12 AÑOS DE ESCLAVITUD

XI Setmana de Cinema Espiritual

El misteri de l’amor 1
 La història de l’esclavitud
afroamericana
L’esclavitud afroamericana comença en el segle XVII
quan 20 africans esclaus arriben el 1620 a bord del
Myflower, que amb 102 pelegrins van fundar la
primera colònia a Plymouth, a Massachusetts.
Des del 1620 fins al 1871, any en què és abolida
l’esclavitud, es van comercialitzar 8.500.000 afro-
americans a l’Amèrica del Nord, tots ells al servei
dels conqueridors holandesos, anglesos, francesos,
espanyols i portuguesos dels nous territoris.
L’esclavitud als Estats Units es refereix a la institució
legal que va existir als Estats Units d’Amèrica durant
els segles XVIII i XIX. L’esclavitud va ser practicada a
l’Amèrica britànica des del principi de l’era colonial, i
va ser fermament establerta quan es va signar la
Declaració d’Independència dels Estats Units. Després
d’això, va existir una expansió gradual de l’abolicionisme
al nord, mentre que la ràpida expansió de la indústria del
cotó des del 1800 va causar que el sud s’aferrés
fortament a l’esclavitud, i que s’expandís als nous
Font: Viquipèdia.
territoris occidentals del país. Així, l’esclavitud va
polaritzar la nació en estats esclavistes i estats aboli-
cionistes mitjançant la línia Mason-Dixon, que separa-
va Maryland (esclavista) i Pennsilvània (abolicionista).
Solomon Northup, nascut lliure a Nova York, va
ser espòs i pare de tres fills. Northup havia estat
atret el 1841 a la ciutat esclavista de Washington, on
–igual que un nombre considereble d’altres negres
lliures durant aquest període de temps– va ser
segrestat i venut com a esclau.
Intenta informar-te sobre les memòries de
Solomon Northup. Quan van ser
publicades? Qui el va ajudar en la
redacció? Quin tipus de difusió van tenir?
El tema de la lluita contra l’esclavitud
afroamericana ha estat freqüent en el
cinema. Fixa’t en la sinopsi d’una
d’aquestes pel·lícules. Cerca els
arguments de les altres quatre.
XI Setmana de Cinema Espiritual
2 El misteri de l’amor
1. Amistat (1997) – Steven Spielberg
ARGUMENT: Any 1839. Els esclaus que transporta el
vaixell espanyol Amistat, encapçalats per Cinque,
s’amotinen i exigeixen ser retornats a l’Àfrica. Però la
nau acaba recalant en aigües nord-americanes. Co-
mença un judici amb inculpació d’assassinat, a més de
la reclamació de la propietat dels esclaus per part d’un
terratinent, a qui dóna suport a la corona espanyola. Un
grup d’abolicionistes es fa càrrec de la complexa defen-
sa, veient-hi una ocasió d’or per avançar en la supressió
del comerç amb éssers humans.
2. Lincoln (2012) – Steven Spielberg
3. Manderlay (2005) - Lars von Trier
4. Django encadenat (2012) – Quentin Tarantino
5. Arrels (Sèrie televisiva del 1977) - Marvin J. Chomsky,
John Erman, David Greene, Gilbert Moses
Els espirituals negres
Són un tipus de cant cristià que va sorgir a la fi del segle
XVIII i es va desenvolupar al començament del XIX als
Estats Units. Aquests espirituals negres eren adaptacio-
ns populars dels himnes religiosos protestants, fets per
treballadors afroamericans que generalment estaven
esclavitzats.
El terme espiritual deriva de l’expressió cant espiritual,
que a la Bíblia apareix dins d’una exhortació a reunir-
se «entre vosaltres amb salms, amb himnes, i amb cants
espirituals, cantant i lloant el Senyor en els vostres cors»
(Ef 5,19).

L’element en comú de tots els esclaus era el
sofriment, que expressaven per mitjà dels calls
(«crides»), mitjançant crits i laments de desconsol
en els quals s’esplaiaven enmig de la seva miserable
situació i invocaven una millor sort. Aquests
«laments» es produïen en el treball i en les reunions
de caràcter religiós (meeting camps), utilitzant
formes rítmiques elementals de clara ascendència
africana.
Els ritmes que s’utilitzaven romanen i es transme-
ten per «la memòria». Les seves formes són dife-
rents, depenent de la zona d’origen dels esclaus,
però cal considerar que a l’Àfrica occidental la
música s’utilitza sobretot per manifestar les emo-
cions i els estats d’ànim.
La desesperació, la solitud, l’abandó... són els
continguts més repetits en les primeres cançons
interpretades pels afroamericans.
L’enorme distància que existia entre les creences
religioses de l’home blanc i les de l’home negre va
comportar que els ritmes africans es prestessin,
inicialment, tan sols a recollir els sofriments hu-
mans de la vida diària.
Cal arribar a la fi del segle XVIII per escoltar les
primeres interpretacions de ritmes africans amb
missatges bíblics.
Això va suposar la trobada i intercanvi de dues
tradicions: la música de l’Àfrica occidental i els
himnes anglosaxons cristians. A través d’ells es
reflecteixen musicalment les circumstàncies del
col·lectiu d’esclaus, aconseguint ser el mitjà més
eficaç per donar llibertat a les seves emocions.
Textos bíblics, acomodats pels esclaus mateixos, es
musicalitzen amb ritmes africans i anglosaxons
improvisats i interpretats de forma esquinçadora
pels predicadors en els temples i contestats pels
fidels. D’aquesta manera, configuren el naixement
de l’espiritual negre. Així, el 1867 es va publicar la
primera col·lecció d’aquests cants espirituals ne-
gres: Slave songs of the United States.
12 AÑOS DE ESCLAVITUD
Ara mirarem de reconèixer les
característiques dels espirituals negres.
Senyala: veritable (V) o fals (F).
V F
ƒ Composició de textos a partir de frases breus i
repetides.
ƒ Cant alegre i distès.
ƒ Creuen únicament en l’alliberament i l’esperança
en aquesta terra.
ƒ S’acompanya amb moviments corporals, com
picar de mans o arrossegar els peus.
ƒ Citen sovint textos bíblics.
ƒ Moltes vegades s’articula en la forma de resposta
a un solista.
ƒ Normalment estan acompanyats d’orquestra.
ƒ Només són cantats per homes.
ƒ Habitualment, en aquestes composicions a cada
síl·laba li correspon una nota.
ƒ S’interpreta exclusivament en esglésies.
El gospel
Des de finals del segle XVIII l’expressivitat musical dels
espirituals negres transcendeix el cercle dels esclaus. Els
temples on s’interpreten són visitats ara per blancs que,
portats per la curiositat, s’hi apropen per conèixer
aquesta nova forma de fer i de sentir la música i els
ensenyaments de l’Evangeli.
Després de l’abolició de l’esclavitud, i ja en el període
de Reconstrucció, en l’últim terç del segle XIX, es fa
partícip d’aquesta música el conjunt de la societat. Per
això s’endolceixen les formes més arcaiques
d’interpretació, es tenen més en compte les harmonies
europees i la música ancestral s’harmonitza i es pauta.
Les interpretacions es podran fer seguint cada veu la
línia melòdica que li correspongui en el pentagrama, en
què els espirituals s’han codificat.
Aquesta major popularització dels espirituals no signi-
fica perdre els seus orígens, ja que el seu èxit es deu a la
forma de cantar-los, a transportar l’«ànima» del negre
a la música, el fons de la qual es troba entre el lament
i l’oració. Per això, el gènere es coneix amb la paraula
anglesa gospel, que significa ‘Evangeli’, és a dir, ‘Bona
Notícia’.
Aquesta forma més universal d’interpretar els antics
espirituals negres i de crear-los a partir d’aquestes noves
pautes gaudeix de tanta acceptació que, a partir de
1870, la comunitat negra comença a explotar-los co-
mercialment.
El 1871 el director de la universitat per a negres Fisk
School reuneix els millors cantants d’aquest centre per
crear un cor i portar-lo primer a les regions d’Alabama
i Missouri i, posteriorment, als diferents Estats de la
Unió per obtenir fons que li permetin mantenir la seva
universitat. Vist l’èxit del cor d’aquesta universitat, es
XI Setmana de Cinema Espiritual
El misteri de l’amor 3
 creen els del Hampton Institute, el Tuskegere Institute,
etc.
Les Esglésies metodista i pentecostal desenvolupen un
gran nombre d’himnes per ser interpretats durant les
celebracions, però serà la Church of God in Christ de
Charles Mason la que portarà la renovació dels cants
religiosos; el 1895 introdueix instruments a les esglésies
i incorpora ritmes de blues, ragtime i jazz en les seves
noves composicions.
Ja en el segle XX, en la dècada dels anys trenta, es crea
la Convenció Nacional de Gospel. A partir d’aquest
moment adquireix rellevància el solista en els himnes
religiosos. Entre els anys quaranta i seixanta es torna al
gospel coral, i s’atorga una gran importància a les
coreografies cridaneres, pròpies del pop art. Des de
llavors, els ritmes del gospel s’incorporen al desenvolu-
pament de la música profana, portant-los fins al soul i
promocionant les grans estrelles que l’interpreten, com
van ser, entre d’altres, Tramaine Hawkins o Aretha
Franklin.
Cerca algunes actuacions significatives de
grups de gospel.
Mira vídeos en què es canti Oh happy day i
compara’n les versions.
A la pel·lícula hi ha un moment central en
què, després del funeral d’una persona de
raça negra, una anciana comença a cantar:
Roll, Jordan, roll (Flueix, Jordá, flueix), en la
versió composta per Nicholas Britell. Per
què, al principi, Solomon no canta la cançó?
Per què creus que Solomon acaba cantant
amb força «Flueix, Jordá, flueix... La meva
ànima s’elevarà al cel. Senyor, gràcies a
l’any en què el Jordà va flui»?
Ecumenisme
Anomenem ecumenisme els esforços que es fan per
aconseguir la unitat dels cristians separats. Hem vist
abans que els cants gospel sorgeixen sobretot en les
comunitats eclesials metodistes i pentecostals. Aquests
grups formen part de comunitats eclesials de la Reforma
protestant, que, com saps, va ser un moviment religiós
cristià, iniciat a Alemanya el segle XVI per Martí Luter
i que va portar a un cisma en l’Església catòlica.
Existeixen diverses Esglésies protestants: anglicans,
baptistes, luterans, metodistes, reformats, pentecostals
i d’altres.
A més, en el cristianisme hi ha les Esglésies anomenades
ortodoxes, que sorgeixen del cisma de 1054, quan es van
XI Setmana de Cinema Espiritual
4 El misteri de l’amor
separar les Esglésies d’Orient i Occident. Entre d’altres,
són l’Església ortodoxa de Constantinoble,
d’Alexandria, d’Antioquia, de Jerusalem, la russa (la
més nombrosa), la georgiana, la sèrbia, la romanesa, la
búlgara i l’hel·lènica, entre les més importants.
Tots els cristians estem cridats a construir la unitat.
Poc importa que els cristians siguin més o menys vells o
joves. La unitat dels cristians ens afecta a tots. La unitat
és una de les demandes més importants de Jesús: que
tots siguin una sola cosa, a fi que el món cregui que tu
m’has enviat (Jn 17,21). Les divisions són com ferides en
el Cos de Crist que fan mal i s’infecten. Les divisions
menen a l’enemistat i afebleixen la fe i la credibilitat dels
cristians. Perquè l’escàndol de les separacions desapare-
gui del món són necessaris la conversió de tots els
interessats, el coneixement de les pròpies conviccions
religioses i la comparació amb la dels altres, però sobretot
YOUCAT, 131
la pregària comuna i el comú compromís humanitari dels
cristians.
Qui va ser Martí Luter? Quan va viure? Què
va proposar?
Assenyala les coincidències i les diferències
que hi ha entre catòlics, ortodoxos i
protestants (en general). Te n’oferim un
exemple per orientar-te.
COINCIDÈNCIES:
• Catòlics i ortodoxos: Déu u i tri.
• Catòlics i protestants: Déu u i tri.
• Ortodoxos i protestants: Déu u i tri.
DIFERÈNCIES:
• Catòlics i ortodoxos: La procedència de l’Esperit Sant.
• Catòlics i protestants: Maria com a «Mare de Déu».
• Ortodoxos i protestants: Els protestants (en general i amb
matisos) afirmen la sola Escriptura, mentre que els ortodoxos
creuen en l’Escriptura i la Tradició.
 12 AÑOS DE ESCLAVITUD

COINCIDÈNCIES: dels més pobres, dels nens del carrer, dels presoners,
• dels moribunds, d’aquells que han estat ferits fins en
• allò més profund, per causa de ruptures d’afecte o per
• abandó.

DIFERÈNCIES: Amb el pas dels anys, cada vegada més joves de tots els
• continents han anat a Taizé (França) per participar en
• les trobades. Les germanes de Sant Andreu, comunitat
• catòlica internacional fundada fa més de set segles, les
germanes ursulines poloneses i les germanes de Sant
Vicenç de Paül s’encarreguen d’una part de les tasques
Cerca les característiques dels metodistes i d’acolliment dels joves.
dels pentecostals, i relaciona-les amb el que
hem assenyalat sobre la Reforma protestant. També els homes d’Església visiten Taizé. Així, la
comunitat ha rebut el papa Juan Pau II, tres arquebisbes
Metodistes de Canterbury, metropolites ortodoxos, els catorze
bisbes luterans de Suècia i nombrosos pastors del món
sencer.

Pentecostals A partir de 1962, germans i joves enviats per Taizé

visitaven amb la major discreció possible els països
d’Europa de l’Est, per visitar els que es trobaven
reclosos a l’interior de les seves fronteres.

Les iniciatives ecumèniques dels
cristians
Com a exemple et presentem la comunitat ecumènica de
Taizé.
Avui la comunitat de Taizé reuneix uns cent germans,
catòlics i de diverses confessions protestants, proce-
dents de més de trenta nacions. Per la seva existència
mateixa, la comunitat és un signe concret de reconcilia-
ció entre cristians dividits i entre pobles separats.
El germà Roger va morir el 16 d’agost de 2005, a l’edat
de 90 anys, assassinat durant l’oració del vespre. El
germà Alois, a qui ell havia escollit com a successor des
de feia alguns anys, és ara el prior de la comunitat.
Pots visitar la pàgina web de la comunitat de
Taizé. Llegeix relat d’algun testimoni sobre
la vida a Taizé.
Què és la Setmana per a la Unitat dels
Cristians?

Els germans viuen del seu propi treball. No accepten

cap donatiu. Tampoc no accepten per a si mateixos les
seves pròpies herències, sinó que la comunitat en fa
donació als més pobres.
Alguns germans viuen en llocs desafavorits del món
per ser allí testimonis de pau i per estar al costat dels
que sofreixen. En aquestes petites fraternitats a Àsia,
a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina, els germans compar-
teixen les condicions de vida d’aquells que els envol-
ten, esforçant-se per ser una presència d’amor al costat
La Bíblia i les imatges de Déu
En el film, els amos de Solomon citen la Bíblia segons
el que els convé. El senyor Ford, el primer esclavista,
encara és moderat i llegeix la Bíblia als treballadors i
esclaus: «Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el
Déu de Jacob... La multitud que el seguia estava
admirada de la seva doctrina i entre ells n’hi havia un
que era mestre de la Llei i els va fer aquesta pregunta...»
Però la seva lectura de la Bíblia manté la situació
d’opressió i les relacions d’esclavitud, i per tant suposa
una comprensió adaptada als seus interessos.

El senyor Epps fa un pas més enllà i defensa que «el

servent que coneixent la voluntat del seu senyor no es
prepari i no compleixi la seva voluntat haurà de rebre
molts assots». I ell segueix: «Ho diu la Bíblia». Segons
l’esclavista, quan la Bíblia parla del senyor en la Bíblia,
es refereix a l’amo, que substitueix Déu, i aquest senyor
pot castigar els seus servents. Dirà d’una noia negra:
«Déu me l’ha donat a mi», subratllant que té sobre ella

XI Setmana de Cinema Espiritual

El misteri de l’amor 5
 tots els drets. Això suposa una falsificació de la imatge
de Déu en funció d’allò que vol aconseguir. Aquest Déu
castigador i cruel no és més que una manipulació, tal i
com queda clar en aquest personatge. Aquestes ima-
tges de Déu entelen la dignitat humana en la mesura que
són deformacions adulterades.
Pensa i informa’t d’alguns casos en què
actualment s’associa Déu amb la violència o
l’explotació. Explica, tal i com t’indiquem en
l’exemple, com es manipula en cada cas la
imatge de Déu.
EL FET: Després del terratrèmol d’Haití del dimarts 12 de
gener de 2010, alguns predicadors van sortir al carrer i
deien des dels seus altaveus: «Penediu-vos, haitians; la ira
de Déu ha vingut sobre aquest país! Això ha passat a Haití
perquè està en pecat! Idòlatres! Déu ens jutja pel Vudú!».
[*Vudú: es tracta de pràctiques religioses de fons animista
que es mouen entre el teisme i el politeisme, i que tenen
forts components màgics].
VALORACIÓ: Presenta una imatge de Déu com si fos un
venjador violent que envia la seva còlera sobre gent
innocent. Hi van morir 316.000 persones; 350.000 més
van quedar ferides, i més d’1,5 milions de persones es van
quedar sense llar. Aquesta és una manipulació de la imatge
de Déu.
Oposada a aquesta visió de Déu, en la pel·lícula apareix
la del fuster Bass (Brad Pitt), que es rebel·la contra les
condicions en què viuen els treballadors negres i li diu
a l’esclavista que l’esclavitud és injusta i immoral. I li
pregunta al senyor Epps: Als ulls de Déu, quina
diferència hi ha?
Aquest Déu que és Pare de tots ens estima com a
subjectes iguals on no hi ha diferències pel color de la
pell. És aquest el Déu de l’amor, fidel a la tradició
bíblica, res més lluny del Déu castigador, sàdic i colèric
que venja la seva ira sobre la humanitat que apareixia
en les imatges manipulades de Déu que has investigat.
Busca algun altre text bíblic que s’oposi a
l’esclavitud:
EXEMPLE: Onèsim era un esclau de Filèmon que se li va
escapar i en la seva fugida va conèixer sant Pau i es va
convertir al cristianisme. Pau escriu la seva carta més breu
a Filèmon intercedint per Onèsim:
«Tal vegada, ell es va apartar de tu per un instant, a fi que
el recuperis per sempre, no ja com un esclau, sinó com una
cosa molt millor, com un germà benvolgut. Si és tan
estimat per a mi, molt més ho serà per a tu, que hi estàs
unit per lligams humans i en el Senyor. Per això, si em
consideres un amic, rep-lo com a mi mateix. I si ell t’ha fet
algun dany o et deu alguna cosa, anota-ho al meu compte.
T’ho pagaré jo, Pau, que signo aquesta carta de pròpia
mà». (Carta a Filèmon, 15-19).
XI Setmana de Cinema Espiritual
6 El misteri de l’amor
La dignitat de la persona
El personatge de Solomon desborda dignitat malgrat
totes les vexacions a les quals es veu sotmès. També ens
mostra una forta dignitat la jove negra anomenada
Patsey. El fuster Bass reconeix la mateixa dignitat a tots
els éssers humans i s’escandalitza per l’explotació de les
persones de color. A més, assenyala que el fonament de
la dignitat és en Déu.
En el Déu que és amor hi trobem el fonament de la
dignitat de cada persona humana. Vegem com s’expressa
el Catecisme per a joves.
Cap persona, ni parts d’una persona no poden ser reduïts
a mercaderia; tant menys ningú no pot oferir-se a si mateix
com a mercaderia. L’home pertany a Déu, que li ha atorgat
llibertat i dignitat. Comprar i vendre persones, com
succeeix avui dia de forma habitual, no solament en la
prostitució, és un acte absolutament reprovable. En el
tràfic d’òrgans i d’embrions, en la biotecnologia, en el
tràfic de nens per a l’adopció, en el reclutament de nens-
soldat, en la prostitució, a tot arreu apareix de nou l’antiga
injustícia del tràfic d’éssers humans i l’esclavitud. Es priva
les persones de la seva dignitat, de la seva autodetermi-
nació, en realitat de la seva vida mateixa. Les humilia
YOUCAT, 435
convertint-les en objectes amb els quals el propietari pot
fer negocis.
Per això una de les missions de l’Església és la denúncia
de les situacions en què es destrueix la dignitat humana.
El Papa Francesc ha denunciat les vexacions també dels
nens. Aquestes són les seves paraules a Betlem, al costat
de la cova on va néixer Jesús:
En el nostre món, que ha
desenvolupat les tecnologies més
sofisticades, hi ha encara, per
desgràcia, tants nens en condi-
cions inhumanes, que viuen al
marge de la societat, a les
perifèries de les grans ciutats
o a les zones rurals. Encara
avui molts nens són explo-
tats, maltractats, esclavitzats,
objecte de violència i de tràfic il·lícit. Massa nens
són avui pròfugs, refugiats, a vegades ofegats en
els mars, especialment a les aigües del Medi-
terrani. De tot això ens n’avergonyim avui davant
de Déu, el Déu que s’ha fet Nen.
Papa Francesc, a Betlem, 25 de maig de 2014
Quins trets de Solomon en destaquen la dignitat?
 12 AÑOS DE ESCLAVITUD

Quins trets de Patsey en mostren la dignitat?

En la seqüència final del retrobament, en quin

moment es ressalta la dignitat de Solomon?

Quins són en la pel·lícula els personatges

blancs que reconeixen la mateixa dignitat en
els personatges negres?

Per exemple: El fuster Bass...

Quines conductes i quina ideologia crítica?

Coneixes alguna altra denúncia del Papa

Francesc en favor de la dignitat de tots els Per què diu «No miris el foc de la seva
éssers humans? mirada»?

Escolta i comenta aquesta cançó.

Què significa «el joc que a tu et mana»? Qui
Que se te escapa el negro mana aquí?
Que se te escapa el negro, que se te escapa (diverses vegades).
Que se te escapa el negro, que se te escapa.
¡Cómo sudas corriendo, sudor de caza!
Vende rubio en el metro... ¡oh, qué gran falta!
El tabaco es veneno, droga que mata. Els cants a l’esperança
Vende rubio o moreno... ¡olé, qué guasa!
Dale porra a ese perro, dale en la cara.
Els cants en la pel·lícula són, malgrat el sofriment que
Y el brazo que retuerzo... ¡cómo resbala!
¿Me parece de acero o mermelada? transmeten, una convicció d’esperança. En el cant
inicial, durant els títols de crèdit, es manté la següent
Pero, ¿qué pienso? Tú pega y calla. repetició: «Senyor, llum del sol». I es van desgranant els
No mires el fuego de su mirada. diferents dolors: «la meva mare és morta, el meu pare
Podría ser tu nieto, pero es tu raza, és mort, fa calor, és tard aquí...», però la repetició torna
con la que haces el juego que a ti te manda.
a «Senyor, llum del sol». Aquesta és la força que ens
¡Qué risa y qué choteo! Nunca se falla. sosté en les diferents proves, la presència de Déu. La
Que se te escapa... repetició marca la constància perquè més enllà del dolor
Lo dejas varios metros para que vaya el negrito extranjero hi és present l’esperança.
salta que salta hacia tu compañero que arriba aguarda,
con su porra y su cabreo para dar caña.
En el cant Flueix, Jordà s’afirma que l’ànima s’elevarà
al cel com a lloc d’esperança. Això vol dir que malgrat
«Ella balla sola», Hispavox, 1996

Pero, ¿qué pienso?... (bis).

Que se te escapa el negro, que se te escapa (diverses vegades).
Que se te escapa el negro, que se te escapa.
¡Cómo sudas corriendo, sudor de caza!
Pero, ¿qué pienso?... (bis).
Pareja de europeos, crisol de España.
Aquesta cançó és un sarcasme. En quin sentit?
que a la terra hi ha dificultats, al cel hi ha la felicitat que
ja s’anticipa cantant. Per això, Solomon, per a qui la
música és tan important, acaba finalment cantant, just
una mica abans que sigui alliberat.
Els inicis dels films són una mena de pròleg
de presentació. Per què creus que la
pel·lícula comença amb la cançó Senyor,
llum del sol?

Et deus haver fixat que Solomon no canta

fins gairebé el final, com ja hem dit. Llavors

XI Setmana de Cinema Espiritual

El misteri de l’amor 7
 canta que l’ànima s’elevarà al cel. Es
refereix a l’esperança després de morir o es
refereix a l’esperança en aquesta vida?
Creus que l’esperança més enllà de la mort
ajuda també a tenir esperança en aquesta
vida o és més un consol per aguantar les
penes?
Es canta o s’escolta música quan s’està trist
o alegre? Tens alguna cançó que t’ajudi a
recuperar l’esperança?
Cerca i escolta aquesta cançó. Fixa’t
especialment en la tornada i en la repetició
del missatge d’esperança.
Calle Mayor
1. La riada de gente es tan densa que cuesta trabajo caminar
al revés. Hay puestos en el suelo con ponchos, muñecas, todos
hechos a mano y también hay jerséis. Con el brutal miedo que
da el ser extranjero, los dos peruanos dicen «cuánto es», a un
tipo necio que riéndose de ellos intenta sacarles un precio mejor
y cuando lo consigue se siente vencedor, triunfó en su batalla,
su guerra, en la calle Mayor.
Me da igual que seamos gitanos que payos, da igual, si del
norte o del sur, pues la vida es la vida y los hombres son hombres
aquí y en la calle Mayor.
Me da igual, que seamos negros que blancos, no importa
Revólver, «Calle Mayor».
tampoco el color, pues la vida es la vida y los hombres son
hombres aquí y en la calle Mayor.
2. Hay negros que venden trastos inservibles, como un
aspirador de esos irrompibles, relojes de cuarzo de esos
digitales, loros de mil vatios, pendientes, collares, pulseras de
marfil, hinchadores de ruedas, altavoces pequeños de esos,
Guies elaborades per Setmana de Cinema Espiritual.
ORGANITZEN: Delegacions de Joventut de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, Vic, Tarragona,
Girona, Lleida, Solsona, Urgell, Mallorca i Menorca.
«¡eh!, que no suenan». Y aquí nadie obliga a comprar nada a
nadie, tuyo es tu dinero y suyo el transistor, la calle es de todos,
da igual el lenguaje y pasa la mañana en la calle Mayor.
Me da igual que seamos gitanos que payos, da igual, si del
norte o del sur, pues la vida es la vida y los hombres son hombres
aquí y en la calle Mayor.
Me da igual, que seamos negros que blancos, no importa
tampoco el color, pues la vida es la vida y los hombres son
hombres aquí y en la calle Mayor.
3. Y hay un matrimonio vestido de domingo, con un par de
diablos que ellos llaman hijos, van pisoteando los puestos, al rato
uno los negros le dice ¡cuidado! y llega ese padre con paso de
ganso mirando al extranjero de arriba p’abajo mientras le grita:
«tú, negro de mierda, si tocas a mi hijo te abro la cabeza», y la
gente aplaude, batalla ganada contra el extranjero que vino del
mar, y cuando el chaval recoge sus telas piensa que hay más
fieras aquí que en la selva y que de nada sirve volver a intentar
convencer al padre que ambos son igual... y en el barco de Orán
hace frío y el chaval se siente por dentro fatal ha perdido de vista
la costa y la noche asoma, a la calle Mayor, y la noche asoma a
la calle Mayor.
Me da igual que seamos gitanos que payos, da igual, si del
norte o del sur, pues la vida es la vida y los hombres son hombres
aquí y en la calle Mayor.
Me da igual, que seamos negros que blancos, no importa
tampoco el color, pues la vida es la vida y los hombres son
hombres aquí y en la calle Mayor.
Quins exemples de racisme posa la cançó?
Què representa aquí el Carrer Major?
Què vol dir en la cançó «la vida és la vida»?
Creus que la paraula vida es podria posar en
lletres majúscules?
COL·LABORA: