Professional Documents
Culture Documents
DIDÀCTICA DE
CONTRABAIX
ENSENYAMENTS
ELEMENTALS
Curs 2021/2022
2. OBJECTIUS GENERALS
3. CONTINGUTS GENERALS
4. AVALUACIÓ
4.1 CRITERIS D’AVALUACIÓ
4.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
4.3 CRITERIS DE PROMOCIÓ
5. METODOLOGIA
2. OBJECTIUS GENERALS
Els objectius generals de les EEM de l’assignatura de Contrabaix , contemplats tant al Reial Decret 1577/2006
com al currículum autonòmic (Decret 23/2011), són els següents:
a) Adoptar una posició corporal que permeti la correcta col·locació de l’instrument i que afavoreixi el maneig
de l’arc i l’activitat de la mà esquerra, i també la coordinació entre ambdues mans.
b) Conèixer les característiques i possibilitats sonores de l’instrument i saber utilitzar-les, dins les exigències
del nivell, tant en la interpretació individual com en la de conjunt.
c) Demostrar una sensibilitat auditiva que permeti el control permanent de l’afinació i el perfeccionament
continu de la qualitat sonora.
d) Interpretar un repertori bàsic integrat per obres de diferents èpoques i estils, d’una dificultat d’acord amb
aquest nivell.
3. CONTINGUTS GENERALS
Els continguts generals de les EEM de l’assignatura de Contrabaix , contemplats tant al Reial Decret 1577/2006
com al currículum autonòmic (Decret 23/2011), són els següents:
1. Producció del so: cordes a l’aire, emprant tot l’arc i diferents longituds d’aquest.
4. AVALUACIÓ
L'avaluació fa referència a un procés el qual resulta necessari per a poder seguir l'evolució de l'alumnat i de la
mateixa PD. A través d'aquest mecanisme, professor i alumnat podran prendre consciència en tot moment de
l'estat en el que es troba el procés d'aprenentatge d'aquest darrer, possibilitant així les adaptacions en les
estratègies metodològiques en funció de les necessitats que es puguin donar. Tal i com s’indica al capitol IV,
Art.11 del Reial Decret 1577/2006, l’avaluació estableix els següents principis:
1.-L'avaluació dels ensenyaments elementals de música es durà a terme tenint en compte els objectius educatius
i els criteris d'avaluació establerts en el currículum.
2.-L'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les
diferents assignatures del currículum.
3.-L'avaluació serà realitzada pel conjunt de professors de l'alumne coordinats pel professor tutor, actuant els
esmentats professors de manera integrada al llarg del procés d'avaluació i en l'adopció de les decisions
resultants d'aquest procés.
4.-Els professors avaluaran tant l'aprenentatge dels alumnes com els processos d'ensenyament.
5.-Les administracions educatives han de regular les condicions perquè els centres organitzin les oportunes
proves extraordinàries per tal de facilitar als alumnes la recuperació de les assignatures amb avaluació negativa.
6.-Els resultats de l'avaluació final de les diferents assignatures que componen el currículum s'expressaran
mitjançant l'escala numèrica d'1 a 10 sense decimals, considerant positives les qualificacions iguals o superiors
a cinc i negatives les inferiors a cinc.
1. Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió. Aquest criteri pretén constatar la capacitat de
l’alumnat per desenvolupar-se amb cert grau d’autonomia en la lectura d’un text.
2. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la mesura, l’afinació, l’articulació i el fraseig adequats al
seu contingut. Aquest criteri pretén comprovar, mitjançant la memòria, l’aplicació correcta dels coneixements
teoricopràctics del llenguatge musical.
3. Interpretar obres d’acord amb els criteris de l’estil corresponent. Aquest criteri pretén comprovar la capacitat
de l’alumnat per utilitzar el tempo, l’articulació i la dinàmica com a elements bàsics de la interpretació.
4. Descriure, posteriorment a una audició, els trets característics de les obres escoltades. Amb aquest criteri es
pretén avaluar la capacitat per percebre i relacionar amb els coneixements adquirits, els aspectes essencials
d’obres que l’alumnat pot entendre segons el seu nivell de desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell
mateix no les interpreti per ser noves per a l’alumne o per tractar-se, fins i tot, de partitures encara inabordables
per la seva dificultat tècnica.
5. Mostrar en els estudis i les obres la capacitat d’aprenentatge progressiu individual. Aquest criteri pretén
verificar que l’alumnat és capaç d’aplicar al seu estudi les indicacions del professorat i, amb aquestes,
desenvolupar una autonomia progressiva de feina que li permeti valorar correctament el seu rendiment.
6. Interpretar, en públic com a solista i de memòria, obres representatives del seu nivell a l’instrument, amb
seguretat i control de la situació. Aquest criteri tracta de comprovar la capacitat de memòria i autocontrol i el
domini de l’obra estudiada. Així mateix, pretén estimular l’interès per l’estudi i fomentar les capacitats
d’equilibri personal que li permetin presentar-se amb naturalitat davant del públic.
7. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la capacitat de tocar o cantar al mateix temps que escolta i
s’adapta a la resta dels instruments o veus.Aquest criteri pretén posar atenció a la capacitat de l’alumnat per
adaptar l’afinació, la precisió rítmica, dinàmica, etc., a la dels seus companys en una feina comuna
Article 13
2.En el cas de quart curs dels ensenyaments elementals de música, l’alumne que només suspengui una
assignatura ha de repetir únicament l’assignatura pendent. L’alumne que suspengui dues o més assignatures ha
de repetir el curs complet.
5. METODOLOGIA
ASPECTES METODOLÒGICS APLICATS A LA PROGRAMACIÓ
La metodologia dóna resposta a la pregunta: com ensenyaré els continguts per aconseguir els objectius
proposats? No hi ha una metodologia única i ideal; la que és bona per un alumne pot no ser-ho per un altre, per
tant, la metodologia que millors resultats oferirà en el procés d’ensenyança i aprenentatge serà la que s’adapti a
les característiques de cada alumne.
Des del punt de vista pedagògic s’han de tenir en compte els aspectes, físics, emocionals i socials, de l’etapa en
la qual es troba l’alumne. Els estudiants de música estan dins una etapa en la qual són capaços de realitzar
pensaments lògics, desenvolupar pensaments abstractes i raonaments hipotètics entre altres operacions, no
obstant això, el desenvolupament cognitiu no és uniforme ni atén a edats predeterminades.
PRINCIPIS METODOLÒGICS
L’ensenyament individualitzat
Ens dóna el marge als professors per adaptar els coneixements i mètodes a cada alumne, depenent de l’edat,
fisiologia i de l’entorn on viu. Els continguts bàsics en la formació professional que s’expressen a través de la
veu o d’un instrument necessiten de disciplina en el treball individual, de l’adequació de la pròpia interpretació
als criteris col·lectius, del rigor en l’escriptura i la lectura de la notació musical, de la comprensió del fet
musical en el seu context històric, etc. Evidentment caldrà tenir en compte l’evolució de l’alumnat en relació no
només amb la música, sinó també amb la capacitat d’entendre el llenguatge dels sons, la capacitat
d’expressar-se tenint en compte la multiplicitat de factors que intervenen, la capacitat de dedicació als estudis,
la forma d’estudiar, etc.
L’ensenyament funcional
El procés d’ensenyament ha de tenir en compte el punt de partida, la graduació amb la qual s’han d’introduir els
nous continguts, la consciència del desequilibri entre l’experiència prèvia i les novetats plantejades, i l’oferta
d’elements que permetin oferir un nou equilibri de coneixements en el qual les novetats puguin ser
incorporades, en la línia i forma que pretenen les nostres intencions educatives, al bagatge de destreses que ja
posseeixen els alumnes. Això passa pel disseny d’un tipus apropiat dels continguts que s’ofereixen a l’alumnat
de música, i per l’elaboració d’uns materials, elecció d’un repertori i la selecció d’unes estratègies
d’ensenyament que permetin optimitzar el procés d’aprenentatge. El procés d’ensenyament ha d’estar presidit
per la necessitat de garantir la funcionalitat dels aprenentatges, assegurant que puguin ser utilitzats en les
circumstàncies reals en les que els alumnes els necessitin. Per aprenentatge funcional s’entén no només la
possible aplicació pràctica del coneixement adquirit, sinó també, el fet que els continguts siguin necessaris i
útils per portar a terme altres aprenentatges, i per enfrontar-se amb èxit a l’adquisició de nous continguts. Per
C/ Alfons el Magnànim, 64 T 971 76 34 44 07004 Palma Illes Balears F 971 76 31 89
www.conservatoridemallorca.com capestudis@conservatoridemallorca.com
altra banda, els continguts han de presentar-se amb una estructuració clara de les seves relacions, plantejant,
sempre que sigui pertinent, la interrelació entre diferents continguts d’una mateixa àrea i entre continguts de
diferents assignatures.
L’ensenyament constructivista
La pràctica instrumental centrada en una determinada especialitat ha de ser entesa en una triple via. En primer
lloc, ha de ser una formació que possibiliti l’accés als estudis superiors; en segon lloc, ha de servir com
fonament a l’obertura a altres camps d’especialització, com ara composició, direcció d’orquestra o cors,
pedagogia, etc. Finalment, com un mitjà de realització personal, fent música, a través de la veu o d’un
instrument. En tots els casos convé fugir de la idea que l’alumne és un estudiant de contrabaix i que a més
estudia harmonia i història, sinó que és un estudiant de música en l’especialitat de contrabaix.
RECURSOS METODOLÒGICS
L’observació
L’observació per part del professor de tots els aspectes de l’alumne, aquesta, farà possible oferir-li solucions als
seus problemes i dificultats.
L’explicació
Una explicació que ha de ser concisa, directa i adaptada al ritme de realització de cada l’alumne, de forma
analítica i raonada.
La imitació
La interpretació del professor (exposició i exemplificació) facilita indubtablement la comprensió per part
d’alumne, el qual, intentarà copiar-la.
La repetició
L’alumne ha de veure’s capaç d’aprendre els objectius i realitzar els continguts plantejats, per la qual cosa,
aquest recurs li permet assolir i mecanitzar aprenentatges que li faciliten la seva aplicació pràctica (assajos,
pràctiques de grup, recitals, exercicis tècnics, etc.).
La intuïció
És un recurs propi que contribueix al desenvolupament personal de l’alumne, promou la diversitat de criteris i
és un aspecte fonamental per la interpretació (argumentació, investigació personal, anàlisis comparatiu, debat,
etc.).
La pregunta
Com a mitjà per obtenir la certificació que el contingut ha estat après i que les activitats son coherents i
C/ Alfons el Magnànim, 64 T 971 76 34 44 07004 Palma Illes Balears F 971 76 31 89
www.conservatoridemallorca.com capestudis@conservatoridemallorca.com
afavoreixen l’aprenentatge.
La motivació
El professor s’ha de interessar pels gusts i preferències de l’alumne i fer-li sentir protagonisme en el seu treball,
tan individual com col·lectiu dins l’orquestra o grup instrumental.
Elements integrats
Per facilitar la comprensió dels conceptes s’han d’utilitzar els elements demostratius i comparatius que tenim a
l’abast (recolzament gràfic, audiovisual, informàtic, etc.).
1. Guanyar capacitat per a desenvolupar-se amb cert grau 1. Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió.
d’autonomia en la lectura d’un text.
2. Aplicar, mitjançant la memòria, els coneixements 2. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la
teoricopràctics del llenguatge musical. mesura, afinació, articulació i fraseig adequats al seu
contingut.
3. Descriure, posteriorment a una audició, els trets 3. Mostrar la capacitat per percebre i relacionar amb els
característics de les obres escoltades. coneixements adquirits, els aspectes essencials d’obres
que l’alumne pugui entendre segons el seu nivell de
desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell mateix
no les interpreti per ésser noves per a l’alumne o per
tractar-se, fins i tot, de partitures encara inabordables per
la seva dificultat tècnica.
4. Verificar que l’alumne és capaç d’aplicar al seu estudi 4. Manifestar en els estudis i obres la capacitat
les indicacions del professor i, amb elles, desenvolupar d’aprenentatge progressiu individual.
una autonomia progressiva de feina que li permeti valorar
correctament el seu rendiment.
5. Adquirir la capacitat de memòria i autocontrol i el 5. Interpretar en públic com a solista i de memòria, obres
domini de l’obra estudiada. Així mateix pretén estimular representatives del seu nivell a l’instrument, amb seguretat
l’interès per l’estudi i fomentar les capacitats d’equilibri i control de la situació
personal que li permetin presentar-se amb naturalitat
davant del públic.
6. Ampliar l’habilitat de l’alumne per adaptar l’afinació, la 6. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la
precisió rítmica, dinàmica, etc., i a la dels seus companys capacitat de tocar o cantar al mateix temps que escolta i
en una feina comuna. s’adapta a la resta dels instruments o veus.
A) Seguiment d’aula 60 %
C) Actitud 10 %
Mètodes Autor
All for strings. Book 1. De la pàgina 1 a la 29 Gerald E. Anderson and Robert S. Frost1. NEIL A.
KJOS COMPANY
Jazz bowing techniques. Classe col·lectiva. John Goldsby. JAMEY AEBERSOLD JAZZ
Müller Rusch String Method for String Bass (book J. Frederick Múller y Harold W. Rusch. NEIL A.
1). Páginas 9 - 19. KJOS MUSIC COMPANY.
Estudis Autor
Break in: “Soft shoe dance”, “Big foot march” Charles Hoag. THEODORE PRESSER COMPANY
Obres Compositor
Amazing solos: “There was a crooked man” i Angela Schofield. BOOSEY & HAWKES
“Peruvian dance tune
Double bass solo 1: “ 7 Ode to Joy”, “8 Drink to me Keith Hartley. OXFORD UNIVERSITY PRESS
Microjazz for double bass: “Double quick” Christopher Norton. BOOSEY & HAWKES
Baix contrabaix: “16 El gegant del pi” i “26 El Imma Grimalt. BOILEAU
burriquet”
1. Guanyar capacitat de l’alumne per a desenvolupar-se 1. Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió.
amb cert grau d’autonomia en la lectura d’un text.
2. Aplicar, mitjançant la memòria, els coneixements 2. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la
teoricopràctics del llenguatge musical. mesura, afinació, articulació i fraseig adequats al seu
contingut.
3. Descriure, posteriorment a una audició, els trets 3. Mostrar la capacitat per percebre i relacionar amb els
característics de les obres escoltades. coneixements adquirits, els aspectes essencials d’obres
que l’alumne pugui entendre segons el seu nivell de
desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell mateix
no les interpreti per ésser noves per a l’alumne o per
tractar-se, fins i tot, de partitures encara inabordables per
la seva dificultat tècnica.
4. Verificar que l’alumne és capaç d’aplicar al seu estudi 4. Manifestar en els estudis i obres la capacitat
les indicacions del professor i, amb elles, desenvolupar d’aprenentatge progressiu individual.
una autonomia progressiva de feina que li permeti valorar
correctament el seu rendiment.
5. Adquirir la capacitat de memòria i autocontrol i el 5. Interpretar en públic com a solista i de memòria, obres
domini de l’obra estudiada. Així mateix pretén estimular representatives del seu nivell a l’instrument, amb seguretat
l’interès per l’estudi i fomentar les capacitats d’equilibri i control de la situació
personal que li permetin presentar-se amb naturalitat
davant del públic.
6. Ampliar l’habilitat de l’alumne per adaptar l’afinació, la 6. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la
precisió rítmica, dinàmica, etc., i a la dels seus companys capacitat de tocar o cantar al mateix temps que escolta i
en una feina comuna. s’adapta a la resta dels instruments o veus.
B) Audicions 30 %
C) Actitud 10 %
Mètodes Autor
All for strings. Book 1. De la pàgina 30 a la 47. Gerald E. Anderson and Robert S. Frost. NEIL A.
KJOS COMPANY
All for strings. Book 2. De la pàgina 2 a la 34. Gerald E. Anderson and Robert S. Frost. NEIL A.
KJOS COMPANY
Méthode complète 1re partie. De les pàgines 7-15 , Edouard Nanny. ALPHONSE LEDUC
pàgines 24, 25, 38-40.
New method book 1. Pàgines 9,10, 15-17 i 21-23. F. Simandl. CARL FISCHER
Müller Rusch String Method for String Bass (book J. Frederick Múller y Harold W. Rusch. NEIL A.
1). Páginas 20 - 32. KJOS MUSIC COMPANY.
Duets Autor
Beguinning bass duets volume two: “Air tendre” Francois Couperin. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass duets volume three: “Menuet and W. A. Mozart. LUDWIN MUSIC
trio”
Méthode complète 1re partie: Moderato pàg. 11, Edouard Nanny. ALPHONSE LEDUC
núm. 2, 3 i 4 pàg. 13, Moderato pàg. 15, Moderato
pàg. 24
New method book 1: Núm. 5, 6 i 7 pàg 10, Núm. 1 i F. Simandl. CARL FISCHER
2 pàg. 15, Núm. 4 pàg. 17 i núm. 6 i 7 pàg. 23
Yorke studies volume 1: Pàgines 1-11 i 16-21 Rodney Slatford. YORKE EDITION
Yorke studies volume 2: Pàgines 1-3, 7 i 15-21 Rodney Slatford. YORKE EDITION
All for strings Book 2: Núm. 143 i 144 Gerald E. Anderson and Robert S. Frost. NEIL A.
KJOS COMPANY
Break in: “Andante sostenuto”, “Jig”, “Ripples at Charles Hoag. THEODORE PRESSER COMPANY
sea”, “The string-crossing rag”
77 Baroque bass lines: Núm. 2, 10, 11, 18, 26, 30, Lucas Drew. UNIVERSITY OF MIAMI MUSIC
33, 45 i 52 PUBLICATIONS.
New Method for the Double Bass (Book 1). Estudios F.. Simandl. CARL FISCHER
número 3, 4 y 5, página 12; número 1 y 2, página 15;
página 21; número 5, página 22, y página 23.
Obres Compositor
Beguinning bass & piano volume one: “Menuet” Joseph Haydn. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume one: “Chorale” W. A. Mozart. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume one: “Lullaby” i Franz Schubert. LUDWIN MUSIC
“Waltz”
Beguinning bass & piano volume two: “Bourree” Collection La Borde. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume two: “German W. A. Mozart. LUDWIN MUSIC
dance”
C/ Alfons el Magnànim, 64 T 971 76 34 44 07004 Palma Illes Balears F 971 76 31 89
www.conservatoridemallorca.com capestudis@conservatoridemallorca.com
Beguinning bass & piano volume two: “Hornpipe” Anònim. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume two: “Hungarian Joseph Bengraf. LUDWIN MUSIC
dance”
Beguinning bass & piano volume two:” Rigaudon” Jean-Philippe Rameau. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume two: “Song” L.V. Beethoven. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume three: “Military Robert Schumann. LUDWIN MUSIC
March”
Beguinning bass & piano volume three: “Air” Jean-Baptiste Lully. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume three: “Stars” Norman Ludwin. LUDWIN MUSIC
Amazing solos: “Green gravel”, “Lilliburlero”, Traditional. Angela Schofield. BOOSEY &
“Amazing grace”. HAWKES
Amazing solos: “Come neichbours all”. J. S. Bach. Angela Schofield. BOOSEY & HAWKES
Double bass solo 1: 9, Pilgrim’s March. Felix Mendelssohn. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY PRESS
Double bass solo 1: 15, March Judas maccabaeus G. F. Handel. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY PRESS
Double bass solo 1: 16, Now is The Month of Thomas Morley. Keith Hartley. OXFORD
Maying UNIVERSITY PRESS
Double bass solo 1: 17, Old French Song. 24, P. I. Tchaikovsky. Keith Hartley. OXFORD
Andantino. UNIVERSITY PRESS
C/ Alfons el Magnànim, 64 T 971 76 34 44 07004 Palma Illes Balears F 971 76 31 89
www.conservatoridemallorca.com capestudis@conservatoridemallorca.com
21, My Heart ever Faithful. 29, Jesu Joy of Man’s J .S. Bach
Desiring. Double bass solo 1. Keith Hartley.
OXFORD UNIVERSITY PRESS.
Double bass solo 1: 26, Jupiter Gustav Holst. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY PRESS
Baix contrabaix: 39, Sor Tomasseta. 42, Cançó del Populars Catalanes. Imma Grimalt. BOILEAU
lladre. 46, Una dona larga i prima. 48, L’Hereu Riera.
57, El testament d’Amèlia. 68, Els tres tambors
Microjazz for double bass: “Snooker table” i “A Christopher Norton. BOOSEY & HAWKES
quest”
1. Guanyar capacitat de l’alumne per a desenvolupar-se 1. Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió.
amb cert grau d’autonomia en la lectura d’un text.
2. Aplicar, mitjançant la memòria, els coneixements 2. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la
teoricopràctics del llenguatge musical. mesura, afinació, articulació i fraseig adequats al seu
contingut.
3. Descriure, posteriorment a una audició, els trets 3. Mostrar la capacitat per percebre i relacionar amb els
característics de les obres escoltades. coneixements adquirits, els aspectes essencials d’obres
que l’alumne pugui entendre segons el seu nivell de
desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell mateix
no les interpreti per ésser noves per a l’alumne o per
tractar-se, fins i tot, de partitures encara inabordables per
la seva dificultat tècnica.
4. Verificar que l’alumne és capaç d’aplicar al seu estudi 4. Manifestar en els estudis i obres la capacitat
les indicacions del professor i, amb elles, desenvolupar d’aprenentatge progressiu individual.
5. Adquirir la capacitat de memòria i autocontrol i el 5. Interpretar en públic com a solista i de memòria, obres
domini de l’obra estudiada. Així mateix pretén estimular representatives del seu nivell a l’instrument, amb seguretat
l’interès per l’estudi i fomentar les capacitats d’equilibri i control de la situació
personal que li permetin presentar-se amb naturalitat
davant del públic.
6. Ampliar l’habilitat de l’alumne per adaptar l’afinació, la 6. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la
precisió rítmica, dinàmica, etc., i a la dels seus companys capacitat de tocar o cantar al mateix temps que escolta i
en una feina comuna. s’adapta a la resta dels instruments o veus.
A) Seguiment d’aula 60 %
B) Audicions 30 %
C) Actitud 10 %
Mètodes Autor
Méthode complète 1re partie. Pàgines 18, 19, 27,28, Edouard Nanny. ALPHONSE LEDUC
30, 36, 37, 41 i 43.
Jazz bowing techniques. Classe col·lectiva. John Goldsby. JAMEY AEBERSOLD JAZZ
Duets Autor
Beguinning bass duets volume two. “Gavotte” i Francois Couperin. LUDWIN MUSIC
“Rondeau”
Beguinning bass duets volume three. “A litlle Joke” i Dimitri Kabalevsky. LUDWIN MUSIC
“A sad history”.
Estudis Autor
Mein musizieren auf dem contrabass heft 2. Con Ludwig Streicher. DOBLINGER
moto pag. 28, Moderato pàg. 41 i Andante pàg. 43,
Allegro pàg. 53.
Méthode complète 1re partie. Moderato pàg. 15, Edouard Nanny. ALPHONSE LEDUC
Allegretto pàg. 18, Allegro moderato pàg. 27,
moderato pàg. 30, Andantino pàg. 41 i Andantino
pàg 43
New method book 1. Núm. 4 i 5 pàg. 19, núm. 6 i 7 F. Simandl. CARL FISCHER
pàg. 20, núm 3 pàg. 25, núm. 6 pàg. 26, núm. 7 pàg.
29
Yorke studies volume 2. Núm. 11, 16, 33, 70, 82 i Rodney Slatford. YORKE EDITION
100
Breaking in. “The Tiptoe tango”, “Minor chords” Charles Hoag. THEODORE PRESSER COMPANY.
Baroque bass lines. Núm. 20, 35, 47, 55, 57, 60, 62, Lucas Drew. UNIVERSITY OF MIAMI MUSIC
63, 64, 65, 67, 69, 70 i 73. 77 PUBLICATIONS
New Method for the Double Bass (book 1). Páginas F. Simandl. CARL FISCHER
18, 24 - 29.
Amazing solos. “Ein jügling liebt ein Mädchen” Robert Schumann. BOOSEY & HAWKES
Double bass solo 1. Núm. 23, March Scipio 25 G. F. Handel. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY PRESS
Double bass solo 1. 30, Greensleeves Traditional English. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY
Double bass solo 1. 32, Andante Joseph Haydn. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY
Double bass solo 1. 39, Toreador Song Georges Bizet. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY
Double bass solo 1. 40, St. Anthony Chorale Johannes Brahms. Keith Hartley. OXFORD
UNIVERSITY
Double bass solo 2. 8, String Sonata 3 G. Rossini. Keith Hartley. OXFORD UNIVERSITY
PRESS
Beguinning bass & piano volume one. “Childrens W. A. Mozart. LUDWIN MUSIC
game” i “Menuet 2”
Melodien alter meister. 11, Der Mond ist Johann Abraham Peter Schulz. Ulrich Ehrentraut.
aufgenangen FRIEDRICH HOFMEISTER MUSIKVERLAG
Amazing solos. “Three moravian folk songs” Leos Janásek. Angela Schofield. BOOSEY &
HAWKES
1. Guanyar capacitat de l’alumne per a desenvolupar-se 1. Llegir textos a primera vista amb fluïdesa i comprensió.
amb cert grau d’autonomia en la lectura d’un text.
2. Aplicar, mitjançant la memòria, els coneixements 2. Memoritzar i interpretar textos musicals emprant la
teoricopràctics del llenguatge musical. mesura, afinació, articulació i fraseig adequats al seu
contingut.
3. Descriure, posteriorment a una audició, els trets 3. Mostrar la capacitat per percebre i relacionar amb els
característics de les obres escoltades. coneixements adquirits, els aspectes essencials d’obres
que l’alumne pugui entendre segons el seu nivell de
desenvolupament cognitiu i afectiu, encara que ell mateix
no les interpreti per ésser noves per a l’alumne o per
tractar-se, fins i tot, de partitures encara inabordables per
la seva dificultat tècnica.
4. Verificar que l’alumne és capaç d’aplicar al seu estudi 4. Manifestar en els estudis i obres la capacitat
les indicacions del professor i, amb elles, desenvolupar d’aprenentatge progressiu individual.
una autonomia progressiva de feina que li permeti valorar
correctament el seu rendiment.
5. Adquirir la capacitat de memòria i autocontrol i el 5. Interpretar en públic com a solista i de memòria, obres
domini de l’obra estudiada. Així mateix pretén estimular representatives del seu nivell a l’instrument, amb seguretat
l’interès per l’estudi i fomentar les capacitats d’equilibri i control de la situació.
personal que li permetin presentar-se amb naturalitat
davant del públic.
6. Ampliar l’habilitat de l’alumne per adaptar l’afinació, la 6. Actuar com a membre d’un grup i manifestar la
precisió rítmica, dinàmica, etc., i a la dels seus companys capacitat de tocar o cantar al mateix temps que escolta i
en una feina comuna. s’adapta a la resta dels instruments o veus.
A) Seguiment d’aula 60 %
B) Audicions 30 %
C) Actitud 10 %
Mètodes Autor
Mein musizieren auf dem contrabass heft 2. Pàgines Ludwig Streicher. DOBLINGER
54-60.
Mein musizieren auf dem contrabass heft 3. Pàgines Ludwig Streicher. DOBLINGER
2-25.
Méthode complète 1re partie. Pàgines 45-48 i 51-52. Edouard Nanny. ALPHONSE LEDUC
Jazz bowing techniques. Classe col·lectiva. John Goldsby. JAMEY AEBERSOLD JAZZ
Duets Autor
Amadeus bis Jazz leichte duos. “Menuetto” W. A. Mozart. Franz Pillinger. DOBLINGER.
Amadeus bis Jazz leichte duos. “Csárdás” Stücke aus Ungarn. Franz Pillinger. DOBLINGER.
Amadeus bis Jazz leichte duos. “Menuet” Leopold Mozart. Franz Pillinger. DOBLINGER
Beguinning bass duets volume three. “Divertimento”. Joseph Haydn. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass duets volume one. Trio”, “Menuet W. A. Mozart. LUDWIN MUSIC
3”i “Larguetto in F Major”
Beguinning bass duets volume two “Air leger”. Francois Couperin. LUDWIN MUSIC
Estudis Autor
Méthode complète 1re partie. Andantino pàg 45, Edouard Nanny. ALPHONSE LEDUC
Andantino pàg. 51 i Study pàg. 52.
New method book 1. Núm. 8 pàg. 32, núm. 6 pàg. 35 F. Simandl. CARL FISCHER
i núm. 8 pàg. 38.
Sturm 110 Studies. Núm. 4, 5,10, 16, 19 , 33, 54, 55, Wilhelm Sturm. INTERNATIONAL MUSIC
82, 83, 86 i 95. COMPANY
Bach for the yong bass player. Núm. 1, 2, 4, 6, 8 i 9 J. S. Bach/Frederick Zimmermann. HAL-LEONARD
CORPORATION
Amazing solos. “La donna è mobile” Giuseppe verdi/Angela Schofield. BOOSEY &
HAWKES
Beguinning bass & piano volume three. “Allegro” Joseph Haydn. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume three. “Rigaudon” Henry Purcell. LUDWIN MUSIC
Beguinning bass & piano volume three. “Lament” Norman Ludwin. LUDWIN MUSIC
“Six pieces” per a contrabaix sol . Yorke studies David Tutt/ Rodney Slatford. YORKE EDITION
volume 2
C/ Alfons el Magnànim, 64 T 971 76 34 44 07004 Palma Illes Balears F 971 76 31 89
www.conservatoridemallorca.com capestudis@conservatoridemallorca.com
Three waltzes Domenico Dragonetti. YORQUE EDITION