01 Homeostasi TEORIAesther

Curs 23-24
HOMEÒSTASI
1.1 Concepte de fisiologia
1.2 Medi intern i homeòstasi. Líquids intracel·lulars i intercel·lulars: medi intern
1.3 Transport de substàncies a través de membrana
1.4 Osmolaritat i tonicitat. Potencial de membrana en repòs
1.5 Comunicació intercel·lular. Vies de senyal. Molècules de senyal
1.6 Vies de control: respostes i vies de retroalimentació
12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 1

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
HOMEÒSTASI
OBJECTIUS D’APRENENTATGE
• Comprendre el concepte d’homeòstasi, mecanismes per la seva regulació i quina

importància té el fet del seu desequilibri en el desenvolupament de la malaltia.
• Conèixer els mecanismes i efectors involucrats en els processos de transport de la
membrana cel·lular.
• Entendre el concepte de potencial de membrana.
• Saber els diferents mecanismes de comunicació que fa servir l’organisme per mantenir la
homeòstasi.

FisiologIa Humana –2023-24
Nota legal
Dado el carácter y la finalidad exclusivamente docente y eminentemente

ilustrativa de las explicaciones en clase de esta presentación, el autor se acoge
al artículo 32 de la Ley de propiedad intelectual vigente, respecto al uso parcial
de obras ajenas tal como imágenes, gráficos u otro material contenido en las
diferentes diapositivas.
Todas las imágenes presentadas se incluyen como citas necesarias para

ilustrar las explicaciones de esta clase.

CONCEPTE DE FISIOLOGIA
FISIOLOGIA : estudi del funcionament normal d’un organisme viu i de
les parts que el composen, inclosos tots els processos físics i químics.
PELL
(I ALTRES EPITELIS) ÒRGANS
SEPAREN
CÈL·LULES
+
MEDI MEDI FLUIDS
EXTERN INTERN

CONCEPTE DE FISIOLOGIA
L’organisme està format per un conjunt de

sistemes i aparells que treballen conjuntament
per mantenir el nostre medi intern estable.
QUÈ ESTUDIAREM A FISIOLOGIA?

Com funcionen i com es comuniquen els diferents òrgans i
sistemes per mantenir el nostre medi intern estable.

MEDI INTERN I HOMEÒSTASI
PLURICEL·LULARS
MEDI INTERN
UNICEL·LULARS
Membrana
cel·lular
MEDI
INTERN
nutrients
O2 MEDI
EXTERN
rebuig
CO2

MEDI INTERN
PELL TEMPERATURA
(I ALTRES EPITELIS)
SEPAREN pH
NIVELLS OXIGEN
MEDI MEDI
CONCENTRACIÓ D’IONS Claude Bernard con pupilos y discípulos (1899), por Léon Lhermitte
EXTERN INTERN
CONCENTRACIÓ DE GLUCOSA La constància del medi intern és la
condició indispensable pel manteniment
de la vida lliure i independent.
1860 Claude Bernard
HOMEOSTASI
Llista paràmetres per la regulació del
“semblant” “condició”
medi intern: HOMEOSTASI
1929 Walter B. Cannon

Ejercicio
Reposo
L’HOMEÒSTASI
manté les Part ∼ 80/120 Part 120/220
variables
fisiològiques en Ejercicio
un intèrval Reposo
Reposo
determinat
segons les FC ∼ 60 FC = 120-140
necessitats de
l’organisme.
Ejercicio
Reposo
Ejercicio FR ∼ 15 FR = 28-30

Causa externa
HOMEOSTASI Químics tòxics
Virus i bacteris
Equilibri dinàmic de l’organisme que manté la Traumatisme físic
Causa interna
composició química i temperatura estable tot Càncer o tumor
Autoimmune
i els canvis del medi extern. Trastorns hereditaris
Tots els sistemes, òrgans i teixits

FISIOLOGIA
contribueixen a mantenir aquestes condicions
constants en el medi intern.
En aquesta assignatura volem entendre de FISIOPATOLOGIA
quina manera cada òrgan i teixit contribueix

en el procés de l’homeòstasi.

Per mantenIr el medi intern en condicions estables i l’HOMEOSTASI, el cos ha de mantenir
L’EQUILIBRI DE MASSES.
MEDI INTERN
LLEI DE
L’EQUILIBRI DE MASSES
Perquè la quantitat d’una substància
dins del cos es mantingui constant, cal
que qualsevol substància que hi
afegim es compensi amb una sortida
equivalent d’aquella mateixa
Intercanvi amb l’exterior s’ha de substància.
mantenir en equilibri.
Equilibri entre entrada i

sortida de substàncies.

INGESTA D’AIGUA PÈRDUA D’AIGUA:

Suor
PRODUCCIÓ D’AIGUA PEL orina
METABOLISME

COM ES CONTROLA L’HOMEOSTASI? LOCAL
A nivel local o a nivell de tot l’organisme (sistèmics). ↓[O2]a un teixit  + mecanismes augmenta el flux
sanguini a aquella zona  pot arribar més oxigen
SISTÈMICS
SISTEMA
ENDOCRÍ
I NERVIÓS

LÍQUIDS DEL MEDI INTERN
DIFERENT COMPOSICIÓ ENTRE LIC I LEC
COMPOSICIÓ ESTABLE MEDI INTERN (DESEQUILIBRI) NECESSÀRIA PEL
NO VOL DIR EQUILIBRI QUÍMIC FUNCIONAMENT CEL·LULAR
↔
equilibri dinàmic
desequilibri químic
SANG (PLASMA) LÍQUID INTERSTICIAL
(entremig de les cèl·lules)
APROX 1/3 DEL APROX 2/3 DEL LÍQUID

LÍQUID DEL COS DEL COS ESTÀ DINS LES
25% 75% ESTÀ AL LEC CÈL·LULES
AIGUA CORPORAL AIGUA CORPORAL
LÍQUIDS DEL MEDI INTERN
Líquids
Aprox
40% 5L
LIC
2/3
Sòlids 28L
Pes
corporal
70Kg
LEC 1/3
Líquids 3,5L 14L
60%
PLASMA Líquid
intersticial
10,5L
1/4 3/4
TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES A TRAVÉS DE MEMBRANA
SOLUTS DISSOLTS EN AIGUA
SOLUTS REPARTITS ENTRE SUBSTÀNCIES QUE

LIC I LEC SEGONS SI PODEN ATRAVESSEN LLIUREMENT
CREUAR LES MEMBRANES LES MEMBRANES (DIFONEN)
MEMBRANA SUBSTÀNCIES QUE NO

ATRAVESSEN LLIUREMENT
(CALEN TRANSPORTADORS)

MOLÈCULES HIDROFÒBIQUES (LIPÍDIQUES)
SUBSTÀNCIES QUE
ATRAVESSEN
MOLÈCULES PETITES SENSE CÀRREGA  O2 CO2
LLIUREMENT LES
MEMBRANES
DIFUSIÓ SIMPLE
MEMBRANA MOVIMENT DE MOLÈCULES A FAVOR DE GRADIENT= DIFUSIÓ SIMPLE
COMPARTIMENT ↑ CONCENTRACIÓ  COMPARTIMENT ↓ CONCENTRACIÓ

SUBSTÀNCIES QUE
ATRAVESSEN
LLIUREMENT LES
MEMBRANES CANALS IÒNICS
DIFUSIÓ SIMPLE AIGUA PLENS D’AIGUA
MEMBRANA
SUBSTÀNCIES QUE NO
MOLÈCULES POLARS (EXCEPTE L’AIGUA)
ATRAVESSEN
LLIUREMENT
MOLÈCULES HIDROFÍLIQUES
TRANSPORT
MEDIAT PER MOLÈCULES AMB CÀRREGA
PROTEÏNES

SUBSTÀNCIES QUE
ATRAVESSEN
LLIUREMENT LES
MEMBRANA
SUBSTÀNCIES QUE NO
MOLÈCULES POLARS (EXCEPTE L’AIGUA)
ATRAVESSEN
LLIUREMENT
TRANSPORT
PROTEÏNES CANALS IÒNICS cas especial:
Pas d’ions per DIFUSIÓ SIMPLE
 molècules apolars
 sense càrrega
 hidrofòbiques= PROTEÏNES
=lipofíliques CANAL IÒNIC/ TRANSPORTADORES
AQUAPORINES
DIFUSIÓ
DIFUSIÓ SIMPLE FACILITADA
DIFUSIÓ TRANSPORT ACTIU

Pas d’ions i aigua de manera molt ràpida
CANALS IÒNICS
CANALS OBERTS CANALS DE COMPORTA
 Canals gairebé sempre tancats.
 Permet pas selectiu d’ions.
LEC Aquaporines  S’obren davant un estímul
Canals de Na+ concret (elèctric, químic o
Canals de Ca2+
mecànic).
Canals de K+
LIC
Canals de Cl-
CANALS REGULATS CANALS REGULATS PER CANALS AMB
 Canals oberts la major part del PER VOLTATGE COMPORTA QUÍMICA COMPORTA MECÀNICA
temps (canals permeables o de
“leak”= de fuga).
 Reben nom segons la molècula que
deixen passar. Estat elèctric de Estímul: lligand extracel·lulars Canvis físics:
la cèl·lula o missatger intracel·lular temperatura/tensió
 molècules apolars
 sense càrrega
 hidrofòbiques= PROTEÏNES
=lipofíliques CANAL IÒNIC/ TRANSPORTADORES
AQUAPORINES
TRANSPORT MEDIAT PER PROTEÏNES
DIFUSIÓ
La majoria de molècules són DIFUSIÓ SIMPLE FACILITADA ATP
lipòfobes o tenen càrrega, necessiten
transport mediat per proteïnes DIFUSIÓ TRANSPORT ACTIU

PROTEÏNES TRANSPORTADORES
Canal
obert cap
al LEC
 Uneixen molècules específiques o grups de
molècules similars.
 Permeten el pas de molècules més grans.
 Les mouen a través de la membrana canviant la
conformació del transportador.
 El canvi de conformació fa que el transport sigui més
lent.
Canal  Mai formen conducte continu de LIC amb LEC (els

obert cap
al LIC canals si).

DIFUSIÓ FACILITADA
 Permet en el pas de molècules HIDROFÍLIQUES.
 Transportadors específics (Ex: Glucosa, aminoàcids)
 Pas de molècules a favor de gradient de concentració (fins equilibri de concentració).
 Transport sense despesa d’energia.
 Arriben a la saturació (la velocitat o

capacitat màxima de transport)
depèn del número de
transportadors.

TRANSPORT ACTIU
 Permet en el pas de molècules HIDROFÍLIQUES.
 Transportadors específics
 Pas de molècules EN CONTRA de gradient de concentració. Crea desequilibri de concentracions.
 Transport AMB despesa d’energia que ve de l’ATP de manera directa o indirecta:
TRANSPORT ACTIU PRIMARI TRANSPORT ACTIU SECUNDARI
ATP ADP+Pi
ATPases o BOMBES
energIa potencial acumulada en el
gradient de concentració

TRANSPORT ACTIU PRIMARI
BOMBA Na+ - K+ ATPasa
LEC
 Transportador més important.
 Consumeix 30% de l’ATP produït per les cèl·lules.
LIC
 Treu 3 ions Na+ i entra 2 ions K + (ANTIPORT)
 Manté el gradient de concentració diferent en Na+ i K + entre LIC i LEC.
TRANSPORTADORS ACTIUS PRIMARIS
BOMBES o ATPases

TRANSPORT ACTIU SECUNDARI
ATP
 Tipus de transport que aprofita l’energia cinètica BOMBA Na+ - K+ ATPasa
emmagatzemada en el gradient de concentració creat pel
transport primari per ajudar a moure altres molècules. ↑[ Na+] ↓[ Glucosa]
 Sempre implica 2 molècules que poden moure’s en la mateixa
direcció (SIMPORT) o en direccions contràries (ANTIPORT). LEC
 No són reversibles.
SGLT
TRANSPORT DE GLUCOSA LIC
Difusió facilitada
Transport actiu secundari (simport) ↓[ Na+] ↑[ Glucosa]
TRANSPORT ACTIU SECUNDARI
TRANSPORTADORS ACTIUS SECUNDARIS

 Tipus de transport que aprofita l’energia cinètica
emmagatzemada en el gradient de concentració creat pel
transport primari per ajudar a moure altres molècules.
 Sempre implica 2 molècules que poden moure’s en la mateixa
direcció (SIMPORT) o en direccions contràries (ANTIPORT).
 No són reversibles.
 La majoria aprofiten el gradient de concentració del sodi.

TRANSPORT ACTIU PRIMARI TRANSPORT

ACTIU
SECUNDARI
BOMBA
Na+ - K+
ATPasa

ENDOCITOSI: Moviment de substàncies cap a dins de la cèl·lula
ENDOCITOSI
FAGOCITOSI PINOCITOSI mediada per receptor
Clathrin
EXOCITOSI
Moviment de substàncies cap a fora de
la cèl·lula (hormones, neurotransmissors)
Sovint alliberament regulat per Calci
intracel·lular
TRANSCITOSI: Moviment a través de la cèl·lula endotelial

SUBSTÀNCIES QUE
ATRAVESSEN
LLIUREMENT LES
MEMBRANA
SUBSTÀNCIES QUE NO
MOLÈCULES POLARS (EXCEPTE
ATRAVESSEN
L’AIGUA)
LLIUREMENT
TRANSPORT
PROTEÏNES

OSMOLARITAT I TONICITAT
MOVIMENT DE MOLÈCULES A FAVOR DE MOVIMENT DE MOLÈCULES D’AIGUA EN RESPOSTA A UN
GRADIENT DE CONCENTRACIÓ DEL SOLUT GRADIENT DE CONCENTRACIÓ DE SOLUT
(si la membrana és permeable a la molècula) (si la membrana és permeable a l’aigua i no ho és al solut)
DIFUSIÓ SIMPLE OSMOSI
MEMBRANA
PERMEABLE AL MEMBRANA
SOLUT PERMEABLE A
L’AIGUA
COMPARTIMENT COMPARTIMENT
↑ CONCENTRACIÓ ↓ CONCENTRACIÓ COMPARTIMENT COMPARTIMENT
DE SOLUT DE SOLUT ↓ CONCENTRACIÓ ↑ CONCENTRACIÓ
MOVIMENT DEL SOLUT
DE SOLUT DE SOLUT
MOVIMENT DE L’AIGUA
Moviment passiu per diluir la
Fins igualar concentracions. solució més concentrada.

NO EQUILIBRI OSMÒTIC
El cos humà es
EQUILIBRI OSMÒTIC PRESSIÓ OSMÒTICA:
troba en
Força que cal aplicar per
EQUILIBRI contrarestar l’osmosi
OSMÒTIC (atm o mmHg).
OSMOSI És la manera de mesurar
Moviment passiu de l’aigua quantitativament l’osmosi.
per diluir la solució més
concentrada.

CONCENTRACIÓ DE SOLUT CONCENTRACIÓ DE SOLUT
EN SOLUCIONS QUÍMIQUES EN SOLUCIONS BIOLÒGIQUES
NaCl és una molècula però en solució es dissocia en 2 ions:

MOLARITAT (mols/L): Na+ i Cl- i tots dos contribueixen a l’osmolaritat
número de mols (molècules)
del solut dissolts en un OSMOLARITAT: número de
volum determinat de partícules osmòticament actives
solució. en 1 L de solució
1 mol
=
6,02·1023 molècules
OSMOLARITAT normal
del medi intern és aprox.
300 mOsM=300 mOsm/L

En biologia/fisiologia sovint farem servir aquests prefixos grecs:
HIPER- ISO- HIPO-
Per sobre de... Igual que... Per sota de...
Hiperglucèmia Isoosmòtic Hiponatrèmia

(Isostar)
Hipertensió Hipoacúsia
Hiperactiu Hipodermis
Isovolumètric (igual volum)

SOLUCIÓ A és HIPOOSMÒTICA respecte B

(1 L de A té menor nº de partícules
osmòticament actives que B)
En el cas de comparar la SOLUCIÓ B és HIPEROSMÒTICA respecte A

concentració de dues (1 L de B té major número de partícules
solucions: osmòticament actives que A)
ISOOSMÒTIQUES
Solució A i B tenen igual número de
partícules osmòticament actives per
litre de solució

TONICITAT: la capacitat d’una solució per modificar el volum d’aigua d’una cèl·lula.
Sempre es defineix la tonicitat d’una solución respecte una cèl·lula.
SOLUCIÓ A SOLUCIÓ C SOLUCIÓ B

Entra aigua
Surt aigua
↓ Volum de la cèl·lula (es retreu) Volum de la cèl·lula ↑ Volum de la cèl·lula (s’infla, pot reventar)
SOLUCIÓ A ÉS HIPERTÒNICA No varia el volum SOLUCIÓ B ÉS HIPOTÒNICA
(solució A té més concentració de SOLUCIÓ C ÉS ISOTÒNICA (igual (solució B té menor concentració de
soluts que el citosol) concentració que el citosol) soluts que el citosol)
POTENCIAL DE MEMBRANA EN REPÒS
Les proteïnes de transport actiu de membrana
creen un gradient elèctric i químic, GRADIENT Generen un POTENCIAL DE MEMBRANA
ELECTROQUÍMIC entre el LIC i LEC.
CONCEPTES D’ELECTRICITAT
+ _ Iones
+ _
Lípidos de membrana Moléculas de agua
En un àtom, per cada Les càrregues Separar Els lípids de les L’aigua és bona
càrrega positiva n’hi ha iguals es càrregues membranes són conductora de
una de negativa. repel·leixen i les necessita aïllants que càrregues elèctriques.
El cos és elèctricament oposades energia. eviten moviment Permet el moviment
neutre en conjunt. s’atreuen. de càrregues a lliure de càrregues.
través seu.

Equilibri elèctric Desequilibri elèctric LEC LIC
BOMBA Na+ - K+
 El transport d’ions cap a un costat de la membrana genera una

diferència de càrregues (gradient elèctric) o diferència de
potencial elèctric o POTENCIAL DE MEMBRANA (Vm).
 Per convenció el Vm es mesura respecte l’exterior i se li dona el
valor de zero de referència.
 Totes les cèl·lules del cos tenen un potencial de membrana.

 El potencial de membrana es mesura en volts (V) o mil·livolts (mV).

 Per convenció el Vm es mesura respecte l’exterior i se li dona el valor de zero de referència (0 mV).
 El LIC és negatiu respecte el LEC (-40 a -90 mV).
 El Vm pot canviar amb el moviment de pocs ions

Potencial d’equilibri del K+ -90mV
Imaginem una cèl·lula
impermeable als ions que conté. 5mM
La posem en una solució
elèctricament neutra de Na+ i Cl- 150mM
-90mV
Si la cèl·lula tingués un porus per
on passessin ions K+, aquests
sortirien per igualar la
concentració de K + dins i fora
(interior es quedaria més negatiu)
L’interior negatiu atrauria el K+

cap a dins. El Vm en el qual el
gradent elèctric s’oposa al
gradent químic d’un ió, és el
potencial d’equilibri per aquell
ió.
 El Vm que contrarresta el gradent de concentració d’un ió, és el potencial d’equilibri per aquell ió (Eió).
 El Vm de la cèl·lula ha de tenir en compte els diferents ions que hi ha dins i fora. S’agafen els més
abundants i que més contribueixen a aquest Vm (equació de Goldman)
No cal saber-la
 El potencial de repòs de la membrana (-70 mV) ve determinat per:

1. Bomba Na/ K+ (genera gradient electroquímic)
2. Permeabilitat de les cèl·lules als diferents ions
(40 vegades més permeables al K+ que al Na+ 
les cèl·lules tenen molts canals de fuga pel K+ )
Potencial de repòs proper al potencial d’equilibri pel K+ (-90mV)
 El moviment de pocs ions suposa canvis significatius en el potencial de membrana (Vm)
 Els canvis en el Vm es deuen principalment al moviment de 4 ions: K+ , Na+, Cl-, Ca2+

 En condicions de potencial de membrana en repòs la cèl·lula és:
o Poc permeable als ions més concentrats al LEC (Na+, Cl-, Ca2+ )
o Bastant permeable a l’ió més concentrat al LIC (K+ )
 Si canvia la permeabilitat per algun d’aquests ions (s’obren canals) els ions es mouran i generaran canvis al
Vm ↑[Ca2+ ]
↓[Ca2+ ]

Ca2+ Na+ Cl- K+
LEC ➊ ➋ ➌ ➍
LIC
Ca+ Na+ Cl- K+
Entrada d’ions Entrada d’ions Sortida d’ions
positius negatius positius
➊➋ ➎ ➌➍
L’interior es fa més positiu, L’interior es fa més negatiu,
potencial de membrana potencial de membrana
menys negatiu més postitiu Normalment la cèl·lula és força permeable al K+,
Despolarització si es tanquen canals de K+ (diminueix la
Hiperpolarització
de la membrana permeabilitat pel K+) s’acumulen ions K a dins i
de la membrana
també es produeix una despolarització ➎

 Els canvis en el Vm deguts al moviment d’ions generen senyals elèctriques als teixits excitables i als no excitables
 Les cèl·lules beta del pàncrees

detecten els nivells de glucosa en
sang
 L’alliberament d’insulina per les

cè·lules beta depèn de diferents
processos de membrana:
- Difusió facilitada de glucos

- Obertura i tancament de canals iònics
mediats per lligand
- Activació de canals iònics depenents
de voltatge
- Canvis al potencial de membrana
- Exocitosi

COMUNICACIÓ INTERCEL·LULAR
 Les cèl·lules del cos es comuniquen de manera ràpida a través de senyals elèctriques (variacions del Vm)
i químiques (molècules secretades per les cèl·lules)
 La comunicació entre cèl·lules pot ser:
Entre cèl·lules properes Entre cèl·lules molt allunyades

COMUNICACIÓ LOCAL COMUNICACIÓ A LLARGA DISTÀNCIA
Centímetros/metros
Les cèl·lules que reben una senyal  CÈL·LULA DIANA

COMUNICACIÓ LOCAL
Unions en fenedura Senyals depenents Senyals autocrines i
(hendidura) (gap junctions) de contacte paracrines
Permeten el pas d’ions i molècules Cal la unió específica de molècules Una substància química alliberada
petites de la superficie de 2 cèl·lules per una cèl·lula actua sobre la zona
(ATP, AAs, AMPc) propera a ella.
Connexon
Ex: Musculatura llisa i cardíaca Ex: Stma. Immune i desenvolupament Ex: Respostes inflamatòries

COMUNICACIÓ A LLARGA DISTÀNCIA
SISTEMA ENDOCRÍ SISTEMA NERVIÓS CITOQUINES
Utilitza senyals elèctriques i
químiques, com: Molècules locals que poden actuar
Utilitza senyals químiques: NEUROTRANSMISSORS com a senyals a llarga/curta
HORMONES distància.
NEUROMODULADORS
NEUROHORMONES
-síntesi sota demanda

-no alliberades per
cèl·lules específiques
VIES DE SENYALITZACIÓ
Per què unes cèl·lules responen a les senyals i altres no?
Les cèl·lules responen a una senyal Els receptors poden estar a la membrana o al citoplasma.
química (LLIGAND) a través de ❶ Intracellular signal receptors ❷ Cell membrane receptors
proteïnes receptores (RECPETOR)

L’activació del receptor pel lligand
desencadena una resposta dins de la
cèl·lula (SENYAL INTRACEL·LULAR) que
afectarà a proteïnes intracel·lulars que La transmissió d’informació
mediaran una RESPOSTA CEL·LULAR. d’un costat a l’altre de la

membrana és la
TRANSDUCCIÓ DE LA SENYAL

La transducció de la senyal és el procés pel qual una molècula extracel·lular de senyalització activa un
receptor de membrana que modifica molècules intracel·lulars per generar una resposta.
PRIMER MISSATGER
(hormona, neurotransmissor, citoquina, neuromodulador)
❶ Adenilat ciclasa (AC)

Enzim amplificador
❷ Fosfolipasa C (PLC)
❶ AMPc
Cascada
intracel·lular ❷ GMPc
(enzimàtica) de ❸ Inositol trifosfat (IP3)
segons missatgers ❹ Diacilglicerol (DAG)
❺ Ió Ca2+
❶ Proteïna quinasa A (PKA)

Efectors ❷ Proteína quinasa C (PKC)
➌ Altres efectors (canals, etc…)

La transducció de la senyal és el procés pel qual una molècula extracel·lular de senyalització activa un
receptor de membrana que modifica molècules intracel·lulars per generar una resposta.
PRIMER MISSATGER
(hormona, neurotransmissor, citoquina, neuromodulador)
❶ Adenilat ciclasa (AC)

Enzim amplificador
❷ Fosfolipasa C (PLC)
Cascades d’activació
Cascada ❶ AMPc permeten regular la via
intracel·lular ❷ GMPc en diferents punts.
(enzimàtica) de ❸ Inositol trifosfat (IP3)
segons missatgers ❹ Diacilglicerol (DAG)
❺ Ió Ca2+ Permeten amplificar la
senyal.
❶ Proteïna quinasa A (PKA)
Efectors ❷ Proteína quinasa C (PKC)
➌ Altres efectors (canals, etc…)

RECEPTORS Categories of membrane receptors
❷
❶
❹
❸
➢ Mecanismos para detener las vías de

señalización:
SINAPSIS Proteïnes Les proteïnes Canvis al ❶ Degradación
entre QUINASA G poden ser citoesquelet
neurones (receptor activadores o realcionats ❷ Eliminación por transportadores
de la inhibidores amb migració
Insulina) dels enzims cel·lular ❸ Endocitosis
intracel·lulars
❹ Inactivación

VIES DE CONTROL
La regulació de l’homeòstasi necessita sistemes de control que s’activin quan una variable es desvïi
dels seus valors òptims i es posin en marxa mecanismes per reestablir-lo.
SISTEMES DE
CONTROL LOCAL SISTEMES DE
CONTROL A LLARGA
DISTÀNCIA
↓ O2
↑ CO2
(CONTROL REFLEX)
Flujo
sanguíneo Canvis sistèmics, comunicació
Señal química a llarga distància, coordinació
LOCAL
i respostes allunyades
↑Flujo
sanguíneo

VIES DE CONTROL
Un sistema de CONTROL REFLEX és una
resposta de retroalimentació (la resposta
modifica l’estímul)

VIES DE CONTROL
RETROALIMENTACIÓ RETROALIMENTACIÓ
NEGATIVA POSITIVA
Els sistemas de control reflex que són

Els sistemas de control reflex que són nanses de nanses de retroalimentació positiva són
retroalimentació negativa són HOMEOSTÀTICS. FISIOLÒGICS però no homeositàtics.

VIES DE CONTROL
GLUCÈMIA PRESIÓN CALCEMIA PRESIÓN
ARTERIAL PARCIAL CO2

VIES DE CONTROL
RETROALIMENTACIÓ
POSITIVA
Els sistemas de control reflex que són

nanses de retroalimentació positiva són
FISIOLÒGICS però no homeostàtics.


01 Homeostasi TEORIAesther

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

01 Homeostasi TEORIAesther

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs 23-24

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 1

• Comprendre el concepte d’homeòstasi, mecanismes per la seva regulació i quina

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 2

Dado el carácter y la finalidad exclusivamente docente y eminentemente

Todas las imágenes presentadas se incluyen como citas necesarias para

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 3

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 4

L’organisme està format per un conjunt de

QUÈ ESTUDIAREM A FISIOLOGIA?

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 5

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 6

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 7

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 8

Tots els sistemes, òrgans i teixits

En aquesta assignatura volem entendre de FISIOPATOLOGIA

quina manera cada òrgan i teixit contribueix

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 9

Equilibri entre entrada i

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 10

INGESTA D’AIGUA PÈRDUA D’AIGUA:

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 11

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 12

APROX 1/3 DEL APROX 2/3 DEL LÍQUID

SOLUTS DISSOLTS EN AIGUA

SOLUTS REPARTITS ENTRE SUBSTÀNCIES QUE

MEMBRANA SUBSTÀNCIES QUE NO

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 15

MOLÈCULES HIDROFÒBIQUES (LIPÍDIQUES)

MEMBRANA MOVIMENT DE MOLÈCULES A FAVOR DE GRADIENT= DIFUSIÓ SIMPLE

COMPARTIMENT ↑ CONCENTRACIÓ  COMPARTIMENT ↓ CONCENTRACIÓ

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 16

MOLÈCULES HIDROFÒBIQUES (LIPÍDIQUES)

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 17

MOLÈCULES HIDROFÒBIQUES (LIPÍDIQUES)

DIFUSIÓ TRANSPORT ACTIU

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 19

TRANSPORT MEDIAT PER PROTEÏNES

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 21

Canal  Mai formen conducte continu de LIC amb LEC (els

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 22

 Arriben a la saturació (la velocitat o

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 23

TRANSPORT ACTIU PRIMARI TRANSPORT ACTIU SECUNDARI

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 24

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 25

TRANSPORT DE GLUCOSA LIC

TRANSPORTADORS ACTIUS SECUNDARIS

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 27

TRANSPORT ACTIU PRIMARI TRANSPORT

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 28

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 30

MOLÈCULES HIDROFÒBIQUES (LIPÍDIQUES)

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 31

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 32

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 33

NaCl és una molècula però en solució es dissocia en 2 ions:

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 34

HIPER- ISO- HIPO-

Per sobre de... Igual que... Per sota de...

Hiperglucèmia Isoosmòtic Hiponatrèmia

12/9/2023 Departament d’Infermeria Fonamental i Clínica 35

SOLUCIÓ A és HIPOOSMÒTICA respecte B