Arqueologia

PROFESSORS:
Ivan Briz Godino ibrizgodino@ub.edu
David Asensio davidasensio@ub.edu
 BLOC 3. ESTUDI DELS MATERIALS ARQUEOLÒGICS

3.1. Introducció a l’estudi dels materials arqueològics.

3.2. Artefactes: tipologia i seriació. L'estudi dels artefactes: ceràmica, lític,

metall, vidre...

3.3. Cronologia relativa i cronologia absoluta: mètodes

3.4. Arqueometria

3.5 Arqueobiologia. Paleoantropologia

 3.1. INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DELS MATERIALS
ARQUEOLÒGICS

Les fonts que utilitza l'Arqueologia:

1. Fonts materials
2. Fonts escrites
3. Fonts orals
4. Fonts visuals

ESTUDI DEL PASSAT EN ARQUEOLOGIA:

ÚS D'ALTRES FONTS A MÉS DE LES MATERIALS
 FONTS MATERIALS

Arqueològiques
Artístiques
Epigràfiques
Mixtes
Numismàtiques
Etnogràfiques
 A) FONTS ARQUEOLÒGIQUES

Tota aquella element material susceptible de ser estudiat per la

metodologia arqueològica

ØNo només aquelles obtingudes mitjançant una excavació

https://cseas.ku.dk/shubeika/

https://www.friendsofiaa.org/news/2019/7/10/biblical-ziklag-discovered
A) FONTS ARQUEOLÒGIQUES

Cultura material

Tots aquells elements utilitzats per l'ésser humà des dels seus orígens fins a l'actualitat,
incloent-hi:
-objectes mobles (portàtils) modificats o fets per l'ésser humà: ARTEFACTES
-béns immobles modificats o fets...: ESTRUCTURES
-materials d'origen natural modificats: ECOFACTES
 A) FONTS ARQUEOLÒGIQUES

Cultura material: interès no tant en l'objecte (artefacte o ecofacte) com a tal, sinó en el seu
CONTEXT ARQUEOLÒGIC.

Això inclou::

- Estrat (o UE): material que l'envolta

(sediments, etc.)

- Ubicació: posició horitzontal i vertical dins

de l'estrat

- Associació: relacions amb d'altres restes

arqueològiques al mateix estrat

http://artepreinca.blogspot.com/2013/07/
B) FONTS ARTÍSTIQUES

Relacions canviants entre Arqueologia i Història de l'Art (Història)

Poden compartir un mateix objecte

d'estudi (fonts artístiques) però des de
diferents enfocaments:

-Història de l'Art: valor monumental,

estètic

-Arqueologia: valor documental, històric

“Retrat del forner Terentius Neo i la seva

esposa” (Pompèia; c. 20-30 d.C.)
B) FONTS ARTÍSTIQUES

Fonts artístiques poden ser també arqueològiques:

-Si provenen d'excavacions (no sempre és el cas)
-Si poden ser estudiades amb tècniques arqueològiques: estudi iconogràfic, contextual, estratigràfic,
arqueomètric…

No se n'estudiaria el valor estètic, sinó la seva funcionalitat, la iconografia i simbologia, aspectes

socials, etc…

https://www.thearchaeologist.org/blog/1800-year-old-headless-greek-statue-found-at-turkeys-metropolis-site
Mosaic dels peixos, Casa de Hippolytus (Alcalá de Henares)
B) FONTS ARTÍSTIQUES

- Arts “majors”: arquitectura, escultura, pintura

- Arts “menors” o aplicades: orfebreria, ceràmica, vidre, eborària (ivori)…

https://sobrehistoria.com/etruscos/

(F. Lamiot)
 C) FONTS EPIGRÀFIQUES

Són els textos realitzats sobre suport dur de d’orígen inorgànic: pedra, metall o argila/ceràmica.

Possibilitat d’aportar datació absoluta (no sempre).

Informació: en funció del contingut i del tipus…

-Epigrafia funerària: Dades de la persona: rang o posició social, activitat que desenvolupava, vincles (família, clan, etc.)

- Epigrafia cultual: Culte a una determinada divinitat (i la seva importància), tipus de pràctiques religioses, dimensió
política…

- Epigrafia jurídica: Normativització institucional, pactes d'hospitalitat, lleis municipals, edictes, prohibicions,…

- Epigrafia fiscal i comercial: Registres fiscals, firmes de mercaders, taxes, agents,…

- Etc…
C) FONTS EPIGRÀFIQUES

Forma de comunicació verbal, el significat de la qual depèn:

- de les seves característiques formals: material, dimensions, etc. (MOLTA INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA)

- del seu context: Ubicació, posició, orientació, etc.

https://www.valdeorrasdecerca.com/el-encanto-de-la-
aquae-flaviae-de-portugal/
C) FONTS EPIGRÀFIQUES

Clipeus virtutis, còpia en marbre de l'original

Santuari d'Hèrcules a Glanum (França) d'or del 27 a.C.
C) FONTS EPIGRÀFIQUES

Codi d’Hammurabi (c. 1750 a.C.)

Tabula hospitalis (Museu de Badalona), 98 d.C. Pacte

d'hospitalitat
Bronze de Lascuta (189 a.C.), decret pretorià
C) FONTS EPIGRÀFIQUES

(Bourgeon et al. 2016)

 C) FONTS EPIGRÀFIQUES

http://turismevalles.blogspot.com/2018/02/el-pas-de-la-
via-augusta-pel-valles.html

https://flickr.com/photos/98513784@N00/10171650146 La_stipe_tributata_alle_divinità_delle_Acque_Apollinari.djvu
C) FONTS EPIGRÀFIQUES
 C) FONTS EPIGRÀFIQUES

https://historia.nationalgeographic.com.es/a/misterio-antigua-lengua-escritura-iberos_8742 https://www.glosarioarquitectonico.com/glossary/lapidaria/
http://hebreoiberico.blogspot.com/2008/07/plomo-de-ullastret.html
 D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Moneda com a concepte i com a objecte.

Moneda: objecte normalment en metall, fos o encunyat, de naturalesa i pes determinat, que té de forma intrínseca un
valor legal com a element de canvi i transacció, avalat per una marca d'autoritat que ve impresa a la pròpia moneda.

Paper econòmic i administratiu a les diferents societats, com a element de transacció privat o com a mitjà de recaptació
fiscal pública.
D) FONTS NUMISMÀTIQUES
D) FONTS NUMISMÀTIQUES Només per a algunes societats, i des de
determinada època…

Lídia, s. VII-VI a.C. Efes, finals s. VII a.C.

Atenes, s. V a.C. Xina, s. IV a.C.

D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Or Plata

Bronze
Coure

Plom

Electre
Billó
Ferro
 D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Importància del valor

contextual de la moneda

http://www.historiayarqueologia.com/2020/08/descubren-en-israel-un-espectacular.html

https://www.tribunasalamanca.com/noticias/recuperada-una-coleccion-con-90-monedas-del-imperio-romano-
expoliadas-de-un-yacimiento-protegido/1624781776
D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Permeten:

- Datar estrats d'un jaciment.

- Estudiar comerç, circulació monetal, patrons econòmics…

- Analitzar iconografies, propaganda, simbologia i culte.

- Identificar moments d'inestabilitat (tresorets).

- Altres usos (funeraris, adorn personal,…).

D) FONTS NUMISMÀTIQUES

(1621) DCCCLXXIIII (= 874 a.U.c. = 121 d.C.)

Adrià

Vespasià (69-79 d.C.) Focas – follis (602-610 d.C.)

D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Tetradracmes d'Atenes (s. VI-II a.C.)

D) FONTS NUMISMÀTIQUES
Vincles estrets amb
l’epigrafia…

Títols, càrrecs, noms, fórmules

religioses…

Monedes bilingües d’Usikerte/Osicerda (mitjans s. I a.C.) i de Kelse/Celsa (45-44 a.C.)

 D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Tresoret: ocultacions intencionals

≠
Contextos d'ús (ex. depòsits sobre paviments): generalment pèrdues
accidentals

IMPORTÀNCIA DEL CONTEXT ARQUEOLÒGIC https://www.sapiens.cat/temes/actualitat/troben-un-tresor-de-monedes-de-plata-del-segle-i-a-

empuries_16639_102.html

Empúries, s. I a.C. 200 denaris de plata

https://www.elmundo.es/andalucia/2016/04/28/5721af13468aeb08718b45f7.html

https://www.elmundo.es/andalucia/sevilla/2016/04/29/57227907e2704e147a8b4618.html

Tomares (Sevilla), s. IV dC. 19 àmfores, 50.000 monedes

D) FONTS NUMISMÀTIQUES

Context funerari: òbol de

Adorn personal
Caront
 E) FONTS ETNOGRÀFIQUES

El present com a instrument per comprendre el passat. Analogia etnogràfica

Observació de grups actuals, per

establir relacions entre el
comportament humà i els residus
materials: ETNOARQUEOLOGIA
ETNOARQUEOLOGIA: entre l’arqueologia i l’antropologia
• Definició clàssica: estudia amb perspectiva arqueològica la cultura material de societats
vives, per a entendre com es forma el registre arqueològic. “Living Archaeology”.
• Objectiu clàssic: buscar analogies amb les societats del passat, establint la relació entre el
comportament d'unes èpoques i altres. (perills de l’analogia directa! M. Gándara, 2006).

• Altres etnoarqueologies: fonts etnogràfiques, etnològiques, etnohistòriques?...

• Altres objectius: generació d’hipòtesis.

Tribu Yanomami,
Sumatra, Indonesia Yaghán, Tierra del Fuego
Alt Orinoco, Venezuela
 Pinnacle Point, Sud-àfrica
Estudi del foc 90.000 anys

Cova de les Cendres

Alancant
13.000 anys

© I. Esteban
Diferent tipus de focs fets pels Hadza, Tanzania C. Mallol et al. (2007), Journal of Archaeological Science 34: 2035-2052
To hell with ethnoarchaeology!
GOSSELAIN, OP, (2016), Archaeological Dialogues 23(2): 215–228.

• Porta implícita:
• ideologia evolutiva i racista antiga:
• societats occidentals modernes (inapropiades per a la investigació etnoarqueològica).
• societats “exòtiques”pre-modernes.

• En cercar models universals d'interpretació:

• etnoarqueologia minimitza l’especificitat histórica i cultural.
• no te una bona comprensió dels contextos etnogràfics.
• Proposta etnoarqueològica clàssica: simple recerca de similituds/diferències en el registre
material.
To hell with ethnoarchaeology? Really?
• Hi ha diferents etnoarqueologies.

• La clau:
• etnoarqueologia ha de ser conscient de l’especificitat histórica i cultural.
• etnoarqueologia ha de comprendre els contextos etnogràfics i etnohistòrics.
• etnoarqueològica ha de tenir clar:
• per a què? (NO analogies).
• com? (adequats aparells interpretatius).