L'escolarització Com A Mecanisme D'integració Dels Alumnes Estrangers

Anuari de l'Educació de les Illes Balears.
2 0 0 9
L'escolarització com a mecanisme

d'integració dels alumnes estrangers
Luis Vidaha Fernandez
138
Anuari de l'Educació de les Illes Balears
RESUM
La finalitat bàsica d'aquest article és reflexionar sobre els recursos de l'escolarització i l'eficàcia que tenen,
en el context de les Illes Balears, en la línia d'afavorir una distribució més equitativa dels alumnes estrangers
en la xarxa de centres finançats amb fons públics (públics i concertats).
La nostra tesi, repetida de manera persistent en els anuaris anteriors, sosté la importància d'aquest fet per
millorar la integració dels alumnes procedents de famílies immigrades a l'arxipèlag.
I, com ja és habitual de la nostra col·laboració en l'Anuari, presentam les dades evolutives dels alumnes
estrangers per poder-ne fer una prospectiva temporal.
RESUMEN
La fnalidad bàsica de este articulo es reflexionar sobre los recursos de la escolarización y la efcacia que
tienen, en el contexto de las Islas Baleares, en la línea de favorecer una distribución màs equitativa de los
alumnos extranjeros en la red de centros i nanciados con fondos públicos (públicos y concertados).
Nuestra tesis, repetida de manera persistente en los anuarios anteriores, sostiene la importancia de este
hecho para mejorar la integración de los alumnos procedentes de familias inmigradas al archipiélago.
Y como ya es habitual en nuestra colaboración en el Anuario, presentamos los datos evolutivos de los
alumnos extranjeros para poder realizar una prospectiva temporal.
I. E V O L U C I Ó DELS A L U M N E S ESTRANGERS A LES ILLES B A L E A R S EL CURS

2008/2009
1.1. L e s d a d e s d e m o g r à f i q u e s g e n e r a l s
L'INE xifrava, el mes de gener de 2008, en 1.030.650 el n o m b r e d'habitants residents a la c o m u n i t a t

a u t ò n o m a de les Illes Balears; un any després, la població havia augmentat fins a 1.072.844 habitants.
Per o b s e r v a r les taxes de c r e i x e m e n t de la població de les Illes Balears (quadre 1) cal r e t r o c e d i r

i n s a l'any 2 0 0 2 , que és quan t r o b a m un c r e i x e m e n t tan s i g n i i c a t i u del n o m b r e d'habitants a les
Illes c o m el de l'exercici 2008, malgrat les manifestacions de la crisi econòmica. A q u e s t augment del
4,09% de la població es t r a d u e i x , en xifres absolutes, en 42.194 residents més: 32.966 d'estrangers
i 9.328 d'espanyols.
N o v a m e n t , per tant, la f o r t a i m m i g r a c i ó estrangera continua sent l'element demogràfic clau per

e n t e n d r e la taxa de c r e i x e m e n t anual de la població.
139
Anuari de l'Educació de les Illes Balears. 2 0 0 9
QUADRE I. TAXA DE CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

(2000-2008)
Any Taxa de creixement de la població de les Illes Balears (%)
2000 2,9
2001 3,9
2002 4,36
2003 3,31
2004 0,81
2005 2,94
2006 1,82
2007 2,96
2008 4,09
Font: IBAE
Si establim una primera diferenciació de la població per lloc de naixement, trobam la classificació següent:
GRÀFIC 1 : POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS PER LLOC DE NAIXEMENT;

ANY 2008
54%
46%
Illes Balears
D'altres comunitats
autònomes i de l'estranger
Font: Vidana 2009
En t o t a l , 579.868 residents han nascut a les Illes i representen el 55,04% dels habitants. En canvi,
502.976 residents han nascut f o r a de l'arxipèlag i representen el 45,96 % dels habitants de les Illes.
Per t a n t , la paritat e n t r e nascuts a l'arxipèlag i a altres indrets és mes palpable de cada any, la qual
cosa situa l'arxipèlag de les Balears e n u n a s i t u a c i ó s i n g u l a r d e s d e l p u n t d e v i s t a s o c i o l ò g i c
i multicultural.
Si fem la diferenciació per nacionalitats, observam un increment percentual de dos punts del n o m b r e de
residents estrangers respecte de l'exercici anterior i en relació amb la població de nacionalitat espanyola;
140
aquesta tendència s'explica per la continuïtat de la immigració procedent d'altres països. Així, 849.808
(79,21%) membres de la població tenen la nacionalitat espanyola; l'any 2007, eren el 81,54%.
Un t o t a l de 223.036 (20,78%) individus de la població són de nacionalitats estrangeres; l'any 2007,

representaven un 18,45%.
GRÀFIC 2 : POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS PER NACIONALITATS;

ANY 2008
Població espanyola
Població estrangera
FontiVidana 2009
A i x í doncs, l'augment c o n t i n u de la població respon a l'arribada de residents estrangers a les Illes

de manera m o l t destacada, malgrat la crisi e c o n ò m i c a . En molts de casos, es t r a c t a de reagrupament
familiar i d'altres nouvinguts que s'han instal·lat aquí, o bé perquè desconeixen que hi ha crisi i els
efectes que t é en el m ó n , o bé perquè als països d'origen la situació és encara pitjor.
Per àrees de procedència mundial, p o d e m detallar l'increment de la població estrangera a les Illes
de la manera següent:
QUADRE 2. POBLACIÓ ESTRANGERA A LES ILLES,

PER ÀREES DE PROCEDÈNCIA MUNDIALS; ANY 2008
Àrea mundial Població de les Illes
Unió Europea 113.595 50,93
Europa no comunitària 5.212 2,33
Amèrica 67.097 30,08
Àfrica 30.190 13,53
Àsia 6.752 3,02
Font: INE
141
C o m p o d e m o b s e r v a r al quadre 2, el m o d e l dual de la i m m i g r a c i ó estrangera a les Illes es fa palès

en les dades a n t e r i o r s : els residents p r o c e d e n t s de la U n i ó Europea i de l'Europa n o c o m u n i t à r i a
representen el 5 3 % del t o t a l de la població estrangera de les Illes, i la resta (47%) es d i s t r i b u e i x de
la manera següent: p r o c e d e n t s del c o n t i n e n t americà (30%), de l'africà (14%) i de l'asiàtic (3%).
A l quadre 3 recollim les nacionalitats per i m p o r t à n c i a numèrica de residents. Les tres més destacades
són l'alemanya, la britànica i la m a r r o q u i n a . Seguidament, un c o n j u n t de països llatinoamericans
representen un n o m b r e de residents significatiu i, en el q u a r t lloc, situam els provinents de països
de l'Europa de l'Est, c o m són Romania, Bulgària, Polònia, etc.
QUADRE 3. NACIONALITATS PRINCIPALS DE LA POBLACIÓ

ESTRANGERA RESIDENT A LES ILLES BALEARS; ANY 2008
País Residents a les Illes
Alemanya 33.028
Regne Unit 22.055
Marroc 20.675
Itàlia 14.171
Equador 13.538
Argentina 12.328
Romania 10.330
Colòmbia 9.985
Bolívia 8.298
Bulgària 7.985
França 7.876
Uruguai 4.948
Brasil 4.053
Polònia 3.513
Xina 3.486
Xile 2.994
Nigèria 2.769
Senegal 2.593
Portugal 2.367
Cuba 2.224
Paraguai 2.106
Perú 1.878
República Dominicana 1.646
Ucraïna 1.211
Veneçuela 1.157
Rússia 1.070
Pakistan 391
Oceania 190
Font: INE
142
Enguany hem i n c o r p o r a t els quadres anteriors a aquest capítol de l'Anuari perquè són un bon
recurs per d e t e r m i n a r la correspondència entre la població resident estrangera total per països i la
correspondència amb el n o m b r e d'alumnes estrangers per nacionalitat que recollim al bloc següent.
I.2. Els a l u m n e s e s t r a n g e r s , d e nivells n o u n i v e r s i t a r i s , q u e f o r m e n p a r t d e l s i s t e m a

e d u c a t i u d e les Illes B a l e a r s
Una característica de l'Anuari de l'Educació és que p e r m e t fer el seguiment d'un aspecte clau del
sistema educatiu de les Illes Balears. En aquest cas, ens fixam en l'evolució dels alumnes estrangers
i les variables diverses, c o m ara la d i s t r i b u c i ó per etapes educatives, per nacionalitat d'origen i la
d i s t r i b u c i ó als centres educatius i a les Illes.
QUADRE 4 . ALUMNES MATRICULATS ALS CENTRES EDUCATIUS DE LES

ILLES BALEARS, PER NIVELLS O MODALITATS EDUCATIVES,
I TIPOLOGIA DELS CENTRES; CURS 2 0 0 8 / 2 0 0 9
Etapes educatives Centres públics Centres privats Centres concertats Total
Educació infantil 20379 912 10965 32256
Educació primària 40032 1908 21319 63259
ESO 24309 1211 14247 39767
Batxillerat 9250 475 2762 12487
CFGM 4015 136 638 4789
CFGS 2648 101 158 2907
Educació especial 204 379 583
PQPI 971 101 1072
Ensenyaments artístics 600 600
Música i dansa 1653 55 1708
Escola Oficial d'Idiomes 9286 9286
Educació d'adults 12923
26288
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Educació.
En t o t a l , hi ha 183.713 alumnes, 90.433 dels quals són homes i 93.280 són dones.
QUADRE 5. ALUMNES MATRICULATS AL SISTEMA EDUCATIU DE LES

ILLES BALEARS, PER ILLES I TIPOLOGIA DELS CENTRES EDUCATIUS; CURS 2008/2009
Centres públics Centres privats Centres concertats
Mallorca 93513 5376 45199 144088
Menorca 14890 492 3531 18913
Eivissa 16742 250 2536 19528
Formentera 1143 41 1184
Illes Balears 126288 6118 51307 183713
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Planiicació i Centres.
143
L'augment absolut del n o m b r e d'alumnes estrangers matriculats en el sistema educatiu de les Illes
Balears de nivells n o universitaris ha estat de 2.458 alumnes (9,41%), una xifra m o l t semblant a la de
l'exercici a n t e r i o r ; ha passat de 26.110 (maig de 2008) a 28.568 (maig de 2009).
En t o t a l , els alumnes estrangers representen el 15,31% del t o t a l d'estudiants n o universitaris de les

Illes Balears.
QUADRE 6. DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DELS ALUMNES ESTRANGERS PER ILLES;

CURS 2008/2009
Illa Total alumnes Alumnat estrangers % alumnat estrangers
Mallorca 146888 22373 15.23
Menorca 18913 2339 12.36
Eivissa 19528 3834 19.63
Formentera 1184 222 18.75
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Planificació i Centres.
Respecte de les nacionalitats de procedència principals, o b s e r v a m — c o m és l ò g i c — una c o r r e l a c i ó

amb el v o l u m de població estrangera a les Illes que hem citat al quadre 3. El països que a p o r t e n més
alumnes són: M a r r o c , l'Equador, l'Argentina, C o l ò m b i a , Alemanya i el Regne Unit.
A ) La població en edat escolar obligatòria

A p a r t i r d'aquests 2.458 alumnes estrangers que s'han i n c o r p o r a t al sistema educatiu de les Illes
Balears, t o t seguit analitzarem c o m es distribueixen per etapes educatives (quadre 7).
QUADRE 7. EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESCOLAR DE

NACIONALITATS ESTRANGERES A LES ILLES BALEARS PER ETAPES EDUCATIVES;
PERÍODE 2004-2009
Nivell educatiu Educació infantil Educació primària ESO D'altres
Curs 2004/2005 3.171 7.556 4.508 3.788
Curs 2005/2006 3.297 8.719 5.124 4.758
Curs 2006/2007 3.311 9.450 5.768 5.279
Curs 2007/2008 3.662 9.667 6.764 6.017
Curs 2008/2009 4.111 11.034 7.408 6.015
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Planiicació i Centres.
El n o m b r e d'alumnes estrangers continua augmentant en t o t s els nivells educatius obligatoris;

n o obstant això, s'ha estancat en les modalitats postobligatòries a conseqüència del procés de
reagrupament familiar i del t r à n s i t d'un nivell al següent.
144
En relació amb les altres etapes i/o modalitats educatives, destaca la presència d'alumnes estrangers
en l'ensenyament d'adults (2.579), seguida dels alumnes d'estudis d'idiomes (1.073), de batxillerat
(1.012), de cicles f o r m a t i u s (805), de PQPI (226), d'educació especial (106) i d'altres ensenyaments
artístics i musicals (110).
Els estudis del programa de qualificació professional inicial (PQPI) s'adrecen als estudiants que
g e n e r a l m e n t t e n e n dificultats per seguir els estudis ordinaris d'ESO i/o prefereixen encaminar-se
envers una f o r m a c i ó professional específica. D e qualque manera, p e r m e t e n incloure els alumnes
de Garantia Social i, per n o m b r e d'alumnes estrangers (226), t a m b é han esdevingut un sistema
alternatiu per als estudiants estrangers que n o p o d e n seguir els estudis al nivell d'ESO que els
correspondria.
La matrícula abundant en l'ensenyament d'adults s'explica, en part, per les dificultats que tenen
d ' h o m o l o g a r els estudis les persones que provenen d'altres sistemes educatius, bé sigui per m o t i u
de t e m p s o bé per dificultats administratives. A més dels ensenyaments reglats que hem recollit en
els quadres a n t e r i o r s , destacam els alumnes estrangers adults que assisteixen a cursos de llengua i
cultura de les Balears per m i l l o r a r la seva integració i que són i m p a r t i t s per algunes entitats ( O N G ,
associacions veïnals...).
GRÀFIC 3 : DISTRIBUCIÓ DEL NOMBRE D' ALUMNES ESTRANGERS

A LES ILLES BALEARS PER ETAPES EDUCATIVES. CURS 2008-2009
• Ed. Infantil
• Ed. Primària
• ESO
• Batxillerat
• C.F. Grau Mitjà
• C.F. Grau Superior
• Ed. Especial
• PQPI
• Ed. Adults
• Ed. Musical i artística
• Estudis d'idiomes
C o n t i n u a , c o m en cursos a n t e r i o r s , el p r e d o m i n i dels alumnes d'educació primària (39%), seguit dels

d'ESO (26%), els d'educació infantil (14%), d'educació d'adults (9%), els de batxillerat (4%) i els de
les escoles oficials d'idiomes (4%), etc.
A l quadre 8 recollim el n o m b r e d'alumnes estrangers del sistema educatiu de les Balears el curs
2 0 0 8 / 2 0 0 9 per nivells educatius.
145
QUADRE 8. ALUMNES ESTRANGERS PER NIVELL EDUCATIU I

TIPOLOGIA DE CENTRES (2008/2009)
Educació infantil 3412 699 4111

Educació primària 9036 1998 11034
ESO 5940 1468 7408
Batxillerat 881 131 1012
Cicle formatiu de Grau Mitjà 441 80 521
Cicle formatiu de Grau Superior 254 30 284
Educació especial 47 59 106
PQPI 220 6 226
Educació d'adults 2578 1 2579
Estudis artístics 63 1 64
Estudis musicals 46 46
Estudis d'idiomes 1073 1073
Total 23991 4577 28568
QUADRE 9. DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS PER ILLA I SEXE;

CURS 2008/2009
Mallorca 11191 1 1132 22323

Menorca 1149 1119 2268
Eivissa 1840 1915 2755
Formentera 111 111 222
O b s e r v a m una d i s t r i b u c i ó m o l t equilibrada per sexe del n o m b r e d'alumnes estrangers

est en els nivells
d'ensenyament n o universitari. N o obstant això, en el nivell universitari, la descompensació
des a favor
dels homes és m o l t considerable, c o m v e u r e m més endavant.
C o m en anys passats, a més de considerar la d i s t r i b u c i ó dels alumnes estrangers

estra per etapes i/o
nivells educatius per planificar
p l a n i i c a r les accions que s'han de d u r a t e r m e per atendre'ls,
atend hi ha una altra
i n f o r m a c i ó que t a m b é és m o l t interessant per a la planificació
p l a n i i c a c i ó educativa: cconèi
o n è i x e r el gran augment
que ha t i n g u t els d a r r e r s anys, i la tendència ascendent, del n o m b r e d'alumnes
d'alum estrangers que
s ' i n c o r p o r e n anualment al sistema educatiu de les Balears (quadre 10).
146
QUADRE 10. INCREMENT DEL NOMBRE D'ALUMNES ESTRANGERS A LES

ILLES BALEARS EL PERÍODE 1991-2009
Curs escolar Total d'alumnes estrangers
1991-1992 1.417
1992-1993 1.472
1993-1994 1.540
1994-1995 1.625
1995-1996 1.976
1996-1997 2.207
1997-1998 2.956
1998-1999 3.510
1999-2000 4.740
2000-2001 5.774
2001-2002 8.182
2002-2003 12.951
2003-2004 16.648
2004-2005 19.023
2005-2006 21.898
2006- 2007 23.802
2007-2008 26.110
2008-2009 28.568
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del MEC i la Conselleria d'Educació.
Tant al quadre 10 c o m en la representació gràfica c o r r e s p o n e n t (gràfic 4), o b s e r v a m la progressió

constant de l'evolució del n o m b r e d'alumnes estrangers matriculats en el sistema educatiu de les
Balears. Les xifres són p r o u signiicatives i s'han acumulat especialment els d a r r e r s cursos escolars,
d u r a n t els quals el reagrupament familiar ha estat m o l t notable.
Els efectes de la crisi e c o n ò m i c a n o sembla que hagin t i n g u t un efecte palpable en l'evolució dels
alumnes estrangers, ja que el c r e i x e m e n t anual dels d a r r e r s anys és m o l t semblant.
147
GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS, NO UNIVERSITARIS,

A LES ILLES BALEARS (1991-2009)
B ) L a d i s t r i b u c i ó dels a l u m n e s e s t r a n g e r s p e r c e n t r e s e d u c a t i u s
El curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 continua la gran c o n c e n t r a c i ó dels alumnes estrangers en els centres públics
en d e t r i m e n t dels centres c o n c e r t a t s i privats. A l gràfic 5 o b s e r v a m que, en el c o n j u n t de les Illes
Balears, el 8 4 % dels alumnes estrangers està m a t r i c u l a t en els centres públics; el 14%, als c o n c e r t a t s ,
i el 2%, als privats.
GRÀFIC 5: DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS PER TIPOLOGIA DE

CENTRES EDUCATIUS. CURS 2008-2009
2%
• Públics
• Concertats
• Privats
84%
148
A l quadre 11 desglossam encara més el n o m b r e d'alumnes estrangers per modalitats educatives i

tipologia dels centres educatius.
QUADRE 11. DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS PER MODALITAT

DELS CENTRES EDUCATIUS A LES ILLES BALEARS; CURS 2008/2009
Modalitat Centres públics Centres privats Centres concertats Total d'alumnes
CEIP 12404 12404
IES 7784 7784
Centres privats de règim especial 517 3858 4375
CEPA 2519 2520
Centres d'educació especial 10 53 63
Escoles d'idiomes 1073 1073
Escoles de música i dansa 55 55
Estudis artístics 77 77
Total
En el cas de les Illes Balears, la presència d'alumnes estrangers en els centres públics supera en 2
punts la mitjana espanyola, que és del 82%. L'efecte «fugida» de les classes socials mitjanes cap als
centres c o n c e r t a t s i privats n'és la causa principal. A q u e s t c o m p o r t a m e n t respon a una t r a d i c i ó
d'uns d e t e r m i n a t s grups socials p r e e x i s t e n t a m o l t s pobles i ciutats de les Illes, afavorit t o t plegat
per l'existència d'una x a r x a m o l t i m p o r t a n t de centres c o n c e r t a t s , s o b r e t o t a Mallorca. A Eivissa
i F o r m e n t e r a , el fet que hi hagi menys centres privats i c o n c e r t a t s provoca una presència quasi
exclusiva d'alumnes estrangers als centres públics.
C o m diguérem a l'Anuari anterior, n o t o t s els centres públics de les Illes Balears t e n e n percentatges
semblants d'alumnes estrangers, ja que aquest n o m b r e és d e t e r m i n a t per la ubicació del c e n t r e a
unes determinades barriades de les ciutats principals de les Illes (Palma, Inca, Manacor, Sa Pobla, Maó,
Ciutadella, Eivissa, Santa Eulària del Riu, Sant A n t o n i de Portmany, etc.).
A més, t a m b é hi ha una c e r t a selecció dels alumnes estrangers que assisteixen als centres privats i
c o n c e r t a t s , t o t i que p r e d o m i n e n els p r o c e d e n t s del m ó n desenvolupat, i, per t a n t , t e n e n una bona
situació econòmica.
QUADRE 12. EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE D'ALUMNES ESTRANGERS,

PER TIPUS DE CENTRE; PERÍODE 2004-2009
^^^H 2008/2009
Públic 82 82 82 85 84
Privat/concertat 18 18 18 15 16
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del MEC i de la Conselleria d'Educació.
149
El curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 hi ha hagut 28.568 alumnes estrangers escolaritzats en el sistema educatiu de

les Balears als nivells n o universitaris, 23.991 dels quals són als centres públics (84%) i 4.577, als de
t i t u l a r i t a t privada i c o n c e r t a d a (16%).
C ) L a p r o c e d è n c i a g e o g r à f i c a dels a l u m n e s
A i nal del curs escolar 2 0 0 8 / 2 0 0 9 , la d i s t r i b u c i ó d'alumnes estrangers matriculats en els centres
educatius de les Illes Balears per àrees continentals de procedència és la següent: del c o n t i n e n t
americà, 12.635 alumnes; de la U n i ó Europea, 8.744 alumnes; del c o n t i n e n t africà, 6.040 alumnes, i
del c o n t i n e n t asiàtic i Oceania, 1.149 alumnes.
GRÀFIC 6: DISTRIBUCIÓ D'ALUMNES ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS

PER ÀREES CONTINENTALS DE PROCEDÈNCIA. CURS 2008-2009
31%
44%
Europa
4% Àsia
Àfrica
Amèrica
21%
Font: Vidana 2009.
C o m p o d e m o b s e r v a r al gràfic 6, el 4 4 % dels a l u m n e s e s t r a n g e r s p r o v e n e n del c o n t i n e n t

a m e r i c à , e s p e c i a l m e n t de L l a t i n o a m è r i c a ; la p r e s è n c i a d ' a l u m n e s dels Estats U n i t s , del C a n a d à ,
e t c . , és m i n o r i t à r i a , en r e l a c i ó a m b els p e r c e n t a t g e s dels p r o c e d e n t s de països c o m l ' A r g e n t i n a ,
C o l ò m b i a , l'Equador, el P e r ú , e t c . Per t a n t , una p r i m e r a c o n c l u s i ó és q u e s ó n a l u m n e s la
llengua v e h i c u l a r dels quals és el castellà i, en la m a j o r i a de casos, t a m b é la m a t e r n a . Els
s e g u e i x e n de p r o p els a l u m n e s p r o c e d e n t s d ' E u r o p a ( t a n t de la U n i ó E u r o p e a c o m d ' a l t r e s
països de l ' E u r o p a de l'Est), a m b un 3 1 % ; els a l u m n e s d ' o r i g e n africà r e p r e s e n t e n un 2 1 % (la
m a j o r i a , p r o c e d e n t s del M a r r o c ) i, p e r ú l t i m , el c o n t i n e n t asiàtic està r e p r e s e n t a t p e r un 4 %
d'alumnes.
Una altra a p r o x i m a c i ó i n t e r e s s a n t , pel q u e fa a la d i v e r s i t a t d ' a l u m n e s estrangers que

c o n v i u e n als c e n t r e s e d u c a t i u s de les Illes Balears, és la g r a n q u a n t i t a t i v a r i e t a t de països de
p r o c e d è n c i a . En p r i n c i p i , el c u r s 2 0 0 8 / 2 0 0 9 d i s t i n g i m a l u m n e s de 131 n a c i o n a l i t a t s p r o c e d e n t s
d ' a r r e u del m ó n .
150
QUADRE 13. NACIONALITATS DELS ALUMNES ESTRANGERS A

LES ILLES BALEARS (2002-2009)
Illes Balears Mallorca Menorca Formentera
2002/2003 115 103 45 56 16
2003/2004 115 110 52 60 19
2004/2005 119 107 58 67 20
2005/2006 117 106 57 69 19
2006/2007 126 124 52 63 20
2007/2008 127 126 57 74 22
2008/2009 131 131 63 78 22
Respecte de les nacionalitats més significatives des del p u n t de vista quantitatiu, al quadre 14 en fem
un resum per país d ' o r i g e n , en el c o n j u n t de la c o m u n i t a t de les Illes Balears i t a m b é per illes.
QUADRE 14. PRINCIPALS PAÏSOS DE PROCEDÈNCIA DELS ALUMNES

ESTRANGERS DE LES ILLES BALEARS; CURS 2008/2009
Illes Balears Mallorca Menorca Formentera
Marroc 5064 3971 337 704 52
Equador 3192 2288 384 515 5
Argentina 2416 1966 135 278 37
Colòmbia 2017 1662 141 184 30
Alemanya 1966 1620 49 276 21
Regne Unit 1701 1115 383 202
Bolívia 1100 943 139 18
Uruguai 1099 872 57 165 5
Romania 1042 660 61 314 7
Itàlia 892 650 66 145 31
Bulgària 810 756 21 33
Brasil 656 417 104 131 4
Xina 632 543 43 45
Xile 620 532 8 75 5
Del quadre 14 en p o d e m e x t r e u r e una sèrie de conclusions interessants, c o m ara:
- La coincidència de les nacionalitats principals en i m p o r t à n c i a numèrica d'alumnes a les Illes i el

percentatge elevat en relació amb el t o t a l d'alumnes estrangers.
151
- A Mallorca, els deu països més representatius, des del p u n t de vista quantitatiu, són: el M a r r o c ,
l'Equador, l'Argentina, C o l ò m b i a , Alemanya, el Regne U n i t , Bolívia, l'Uruguai, Bulgària i Romania.
- A M e n o r c a , els països de procedència de la majoria dels alumnes estrangers són: l'Equador, el

Regne U n i t , M a r r o c , C o l ò m b i a , Bolívia i l'Argentina.
- A Eivissa, les sis nacionalitats més i m p o r t a n t s són la m a r r o q u i n a , equatoriana, argentina, alemanya,

britànica i la colombiana.
- I, per ú l t i m , a F o r m e n t e r a , hi ha cinc nacionalitats majoritàries: m a r r o q u i n a , argentina, italiana,

colombiana i alemanya.
Per acabar aquest capítol de l'article, adjuntam, al quadre 15, la relació dels alumnes estrangers del
sistema educatiu de les Illes Balears per països d ' o r i g e n , n o m b r e i d i s t r i b u c i ó per illa.
QUADRE 15. ALUMNES ESTRANGERS DE NIVELLS NO UNIVERSITARIS

MATRICULATS AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS.
PER PAÍS D'ORIGEN I ILLA; CURS 2008/2009
País Mallorca Menorca Eivissa | Formentera | Total general
ALEMANYA 1620 49 276 21 1966
AFGANISTAN 3 3
ALBÀNIA 4 5 9
ANDORRA 9 2 12
ANGOLA 5 5
ANTILLES HOLANDESES
ARÀBIA SAUDITA
ARGÈLIA 111 12 14 2 139
ARGENTINA 1966 135 278 37 2416
ARMÈNIA 8 2 10
AUSTRÀLIA 9 10
ÀUSTRIA 55 4 11 70
BANGLA DESH 18 3 21
BARBADOS
BÈLGICA 60 3 30 3 96
BENÍN 2 2
BIELORÚSSIA 14 14
BOLÍVIA 943 139 18 1100
BÒSNIA i HERCEGOVINA 9 2 12
BRASIL 417 104 131 4 656
BULGÀRIA 756 21 33 810
BURKINA FASO 9 9
CAMERUN 25 25
CANADÀ 12 4 17
COLÒMBIA 1662 141 184 30 2017
CONGO 7 7
152

COREA DEL SUD 1
COSTA D'IVORI 8 8
COSTA RICA 6 2 2 10
CROÀCIA 5 3 8
CUBA 235 33 9 278
DINAMARCA 36 4 7 45
DOMINICA 68 8 4 80
EQUADOR 2288 384 515 5 3192
EGIPTE 3 4
EL SALVADOR 13 2 15
EMIRATS ÀRABS UNITS 2 2
ESLOVÀQUIA 45 4 50
ESLOVÈNIA 7 8
ESPANYA 0 0 0 0 0
ESTATS UNITS D'AMÈRICA 97 9 8 114
ESTÒNIA 6 7
ETIÒPIA 2 2
FILIPINES, LES 76 30 92 198
FINLÀNDIA 13 3 16
FRANÇA 213 18 64 8 303
GABON
GÀMBIA 7 6 13
GEÒRGIA 9 9
GHANA 13 13
GRÈCIA 8 9
GUATEMALA 7 8
GUINEA 46 5 6 57
GUINEA EQUATORIAL 37 12 3 52
GUINEA BISSAU 5 5
GUYANA, REPÚBLICA DE 2 2
HOLANDA 117 5 72 194
HONDURES 14 15
HONGRIA 30 2 32
ÍNDIA 133 3 7 143
INDONÈSIA 3 4
IRAN 7 8
IRLANDA 27 10 7 44
ISLÀNDIA 2 2
ISRAEL 6 6 13
ITÀLIA 650 66 145 31 892
IUGOSLÀVIA 7 3 11
JAMAICA
JAPÓ 7 3 10
JORDÀNIA
KAZAJSTÀN 3 4
KENYA 7 7
153

LETÒNIA 6 6
LÍBAN 4 5
LÍBIA 3
LIECHTENSTEIN
LITUÀNIA 23 25
LUXEMBURG 6 7
MACEDÒNIA 6 6
MALI 47 49
MARROC 3971 337 704 52 5064
MAURITÀNIA 3 7 10
MÈXIC 47 5 4 56
MOLDÀVIA 28 29
MOÇAMBIC
NAMÍBIA
NEPAL 9 10
NICARAGUA 16 5 22
NÍGER, REPÚBLICA DE 22 22
NIGÈRIA 269 270
NORUEGA 17 18
NOVA ZELANDA 9 10
PAKISTAN 25 26
PALESTINA
PANAMÀ 7 8
PARAGUAI 90 2 70 162
PERÚ 240 56 24 320
POLÒNIA 304 8 37 2 351
PORTUGAL 123 21 38 182
PUERTO RICO 2 3
REGNE UNIT 1115 383 202 1701
REPÚBLICA
CENTREAFRICANA 2 2
REPÚBLICA TXECA 51 3 5 59
REPÚBLICA DOMINICANA 268 26 31 326
REPÚBLICA SUD-
8 2 2 12
AFRICANA
RUANDA 2 2
ROMANIA 660 61 314 7 1042
RÚSSIA 229 21 29 279
SÀHARA OCCIDENTAL 12 13
SANTA LUCIA
SÀO TOMÉ I PRÍNCIPE
SENEGAL 221 9 18 228
SEYCHELLES, ILLES
SINGAPUR 4 4
SÍRIA 6 7
SRI LANKA 5 6
SUDAN
SUÈCIA 71 9 81
154
País Mallorca Menorca Eivissa Formentera Total general

SUÏSSA 56 5 23 3 87
SURINAM 1 1
TAILÀNDIA 7 1 7 1 16
TOGO | 1
TUNISIANA, REPÚBLICA 3 3
TURQUIA [2 3 15
UCRAÏNA [18 [5 13 146
UGANDA 2 1 3
URUGUAI 872 57 165 5 1099
VENEÇUELA 152 [9 18 189
VIETNAM | 1
XILE 532 8 75 5 620
XINA 543 43 45 | 632
Total general 22237 | 2319 | 3810 | 222 | 28568
Font: Conselleria d'Educació.
I.3. Els a l u m n e s e s t r a n g e r s m a t r i c u l a t s a l a U n i v e r s i t a t d e les Illes B a l e a r s
A m b la fi nalitat de t e n i r una visió c o m p l e t a dels alumnes estrangers matriculats a t o t s els nivells

d'estudis de les Illes Balears, h e m i n c o r p o r a t una visió dels alumnes d'altres països que cursen
estudis universitaris a la c o m u n i t a t a u t ò n o m a de les Illes Balears.
En p r i m e r lloc, v o l e m saber quina ha estat l'evolució quantitativa dels alumnes estrangers de la

UIB des del canvi de mil·lenni. C o m succeeix en altres etapes educatives, l'evolució que recollim al
quadre | 6 és espectacular: en v u i t anys s'ha multiplicat p e r quatre i aquest curs hi ha 8 | 5 alumnes
estrangers matriculats a la Universitat.
QUADRE 16. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ALUMNES ESTRANGERS

MATRICULATS A LA U I B (2000-2009)
Curs Alumnes estrangers
2000/2001 |88
200|/2002 232
2002/2003 295
2003/2004 379
2004/2005 4||
2005/2006 464
2006/2007 579
2007/2008 678
2008/2009 8|5
Font: UIB.
155
GRÀFIC 7. EVOLUCIÓ D'ALUMNES ESTRANGERS MATRICULATS A LA UIB

(2000-2009)
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
— r s r o - ^ - L O v O l — O O O
o o o o o o o o o
o o o o o o o o o
• i i i i i i i i
O — r s r o - ^ - L O v O l — 00
O O O O O O O O O
o o o o o o o o o
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la UIB.

C r i d a l'atenció que dels 815 alumnes matriculats a la UIB el curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 , els homes (551)
representen el 67,60% i, les dones (264), un 32,39%, ja que a la UIB el n o m b r e de dones és bastant
més elevat que el d'homes.
També és interessant saber quins són els estudis que o c u p e n els p r i m e r s llocs d e preferència
d'aquests alumnes p r o c e d e n t s d'altres països. La llista és la següent:
QUADRE 17. ESTUDIS DE LA U I B AMB MÉS MATRÍCULA

D'ALUMNES ESTRANGERS; CURS 2008/2009
Estudis Alumnes estrangers
Relacions Internacionals 204
Turisme 77
Dret 64
Ciències Empresarials 55
Administració i Direcció d'Empreses 54
Psicologia 37
Biologia 25
Infermeria 21
Economia 20
Filologia Anglesa 19
Treball Social 17
Font: UIB
156
A p a r t i r de la informació anterior, veiem que, evidentment, la projecció de la UIB o l'atractiu per a

alumnes d'altres països és que hi poden seguir estudis que tenen més projecció e x t e r i o r ; són els
que estan relacionats directament amb el t u r i s m e i l'economia en general, l'activitat empresarial, etc.
Per c o n t r a , els estudis que tenen una projecció més local o arrelada en l'entorn no tenen la mateixa
demanda.
C u r i o s a m e n t , en l'oferta global d'estudis de m e s t r e , únicament hi ha quaranta alumnes estrangers

matriculats, una x i f r a que és t o t a l m e n t insuficient, si t e n i m en c o m p t e que el sistema educatiu de
les Balears necessita molts mestres conscienciats i preparats per i m p a r t i r classes en la línia de la
interculturalitat.
QUADRE 18. ALUMNES ESTRANGERS MATRICULATS A LA UNIVERSITAT DE

LES ILLES BALEARS, PER NACIONALITAT; CURS 2008/2009
ALBÀNIA 2 ÍNDIA 2
ALEMANYA 116 IRAN 2
ARGÈLIA 11 IRLANDA 4
ANDORRA ISRAEL
ARGENTINA 98 ITÀLIA 62
ARMÈNIA 2 IUGOSLÀVIA
ÀUSTRIA 8 KENYA
BÈLGICA 5 LITUÀNIA 3
BOLÍVIA 8 MARROC 11
BÒSNIA i HERCEGOVINA 2 MÈXIC 6
BRASIL 30 MOLDÀVIA
BULGÀRIA 42 MOÇAMBIC
CANADÀ NICARAGUA
COLÒMBIA 33 NORUEGA 5
CUBA 15 PARAGUAI
DINAMARCA 3 PERÚ 17
DOMINICA 6 POLÒNIA 21
EQUADOR 37 PORTUGAL 11
ESLOVÀQUIA 4 REGNE UNIT 19
ESLOVÈNIA 3 REPÚBLICA TXECA 4
ESTATS UNITS D'AMÈRICA 22 ROMANIA 33
ESTÒNIA RÚSSIA 24
FILIPINES, ILLES 2 SENEGAL 3
FINLÀNDIA 2 SÍRIA
FRANÇA 27 SUÈCIA 15
GÀMBIA SUÏSSA 10
GRÈCIA 2 UCRAÏNA 8
GUINEA 2 URUGUAI 16
GUINEA EQUATORIAL 2 VENEÇUELA 12
HOLANDA 3 XILE 19
HONGRIA 2 XINA 7
TOTAL
157
També ha estat una sorpresa per a nosaltres constatar que hi ha alumnes de seixanta nacionalitats
que cursen estudis a la UIB, la qual cosa li atorga una dimensió internacional i m p o r t a n t i, a més, és
un reflex de la realitat demogràfica de les Illes.
Els països que t e n e n més població resident a les Illes t a m b é són els que t e n e n més representació
d'alumnes a la UIB: Alemanya, l'Argentina, Itàlia, Bulgària, l'Equador, Romania, C o l ò m b i a , etc.
IV. E L PAPER DE L'ESCOLARITZACIÓ COM A MECANISME D'INTEGRACIÓ

ESCOLAR
IV. 1. A s p e c t e s i n t r o d u c t o r i s
D e la p a r t estadística d'aquest article, en p o d e m d e d u i r t o t a una sèrie de constatacions n o únicament

conjunturals, sinó que mantenen una c e r t a continuïtat. Per t a n t , l'arribada continuada de molts
alumnes p r o c e d e n t s de l'estranger i la d i s t r i b u c i ó desequilibrada que t e n e n en la x a r x a de centres
educatius són situacions estructurals del sistema educatiu de les Balears. El f e n o m e n m i g r a t o r i és
imprevisible i això fa que la i n c o r p o r a c i ó de m e n o r s al sistema educatiu balear n o pugui r e s p o n d r e
a una planificació prèvia; per t a n t , en m o l t e s situacions i c o n t e x t o s geogràfics de les Illes, desborda
les previsions d'escolarització i els mecanismes ordinaris d'integració escolar.
D e cada vegada hi ha més entitats del m ó n de l'educació, organismes i especialistes a l'Estat que
denuncien aquesta situació. N o és, però, ni específica ni exclusiva de les Illes Balears, sinó que
caracteritza la situació actual de t o t e s les c o m u n i t a t s a u t ò n o m e s de l'Estat espanyol, del n o s t r e
e n t o r n e u r o p e u i t a m b é de molts altres països.
La presència d'un alumnat tan divers, des del p u n t de vista cultural i lingüístic, i de procedència
tan diversa provoca un efecte mirall de la realitat socioeducativa i fa que q ü e s t i o n e m aspectes
del n o s t r e sistema educatiu ( c o m ara la c o n c e n t r a c i ó en uns tipus de centres d e t e r m i n a t s , per
raons g e o g r à i q u e s lligades al d o m i c i l i o de caire s o c i o e c o n ò m i c ) que p o d e n p r o v o c a r situacions
de segregació escolar.
A q u e s t f e n o m e n n o és exclusiu de l'Estat espanyol, i prova d'això són els fragments següents, que
hem e x t r e t de la revista Cuadernos de Pedagogia, n ú m . 387 (pàg. 83-85); recull, e n t r e d'altres, els
casos següents:
« A X i l e , els pares disposen de llibertat t o t a l per calcular amb m o l t a cura a quina escola prefereixen
enviar els i l l s , i hi ha una fractura e n t r e els grups s o c i o e c o n ò m i c s presents als centres municipals i
als centres subvencionats». (pàg. 83 o. c.)
« A la G r a n Bretanya, cada escola i x a els seus propis criteris d'admissió, amb la qual cosa la gestió
de privada a p r o i t a que t é més a u t o n o m i a per tancar el pas a les aules a alumnes amb habilitats
acadèmiques baixes; q u e l c o m semblant succeeix a N o v a Zelanda i als Països Baixos. Els representants
dels pares t e n e n m o l t de p o d e r sobre els professionals de l'educació». (pàg. 83 o. c.)
158
«Als Estats Units, la majoria d'escoles són públiques i els c o m t a t s estableixen les seves condicions
de matriculació[...], els centres t e n e n diversos sistemes d'assignació d'alumnat i de gestió pública o
mixta». A l m a t e i x article, llegim que: «La conseqüència d'aquest m o d e l és una inquietud nova per la
segregació ètnica escolar els anys n o r a n t a » . (pàg. 84 o. c.)
« A França, a cada escola li pertanyen els alumnes del seu e n t o r n ; n o o b s t a n t això, s'hi observa
que els alumnes de sectors socials mitjans se'n van de les zones d'educació p r i o r i t à r i a . D o n a t que
aquestes zones n o s'adapten als canvis urbans, la seva c o m p o s i c i ó social n o és tan heterogènia c o m
al principi (fa dècades)». (pàg. 85 o. c.)
Pel que fa a les Illes Balears, a l'article «Educació i i m m i g r a c i ó a les Illes Balears: envers una dualització
escolar i social», de l'Anuari de l'Educació de l'any 2004 (pàg. 80-105), h o m enuncia la constatació
d'una tendència a augmentar la dualitat escolar i social a causa de la f o r t a i m m i g r a c i ó e x i s t e n t a les
Illes. A q u e s t a idea ha estat c o n f i r m a d a amb el pas del t e m p s i els mecanismes de compensació han
t i n g u t poc marge d'actuació al respecte.
En relació amb aquesta qüestió, la situació escolar a Catalunya també ha estat objecte d'un informe del
síndic de greuges. Tant per p r o x i m i t a t c o m per similitud relativa a la presència d'alumnes estrangers,
ens p o t servir d'element d'anàlisi i per proposar mesures per fer f r o n t a la situació actual.
L'«Informe del síndic de greuges de Catalunya» p a r t e i x de la constatació del risc de fragmentació

social en el sistema educatiu català, especialment en àmbits urbans més d e p r i m i t s o marginals.
Esmenta dos factors clau per e n t e n d r e aquesta situació: en p r i m e r lloc, la segregació urbana de les
capes socials més pobres, que t é un efecte fugida o d'«evitació» de les famílies que p o d e n canviar
d'habitatge, i, en segon lloc, el paper de la immigració e c o n ò m i c a , que s'ubica en les àrees o n els
habitatges són mes econòmics.
L'informe p a r t e i x de la constatació que l'elecció de l'escola i la segregació social han esdevingut

una p r e o c u p a c i ó social en el c o n t e x t català. A q u e s t a situació ha t o r n a t a plantejar el debat segons
el qual s'ha de cercar una síntesi e n t r e la lliure elecció de les famílies a t r i a r l'escola i el tipus
d'ensenyament dels seus i l l s , i el principi d'igualtat d ' o p o r t u n i t a t s .
1
També l'informe PISA, citat pel del síndic de greuges de Catalunya, es posiciona en t e r m e s similars.
En el fons, es t r a c t a d'una barreja de « p o r » i de la «desconfiança» de la diferència dels altres, i d'una

idea e s t r u c t u r a l de les nostres societats, c o m és «la supervivència» o la recerca de l'èxit dels millors
en un m ó n m o l t c o m p e t i t i u .
La d e s c o n i a n ç a d'allò desconegut, els estereotips i els prejudicis són un desavantatge que hem de
superar t a m b é en l'àmbit de l'escolarització. És un e r r o r pensar que la diversitat dels alumnes d'un
c e n t r e educatiu és un e l e m e n t que fa baixar el seu nivell de resultats o d ' a p r o i t a m e n t acadèmic.
A q u e s t enfocament, f r u i t del neoliberalisme, és un e r r o r g r e u , c o m t a m b é h o és pensar que la
coeducació és un f a c t o r que r e p e r c u t e i x negativament en el r e n d i m e n t acadèmic dels alumnes.
Infome PISA, de l'OCDE; pàg. 11.
159
L'educació n o consisteix a p r o g r a m a r màquines i o p t i m i t z a r - n e els resultats; al c o n t r a r i , la finalitat

de l'educació és m i l l o r a r les persones, les quals, al seu t o r n , m i l l o r a r a n la societat en un f u t u r
immediat. L'humanisme és p e r f e c t a m e n t c o m p a t i b l e amb el progrés t e c n o l ò g i c , p e r ò un sense l'altre
perden el sentit i finalitat.
D e vegades, els professionals de l'educació t e n i m la impressió que hi ha una d i c o t o m i a e n t r e els

principis, els objectius i els valors f o r m u l a t s per les lleis que regulen l'educació a Espanya i els
principis i pautes de la societat en la qual s'emmarca el sistema educatiu.
La Llei orgànica d'educació (2006) fa t o t a una declaració de principis del valor educatiu de la diversitat
i de la convivència intercultural en els centres educatius per c o n t r i b u i r a la cohesió social. N o obstant
això, a les Illes Balears, únicament un 16% dels alumnes estrangers assisteixen a centres educatius
concertats i privats, els quals, en realitat, acullen un 35% dels alumnes matriculats en els centres
educatius de la c o m u n i t a t autònoma. En t e r m e s percentuals, això significa que un 19% dels alumnes
estrangers que haurien d'estar escolaritzats en aquesta x a r x a de centres són derivats als públics.
IV. 2 . El p a p e r d e l ' e s c o l a r i t z a c i ó e n la d i s t r i b u c i ó dels a l u m n e s e n els c e n t r e s e d u c a t i u s
La qüestió sobre la qual v o l e m r e f l e x i o n a r a les pàgines següents és el paper de l'escolarització

dels alumnes en relació amb l'equilibri de la situació preexistent, s o b r e t o t si aquesta eina de
l'Administració educativa p o t ajudar a canviar la mentalitat social al respecte, en col·laboració
amb altres agents socials del m ó n educatiu, c o m són les associacions de pares i mares d'alumnes
( A P I M A ) , el sindicats, les patronals de l'ensenyament c o n c e r t a t , els centres educatius i els equips
d o c e n t s , etc.
C o m a exemple del que succeeix a les Illes, v o l e m c o m e n ç a r fent una síntesi de la demanda escolar
de places c o r r e s p o n e n t al l r curs de 2n cicle d'educació infantil (3 anys) per al curs 2009/2010.
C o n i r m a m que hi ha centres educatius de Palma, t a n t públics c o m c o n c e r t a t s , que reben més
demanda de places escolars que les que ofereixen (quadre l 9 ) i, per t a n t , cal r e c ó r r e r a segones
opcions per redistribuir-los.
Malgrat t o t , hem de d i r que han o b t i n g u t plaça al c e n t r e t r i a t en p r i m e r lloc el 8 9 % dels 3865

alumnes de 3 anys que han participat en el procés d'admissió a Palma.
QUADRE 19. CENTRES EDUCATIUS (PÚBLICS I CONCERTATS)

DE PALMA AMB MÉS DEMANDA DE PLACES ESCOLARS DE PRIMER
2
CURS DE 2N CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL; CURS 2009/2010
Centre Demanda Oferta Diferència
CPl 75 50 25
CP2 73 50 23
CP3 93 75 18
CP4 68 50 18
2
Per qüestions de privacitat de dades, en comptes d'incloure el nom del centre, presentam la informació codificada de la
manera següent: CP (centre públic) + nombre; CC (centre concertat) + nombre.
160
Centre Demanda Oferta Diferència

CP5 42 25 17
CCI 138 100 38

CC2 166 125 36
CC3 109 75 34
CC4 106 75 3J
CC5 75 50 25
La c o r r e l a c i ó dels cinc centres públics i els cinc c o n c e r t a t s que t e n e n més demanda és semblant a la
de l'exercici anterior. En el cas dels centres públics, els factors explicatius principals són: la situació a
la ciutat de Palma, en un e n t o r n s o c i o e c o n ò m i c de classe social mitjana i alta, l'absència de centres
alternatius p r ò x i m s i que tinguin prestigi gràcies al c o m p r o m í s històric amb l'ensenyament en català.
En el cas dels centres c o n c e r t a t s , la t r a d i c i ó familiar i el prestigi en la societat palmesana esdevenen
factors explicatius del p o d e r d'atracció que t e n e n ; en aquest cas, la ubicació n o és un e l e m e n t tan
d e t e r m i n a n t c o m per als centres públics.
En c o n j u n t , en el procés d'admissió d'alumnes de p r i m e r curs del 2 n cicle d'educació infantil, per al

curs 2 0 0 9 / 2 0 1 0 , han o b t i n g u t plaça en p r i m e r a o p c i ó els percentatges següents; per illes:
• Mallorca: 8 9 %
• M e n o r c a : 92%
• Eivissa: 85 %
• F o r m e n t e r a : 100 %
Per t a n t , el grau de satisfacció familiar és elevat.
D'aquesta conclusió en p o d e m e x t r e u r e una p r i m e r a idea o p r o p o s t a de treball. L'objectiu és

mentalitzar les famílies, i la societat en general, que és necessari ser crítics amb la situació p r e e x i s t e n t
i decantar-se per la diversitat ( s o c i o e c o n ò m i c a , cultural, nacional, etc.) dels centres educatius.
C a l , per e x e m p l e , ajudar a qüestionar el fet que les famílies i els alumnes d'una nacionalitat
d e t e r m i n a d a demanin, de manera preferent, plaça escolar als centres als quals assisteixen els seus
c o m p a t r i o t e s , per raons més que justificades: t e n i r la residència en unes barriades concretes dels
nuclis urbans de les Illes; la sensació de seguretat i solidaritat e n t r e el m a t e i x col·lectiu nacional, etc.
I, en sentit c o n t r a r i , l'«efecte fugida» o «evitació», que esmenta l'«Informe del síndic de greuges de
Catalunya». També o c o r r e a les Illes per p a r t de població a u t ò c t o n a i, d a r r e r a m e n t t a m b é , per p a r t
de famílies estrangeres que t e n e n una c e r t a estabilitat s o c i o e c o n ò m i c a (amb un grau més elevat
d'integració), cap a uns centres educatius d e t e r m i n a t s .
A i x í doncs, hi ha dues variables clares que hem de t e n i r en c o m p t e en el procés d'escolarització:

l'oferta de places escolars per p a r t dels centres educatius i el desig de les famílies per escolaritzat
els fills en un c e n t r e d e t e r m i n a t , la «lliure elecció de c e n t r e » . C o m p a g i n a r aquests dos elements clau
és el difícil equilibri que el mecanisme d'adscripció i admissió d'alumnes ha d'aconseguir trobar.
161
Hi ha una mena de plantejament dual e n t r e els partidaris de la lliure elecció de c e n t r e escolar i els
defensors de la tesi que els centres han d ' a d m e t r e p r e f e r e n t m e n t els alumnes del barri o de l'entorn
més p r o p e r per evitar desplaçaments i la descontextualització dels alumnes del seu v o l t a n t vital.
Per algunes classes socials de les Illes, aquest e n t o r n vital és definit més per un c o n c e p t e de classe
que n o per un localitzador geogràfic — t o t i que en m o l t casos coincideixen. El que o c o r r e és que
la ubicació g e o g r à i c a del c e n t r e educatiu n o coincideix amb la zona de residència o amb el d o m i c i l i
familiar.
H i ha una l e c t u r a o a r g u m e n t a c i ó que diu q u e , p e r e v i t a r el perill d ' a c c e n t u a r la segregació

social en algunes escoles, la lliure e l e c c i ó de c e n t r e possibilita que les famílies més h u m i l s ,
dels b a r r i s o n hi ha més v u l n e r a b i l i t a t social, puguin o p t a r a t e n i r plaça a c e n t r e s ubicats a una
distància d e t e r m i n a d a i en un c o n t e x t d i f e r e n t ; p e r t a n t , t i n d r i e n la p o s s i b i l i t a t de c o n v i u r e amb
altres a l u m n e s , una o p o r t u n i t a t q u e , a m b z o n i i c a c i o n s més r e d u ï d e s , n o e x i s t i r i a . També en
p o d e m f e r la l e c t u r a c o n t r à r i a : que la l l i u r e e l e c c i ó s o l a m e n t d ó n a aquesta o p c i ó a les classes
socials mitjanes i altes.
En el fons, la solució hauria de ser que els alumnes de t o t e s les classes socials i condicions
s o c i o e c o n ò m i q u e s poguessin c o n v i u r e en els mateixos centres educatius i en igualtat de condicions;
això seria una inversió perquè la societat estigui més cohesionada, interelacionada i sigui c o n e i x e d o r a
de les diferències.
IV.3. La n o r m a t i v a sobre l'escolarització
La C o n s t i t u c i ó de 1 9 7 8 r e c o n e i x «el d r e t dels pares a escollir la f o r m a c i ó religiosa i m o r a l que

estimin més o p o r t u n a per als fi lls (art. 77.3.)», p e r ò n o la llibertat d'elecció de c e n t r e , que és
regulada per la Llei orgànica del d r e t a l'educació ( L O D E 8/1985). A i x ò és i m p o r t a n t perquè moltes
famílies pensen que la C o n s t i t u c i ó , c o m a n o r m a suprema de l'Estat, els garanteix aquest d r e t per
sobre de les lleis orgàniques d'educació.
El Tribunal Suprem, davant els recursos i p r o c e d i m e n t s jurídics iniciats per les famílies aquests
d a r r e r s anys, ha legislat al respecte. Estableix que es t i n d r à en c o m p t e , de manera preferent, el d r e t
de les famílies sempre que sigui possible i, per tant, que l'Administració educativa disposi de places
escolars a la zona d e t e r m i n a d a o sol·licitada.
En el dia a dia, m o l t e s famílies consideren que el d r e t de l l i b e r t a t d'elecció de c e n t r e obliga

l'Administració a assignar plaça al c e n t r e que han designat, sigui quina sigui la disponibilitat de places.
A q u e s t d e s c o n e i x e m e n t de la n o r m a t i v a legal genera, en segons quins casos, malestar o conflicte,
situació que ha de ser resolta mitjançant el diàleg i la informació.
A i x í , per e x e m p l e , convé r e c o r d a r que la Llei orgànica d'educació ( L O E 2/2006 de 3 de maig)

recull que l'Administració ha de garantir l'equitat del sistema educatiu i r e c o n e i x la necessitat
d'establir mecanismes per p r i o r i t z a r les sol·licituds de plaça escolar mitjançant un barem i uns
criteris d'admissió.
162
A q u e s t a llei orgànica estableix, al capítol III del t í t o l II, art. 8 4 . 1 . , que les administracions educatives
han de regular l'admissió d'alumnes en centres públics i privats c o n c e r t a t s de manera que es
garanteixi el d r e t a l'educació, l'accés en condicions d'igualtat i la l l i b e r t a t d'elecció de c e n t r e per
p a r t dels pares, mares o t u t o r s . A més, hi ha d'haver una d i s t r i b u c i ó adequada i equilibrada e n t r e els
centres escolars dels alumnes amb necessitats específiques de s u p o r t educatiu, la qual es mantindrà
al llarg de t o t el procés d'escolarització.
L'article 88 de la L O E recull que l ' e s c o l a r i t z a c i ó ha de ser sense d i s c r i m i n a c i ó p e r motius

s o c i o e c o n ò m i c s i, p e r a i x ò , cap c e n t r e n o p o t p e r c e b r e d i n e r s a canvi d ' i m p a r t i r e n s e n y a m e n t
g r a t u ï t , ni i m p o s a r l'obligació a les famílies o t u t o r s dels alumnes de f e r a p o r t a c i o n s a f u n d a c i o n s
o associacions, ni e s t a b l i r serveis o b l i g a t o r i s associats als e n s e n y a m e n t s que requereixin
aportació econòmica.
A l t r e s aspectes m o l t i m p o r t a n t s de la redacció de la LOE relatius a l'escolarització, fan referència

a les qüestions següents:
- El règim d'admissió dels alumnes als centres docents es regeix pels principis d'equitat, igualtat,
integració i cohesió social. A més, no es poden establir criteris discriminatoris per raons de
naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
- A p a r t i r dels p r i n c i p i s a n t e r i o r s , en el cas de les Illes Balears, el D e c r e t 3 7 / 2 0 0 8 e s t a b l e i x

el règim d ' a d m i s s i ó d ' a l u m n e s als c e n t r e s d o c e n t s s o s t i n g u t s a m b fons públics, i regula el
p r o c é s i els c r i t e r i s d ' a d m i s s i ó d ' a l u m n e s als c e n t r e s públics i als p r i v a t s c o n c e r t a t s de les
Illes Balears.
A continuació v o l e m recollir, segons el n o s t r e p u n t de vista, els eixos clau i les aportacions principals
de la LOE:
- Estableix, mitjançant un procés doble (adscripció i admissió), la matriculació dels alumnes en els
centres educatius de les Illes.
- Recull els criteris preferents per a l'admissió d'alumnes als centres sostinguts, t o t a l m e n t o
parcialment, amb fons públics, en el supòsit que n o hi hagués places s u i c i e n t s per c o b r i r la
t o t a l i t a t de la demanda; t a m b é i x a el barem de puntuació que s'ha d'aplicar al respecte.
- La novetat és que regula els programes de qualificació professional inicial PQPI, que a les Illes han
c o m e n ç a t a funcionar el curs 2008-2009.
- Regula l'escolarització dels alumnes amb necessitat especíica de s u p o r t educatiu (NESE) i en

i x a el nivell del 30% c o m a barrera per considerar-los centres d'atenció preferent. En el m o m e n t
que un c e n t r e educatiu presenta aquest percentatge i/o s u p e r i o r d'alumnes amb necessitat de
s u p o r t , l'Administració educativa s'ha i t x a t l'objectiu de fer-ne un seguiment i desviar les noves
i n c o r p o r a c i o n s a altres centres que en tinguin menys c o n c e n t r a c i ó , i sempre els d o t a r à dels
recursos necessaris.
163
La i n c o r p o r a c i ó elevada d'alumnes d'altres països, que p o d e n r e s p o n d r e a la definició de NESE,

j u n t a m e n t amb el descens de la ràtio a p a r t i r de les premisses de la L O E , en algunes zones escolars
de les Illes c o n t r i b u e i x a crear la sensació de saturació de les escoles; a algunes zones i m p e d e i x d u r
a t e r m e unes polítiques determinades de reequilibri del perfil dels alumnes, ja que en la majoria de
casos es necessiten t o t e s les vacants que es generen en un municipi o zona d e t e r m i n a t s .
El D e c r e t 37/2008, des que va ser publicat, ha c o n c r e t a t l'aplicació en dues o r d r e s de la Consellera

d'Educació: la c o r r e s p o n e n t al curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 , que ja està tancada, i l ' O r d r e de 9 de març de 2009,
que regula t o t el mecanisme de l'escolarització a les Illes i es posiciona clarament en la línia de
l'escolarització equilibrada i sense discriminació de cap tipus dels alumnes de nivells n o universitaris
de les Illes Balears, c o m p r é s e n t r e el t r a m 4 t d'educació infantil i els nivells de batxillerat. Per l'etapa
educativa del l r cicle d'educació infantil (0 a 3 anys), hi ha una O r d r e d'escolarització especíica.
El procés d'escolarització n o és únicament una o p o r t u n i t a t per concedir a les famílies plaça al centre
que han sol·licitat en primera instància, sinó t a m b é per c o m b a t r e el fenomen de la segregació escolar.
Hi ha mesures que es poden aplicar per mantenir un equilibri e n t r e els interessos de les famílies i les
obligacions de l'Administració per garantir la igualtat d ' o p o r t u n i t a t s i la redistribució dels alumnes
amb necessitat de s u p o r t . És necessari fer un esforç per adscriure alumnes estrangers a centres
concertats, zona per zona, i evitar, per tant, el desequilibri existent avui en dia entre educació pública i
concertada, en el marc del que ha de ser una política d'integració escolar i social.
Dels mecanismes i recursos que p o d e n utilitzar-se per c o n t r i b u i r a m i l l o r a r la d i s t r i b u c i ó dels

alumnes a t o t a al x a r x a de centres educatius p o d e m destacar els següents:
- A d a p t a r a t o t s els centres la r à t i o prevista per la n o r m a t i v a d'escolarització, especialment

disminuir-la a vint-i-cinc alumnes per g r u p en l'educació infantil i primària, i de vint-i-cinc a
t r e n t a per aula d'ESO i un m à x i m de trenta-cinc a batxillerat. Aquestes ràtios només augmenten
en casos j u s t i i c a t s per la pròpia àrea d'escolarització. És a dir, en el m o m e n t de d e t e r m i n a r el
n o m b r e de vacants el r e f e r e n t n o és el c e n t r e en c o n c r e t , sinó la zona escolar o n està ubicat
és el que c o m p t a ; per tant, la z o n i i c a c i ó escolar és un bon i n s t r u m e n t de r e d i s t r i b u c i ó dels
alumnes. A l t r e s recursos p o d e n ésser, el descens selectiu de ràtios en els centres que acullen més
immigrants i l'augment en els que en t e n e n menys, una vegada que ha finalitzat el procés o r d i n a r i
d'admissió d'alumnes, p o d e n ajudar a reequilibrar la situació.
- La reserva de plaça per als alumnes amb necessitat especiica de s u p o r t educatiu (tres places per
grup classe) també és un recurs per millorar la composició diversa dels grups. En aquest sentit, la gran
quantitat d'alumnes amb necessitat específica de s u p o r t educatiu (NESE) fa que el n o m b r e de places
reservades no sigui s u i c i e n t i s'hagi d'augmentar en la pròxima revisió de la normativa legal.
- La Conselleria d'Educació i C u l t u r a ha de vigilar que el n o m b r e d'alumnes amb necessitats

especíiques de s u p o r t educatiu a cada c e n t r e n o excedeixi en l 0 punts percentuals la mitjana
d'alumnat amb necessitats especíiques de s u p o r t educatiu de la seva zona d'escolarització,
i ha de p r o c u r a r que n o sigui s u p e r i o r al 30% dels alumnes. En aquells casos en què n o es
poguessin c o m p l i r aquests límits, la Conselleria d'Educació i C u l t u r a ha de garantir que els
164
centres siguin dotats de personal i dels recursos materials necessaris per fer efectiva aquesta
proporcionalitat.
- A p l i c a r de manera estricta del barem previst per la n o r m a t i v a , així c o m difondre'l e n t r e la

c o m u n i t a t educativa de les Illes, és m o l t i m p o r t a n t . També s'ha de t e n i r ben clar en casos d'empat,
ja que les categories recollides pel barem p o d e n p r o v o c a r situacions d'aquest tipus. És fonamental
que hi hagi mecanismes transparents i objectius de desempat, c o m ara les notes en els estudis
de batxillerat, el s o r t e i g públic d'una c o m b i n a c i ó de dues lletres de desempat, t a n t en el procés
d'adscripció d'alumnes c o m en el d'admissió.
- Convocar les comissions d'escolarització (adscripció, admissió i PQPIS), en les quals està
representada la c o m u n i t a t educativa de cada zona escolar i que p e r m e t e n donar transparència
absoluta al procés d'escolarització. D o n a r c o n i a n ç a als usuaris dels centres, és a dir, a les famílies,
en el sentit que la normativa s'aplica de manera objectiva i clara per a t o t h o m és un principi bàsic.
- M a n t e n i r el d r e t p r e f e r e n t en el procés d'admissió o r d i n a r i , en el cas que s'ofereixin més vacants

de plaça escolar, i n s al 15 d ' o c t u b r e , p r o p o r c i o n a una segona o p o r t u n i t a t a l'alumne de p o d e r
e n t r a r al c e n t r e que hagi t r i a t la família en p r i m e r a opció.
- Poder participar t a n t en el procés d'adscripció c o m en el d'admissió, de manera que en l'obtenció

hi hagi dues o p o r t u n i t a t s . Publicar les llistes al taulell d'anuncis dels centres educatius i poder-hi
presentar reclamacions ajuda a solucionar les errades que s'hagin p o g u t p r o d u i r en el procés
d'escolarització.
- La x a r x a d ' o i c i n e s d'escolarització, ja que són entitats encarregades de c o o r d i n a r t o t el procés

d'escolarització, de d o n a r les cites, de gestionar els canvis de c e n t r e , de supervisar la relació
e n t r e places escolars i demanda de les zones d'escolarització, etc., en col·laboració estreta amb
el D e p a r t a m e n t d'Inspecció Educativa.
- El treball en x a r x a amb altres d e p a r t a m e n t s de la C o n s e l l e r i a d'Educació ( A t e n c i ó a la

D i v e r s i t a t , Inspecció Educativa, Personal D o c e n t , etc.), amb els serveis socials i municipals
implicats, amb Fiscalia de M e n o r s , etc., afavoreix les i n t e r v e n c i o n s i les m i l l o r a , s o b r e t o t en
aquelles situacions especials dels alumnes i famílies que r e q u e r e i x e n actuacions d'escolarització
individualitzades (alumnes amb n.e.e.; germans bessons, etc.). En aquest s e n t i t , t a m b é h e m de
r e c o r d a r q u e , el curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 , s'ha i n c o r p o r a t la i g u r a del m e d i a d o r i n t e r c u l t u r a l a les
oficines d'escolarització dins el p r o g r a m a PAIRE. El m e d i a d o r i n t e r c u l t u r a l a p o r t a dos elements
fonamentals que ajuden en l'escolarització: la tasca i n f o r m a t i v a i d ' a c o m p a n y a m e n t p e r a les
famílies als centres educatius, i la finalitat de revitalitzar els p r o g r a m e s de PALIC als centres
c o m a e l e m e n t v e r t e b r a d o r de l'acollida dels nouvinguts i de la i n t e g r a c i ó de la d i v e r s i t a t a les
escoles i instituts.
I, s o b r e t o t , t o t s els recursos a n t e r i o r s i d'altres que estan a l'abast de l'Administració educativa

han de r e s p o n d r e a unes directrius polítiques clares i c o m p r o m e s e s per p a r t de la Conselleria
d'Educació, c o m o c o r r e amb el G o v e r n de les Illes Balears actual.
165
IV. 4. El X e s t i b c o m a e i n a d ' e s c o l a r i t z a c i ó
El curs 2009/2010 mancarà una fase nova de l'escolarització en el sistema educatiu de les Illes Balears.
El curs 2008/2009 han treballat de manera conjunta l'equip informàtic que programa, supervisa i
c o n t r o l a el Gestib, és a dir, el programa de gestió de la majoria de centres educatius de les Illes (tots els
de titularitat pública i de cada vegada més centres concertats) i l'equip del servei d'escolarització per a
la i n c o r p o r a c i ó de t o t e s les tasques d'escolarització de les Illes al Gestib n o u , anomenat Xestib.
Des del t e r c e r t r i m e s t r e del curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 l'escolarització es fa mitjançant aquest programa n o u

i t a m b é s'emprarà en el procés o r d i n a r i d'escolarització del curs 2 0 0 9 / 2 0 I 0 .
Per e n t e n d r e la i m p o r t à n c i a d'aquesta eina de gestió, p o d e m destacar els aspectes següents:
a) Per p r i m e r a vegada, la Conselleria d'Educació disposa d'una base de dades « n o m i n a l » de t o t s

els alumnes n o universitaris que cursen els estudis de 2n cicle d'educació infantil, primària,
secundària, batxillerat, FP i, p r ò x i m a m e n t , de la resta d'estudis (escoles d'idiomes, c o n s e r v a t o r i ,
adults, etc.) de t o t s els centres educatius públics i concertats.
b) P e r m e t c o n è i x e r a t e m p s real les altes i baixes d'alumnes als centres educatius, i, per t a n t , la

disponibilitat de vacants en el m o m e n t d'escolaritzar a través de les o i c i n e s .
c) La gestió d'altes d'alumnes en un centre d e t e r m i n a t i/o en el sistema educatiu de les Balears,

de manera que n o és possible la duplicitat d'un alumne. És a dir, si prové d'un centre de les Illes,
n o es p o t «matricular» en un altre, si no es dóna de baixa del p r i m e r ; i, en casos d'alumnes de
primera i n c o r p o r a c i ó al sistema educatiu de les Balears, una vegada que han estat donats d'alta,
no és possible la duplicitat. A més, p r o p o r c i o n a un registre escolar fins que l'alumne/a conclou
els estudis. Per altra banda, en casos de baixa per abandonament del centre, perquè s'incorpori al
m ó n laboral o perquè s'hagi traslladat a l'estranger sense que h o hagi comunicat prèviament, etc.,
el Gestib també aporta informació per p o d e r constatar si hi ha una vacant o plaça escolar.
d) És possible o b t e n i r i n f o r m a c i ó estadística m o l t i a b l e i actualitzada en cada m o m e n t del curs

escolar, la qual cosa facilita la presa de decisions i la p l a n i i c a c i ó a c u r t i llarg t e r m i n i .
IV. 5. L a s e n s i b i l i t z a c i ó d e la c o m u n i t a t e d u c a t i v a e n v e r s el v a l o r d e la d i v e r s i t a t
Totes les mesures i actuacions a n t e r i o r s que afecten la diversitat esdevenen incompletes si n o s'hi
implica la c o m u n i t a t educativa de les Illes Balears. En una societat d e m o c r à t i c a c o m la n o s t r a , les
decisions que afecten l'educació han de c o m p t a r amb el consens m a j o r i t a r i de la societat; per t a n t ,
les lleis orgàniques d'educació sempre han o b t i n g u t la majoria s u i c i e n t perquè el Parlament de
l'Estat espanyol les aprovàs, i, una vegada que han estat publicades al B O E , són n o r m e s que t o t h o m
ha de c o m p l i r obligatòriament.
En el treball de reflexió que ens ocupa, el p r o b l e m a radica en el fet que n o t o t a la societat c o m p a r t e i x

la mateixa percepció de la i m p o r t à n c i a de la integració de la diversitat dels alumnes en els centres
166
educatius, la qual cosa provoca un rebuig en els centres en què la diversitat és més palpable que en
els que acullen, per m o t i u s diversos, un alumnat més h o m o g e n i .
D e s del n o s t r e p u n t de vista, en un n o m b r e reduït de situacions la causa és de tipus ideològic,

que en la majoria de casos deriva d'una desinformació respecte de les causes de l'èxit escolar o
del fracàs. Està m o l t clar que n o depèn de manera directa del fet d'estar escolaritzat en un c e n t r e
d e t e r m i n a t , sinó que resulta de m o l t s factors i un dels p r i m e r s que s'han de t e n i r en c o m p t e és el
paper educatiu de la família.
El d a r r e r « I n f o r m e del sistema educatiu» del CES, en les conclusions remarca el «poc interès de les
famílies per l'educació dels fills, i, en canvi, el m o l t que en t é en l'escolarització», especialment per
p a r t de m o l t e s famílies amb infants de 3 anys que viuen el procés amb m o l t a intensitat i angoixa.
V o l e m recollir algunes conclusions més d'aquest i n f o r m e , relatives al s u p o r t que d o n e n als i l l s

les famílies de les Illes en relació amb la seva educació. C r e i e m que p o d e n s e r v i r per reflexionar i,
s o b r e t o t , per e m p r e n d r e accions c o r r e c t o r e s :
- El nivell baix d'implicació del pare en aquestes tasques, que són reservades p r à c t i c a m e n t a les
mares; per t a n t , és una línia de treball en la qual s'ha d'avançar clarament.
- La poca implicació de les famílies en el c o n t r o l de les tasques i treballs (58%) i en ajudar els i l l s
a fer els deures (29,5%). A i x ò , des del n o s t r e p u n t de vista, és un e l e m e n t clau a l'hora de t r a c t a r
el fracàs escolar.
- La gran implicació de la família en aspectes c o m el c o n t r o l d'assistència a classe (80,1%) i

l'aportació de recursos e c o n ò m i c s (79,1%) per t r a c t a r les qüestions referides a l'escolarització.
- La participació de les famílies en els centres educatius és m o l t baixa, i únicament un 19% dels
afiliats a les A M I P E hi participa activament.
En el fons, hi o b s e r v a m un reflex de la nostra societat: es t r a c t a de cercar el m i l l o r c e n t r e educatiu,

aportar-hi t o t s els recursos e c o n ò m i c s necessaris segons la disponibilitat familiar, c o n t r o l a r que els
i l l s vagin a escola, etc.; p e r ò els pares deleguen excessivament l'educació dels i l l s a la institució
escolar i, el que encara és més p r e o c u p a n t , en una societat tan accelerada i estressada c o m la nostra,
n o c o m p a r t e i x e n ni viuen la realitat i el dia a dia dels infants a l'escola.
La línia de treball de la Conselleria d'Educació consisteix a r e d i s t r i b u i r els alumnes amb NESE

( m a j o r i t à r i a m e n t , alumnes estrangers) e n t r e t o t s els centres educatius de les Illes, i p r o c u r a r
evitar escolaritzar-los en els que ja n'acullen un 30%. A q u e s t f u n c i o n a m e n t palesa que és necessari
articular estratègies organitzatives, curriculars i pedagògiques per fer f r o n t a la diversitat c r e i x e n t
de les c o m u n i t a t s educatives. O b s e r v a m que els centres que han c o m e n ç a t abans a t e n i r un alumnat
divers des del p u n t de vista nacional, lingüístic, c u l t u r a l , etc., responen més bé a la «diversitat» i
disposen d'estratègies i recursos m o l t interessants i efectius per m i l l o r a r la seva tasca diària; a més,
reconeixen que la nova situació és un fet positiu.
167
Segurament m o l t e s famílies desconeixen la feina que fan a alguns centres que estan «estigmatitzats»,
la seva situació educativa i els resultats que o b t e n e n . Se'n fan una idea preconcebuda a causa de la
imatge o l'estereotip existents.
3
A p a r t i r de les demandes de les famílies, en la línia de la mal a n o m e n a d a conciliació de la vida
laboral i familiar, els centres haurien de m i l l o r a r l'adaptació de la seva o f e r t a educativa (horaris,
activitats c o m p l e m e n t à r i e s , etc.) a les necessitats o demandes p r o c e d e n t s dels usuaris.
U n mecanisme que sol d o n a r prestigi als centres és la identificació amb un e l e m e n t o més que els
concedeixin un c e r t ressò social, vinculat a les activitats esportives, culturals, etc. La f o r t a demanda
que t e n e n alguns centres de les Illes r e s p o n , e n t r e d'altres factors, al fet que han sabut crear una
«imatge», una «marca», en una societat condicionada per la publicitat, per saber v e n d r e el p r o d u c t e ;
e v i d e n t m e n t , c o m p t a amb el s u p o r t d'uns resultats educatius i, s o b r e t o t , d'un p r o j e c t e educatiu
sòlid i c o m p r o m è s .
CONCLUSIONS I PROPOSTES
1. C o m diu el pedagog Paulo Freire «estar en el m ó n implica necessàriament estar en el m ó n i

amb els altres» (pàg. 22), n o és possible que cap societat sobrevisqui, i m o l t manco el segle XXI,
si no hi ha convivència real i interacció plena e n t r e els t o t s els membres d'una comunitat, en
igualtat de condicions i o p o r t u n i t a t s . L'escola, c o m a p r i m e r agent socialitzador, t é la funció de
ser aquest espai de convivència, d'intercanvi, de treball en c o m ú amb la diversitat d'alumnes. N o
és assumible, per una societat democràtica, la segregació escolar en funció d'uns determinats
paràmetres socioeconòmics i culturals de les famílies. La segregació escolar n o és un element
positiu perquè es p o t c o n v e r t i r en un factor de desigualtat i d'exclusió social. L'escola és la
institució a la qual la societat ha encomanat la primera socialització dels nous membres. Si ells no
s'interrelacionen en les edats primerenques, hi ha el perill que ja n o ho facin mai; per això és tan
i m p o r t a n t la convivència de la diversitat d'alumnes en t o t s els centres educatius de les Illes.
2. La distribució equilibrada de la diversitat dels alumnes en els centres educatius de les Illes és possible,
simplement es tracta d'analitzar-ne les dificultats i cercar les possibilitats de canviar la situació; això
sí, sense oblidar un principi pedagògic bàsic: e n f o r t i r les relacions entre escola i e n t o r n . La d i i c u l t a t
rau en el treball perquè la societat sigui conscient que això és convenient i necessari, i és impossible
aconseguir amb èxit aquest canvi de mentalitat mitjançant mecanismes administratius.
3. U n o b j e c t i u clau de la i n t e r c u l t u r a l i t a t c o n s i s t e i x a c e r c a r la u n i t a t en la d i v e r s i t a t a p a r t i r
del c o n e i x e m e n t m u t u , el diàleg i el respecte a la diferència. Cal t r e b a l l a r p e r d e i n i r espais
i llocs de t r o b a d a e n t r e les persones i c u l t u r e s que c o n v i u e n a les Balears. La c o m p o s i c i ó
t a n diversa de la p o b l a c i ó resident al n o s t r e arxipèlag r e c o m a n a t r o b a r aquestes vies de
c o m u n i c a c i ó i d'intercanvi.
3
Darrere la denominació «conciliació de la vida laboral i familiar» sovint trobam la demanda de convertir els centres edu-
catius en guarderies per contrarestar horaris laborals excessius dels pares i, per tant, el fet de no estar el temps suficient
amb els infants.
168
4. Intentar r e d u i r la r à t i o alumnes per g r u p sempre és un bon sistema per m i l l o r a r la qualitat de

l'educació. Les situacions de més de t r e n t a alumnes per classe a l'educació infantil i primària
haurien de passar aviat a ser una anècdota dels avis.
5. En els mecanismes d'escolarització, cal adaptar la n o r m a t i v a a les noves situacions socials, c o m

són les famílies m o n o p a r e n t a l s .
6. La m o b i l i t a t escolar crea m o l t e s d i i c u l t a t s a t o t s els nivells: de p l a n i i c a c i ó educativa (places,

quotes de professors, recursos i s u p o r t s , etc.), d'actualització i de c o n t r o l de la matrícula,
d'organització i de treball en els centres, de r e n d i m e n t escolar, etc.
7. Informar les famílies és un factor clau, especialment en la conjuntura actual de les Illes. Hi ha una
f o r t a presència de persones estrangeres que desconeixen el funcionament del sistema educatiu
i, en concret, dels mecanismes d'escolarització dels alumnes. Les famílies han d'estar informades
precisament per garantir-los la igualtat d ' o p o r t u n i t a t s i d'accés als centres educatius. Per t o t això,
la normativa legal estableix que siguin els centres educatius els encarregats d'informar les famílies
de t o t el procés d'escolarització. Per ajudar-los a fer aquesta tasca, la Conselleria d'Educació
e m p r a els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa escrita, la w e i b de la Conselleria
d'Educació, etc.) i material imprès que adreça a les famílies i a la c o m u n i t a t educativa en general
(oferta educativa); d'aquesta manera, c o n t r i b u e i x a proporcionar-los la informació necessària.
8. És c e r t que vivim en un país o n la picaresca és una t r a d i c i ó . N o o b s t a n t això, malgrat que

algunes famílies es pensen que en el procés d'escolarització és possible c o m e t r e frau, aquestes
situacions són de cada vegada més excepcionals i puntuals. En t o t cas, amb la d e m o c r a t i t z a c i ó
del procés d'escolarització, la majoria d'irregularitats p o d e n ser detectades a t e m p s i, per tant,
corregides. En aquest sentit, hem fet referència al n o u programa d'escolarització (Gestib), que
a p o r t a m o l t e s més eines per supervisar el procés i c o n t r o l a r - l o .
9. Cal m i l l o r a r la imatge de m o l t s centres que fan una bona feina, p e r ò que n o t é la transcendència
en l ' e n t o r n social ni en la c o m u n i t a t educativa que es m e r e i x .
169
BIBLIOGRAFIA
A B D A L L A H - P R E T C E I L L E , M. (2001). La educación intercultural. Barcelona: Idea Book.
«Educació i immigració a les Illes Balears: cap a una dualització escolar i social». Anuari 2004.
Fundació Guillem C i f r e de C o l o n y a , pàg. 80-105.
A R N À I Z S À N C H E Z , P. (2003). Educación inclusiva:una escuela para todos.Màlaga: Aljibe.
AA.VV. (2002). Educar per a la integració i la igualtat d'oportunitats. Palma: Sa N o s t r a .
AA.VV. (2004). La immigració, països emissors i les Illes Balears. Palma: C o r t .
AA.VV. (2008). L'atenció a la diversitat al sistema educatiu de les Illes Balears. Palma: Lleonard M u n t a n e r
editor.
B E N I T O , R.; G O N Z À L E Z , I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona: Polítiques

59, Fundació Jaume Bofill i Editorial Mediterrània.
B L A N C O , M. (2001). El alumnado extranjero: un reto educativo. Reflexiones sobre el tema decisiones

organizativas y metodologicas. M a d r i d : EOS.
B O N A L , X . (2009). «La segregación escolar en Cataluna». Cuadernos de Pedagogia, n ú m . 387, f e b r e r

de 2009, pàg. 89-93.
C O N N E L L , R. W . (1997). Escuelas yJusticia Social. M a d r i d : M o r a t a
C O R T I N A , A . (1 997). Ciudadanos de mundo. Hacia una teoria de la ciudadania.Madrid: Alianza.
D E L G A D O , M. (1998). Diversitat i integració. Barcelona: Empúries.
D I A Z - A G U A D O , M. J. (2003). Educación intercultural y aprendizaje cooperativo. M a d r i d : Piràmide.
ELLIOT, J. (1993). El cambio educativo des de la investigación acción. M a d r i d : Morata.
ESSOMBRA, M. A . (2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas. Equipos directivos y profesorado

ante la diversidad cultural y la immigración. Barcelona: G r a ó .
FREIRE, P. (1997). Padagogia de la autonomia. Saberes necesarios y pràctica educativa. Río de Janeiro:
Paz y T i e r r a .
FREIRE, P. (2002). A la sombra de este àrbol. Barcelona: Ed. El R o u r e .
170
G I M E N O S A C R I S T A N , J. (2001). Educar y convivir en la cultura global. M a d r i d : M o r a t a .
M A R I , I. (2002). Una política intercultural per a les Balears? Palma: Conselleria d'Educació i C u l t u r a .
Sa N o s t r a .
O L M E D O , A.; S A N T A C R U Z , E. (2008). «Las familias de clase media y elección de c e n t r o : el o r d e n

instrumental c o m o c o n d i c i ó n necesaria p e r o n o s u i c i e n t e » . Profesorado. Revista de Currículum y de
Formación del Profesorado 12, pàg. 1-30.
R U I Z R O M A N , C. (2003). Educación Intercultural. Una visión crítica. Barcelona: O c t a e d r o .
S A B A R I E G O , M. (2002). La educación intercultural. Ante los retos del siglo XXI. Bilbao: Desclée de
Brouwer.
Síndic de Greuges de Catalunya. La segregració escolar a catalunya. Informe extraordinari. Maig de 2008,
pàg. 229.
V I C (1997). Pla per redistribuir els alumnes estrangers, juntament amb les aules d'acollida.
ADRECES D'INTERNET RECOMANADES
http://www.caib.es: I n f o r m a c i ó útil sobre la c o m u n i t a t a u t ò n o m a de les Illes Balears, especialment

de la Conselleria d'Educació i de l'Institut Balear d'Estadística.
www.ine.es: Base estadística fonamental de l'Estat espanyol.
h t t p : / / w w w . e d u a l t e r . o r g : Educació i n t e r c u l t u r a l .
http://www.mec.es/cesces/inicio.htm: I n f o r m e sobre l'estat i la situació del sistema educatiu

d'Espanya.
http://www.pangea.org/educació: Recull informacions sobre educació en valors, educació

i n t e r c u l t u r a l , etc.
h t t p : / / w w w . x t e c . e s / r e c u r s o s / c u l t u r a / i n d e x . h t m : Pla d'acollida per a alumnes nouvinguts.
171

L'escolarització Com A Mecanisme D'integració Dels Alumnes Estrangers

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

L'escolarització Com A Mecanisme D'integració Dels Alumnes Estrangers

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Anuari de l'Educació de les Illes Balears.

L'escolarització com a mecanisme

I. E V O L U C I Ó DELS A L U M N E S ESTRANGERS A LES ILLES B A L E A R S EL CURS

L'INE xifrava, el mes de gener de 2008, en 1.030.650 el n o m b r e d'habitants residents a la c o m u n i t a t

Per o b s e r v a r les taxes de c r e i x e m e n t de la població de les Illes Balears (quadre 1) cal r e t r o c e d i r

N o v a m e n t , per tant, la f o r t a i m m i g r a c i ó estrangera continua sent l'element demogràfic clau per

QUADRE I. TAXA DE CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS

GRÀFIC 1 : POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS PER LLOC DE NAIXEMENT;

Font: Vidana 2009

Un t o t a l de 223.036 (20,78%) individus de la població són de nacionalitats estrangeres; l'any 2007,

GRÀFIC 2 : POBLACIÓ DE LES ILLES BALEARS PER NACIONALITATS;

A i x í doncs, l'augment c o n t i n u de la població respon a l'arribada de residents estrangers a les Illes

QUADRE 2. POBLACIÓ ESTRANGERA A LES ILLES,

C o m p o d e m o b s e r v a r al quadre 2, el m o d e l dual de la i m m i g r a c i ó estrangera a les Illes es fa palès

QUADRE 3. NACIONALITATS PRINCIPALS DE LA POBLACIÓ

I.2. Els a l u m n e s e s t r a n g e r s , d e nivells n o u n i v e r s i t a r i s , q u e f o r m e n p a r t d e l s i s t e m a

QUADRE 4 . ALUMNES MATRICULATS ALS CENTRES EDUCATIUS DE LES

QUADRE 5. ALUMNES MATRICULATS AL SISTEMA EDUCATIU DE LES

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Planiicació i Centres.

En t o t a l , els alumnes estrangers representen el 15,31% del t o t a l d'estudiants n o universitaris de les

QUADRE 6. DISTRIBUCIÓ PERCENTUAL DELS ALUMNES ESTRANGERS PER ILLES;

Respecte de les nacionalitats de procedència principals, o b s e r v a m — c o m és l ò g i c — una c o r r e l a c i ó

A ) La població en edat escolar obligatòria

QUADRE 7. EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESCOLAR DE

El n o m b r e d'alumnes estrangers continua augmentant en t o t s els nivells educatius obligatoris;

GRÀFIC 3 : DISTRIBUCIÓ DEL NOMBRE D' ALUMNES ESTRANGERS

C o n t i n u a , c o m en cursos a n t e r i o r s , el p r e d o m i n i dels alumnes d'educació primària (39%), seguit dels

QUADRE 8. ALUMNES ESTRANGERS PER NIVELL EDUCATIU I

Educació infantil 3412 699 4111

QUADRE 9. DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS PER ILLA I SEXE;

Mallorca 11191 1 1132 22323

O b s e r v a m una d i s t r i b u c i ó m o l t equilibrada per sexe del n o m b r e d'alumnes estrangers

C o m en anys passats, a més de considerar la d i s t r i b u c i ó dels alumnes estrangers

QUADRE 10. INCREMENT DEL NOMBRE D'ALUMNES ESTRANGERS A LES

Tant al quadre 10 c o m en la representació gràfica c o r r e s p o n e n t (gràfic 4), o b s e r v a m la progressió

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS, NO UNIVERSITARIS,

GRÀFIC 5: DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS PER TIPOLOGIA DE

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Educació.

A l quadre 11 desglossam encara més el n o m b r e d'alumnes estrangers per modalitats educatives i

QUADRE 11. DISTRIBUCIÓ DELS ALUMNES ESTRANGERS PER MODALITAT

QUADRE 12. EVOLUCIÓ DEL PERCENTATGE D'ALUMNES ESTRANGERS,

El curs 2 0 0 8 / 2 0 0 9 hi ha hagut 28.568 alumnes estrangers escolaritzats en el sistema educatiu de

GRÀFIC 6: DISTRIBUCIÓ D'ALUMNES ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS

Font: Vidana 2009.

C o m p o d e m o b s e r v a r al gràfic 6, el 4 4 % dels a l u m n e s e s t r a n g e r s p r o v e n e n del c o n t i n e n t

Una altra a p r o x i m a c i ó i n t e r e s s a n t , pel q u e fa a la d i v e r s i t a t d ' a l u m n e s estrangers que

QUADRE 13. NACIONALITATS DELS ALUMNES ESTRANGERS A

QUADRE 14. PRINCIPALS PAÏSOS DE PROCEDÈNCIA DELS ALUMNES

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Educació.

Del quadre 14 en p o d e m e x t r e u r e una sèrie de conclusions interessants, c o m ara:

- La coincidència de les nacionalitats principals en i m p o r t à n c i a numèrica d'alumnes a les Illes i el

- A M e n o r c a , els països de procedència de la majoria dels alumnes estrangers són: l'Equador, el

- A Eivissa, les sis nacionalitats més i m p o r t a n t s són la m a r r o q u i n a , equatoriana, argentina, alemanya,

- I, per ú l t i m , a F o r m e n t e r a , hi ha cinc nacionalitats majoritàries: m a r r o q u i n a , argentina, italiana,

QUADRE 15. ALUMNES ESTRANGERS DE NIVELLS NO UNIVERSITARIS

País Mallorca Menorca Eivissa | Formentera | Total general

País Mallorca Menorca Eivissa | Formentera | Total general

País Mallorca Menorca Eivissa Formentera Total general

Font: Conselleria d'Educació.

I.3. Els a l u m n e s e s t r a n g e r s m a t r i c u l a t s a l a U n i v e r s i t a t d e les Illes B a l e a r s

A m b la fi nalitat de t e n i r una visió c o m p l e t a dels alumnes estrangers matriculats a t o t s els nivells

En p r i m e r lloc, v o l e m saber quina ha estat l'evolució quantitativa dels alumnes estrangers de la

QUADRE 16. EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D'ALUMNES ESTRANGERS