es produeix amb
independència de que s’utilitzin o no. És més, es podria afirmar que la
pèrdua és major si no s’utilitzen, ja que no es fa res per mantenir-los
en les condicions adequades. De fet, si l’empresa pretén vendre algun
d’aquests béns, al marge de l’ús que li hagi donat, moltes vegades li
taxaran en funció de l’edat que tingui.
Causes tècniques, al estar vinculats al procés productiu, quan més

s’utilitzin més es desgasten. Així, una màquina es depreciarà més si
està sotmesa a dos torns de treball que a un.
Causes econòmiques o obsolescència En el món actual, la tecnologia

progressa molt ràpid sobre tot en sectors punta com ara
l’electromecànica, les comunicacions, la informàtica, la robòtica, la
restauració, etc. Contínuament, el mercat ofereix immobilitzats més
avançats i competitius. Davant això, l’empresa es planteja la
possibilitat de substituir els seus antics immobilitzats per uns altres
més moderns que desenvolupin les mateixes o més feines en la
producció dels seus productes d’una forma més ràpida i fins i tot molts
Pàgina 29 de
138
CURS 22-23
cops a un cost més petit. L’empresa pot continuar utilitzant els

mateixos immobilitzats, ja que les condicions físiques l’hi ho permeten,
però haurà d’analitzar la rendibilitat que li proporcionen. S’ha de tenir
en compte que un immobilitzat deixa de ser rendible quan els ingressos
que s’obtenen amb aquest immobilitzat són inferiors als costos que
suposa. Per tant, és factible que no sigui rendible mantenir-lo i vulgui
substituir-lo és en aquest cas quan el bé antic s’ha quedat obsolet o
desfasat. Un exemple és el d’un ordinador. Per una altra part el cicle
de vida dels productes és cada vegada més curt, provocat en gran
mesura pels canvis de gustos en els consumidors i canvis en la
demanda.
QUANTIFICACIÓ DE LES PÈRDUES
És possible que alguns elements de l’immobilitzat material funcionin amb

la mateixa eficàcia que el dia que es van adquirir. Però, és obvi, que avui
valen menys, i que l’any vinent menys encara. Per cautela i prudència, en
la comptabilitat hauran de constar aquestes pèrdues sistemàtiques de
valor, que s’expressen mitjançant els comptes d’amortització.
Des del moment en que l’empresa adquireix o incorpora un determinat

immobilitzat, sorgeixen preguntes com ara: quin valor perdrà mentre
estigui en l’organització l’immobilitzat?, quina és la quantitat en que es
deprecia en cada exercici econòmic?

Pàgina 30 de
138
CURS 22-23
L’empresa s’haurà de plantejar a priori tots aquests interrogants, ja que

l’única cosa que coneix de cert és el valor d’adquisició o el cost de
producció i quan els conegui delimitar el pla d’amortització coneixent els
termes següents:
Vida útil
Valor residual estimat
Base de càlcul
Mètode d’amortització
Vida útil: Estimació dels anys que durarà, o els productes que
probablement fabricarà, o les possibles hores que rendirà, etc., un actiu
determinat. Per determinar aquesta vida útil l’empresa ha de recolzar-se
en les seves anteriors experiències, en les experiències d’altres empreses
dedicades a la mateixa activitat, en estudis realitzats per perits experts
en la matèria, etc. (n)
No hem d’oblidar, però, que aquesta estimació pot no servir de res, si

l’immobilitzat, queda obsolet, o s’ha de complir alguna norma legal o
ambiental, o qualsevol una altra causa física, tècnica o econòmica. Per
això és important assenyalar, que la vida útil fa referència al termini que
aquest immobilitzat serà rendible i no té perquè coincidir amb la seva
vida física. Respecte a la vida útil el PGC estableix que la vida útil d’un bé
per a l’empresa és el temps durant el qual estima que produirà ingressos
en l’empresa, independentment de quina sigui la vida econòmica del bé.

Pàgina 31 de
138
CURS 22-23
Valor residual estimat: No es té certesa d’allò que passarà, i menys encara

que passarà quan es retiri l’immobilitzat, i en aquest moment, quants
diners obtindrà l’empresa per la seva venda?. A aquest import, després de
descomptar tots els costos necessaris per a realitzar la seva venda, se
l’anomena valor residual. (VR). Per tant el valor residual és la quantitat
que es creu que valdrà l’element quan es doni de baixa del patrimoni de
l’empresa. Si es presumeix que aquesta quantitat serà insignificant es pot
considerar nul·la, però si es considera que pot ser elevada no es pot
prescindir d’ella
Base de càlcul: Es pretén quantificar la pèrdua sistemàtica d’un

immobilitzat concret. (BA o BC). Es coneix allò que va costar, és a dir, el
seu valor d’adquisició i quan finalitzi la seva vida útil, es vendrà pel valor
residual. Per tant, la base sobre la qual es quantifica la depreciació o
obsolescència es defineix com:
Base d’amortització o de càlcul (BA o BC) = Valor d’adquisició (Vo) – Valor

residual (VR)
La quota d’amortització (Q) anual serà igual a l’aplicació del sistema que
estem utilitzat a la Base d’amortització o de càlcul.
En el càlcul de la base d’amortització s’han de considerar les

modificacions de valor que s’han produït per pèrdues efectives de valor,
revaloracions, o qualsevol altra circumstància.
SISTEMES D’AMORTITZACIÓ
Pàgina 32 de
138
CURS 22-23
SISTEMES D’AMORTITZACIÓ PROPORCIONALS, LINEALS O CONSTANTS
a) Mètode proporcional al temps o de quotes constants → Q= Vo – Vr
n
b) Mètode constant aplicant un % Q = (V0 – Vr) * %
c) Mètode proporcional a les hores treballades → Q(hores)= (Vo – Vr) * Ti
(Ideal per a equips amb un funcionament irregular) Tn

(On Tn = Número de hores previstes que treballi durant la vida útil)
(On Ti = Número de hores treballades en l’any “i”)
d) Mètode proporcional a les Unitats Produïdes → Q(unitats) = (Vo – Vr)

* Pi
(p. ex. Fotocopiadores) Pn

(On Pn = Número de Unitats previstes a fer durant la vida útil i Pi
Unitats produïdes en l’any “i”)
e) Mètode proporcional als Km. Q(Km.) = ((V0 – Vr) / Kmn )* Kmi
(On Kmn Número de Km. Previstos a fer durant tota la vida útil i
Kmi Els Km que fa en l’any “i”)

Pàgina 33 de
138
CURS 22-23
SISTEMES D’AMORTITZACIÓ VARIABLES
Quotes variables
A) Mètodes progressius => Co < ......< Cn (POC USATS)
(poc usat per què retarda l’Amortització i sobrecarrega els últims

exercicis) tot i que com a exemple es podria aplicar en una construcció,
ja que al principi perd poc valor però conforme arriba al final de la seva
vida útil perd molt valor (no tenim en compte el valor del sol, ja que
aquest no s’amortitza).
Es poden calcular en progressió aritmètica o geomètrica. No se solen

utilitzar per què reparteix la càrrega de la despesa molt cap al final de la
vida útil que a la vegada és on els actius generen més despeses per les
reparacions etc. provocant un avançament en la càrrega fiscal i per tant
repartir dividends no reals
B) Mètodes Regressius => Co >..........> Cn (BASTANT USATS)
Bastant usat per què distribueix la despesa de forma més uniforme ja que
el decreixement de les quotes tendeix a compensar-se amb l’augment de
les despeses de manteniment. Com a exemple podríem trobar cotxes,
ordinadors, etc. on degut a les noves tecnologies i l’avens en les

Pàgina 34 de
138
CURS 22-23
necessitats per funcionar amb programes nous fa que quedin desfasats

només sortir a la venda.
També es poden calcular en progressió aritmètica o geomètrica Són

acceptats per Hisenda per l’Impost de Societats el dos mètodes regressius
següents:
1. El de % constant sobre el valor pendent d’amortitzar

2. El Mètode dels números dígits.
EXEMPLES DELS SISTEMES D’AMORTITZACIONS
LINEALS O CONSTANTS:
EN PROPORCIÓ AL TEMPS : És el més usual.
Exemple: una màquina que ens costa 100.000 Euros i li considerem 10 anys
de vida útil, l’haurem d’amortitzar 10.000 Euros cada any. (100.000 / 10 =
10.000 )
És el més acceptat i a més a més sol ser compatible amb les taules
d’hisenda sempre que ens situem dins dels límits que marquen aquestes
Aquest mètode també es pot calcular aplicant un %. Exemple un ordinador
que en comptes d’amortitzar-lo en 4 anys se li aplica un 25%
d’amortització anual. És el mateix.
EN PROPORCIÓ A LES UNITATS:

Pàgina 35 de
138
CURS 22-23
Una excavadora :
1-Ha estat adquirida per 75.000 €.
2-La seva vida útil es calcula en 10.000 hores de treball.
3-El seu valor residual =3.000 €
Calcular l’amortització dels 4 primers anys si es fa servir 1.500 hores el

primer any, 2.300 hores el segon any, 100 hores el tercer any i 1000 hores
el quart any.
Base d’amortització = V0 – Vr = 75.000 – 3.000 = 72.000€

Amortització per hora (Qh) = 72.000 / 10.000 = 7,2€ / hora
Q1 = Qh x Nº hores(1) = 7,2 x 1.500 = 10.800€ 10.800€ 64.200€
Q2 = Qh x Nº hores(2) = 7,2 x 2.300 = 16.560€ 27.360€ 47.640€
Q3 = Qh x Nº hores(3) = 7,2 x 100 = 720€ 28.080€ 46.920€
Q4 = Qh x Nº hores(4) = 7,2 x 1.000 = 7.200€ 35.280€ 39.720€
MÈTODES REGRESSIUS DECREIXENTS: MÈTODE DE LA SUMA DELS DÍGITS:
Exemple: Comprem una màquina per 65.000€ amb una vida útil de 5 anys
i un Valor residual = 5.000€.
Base Amortització = Vo – Vr = 60.000€
A.- Suma de la sèrie numèrica dels dígits:

Pàgina 36 de
138
CURS 22-23
5 + 4 + 3 + 2 + 1 = 15
B.- Valor del bé dividit entre els dígits totals
60.000/15= 4.000 Euros = Base d’Amortització Adaptada (BAA)

C.- Assignació de l’amortització a cada exercici
Any 1 valor → 5 x 4.000 = 20.000

Any 2 valor → 4 x 4.000 = 16.000
Any 3 valor → 3 x 4.000 = 12.000
Any 4 valor → 2 x 4.000 = 8.000
Any 5 valor → 1 x 4.000 = 4.000
60.000
MÈTODE DEL TANT PER CENT FIX SOBRE EL VALOR PENDENT D’AMORTITZAR
1- Calcularem el % d’amortització dividint 100 entre els anys de vida útil

que té el bé.
2- Segons la vida útil d’aquest multiplicarem el % de coeficient lineal que

ens ha donat per;
➔ 1,5 → si la vida útil estimada és inferior a 4 anys
➔ 2 → si la vida útil estimada està entre 5 i 7 anys
➔ 2,5 → si la vida útil estimada és superior 8 anys

Pàgina 37 de
138
CURS 22-23
3- Aplicarem el resultat del producte del punt 2 sobre el Valor Pendent

d’Amortitzar (o Valor Net Comptable) que tingui el bé en cada
moment.
4- Condicions:
a) El % obtingut de multiplicar el coeficient lineal x l’incremental NO

pot ser < 11
b) Si la base sobre la que es calcula és < a una quota d’amortització

anual ja calculada o si aquesta base és < a la quota d’amortització
lineal s’amortitzarà tot el que quedi de cop.
Exemple: Es compra una màquina per un valor de 28.000 € amb un valor

residual de 3.000 € i una vida útil estimada de 10 anys. Es demana
amortitzar pel mètode del % fix:
SOLUCIÓ: Vo = 28.000 € Vr= 3.000 € Base d’amortització (Vo-Vr)=

25.000 €. El coeficient d’amortització lineal serà 100 / 10 = 10%
Com que la vida estimada és > 8 anys al % lineal (10%) l’hem de

multiplicar pel coeficient incremental del 2,5 que ens dona un 25% Aquest
% s’aplicarà sobre el VNC (Valor Net Comptable) i no sobre el “Vo” (Valor
inicial) com es fa en el mètode lineal

Pàgina 38 de
138
CURS 22-23
Coeficient Coeficient Amortització

anys % lineal incremental final % Valor o Base exercici
1 10 2,5 25 25.000,00 € 6.250,00 €
2 10 2,5 25 18.750,00 € 4.687,50 €
3 10 2,5 25 14.062,50 € 3.515,63 €
4 10 2,5 25 10.546,88 € 2.636,72 €
5 10 2,5 25 7.910,16 € 1.977,54 €
6 10 2,5 25 5.932,62 € 5.932,62 €
7 10 2,5 25 0,00 € 0,00 €
(*) S’amortitza tot per la primera condició per què 5.932,62 < 6.250,00
Coef coef final

anys % linial incr. % Valor o Base Amort ej.
1 10 2,5 25 25.000,00 € 6.250,00 €
2 10 2,5 25 18.750,00 € 4.687.5 €
3 10 2,5 25 14.062,50 € 3.515,63 €
4 10 2,5 25 10.546,88 € 2.636,72 €
5 10 2,5 25 7.910,16 € 1.977,54 €
6 10 2,5 25 5.932,62 € 1.483,16 €
7 10 2,5 25 4.449,47 € 1.112,37 €
8 10 2,5 25 3.337,10 € 834,28 €
9 10 2,5 25 2.502,82 € 625,71 €
10 10 2,5 25 1.877,11 € 1.877,11 €
11 0,00 €

Pàgina 39 de
138
CURS 22-23
(*) Segona Condició → Quota Amortització Lineal 2.500 > 1.877,11

(Amortització Pendent)
REFLEX COMPTABLE
Des de que l’actiu està en condicions de funcionament, i durant tota la

seva vida, s’ha de registrar comptablement la depreciació i l’obsolescència
experimentades, que s’expressen mitjançant els comptes d’amortització.
Per fer-ho s’utilitza el procediment següent:
MÈTODE INDIRECTE
Amb aquest procediment l’element roman invariable, ja que així és com

ho exigeix el PGC. Per tant, es crea un compte anomenat “Amortització
Acumulada de l’immobilitzat material (compte 281 del Pla de Comptes del
PGC), que indica la depreciació o desgast patit pel referit element.
L’assentament seria:
681 Amortització de l’immobilitzat material (Despesa)

a 281 Amortització acumulada de
l’immobilitzat material
Exemple: El dia 15 de gener de l’any X0, una serradora compra una serra
mecànica per 20.000 u.m., que abona al comptat. Pel transport i
l’assegurança paga 1.000 u.m.

Pàgina 40 de
138
CURS 22-23
Les despeses d’instal·lació i posada a punt satisfetes han estat de 5.000

u.m. El dia 1 de març de l’any X0, la serra es troba en condicions de
funcionament.
La vida útil de la serra s’estima en dos anys, després dels quals s’espera
obtenir per la seva venda 1.100 u.m.. El mètode d’amortització és el lineal.
A la vista d’aquestes dades es demana:
1. Reflectir la compra i instal·lació de la serra
2. Estimar la depreciació al llarg de la seva vida útil
3. Redactar els assentaments de l’amortització segons el mètode

indirecte

Pàgina 41 de
138
CURS 22-23
a) El dia 15 de gener de l’any x0, per la compra de la serra mecànica

4.410 472 HP IVA Suportat
termini

a 572 Bancs 25.410
El dia 1 de març de l’any X0, per la finalització de la instal·lació

termini

a 572 Bancs 6.050
B) depreciació estimada
El valor d’adquisició és de 20.000 + 1.000 + 5.000 = 26.000
El valor residual és de 1.100 u.m., per tant
Base d’amortització = Cost d’adquisició – Valor residual
26.000 - 1.100 = 24.900

Pàgina 42 de
138
CURS 22-23
Com la vida útil s’estima en dos anys i la depreciació experimentada en

aquests anys és la mateixa, es pot concloure que
Base d’amortització = 24.900
Quota d’amortització anual = Base d’amortització / vida útil
24.900/2 = 12.450
Vida útil estimada = 2 anys
La serra s’amortitzaria
Interval de temps Depreciació estimada

Del 01-03-X0 al 01-03-X1 24.900 / 2 = 12.450
Del 01-03-X1 al 01-03-X2 24.900 / 2 = 12.450
Però és convenient detallar més, donat que la despesa d’amortització

incideix en el resultat de varis exercicis. Així
Any Interval de temps Depreciació estimada

X0 Del 01-03-X0 al 31-12-X0 (10/12) * 12.450 = 10.375
X1 Del 01-01-X1 al 31-12-X1 12.450
X2 De 01-01-X2 al 01-03-X2 (2 / 12) * 12.450 = 2.075
total 24.900
C) procediment indirecte
A 31 de desembre de l’any X0, es reflecteix l’amortització d’aquest exercici

Pàgina 43 de
138
CURS 22-23
10.375 681 Amortització de l’immobilitzat material

a 2813 Amortització acumulada de 10.375
maquinària
Els assentaments que recolliran les amortitzacions de l’any X1 i X2 seran

iguals que aquest, solament varien els imports que seran de 12.450 per
l’any X1 i de 2.075 per l’any X2
D) repercussió en el resultat
És molt important, perquè quant més gran sigui l’amortització, més petit
serà l’excedent empresarial d’un exercici
Any Quota
d’amortització
X0 10.375 u.m.
X1 12.450 u.m.
X2 2.075 u.m.
Pel que fa a la repercussió en el patrimoni (balanç), és indispensable

puntualitzar les següents qüestions:
El compte 2813 Amortització acumulada de maquinària reflecteix el

desgast total experimentat, fins a la data, de la màquina. Aquesta és

Pàgina 44 de
138
CURS 22-23
l’explicació perquè apareix amb signe negatiu a l’actiu del balanç, restant
a l’immobilitzat material
Si es coneix quant va costar i el desgast patit fins a una data es pot saber
el seu valor en aquest moment. A aquest valor se’l denomina Valor actual
o Valor net comptable i es defineix com:
Valor actual = Valor d’adquisició – Amortització Acumulada

Els saldos que figuraran en l’actiu del balanç són els següents
Data Maquinària Amortització

acumulada
31-12-X0 26.000 -10.375

31-12-X1 26.000 -22.825
01-03-X2 26.000 -24.900
Per tant, veient aquests resultats podem extreure les següents

conclusions: Amb el procediment indirecte es mostra simultàniament el
valor d’adquisició i el desgast acumulat. Al finalitzar la vida útil, el valor
net comptable és igual al valor residual

Pàgina 45 de
138
CURS 22-23
CANVIS EN LES AMORTITZACIONS
La norma de valoració 2.2.1 regula aquest tema i diferencia entre canvis

en les estimacions comptables i canvis de criteris.
CANVIS EN LES ESTIMACIONS COMPTABLES
Els canvis en les estimacions comptables (ex. Millora de l’element), com

a conseqüència de l’obtenció d’informació addicional, d’una major
experiència o del coneixement de nous fets, es realitzaran d’una forma
prospectiva. Es considera que el resultat dels exercicis anteriors estava
correctament calculat segons la informació que es tenia en aquells
moments en l’empresa, per la qual cosa no es toca, i l’efecte d’aquests
canvis d’estimacions haurà de produir-se en l’exercici en el qual s’ha
detectat i en els següents. S’haurà d’informar en la memòria dels canvis
en estimacions comptables que hagin produït efectes significatius en
l’exercici actual o que vagin a produir-los en exercicis posteriors.
CANVIS EN ELS CRITERIS COMPTABLES
Quan es produeix un canvi en un criteri comptable (exemple anys de vida

útil), la informació que oferim en l’exercici en que es pren la decisió del
canvi, al trencar-se el principi d’uniformitat, no és comparable amb la
dels exercicis anteriors, per la qual cosa, s’haurà de refer la informació
comparativa, realitzant el canvi d’una forma retroactiva, i el seu efecte
es calcularà des de l’exercici més antic del qual es disposi informació.
Pàgina 46 de
138
CURS 22-23
Aquest canvi motivarà el corresponent ajustament per l’efecte acumulat

de les variacions dels actius i passius en el saldo inicial del patrimoni net
de l’exercici més antic presentat. Aquests efectes, també es produiran en
la compensació d’errors relatius a exercicis anteriors.
Per a corregir l’errada s’utilitza el compte de Reserves Voluntàries, que

d’acord amb les Definicions i Relacions Comptables del Pla General
Comptable té el moviment següent:
S’abonarà per l’import resultant de l’efecte net creditor dels canvis
experimentats per l’aplicació d’un nou criteri comptable comparat amb
l’antic o per la correcció d’una errada comptable, amb càrrec i abonament,
en el seu cas, als respectius comptes representatius dels elements
patrimonials afectats per aquest fet, incloent els relacionats amb la
comptabilització de l’efecte impositiu de l’ajustament.
Es carregarà per l’import resultant de l’efecte net deutor dels canvis

experimentats per l’aplicació d’un nou criteri comptable comparat amb
l’antic o per la correcció d’una errada comptable, amb càrrec o
abonament, en el seu cas als respectius comptes representatius dels
elements patrimonials afectats per aquest fet, incloent els relacionats
amb la comptabilització de l’efecte impositiu de l’ajustament.
Exemple: Una empresa agrícola va construir, l’any passat i sobre un

terreny de la seva propietat, una nau per a emmagatzemar gra. El valor
del sol de la sitja es va xifrar en 100.000 u.m. i el de la construcció en
500.000 u.m.
Pàgina 47 de
138
CURS 22-23
L’amortització de l’exercici anterior va ser del 4% sobre el seu valor

d’adquisició, però el comptable de l’empresa s’ha adonat de l’errada
comesa en la seva estimació ja que la depreciació és del 6%, a l’igual que
en el present exercici. A la vista d’aquesta informació es demana
1. Redactar l’assentament que procedeixi per a corregir la quota

estimada erròniament
2. Registrar la depreciació experimentada en aquest exercici.
Correcció de la quota d’amortització
El percentatge s’aplica exclusivament sobre la construcció pròpiament

dita, donat que els terrenys (valor del sòl) no s’amortitzen, d’aquí que:
Amortització correcte = 6% * 500.000 = 30.000 u.m.

Amortització realitzada = 4% * 500.000 = 20.000 u.m.
Correcció a realitzar = 30.000 – 20.000 = 10.000 u.m.

Pàgina 48 de
138
CURS 22-23
L’assentament serà
10.000 113 Reserves voluntàries

a 2811 Amortització acumulada 10.000
construccions
Amortització d’aquest exercici

construccions
Exemple El Bon Congelat és una empresa de congelats que distribueix a

Catalunya els seus productes. Per fer-ho compta amb una flota de 20
camions, que va adquirir al començament de l’exercici X 0, valorats
globalment en 1.000.000 u.m..
Inicialment es va estimar que la vida útil dels camions seria de 10 anys,

realitzant una depreciació constant i es va estimar un valor residual de
40.000 u.m.
Un mecànic recomana substituir certes peces del motor dels vehicles per
a allargar la seva vida útil 3 anys més. Aquests canvis, realitzats al
principi de l’exercici X2, suposen a l’empresa 50.000 u.m. i modifiquen el
valor residual, que passa a ser de 21.000 u.m. a la vista d’aquestes dades,
es demana
Pàgina 49 de
138
CURS 22-23
a) Càlcul de la quota d’amortització i el seu reflex comptable
b) Saldos d’aquests elements en el balanç a 1 de gener del X2
c) Trobar la nova quota d’amortització després dels canvis en els

motors.
Càlcul de la quota d’amortització inicial
Base d’amortització = Valor d’adquisició – Valor residual = 1.000.000 –

40.000 = 960.000 u.m.
Base d’amortització 960.000; Vida Útil 10 anys
Quota d’amortització anual = Base d’amortització / Vida útil = 960.000 /

10 = 96.000 u.m.
A 31 de desembre del X0 i X1 el registre comptable serà

a 2818 Amortització acumulada
d’elements de transport 96.000
− Saldos a 1 de gener del x2

Pàgina 50 de
138
CURS 22-23
Pel que fa referència als actius seran
Elements de transport 1.000.000

Amortització acumulada immobilitzat -192.000
material
Per tant el valor net comptable d’aquests camions, a començaments de

l’any X2, és de 808.000 u.m.
− Noves quotes d’amortització a partir de l’exercici x2
Davant l’allargament de la vida útil, el valor d’adquisició es veu

incrementat en 50.000 u.m. També el valor residual ha estat modificat
davant aquestes circumstàncies, baixant el seu import a 21.000 u.m
La nova base d’amortització serà
Valor Net Comptable 808.000

Increments de valor 50.000
Nou valor residual -21.000
Nova base d’amortització 837.000

Pàgina 51 de
138
CURS 22-23
Nova quota d’amortització = Base amortització / Vida útil =

837.000 / (10-2+3) = 76.090,91 u.m.
A 31 de desembre de l’any X2, i en els anys posteriors, a no ser que hi hagi

cap canvi, el reflex de l’amortització serà
76.090,91 681Amortització de l’immobilitzat material

a 2817 Amortització acumulada
d’elements de transport 76.090,91
Llevat dels terrenys i algun altre element poc usual la resta

d’immobilitzat material sempre s’amortitza.
A efectes fiscals, hi ha unes taules que fixen uns màxims i uns mínims
permesos per Hisenda, ja que el seu import incideix directament en els
resultats. Consten de dues columnes: en una hi figura un percentatge
màxim anual i en l’altra, uns anys de vida útil màxims. (Dividint 100 per
aquests anys màxims obtenim el coeficient mínim i la vida útil mínima).
Si l’exercici no és sencer (qualsevol compra feta durant l’exercici)

l’amortització es calcularà per la part proporcional de temps en
funcionament fins al tancament de l’exercici 31/12 (generalment per
mesos).

Pàgina 52 de
138
CURS 22-23
Exemple màquina de 100.000 Euros al 10% d’amortització comprada el

01/10/XX
quota anual = 100.000 / 10 = 10.000

quota primer any = 10.000 /12 * 3 = 2.500
DETERIORAMENT DE VALOR: NORMA 2.2.2
Es produirà una pèrdua per deteriorament de valor d’un element de

l’immobilitzat material quan el seu valor comptable (valor net del bé en
la nostra comptabilitat) superi l’import recuperable, entenent com a
aquest import la major quantitat entre el seu valor raonable menys els
costos de venda i el seu valor en us.
Valor raonable: és l’import pel qual pot ser adquirit un actiu entre parts
interessades i degudament informades, que realitzin una transacció en
condicions d’independència mútua.
Valor en us: És el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs esperats, a

través de la seva utilització en el curs normal del negoci, actualitzats a
un tipus de descompte adequat, és a dir, preveure allò que es facturarà
amb aquest immobilitzat, i calcular aquest valor en el moment d’avui.
Per exemple quins són els ingressos que obtindrem amb un immobilitzat
des d’avui fins dintre de 7 anys i actualitzar-los. Es pot utilitzar el valor
de l’amortització com a fluxos d’efectiu.

Pàgina 53 de
138
CURS 22-23
Sempre que es comptabilitza un deteriorament de valor s’haurà de

justificar a la memòria perquè s’ha utilitzat un valor i no l’altra (valor
raonable o valor en us)
Segons la Norma de Valoració 2.2.2: Al menys, cada any, al tancament de

l’exercici l’empresa ha d’avaluar si hi ha indicis de que algun immobilitzat
pugui estar deteriorat i haurà d’estimar l’import recuperable, efectuant
les correccions valoratives que procedeixin.
Els càlculs del deteriorament de valor dels elements de l’immobilitzat

material s’efectuaran element a element, de forma individualitzada.
Les correccions valoratives per deteriorament de valor es reconeixeran

com a una despesa, en el compte de pèrdues i guanys. La reversió del
deteriorament tindrà com a límit el valor comptable del bé que estaria
reconegut en la data de reversió si no s’hagués registrat el deteriorament
de valor (comptes del subgrup 69 i 79)
La norma de valoració també contempla que no és necessari calcular els

dos valors (el d’us i el seu preu de venda net), quan calculat un dels dos
valors, aquest excedeixi de l’import en llibres, ja que ja no és necessari
calcular l’altre valor, no hi ha deteriorament.

Pàgina 54 de
138
CURS 22-23
Exemple càlcul deteriorament de valor
Tenim un terreny el valor comptable del qual és de 300.000 euros. A 31-

12-20 el seu valor raonable és de 280.000 euros, en tant que els costos de
venda estimats seran de 3.000 euros.
Aquest immobilitzat està llogat i encara queden 10 anys, els fluxos nets
d’efectiu anuals són de 35.000 euros. El tipus de descompte per a aquest
tipus d’operacions és del 6% anual.
Comprovar si l’actiu en qüestió ha patit un deteriorament de valor i, en
el seu cas, realitza el registre comptable.
Solució
A final d’exercici haurem de comprovar sí
Valor comptable > import recuperable
En aquest cas el:
Valor net comptable = 300.000

Import recuperable = 280.000 – 3.000 = 277.000
Per tant el valor comptable és > que l’import recuperable.
Quan es dona això s’ha de passar a calcular quin és el valor en us

Pàgina 55 de
138
CURS 22-23
Valor en us= 35.000 * el factor d’actualització d’una renda anual constant

immediata postpagable = 35.000 * ani= 257.603,05 (és el valor actual dels
fluxos d’efectiu esperats a través de la seva utilització en el curs normal
del negoci, actualitzats a un tipus de descompte adequat per a l’actiu en
qüestió). En aquest cas com que el valor en us també és inferior al valor
net comptable podem dir que hi ha deteriorament.
Com que el major valor és el valor raonable utilitzarem aquest valor per
a fer el càlcul de la correcció de valor.
Correcció de valor = 300.000 – 277.000 = 23.000 euros L’assentament que

realitzarem per a reflectir aquesta correcció serà el següent:
23.000 691 Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat

material
a 2910 deteriorament de valor dels
terrenys i béns naturals 23.000

Pàgina 56 de
138
CURS 22-23
Exemple 2 pèrdues per deteriorament
La societat Alberti va adquirir el dia 01-01-21 una màquina el cost de la

qual és de 20.000 euros. Se li va estimar una vida útil de 4 anys, sense
valor residual. Avui 31-12-22 es coneix que el seu valor raonable menys
els costos de venda és de 9.200 euros i el seu valor d’us és de 9.500 euros.
Realitza el registre de les operacions a data 31-12-22 i calcula les quotes

d’amortització per als exercicis del 2023 i 2024
Valor comptable a 31-12-22= 20.000 – 20.000/4 * 2 = 10.000 EUROS

Valor recuperable = 9.200
Valor en us = 9.500
En aquest cas el valor comptable és superior que els dos valors de
comparació i entre el valor raonable i el valor en us, aquest últim és
major, per tant podem dir que la pèrdua per deteriorament és de: 10.000
– 9500 = 500
L’assentament que realitzarem serà el següent:
500 691 Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat

material
a 2913 deteriorament de valor de
maquinària 500

Pàgina 57 de
138
CURS 22-23
L’any 2022 l’amortització que realitzarem de la màquina serà: 20.000 / 4

= 5.000 que sempre es farà abans del càlcul del deteriorament.
Per tant a 31-12-22 i després de registrar l’anterior operació, el valor
comptable de la màquina serà:
Maquinària 20.000
Amortització acumulada -10.000 (amortització any
maquinària 2021 i 2022)
Deteriorament de valor 2022 -500
Valor net comptable 2022 9.500
Amortització anys 2023 i 2024
Com que queden encara dos anys d’amortització i segons la norma de

valoració, quan es reconeguin correccions de valor per deteriorament
s’ajustaran les amortitzacions dels exercicis següents de l’immobilitzat
deteriorat, tenint en compte el nou valor comptable, la qual cosa provoca
que en el nostre cas la nova quota d’amortització sigui 9.500 / 2 = 4.750
euros cada any.(nou valor net comptable dividit entre el nombre d’anys
que queden per a amortitzar)
Exemple 3 reversió del deteriorament de l’immobilitzat material
La societat Els Alpins va adquirir el 01-01-21 una fotocopiadora per un

import de 2.000 euros. La seva vida útil es va estimar en 4 anys.

Pàgina 58 de
138
CURS 22-23
El 31-12-21, l’import que podia obtenir-se per a la seva venda era de 1.300
euros, sent les despeses que ocasionarien la seva venda de 50 euros.
El valor actualitzat dels fluxos d’efectiu net dels tres anys de vida útil
restants són de 500, 400 i 300 euros cada any
L’any següent 31-12-22 el valor raonable menys els costos de venda són
de 1.000 euros. Es mantenen les expectatives del fluxos d’efectiu de l’any
anterior. Realitza el registre de les operacions en els anys 21 i 22
Exercici 2021
Comprovarem si hi ha una pèrdua de deteriorament per a poder registrar

la possible pèrdua.
Valor net comptable = 2.000 – 2.000 / 4 = 2.000 – 500 = 1.500

Valor recuperable = 1.300 – 50 = 1.250
Valor en us = 500 + 400 + 300 = 1.200
Com que el valor net comptable és superior al valor raonable i al valor en

us escollirem el major valor entre el valor raonable i el valor en us.
(1250>1200) per tant procedeix comptabilitzar una pèrdua de
deteriorament per un valor de 1.500 – 1.250 = 250
250 691 Pèrdues per deteriorament de l’immobilitzat material

Pàgina 59 de
138
CURS 22-23
a 2916 deteriorament de valor de 250

mobiliari
A 31-12-21 el valor net comptable de la fotocopiadora és de 1.250 euros

(2.000 – 500 – 250). La vida útil és de tres anys, ja que ja n’ha passat 1.
Pels pròxims exercicis, a l’haver-hi correccions valoratives ajustarem les
amortitzacions així la nova quota d’amortització serà: 1.250 / 3 = 416,67
Exercici 2022
Tornem a comprovar per a aquest immobilitzat si es manté la pèrdua, per

tant:
Valor net comptable = 2.000 – 500 – 416,67 = 1.083,33 (no es té en compte

la correcció de valor de l’any anterior, ja que anem a veure si el valor és
el mateix o canvia).
Valor recuperable = 1.000 Valor en us = 400 + 300 = 700
Per tant la nova pèrdua de valor per deteriorament és igual a 1.083,33 –

1.000 = 83,33
Com que de l’exercici anterior hi ha una pèrdua de 250 i en aquest exercici

ha de quedar una pèrdua de 83,33 hem de revertir 250 – 83,33 = 166,67
L’assentament que farem és el següent:

Pàgina 60 de
138
CURS 22-23
166,67 2916 deteriorament de valor de mobiliari

a 791 reversió de valor de
l’immobilitzat material 166,67
Aquesta reversió tindria com a límit el valor comptable de l’immobilitzat

que estaria reconegut en la data de reversió si no s’hagués registrat el
deteriorament de valor
En aquest moment el nou valor comptable d’aquest immobilitzat és
Fotocopiadora 2.000,00
Amortització acumulada - 916,67
Deteriorament de valor - 83,33
Valor net comptable 1.000,00
I la nova quota d’amortització serà igual a 1.000 / 2 = 500

Pàgina 61 de
138
CURS 22-23
BAIXA DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL NORMA 2.3
Alienació
QUAN?
Disposició per una altra via
Quan no s’espera obtenir beneficis o rendiments
econòmics futurs d’aquests béns
Import que, en el seu cas, s’obtingui

d’un element d’immobilitzat material,
net de les despeses inherents a
Diferència l’operació Valor de la venda
entre
VALORACIÓ
Valor comptable
Benefici o pèrdua que s’imputarà a pèrdues i guanys
Els crèdits per venda d’immobilitzat es valoraran d’acord

amb allò que es disposa en la norma de valoració relativa
a instruments financers per tant es considera un
instrument financer

Pàgina 62 de
138
CURS 22-23
Assentament general baixa inventari sense venda
281 Amortització acumulada de l’immobilitzat material

291 Deteriorament de calor de l’immobilitzat material
a 21 Immobilitzacions materials
En el cas que es vengui l’immobilitzat
(253, 543) Crèdits per alienació d’immobilitzat a llarg o curt termini

281 Amortització acumulada immobilitzat material
291 Deteriorament de valor de l’immobilitzat material
671 Pèrdues procedents de l’immobilitzat material
a 21 Immobilitzacions materials
a 477 IVA Repercutit
a 771 Beneficis procedents de l’immobilitzat
material
57 Tresoreria
a (543 ) Crèdits per alienació d’immobilitzat a
llarg o curt termini
Depenent del venciment d’aquests crèdits, el PGC assenyala els comptes

següents:
Si l’operació es deriva d’una venda d’immobilitzat a una empresa

Pàgina 63 de
138
CURS 22-23
llarg termini curt termini

253 Crèdits a llarg termini per 543 Crèdits a curt termini per
alienació de l’immobilitzat alienació de l’immobilitzat
Exemple “Visó SA” és una empresa pelletera. Davant la necessitat de

millorar la decoració del seu local ven mobiliari per 90.000 u.m. Visó
acorda amb el comprador d’aquest mobiliari que el cobrament es farà
efectiu en tres terminis d’igual quantitat. Els venciments d’aquests
crèdits seran el dia de la venda i, a partir d’aquest dia, als sis i nou mesos
106.200 543 crèdits a curt termini per alienació d’immobilitzat

a 216 Mobiliari 90.000
a 477 HP Iva Repercutit 16.200
35.400 572 Bancs
alienació de l’immobilitzat 35.400
Exemple de venda d’immobilitzat material amb cobrament ajornat

superior a un any
Tenim una màquina que presenta la situació següent:
Preu d’adquisició 50.000 euros

Amortització acumulada -20.000 euros

Pàgina 64 de
138
CURS 22-23
Avui, dia 02-01-22 venem la màquina per 28.000 euros més IVA rebent
12.100 al comptat i 21.780 euros dintre de dos anys. Com que hi ha aquest
ajornament, li exigim al comprador un 5% anual per interessos que pagarà
el dia del venciment del deute. Comptabilitzar l’operació descrita
Primer compararem:
L’import net que s’obtingui de l’immobilitzat material 28.000

euros
Amb el valor comptable de l’immobilitzat material 30.000 euros.
La qual cosa provoca que tinguem una pèrdua de 2.000 euros
Per una altra banda, com que el comprador ens ajorna part del preu de
venda (18.000 euros més IVA; 21.780 euros), li incorporem uns interessos
del 5% anual durant dos anys (21.780 (1,05) 2 - 21.780 = 2.232,45 euros),
quantitat de diners que cobrarem de més quan arribi el venciment
d’aquest pagament
El crèdit per venda d’immobilitzat es considerarà com un actiu financer i

el valorarem inicialment pel seu valor raonable, que és la contraprestació
lliurada, i que en aquest cas és de 18.000 euros, part que deixem que el
comprador ajorni. Què passa doncs amb els interessos?. La norma número
9 de valoració relativa a instruments financers ens diu que en la valoració
posterior els préstecs i partides a cobrar es valoraran pel seu cost
amortitzat, utilitzant el mètode del tipus d’interès efectiu.
Pàgina 65 de
138
CURS 22-23
És a dir: Si comparem: ALLÒ QUE ES DÓNA = ALLÒ QUE ES REP

28.000 + 5.880 (IVA) = 12.100 + 24.012,45 * (1+i) -2
(21.780 + 2.232,45)
21.780 = 24.012,45 (1+i) -2
i= 0,05 que és el tipus d’interès aplicat (5%)
Ara hem de determinar l’assignació del cost financer, per fer-ho

utilitzarem el quadre següent:
Període Cost Capital pendent

financer d’amortitzar (4)
(1)
0 21.780,00
1 1.089,00 22.869,00
2 1.143,45 24.012,45
En aquest cas, és així, ja que no es realitza cap pagament fins al final de

l’operació i per tant els interessos s’acumulen a l’import del crèdit.
Al fer la comptabilització, anotarem la venda de la màquina, que la

donarem de baixa pel seu valor comptable (procediment administratiu),
reconeixent al mateix temps l’import de la venda repartit entre el
cobrament al comptat i el crèdit per l’ajornament del preu. La diferència
de la valoració la portarem a un compte de pèrdues o guanys.

Pàgina 66 de
138
CURS 22-23
12.100 543 Crèdits a curt termini per alienació de l’immobilitzat

21.780 253 Crèdits a llarg termini per alienació de l’immobilitzat
2.000 671 Pèrdues procedents de l’immobilitzat material
a 477 HP IVA Repercutit
5.880
12.100 572 Bancs
A final d’any, registrarem els ingressos financers acreditats, ens hem de

guiar pel quadre
1.089 253 Crèdits a llarg termini per alienació de l’immobilitzat

a 76203 Ingressos de crèdits a llarg
termini, altres empreses 1.089

Pàgina 67 de
138
CURS 22-23
I al mateix temps, classificarem a curt termini l’actiu financer, ja que

per al pròxim exercici arribarà el seu venciment
22.869 543 Crèdits a curt termini per alienació de l’immobilitzat

a 253 Crèdits a llarg termini per
La valoració així aconseguida és l’anomenada cost amortitzat.
Al final de l’any següent registrem els interessos del segon any
1.143,45 543 Crèdits a curt termini per alienació de l’immobilitzat

a 762013 Ingressos de crèdits a
curt termini, altres empreses 1.143,45
Cobrem el deute que tenen amb nosaltres
24.012,45 572 Bancs

alienació de l’immobilitzat 24.012,45

Pàgina 68 de
138
CURS 22-23
DESPESES REALITZADES DURANT L’EXERCICI AMB MOTIU DE LES OBRES I

TREBALLS QUE L’EMPRESA REALITZA PER A SI MATEIXA. IMMOBILITZAT EN
CURS
DESPESES REALITZADES
Es carregaran en els comptes de
DURANT L’EXERCICI PER
despeses que corresponguin
AQUEST MOTIU
Es carregaran per l’import d’aquestes

COMPTES D’IMMOBILITZAT despeses, amb abonament a la partida
EN CURS d’ingressos que recull els treballs
realitzats per l’empresa per a sí
mateixa
EXEMPLE: Una immobiliària té uns terrenys valorats en 30.000 u.m.

Després de realitzar en aquests els condicionaments precisos, que van ser
de 5.000 u.m. i que va pagar mitjançant transferència bancària, va
construir amb els seus propis mitjans una oficina, que utilitza per al seu
negoci. Els costos que es van derivar per la construcció i acabament de
l’oficina van ser:
• Mà d’obra dels seus treballadors, pagats pel banc, 25.000 u.m.

• Compra de materials per un valor de 80.000 u.m.
• Subministraments diversos, pagats pel banc, 15.000 u.m

Pàgina 69 de
138
CURS 22-23
Es demana registrar comptablement aquestes operacions i indicar la seva

incidència en el resultat de l’exercici i en el patrimoni expressat en el
balanç d’aquesta entitat.
El solar que ja figurava en el balanç de l’empresa per a 30.000 u.m., va

incrementar el seu valor per les despeses de condicionament. Això es
registrarà de la forma següent:
5.000 210 terrenys i béns naturals (increment d’actiu)

900 472 HP IVA Suportat (increment d’actiu)
a 523 Proveïdors 5.900
d’immobilitzat a curt
termini (Increment
passiu)
termini (Increment
passiu)
a 572 Bancs (disminució 5.900
actiu)

Pàgina 70 de
138
CURS 22-23
Per les despeses que s’incorren per a la construcció de l’oficina
25.000 640 Sous i salaris (despesa)

80.000 602 Compres d’altres proveïments (Despesa)
15.000 628 Subministraments (Despesa)
17.100 472 HP IVA Suportat (increment d’actiu)
a 465 remuneracions 25.000
pendents de pagament
(increment de passiu)
a 400 Proveïdors (increment 94.400
de passiu)
a 410 Creditors (increment 17.700
passiu)
25.000 465 remuneracions pendents de pagament

(disminució de passiu)
94.400 400 Proveïdors (disminució de passiu)
17.700 410 Creditors (disminució passiu)
a 572 Bancs (Disminució 137.100
actiu)
Quan l’oficina estigui acabada es valorarà pel seu cost de producció. És

important que quedi clar que la contrapartida serà un compte d’ingrés,
concretament el compte 731 Treballs realitzats per a l’immobilitzat
material.

Pàgina 71 de
138
CURS 22-23
120.000 211 Construccions (increment actiu)

a 731 Treballs realitzats per a 120.000
l’immobilitzat material (ingrés)
Per poder veure la incidència en el resultat de l’exercici podem observar

que la repercussió és nul·la, ja que al utilitzar el compte d’ingressos
contraresta l’efecte produït per les despeses, així el resultat ens queda:
Resultat exercici = Ingressos – despeses = 120.000 – (25.000 + 80.000 +

15.000) = 0
La incidència en el patrimoni empresarial sense tenir en compte els altres

elements ens quedarà
Actiu
35.000 210 Terrenys i béns naturals

120.000 211 Construccions
Tot i que pot estranyar que els terrenys sobre els quals s’ubica l’oficina
no suposin un major valor d’aquesta, hem de dir que el PGC estableix que
s’ha de separar el valor de les construccions del valor del solar. (Norma
de Valoració 3)
NORMA OPERATIVA:

Pàgina 72 de
138
CURS 22-23
Subgrup 21 quan entra en funcionament.

Subgrup 23 Quan encara no funciona
IMMOBILITZAT EN CURS NORMA 3.E
CONCEPTE
L’empresa ha pogut adquirir a terceres persones, construir o estar en fase

de realització de qualsevol element de l’immobilitzat material, però per a
que aquest bé estigui en condicions de funcionament encara ha de
transcórrer un termini de temps dilatat, doncs s’està instal·lant,
muntant, provant, etc. En aquest interval de temps, no té sentit parlar
d’amortització. Els elements que reuneixen aquestes característiques
formen part de l’immobilitzat en curs. En el balanç, apareixen en l’actiu i
han de figurar separats dels béns pertanyents a l’immobilitzat material.
El seu registre i valoració es farà de forma similar a la descrita per a
l’immobilitzat material. Quan per fi els béns estiguin en condicions de
funcionament deixen de ser integrants de l’immobilitzat en curs i passen
a engrossir l’immobilitzat material.
EXEMPLE A principis de l’any X0, una empresa comença a construir amb

els seus propis medis un nou camí per a agilitzar el trànsit de la seva flota
de transports al tenir més accessos a la carretera general.
Per a la seva construcció ha incorregut en els costos següents:

Pàgina 73 de
138
CURS 22-23
a) Compra al comptat de materials per 10.000 u.m.

b) Ma d’obra xifrada i pagada en 4.000 u.m.
c) Subministraments 1.500 u.m.
Poc abans de començar a fer el camí, per a finançar aquesta operació ha

demanat i rebut un préstec a llarg termini d’una entitat financera per
25.000 u.m.. El tipus d’interès efectiu anual és del 12% i els interessos es
paguen per semestres vençuts. A mitjans de l’exercici X1, el camí està a
punt per a que es pugui circular per ell. Es demana: Redactar els
assentaments comptables que reflecteixen les operacions anteriors.
SOLUCIÓ
• Registre comptable del préstec rebut
25.000 572 Bancs (increment actiu)

a 170 Deutes a llarg termini amb 25.000
entitats crèdit (increment
passiu)

Pàgina 74 de
138
CURS 22-23
• Reflex comptable dels costos
10.000 602 Compres d’altres proveïments (despesa)

4.000 640 Sous i salaris (despesa)
1.500 628 Subministraments (despesa)
2.070 472 HP Iva suportat (increment actiu)
a 400 proveïdors (increment 11.800
passiu)
a 410 Creditors per 1.770
prestacions serveis
(increment passiu)
a 465 remuneracions 4.000
pendents de pagament
(increment passiu)
4.000 465 remuneracions

pendents de
pagament
(disminució passiu)
11.800 400 proveïdors
(disminució passiu)
a572 Bancs (disminució 15.800
actiu)

Pàgina 75 de
138
CURS 22-23
• Per les despeses financeres acreditades i pagades
Les despeses financeres anuals són de 12% X 25.000 = 3.000 u.m. Per tant,
les despeses corresponents a un semestre seran de 1.500 u.m.
4.500 662 Interessos de deutes a llarg termini

(despesa)
actiu)
• Camí en curs de construcció
El camí es valora pel seu cost de producció, al qual s’ha incorporat les
despeses financeres produïdes i en aquest cas pagades fins que el camí
estigui en condicions de ser transitat
Cost de producció = 10.000 + 4.000 + 1.500 + 3.000 = 18.500 u.m.

En data 31-12-X0
18.500 230 Adaptació de terrenys i béns naturals

(Increment d’actiu)
a 733 treballs realitzats per a 18.500
l’immobilitzat en curs (ingrés)

Pàgina 76 de
138
CURS 22-23
En data 30-06-X1
1.500 230 Adaptació de terrenys i béns naturals

(Increment d’actiu)
a 733 treballs realitzats per a 1.500
l’immobilitzat en curs (ingrés)
• A començaments de juliol quan el camí s’acaba
20.000 210 Terrenys i béns naturals (increment d’actiu)

a 230 Adaptació de terrenys i 20.000
béns naturals (disminució
d’actiu)
EXEMPLE 2 PREU ADQUISICIÓ IMMOBILITZAT EN CURS
El dia 01-01-22 s’adquireix una màquina especialitzada per un import de

20.000 euros més IVA. El període d’instal·lació és de 18 mesos. Des del
primer moment s’obté un préstec (l’amortització del préstec serà el 31-
12-2029) per l’import total de la màquina. El tipus d’interès és del 6%
anual i es paga per semestres. Tanmateix, a final de la vida útil de la
màquina (estimada en 10 anys) s’haurà de procedir obligatòriament a un
desmantellament del bé i a un sanejament dels terrenys on estarà
instal·lada. El valor actual dels costos estimats de desmantellament i
sanejament són de 500 euros

Pàgina 77 de
138
CURS 22-23
SOLUCIÓ
Preu d’adquisició de la màquina + 20.000

+
Interessos préstec (200.000 * 0,06 *1/2) = 6.000* 3
+
semestres = 18.000) + 1.800
Valor actual despeses desmantellament + 500
+
TOTAL PREU ADQUISICIÓ DE LA MÀQUINA 22.300
ANOTACIÓ COMPTABLE
Per l’adquisició inicial de la màquina,
20.000 233 Maquinària en

muntatge (increment
d’actiu)
200.000* 0,18
(increment d’actiu)
a 523 Proveïdors
termini (increment 23.600
passiu)

Pàgina 78 de
138
CURS 22-23
termini (disminució
passiu)
passiu)
Per la imputació dels interessos
1.800 233 Maquinària en

muntatge
(increment actiu)
actiu)
Un cop a finalitzat el muntatge es farà el traspàs de comptes i

l’estimació de la provisió per desmantellament

(increment actiu)
a 233 Maquinària en 21.800
muntatge (disminució
actiu)
500 213 Maquinària a 143 Provisió per
(increment actiu) desmantellament
retirada o rehabilitació 500
de l’immobilitzat

Pàgina 79 de
138
CURS 22-23
(increment passiu
condicional)
Per tant el valor final pel qual tenim comptabilitzada la maquinària és

de 22.300 com ja havíem calculat.
A COMPTES PER A IMMOBILITZACIONS MATERIALS
(239) Acomptes per a immobilitzacions materials: és un avançament de

diners per a adquirir immobilitzat, és un dret i es tracta com si fos un
immobilitzat. Per tant els documents que reflecteixen aquest
avançament son:
Factura ------ Dipòsit --------- Rebut
El proveïdor emet la factura de la quantitat de diners que demana en

concepte d’avançament més Iva, l’empresa fa el pagament d’aquests
diners (dipòsit) i el proveïdor ha de emetre el rebut. L’avançament sempre
s’ha de pagar, si no es fa no és existeix.
EXEMPLE: Comprem equips informàtics i el proveïdor ens demana que fem

un avançament de diners per un import de 1.210 Euros IVA inclòs.
(Avançament de diners) Hi ha l'obligació de fer-nos una factura i un rebut
per aquesta quantitat.
1.210
BI = = 1.000
1,21
Pàgina 80 de
138
CURS 22-23
Per tant la quota d'IVA (del 21 %) és de 210€
FACTURA
Avançament de diners.
B.I. = 1.000
IVA 21% = 210
1.210
REBUT
He rebut de .......................... la quantitat de mil dos-cents deu euros
Comptabilització de la factura de l’avançament
1.000 239 A comptes per a immobilitzat material
210 4720 Hisenda Pública IVA suportat

a 523 Proveïdors Immobilitzat 1.210

Pàgina 81 de
138
CURS 22-23
Comptabilització del rebut:
1.210 523 proveïdors immobilitzat

a 572 Bancs 1.210
Passats uns dies rebem el subministrament dels equips informàtics per

un valor de 3.000 de Euros més IVA, aquesta operació es pagarà en un
termini de 6 mesos.
FACTURA:
Venda d’equips Informàtics 3.000

Base Imposable avançament diners -.1.000
Total 2.000 BI
IVA 21% 420
A pagar 2.420 BT

Pàgina 82 de
138
CURS 22-23
Assentaments
Per la comptabilització factura de compra

420 472 Hisenda pública IVA suportat
termini
a 239 Acomptes per immobilitzacions 1.000
materials
ENS FAN DUES FACTURES PER A REFLECTIR L’OPERACIÓ
Venda d’equips informàtics:
+3.000
IVA 21% 630
Total 3.630
Anul·lació de l’avançament de diners al

tractar-se d’una operació formalitzada:
-1.000
- 210
-1.210

Pàgina 83 de
138
CURS 22-23
Dues factures: Factura negativa:
1.210 523 proveïdors immobilitzat a curt termini

a 239 Acomptes immobilitzat 1.000
material
a 4720 HP IVA suportat 210
Factura Positiva

630 472 HP IVA suportat
a 523 Proveïdors immobilitzat curt 3.630
termini
COSTOS DE RENOVACIÓ, AMPLIACIÓ O MILLORES DELS BÉNS DE

L’IMMOBILITZAT MATERIAL
Seran incorporats a l’actiu com a

VALORACIÓ Un augment de la seva
major valor del bé, en la mesura que capacitat
suposin Un augment de
productivitat
Un allargament de la
seva vida útil
S’ha de donar de baixa el valor
comptable dels elements que
s’hagin substituït

Pàgina 84 de
138
CURS 22-23
L’augment del rendiment, vida útil o capacitat productiva d’un element

d’immobilitzat produeix un increment de valor d’aquest. Aquests
augments es poden deure als següents processos: renovació, ampliació,
millora i modernització, que l’ICAC o l’AECA defineixen de la forma
següent:
Renovació és el conjunt d’operacions mitjançant les quals es

recuperen les característiques del bé.
Ampliació és un procés mitjançant el qual s’incorporen nous

elements a un immobilitzat, obtenint-se com a conseqüència una
major capacitat productiva
Millora és el conjunt d’activitats mitjançant les quals es

produeix una alteració en un element de l’immobilitzat augmentant
la seva anterior eficiència productiva.
Modernització és la que està representada per l’acció de donar

forma o aspecte modern als elements antics.

Pàgina 85 de
138
CURS 22-23
Per tant, les ampliacions, millores, modernitzacions, renovacions i

operacions de la mateixa índole suposaran una millora del rendiment, un
allargament de la vida útil o un augment de la capacitat productiva de
l’actiu objecte de qualsevol d’aquestes operacions. Qualsevol d’aquestes
circumstàncies suposa un increment del valor de bé, que es plasma
comptablement.
Les despeses financeres en aquests casos, no suposen un major valor de

l’actiu, a no ser que es requereixi un període per a la seva instal·lació o
posada en marxa prolongat.
Reparació és el procés per el qual es torna a posar en condicions

de funcionament un actiu immobilitzat
La conservació té per objecte mantenir l’actiu en bones
condicions de funcionament
Si no s’altera la vida útil, ni la capacitat productiva, ni el rendiment,

després de la realització de reparacions, obres per a la conservació i
accions similars, es comptabilitzen com a despeses corrents de l’exercici
i no com a increments d’immobilitzat.
EXEMPLE: Una empresa dedicada a realitzar rètols per a carreteres i

autopistes compte, entre altres elements, amb un ordinador valorat en
1.500 euros. En la última setmana, ha detectat problemes en el seu
monitor per la qual cosa ha hagut de recórrer a la casa responsable de
l’equip informàtic “ZZ”. A més, per a agilitzar el disseny gràfic, ha
Pàgina 86 de
138
CURS 22-23
instal·lat una targeta gràfica valorada en 400 euros L’empresa “ZZ” per
tots els serveis prestats i el materials subministrats cobra 480 euros més
IVA.
Com que la targeta gràfica suposa una millora de la capacitat productiva

s’haurà de comptabilitzar com un augment de l’immobilitzat.
400,00 217 Equips per a procés d’informació

(increment actiu)
80,00 622 Reparacions i conservació (increment
actiu)
86,40 472 HP IVA Suportat (increment actiu)
a 523 Proveïdors 472,00
d’immobilitzat a c/t
(augment passiu)
a 410 Creditors (augment 94,40
passiu)
472,00 523
Proveïdors
d’immobilitza
t a c/t
(disminució
passiu)

Pàgina 87 de
138
CURS 22-23
94,40 410 Creditors

(Disminució
passiu)
a 572 Bancs (disminució 566,40
actiu)
IMMOBILITZAT INTANGIBLE NORMA 5
L’actiu intangible està compost pels drets de l’empresa a llarg termini

susceptibles de valoració econòmica.
Els comptes que l’integren són :
200 Investigació: Recerca original i planificada que vol aconseguir

descobrir nous coneixements en l’àmbit científic o tècnic d’una forma
contínua i planificada. Avarca les despeses d’investigació activades per
l’empresa, d’acord amb allò establert en les normes de registre i valoració
del Pla General Comptable
201 Desenvolupament: És l’aplicació concreta d’allò aconseguit amb la

investigació fins a arribar a la seva producció comercial.
202 Concessions administratives: Despeses realitzades per a l’obtenció de

drets d’explotació atorgats per l’Estat o altres Administracions Públiques.

Pàgina 88 de
138
CURS 22-23
203 Propietat Industrial: Import satisfet per la propietat, el dret d’ús o la

concessió de l’ús de les diferents manifestacions de la propietat
industrial. Exemples les patents d’invenció, els certificats de protecció,
les patents d’introducció, etc.
A l’hora de calcular el valor es podran tenir en compte les despeses de
desenvolupament quan el resultat del projecte sigui positiu i s’inscrigui
en el Registre. No es poden tenir en compte les despeses d’investigació.
204 Fons de comerç: S’explica després
205 Drets de Traspàs: Import satisfet pels drets d’arrendament de locals,

en els quals el nou arrendatari, es subroga en els drets i les obligacions
derivades d’un contracte anterior. Si la persona que té llogat el local hi fa
reformes i aquestes tenen un cost rellevant, a més de produir uns
beneficis econòmics, es registraran com a immobilitzat material, d’acord
amb la norma 3 apartat h del PGC. El criteri d’amortització es farà tenint
en compte la duració del contracte d’arrendament o de la seva vida útil
si aquesta és inferior.
206 Aplicacions informàtiques: Import satisfet per la propietat o pel dret a

l’ús de programes informàtics tant adquirits a terceres persones com
elaborats per la pròpia empresa. També inclou les despeses de
desenvolupament de les pàgines Web, sempre que la seva utilització
estigui prevista per a varis exercicis.

Pàgina 89 de
138
CURS 22-23
209 Avançaments per a immobilitzacions intangibles: Quantitats de diners

que es donen acompte en concepte d’entrada per a adquirir un
immobilitzat intangible. Hem de tenir en compte que ha de portar el seu
IVA corresponent.
Valoració inicial L’immobilitzat intangible es valorarà pel preu d’adquisició

o el cost de producció. Per reconèixer-se com a immobilitzat intangible
l’element ha de complir la definició d’actiu i els criteris de registre o
reconeixement continguts en el marc conceptual
Valoració posterior Segons el PGC l’immobilitzat intangible són actius de

vida útil definida. Per tant, haurà de ser objecte d’amortització
sistemàtica en el període durant el qual es preveu que els beneficis
econòmics inherents a l’actiu produeixin rendiments per l’empresa. Si la
vida útil d’aquests actius no es pot estimar de forma fiable,
s’amortitzaran en un termini de 10 anys de forma lineal, sense perjudici
dels terminis establerts en les normes particulars sobre l’immobilitzat
intangible. Anualment s’haurà d’analitzar si existeixen indicis de
deteriorament de valor i si aquest és el cas, s’haurà de comptabilitzar.

Pàgina 90 de
138
CURS 22-23
204 FONS DE COMERÇ.
Sorgeix solament en el cas que hi hagi una venda del negoci. És l’excés
entre l’import satisfet i la suma dels valors reals dels actius tangibles i
intangibles adquirits que es poden identificar, menys els passius
assumibles. Figurarà en l’actiu sempre i quan hi hagi hagut una adquisició
onerosa (ambdues parts del contracte obtenen avantatges econòmics i
obligacions). Solament apareixerà en la comptabilitat quan es generi en
virtut d’una transacció. Les raons de la seva existència són molt diverses
i es pot dir que existeix quan el benefici d’un negoci és superior al que es
considera normal pel sector, per raons com ara:
• La clientela
• El nom o la raó social
• La ubicació o localització
• Eficiència en la producció
• Competència en el mercat que sigui pràcticament inexistent o molt

dèbil
• Un bo equip de direcció i capital humà
• Sector protegit
• Bona xarxa de distribució

Pàgina 91 de
138
CURS 22-23
La valoració del fons de comerç ve donada per la diferència entre el preu

d’adquisició d’una empresa i el seu patrimoni net (Actiu menys Deutes).
Posteriorment al reconeixement inicial, el fons de comerç es valorarà pel

seu preu d’adquisició menys l’amortització acumulada i les correccions
valoratives acumulades per deteriorament. S’ha d’amortitzar durant la
seva vida útil. Es considera que la seva vida útil és de 10 anys i es
recuperarà linealment. Anualment s’haurà d’analitzar si hi ha
deteriorament i, en el cas que n’hi hagi, es comptabilitzarà i no es podrà
revertir posteriorment.
Exercici
Empresa que compra presenta el balanç següent
ACTIU NET PATRIMONIAL + PASSIU
(572) 150.000 (100) 150.000
Empresa que es ven presenta el següent balanç
(572) 30.000 (100) 85.000

(430) 40.000 (523) 5.000
(300) 10.000
(211) 10.000
TOTAL 90.000 TOTAL 90.000

Pàgina 92 de
138
CURS 22-23
Empresa que es ven: Els socis d’aquesta empresa volen obtenir per la seva
venda 130.000 Euros. I per tant avalua el fons de comerç en 45.000 Euros.
Els passos a seguir per a que es pugui vendre el negoci per 130.000 euros són:
Comptabilització del fons de comerç
45.000 204 Fons de comerç

l’immobilitzat intangible 45.000
Regularització
45.000 770 Beneficis procedents de l’immobilitzat intangible

a 129 Resultat de l’exercici 45.000

Pàgina 93 de
138
CURS 22-23
Distribució de beneficis
45.000 129 Resultat de l’exercici

a 113 Reserves voluntàries 45.000
El nou balanç de situació de l’empresa que es ven després de la valoració

del fons de comerç es pot veure a continuació

(572) 30.000 (100) 85.000
(430) 40.000 (113) 45.000
(300) 10.000 (523) 5.000
(211) 10.000
(204) 45.000
TOTAL 135.000 TOTAL 135.000
Empresa que compra:
Compra patrimoni, dels dos elements que el configuren: R (+) i R(-)
(*)30.000 572 Bancs

40.000 430 Clients
10.000 300 Mercaderies
10.000 211 Construccions
45.000 204 Fons de comerç
a 523 Proveïdors d’immobilitzat a c/t 5.000
a 572 Bancs 130.000

Pàgina 94 de
138
CURS 22-23
(*)Saldo del compte de bancs després de la compra. (*)150.000 + 30.000 =

180.000 180.000 – 130.000 = 50.000
Nova situació de l’empresa que compra:

(572) 50.000 (100) 150.000
(430) 40.000 (523) 5.000
(300) 10.000
(211) 10.000
(204) 45.000
TOTAL 155.000 TOTAL 155.000
EXEMPLE DRETS DE TRASPÀS
Cartrons SL adquireix en traspàs un local comercial per un import de 5.000

euros més IVA, que paga a través del compte corrent bancari. Anota
aquesta operació
5.000 205 Drets de traspàs

c/t
6.050 523 Proveïdors d’immobilitzat a c/t
a 572 Bancs 6.050

Pàgina 95 de
138
CURS 22-23
INVERSIONS IMMOBILIÀRIES
Les inversions immobiliàries tenen l’objecte d’oferir una major informació

sobre els comptes anuals. Per a la seva valoració s’apliquen les mateixes
normes que per a l’immobilitzat material, per tant en cap cas es valoraran
a valor raonable, sinó que sempre estaran valorades a preu de cost.
Una inversió immobiliària són immobles (terrenys i construccions) que té

l’empresa:
• Per a obtenir rendes.
• Per a obtenir plusvàlues.
• Per a obtenir ambdues coses.
Per tant les inversions immobiliàries no es tenen per a:

• Utilitzar-les en la producció o subministrament de béns i serveis, o
per a finalitats administratives.
• Per a vendre-les en el curs ordinari de les operacions
Els fluxos d’efectiu derivats d’aquestes inversions immobiliàries són

independents de l’activitat normal de l’empresa. Podem dir que amb
aquest subgrup se separen els actius que es dedicaran a l’activitat
productiva i els que no, facilitant la feina d’analitzar el balanç de

Pàgina 96 de
138
CURS 22-23
l’empresa, perquè es coneix quins són els actius que afecten a l’activitat
i quins no.
Aquesta classificació i separació en el balanç es realitzarà amb aquells

actius que es destinin a les activitats mencionades anteriorment, (obtenir
rendes o plusvàlues).
En resum es classificaran com a inversions immobiliàries aquells

immobles que no estiguin sotmesos al procés productiu en l’empresa, de
tal forma que els fluxos de caixa obtinguts són independents de l’activitat
principal de l’empresa.
Els comptes que formen part d’aquest subgrup són els següents:
Subgrup 22 inversions immobiliàries

220 inversions en terrenys i béns naturals
221 inversions en construccions

Pàgina 97 de
138
CURS 22-23
ELS ARRENDAMENTS
Tradicionalment una empresa per a obtenir un immobilitzat tenia dos

opcions, adquirir-lo o llogar-lo, la diferència d’aquestes dues operacions
està en el fet d’adquirir-ne la propietat del bé o no.
Les característiques de la comptabilització d’un arrendament i d’una

adquisició són les següents:
Arrendament
Si el bé es lloga aquest no apareix en el balanç i tampoc apareixen les

quotes pendents de pagament
En el compte de resultats apareix la totalitat de les quotes pagades com

a despesa deduïble de l’exercici
Pel que fa a la propietat, el bé és propietat de l’arrendador i en el cas

que hi hagi impagament de les quotes de lloguer, l’arrendador recupera
el bé, ja que és seu, i reclamarà a l’arrendatari les quotes impagades.
Adquisició
En el balanç apareixerà el bé en l’actiu i el deute de totes les quotes

pendents de pagament en el passiu

Pàgina 98 de
138
CURS 22-23
Pel que fa al compte de resultats es reflectirà com a despeses de

l’exercici l’amortització del bé i la part dels interessos dels pagaments
que realitza, tenint en compte que, per norma general, la quantitat
d’aquests interessos serà inferior a l’import que es pagaria pel lloguer
d’aquest bé.
Pel que fa a la propietat és del comprador del bé i en cas d’impagament

de les quotes, el venedor no pot recuperar el bé, perquè no és seu, i per
tant l’única cosa que pot fer és reclamar el pagament de les quotes
impagades i les pendents de pagament.
Entre aquestes dues figures de propietat, van aparèixer d’altres com ara
els contractes de lísing, contractes de lloguer associats a una opció de
compra, que no deixen de ser una compra, i que tenen uns avantatges
fiscals que els fan molt atractius per la majoria de les empreses.
Si una empresa obté un bé mitjançant un lísing, en un principi i des del

punt de vista legal s’hauria de comptabilitzar com un lloguer, ja que
legalment és un contracte de lloguer amb opció de compra, tot i que
realment, aquesta opció no existeix i al final la compra és obligatòria, la
qual cosa provoca que si es cataloga com a arrendament hi haurà una
distorsió en els comptes anuals de l’empresa i no reflectiran la imatge
fidel d’aquesta, ja que no reflectiran el valor de tots els béns de l’empresa
i els deutes que té.

Pàgina 99 de
138
CURS 22-23
Els diferents tipus de contracte de lloguer es poden classificar com:
Arrendament operatiu o rènting o lísing operatiu o lloguer. És el contracte

mitjançant el qual se cedeix un bé per a utilitzar-lo durant un període
de temps determinat a canvi d’un preu, aquest bé, posteriorment, es
retornarà a l’arrendador, que pot tornar a llogar-lo a una tercera
persona si vol. És el contracte de lloguer típic. Aquest contracte pot
incloure serveis addicionals o es pot veure afectat per alguna
contingència, com ara per exemple el número de quilòmetres realitzats,
etc. La propietat del bé és de l’arrendador.
Arrendament financer o lísing o compra. Constitueix un contracte de

finançament, l’objectiu del qual és l’adquisició del bé, si bé la seva
propietat jurídica no s’adquirirà fins que s’hagi pagat l’última quota.
NORMATIVA APLICABLE DES DEL PUNT DE VISTA COMPTABLE
La normativa aplicable a la comptabilització i valoració dels

arrendaments està continguda en la norma de valoració 8 del PGC,
titulada Arrendaments i altres operacions de naturalesa similar.

Pàgina 100 de
138
CURS 22-23
ARRENDAMENT FINANCER O LÍSING
NOTES PRÈVIES
Si se suposa que una empresa compra una màquina amb una vida útil de
20 anys, a pagar en 5 anys mitjançant quotes mensuals, i presenta el
següent pla de pagaments al banc
DATA CONCEPTE QUOTA INTERESSOS ANUALITAT

Mes 1 Pagament Préstec 121 5 126
... ... ... ... ...
7.260 300 7.380
Des del primer moment es reconeixerà comptablement la propietat del

bé. L’assentament a realitzar per l’empresa serà el següent

Pàgina 101 de
138
CURS 22-23

a 170 Deutes a llarg termini amb
entitats de crèdit 5.808
a 520 Deutes a curt termini amb
entitats de crèdit 1.452
Des del primer moment el bé és propietat de l’empresa i per tant

apareixerà en el balanç, a la vegada que en el passiu hi figurarà el deute
amb l’entitat financera. S’anirà amortitzant la màquina en 20 anys, el
temps que s’ha previst durarà en l’empresa. Si es deixen de pagar les
quotes al banc, aquest les reclamarà, i es podrà quedar amb el bé per
poder cobrar les quotes pendents.
Ara bé, si en la subhasta del bé obté més de 121, com ara per exemple 171
euros, la diferència de 50 euros que superen les quotes se les quedarà
l’empresa.
Si es realitzen uns petits canvis en la denominació del contracte i en

comptes d’anomenar-lo contracte de compravenda, l’anomenem
contracte de lloguer amb opció de compra, ens trobem davant d’un cas
de lísing financer, el qual fa referència a un contracte de lloguer de 59
mesos i una opció de compra de 105 euros en el mes 60, l’esquema de
pagaments serà el següent:

Pàgina 102 de
138
CURS 22-23
DATA CONCEPTE QUOTA INTERES ANUALITAT IVA TOTAL A

PAGAR
mes 1 Quota 100 5 105 22,05 127,05
lloguer
mes 2 Quota 100 5 105 22,05 127,05
lloguer
mes 3 Quota 100 5 105 22,05 127,05
lloguer
... ... ... ... ... ... ...
mes Quota 100 5 105 22,05 127,05
59 lloguer
mes Quota 100 5 105 22,05 127,05
60 lloguer
TOTAL 6.000 300 6.300 1.323, 7.623,00
Des d’un punt de vista econòmic els pagaments seran molt semblants i
obtindrem la mateixa màquina que en el contracte anterior. Des del punt
de vista jurídic, donades les característiques d’aquest contracte, no
s’adquirirà la propietat del bé fins que no es pagui la quota 60, l’opció de
compra. Mentrestant l’empresa serà un arrendatari de la màquina i si
deixa de pagar les quotes, l’arrendador del bé el recuperarà i a més podrà
reclamar les quotes que han estat impagades.
A efectes comptables, i segons diu el Codi de Comerç en el seu article 34.2,

“en la comptabilització de les operacions, s’atindrà a la realitat

Pàgina 103 de
138
CURS 22-23
econòmica i no a la forma jurídica”, per tant s’ha d’entendre el contracte

de lísing, tot i que s’anomeni de lísing i jurídicament li sigui aplicable tot
allò que faci referència als lloguers, com un contracte de compravenda,
ja que des del punt de vista econòmic és semblant a aquest tipus de
contracte.
El PGC en la seva norma de registre i valoració 8 defineix l’arrendament

de la forma següent: “Un arrendament és qualsevol acord, amb
independència de la seva instrumentació jurídica, pel qual l’arrendador
cedeix a l’arrendatari, a canvi de rebre una suma única de diners o una
sèrie de pagaments o quotes, el dret a utilitzar un actiu durant un període
de temps determinat, amb independència de que l’arrendador quedi
obligat a prestar serveis en relació a l’explotació o manteniment d’aquest
actiu”.
Els arrendaments es classifiquen en arrendaments financers i en

arrendaments operatius.
En el cas d’arrendaments financers es transfereixen a l’arrendatari tots

els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu, mentre que en els
arrendaments operatius la propietat del bé no es traspassa.
La qualificació dels contractes en arrendaments financers o operatius

depèn de les circumstàncies de cadascuna de les parts, i per tant poden
ser classificats de forma diferent per l’arrendatari i l’arrendador.
ARRENDAMENTS FINANCERS
Pàgina 104 de
138
CURS 22-23
El PGC considera que un arrendament és financer quan es transfereixen

d’una forma substancial tots els riscos i beneficis que es poden donar pel
fet de tenir la propietat de l’actiu. Segons el PGC es presumeix que es
dona la transferència de riscos i beneficis donats per la propietat en els
casos següents, entre altres:
Si la propietat de l’actiu es transfereix a l’arrendatari a l’acabar el

termini de l’arrendament.
Si el període de lloguer coincideix o cobreix la major part de la vida

econòmica de l’actiu.
Si el valor actual dels pagaments mínims suposen un import

pràcticament igual al del valor raonable del bé llogat al principi del
contracte.
Quan les característiques de l’actiu objecte del contracte d’arrendament

fan que la seva utilitat quedi restringida a l’arrendatari.
Si l’arrendatari pot cancel·lar el contracte i les pèrdues que pateixi

l’arrendador les assumeixi l’arrendatari.

Pàgina 105 de
138
CURS 22-23
COMPTABILITZACIÓ PER PART DE L’ARRENDATARI
L’arrendatari, al principi del contracte, registra un actiu segons la seva

naturalesa, immobilitzat material o actiu intangible, i un passiu financer
pel mateix import.
Per tant si és un immobilitzat material el comptabilitzarem al compte

del subgrup 21 que el representi i si és un actiu intangible al compte del
subgrup 20.
El valor de l’actiu i el del deute serà el més petit entre el valor raonable
de l’actiu a l’inici del contracte i el valor actual dels pagaments mínims
acordats durant el període de l’arrendament, incloent el pagament de
l’opció de compra o el valor residual, si no existeixen dubtes raonables
sobre l’exercici de l’opció de compra. Al calcular el valor actual del
pagament per l’arrendament no es tindran en compte les quotes de
caràcter contingent, quotes que es paguen per què depenen d’una
variable, com per exemple els quilòmetres recorreguts, que si es superen
als pactats en el contracte s’haurà de pagar mitjançant una quota
addicional i si no s’arriba hi pot haver una bonificació, i el cost dels serveis
i impostos que pot repercutir l’arrendador.
Els costos de formalització del contracte i els costos de posada a punt del
bé s’hauran de registrar com un major valor de l’actiu.

Pàgina 106 de
138
CURS 22-23
Per a calcular el valor actual del pagaments per l’arrendament s’utilitzarà

el tipus d’interès implícit en el contracte, i si aquest no es pot determinar,
s’usarà el tipus d’interès del mercat per a operacions similars. Els
interessos totals del contracte es distribuiran al llarg del termini
d’arrendament i s’imputaran al compte de pèrdues i guanys de l’exercici
en el qual s’acrediten.
El deute es valorarà pel valor actual i no pel valor de reemborsament. En

el cas que hi hagi quotes de caràcter contingent, es tractaran com a
despeses de l’exercici en el qual s’acreditin.
Exemple 1: El dia 01-07-22 es finança amb un lísing la utilització d’unes

màquines el valor al comptat de les quals és de 120.000 euros, sent la
duració del contracte de tres anys amb quotes mensuals, que es paguen
des del dia de la signatura del contracte. El tipus d’interès anual és del
6% nominal anual capitalitzable mensualment i l’opció de compra una
quota més. La vida econòmica de la màquina és de 10 anys.

Pàgina 107 de
138
CURS 22-23
L’entitat de lísing ens facilita el quadre següent:
Núm.
quota Data Quota Interès Anualitat Iva A pagar Pendent
0 01-jul-22 120.000,00
1 01-jul-22 3.542,85 0,00 3.542,85 744,00 4.286,85 116.457,15
2 01-ago-22 2.960,57 582,29 3.542,85 744,00 4.286,85 113.496,58
3 01-sep-22 2.975,37 567,48 3.542,85 744,00 4.286,85 110.521,21
4 01-oct-22 2.990,24 552,61 3.542,85 744,00 4.286,85 107.530,97
5 01-nov-22 3.005,20 537,65 3.542,85 744,00 4.286,85 104.525,77
6 01-dic-22 3.020,22 522,63 3.542,85 744,00 4.286,85 101.505,55
7 01-ene-23 3.035,32 507,53 3.542,85 744,00 4.286,85 98.470,22
8 01-feb-23 3.050,50 492,35 3.542,85 744,00 4.286,85 95.419,72
9 01-mar-23 3.065,75 477,10 3.542,85 744,00 4.286,85 92.353,97
10 01-abr-23 3.081,08 461,77 3.542,85 744,00 4.286,85 89.272,88
11 01-may-23 3.096,49 446,36 3.542,85 744,00 4.286,85 86.176,40
12 01-jun-23 3.111,97 430,88 3.542,85 744,00 4.286,85 83.064,43
13 01-jul-23 3.127,53 415,32 3.542,85 744,00 4.286,85 79.936,90
14 01-ago-23 3.143,17 399,68 3.542,85 744,00 4.286,85 76.793,73
15 01-sep-23 3.158,88 383,97 3.542,85 744,00 4.286,85 73.634,85
16 01-oct-23 3.174,68 368,17 3.542,85 744,00 4.286,85 70.460,17
17 01-nov-23 3.190,55 352,30 3.542,85 744,00 4.286,85 67.269,62
18 01-dic-23 3.206,50 336,35 3.542,85 744,00 4.286,85 64.063,11
19 01-ene-24 3.222,54 320,32 3.542,85 744,00 4.286,85 60.840,58
20 01-feb-24 3.238,65 304,20 3.542,85 744,00 4.286,85 57.601,93
21 01-mar-24 3.254,84 288,01 3.542,85 744,00 4.286,85 54.347,09
22 01-abr-24 3.271,12 271,74 3.542,85 744,00 4.286,85 51.075,97
23 01-may-24 3.287,47 255,38 3.542,85 744,00 4.286,85 47.788,50
24 01-jun-24 3.303,91 238,94 3.542,85 744,00 4.286,85 44.484,59

Pàgina 108 de
138
CURS 22-23
25 01-jul-24 3.320,43 222,42 3.542,85 744,00 4.286,85 41.164,16
26 01-ago-24 3.337,03 205,82 3.542,85 744,00 4.286,85 37.827,13
27 01-sep-24 3.353,72 189,14 3.542,85 744,00 4.286,85 34.473,41
28 01-oct-24 3.370,49 172,37 3.542,85 744,00 4.286,85 31.102,92
29 01-nov-24 3.387,34 155,51 3.542,85 744,00 4.286,85 27.715,59
30 01-dic-24 3.404,27 138,58 3.542,85 744,00 4.286,85 24.311,31
31 01-ene-25 3.421,30 121,56 3.542,85 744,00 4.286,85 20.890,02
32 01-feb-25 3.438,40 104,45 3.542,85 744,00 4.286,85 17.451,62
33 01-mar-25 3.455,59 87,26 3.542,85 744,00 4.286,85 13.996,02
34 01-abr-23 3.472,87 69,98 3.542,85 744,00 4.286,85 10.523,15
35 01-may-23 3.490,24 52,62 3.542,85 744,00 4.286,85 7.032,91
36 01-jun-23 3.490,06 52,79 3.542,85 744,00 4.286,85 3.542,85
37 10-jun-23 3.542,85 0,00 3.542,85 744,00 4.286,85 0,00
Quota 36 = 7.032,91-3.542,85 = 3.490,06, ja que en aquest moment pagarem el que ens

falta menys l'opció de compra que no té interessos i que es pagarà en el moment 37
que serà igual a una quota sense interessos de 3.542,85 euros
Interès moment 36 = 3.542,85 – 3.490,06
Es demana: Registra les següents operacions del contracte d’arrendament

des del punt de vista de l’arrendatari
1. A la signatura del contracte
2. El pagament de la quota del dia 01-10-22
3. L’amortització de la màquina en data 31-12-22
4. Reclassificació a 31-12-22
Pàgina 109 de
138
CURS 22-23
Comptabilitat de l’arrendatari
El primer que hem de fer és analitzar si es tracta d’un arrendament

financer. Com el contracte incorpora l’opció de compra s’ha de determinar
que no existeixin dubtes raonables en que s’exercitarà aquesta opció
comparant el preu de l’opció amb el valor comptable o en llibres del bé
quan finalitzi el contracte
Preu de l’opció de compra o valor residual = 3.542,85
Valor comptable o en llibres quan s’exerciti el valor de compra = 120.000

– 120.000/10 *3 = 84.000 (Preu d’adquisició menys l’amortització
acumulada feta fins el moment 3 anys). Com que el valor de l’actiu en
aquest moment és molt superior al valor de l’opció de compra, no hi ha
cap dubte raonable que s’exerciti l’opció de compra i per tant es considera
un arrendament financer.
A efectes de donar d’alta l’actiu s’haurà de fer pel menor valor entre el
valor raonable de l’actiu i el valor actual dels pagaments mínims
El valor raonable de l’actiu és igual al seu preu de cost que és de 120.000

euros, tipus a aplicar 0,06/12 = 0,005
El valor actual dels pagaments mínims = 3.542,85 * a ┐3┐0,005 * (1,005) =

120.000

Pàgina 110 de
138
CURS 22-23
Per tant els assentament a realitzar són
01-07-22 A la firma del contracte de lísing

a 524 Creditors per arrendament 18.494,45
financer
a 174 Creditors per arrendament
financer a llarg termini 101.505,5
4
Al compte 524 hi va la suma de les quotes del primer any, és a dir, des del
juliol fins el desembre, al compte 174 hi va la resta incloent l’opció de
compra.
01-10-22 Pel pagament de la quota
2.990,24 524 Creditors per arrendament financer a c/t

552,61 6623 Interessos de deutes
744,00 472 HP IVA suportat
a 572 Bancs 4.286,85
31-12-22 Per l’amortització de la màquina
120.000 / 10 = 12.000 / 12 * 6 = 6.000

Pàgina 111 de
138
CURS 22-23

maquinària
Per la reclassificació del lísing de llarg termini a curt termini agafem les
sumes de les quotes de l’any.
37.442,4 174 Creditors per arrendaments financers a llarg

3 termini
a 524 Creditors per arrendaments
financers a curt termini 37.442,43
Exemple 2 Es lloga una màquina durant un termini de 5 anys, sent la renda

anual a pagar de 6.000 euros prepagables. La vida útil de la màquina està
fixada en 5 anys. La data de la signatura del contracte és el dia 01-10-
2022. S’estima que la màquina tindrà un valor de 4.000 euros quan s’acabi
el contracte. Per a fer els càlculs utilitzarem la taxa d’interès del 4%. Els
costos de formalització del contracte són de 300 euros. El valor raonable
del bé és de 35.000 euros. A més s’han pagat a una altra empresa treballs
de paleta per a ubicar la màquina i reformes en la instal·lació elèctrica
sent el cost total de 8.000 euros més el 21% d’IVA
Es demana comptabilitzar el contracte des del punt de vista de

l’arrendatari fins al tancament de l’exercici
Primer pas: veure si es tracta o no d’un arrendament financer.

Pàgina 112 de
138
CURS 22-23
En aquest cas es tracta d’un arrendament financer, ja que la vida del bé

és igual a la duració del contracte i a més l’actualització dels pagaments
mínims cobreix pràcticament la totalitat del valor actual del bé
Valor raonable de l’actiu= 35.000 euros
Valor actual dels pagaments mínims =
6.000 *
(1 + 0,04 ) − 1
5
* (1 + 0,04 ) +
4.000
= 31.067,08
(1 + 0,04 ) * 0,04
5
(1 + 0,04 )5
Com el valor actual dels pagaments mínims és inferior al valor raonable

el bé s’haurà de valorar per aquest valor
Seguidament hem de fer el quadre amb el càlcul de les quotes desglossant

la devolució de capital i dels interessos

Pàgina 113 de
138
CURS 22-23
DATA ANUALITAT INTERÈS QUOTA TOTAL PENDENT IVA A PAGAR
1-oct-22 31.067,08
1-oct-22 6.000,00 6.000,00 6.000,00 25.067,08 1.260,00 7.260,00
1-oct-23 6.000,00 1.002,68 4.997,32 10.997,32 20.069,76 1.260,00 7.260,00
1-oct-24 6.000,00 802,79 5.197,21 16.194,53 14.872,55 1.260,00 7.260,00
1-oct-25 6.000,00 594,90 5.405,10 21.599,62 9.467,46 1.260,00 7.260,00
1-oct-26 6.000,00 532,54 5.467,46 27.067,08 4.000,00 1.260,00 7.260,00
1-oct-27 4.000,00 4.000,00 31.067,08 0,00 840,00 4.840,00
Els 5.467,46 és igual al deute que queda 9.467,46 menys els 4.000 que serà
l'opció de compra i els interessos de 532,54 la diferència entre els 6.000 i els
5.467,46
La comptabilització serà la següent:
01-10-22 Per la signatura del contracte
31.067,0 213 Maquinària

8
a 521 Deutes a curt termini (6000 + 10.997,32
4997,32)
a 171 Deutes a llarg termini 20.069,76

Pàgina 114 de
138
CURS 22-23
01-10-22 Per les despeses de formalització del contracte que augmenten el

valor de l’actiu
300 213 Maquinària

a 410 Creditors 300
300 410 Creditors
a 572 Bancs 300
01-10-22 Per les despeses de la ubicació de la màquina que augmenten el

valor de la màquina
a 523 Proveïdors immobilitzat a curt 9.680
termini
9.680 523 Proveïdors immobilitzat a curt termini
a 572 Bancs 9.680
01-10-22 Pel pagament de la primera quota
6.000 521 Deutes a curt

termini
a 572 Bancs 7.260

Pàgina 115 de
138
CURS 22-23
31-12-22 Per l’acreditació dels interessos
250,67 6624 Interessos de deutes a altres empreses (1002,68

* 3/12)
a 528 Interessos a curt termini de 250,67
deutes
31-12-22 Per l’amortització de la màquina
1.968,35 681 Amortització immobilitzat material ((31.067,08 + 300 + 8.000)

/ 5 *3/12)
a 2813 Amortització acumulada 1.968,35
maquinària
Exemple 3: Una empresa lloga un cotxe a una societat de Rènting per un

període de 3 anys. El contracte se signa el dia 15-05-22. Es pacta abonar
quotes mensuals prepagables, amb el detall següent:
Quota 1.198,84 euros; Assegurança vehicle 20 euros, Serveis de

manteniment 40 euros; IVA 260,15 euros (21% de 1.198,84 + 40).
Aquest vehicle l’utilitzarà un comercial i les bases s’han calculat per a

uns 50.000 – 60.000 Km. a l’any. Si se supera aquesta quantitat o no
s’arriba s’aplicarà un cost o una bonificació de 0,50 Euros per Km. El tipus
d’interès normal del mercat és del 5% nominal anual capitalitzable
mensualment. El preu del vehicle al comptat és de 42.000 euros. La seva
Pàgina 116 de
138
CURS 22-23
vida útil és de 3 anys. Es demana comptabilitza el contracte de rènting

des del punt de vista de l’arrendatari.
Primer pas: Tot i que és un contracte de rènting, ens trobem davant un

contracte d’arrendament, que no inclou l’opció de compra, però si
compleix els requisits que estableixen la norma 8 del PGC per a que sigui
considerat com un arrendament financer, aquests requisits són:
El valor actual dels pagaments mínims coincideix amb la pràctica

totalitat del valor raonable de l’actiu.
Càlcul del valor actual dels pagaments mínims: Taxa interès 5% / 12 =

0,004166666
VA = 1.198,84 * a┐ 36 ┐0,004166666 * (1,004166666) = 40.166,80
L’actiu es comptabilitzarà per aquest valor ja que 40.166,80 és més petit

que el valor raonable que és de 42.000 euros.
El quadre d’amortització d’aquest préstec per a registrar els interessos

serà igual a:

Pàgina 117 de
138
CURS 22-23
capital capital
quota data pendent interessos amortitzat quota
1 15/05/2022 40.166,80 0,00 1.198,84 1.198,84
2 15/06/2022 38.967,96 162,37 1.036,47 1.198,84
3 15/07/2022 37.931,49 158,05 1.040,79 1.198,84
4 15/08/2022 36.890,69 153,71 1.045,13 1.198,84
5 15/09/2022 35.845,57 149,36 1.049,48 1.198,84
6 15/10/2022 34.796,08 144,98 1.053,86 1.198,84
7 15/11/2022 33.742,23 140,59 1.058,25 1.198,84
8 15/12/2022 32.683,98 136,18 1.062,66 1.198,84
9 15/01/2023 31.621,32 131,76 1.067,08 1.198,84
10 15/02/2023 30.554,24 127,31 1.071,53 1.198,84
11 15/03/2023 29.482,71 122,84 1.076,00 1.198,84
12 15/04/2023 28.406,71 118,36 1.080,48 1.198,84
13 15/05/2023 27.326,23 113,86 1.084,98 1.198,84
14 15/06/2023 26.241,25 109,34 1.089,50 1.198,84
15 15/07/2023 25.151,75 104,80 1.094,04 1.198,84
16 15/08/2023 24.057,71 100,24 1.098,60 1.198,84
17 15/09/2023 22.959,11 95,66 1.103,18 1.198,84
18 15/10/2023 21.855,93 91,07 1.107,77 1.198,84
19 15/11/2023 20.748,16 86,45 1.112,39 1.198,84
20 15/12/2023 19.635,77 81,82 1.117,02 1.198,84
21 15/01/2024 18.518,75 77,16 1.121,68 1.198,84
22 15/02/2024 17.397,07 72,49 1.126,35 1.198,84
23 15/03/2024 16.270,71 67,79 1.131,05 1.198,84
24 15/04/2024 15.139,67 63,08 1.135,76 1.198,84
25 15/05/2024 14.003,91 58,35 1.140,49 1.198,84
26 15/06/2024 12.863,42 53,60 1.145,24 1.198,84
27 15/07/2024 11.718,18 48,83 1.150,01 1.198,84
28 15/08/2024 10.568,16 44,03 1.154,81 1.198,84

Pàgina 118 de
138
CURS 22-23
29 15/09/2024 9.413,36 39,22 1.159,62 1.198,84

30 15/10/2024 8.253,74 34,39 1.164,45 1.198,84
31 15/11/2024 7.089,29 29,54 1.169,30 1.198,84
32 15/12/2024 5.919,99 24,67 1.174,17 1.198,84
33 15/01/2025 4.745,82 19,77 1.179,07 1.198,84
34 15/02/2025 3.566,75 14,86 1.183,98 1.198,84
35 15/03/2025 2.382,77 9,93 1.188,91 1.198,84
36 15/04/2025 1.193,86 4,97 1.193,87 1.198,84
Els assentaments que hem de fer són els següents:
A la signatura del contracte amb data 15-05-22
40.166,80 218 Elements de transport

a 5211 Deutes a c/t amb empreses de 12.840,57
rènting
a 1711 Deutes a llarg termini amb
empreses de rènting 27.326,23
15-05-22 Pel pagament de la primer quota, ja que és prepagable
1.198,84 5211 Deutes a curt termini amb empreses de rènting

20,00 625 Primes
d’assegurances
40,00 622 Reparacions i
conservació

Pàgina 119 de
138
CURS 22-23
222.99 472 HP IVA Suportat (1198,84 + 40)

a 572 Bancs 1.484,83
Pel pagament de la segona i restants quotes 15-06-22
1.036,47 5211 Deutes a curt termini amb empreses de rènting

162.37 6624 Interessos de deutes altres empreses
20,00 625 Primes d’assegurances
40,00 622 Reparacions i conservació
222,99 472 HP IVA Suportat (1036,47 + 40 + 162,37)
a 572 Bancs 1.484,83
31-12-22 Per l’amortització del vehicle

9.483,83 681 Amortització de l’immobilitzat material (40166,80 / 36 *8,5)
a 2818 Amortització acumulada elements de 9.483,83
transports
Exemple 4: Suposem que el cotxe anterior s’hagués contractat igualment

per a tres anys però solament per 20.000 Km a l’any, sent el cost de la
quota: Quota 580 euros Assegurança 20 euros, manteniment 10 euros IVA
123,90 euros.
En aquest cas es tractaria d’un altre tipus d’arrendament anomenat

operatiu, ja que la vida del contracte és inferior a la vida de l’actiu, ja que
un cotxe amb 60.000 Km. després de 3 anys es pot tornar a llogar a una
altra persona, i a més el valor actual de les quotes no cobreix la major
Pàgina 120 de
138
CURS 22-23
part del valor del bé. Si s’actualitzen els pagaments mínims obtenim
19.433,05 euros, i el valor de compra del cotxe és de 42.000 euros, per tant
en aquest cas comptablement s’haurà de registrar el pagament de les
quotes com un lloguer.
Cada cop que es pagui una quota l’assentament a realitzar serà el

següent:
580,00 621 Arrendaments i canons

20,00 625 Primes d’assegurances
10,00 622 Reparacions i conservació
106,20 472 HP IVA Suportat
a 410 Creditors 716,20
716,20 410 Creditors

a 572 Bancs 704,40

Pàgina 121 de
138
CURS 22-23
SUBVENCIONS, DONACIONS I LLEGATS
Generalment, les subvencions tenen per objecte el desenvolupament o el

manteniment d’un determinat sector d’activitat econòmica.
Per a afavorir l’evolució d’un determinat sector o mantenir-lo en

funcionament es poden concedir subvencions de diferents tipus. Entre
aquestes, es poden destacar aquelles concedides per a la compra
d’immobilitzats i la realització d’inversions en l’exterior, i aquelles que
pretenen assegurar a l’empresa una rendibilitat mínima (un benefici
mínim) que amb la simple venda dels seus productes no aconseguiria.
Les subvencions fan referència al diner rebut per l’empresa a fons perdut,
procedent generalment de les Administracions Públiques, nacionals o
internacionals, amb l’objecte de fomentar la realització de determinades
activitats o d’assegurar que obtindran una rendibilitat mínima, cobrint
part del cost o del preu de venda dels productes o serveis que aquesta
empresa ven.
Les subvencions també poden provenir dels propietaris de l’empresa, i

generalment es destinen a compensar les pèrdues patides per aquesta en
el desenvolupament de l’activitat.
Com que les subvencions són generalment a fons perdut, no han de ser
retornades, al ser atorgades han de formar part del patrimoni net de

Pàgina 122 de
138
CURS 22-23
l’empresa, ja que no atorguen cap dret sobre l’empresa per part de qui a
atorgat la subvenció, ni sobre els seus possibles beneficis.
S’han de distingir diferents tipus de subvencions:
• Subvencions relacionades amb actius o de capital. La seva concessió

implica que l’empresa beneficiària haurà de comprar, construir o adquirir
un actiu fix. El seu objectiu és fomentar determinades activitats
econòmiques.
• Subvencions relacionades amb els ingressos o d’explotació. Estan

orientades al manteniment d’activitats deficitàries, tenint per objecte
assegurar una rendibilitat mínima o a cobrir el dèficit d’explotació.
• Préstecs condonables (que es perdonen). Són aquells préstecs on el

prestador es compromet a renunciar al reemborsament, sota certes
condicions establertes. Solen ser subvencions de capital no fermes en les
quals se supedita la seva concessió al manteniment de les inversions
durant un període de temps mínim.
• Aportacions dels socis o propietaris. Les realitzades pels socis o

propietaris, que s’hauran de destinar, generalment, a cobrir les pèrdues
de l’empresa, no atorgant a la persona que les aporta cap dret de
propietat sobre l’empresa.

Pàgina 123 de
138
CURS 22-23
NORMATIVA APLICABLE
Les subvencions, donacions i llegats rebuts es regeixen per allò que

disposa la norma de registre i valoració 18 del PGC.
SUBVENCIONS, DONACIONS I LLEGATS A L’EXPLOTACIÓ: REGLA GENERAL
Les subvencions, donacions i llegats a l’explotació són les rebudes de les

Administracions Públiques, empreses o particulars amb l’objectiu
d’assegurar una rendibilitat mínima o compensar el dèficit d’explotació
de l’exercici o exercicis previs.
L’import de la subvenció, donació o llegat a l’explotació concedit es

registrarà mitjançant l’abonament del compte del grup 7 representatiu
de les subvencions, i aquest en el tancament de l’exercici s’imputarà al
compte de resultats com a un ingrés més de l’exercici. El registre
comptable de la concessió de la subvenció es pot resumir en l’anotació
comptable següent:
En el moment de la concessió
4708 Hisenda Pública, deutora per subvencions concedides (Si la

dona l’estat)
o 440 Deutors (Si la dona una empresa o particular)
a 740 Subvencions, donacions i llegats a
l’explotació

Pàgina 124 de
138
CURS 22-23
En el moment del cobrament
572 Bancs
a 4708 Hisenda Pública, deutora per
subvencions concedides
a o 440 Deutors
Exemple: La Societat Transports El Ràpid es dedica al transport de viatgers

entre València i Barcelona. Com a conseqüència de la poca ocupació del
servei, la Diputació Valenciana subvenciona les activitats de l’empresa
amb l’objecte d’assegurar una rendibilitat mínima.
Durant l’exercici 2020, les vendes de bitllets han estat de 300.000 euros.
Al acabar l’exercici, li comunica a l’empresa la concessió d’una subvenció.
en aquest exercici, de 200.000 euros que cobrarà durant l’exercici 2020.
200.000 4708 Hisenda Pública, deutora per subvencions concedides

a 740 Subvencions, donacions i
llegats a l’explotació 200.000

Pàgina 125 de
138
CURS 22-23
200.000 572 Bancs

subvencions concedides 200.000
La subvenció d’explotació és un ingrés de l’exercici, igual que les vendes.

Per tant s’ha de reconèixer com a un ingrés en el moment en que sorgeix
el dret sobre l’Administració Pública, que és quan ens comunica la
concessió de la subvenció sense tenir en compte si l’hem cobrat o no per
l’aplicació del principi de meritació del PGC.
SUBVENCIONS, DONACIONS I LLEGATS DE CAPITAL
Les subvencions, donacions i llegats de capital es destinen a finançar

l’adquisició d’actius no corrents per part de l’empresa. Són atorgades a
fons perdut, generalment, per les Administracions Públiques i com que no
han de ser retornades hauran de formar part del patrimoni net de
l’empresa, ja que formen part del no exigible de l’empresa.
Exemple: Una societat, la xifra de capital de la qual és de 30.000 euros,

compra una màquina per 100.000 euros. Aquesta companyia rep una
subvenció, de la Comunitat Autònoma, per un import de 70.000 euros per
a finançar l’adquisició de la màquina. Determina el balanç de la societat
després de l’adquisició de la màquina.

Pàgina 126 de
138
CURS 22-23
El balanç de la societat després de la compra de la màquina serà el

següent:
ACTIU IMPORT PATRIMONI NET I PASSIU IMPORT

A) Actiu no corrent A) Patrimoni Net
II Immobilitzat material
A-1) Fons Propis
213 Maquinària 100.000 30.000
• 100 Capital
A-3) Subvencions
• 130 Subvencions 70.000
oficials de capital
TOTAL 100.000 TOTAL 100.000
La societat té una màquina per un import de 100.000 euros. Com ha

obtingut els diners per a poder-la comprar?. Podem veure que per a
comprar la màquina els socis han hagut de fer una aportació de 30.000
euros de capital social i la resta ho ha aportat la Comunitat Autònoma
en forma de subvenció. Com que la societat no ha de retornar els diners,
el patrimoni net de l’empresa és de 100.000, ja que la subvenció no suposa
cap obligació per a l’empresa.
Hi ha dos comptes de balanç diferents que s’utilitzen per a reflectir una

subvenció de capital: el 130 Subvencions Oficials de Capital, que forma
part del patrimoni net de la societat, i el 172 Deutes a Llarg Termini
Transformables en Subvencions, Donacions i Llegats, que pertany al passiu

Pàgina 127 de
138
CURS 22-23
no corrent. La primera s’utilitza per a les subvencions, donacions i llegats

concedits en ferm i la segona per a les subvencions, donacions i llegats
no fermes o reintegrables.
VALORACIÓ I REGISTRE COMPTABLE
La valoració de les subvencions, donacions i llegats de caràcter monetari

es realitzarà pel valor raonable de l’import concedit, i les de caràcter no
monetari o en espècie es realitzarà pel valor raonable del bé rebut,
referint-nos, en el cas d’ambdós valors, al moment del seu reconeixement.
Respecte al seu registre comptable, les subvencions, donacions i llegats

de capital formen part del patrimoni net del balanç.
El seu registre comptable és el següent:
4708 Hisenda Pública, deutora per subvencions concedides

a 130 Subvencions oficials de capital
572 Bancs
subvencions concedides

Pàgina 128 de
138
CURS 22-23
Exemple El dia 20 de desembre de l’any 2022 es compra una màquina per

un valor de 3.000 euros, subvencionada al 100%, la qual es cobra en el
moment de la notificació de la concessió. La màquina està en condicions
de funcionament el dia 31 de desembre del 2022. Totes les operacions es
realitzen al comptat mitjançant els diners del compte corrent.
Per la compra de la màquina

630 472 HP IVA Suportat
a 523 Proveïdors immobilitzat a curt 3.630
termini
Pel pagament de la màquina
3.630 523 Proveïdors immobilitzat a curt termini

a 572 Bancs 3.630
Per la concessió de la subvenció
3.000 4708 Hisenda Pública deutora per subvencions concedides

a 130 Subvencions oficials de capital 3.000

Pàgina 129 de
138
CURS 22-23
Al cobrar la subvenció
3.000 572 Bancs

a 4708 Hisenda Pública deutora per
subvencions concedides 3.000
IMPUTACIÓ A RESULTATS EN ACTIUS AMORTITZABLES
Quan l’empresa té un bé subvencionat, donat o llegat, el cost que li ha

suposat aquest element ha estat més petit que si no hagués estat
subvencionat, donat o llegat. Per això, la lògica diu que les despeses
imputades al resultat solament ho siguin per la part que ha pagat o pagui
l’empresa i no per l’import que li ha costat en total. Per exemple, si es
compra una màquina per 1.000 euros, subvencionada en 700 euros, el cost
real que ha suportat l’empresa és de 300 euros i, per això, aquest haurà
de ser el valor que s’hagi d’imputar a resultats durant la seva vida útil.
Com que la despesa de la màquina subvencionada s’imputa a resultats en

varis exercicis a través de l’amortització, aplicant el principi de la
correlació d’ingressos i despeses, la subvenció s’ha d’imputar a resultats
de forma simultània i proporcional a l’amortització practicada sobre
l’actiu subvencionat, i no en el moment de la seva concessió. Així, la
norma de Registre i Valoració núm. 18 del PGC assenyala en relació amb
la imputació a resultats d’aquestes subvencions, donacions i llegats:

Pàgina 130 de
138
CURS 22-23
“...les subvencions d’actius de l’immobilitzat intangible, material i

inversions immobiliàries, s’imputaran com a ingressos de l’exercici en
proporció a la dotació de l’amortització efectuada en aquest període o, en
el seu cas, quan es produeixi la seva alienació, correcció valorativa per
deteriorament o baixa en el balanç...”
Els assentaments que s’hauran de realitzar, anualment, per la imputació

al resultat de l’exercici de la part de la subvenció que correspongui serien:
130 Subvencions oficials de capital

a 746 Subvencions, donacions i llegats de
capital transferides al resultat de l’exercici
Exemple El dia 15 de desembre de l’any 2022, una empresa compra una

màquina per 1.000 euros, subvencionada al 80%. Aquesta està en
condicions de funcionament el dia 01 de gener del 2023 i la seva vida útil
s’estima en 10 anys.
Any 2022: Per la compra de la màquina

210 472 HP IVA Suportat
termini

Pàgina 131 de
138
CURS 22-23
Pel pagament de la màquina

a 572 Bancs 1.210
Per la concessió i cobrament de la subvenció
800 4708 Hisenda Pública deutora per subvencions concedides

a 130 Subvencions oficials de capital 800
800 572 Bancs
a 4708 Hisenda Pública deutora per
subvencions concedides 800
Any 2023 per l’amortització de l’exercici (31/12/23)
100 681 Amortització de l’immobilitzat material (1.000 / 10)

a 2813 Amortització acumulada 100
maquinària
Ara s’ha d’imputar a resultats la subvenció en proporció a la dotació a

l’amortització de l’exercici. Si a 1.000 euros li correspon una amortització de
100, a 800 euros de subvenció li correspon una imputació de 80 euros d’ingrés
(31/12/23)

Pàgina 132 de
138
CURS 22-23
80 130 Subvencions oficials de capital

a 746 Subvencions, donacions i llegats
de capital transferits al resultat de 80
l’exercici
A 31 de desembre 2023, pel càlcul del resultat (regularització dels comptes
dels grups 6 i 7)
100 129 Resultat de l’exercici

a 681 Amortització de l’immobilitzat 100
material
80 746 Subvencions, donacions i llegats de capital transferides al

resultat de l’exercici
a 129 Resultat de l’exercici 80
Podem observar que en el resultat hi ha una despesa de 100 euros, per

l’amortització i un ingrés de 80 euros per la subvenció, la qual cosa vol
dir que la despesa neta imputada és de 20 euros, que correspon al cost
assumit per l’empresa per comprar la màquina.
IMPUTACIÓ A RESULTATS EN ACTIUS NO AMORTITZABLES
Quan l’actiu subvencionat no s’amortitza, la subvenció no incideix

tampoc en el resultat de l’exercici. La imputació a resultats de la
subvenció es realitzarà quan es produeixi l’alienació, correcció valorativa
per deteriorament o baixa en el balanç de l’actiu subvencionat
Pàgina 133 de
138
CURS 22-23
Aquest criteri serà el que se segueixi quan l’actiu subvencionat no sigui

amortitzable. Per exemple un terreny, que com ja sabem no s’amortitza.
Exemple: Una empresa ven un terreny valorat en 5.000 euros per 5.100
euros. La compra d’aquest terreny va estar subvencionada al 100%.
Per la venda del terreny
6.171 543 Crèdits a curt termini per l’alienació de l’immobilitzat material

a 210 Terrenys i Béns naturals 5.000
a 477 HP IVA Repercutit 1.071
l’immobilitzat material 100
3
Per la imputació de la subvenció al resultat
5.000 130 Subvencions oficials de capital

a 746 Subvencions, donacions i llegats
de capital transferides al resultat de 5.000
l’exercici x

Pàgina 134 de
138
CURS 22-23
Pel càlcul del resultat
5.000 746 Subvencions, donacions i llegats de capital transferides al

resultat de l’exercici
100 771 Beneficis procedents de l’immobilitzat material
a 129 Resultat de l’exercici 5.100
Tot i que el terreny figurés en el balanç per un cost de 5.000 euros i al

vendre’l per 5.100 hi hagi un guany de 100 euros, no ha guanyat solament
aquests diners, ja que el terreny realment no li va costar res i per tant el
benefici final ha estat de 5.100, que és igual a l’import que ens dona el
compte de resultats.
SUBVENCIONS NO FERMES O CONDICIONADES
Generalment, la concessió d’una subvenció sol estar condicionada al

compliment de determinades condicions, com ara pot ser el manteniment
de la inversió, el manteniment de l’ocupació, etc., durant un període de
temps determinat. En aquest cas, la qüestió que es planteja és el moment
en el qual es podrà considerar que la subvenció formarà part del patrimoni
de l’empresa, doncs pot passar que aquesta circumstància es produeixi
quan efectivament es compleixin totes les condicions exigides per a la
concessió de la subvenció o bé quan no es tingui cap dubte sobre el seu
compliment.

Pàgina 135 de
138
CURS 22-23
Per tant, mentre no s’acompleixin aquestes condicions, l’import rebut

figurarà en el passiu del Balanç, en el compte 172 Deutes a llarg termini
transformables en subvencions, donacions i llegats. En el moment en el
qual s’acompleixin aquestes condicions, la subvenció, donació o llegat es
pot traspassar al patrimoni net de l’empresa
El registre comptable d’aquestes operacions és el següent:
Per la concessió i cobrament de la subvenció, donació o llegat si encara no

s’han complert totes les condicions exigides per a la seva concessió
4708 Hisenda Pública deutora per subvencions concedides

a 172 Deutes a ll/t transformables en
subvencions donacions i llegats
572 Bancs
a 4708 Hisenda Pública deutora per subvencions
concedides
Quan es compleixen totes les condicions establertes en les bases de la

subvenció es traspassarà l’import del compte de deutes al compte que
correspongui del patrimoni

Pàgina 136 de
138
CURS 22-23
172 Deutes a llarg termini transformables en subvencions,

donacions i llegat
En el cas que no es compleixin les condicions exigides per a la concessió de la
subvenció, donació o llegat s’hauria de retornar l’import que correspon a
l’entitat que la va cedir. El seu registre serà el següent:
172 Deutes a llarg termini transformables en subvencions,

donacions i llegat
a 4758 Hisenda Pública, creditora per
subvencions a reintegrar
Mentre la subvenció, donació o llegat es representi en el compte 172, no

s’imputarà com a resultat de l’exercici.
COMPTE 522 DEUTES A CURT TERMINI TRANSFORMABLES EN SUBVENCIONS,

DONACIONS I LLEGATS
Recull les quantitats concedides per l’Administració pública, empreses o

particulars amb caràcter de subvenció, donació o llegat reintegrable (és
a dir, de moment no es compleixen les condicions), amb un venciment no
superior a un any.

Pàgina 137 de
138
CURS 22-23
El seu moviment és el següent: Per les quantitats concedides a l’empresa
572 Bancs
O 4708 HP deutora per subvencions concedides
a 522 Deutes a curt termini transformables en
subvencions
En el cas que haguem de retornar una part de la subvenció ja sigui total

o parcial farem:
522 Deutes a curt termini transformables en subvencions

a 4758 HP Creditora per subvencions a
reintegrar
Si deixen de ser reintegrables es carregarà amb abonament a un compte

d’ingressos de pèrdues i guanys si es tracta d’una subvenció a l’explotació,
o a ingressos de patrimoni quan es tracti de subvencions de capital
522 Deutes a curt termini transformables en subvencions

a 740 Subvencions, donacions o llegats
(subvenció de l’explotació)

Pàgina 138 de
138

Apunts Immobilitzat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Immobilitzat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

INSTITUT LACETÀNIA DEPARTAMENT ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

CFGS ADMINISTRACIÓ I FINANCES

EL PROCÉS COMPTABLE DE L’IMMOBILITZAT

Segons el Pla General Comptable, el Grup 2 Immobilitzat comprèn els

Està compost per

Subgrup 20 Immobilitzat intangible

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

Subgrup 21 Immobilitzacions materials

L’immobilitzat material està constituït pels elements patrimonials

Aquests elements són permanents perquè formen part del patrimoni

El Pla General Comptable classifica els béns materials atenint-se al destí

• Immobilitzat material: Immobilitzats que s’usaran en el procés

• Inversions immobiliàries: Edificis i terrenys que l’empresa no utilitza

ELEMENTS INTEGRANTS DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL

Els elements que integren l’Immobilitzat Material estan compresos en el

210 Terrenys i béns naturals (solars de naturalesa urbana, finques

213 Maquinària (Conjunt de màquines mitjançant les quals es

VALORACIÓ DE L’IMMOBILITZAT MATERIAL

D’acord amb la Norma núm. 2.1 Valoració Inicial, l’immobilitzat material

El preu d’adquisició inclou:

1. L’import facturat pel venedor després de deduir qualsevol descompte

2. Els impostos indirectes solament s’inclouran en el preu d’adquisició

3. Les despeses financeres que s’hagin comptabilitzat o acreditat abans

4. També s’inclouen totes les despeses que es produeixin fins la seva

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

Resumint podem dir que el cost dels elements de l’immobilitzat material

- Qualsevol descompte o rebaixa del preu.

Impostos indirectes que no es poden recuperar relacionats amb el

Els costos d’entrega i els de manipulació o transport.

Els costos d’instal·lació.

Els honoraris dels arquitectes o enginyers. Etc.

Interessos acreditats en el període del muntatge i la instal·lació,

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

muntatge i instal·lació contractem a uns especialistes que ens facturen

Determina el preu d’adquisició pel qual registrarem la màquina, així com

Ho podem calcular tot junt, però s’ha de comptabilitzar document per

Preu d’adquisició de la màquina +60.000,00

57.000 213 Maquinària

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

11.970 472 HP Iva Suportat

Per les despeses del transport

6.000 213 Maquinària

Pel muntatge i la instal·lació

12.000 213 Maquinària

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

ENTRADES O AUGMENT DE LA VALORACIÓ DE QUALSEVOL D’AQUESTS BÉNS.

L’operació més habitual és la compra d’un d’aquests actius. Per tant,

Si l’import a pagar se satisfà en metàl·lic, mitjançant transferència

Si per l’adquisició es contrau una obligació de pagament, amb

El seu registre comptable, prescindint dels imports es pot resumir en:

---- 21 immobilitzacions materials

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

En el cas que l’operació s’hagi realitzat a crèdit, el PGC designa els

Atenent al termini en el qual s’efectuarà el pagament.

Llarg termini Curt termini

Si posteriorment a la comptabilització de la factura s’accepten lletres de

Exemple 1: La societat “Turó SA” ha adquirit un conjunt d’ordinadors

2.000 227 Equips per a procés d’informació

UFA REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

Exemple 2: S’adquireix una màquina per 10.000 euros. El pagament

10.000 223 Maquinària

5.900 523 Proveïdors d’immobilitzat a curt termini

ASPECTES A TENIR EN COMPTE: