Història i teaoria de la literatura

ESADIB 1r

ÉS LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ UNA SOLUCIÓ A TOTS ELS

PROBLEMES?
Anna Garcia Serra

L'assaig que ara esdevé és relacionat amb l'obra del dramaturg francès Molière, aquest
s'anomena El Mistántropo i va ser estrenada per primera vegada l'any 1666, un moment
en el qual governava un rei a França aquest va donar importància a les regles socials i
l'actitud dins les corts. Així doncs l'objectiu de Molière és fer una crítica damunt la
conducta social exagerada del moment més concretament dins la hipocresia. Ara bé
m'agradaria parla de la llibertat d'expressió perquè el protagonista de aquesta obra es
podria dir que té un desig abocar del fet que tots tenguin llibertat d'expressió i així doncs
poder dir tot el que ens sembla. Per elaborar l'assaig intentaré respondre quatre
preguntes: Que és la llibertat d'expressió?. Com seria el món si tots ens prenguéssim la
Lliberat d'expressió com n'Alceste ho fa a l'obra?  Que succeïx si mai dius la teva
vertadera opinió? És la llibertat d'expressió una solució per a millorar la societat?

En primer lloc, de nim llibertat d'expressió a aquell principi que recolza la llibertat d'un
individuu o un col·lectiu per articular les seves opinions i ideàs sense sofrir temor o cap
mena represalia, censura o sanció. Just en aquesta obra tenim un protagonista que es
pren aquesta de nició a la perfecció i ho deixa re ectit res més iniciar l'obra. - ALCESTE:
No, yo no puedo soportar este cobarde proceder que afecta la mayoría de vuestra gente
a la moda; y nada odio tanto como las contorsiones de todos esos grandes artí ces de
protestas, esos afables donadores de frívolos abrazos, esos obsequiosos habladores de
palabras inútiles, que asaltan a todos con sus amabilidades y tratan en la misma forma al

hombre de mérito y al tonto. (El Misantropo 1966, Pag.5.) A la qual cosa ens trobem
amb un personatge que ens deixarà veure la seva opinió, ja que no està d'acord amb en
Alceste, aquest s'anomena Filinto -FILINTO: Pero cuando se anda en sociedad, preciso
fi
fi
fl
fi
es cumplir con algunos convencionalismos que exige el uso. (El Misantropo 1966, Pag.5.)
Així doncs per començar ja tenim clar que és la llibertat d'expressió i quines són les
opinions generals damunt aquest concepte, per una banda, trobam persones com
n'Alceste el qual persegueix que s'ha de dir tota la veritat i tot el que un creu i per altra
banda podem trobar persones com en Filinto, el qual pensa que s'han de dir les coses en
certa manera.

Per un moment m'agradaria que ens imaginéssim el món com el vol n'Alceste ple de
sinceritat crua, jo trob que molta de gent acabaria discutint i atacant a altres persones
gràcies al fet que n'Alceste, al cap i a la , diu veritats, però de mala manera i a jo em
sembla que seria impossible viure en societat així, tot i que n'Alceste cau dins aquesta
dinàmica de la qual ell es queixa, ja que té una debilitat la qual s'anomena. - ALCESTE:
No, mi amor por esa joven viuda, no me cierra los ojos sobre los defectos que le
encuentran, y, pese a la gran pasión que me inspira, soy el primero en notarlos así como-
en condenarlos. Pero con todo esto, y por mucho que haga, con eso mi debilidad, tiene
el arte de seducirme: vano es que vea sus defectos y vano que los reprenda; se hace
amar a despecho de todo; triunfa su gracia; y sin duda mi pasión podrá purgar su alma
de los vicios de la época.(El Misantropo 1966, Pag.10.) Per altra banda, podem dur
aquest exemple a la banda contrària i veure com seria viure dins un món on mai es diu el
que penses com fa na Celimena qui critica tots a l'esquena i després quan veu aquestes
persones les alaba i sembla que són meravelloses. Viure a una societat completament
així és més proper a la realitat malauradament encara que trob que és bastant perjudicial
com a dinàmica de relacions socials es podria dir que un punt positiu és que no ataques
a ningú. Encara que s'hauria de tenir en compte que sempre surt la veritat i és aquest fet
que li succeeix a Celimena, la qual s'acaba justi cant de tal manera. -CELIMENA: La
soledad espanta a un alma de veinte años: no siendo la mía bastante grande, bastante
fuerte, para resolverme a tomar resolución semejante. Si el don de mi mano puede
satisfacer vuestras ansias, me decidiría a estrechar tales lazos y el himeneo... (El
Misantropo 1966, Pag.60.)

Finalment, trob interessant pensar si la llibertat d'expressió és o no una solució a la

hipocresia de la societat, en certa part pens que si, ja que si un és lliure d'expressar el
que pensa pots trobar per conseqüències positives com: trobar que aquells que
t'envolten hi haun vincle més estret i amb una llibertat de debat més ample, poder xerrar
amb qualsevol persona i estar obert a altres discursos diferents, pel fet que la no tendria
fi
fi
fi
por a expressar una opinió diferent i simplement augmentar la felicitat d'una mateixa, pel
fet que no reprimeixes cap pensament o sentiment i tens llibertat a l'hora d'expressar-ho,
ara si trob que aquesta situació utòpica es pot donar a condició que el fet de tenir llibertat
d'expressió no falti al respecte als altres és a dir si el que vols dir fereix els sentiments o
discrimina persones, al cap i a la , no estàs tenint en compte amb la persona amb qui
xerres i simplement expresses sense tenir en compte que les converses són de dues o
més persones.
fi