nc WALOR be FU lunu Senne CAFE DEL TEMPS / OPINION Trib Real TRIB REAL66/10/2018 - En cl moment més inesperat es pot produir una revelaci6. Bs part de la sal —i el pebre, i ’ol, i ’amenitat— 4e la vida: gue en qualsevol instant de la quotidianitat, quan tot sembla que respon a una inércia sabuda de gestos rutinars i previsibles, un fet, una paraula o un gest pot resulta il-luminador. Com si 'experiéncia del dia a dia volguera, de tant en tant, pessigar-nos la pel i punxs nos que tot és provisional i eanviant, i que les nos Pesperit; records certeses sobre les quals ens ereiem cdmodament instal lats son en realitat imprecises i efimeres: que el mén és infinit en cantons per descobrir, eamins per recérrer, angles per mirar i vessants de possibles veritats, Un dels moments de revelacié que no fa massa he viseut en matria de fantasies ha estat a Callosa d’en Sarria. Era de ‘mati, Arribava amb el temps just al Col'legi Piblic Bernat de Sarria, on havia quedat amb l'amic Joan Ives, de AMPA «aquest col-legi, per afer una activitat benéfica d'animaci6 lectora amb les xiquetes i cls xiquets del poble, Quan vaig amribar@ les immediacions del centre escolar, Joan ja m’estava esperant per ajudar-me a aparcar i portarel material didactic fins ala biblioteca de escola, Fi, bon dia, salud ell —Fion dia i salut! —conteste jo, amb el vidre de la finestra absixada, —Aparca: aparca acl, que hi ha un lloc.. em proposa, sol-licit, amatent. —Vaig! ti conteste, Estacione el cotxe i m’aprope a ell per doner-l la mi, Somriures de cortesia. Indicis d’afabilitat, Gestos rituals, Paraules acostumades... Pt no. No. Resulta que no. Aquell mati, en comptes d’una sslutacié convencional, previsible, es produeix la revelacié:Xe! Sort que has pogut aparcar. Saps? Es que, acf, dins d'un moment s’ajunten els pares de I'escola amb els qui van al centre de salut i es munta un 17 ea! de por! —Un qué? Com has dit? li demane, sense acabar d’entendre’n express. Un tri rea. —Un trib real?! —pregunte, admiral. Per poe no em eauen les celles, per la sorpresa i ’enlluernament Si, aixd: un tri real. Un rebombori, una rebolica de gent, un sarau... Aef a Callosa es diu molt. Que a Altea no ho dew?No: a Altea no es diu. Ni molt ni poe, mai abans en ma vida no Phavia escoltada l'expressi6, de viva veu. A Callosa en Sarrid, en canvi, es veu que si que és d’ds corrent, entre gent jove i tot. [resulta fascinant, perqué aixd del er real té una histria que es refereix, sens dubte, a questa misteriosa i intrigantfiguracié de I'imaginari popular valencia: el Trib Real. L’eseriptor Victor G. Labrado en parla, del Trib Real, en el seu luxés i suggeridor libre Liegendes valencianes. Criatures magiques de la tradicié oral (2007): «El Trib Real és una colla confuse d’alguns homes i dones que van de nit per 4e crits, cangons i musica de guitars, Ho fan per un edstig que els van imposar perqué, quan vivien entre els anti travessant els nivols, volant i ballant en un remoli arenes i cims de les muntany' ‘aire, surant més amunt de Tes tenien cap mirament per res ni per ningt i ballaven quan celia i quan no, sense importar-los el plor ni el dol dels altres des de fa molt de temps i fins que s'acabara el mén, estan condemnats a complir el desig més enlla [1 Arai per sempr de la propia voluntat, sense ganes, a embafar-se inacabablement de ball i a avortir Pantie plaer»Enel scu libre, Victor Labrado déna noticia de l'existéncia del Trib Real en Ia imaginacié compartida per alguns habitants de la comarca del Comtat, A Planes de la Baronia i a Beniarrés, per exemple, La revelacid, per @ mi, va ser saber que Callosa den Sarria la historia del Trib Real sempre m’ha semblat que apunta al cor d'una curiosissima qualitat de la condicié humana, Es a ‘a tocar de casa, també se’n conserva, vivament, el rastre fantastic del Trib Real. Perqué saber: la mutabilitat de esperti la conseqlientfatiga envers qualsevol Forma de rutina, Altrament formula: la fartera que qualsevol cosa produeix si es practica reiteradament, en excés; avorriment de la monotonia, per més excelsa i flig que aquesta siga 116s que conten i diuen —i diuen i conten— que el Trib Real t&a veure amb bruixes, bruixots, dimonis i dimdnies. Potser 6s per aixd que es pot apa toma a deshores @ casa, després d’haver abusat del viei del ball, de le misica ide la festa, De impressionar molt, enmig, Sixer enmig de la nit foscai silenciosa de les muntanyes: per espantar Ia gent dissoluta que el sileaci de ls muntanya, en Ia foscor de nit, per una senda solitiria —sense mdbil ni cobertura—, aixd d’escoltar dammunt del cap, des del cel, inopinadament, remors i esclaits, cangons i guitares, ralles i erits ‘Sembla que lorigen del Trib Real es va produir en una festa grossa de fadrines i fadrins —vinga de ballar, cantar tocar, cor qué vols cor qué desitges, com sino hi haguera dema—, en un mas prop de la serra de Mariola, Tanmateix, segons diuen, en una casa propera hi havia un vell molt malaltet, a punt de morit-se. I, com que eren persones ereients i religioses van avisar el senyor rector pergue el combregara. Quan el combregat va passar per davant del mas on hi havia quella gran festa, alga, en escoltar la campaneta que I’escold hi feia sonar al davant, va dir: «Xe, pareu un moment, que passa un combregarl» Perd qué havien de parar! Aferrissats estaven, totes i tots, en aquella festa! Vinga la misica, i vinga de cantar i bramar, i vinga de balla, i vinga de moure’s, rodar, flamejar, angulejar i reftegar els cossos! Peré la irreveréncia —Ia falta de respecte a Ia malalta, cl patiment, a mort icl dal del veinat— els va costar cara, Perqué es veu qu i balladors no tocaven ja amb els peus a ‘quan se’n van voler adonar, miisies, cantants, balladores terra: havien quedat condemnats per sempre mai més a cantar, ballarifestejar, sense descans, de forma irredempt, enlairats, fentvoltes pel mén, armant sarau i gresca sense para.El Trib Real es veu que és un eas com un cabis. [té més substincia i més recorregut etnopo’tie— del que pot semblar 4 primera vista. El mateix Victor Labrado, en un treball académic posterior, publica any 2017 (en el libre Excursions, viatges, migracions: etnopoética i mobilitat humana, @ cura de Lluis-Xavier Flores i Joan LLufs Monjo), observava ue en el libre de Josep Coll Muntanyes maleides (1993), sobre legendes dels Pirineus, es recull un relat d’ Andorra en gud un wie toma de estejar una fadrina, ben de nit, i «en el moment d’entrar al loc més estret de I'engorjat, va sentir un gran pet de misica al seu darrere», com «una misteriosa orquestray que anava «tocant els instruments com sifessin una cereavila. Eren el “triple real”, una banda de misies que sota les ordres del dimoni tocaven de nit pels boseos». En aquest mateix libre es recull, també, Ia histdria dels «Balladors empedreits», que no eren sind misies i balladors ‘maleits, que «donen voltes al mén sense parar, de manera que de tant en tant, se senten passar de nit pel eb»: com a castic per no haver parat de ballar, en plena festa major, quan «es va presentara la placa el capelli, portant el vitic per a tun malalo»Sembla evident que el iiple real d’ Andorra i el 17 real de I'amic Joan Ives a Callosa no sén siné una mateixa cosa: el vellilegendari Trib Real. perqué resulta que aquesta intrigant figura del Trib Real apareix ja documentada en la Rondalla de rondailes, escrita V any 1767 per 'ontinyenti Lluis Galiana: «Armen atra brega [..] y hagueren vist vo galavardeus a capollet, que no igualava un trip real s"hi pot Hegir. El passatge es refereix a una greu trifulea un gran avalot— amb la participacié de «galavardeus» (‘persones poe recomanables’) «a capolleb» (‘en gran abundineia i esttets, com els petals dins d'un capoll de flor’) EI mateix Victor Labrado aporta més informacié, sobre el Trib Real, espigolada a partir d'entrevistes fetes any 1996 pels pobles del voltant de ta serra de Mariola: «A Beneixama, ala comarca de l’Aleoid, un jove, Francesc Sartié Camarasa afirma que al seu poble es feia servir express “trib real” significant escdndol, gran avalot» La senyora ‘Teresa Castelld de Beniarés, igualment enregistrada per Victor Labrado, també reconta: «El trib real eren unes ballarines o unes dones o unes bruixes que anaven ballant mig en conill 0 mig nuetes i feliJen molt d'escdndalo, i Déu les va castigar que estigueren sempre pel mén, tota I'eternitat hasta que el mén s'acabara, i encara van pel mén, Inckis @ voltes, quan han armat una escandalera en una casa, diuen “Agd pareix que sige un trib real!"» No molt diferent és el testimoni d’ Anna Lépez Vilaplana, també informant de Labrado: «El trib real era que antes hi havia bruixes. I diu que de nit, aixd seria de temps molt antic, s"ajuntarien i armaven lo que era trib real: que ballaven, que eantaven, que fefijen... les seues coses.» Cutis castic, el del Trib Real: passar I'eteritat sempre de festa; tocant,ballant, cantant. O encara pitjor: «mig en conill 1 mig nuetes»,fent.. ales seues coses». Sempre, amb gust o sense gust, tinguen ganes © no en tinguen: animes i cérpores condemnades a ballari més ballar, cantar i més cantar, fer i tomara fer la eelebracié de la vida i ofrena plaent els cossos, una volta i una altra i una alta, infinitament. Sentenciats a partcipar, a la forga, en un sarau permanent Garant totes les hores de tts els dies —i totes les nits— de totes les setmanes de tots els mesos de tots els anys i de tots els segles de 'eteritat, ‘S’emtén, que els festersirredempls del Trib Real —eom se sol dir «en el pecat porten la peniténcia». Perque la fest perque siga veritable festa, requereix la condicié d'excepcionalitat el trencament de les rutnes, 'exallacié de la singularitat, la percepeié d'experidncia extraordinavia. Una festa permanent, una celebracié monddica, una euforiainvariablement sostinguda no és festa, ni cclebraci6, ni cufbria: és, simplement —fatalment— un castic inquictant, temible, espaordidor. Per aixd convé complementar sempre cl lloable instnt del carpe diem horacié amb la no menys bella i lloable predisposicié a emprendre aixd que podticament es podria designar com el viatge a ftaca. Una vida feta tota instants festius, eufories i feligos seria un plat de suere: un auténtic turment, Perqué la veritable feliitat no resideix estiticament a les platges d"ftaca, siné en la sensaci6 de brisa salobrenca que el moviment del viatge ens fa sentira la cara, al pt, als bragos, als cabells, al eap, al cor —i a cada racé i pee de la pel Ens convé molt recuperar el Trib Real en limaginari popular valencia. Ni que siga per recordar que enll de cada instant efimer —enlla de Iestricte ara i aci, volant i fugay— enim a Iabast el llarg viatge la vida. Que tot no pot ser festai disbauxa sostinguda, ni és sostenible la petmanéncia sempitema. Que cada port ofereix una gent, unes olors, uns _menjars, unes delicies, Que val encara molt Ia pena la utopia: com a meta i dest del vialge que cadasesi Iiurement decidisca, Convé molt, el Trib Real —dic— ni que siga per @ recordar que la veritable feicitat 1¢ a veure amb la facultat, _mutable de I'esperit huma i la conseqiient —i redemptora— fatiga sentinella envers qualsevol forma de repetici6 0 ratina anorreadora, Ah! I també —mira per on— per a comentar oportunament I'actualitat politica i social diltimament reiterada setmana rere setmana: quin trib real tan indecent, tot ag6 que vivim, no troben? Joan BorjaAnuncio quitado. Mostrar detaies Lo més leido AR WD Amblentao en el Rico Pérez pese amo pocas cosas 1 Bargasuda lo suyo para liminar a Intercity Siviero: "Nos vamos que orgllsae” reduce estructura y castes el absorbe su lal de nancial a emplends ps ‘sar Sanchez nyu de hijo prédige: :pcitieadarocontrapess?«° vareseres posible PRODUCTORIA PROBUCTO & CONSULTORIA EL SUR DEL SUR/ OPINIONPuig regala las formasimo Pig y Ca Sincher 7/10/2018 - Aparcada la tasaturistica, el curso politico arranca con las diputaciones y su futuro (y muchas cosas més). No sabemos por qué razén, més allé de la electoral, pero esta vez si que vamos a abordar el tema porque tanto Podemos como el PSPV lo van a plantear en las Cortes Valencianas. Mi opinién aparece en la revista Plaza Alicante de este mes 4c octubre, Albi queda para quin quiera profundizar mas, Pero mis allé del concepto, desi las diputaciones deben ‘mantenerse 0 no -ya les avanzo que yo si soy partidario de su mantenimiento pero con un reset radical-, estén las formas, as formas en este caso del Gobierno valenciano, que han fallado estrepitosamente, Sobre todo por parte del PSPV y del president, Ximo Puig, que debieron (o deben, todavia estin a punto) liderar el debate y Tas negociaciones con el resto de grupos (especialmente, el PP, que es el principal defensor de la institucién provincial tal y como hoy la conocemos) y, sobre todo, con los presidentes de las corporaciones de Alicante y Castell6n, César Sinehez y Javier Moliner, respectivamente Se trata de un cambio transcendental el que persiguen las tes formaciones de izquierda, y que auguro que Ciudadanos también comparte, Se trata de clarificar las competencias; de no hacerse la puileta, de racionalizar, de optimizar y marcar las preferencias de cada institucién, No hay nadie que no esté de acuerdo con todo ello, mas alla del signo politico de cada cual, Defender las diputaciones tal y como estiin actualmente es defender un anacronismo. Por ejemplo, el caso mis sangrante son algunas competencias sanitarias, que son cjecutadas por el Gobiemo valenciano pero que en Alicante 6 Castell6n todavia prestan las diputaciones. Y To mis coherente seria que los centros de salud mental pasaran a manos del departamento de Ana Barcelé, y el Hogar Provincial, al de Ménica Oltra,Pero gguin debe convencer de esta racionalidad?. Pues una ver visos los antecedentes de Tos dceretos de coordinacién turistca y de deportes, ambos tumbados por el TSI y el Tribunal Supremo, seria recomendable que el presidente de la Generalitat, Ximo Puig, convenciera a los presidentes de las instituciones del PP de las bondades del cambio y que se ‘pactara. un cambio tranquilo en el dia a dia de las diputaciones. Seria To igico. ;Que el PP no quiere acuerdo? Siempre Je quedara el argumento @ Puig de que lo ha intentado y que era lo mejor para el funcionamiento del sistema democriticoy para la compenetracin de las administraciones piblicas en la Comunitat Valenciana: I ateneién de los ‘municipios grandes para la Generalitat; los pequefis, para las diputaciones, algo que ala vista de lo que pasa en la de Alicanefalla (Sobre todo por parte del Gabinete de Sanchez, que ha aprovechado todo lo aprovechable para beneficiar a los municipios de su partido, independientemente de si eran grandes 0 pequedios). ero me da la sensacién de que toda va a quedar igual. La reforma saldré; sin consenso, con un victoria pitrica y con recursos judiciales. Y se volverd a fallar en lo nuclear: convencer al contrario (0 al menos intentarlo) de lo que proponesces mejor, que en este caso To es. Sélo hay que ver detsrminadas estructuras y qué uso tienen. Miquel GonzalezLo més leido Ambientazo ene Rico Pérez pseu o pos cosas EL Bargasudalo suyo par linnar a Intercity "1 Banco Sabadelabsorbe su ial de nancacin a empleados para reduce estructura y cates Cisar anche Ia yulia de hijo prédig: :peieadorocontrapeso? RENAL s I 2 3 She Nan etn 4 5NUEVA WEB Y NUEVA APPCuHILA VISTAHERMOSA Noticias relacionadasREACCIONES AL NOMBRAMIENTO DE CESAR SANCHEZ COMO ALCALDABLE de Calp, tras ser apartada por el PP: "Esta maniobra recuerda a la que en su dia CasALVARO SORIA Puig afirma que el caso Azud "no deberia" penalizarle en las elecciones autonémicas ALICANTE LAZA EL PP DECIDE RELEVAR ALA ACTUAL ALCALDESA, ANA SALA (César Sanchez volverd a ser candidato a la Alealdia de Calp MIQUEL GONZALEZ