Guix 409 | Novembre 2014 | p.

12-17

A FONS

GUIX

Resolució de problemes
Com podem planificar, gestionar i avaluar
competencialment
Mireia Artés, Edelmira Badillo

Aquest article té com a objectiu mostrar una proposta per treballar la resolució de problemes a l’aula de pri-
mària des d’una vessant competencial. La proposta està estructurada en diferents moments clau, per tal de
proporcionar a l’ensenyant eines i recursos que el portin a planificar, gestionar i avaluar la resolució de pro-
blemes competencialment. Es tracta d’anticipar i desenvolupar una activitat numèrica que promogui la
construcció de significats matemàtics.

PARAULES CLAU: resolució de problemes, pensament multiplicatiu, competència matemàtica, competències bàsiques, avaluació competencial.

12

Una proposta d’activitat matemàtica
competencial a l’aula
La proposta que presentem a continuació
parteix de la planificació anticipada de
l’activitat matemàtica estructurada en cinc
moments que obeeixen a tres tipologies
de planificació: la planificació anticipada
(anàlisi matemàtica del problema), la pla-
nificació de la gestió a l’aula i la planifica-
ció curricular de l’avaluació.
El quadre 1 mostra l’esquema de la pro-
posta amb els cinc moments d’intervenció
en què s’estructura.
Per tal de desenvolupar la nostra pro-
posta, mostrarem un exemple de pràctica
real duta a terme a l’escola La Llàntia, de
Mataró, durant el curs 2013-2014, amb els
dos grups de tercer de primària, en el
marc de les pràctiques IV d’una estudiant
del grau de primària de la Universitat Au-
tònoma de Barcelona.
Moment 1. Escollir el problema
matemàtic
El primer moment correspon a l’elecció
de l’activitat que duríem a l’aula. En el
nostre cas, com que teníem la intenció
de treballar un problema ric en continguts
matemàtics, ens vam servir d’Els animals
de Noè, extret del projecte Nrich Maths,
de la Universitat de Cambridge. Segons
la classificació de Maza (1991), atenent
els continguts matemàtics implícits en l’e-
nunciat, el problema en qüestió és de
pensament multiplicatiu de suma reite-
rada d’unitats soltes.
En Noè estava comptant les potes dels
animals que entraven dins l’arca i, al mig-
dia, va arribar fins a 12.
a) Quants animals creieu que va veure en
Noè?
b) Hi podeu trobar unes respostes dife-
rents?
c) Hi ha alguna relació? Expliqueu-la.
Moment 2. Analitzar les estratègies
possibles de resolució
El segon moment correspon a l’anàlisi
matemàtica realitzada abans d’empren-
PLANIFICACIÓ ANTICIPADA
(anàlisi matemàtica del problema)
PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ
PLANIFICACIÓ CURRICULAR
DE L’AVALUACIÓ
Quadre 1. Esquema de la proposta d’activitat matemàtica
Guix 409 | Novembre 2014
dre totes les estratègies possibles que A FONS
es podien emprar per resoldre el pro-
Experiències
blema. Des de les estratègies més sim- «En la pràctica»
ples fins a les més complexes.
Competència matemàtica
CM
Al quadre 2 (a la pàgina següent), s’hi
presenten algunes de les possibles estra-
tègies de resolució del problema. A la pri-
mera columna, hi trobem les més
simples, com ara les representacions grà-
fiques manipulatives per mitjà de comp-
tatge gràfic i simbòlic, tot passant per la
transició entre el gràfic i el numèric, tant
additivament com multiplicativament, fins
arribar a les estratègies més complexes
per mitjà de la representació analítica nu-
mèrica a través de la descomposició ad-
ditiva i combinant-la amb la multiplicativa.
Moment 1. Escollir el problema matemàtic.
Moment 2. Analitzar les possibles estratè-
gies de resolució del problema.
Moment 3. Elaborar l’arbre de gestió del
problema.
Moment 4. Identificar les dimensions i les
competències que cal avaluar.
Moment 5. Elaborar i implementar les rú-
briques d’avaluació.
13
Guix 409 | Novembre 2014

A FONS REPRESENTACIÓ GRÀFICA Moment 3. Elaborar l’arbre de gestió

REPRESENTACIÓ ANALÍTICA del problema
MANIPULATIVA

Comptatge Comptatge sim- Transició entre Comptatge nu- Comptatge nu-

El tercer moment és l’elaboració de l’arbre
gràfic bòlic (diagrama comptatge gràfic i mèric a través mèric a través
numèric additiva- de descompo- de descomposi- de gestió del problema (quadre 4).
d’arbre)
ment i multiplica- sició additiva ció multiplicativa
tivament i additiva L’arbre és una espècie de clau dicotòmica
que ens permet saber en quin punt es
2+2+4+4 (2 x 2) + (4 x 2) troba l’alumne i, alhora, ens serveix per
proporcionar-li els suports necessaris per
Quadre 2. Estratègies possibles de resolució tal que avanci en la resolució del pro-
blema (Morera i altres, 2012).
Al quadre 3, s’hi poden observar totes Aquest fet mostra la varietat de ritmes
les estratègies de què es van servir els d ’ a p re n e n ta t g e q u e p o d e n e m e rg i r Aquest moment constitueix l’estudi previ
infants durant el procés de resolució del dins d’una mateixa aula i la importàn- de la planificació de la gestió de l’aula,
problema, la majoria de les quals coin- cia d’anticipar les estratègies per ajudar que ens permetrà tenir un control de les
cideixen amb les de la planificació (qua- els nens i nenes a anar avançant cap a màximes variables possibles durant la
dre 2). unes estratègies més complexes. gestió.

Comptatge numèric a través

de descomposició additiva

Comptatge numèric a través de

descomposició multiplicativa

Comptatge simbòlic (diagrama Transició entre comptatge grà- Transició entre comptatge gràfic
Comptatge numèric a través
Comptatge gràfic d’arbre) fic i comptatge numèric additi- i comptatge numèric multiplicati-
de descomposició multipli-
vament vament
cativa i additiva
Quadre 3. Exemples reals d’estratègies de resolució

14
 Guix 409 | Novembre 2014

Moment 5. Elaborar i implementar desenvolupament competencial. En A FONS

Aquest fet mostra la varietat de
ritmes d’aprenentatge que poden
emergir dins d’una mateixa
aula i la importància d’antici-
par les estratègies per ajudar
els nens i nenes a anar avan-
çant cap a unes estratègies més
complexes
les rúbriques d’avaluació aquest moment, és important que la mes-
tra o el mestre adapti la proposta del cur-
Experiències
«En la pràctica»
El moment 5 consisteix a elaborar una rú- rículum oficial a la situació concreta
brica d’avaluació a partir dels nivells de d’aula. Competència matemàtica
CM
QUANTS ANIMALS CREIEU QUE VA VEURE EN NOÈ?
No Ho resol Sí

Moment 4. Identificar
les dimensions i les competències Per què? Com?
que cal avaluar

El Departament d’Educació de la Genera- No ho sap fer Ho fa malament Regularitat

litat ha proporcionat als mestres una pro-
posta de desplegament curricular, que
està estructurada per dimensions relacio-
nades amb els processos matemàtics i
concretats en nivells diferents de desen-
volupament competencial (Burgués i Sar-
ramona, 2013).
El moment 4 consisteix a determinar les
dimensions i les competències que caldrà
treballar.
En el nostre cas, ens centrem en la di-
mensió de resolució de problemes i ava-
luem la competència 1 d’aquesta
dimensió, que és: «Traduir un problema a
una representació matemàtica i emprar
conceptes, eines i estratègies matemàti-
ques per resoldre’l».
1 2
Representació gràfica Representació
manipulativa analítica
COMENTARIS DE SUPORT A L’ALUMNAT
SOBRE EL PROBLEMA
1 Simplificar el problema proposant als HI TROBES ALGUNA RELACIÓ?
infants que intentin calcular-ho amb 6
potes, per exemple.
Explica
2 Recomanar als infants que facin dibuixos
No Sí
i que els disposin de manera ordenada.
3 Com?
3 Recomanar als infants que represen-
tin el problema de totes les maneres
possibles ordenadament. Proposar
Verbalment Numèricament
que els alumnes facin una taula de
recollida de dades.
Quadre 4. Arbre de gestió del problema i comentaris de suport a l’alumnat2

15
Guix 409 | Novembre 2014

A FONS El quadre 5 mostra la rúbrica elaborada
per avaluar el problema proposat i contem-
pla quatre nivells d’assoliment de la com-
petència, davant dels tres que proposa el
document oficial. Aquesta proposta també
incorpora la construcció de criteris de rea-
lització que permetin, d’una banda, establir
connexió entre nivells d’assoliment de la
competència i, de l’altra, facilitar l’avaluació
de manera gradual (Sanmartí, 2010).
Al quadre 6, s’hi pot observar la resolució
d’un alumne que es troba en un nivell 4.
Seguint els criteris de la rúbrica, conside-
rem que l’escolar ha identificat les dades
del problema i que sap quines en són les
més rellevants, atès que, a diferència de la
majoria d’alumnes, respon realment el que
se li pregunta. A més a més, representa el
problema mitjançant números i explica el
procés utilitzant llenguatge matemàtic.
Aquesta proposta també incor-
pora la construcció de criteris
de realització que permetin,
d’una banda, establir connexió
entre nivells d’assoliment de la
competència i, de l’altra, faci-
litar l’avaluació de manera
gradual

Així mateix, quan veu que hi ha una

NIVELLS D’ASSOLIMENT errada, en detecta el punt conflictiu i el
CRITERIS
DE REALITZACIÓ refà. Això últim es pot observar a l’apartat
Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4 B, quan corregeix la cinquena opció de
resposta.
Identificar les dades Identifica dades amb Identifica les dades, Identifica les dades i Identifica les dades
del problema ajuda. però no les interpreta les interpreta, però rellevants del pro- En definitiva, planificar per crear
bé. no en diferencia les blema i les interpreta. oportunitats d’aprenentatge
rellevants.
El disseny, la gestió i l’avaluació de la
Representar Representa el pro- Representa el pro- Representa el pro- Representa el pro- resolució de problemes competencials a
el problema blema amb ajuda. blema mitjançant ele- blema mitjançant es- blema mitjançant re- l’aula permet crear oportunitats d’apre-
ments gràfics. quemes i expressions presentació numèrica. nentatge, controlar el màxim de varia-
aritmètiques. bles possibles i, per tant, saber
reaccionar davant dels imprevistos que
Replantejar Si el problema no li Si una estratègia no Si l’estratègia no li fun- Torna enrere, en de- puguin sorgir.
el problema, en cas surt, no busca estra- li funciona, replanteja ciona, refà tot el pro- tecta el punt conflic-
que no funcioni tègies. el problema de bon cés. tiu i el refà. A més a més, l’anticipació a la gestió per-
l’estratègia començament. met proporcionar, a les alumnes i als
alumnes, les eines necessàries que els
Explicar el procés Explica el procés Explica el procés Explica el procés Explica el procés uti-
ajudin a avançar en la resolució de pro-
de resolució amb ajuda. amb exemples grà- sense necessitat d’e- litzant llenguatge ma-
blemes i, com a conseqüència d’això, faci-
fics o simbòlics. xemples i amb llen- temàtic.
litarà que el professorat pugui atendre la
guatge no matemàtic.
diversitat de ritmes d’aprenentatge de
Quadre 4. Rúbrica d’avaluació del problema l’aula.

16

A. Quants animals creieu que va veure
en Noé? 4 animals
1 girafa, 1 gallina, 1 lleó
i 1 ànec
4 + 2 + 4 + 2 = 12
B. Hi podeu trobar unes respostes dife-
rents? Sí
Quadre 6. Exemple de resolució del problema
D’altra banda, considerem que les rúbri-
ques d’avaluació ajuden a generar pro-
cessos de valoració competencials més
objectius i transparents. És a dir, permete-
saber què han après realment els nens i
nenes i, alhora, comprendre el recorregut
que han seguit en la resolució dels pro-
blemes que els hem plantejat
Finalment, assenyalem que aquest pro-
cés d’avaluació competencial basat en
l’anticipació a la gestió i l’aplicació de
rúbriques d’avaluació hauria de ser
compartit amb els infants per tal d’im-
plicar-los en el seu propi aprenentatge i
promoure’n l’autoregulació entre ells.
Guix 409 | Novembre 2014
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES A FONS
BURGUÉS, C.; SARRAMONA, J. (coords.)
(2013): Competències bàsiques de l’àmbit mate-
HEM PARLAT DE:
- Competència matemàtica.
màtic. Identificació i desplegament a l’educació
primària. Barcelona. Generalitat de Catalunya.
- Avaluació del procés d’en-
senyament i aprenentatge.
MAZA, C. (1991): Enseñanza de la multiplica- - Resolució de problemes
ción y la división. Madrid. Síntesis. matemàtics.
MORERA, L., i altres (2012): «Problemas ricos AUTORES
en argumentación: reflexiones sobre el pensa- Mireia Artés Juvanteny
miento del alumnado y la gestión del profesor». Estudiant del grau
Suma, núm. 70, p. 9-20. d’Educació Primària.
SANMARTÍ, N. (2010): Avaluar per aprendre. Universitat Autònoma
L’avaluació per millorar els aprenentatges de de Barcelona
mireia_maj@hotmail.com
l’alumnat en el marc del currículum per compe-
Edelmira Badillo Jiménez
tències. Barcelona. Generalitat de Catalunya.
Departament de
Matemàtiques. Universitat
Aquest article fou sol·licitat per GUIX. ELEMENTS D’ACCIÓ EDUCA-
Autònoma de Barcelona
TIVA el mes de maig de 2014 i acceptat el mes de setembre
de 2014 per ser-hi publicat. Edelmira.Badillo@uab.cat
17