Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

Problema
(1,5 hora, 7 punts)

Una màquina centrifugadora d’eix vertical, amb un rotor de moment d’inèrcia de

Jrrr=4,5 kg·m2 i una característica mecànica donada pel gràfic adjunt, és accionada per un
motor elèctric asíncron que l’accelera fins a la velocitat de 800 min-1, on es manté
durant 10 minuts. Es demana:

1. Potència del motor elèctric asíncron necessari per accionar la centrifugadora.

Elecció del motor
2. Relació de transmissió entre el motor i l’arbre de la centrifugadora. Tipus de
transmissió proposada
3. Temps d’acceleració (avaluat amb mètodes aproximats) fins a la velocitat de règim
(95% de la velocitat d’equilibri)
4. Com es comporta el sistema si s’omple la centrifugadora amb una sobrecàrrega que
dóna lloc a un moment d’inèrcia un 50% superior ?
5. Si la tensió elèctrica d’alimentació disminueix un 20%, com varien la velocitat
d’equilibri i el temps d’acceleració ?
6. Com podria influir en el temps d’acceleració el fet que el motor asíncron fos de
dues velocitats (per exemple, velocitats de sincronisme, 1500 i 3000 min-1) ?
7. Convé un motor amb una resistència del rotor elevada o baixa ? Per què ?

30

25

20

15

10

0
-1
0 100 200 300 400 500 600 700 800 min

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

Resolució del problema

1. Potència del motor. Elecció del motor

La potència del receptor necessària s’obté a partir del punt més alt de funcionament
de la centrifugadora proporcionat pel gràfic de l’enunciat (Mr=30 N·m;
ωr=800 min-1):

Pr= Mr ·ωr = 30 · (800 · π /30) = 2513,3 W

La potència del motor és la del receptor dividida (majorada) pel rendiment de la

transmissió, generalment una corretja (η=0,95):

Pm= Pr /η = 2513,3 / 0,95 = 2645,6 W

El motor elèctric asíncron que s’acostuma a utilitzar en aquestes aplicacions és de 4

pols, ja que la seva dimensió no acostuma a ser superior que la del de 2 pols i el
corrent d’arrencada és menor. En aquesta aplicació s’elegeix un motor de 4 pols de
3 kW:

MBT 100 LB (4 pols)

P = 3 kW nN = 1415 min-1
IN = 7 A IA /IN = 5,5
MN = 20 N·m MA /MN = 2,4MMÀX /MN = 2,5
J = 0,0084 kg ·m2 W = 24 kg

2. Relació de transmissió. Tipus de transmissió

La relació de transmissió entre el motor i l’arbre de la centrifugadora és:

i = ωm /ωr = nm /nr = 1415/800 = 1,77

Atès que les velocitats són relativament elevades, que la relació de transmissió es
resol en una sola etapa (arbre motor/arbre centrifugadora) i que la transmissió no cal
que sigui síncrona, es proposa una transmissió per corretja trapezial.

3. Temps d’acceleració

L’avaluació del temps d’acceleració es pot realitzar a partir del càlcul aproximat
sobre diversos trams del gràfic que estableix l’equilibri entre motor i centrifugadora.

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

A tal fi, es simplifica la característica mecànica del motor en dues rectes i es

tradueixen els paràmetres del motor al gràfic del receptor (centrifugadora):

MN = 20 N·m MA = 2,4 · MN = 48 N·m MMÀX = 2,5 ·MN = 50 N·m

N·m 100

90
82,4
80

70

60 61,5
52,7
50

40
39,3

30
26,5 28
20
15
10
5 730 783
0
760 848 -1
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 min

Parell motor
El parell motor es considera constant i de valor promig dels dos anteriors; traduït a
l’arbre receptor és:
Mm = (MA+MMÀX )/2= 49 N·m
Mm(r) = Mm ·η ·i = 49 · 0,95 · 1,77= 82,4 N·m
MN(r) = MN ·η ·i = 20 · 0,95 · 1,77= 33,6 N·m

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

Velocitat motor
La velocitat angular que correspon al punt d’intersecció de les dues rectes que
esquematitzen la característica mecànica del motor s’obté (i traduïda a l’arbre de la
centrifugadora):
(nm – n0)/Mm = (nN −n0)/MN nm = (nN −n0 ) ·Mm /MN + n0 = 1292 min-1
nm(r) = nm / i = 1292 / 1,77 = 730 min-1
n0(r) = n0 / i = 1500 / 1,77 = 847,5 min-1

95% velocitat equilibri

Durant els darrers moments abans de l’assoliment de l’equilibri el parell accelerador
(diferència entre el parell motor i el parell receptor) tendeix a zero, per la qual cosa
el temps matemàtic tendeix a infinit. Per tant, s’avalua el temps fins al 95% de la
velocitat d’equilibri:
ne95%(r) = 0,95 ·ne(r) = 0,95 · 800 = 760 min-1

Efectes d’inèrcia
En el denominador de la fórmula per a calcular l’acceleració de l’arbre receptor a
partir de paràmetres de moment reduïts a aquest arbre, intervé la inèrcia del conjunt
del sistema reduït també a l’arbre receptor:
J(r) = Jm ·η · i2 + Jr = 0,0084 · 0,95 · 1,772 + 4,5 = 0,025+4,5 = 4,525 kg ·m2

Temps d’acceleració
A efectes d’integració, es divideix la gràfica en tres trams on es considera el parell
accelerador constant (promig entre el valor inicial i el final del tram):
Tram 1 (0-500 min-1) Ma1(r) = 82,4 − (5+15)/2 = 72,50 N·m
ar1 = Ma1(r) / J(r) = 72,50/4,525 = 16,0 rad/s2
t1 = ∆ω1(r) / ar1 = (500 · π/30) / 16,0 = 3,272 s

Tram 2 (500-730 min-1) Ma2(r) = 82,4 − (15+26,5)/2 = 61,65 N·m

ar2 = Ma2(r) / J(r) = 61,65/4,525 = 13,62 rad/s2
t2 = ∆ω2(r) / ar2 = (230 · π/30) / 13,62 = 1,768 s

Tram 3 (730-760 min-1) Ma3(r) = (82,4+61,5)/2 − (26,5+28)/2 = 44,7 N·m

ar3 = Ma3(r) / J(r) = 44,7/4,525 = 9,88 rad/s2
t3 = ∆ω3(r) / ar3 = (30 · π/30) / 9,88 = 0,318 s
Temps d’acceleració 0,95: t = t1 + t2 + t3 = 3,272+1,768+0,318 = 5,358 s

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

4. Moment d’inèrcia 50% superior

L’únic paràmetre que es modifica és el moment d’inèrcia del receptor (centrifugadora)

que afecta de la mateixa manera els temps dels tres trams. Atès que el moment
d’inèrcia del receptor és més del 99% dels efectes d’inèrcia del sistema, es
multiplica el moment d’inèrcia obtingut en el punt anterior per 1,5, amb la qual cosa
el temps també es multiplica pel mateix factor:
t(∆J=50%) = 1,5 · t = 1,5 · 5,358 = 8,037 s

5. Disminució tensió elèctrica 20%

La característica mecànica d’un motor asíncron, M(ω), varia proporcionalment al

quadrat de la tensió d’alimentació. Una disminució del 20% en la tensió
d’alimentació repercuteix en una disminució del 36% del parell
(Mm(r)(80%U)=Mm(r)·(1−0,82)=52,7 N·m), segons es representa en el gràfic de l’equilibri
en l’arbre receptor.
Respecte a la velocitat d’equilibri, una avaluació sobre el gràfic condueix a un
resultat, per a l’arbre de la centrifugadora, de 790 min-1, pràcticament coincident
amb la velocitat amb la tensió plena (800 min-1).
Per contra, el temps es veu sensiblement allargat, ja que el parell motor és un 36%
inferior. Recalculant els valors, s’obté:
Tram 1 (0-500 min-1) Ma1(r) = 52,7 − (5+15)/2 = 42,70 N·m
ar1 = Ma1(r) / J(r) = 42,70/4,525 = 9,44 rad/s2
t1 = ∆ω1(r) / ar1 = (500 · π/30) / 9,44 = 5,547 s

Tram 2 (500-730 min-1) Ma2(r) = 52,7 − (15+26,5)/2 = 31,95 N·m

ar2 = Ma2(r) / J(r) = 31,95/4,525 = 7,06 rad/s2
t2 = ∆ω2(r) / ar2 = (230 · π/30) / 7,06 = 3,411 s

Tram 3 (730-760 min-1) Ma3(r) = (52,7+39,3)/2 − (26,5+28)/2 = 18,75 N·m

ar3 = Ma3(r) / J(r) = 18,75/4,525 = 4,14 rad/s2
t3 = ∆ω3(r) / ar3 = (30 · π/30) / 4,14 = 0,758 s
Temps d’acceleració 0,95: t = t1 + t2 + t3 = 5,547+3,411+0,758 = 9,716 s

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

6. Motor asíncron de dues velocitats (1500/3000)

En general, el primer tram de la característica mecànica d’un motor asíncron de

dues velocitats té un parell més elevat que el segon tram, fet que condueix a una
disminució del temps d’acceleració sempre i quan el canvi de connexió entre una i
altra velocitat sigui suficientment precisa i ràpida.
S’elegeix el següent motor de dues velocitats i es tradueixen les seves
característiques al gràfic de la característica mecànica del receptor, en el ben entès
que ara la relació de transmissió serà i=2850/800=3,56:
MBT 112 MC (2 i 4 pols)
P = 3,1/2,8 kW nN = 2850/1430 min-1
IN = 6,7/6,4 A IA /IN = 6/5
MN = 10,4/18,7 N·m MA /MN = 2/1,9 MMÀX /MN = 2,5/2,1
2
J = 0,015 kg ·m W = 33 kg
Per al càlcul del temps d’acceleració s’estableixen 4 trams, seguint un procés anàleg
al de l’apartat 3:
Tram 1 (0-400 min-1) Ma1(r) = 126,6 − (5+13)/2 = 116,6 N·m
ar1 = Ma1(r) / J(r) = 116,6/4,525 = 25,77 rad/s2
t1 = ∆ω1(r) / ar1 = (400 · π/30) / 25,77 = 1,626 s

Tram 2 (401-500 min-1) Ma2(r) = 79,2 − (13+15)/2 = 65,2 N·m

ar2 = Ma2(r) / J(r) = 65,2/4,525 = 14,409 rad/s2
t2 = ∆ω2(r) / ar2 = (100 · π/30) / 14,409 = 0,727 s

Tram 3 (501-748 min-1) Ma2(r) = 79,2 − (15+27,7)/2 = 57,85 N·m

ar2 = Ma2(r) / J(r) = 57,85/4,525 = 12,784 rad/s2
t2 = ∆ω2(r) / ar2 = (248 · π/30) / 12,784 = 2,031 s

Tram 4 (749-760 min-1) Ma3(r) = (79,2+67,7)/2 − (27,7+28)/2 = 45,6 N·m

ar3 = Ma3(r) / J(r) = 45,6/4,525 = 10,077 rad/s2
t3 = ∆ω3(r) / ar3 = (12 · π/30) / 10,077 = 0,125 s

Temps d’acceleració 0,95: t = t1 + t2 + t3 + t4 =

= 1,626+0,727+2,031+0,125= 4,509 s
Com es pot comprovar, el temps d’acceleració és prop d’un segon més curt.

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

N·m 140

130 126,6

120

110

100

90

79,2
80

70
67,7
63,3
60

50

40
35,2
30
27,7 28
20
13 15
10
5
0
381 421 748 760 842 -1
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 min

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

7. Resistència del rotor elevada o baixa ?

L’engegada d’aquest sistema és relativament lenta (entre 4,3 i 7,3 segons en les
diferents avaluacions que s’han fet), per la qual cosa el motor funciona durant un
temps relativament llarg (diversos segons) a intensitats que poden arribar a ser de
fins a 6 vegades la nominal.
Per tant, és recomanable un motor amb resistència del rotor relativament elevada a
fi de disminuir en el possible els valors d’aquestes intensitats durant l’arrencada.
Tampoc seria recomanable exagerar aquest augment a causa del fet que està durant
10 minuts treballant a la potència nominal. Una resistència del rotor excessivament
elevada podria conduir a un rendiment massa baix en el punt nominal de
funcionament.
De fet, caldria realitzar assaigs amb diferents resistències rotòriques a fi de trobar el
millor compromís entre l’arrencada i el funcionament a règim.

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

Qüestionari
(0,5 hora, 3 punts)

1. Una cadena d’accionament està formada per un motor asíncron que gira a
1425 min-1, un reductor de relació de transmissió i=4,7 i un receptor d’un moment
d’inèrcia elevat. Per a frenar aquest sistema, on és més convenient de situar el fre,
sobre l’arbre motor o sobre l’arbre receptor, des dels següents punts de vista:
a) Disminució de la dimensió del fre
b) Seguretat
c) Inèrcia del sistema ?

2. Un motor universal, pot ser alimentat per una bateria ? Un motor de corrent continu
en sèrie, pot ser alimentat per corrent altern ? Per què ? Quina diferència hi ha
entre les característiques mecàniques d’aquests dos motors ?

3. Quines de les següents transmissions us semblen adequades per enllaçar l’eix del
motor d’explosió d’un automòbil i l’eix de les vàlvules del motor:
a) Una corretja dentada
b) Una corretja trapezial
c) Un tren d’engranatges ?
Per què ?

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

Resposta al qüestionari

1. Situació del fre (arbre motor / arbre receptor) des de diferents punts de vista:
a) Disminució de la dimensió del fre
El parell per al qual ha de ser dimensionat el fre és 4,7 vegades més gran si se
situa en l’arbre receptor que si se situa en l’arbre motor. Per tant, des del punt
de vista de la dimensió del fre és més convenient situar el fre en l’arbre
motor.
Un cop elegit o dissenyat el fre, caldria comprovar si té prou capacitat per
dissipar l’energia de la frenada.
b) Seguretat
Des del punt de vista de la seguretat, el millor sempre és situar el fre el més a
prop possible de l’arbre receptor.
D’aquesta manera, qualsevol ruptura de la cadena cinemàtica de la
transmissió no repercuteix en l’acció del fre, alhora que evita que el parell de
frenada deteriori la transmissió.

c) Inèrcia del sistema

En l’avaluació dels efectes de la inèrcia intervenen tant el moment d’inèrcia
del membre com la relació de transmissió respecte a l’arbre de reducció.
A fi de respondre la pregunta, es consideren dues alternatives quant a la
situació del fre (arbre motor / arbre receptor) i dues tipologies de frens
(frens de tambor, de cinta, en què el parell és proporcional al quadrat del
diàmetre / frens de disc i cons, en què el parell és proporcional al cub del
diàmetre).
El moment d’inèrcia dels frens és proporcional al quadrat del diàmetre:
Jfm = k2 · dfm2 Jfr = k2 · dfr2
I, el moment d’inèrcia del de l’arbre receptor, reduït a l’arbre motor, és:
Jfr(m) = (1/i2) · Jfr = (1/i2) · k2 · dfr2 = (1/i2) · (dfr /dfm)2 · Jfm

Frens de tambor i cinta

El parell és proporcional al quadrat del diàmetre:

Mfm = k1 · dfm2 Mfr = i · Mfm = k1 · dfr2 (dfr /dfm)2 = i

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

La relació entre el moment d’inèrcia en l’arbre receptor (reduït a l’arbre

motor), Jfr(m), i el moment d’inèrcia en l’arbre motor, Jfm, és, doncs:

Jfr(m)/ · Jfm = (1/i2) · (dfr /dfm)2 = (1/i2) · i = (1/i) = (1/4,7) = 0,213

Frens de discs i cons

El parell és proporcional al cub del diàmetre:
Mfm = k2 · dfm3 Mfr = i · Mfm = k2 · dfr3 (dfr /dfm)3 = i
La relació entre el moment d’inèrcia en l’arbre receptor (reduït a l’arbre
motor), Jfr(m), i el moment d’inèrcia en l’arbre motor, Jfm, és, doncs:

Jfr(m)/ · Jfm = (1/i2) · (dfr /dfm)2 = (1/i2) · i2/3 = (1/i4/3) = (1/4,74/3) = 0,127

La conclusió és que, per a tots els casos, els efectes d’inèrcia són
considerablement més baixos amb el fre col·locat en l’arbre receptor.

2. Motor universal / motor de corrent continu en sèrie

Efectivament, un motor universal pot ser alimentat per una bateria, ja que és una
font d’alimentació de corrent continu, un dels dos tipus d’alimentació d’aquests
motors.

Un motor de corrent continu en sèrie no sol tenir el nucli de l’estator fabricat amb
làmines (solució més costosa) a fi d’evitar els corrents de Foucault, ja que el
corrent que el travessa és continu. Els corrents de Foucault d’elevada intensitat, en
pocs moment posarien el nucli de l’estator al roig viu per efecte Joule.

Entre un motor universal funcionant amb corrent continu i un motor de corrent

continu en sèrie (l’única diferència constructiva és la ressenyada en l’apartat
anterior) no existeix diferència e la característica mecànica.

Entre el funcionament en corrent continu o el funcionament amb corrent altern

d’un motor universal hi ha la diferència que en el segon cal tenir en compte el
valor eficaç de la tensió (menor que el valor màxim) que fa que la característica
mecànica sigui de valors inferiors.

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC

Disseny de màquines II Examen parcial de novembre de 1999

3. Transmissions entre l’arbre motor i l’arbre de lleves

Aquesta transmissió comporta una potència moderada a una velocitat relativament

moderada amb una relació de transmissió exacta de i=2 (reducció de velocitat a la
meitat) i síncrona. També és interessant de ressenyar el fet que, actualment, la
major part dels arbres de lleves de distribució (accionament de les vàlvules) se
situen en la culata, a una distància relativament allunyada de l’arbre motor.

a) Corretja dentada
Aquesta transmissió compleix molt bé els requeriments de sincronisme
(transmissió per forma) i de transmissió a distància, amb una capacitat
suficient per a la potència a les velocitats demanades. A més, és una solució
senzilla, lleugera i relativament poc costosa.
L’inconvenient més important és una eventual ruptura de la corretja que
donaria lloc a una desincronització del moviment de les vàlvules respecte a la
dels pistons i una trituració d’aquests elements a causa d’interferències.
De fet, aquesta eventualitat es pot donar en la major part dels motors
d’automòbils actuals que adopten aquesta solució, per la qual cosa és un dels
aspectes més crítics del manteniment dels vehicles (canvi de la corretja del
distribuïdor).

b) Corretja trapezial
Aquesta solució no és admissible ja que els petits lliscaments funcionals
d’aquesta transmissió aviat conduirien a una totals desincronització del
moviment dels pistons i de les vàlvules.

c) Tren d’engranatges
Proporciona una transmissió síncrona i de capacitat de potència sobrada per a
l’aplicació. Té l’avantatge, respecte a la solució de corretja dentada, que
presenta un perill de ruptura (i, per tant, de desincronització) quasi nul.

Per contra, és poc adequada per a arbres de lleva a la culata (distància massa
gran) i, a més, resulta una solució pesada i excessivament costosa.

Departament d’Enginyeria Mecànica ETSEIB-UPC