RESOLUCIÓ EXERCICIS COMPLEMENTARIS TEMA 7

C-1. a) Determineu el nombre de protons, electrons i neutrons dels àtoms: 6X , 6Y i 7T

13 14 14

b) Indiqueu de forma raonada quins dels àtoms anteriors són isòtops.

A=Z+N ; N=A-Z

a) 13
6 X → 6 p+, 6 e− i 13 - 6 = 7 n
Z → p+ = e−
14
6 Y → 6 p+, 6 e− i 14 - 6 = 8 n

14
7 T → 7 p+, 7 e− i 14 - 7 = 7 n

b) X i Y són isòtops perquè tenen igual nombre atòmic (Z) però diferent nombre màssic (A).
Tenen el mateix nombre de p+ i e−, però diferent nombre de neutrons.

C-2. Escriviu les seues configuracions electròniques dels següents elements:

Mg (Z=12), Ni (Z=28), Te (Z=52) i Pb (Z=82).

Conf. electrònica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f14 5d10 6p6 ···

2 10 18 36 54 86
(He) (Ne) (Ar) (Kr) (Xe) (Rn)

Mg (Z=12) → 12 e
−
→ 1s2 2s2 2p6 3s2
Ni (Z=28) → 28 e
−
→ 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d8
Te (Z=52) → 52 e
−
→ [ Kr ] 5s2 4d10 5p4
Pb (Z=82) → 82 e
−
→ [ Xe ] 6s2 4f14 5d10 6p2
C-3. Sabent que els nombres atòmics del sodi i del sofre són 11 i 16 respectivament,
escriviu les configuracions electròniques dels ions Na+ i S−2.

−
▪ Na (Z=11) → 11 e

−
Na+ ( ha perdut 1 e ) → 11 – 1 = 10 e− → 1s2 2s2 2p6

−
▪ S (Z=16) → 16 e

−
S−2 (ha guanyat 2 e ) → 16 + 2 = 18 e− → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6

C-4. Escriviu la configuració electrònica dels següents elements, assenyalant els

electrons de valència: Si (Z=14) i Ga (31).

4 ē de valència
Si (Z=14) → 14 e −
→ 1s 2s 2p 3s 3p
2 2 6 2 2

3 ē de valència
Ga (Z=31) → 31 e −
→ 1s 2s 2p 3s 3p 4s 3d 4p
2 2 6 2 6 2 10 1

1
C-5. Escriviu les configuracions electròniques (sense mirar la taula periòdica) dels 6
alcalinoterris i determineu els seus nombres atòmics.

Alcalinoterris (grup II A) → 2 e
−
a l’últim nivell → ··· ns2

P 2: Be → [ He ] 2s2 → Z=2+2=4
P 3: Mg → [ Ne ] 3s 2 → Z = 10 + 2 = 12
P 4: Ca → [ Ar ] 4s2 → Z = 18 + 2 = 20
P 5: Sr → [ Kr ] 5s2 → Z = 36 + 2 = 38
P 6: Ba → [ Xe ] 6s 2 → Z = 54 + 2 = 56
P 7: Ra → [ Rn ] 7s2 → Z = 86 + 2 = 88

C-6. Indiqueu si cadascuna de les configuracions electròniques següents pertanyen a

un element representatiu, de transició o de transició interna:
a) 1s1
b) 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10
c) 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6
d) 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 4f8

Si la configuració electrònica acaba en s o p serà representatiu (grups A), si acaba en d serà de

transició (grups B) i si acaba en f serà de transició interna.

a) 1s1 → representatiu
b) 1s 2
2s 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10
2
→ de transició
c) 1s2
2s 2p
2 6
3s 3p
2 6
4s 3d 2 10
4p 6
→ representatiu
d) 1s 2
2s 2p
2 6
3s 3p
2 6
4s 3d 2 10
4p 6
5s 4d10 5p6 6s2 4f8
2
→ de transició interna

C-7. Donats els elements: O (Z=8), K (Z=19), Cd (Z=48) i At (Z=85).

a) Escriviu les seues configuracions electròniques.
b) Justifiqueu a quin grup i a quin període pertanyen.

a) i b) junts
6 e
−
a l’últim nivell → grup VI A
O (Z=8) → 8 e −
→ 1s 2s 2p 2 2 4

2 nivells amb e
−
→ període 2

grup I A
K (Z=19) → 19 e −
→ 1s 2s 2p 3s 3p 4s 2 2 6 2 6 1

període 4

grup II B (2+10=12, 12-10=2)

Cd (Z=48) → 48 e → 1s 2s 2p 3s 3p 4s 3d 4p 5s 4d
− 2 2 6 2 6 2 10 6 2 10

període 5
(també així: [ Kr ] 5s2 4d10 )
grup VII A
At (Z=85) → 85 e → 1s 2s 2p 3s 3p 4s 3d 4p 5s 4d 5p 6s 4f 5d 6p
− 2 2 6 2 6 2 10 6 2 10 6 2 14 10 5

període 6
(també així: [ Xe ] 6s2 4f14 5d10 6p5 )

2
C-8. Deduïu la valència iònica dels elements: Li (Z=3), P (Z=15), Cl (Z=17) i Ca (Z=20).

Li (Z=3) → 3 e
−
→ 1s2 2s1 (tendència a perdre 1 e per a tenir →
−
Li → V.I. +1 +

configuració electrònica de gas noble) ió estable

P (Z=15) → 15 e
−
→ 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3 (tendència a guanyar 3 e )
−
→ P
−3
→ V.I. -3
−
Cl (Z=17) → 17 e
−
→ 1s2 2s2 2p6 3s2 3p5 (tendència a guanyar 1 e )
−
→ Cl → V.I. -1

Ca (Z=19) → 20 e
−
→ 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 (tendència a perdre 2 e ) → Ca
− +2
→ V.I. +2

C-9. Considereu els següents elements: A (Z=4), B (Z=7), C (Z=9) i D (Z=11).

a) Deduïu l’ió que cal esperar que formen els elements anteriors
b) Justifiqueu quins dels elements anteriors són metalls i quins són no metalls
a) i b) junts
ió format

A (Z=4) → 1s2 2s2 (tendència a perdre 2 e

−
per a tenir → A+2
configuració electrònica de gas noble)

→ 1s2 2s2 2p3 (tendència a guanyar 3 e ) → B -3

−
B (Z=7)

→ 1s2 2s2 2p5 (tendència a guanyar 1 e ) → C -

−
C (Z=9)

D (Z=11) → 1s2 2s2 2p6 3s1 (tendència a perdre 1 e )

−
→ D+

Els metalls tenen pocs e− en l’últim nivell, tenen tendència a perdre’ls per a tenir
configuració electrònica de gas noble i formen ions positius. Per tant són metalls A i D

Els no metalls tenen quasi complet l’últim nivell, tenen tendència a guanyar e − per a
tenir configuració electrònica de gas noble i formen ions negatius. Per tant són no metalls B i C

C-10. Donats els elements: A (Z=16), B (Z=20), C (Z=33) i D (Z=56):

a) Escriviu les seues configuracions electròniques i situeu-los en el SP.
b) Justifiqueu quin dels quatre és el més electronegatiu.

a) Configuracions electròniques:
A (Z=16) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p4 (G VIA – P3)
B (Z=20) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 (G IIA – P4)
C (Z=33) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p3 (G VA – P4)
D (Z=56) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d10 5p6 6s2 (G IIA – P6)
( també així: [ Xe ] 6s2 )
Situació al SP:
IA IIA · · · IIIA IVA VA VIA VIIA VIIIA
P1
P2
P3 A
P4 B C
P5
P6 D

b) L’electronegativitat (EN) és una propietat que mesura la tendència que té un àtom a

atraure cap a ell, els e− que l’enllacen amb un altre àtom.

Variació de l’EN:
AUGMENTA

AUGMENTA EN (de - a +): D < B < C < A El més electronegatiu (major EN) és l’A

3
 Per als següents exercicis cal saber de memòria a quin grup pertany cada element i per
tant els nombre d’e− de l’últim nivell, i també si és metall (M) o no metall (NM).
IA ··· IIIA IVA VA VIA VIIA
H
B C N O F
Recordar els no metalls: Si P S Cl
(la resta són metalls) As Se Br
Sb Te 

C-11. Expliqueu l’enllaç en els següents compostos: NaCl, MgO, CaF 2 i K2S.

■ NaCl → M + NM (molta diferència d’EN) → enllaç iònic (transferència d’e−).

Na Cl → Na + Cl −

cations i anions units en

xarxes cristal·lines

■ MgO → M + NM → enllaç iònic

Mg O → Mg +2 O −2

■ CaF2 → M + NM → enllaç iònic

F Ca F →F− Ca +2 F−

■ K2S → M + NM → enllaç iònic

K S K → K+ S −2 K+

4
C-12. Donats els elements: A (Z=19), B (Z=20), C (Z=34) i D (Z=35), justifiqueu el
tipus d’enllaç i deduïu la fórmula del compost que es formarà al unir-se:
a) A amb C
b) A amb D
c) B amb C
d) B amb D

A (Z=19) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1 → A (M)

B (Z=20) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 → B (M)

C (Z=34) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p4 → C (NM)

D (Z=35) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d10 4p5 → D (NM)

a) A amb C: M + NM (molta diferència d’EN) → enllaç iònic (transferència d’e−).

A C A → A+ C−2 A+ → A2C
el catió (+) va davant i l’anió (-) darrere

b) A amb D: M + NM → enllaç iònic

A D → A+ D− → AD

c) B amb C: M + NM → enllaç iònic

B C → B+2 C-2 → BC

d) B amb D: M + NM → enllaç iònic

D B D → D− B+2 D− → BD2

5
C-13. Escriviu les estructures de Lewis de les següents molècules: HI, H2S, NH3, SiBr4,
C2H4, BI3, BeBr2

En tots els casos, NM + NM → enllaç covalent (compartició d’e−).

■ HI: H I → H−I

■ H2S: H S H → H−S–H

■ NH3: H N H → H−N− H
‫׀‬
H H

Br Br
‫׀‬
■ SiBr4: Br Si Br → Br − Si − Br
‫׀‬
Br Br

■ C2H4: H C C H → H−C=C−H
‫׀‬ ‫׀‬
H H H H

■ BI3: I B I → I −B− I El “B” es queda només amb 6 e− (excepció)

‫׀‬
I I

6
C-14. Justifiqueu l tipus d’enllaç (iònic, covalent polar o covalent apolar) que tindrà
lloc entre:
a) Li i O → M + NM (molta diferència d’EN) → enllaç iònic
b) H i H → NM + NM (EN iguals) → enllaç covalent apolar
c) N i F → NM + NM (EN diferents) → enllaç covalent polar
d) Mg i Cl → M + NM (molta diferència d’EN) → enllaç iònic
e) H i N → NM + NM (EN diferents) → enllaç covalent polar
f) F i F → NM + NM (EN iguals) → enllaç covalent apolar

C-15. Ordeneu els següents enllaços per ordre creixent de polaritat: F–Cl, F–F, F–I i F–Br.
Justifiqueu la resposta.
Situació al SP: G VII A
F
Cl
Br
I
A major diferència d’EN (més distanciats al SP), més polar és l’enllaç.

Ordre creixent de polaritat: F–F < F–Cl < F–Br < F– I

(- a +) el menys polar el més polar
(apolar)

C-16. Donats els elements: X (Z=4), Y (Z=15) i Z (Z=19), justifiqueu el tipus d’enllaç
(iònic, covalent o metàl·lic) que es formarà a l’unir-se:
a) X amb X b) X amb Y c) X amb Z d) Y amb Y e) Y amb Z f) Z amb Z

X (Z=4) → 1s2 2s2 → X (M)

Y (Z=15) → 1s2 2s2 2p6 3s2 2p3 → Y (NM)
Z (Z=19) → 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s1 → Z (M)

a) X amb X → M + M (àtoms d’un mateix metall) → enllaç metàl·lic

b) X amb Y → M + NM (molta diferència d’EN) → enllaç iònic
c) X amb Z → M + M (àtoms de metalls diferents) → no s’enllacen
d) Y amb Y → NM + NM (EN iguals) → enllaç covalent (apolar)
e) Y amb Z → NM + M (molta diferència d’EN) → enllaç iònic
f) Z amb Z → M + M (àtoms del mateix metall) → enllaç metàl·lic