20.

516 FENOMENOLOGIA DE LA
CRIMINALITAT
Semestre Set.’22 – Feb.’23
Mòdul 2
Prova de Avaluació Continua- PAC2

PAC 2: M2 Crim Organitzat

 Presentació
 Objectius i competències
 Enunciats
 Materials
 Criteris de avaluació
 Format de lliurament
 Data de lliurament

Presentació

Presentació

Aquesta PAC consta de tres parts:

1a part. 5 preguntes tipus test
2a part. 2 preguntes a desenvolupar de forma breu
3a part. 1 pregunta oberta a desenvolupar.

Es valorarà la capacitat de síntesi, per la qual cosa es limita a 10 línies per cada
pregunta curta per a la segona part i un màxim de 3 pàgines en total per a la tercera
part, el cas pràctic.
Aquestes preguntes han de permetre a l'estudiant demostrar, d'una banda, el grau
d'adquisició de coneixements teòrics continguts en el segon mòdul d'estudi i, de l'altra,
 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

projectar en la resposta oberta un aspectes rellevant d’anàlisi en el camp del crim

organitzat. .
Les tres parts tenen un valor del 20-30-50 per cent.
Prevaldrà la qualitat i l’anàlisi racional vers la quantitat en les respostes.

Objectius i competències

L'objectiu d'aquesta PAC és comprovar els progressos realitzats per l'estudiant en

relació al grau d'adquisició de coneixements del segon mòdul de l'assignatura. El
fenomen del crim organitzat com a factor criminològic en constant estudi a causa de la
seva repercussió en la societat es converteix en factor clau de coneixement dels
criminòlegs.
Les competències adquirides han d’ajudar a l’alumne a aconseguir una interiorització de
conceptes, vocabulari i processos que l’ajudin a consolidar els mòduls complementaris.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

Enunciats de la PAC

1.- Indica la resposta correcta, i justifica breument la teva resposta (màxim quatre
línies, 2 punts 0.5 punts per pregunta).

1.- Els obstacles que limiten el mesurament del crim organitzat són:

a) Impediments de tipus conceptual, per la dificultat en consensuar una definició

i concepte de crim organitzat.
b) Desconeixement del tipus penal
c) Dificultat de la gestió de l’abundància de dades
d) Totes són correctes

2.- Per a explicar el crim organitzat com a fenomen grupal es recorre als següents
plans d’anàlisi:

a) Un pla organitzacional
b) Un pla individual
c) Un pla estructural
d) Totes són correctes, el primer aborda l’explicació de factors favorables a
l’adhesió d’un individu a una organització criminal, el segon explica la poca
informació disponible sobre el delinqüent organitzat i la seva diferència amb el
comú i l’últim el que explica l’emergència de mercats il·lícits en un lloc concret

3.- Dins les explicacions criminològiques per a entendre el fenomen del crim
organitzat hi ha factors de tipus polític i institucional com ara:

a) Influència dels països de l’entorn

b) Absència de control, Quan no hi ha suport del sistema de justícia i de les
agències de seguretat, ni execució de lleis, ni control de fronteres o
operacions bancàries.
c) Transparència
d) Cap és correcta

4.- Tenint en compte l’organització criminal com a mitjà d’aprenentatge criminal

podem dir que perquè s’iniciï la carrera criminal han de confluir tres condicions:

a) L’oportunisme i incapacitació per a cometre l’acció delictiva

b) L’aprenentatge d’habilitats i eines per a cometre actes delictius, aquesta és
una de les condicions que una organització criminal consolidada sol posar a
disposició de l’individu.
c) La exteriorització de conductes d’inadaptació social
d) Totes són correctes

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

5.- L'estructura criminal jerarquitzada és la formada per les següents jerarquies:

.
a) Jerarquia intrínseca
b) Jerarquia local
c) Jerarquia troncal
d) Cap és correcta, les correctes són la jerarquia estàndard, la regional i la de
raïm.

2.- Preguntes curtes, a desenvolupar amb extensió màxima de 20 línies per pregunta,
(4 punts).

1. Descrigui dues de les característiques principals del crim organitzat posant un

exemple de les mateixes, ja sigui real o fictici (2 punts).

Per exemple:

- Continuïtat i tradició en el negoci. Perquè hi hagi crim organitzat hi ha d’haver una

vocació de permanència per part de l’organització, una voluntat de desenvolupar el
negoci il·legal de manera continuada. Aquesta característica exclou, directament, els
grups que de manera esporàdica planegen accions delictives ocasionalment i
oportunistament. Imaginem un grup de delinqüents que aprofiten les xarxes utilitzades
per al contraban de tabac per a traspassar les fronteres i passen al tràfic de drogues
utilitzant els mateixos contactes i rutes transfrontereres.
- Confusió amb empreses legals. Un altre mitjà de defensa i protecció que fan servir
les organitzacions criminals és la utilització d’empreses legals per a aconseguir, com a
mínim, dos objectius: l’emmascarament de l’activitat il·legal per mitjà de la utilització
d’empreses fantasma (o pantalla) i el blanqueig dels fons il·legals generats pel mercat
il·lícit explotat. Imaginem una empresa de transports que fa una ruta internacional i
transporta productes del camp amb destí a Europa i el que fa és el trasllat de
substàncies estupefaents i part del pagament es fa amb facturació de l’empresa.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

2. Descrigui les cinc categories de les estructures de les organitzacions criminals.

Posi un exemple de cada una de les mateixes (2 punts).

Jerarquia Estàndard; es caracteritza per una divisió piramidal de rols que reporten a un
líder localitzat al mateix lloc que les diferents subdivisions de l’organització. Per exemple el
cas d’una xarxa de distribució de drogues on una persona exerceix el lideratge i determina
les accions de l’organització.

La jerarquia regional té una estructura similar a l’anterior, però se’n diferencia per
l’existència de subdivisions localitzades en diferents llocs geogràfics que, mantenint certa
autonomia, reporten a un líder comú a totes elles. És una estructura similar a les
conegudes franquícies en l’argot empresarial

Per exemple la ‘Ndrangheta amb ramificacions fora d’Itàlia on un “capo” lidera

piramidalment l’organització però té altres “subcapos” en altres ciutats o països.

La jerarquia de raïm es diferencia de les anteriors perquè els rols no estan determinats tan
clarament i les subdivisions que depenen del líder són grups asimètrics, de diferent
estructura, que mantenen una certa autonomia. Aquestes cèl·lules autònomes reporten a
un grup de membres que lideren l’estructura al mateix nivell.
Per exemple una xarxa de tràfic d’essers humans que operen en diferents zones
geogràfiques liderades per diferents individus que actuen independentment però que tenen
lligams entre ells a l’hora de superar fronteres i corrompre a les autoritats frontereres.

Grup al voltant d’un nucli: està format per un grup d’individus clau que es relacionen
entre ells anàrquicament, a partir de vincles més o menys estrets, buscant el suport d’un
nombre indeterminat de col·laboradors puntuals o permanents. Aquesta estructura és
pròpia de grups de petita grandària el control dels quals és accessible sense recórrer a una
disciplina interna fèrria

Un clar exemple d’aquesta estructura és la del “clan” familiar que es dedica al tràfic de
drogues i es recolzen puntualment per a protegir-se i subministrar-se drogues depenent de
la demanda que té cada grup i els “patriarques” actuen d’element cohesionador.

Xarxa criminal: aquesta tipologia de grup es compon d’una sèrie de nodes (subjectes) clau
relacionats a partir de vincles flexibles, basats en la confiança i les relacions comercials.
Aquests nodes s’envolten també de col·laboradors esporàdics o permanents per fer i
desenvolupar els diversos projectes criminals
Un exemple seria la pràctica de la “Hawala” per a usos de finançament terrorista, blanqueig
de capital, tràfic de persones etc. en la que a través d’individus coneguts entre si, i en
cadena, fan arribar diners d’un país a l’altre d’una manera informal i sense deixar rastre de
les transaccions.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

3. Pregunta oberta (4 punts).

1. En l’article “Una aproximación al crimen organizado: redes de narcotráfico

Colombia-España” hi ha una sèrie de dades que fan referència a incautacions de
droga transportada cap a Espanya. Analitzi aquestes dades i exposi les
dinàmiques, tipus de drogues, modus operandi etc. d’aquest tràfic amb destí a
Espanya.

Un exemple d’anàlisi bàsic seria el següent, hauria d’anar acompanyat d’una

contextualització del temari per a una puntuació més alta.

Entre l’any 2010 i 2015 el 60% de les confiscacions foren de cocaïna i el 35% de resina de
marihuana, de cocaïna se’n van comissar 114 tones i de resina 1.014 tones, això vol dir que
en cada comís de resina la quantitat de droga confiscada és molt més elevada que la de
cocaïna, això es pot explicar en part en la diferència en el preu de cadascuna de les
substàncies.
Contra la creença, per part de la societat espanyola, que la major part de la cocaïna que
circula per Espanya ve de Colòmbia podem veure que una gran part, de la confiscada, prové
de Veneçuela, en primer lloc, i de Colòmbia en segon lloc. Cal destacar un país africà com
Ghana o Equador que no entren en l’imaginari de països d’enviament de cocaïna a Espanya.
Per altra banda, s’ha de destacar que el 69% de la cocaïna confiscada, té la seva
procedència a Sud-Amèrica.
En el cas de la resina de haixix, les confiscacions efectuades confirmen la creença que la
seva procedència és el nord d’Àfrica, concretament el Marroc amb el 99% procedent del
Marroc.
Quant al modus operandi emprat per al tràfic de drogues amb destí a Espanya podem
destacar que el 50% de les confiscacions van ser en rutes comercials aèries mentre que el
16% van ser en rutes marítimes.
El lloc d’ocultació va ser majoritàriament el vehicle amb un 22% seguit de prop per
l’equipatge. Un punt destacable és l’ús del correu ordinari (16%) i l’ús d’anomenades “mules”,
és a dir, engolir-se les substàncies, amb el perill que això comporta per a la salut de la
persona, amb un 15% de les confiscacions.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

Si analitzem aquest gràfic, podem observar que, com hem comentat abans, la major part de
la cocaïna confiscada no procedia de Colòmbia si no de Brasil (15’67%) o de Veneçuela
(12’59%). Cal destacar que països com República Dominicana o Argentina tenen un
percentatge de confiscacions similars als de Colòmbia (11’98%) amb un 11’21% i 10’36%
respectivament.
Finalment cal destacar que el fet que les confiscacions d’altres països diferents de Colòmbia
siguin superiors no vol dir que siguin països exportadors superiors a Colòmbia, pot ser que
algunes rutes amb origen a Colòmbia passin per altres països abans de fer el “salt” cap a
Espanya i que gran part d’aquesta cocaïna tingui el seu origen a Colòmbia com a país
productor.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

Materials

Per la realització de la present PAC és necessari haver estudiat el segon mòdul dels
materials de l'assignatura i haver llegit l’article doctrinal “Una aproximación al crimen
organizado: redes de narcotráfico Colombia-España” Presentació i anàlisi de dades
a partir de dades de la UNDOC .Es pot consultar mitjançant el següent link:
https://media.realinstitutoelcano.org/wp-content/uploads/2021/10/dt5-2018-crimen-
transnacional-organizado-redes-narcotrafico-colombia-espana.pdf o bé en pdf a l’apartat
de recursos de l’aula.
Es poden completar les respostes amb altres manuals de Criminologia, així com amb
articles científics o periodístics. En cas de que així sigui, s’ha de referenciar tot el
material complementari en el qual es basen les respostes.

Criteris d'avaluació

El primer bloc de preguntes tipus test tindran una valoració total de 2 punts, tenint 0,4
punts cada pregunta ben contestada i argumentada.
El segon bloc de preguntes curtes a desenvolupar tindrà una valoració total de 4 punts i
cada pregunta tindrà una valoració de 2 punts.
El tercer bloc, la pregunta oberta tindrà una valoració de 4 punts
Es valorarà la concreció i la síntesi en les respostes. Si s’aporta algun material explicatiu,
aquest no pot ser incorporat literalment sinó que s’ha de contextualitzar i explicar amb les
paraules de l’alumne. Es valorarà el sentit comú i l’anàlisi criminològic mentre que no es
tindran en compte valoracions sense fonament teoricopràctic.
Es valorarà la correcció ortogràfica i gramatical. També es tindrà en compte la coherència
semàntica i la sintaxi.
Es valorarà l’aportació de material complementari, tot i que no es tindrà en compte
negativament la seva no inclusió.
En el cas d’aportar documentació complementària és imprescindible citar rigorosament les
fonts utilitzades d'acord amb les normes de citació APA. Qualsevol dubte que tingueu sobre
aquest tema, els podeu plantejar abans de la seva finalització.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23

 FENOMENOLOGIA DE LA CRIMINALITAT
PAC 2

Format de lliurament

El nom del fitxer haver de tenir el següent format: “Codi de

l'assignatura)_PAC1_Cognom1_ Cognom 2.doc”. Els cognoms s'escriuran si accents.
Per exemple, l'estudiant Albert García Sans escriurà el següent nom en el seu arxiu de la
PAC2: 30.516_PAC1_Garcia_Sans.doc. Posa el mateix nom de l'arxiu en l'assumpte del
missatge, en el quin el fitxer es trobi adjunt, que hauràs de manar a l'espai d'Avaluació
Contínua. D'aquesta manera, es podin identificar ràpidament eventuals errors de
l'assignatura.

L'extensió màxima de la PAC ha de ser de quatre folis, grandària de font 12.

Data de lliurament

La data de lliurament de l'activitat és el 15 de novembre, a les 24 hores. No es corregiran

ni es tindran en compte les activitats lliurades fora de termini.

Semestre Set.’22 – Febr. ’23