PRÀCTICA AVANÇADA D’INTERVENCIÓ EN TABAQUISME

TABAQUISME I MPOC

Malaltia pulmonar
obstructiva crònica
(MPOC) i tabac
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una malaltia crònica,
complexa, prevenible i tractable, caracteritzada essencialment per una
limitació progressiva i poc reversible del flux aeri. Està associada a una
resposta inflamatòria anormal dels pulmons a partícules nocives i gasos, i
en el nostre medi la causa més freqüent és el tabaquisme (actiu o passiu)1.
Sol cursar amb aguditzacions i freqüentment hi conflueixen comorbiditats
que poden contribuir a la gravetat d’alguns pacients.

És una malaltia amb una gran transcendència sanitària i suposa un pro-

blema de salut pública de gran magnitud per la seva elevada prevalença i
morbimortalitat, com també per l’elevat cost sanitari, social i econòmic.
En l’actualitat, afecta quasi per igual tots dos sexes, en part a causa de
l’augment del consum de tabac entre les dones. S’ha estimat un important
infradiagnòstic i es preveu que la prevalença de la malaltia segueixi aug-
mentant. Segons l’OMS2, la MPOC s’haurà convertit en la quarta causa de
mort a tot el món el 2030.

La MPOC té un impacte negatiu important sobre la qualitat de vida. Des de

fa uns anys la MPOC es considera no només una malaltia obstructiva pul-
monar sinó també una malaltia amb repercussió sistèmica. Encara que no
té cura definitiva, els símptomes es poden controlar per millorar la qualitat
de vida dels pacients. Davant la sospita clínica de MPOC en persones adul-
tes, amb factors de risc i alguns dels símptomes principals (tos productiva,
expectoració o dispnea) es realitzarà una espirometria. La simptomatolo-
gia sol començar després que la persona hagi fumat durant anys, temps du-
rant el qual els símptomes no solen ser notables.

1
PRÀCTICA AVANÇADA D’INTERVENCIÓ EN TABAQUISME

TABAQUISME I MPOC
Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i tabac

Els factors de risc per a la MPOC són: el consum de tabac, el tabaquisme

ambiental, la combustió de biomassa, l’exposició ocupacional a diversos
tipus de pols, gasos, fums i productes químics volàtils, la tuberculosi pul-
monar i factors genètics (dèficit de la proteïna α1-antitripsina [AAT]). La
contaminació atmosfèrica és un factor controvertit. La MPOC es relaciona
amb l’edat, el gènere, els antecedents familiars, les infeccions respiratòries
repetides del nen o de l’adult jove i factors socioeconòmics.

RELACIÓ MPOC/TABAC
A la dècada dels cinquanta es va establir el tabac com el factor de risc més
important en el desenvolupament de la MPOC i nombrosos estudis pos-
teriors ho han confirmat. S’estima que el risc absolut de desenvolupar la
MPOC entre fumadors és 9 o 10 vegades superior que entre els no-fuma-
dors i aquest risc és proporcional al consum acumulat de tabac: passa del
26% en els fumadors de 15-30 paquets/any, al 51% en els fumadors de
més de 30 paquets/any. Les persones exposades durant un llarg període al
fum ambiental de tabac també tenen més risc de desenvolupar MPOC.

Existeix una susceptibilitat individual a patir-ne, de manera que, encara

que un 50% dels fumadors presenten hipersecreció de la mucosa bronquial
i tos crònica, s’estima que desenvolupen la malaltia un 15-25%.

Ja a la dècada dels setanta es va observar que el FEV1 (volum expiratori

forçat en el primer segon, segons la sigla en anglès) decreixia entre les per-
sones fumadores a un ritme major que entre les no fumadores. Ara ja s’ha
pogut determinar que el FEV1 descendeix uns 100 ml/any entre les perso-
nes fumadores susceptibles (aproximadament, el triple de la velocitat amb
què descendeix entre les no-fumadores) a partir dels 25 anys (fig. 1).

2
PRÀCTICA AVANÇADA D’INTERVENCIÓ EN TABAQUISME

TABAQUISME I MPOC
Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i tabac

Figura 1. CORBA DE FLETCHER MODIFICADA EN LA QUAL ES MOSTRA

L’EVOLUCIÓ DEL FEV1 EN PERSONES NO FUMADORES O FUMADORES
NO SUSCEPTIBLES I EN FUMADORS SUSCEPTIBLES (EN AQUESTS ÚLTIMS
ES DISTINGEIX L’EFECTE DE LA SUPRESSIÓ DEL TABAC EN DUES EDATS
DIFERENTS).

Millora de la funció pulmonar

100 Mai ha fumat

ni fumarà
El deixa als 45
FEV (% del valor als 25 anys)

75

Fumador habitual
i susceptible
50 als efectes nocius
del tabac

Incapacitat El deixa als 65

25

Mort
0
Edat 25 50 75

ESPECIFICACIONS DE L’ABORDATGE EN PACIENTS

AMB MPOC
Les persones que fumen amb comorbiditats associades (càncer, malaltia
cardíaca, MPOC, diabetis i asma) acudeixen amb freqüència a les consul-
tes d’atenció primària. Les visites de control són un espai oportunista per
realitzar intervenció per ajudar a deixar de fumar. El professional sanitari
ha d’intervenir tant en els pacients decidits a deixar de fumar com en els no
decidits, utilitzant estratègies d’entrevista motivacional per ajudar-los en
el procés de decisió.

El fum del tabac retarda el moviment dels cilis i, en deixar de fumar, aquets
cilis es tornen a activar per expulsar les secrecions. Per aquesta raó hem
d’advertir que és possible que tinguin més tos les primeres setmanes des-
prés de deixar de fumar.
3
 PRÀCTICA AVANÇADA D’INTERVENCIÓ EN TABAQUISME

TABAQUISME I MPOC
Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i tabac

És important informar la persona que l’única mesura essencial que frena

el mal pronòstic de la MPOC i altres malalties respiratòries és l’abando-
nament del tabac i evitar l’exposició ambiental al fum del tabac3 . Deixar
de fumar fa que el ritme de la pèrdua de capacitat respiratòria que provoca
el tabac es freni i s’assimili al ritme d’una persona que no fuma (fig. 1). En
cap cas s’aconsegueix revertir la pèrdua, però sí que ajuda a incrementar
els anys de vida i la qualitat d’aquest temps. És la part més important del
tractament de la MPOC: pot disminuir els símptomes i el nombre d’exacer-
bacions i millorar l’evolució de la malaltia, i contribuir que el tractament si-
gui més efectiu.

BIBLIOGRAFIA
1. OMS. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). 2017. Disponible a: https://www.who.int/es/news-room/
fact-sheets/detail/chronic-obstructive-pulmonary-disease-(copd).
2. OMS. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). 2020. Disponible a: https://www.who.int/respiratory/
copd/es/.
3. OMS. Elige salud no tabaco. 31 de mayo Día Mundial sin tabaco.2019. Disponible a: https://www.who.int/docs/
default-source/tobacco-hq/world-no-tobacco-day/6188-whontd19-brochure-es-meo20190522.pdf?sfvrsn=de-
ac371c_22.