Professional Documents
Culture Documents
Problema
(1,5 hora, 7 punts)
30
25
20
15
10
0
-1
0 100 200 300 400 500 600 700 800 min
La potència del receptor necessària s’obté a partir del punt més alt de funcionament
de la centrifugadora proporcionat pel gràfic de l’enunciat (Mr=30 N·m;
ωr=800 min-1):
Atès que les velocitats són relativament elevades, que la relació de transmissió es
resol en una sola etapa (arbre motor/arbre centrifugadora) i que la transmissió no cal
que sigui síncrona, es proposa una transmissió per corretja trapezial.
3. Temps d’acceleració
L’avaluació del temps d’acceleració es pot realitzar a partir del càlcul aproximat
sobre diversos trams del gràfic que estableix l’equilibri entre motor i centrifugadora.
N·m 100
90
82,4
80
70
60 61,5
52,7
50
40
39,3
30
26,5 28
20
15
10
5 730 783
0
760 848 -1
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 min
Parell motor
El parell motor es considera constant i de valor promig dels dos anteriors; traduït a
l’arbre receptor és:
Mm = (MA+MMÀX )/2= 49 N·m
Mm(r) = Mm ·η ·i = 49 · 0,95 · 1,77= 82,4 N·m
MN(r) = MN ·η ·i = 20 · 0,95 · 1,77= 33,6 N·m
Velocitat motor
La velocitat angular que correspon al punt d’intersecció de les dues rectes que
esquematitzen la característica mecànica del motor s’obté (i traduïda a l’arbre de la
centrifugadora):
(nm – n0)/Mm = (nN −n0)/MN nm = (nN −n0 ) ·Mm /MN + n0 = 1292 min-1
nm(r) = nm / i = 1292 / 1,77 = 730 min-1
n0(r) = n0 / i = 1500 / 1,77 = 847,5 min-1
Efectes d’inèrcia
En el denominador de la fórmula per a calcular l’acceleració de l’arbre receptor a
partir de paràmetres de moment reduïts a aquest arbre, intervé la inèrcia del conjunt
del sistema reduït també a l’arbre receptor:
J(r) = Jm ·η · i2 + Jr = 0,0084 · 0,95 · 1,772 + 4,5 = 0,025+4,5 = 4,525 kg ·m2
Temps d’acceleració
A efectes d’integració, es divideix la gràfica en tres trams on es considera el parell
accelerador constant (promig entre el valor inicial i el final del tram):
Tram 1 (0-500 min-1) Ma1(r) = 82,4 − (5+15)/2 = 72,50 N·m
ar1 = Ma1(r) / J(r) = 72,50/4,525 = 16,0 rad/s2
t1 = ∆ω1(r) / ar1 = (500 · π/30) / 16,0 = 3,272 s
N·m 140
130 126,6
120
110
100
90
79,2
80
70
67,7
63,3
60
50
40
35,2
30
27,7 28
20
13 15
10
5
0
381 421 748 760 842 -1
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 min
L’engegada d’aquest sistema és relativament lenta (entre 4,3 i 7,3 segons en les
diferents avaluacions que s’han fet), per la qual cosa el motor funciona durant un
temps relativament llarg (diversos segons) a intensitats que poden arribar a ser de
fins a 6 vegades la nominal.
Per tant, és recomanable un motor amb resistència del rotor relativament elevada a
fi de disminuir en el possible els valors d’aquestes intensitats durant l’arrencada.
Tampoc seria recomanable exagerar aquest augment a causa del fet que està durant
10 minuts treballant a la potència nominal. Una resistència del rotor excessivament
elevada podria conduir a un rendiment massa baix en el punt nominal de
funcionament.
De fet, caldria realitzar assaigs amb diferents resistències rotòriques a fi de trobar el
millor compromís entre l’arrencada i el funcionament a règim.
Qüestionari
(0,5 hora, 3 punts)
1. Una cadena d’accionament està formada per un motor asíncron que gira a
1425 min-1, un reductor de relació de transmissió i=4,7 i un receptor d’un moment
d’inèrcia elevat. Per a frenar aquest sistema, on és més convenient de situar el fre,
sobre l’arbre motor o sobre l’arbre receptor, des dels següents punts de vista:
a) Disminució de la dimensió del fre
b) Seguretat
c) Inèrcia del sistema ?
2. Un motor universal, pot ser alimentat per una bateria ? Un motor de corrent continu
en sèrie, pot ser alimentat per corrent altern ? Per què ? Quina diferència hi ha
entre les característiques mecàniques d’aquests dos motors ?
3. Quines de les següents transmissions us semblen adequades per enllaçar l’eix del
motor d’explosió d’un automòbil i l’eix de les vàlvules del motor:
a) Una corretja dentada
b) Una corretja trapezial
c) Un tren d’engranatges ?
Per què ?
Resposta al qüestionari
1. Situació del fre (arbre motor / arbre receptor) des de diferents punts de vista:
a) Disminució de la dimensió del fre
El parell per al qual ha de ser dimensionat el fre és 4,7 vegades més gran si se
situa en l’arbre receptor que si se situa en l’arbre motor. Per tant, des del punt
de vista de la dimensió del fre és més convenient situar el fre en l’arbre
motor.
Un cop elegit o dissenyat el fre, caldria comprovar si té prou capacitat per
dissipar l’energia de la frenada.
b) Seguretat
Des del punt de vista de la seguretat, el millor sempre és situar el fre el més a
prop possible de l’arbre receptor.
D’aquesta manera, qualsevol ruptura de la cadena cinemàtica de la
transmissió no repercuteix en l’acció del fre, alhora que evita que el parell de
frenada deteriori la transmissió.
Jfr(m)/ · Jfm = (1/i2) · (dfr /dfm)2 = (1/i2) · i2/3 = (1/i4/3) = (1/4,74/3) = 0,127
La conclusió és que, per a tots els casos, els efectes d’inèrcia són
considerablement més baixos amb el fre col·locat en l’arbre receptor.
Efectivament, un motor universal pot ser alimentat per una bateria, ja que és una
font d’alimentació de corrent continu, un dels dos tipus d’alimentació d’aquests
motors.
Un motor de corrent continu en sèrie no sol tenir el nucli de l’estator fabricat amb
làmines (solució més costosa) a fi d’evitar els corrents de Foucault, ja que el
corrent que el travessa és continu. Els corrents de Foucault d’elevada intensitat, en
pocs moment posarien el nucli de l’estator al roig viu per efecte Joule.
a) Corretja dentada
Aquesta transmissió compleix molt bé els requeriments de sincronisme
(transmissió per forma) i de transmissió a distància, amb una capacitat
suficient per a la potència a les velocitats demanades. A més, és una solució
senzilla, lleugera i relativament poc costosa.
L’inconvenient més important és una eventual ruptura de la corretja que
donaria lloc a una desincronització del moviment de les vàlvules respecte a la
dels pistons i una trituració d’aquests elements a causa d’interferències.
De fet, aquesta eventualitat es pot donar en la major part dels motors
d’automòbils actuals que adopten aquesta solució, per la qual cosa és un dels
aspectes més crítics del manteniment dels vehicles (canvi de la corretja del
distribuïdor).
b) Corretja trapezial
Aquesta solució no és admissible ja que els petits lliscaments funcionals
d’aquesta transmissió aviat conduirien a una totals desincronització del
moviment dels pistons i de les vàlvules.
c) Tren d’engranatges
Proporciona una transmissió síncrona i de capacitat de potència sobrada per a
l’aplicació. Té l’avantatge, respecte a la solució de corretja dentada, que
presenta un perill de ruptura (i, per tant, de desincronització) quasi nul.
Per contra, és poc adequada per a arbres de lleva a la culata (distància massa
gran) i, a més, resulta una solució pesada i excessivament costosa.