Tema 4: Economia i societat (1898-1931)

QUÈ ESTUDIAREM?
“Sota el signe de la tensió” podria ser el títol d’aquesta unitat, en la qual es presenta l’evolució de l’economia i la societat a
Espanya en el període que va des del “desastre” de 1898 fins a l’adveniment de la República, el 14 d’abril de 1931. Hi veurem,
per tant, l’evolució de la demografia, que va experimentar un canvi considerable, els problemes que presentava el camp
espanyol, i la modernització industrial. Relacionada amb aquesta realitat, veurem també l’evolució del moviment obrer i els
conflictes que va generar. Per acabar de tenir una visió de la realitat d’aquests anys, analitzarem també la condició femenina,
amb la seva problemàtica i els primers símptomes de canvi positiu.

CONTINGUT PER APARTATS

1. El canvi demogràfic
2. El problema agrari i les transformacions al camp espanyol
3. L’expansió de la indústria
4. De quina manera va afectar la Gran Guerra a l’economia espanyola
5. L’evolució del moviment obrer
6. La condició femenina

2
Les tres primeres dècades del segle XX es van caracteritzar per l’agitació i la conflictivitat social, especialment a Catalunya, que era la zona més industrialitzada d’Espanya. La
situació, però, no era pas gaire millor al camp andalús, a la zona minera asturiana i a les grans ciutats (Madrid i perifèria espanyola). Aquest clima de conflictivitat va coincidir amb
el període en què a Espanya, i sobretot a Catalunya, continuava el procés de modernització: canvi demogràfic, diversificació de la indústria, augment de la productivitat agrària i
concentració urbana a Madrid, a Barcelona i a la perifèria. Contemplen, també aquests anys l’enfortiment del moviment obrer i el seu emmirallament en la revolució soviètica
de 1917, any que separa les seves dues etapes: reivindicativa (1900-1917) i revolucionària (1917-1930).

Regència de Maria
Cristina Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
- Increment de la població absoluta - Disminució progressiva de persones
espanyola treballant al camp
- Increment de la productivitat agrària

Expansió Depressió Expansió Depressió Expansió

1900-1907 1907-1912 1913-1918 1919-1923 1923-1929
Moviment obrer: reivindicacions Moviment obrer: revolució social

1921 1927
1911 1917
1902 Fundació del PCE
Fundació de la CNT Fundació de la FAI
Vaga General a Barcelona Revolució
Russa
1922
1903 1912
1919 Fundació de la Unió 1929
Fundació del CADCI Prohibició del treball de Rabassaires
Vaga de la Crac de la
femení nocturn
Canadenca Borsa de
1904 Nova York
Decret de descans dominical 1914-1918 1919-1923
per als treballadors Primera Guerra Mundial Pistolerisme a Barcelona
 1. EL CANVI DEMOGRÀFIC Font 1. Evolució de la població absoluta a Catalunya i a Espanya.
ANY 1900 1910 1920 1930
Entre el 1900 i el 1930, el nombre d’habitants a Espanya va
CATALUNYA 1.966.382 2.084.868 2.344.710 2.790.109
augmentar gairebé un terç i es va donar un procés de concentració
ESPANYA 18.594.405 19.927.150 21.303.162 23.563.867
urbana.
Notable descens de la mortalitat entre 1900 i 1930 (8‰) Això provoca una taxa de creixement natural del 5‰!
Lleuger descens de la taxa de natalitat (3‰)

Augment moderat però constant de la població espanyola

CANVI DEFINITIU A UNA DEMOGRAFIA “MODERNA” i catalana en relació al conjunt d’Europa.

Important disminució de Progressiva disminució de

la mortalitat en un 50%. la natalitat i millora de
l’esperança de vida.

Augment vegetatiu natural

A Catalunya,
fort augment
en la recepció
d’immigrants.
Font 3. Una sala de l’Hospital de l’Esperança (actualment Hospital del
Mar) de Barcelona, el 1931. Dos dels factors que contribueixen a explicar
Major índex de l’increment demogràfic a Espanya durant el primer terç del segle XX són
població urbana. la millora de l’atenció mèdica de la població i l’augment de la pràctica de
la higiene.
Font 4.
Les causes directes del descens de la mortalitat a partir de 1900 no resulten fàcils de determinar; tanmateix, sembla que la
reducció del nombre de morts es degué, sobretot, a la desaparició o atenuació de les malalties infecto-contagioses.
Dins d’aquestes els dos principals conjunts de mort eren les malalties transmeses per l’aire i les transmeses per l’aigua i els
aliments. En aquestes dues darreres destacaven sobretot les gastrointestinals, en particular les famoses diarrees estivals,
d’especial incidència entre nenes de fins a dos i tres anys, i que produïen la quarta part de les defuncions. En aquesta reducció
va tenir un destacat protagonisme la millora de la higiene i de la sanitat, especialment per l’acció dels poders municipals, i la
dignificació de les infraestructures urbanes, sobretot a partir del 1920.
F. SÁNCHEZ MARROYO

Exercici 1. Quines causes de la reducció de la mortalitat es poden deduir d’aquesta font? Vocabulari
Taxa de creixement natural/creixement
vegetatiu: És la diferència anual entre el nombre
- Millora en l’àmbit sanitari i higiene (reducció de malalties de nascuts i el de morts en una població
determinada.
infecto-contagioses) Esperança de vida: És la mitjana aritmètica dels
anys que teòricament poden arribar a viure els
- Millores d’higiene en l’àmbit urbanístic (clavegueram) habitants d’una àrea determinada, tenint en
compte la taula de mortalitat.
Taxa de natalitat: taxa demogràfica que indica el
- Augment de la producció agrícola (més aliments) nombre de nascuts vius durant un any per cada
mil habitants d’una població concreta.
- Descens de la mortalitat infantil. Taxa de mortalitat: taxa demogràfica que indica
el nombre de morts durant un any per cada mil
habitants d’una població concreta.
1. EL CANVI DEMOGRÀFIC

AL LORO! Excepció en la mortalitat! Va provocar la mort de 230.000

persones, l’1% de la població espanyola.
LA FEBRE ESPANYOLA (1918-1919)
1. EL CANVI DEMOGRÀFIC Font 5. Evolució de la població absoluta a Catalunya i a Espanya.

INCREMENT DE LA URBANITZACIÓ
Gran augment de la població en les capitals més importants:
Madrid i Barcelona superen el milió d’habitants el 1930.

Les regions industrials perifèriques i Madrid actuen com a

pol d’atracció d’immigració des de les regions agràries
interiors i del sud i experimenten un creixement demogràfic.

A la primera dècada del segle XX, 2/3 de la població vivia a

nuclis de menys de 20.000 habitants, i 1/3 a nuclis de menys
de 5.000 habitants.

AUGMENT DELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Font 6. Població de les principals ciutats espanyoles 1900-1930
(en milers d’hab.)
La relació negativa entre increment demogràfic i oportunitats
Ciutats 1900 1930
laborals dispara la immigració
Barcelona 529 998
Cap a on?
Madrid 519 948
• A les ciutats i a les regions industrials València 151 282
• A Amèrica Llatina Bilbao 79 159
Font 7. Distribució de la població per sectors econòmics
1900 1915 1930
Terciari; Terciari; Terciari; Primari;
CATALUNYA
18,84 22,52 Primari; 22,09 26,63
Primari; 36,31
Secundari; 52,88
27,28
Secundari; Secundari;
37,87 50,76

1900 1915 1930

Terciari; Terciari; Terciari;
17,77 20,81
ESPANYA

27,98 Primari;
Secundari; Primari; 45,51
Secundari;
15,99 Primari; 57,3
21,9
66,34 Secundari;
26,51

Exercici 2. A partir de les dades d’aquests gràfics, estableix les diferències entre la població activa de Catalunya i la de la resta d’Espanya, i
esmenta’n alguna causa.
 2. EL PROBLEMA AGRARI I LES TRANSFORMACIONS AL CAMP ESPANYOL Es continuava amb el
dualisme de l’agricultura:
Augment de la producció Insuficiència en les la mediterrània (més
agrària per sota de Polítiques aranzelàries
innovacions dinàmica) i la cerealística
l’augment de la demanda. proteccionistes.
tecnològiques en el camp de les zones de Castella
(més immòbil)

Preus dels aliments bàsics massa

elevats en relació a la capacitat Influència negativa sobre el
adquisitiva mitjana a Espanya. consum i sobre la industrialització.

Font 9. Valor dels principals productes agrícoles a Espanya (1930)

Font 8. L’agricultura ocupava encara la majoria de la

població activa espanyola al principi del segle XX.
2.1. Els grans problemes del camp espanyol a inicis del segle XX
Baixos rendiments a causa de la qualitat del sòl i la manca d’aigua
Manteniment d’estructures de la propietat de la terra
inadequades (latifundis, minifundi, arrendaments i a Catalunya
predominava l’emfiteusi).
Crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres regions
vitivinícoles (atac al cep de la vinya).
Situació de pobresa endèmica en el camp espanyol
Increment de la conflictivitat social en el camp.
NECESSITAT D’UNA REFORMA AGRÀRIA PENDENT
A Catalunya, la tensió social al camp es va suscitar pel conflicte
entre els rabassaires i els propietaris de les terres que cultivaven.
Unió de Rabassaires (1891) Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors
del Camp de Catalunya (1922)
Arrendament: Contracte entre el propietari de la terra i el
treballador mitjançant el qual aquest paga al propietari una
quantitat fixa en un termini acordat en canvi de treballar la terra.
Com més llarg és el termini de pagament, més beneficiós resulta
per al treballador.
Latifundi: Explotació agrària de grans dimensions.
Minifundi: Explotació agrària de dimensions reduïdes no
suficients per mantenir una família.
Emfiteusi: Acord entre dues persones pel qual el propietari
cedeix a perpetuïtat una extensió de terreny a l’altra (domini
útil) en canvi d’un cens o pensió fixa. L’emfiteuta pot deixar la
terra en herència als seus fills, vendre-la i fer-hi les millores que
cregui convenients.
Font 10. Estructura de la propietat a principis del segle XX
2.1. Els grans problemes del camp espanyol a inicis del segle XX
Font 11. Les tensions al camp
En arribar l’època de les collites de 1919, la tensió social era més forta que mai [...]. A la darreria d’abril, nombrosos pobles de la província [de Còrdova] (33) van
anar a la vaga, que va durar fins al final de maig, malgrat la declaració de l’estat de guerra, la clausura dels locals obrers i la detenció dels seus dirigents. [...]
Les dones s’unien als homes i sofrien com ells la repressió. Una fou morta per la Guàrdia Civil a Villafranca de Córdova i, mesos després, quatre més eren ferides a
Lopera.
Per pobles i cortijos es llegien enormes inscripcions que deien: “¡Viva Lenin!”, “¡Viva los soviets!”, “¡Viva Rússia”. Les províncies senceres de Córdova, Jaén, Sevilla i
Cadis, i part de les de Màlaga i Huelva, van estar en vaga perpètua durant tota la primavera i l’estiu. Aquessta vegada [les vagues] eren molt violentes. Els
propietaris acceptaven sovint unes bases de treball que després no complien. El seu millor recurs era la Guàrdia Civil i la pistola que portaven al cinyell; els
treballadors [...] responien dins el mateix clima de violència.
MANUEL TUÑÓN DE LARA

Exercici 3.
3.1.De què t’informa aquest text?
3.2. Per què creus que als cortijos s’hi llegien inscripcions de què parla l’autor?

Font 12. La difusió del socialisme al camp

Durant aquell temps [final del segle XIX], començava a circular per Andalusia la
paraula socialisme, sense cap contingut determinat, com una vaga tendència de
pobres contra rics; i en aquest nou terme inconcret, buit de significació, van
dipositar els rics els seus temors, i els pobres, els seus anhels.
I, des de llavors, socialisme va venir a significar, tant per als uns com per als
altres, el repartiment de la propietat dels primers entre els segons [...]. Durant els
primers temps [...], aquesta paraula era sinònim de socialista per al comú de la Un cortijo és una finca rústica típica de la zona àmplies
gent, i ser socialista valia tant com aspirar al repartiment. meridionals d’Espanya. A Catalunya ho podem comparar amb
J. DÍAZ DEL MORAL una masia.
Exercici 4. Quina problemàtica representa aquest acudit?
2.1. Els grans problemes del camp espanyol a inicis del segle XX
MALGRAT TOT AIXÒ... Polítiques estatals intervencionistes:
❖ Lenta modernització (ús d’adobs químics i reducció de la - Anys 20 millores en el regadiu.
pràctica del guaret). - Durant la República: Reforma agrària i llei de
❖ Intensificació de conreus i especialització (vinya, Contractes de Conreu.
oli..orentats al mercat)
❖ S’apliquen polítiques proteccionistes aranzelàries.

A Catalunya:
- Gran expansió de la producció agrària i de l’especialització
per la forta demanda urbana.
- Comença a tenir molta força la producció de l’avellana,
l’ametlla i l’oliva.

Font 13. Valor del producte agrícola a Catalunya

 3. L’EXPANSIÓ DE LA INDÚSTRIA
En l’evolució industrial espanyola del període 1898-1931, es van donar tres canvis fonamentals
1. Substitució progressiva del vapor per Creació d’empreses de subministrament elèctric
l’electricitat com a font d’energia
Creació d’empreses com els Altos Hornos de Vizcaya
2. Concentració de la Indústria pesant al País Basc
(1902)

3. Diversificació dels sectors (químic, navalier, paperer, del moble, dels transports, de la construcció, etc.).

Augment de la productivitat de la mineria, sobretot pel que fa al carbó, a Astúries, i al ferro, al País Basc.

Com va ser el procés d’electrificació a Espanya? FONT 14. ENERGIA UTILITZADA PER LES INDÚSTRIES BÀSIQUES
(en %)
ANY VAPOR HIDRÀULICA ELÈCTRICA
1a etapa (1880-1914): Il·luminació de carrers de grans nuclis de 1900 97,1 2,9 -
població, tramvies, edificis públics i a cases particulars.
1905 82,1 7,9 -
2a etapa (1914-1930): L’ús de l’electricitat es va estendre a la indústria. 1910 69,2 10,4 20,5
1915 52,2 10,2 37,6
Creació de la indústria elèctrica: destaca el grup Barcelona Traction
1920 43,6 11 44,7
(conegut com La Canadenca), per l’origen del seu capital.
Font 15. L’ELECTRIFICACIÓ DE LA INDÚSTRIA
L’electricitat va obrir la possibilitat de mecanitzar pràcticament la totalitat de la producció industrial, amb apreciables avantatges de cost. Es
podia comprar en la quantitat exacta en funció de les necessitats de la producció, en contrast amb la màquina de vapor, que havia de funcionar
sempre a plena potència. L’ús de l’electricitat, doncs, va abaratir els costos de fabricació, va eliminar les restriccions en la ubicació de les
empreses i va reduir les dimensions mínimes de planta requerides per emprar energia (...).
J.P. FUSI i J. PALAFOX: España: 1808-1996.
El desafio de la modernidad, 1997.
(Traduït del castellà)

Exercici 5. Quins avantatges va comportar l’electricitat per a la indústria.

L’electricitat va fer possible la mecanització gairebé

completa de la industria espanyola, i va portar un estalvi
considerable en els costos de producció. La substitució de
la màquina de vapor per l’electricitat va suposar una
disminució de les despeses, l'eliminació de les restriccions
de localització de les fabriques i la reducció de la mida
mínima de les plantes requerides per usar l'energia.
A més a més de les repercussions positives de l’electrificació es van afegir dues grans innovacions:

1) Avenç en la destil·lació del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motors.

Aparició de l’automòbil
2) Millora en la transmissió de la informació:
• Augment de capacitat de passatgers en els ferrocarrils.
• Expansió del telègraf.
• Anys 20: Expansió del telèfon i la radio.

Font 16. Una de les empreses pioneres en la fabricació de

cotxes va ser la marca Hispano-Suiza, creada a Barcelona el
1904.
3.1. La indústria catalana
Un dels problemes principals de la indústria catalana era la dependència de l’exterior, tant pel que fa a les matèries primeres,
com ara el cotó, com a les fonts d’energia, com per exemple el carbó. Fins i tot el 98% de la maquinària utilitzada a les
fàbriques catalanes (els fusos, per exemple) s’havia construït a la Gran Bretanya.
Creació de la indústria elèctrica: destaca el grup Barcelona Traction
Alliberament de la dependència del carbó
Light Power (conegut com La Canadenca), per l’origen del seu capital.

Facilita la diversificació dels sectors

Possibilitat d’instal·lar fàbriques lluny de rius o de ports on desembarcava el carbó
industrials
Un cop acabada la guerra, la indústria catalana va entrar en un període de crisi
(1919-23). La pèrdua del mercat europeu va fer tornar a polítiques de Indústria química (Fundació de la
proteccionisme i aranzels per limitar la competència estrangera. Societat Anònima Cros, el 1904)
La metal·lúrgia (Consolidació de La
Maquinista Terrestre i Marítima)
Automobilística (Hispano Suïssa, el 1904)

Font 17. La fàbrica Cros, nacuda amb capital francès al segle

XIX, va ser la primera gran indústria química a Catalunya.
4. De quina manera va afectar la Gran Guerra a l’economia espanyola? Pàg.250 i 251. Cal llegir-ho!
Realitza l’exercici 1 i 2 de la pàgina 251. S’entrega mitjançant la plataforma
moodle. Després, fes un breu resum o esquema sobre el vídeo que tens a
l’icona d’abaix sobre la relació entre la IGM i la situació a l’Espanya del
primer terç del segle XX. S’entrega mitjançant la plataforma moodle.
5. L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER

Les característiques del dinamisme demogràfic i del desenvolupament industrial del principi del segle XX permeten explicar, com
hem vist, la concentració de la indústria i del moviment obrer espanyols en quatre àrees principals: Madrid (construcció i
transports), el País Basc (indústria pesant), Astúries (mineria) i Barcelona (tèxtil, electricitat i metal·lúrgia). Fou en aquestes
quatre àrees, i també al camp andalús, on el clima d’agitació i conflictivitat social durant el període 1898-1931 va ser més visible.
5.1. Les condicions de vida

CONDICIONS DE VIDA DELS TREBALLADORS DE PRINCIPIS Font 18. ELS SOUS DELS OBRERS
La taula de sous (al principi del segle XX) era també variadíssima.
DEL SEGLE XX
Agafant un terme de comparació bàsic, direm que el manabre del ram
Situació d’estricta subsistència: allotjaments petits que es de la construcció cobrava dues pessetes de jornal; l’oficial de fuster,
solien compartir entre diferents famílies, la higiene era quatre; l’oficial metal·lúrgic, 4,5 [...]
inexistent (feina i en la llar) La mitjana del jornal es pot establir en 4,10 pessetes per dia, la meitat
de la mitjana de París o Londres i la quarta part de la de Nova York
Jornades de feina de 10 a 12 hores (inclosos els diumenges) [...]. Les conclusions, com per tot arreu, són les següents: on
No hi havia contractes laborals, la higiene era inexistent. treballava una sola persona, era impossible que atengués, ni de molt,
al bon estament de la muller i dos fills (dèficit previsible mitjà: 18
Sense seguretat laboral (ni d’accident, ni d’atur ni de pessetes mensuals). Per anar bé, havien de treballar el pare, la mare i
jubilació) el noi gran, i encara dedicant al nodriment el 75% dels ingressos.
JAUME VICENÇ VIVES
Les xifres d’analfabetisme eren molt elevades (les escoles
eren insuficients per escolaritzar a la totalitat dels infants)
Alguns sectors més conscients van anar actuant sobre la classe treballadora i la van empènyer cap a la mobilització per mitjà de la
premsa, que llegia o li era llegida, els mítings i l’exemple de les vagues, encaminades gairebé exclusivament a aconseguir millores en la
seva condició.
5.2. Les ideologies i els sindicats Durant el primer terç del segle XX, el moviment obrer espanyol continuà dividit en dos grans
PSOE (partit polític obrer)
S’escindeix
Partido Comunista
Obrero Espanyol (PCOE) Es fusiona
Federació de Societats Obreres de la
Regió Espanyola (Madrid, 1900)
Ideologia anarcosindicalista
corrents ideològics: el socialista, representat per la UGT, i l’anarquista, articulat al voltant de
la CNT. Tant un sindicat com l’altre van incrementar el nombre d’afiliats fins a la fi de la
Guerra Civil, l’any 1939.
El 1910 va arribar a obtenir representació parlamentària (trencant el poder del
caciquisme en alguns indrets), i nombrosos regidors en les eleccions municipals.
Les zones on el PSOE tenia més influència eren Astúries, el País Basc, Madrid i Alacant.
Va ser un moviment sorgit de les Joventuts
Partido Comunista de España (PCE)
Socialistes del PSOE (es va adherir a la
Tercera Internacional)
Tercera Internacional: Associació internacional de treballadors, anomenada també Komintern,
fundada a Moscou el 1919 com a conseqüència de la revolució Soviètica, amb l’objectiu de ser el
mitjà d’organització de tots els partits comunistes i l’instrument per portar a terme en cada país
la revolució amb l’ajut de l’URSS. Es dissolgué el 1943.
Solidaritat Obrera
Federació Anarquista Ibèrica (FAI):
(Barcelona, 1904)
finalitat de potenciar l’anarquisme
pur dins de la CNT i de vetllar per
Confederació Nacional del Treball (1911) l’apoliticisme sindical, evitant pactes
i les aliances del sindicat amb partits
republicans.
5.2. Política social i laboral del Govern a les primeres dècades del segle XX

Repressió continuada del Govern contra l’acció sindical, i en especial, contra la CNT.

Intervenció estatal en les relacions Períodes de prohibició i persecució

laborals, i inici d’una legislació contra els dirigents i l’activitat de
social en el camp del treball. la CNT (1911-1914)

Acció obrera:
ANY AVENÇ LABORAL ❖ Vagues de 1902 anarcosindicalistes,
1904 Es regula el dia festiu setmanal (el diumenge) repressió de l’exèrcit i acomiadaments.
1906 Es crea la Inspecció de Treball per controlar el bon compliment de la legislació
❖ 1909 Setmana Tràgica /1917 Vaga
laboral. revolucionària
❖ 1919-1923 Pistolerisme: de la CNT i la
1908 Es crea la figura dels “tribunals” com a negociadors i mitjancers en els
patronal (Sindicat lliure)- Assassinats de
conflictes laborals entre obrers i patronal.
Salvador Seguí i Francesc Layret.
1909 S’aprova la Llei de Vagues i es crea el Instituto Nacional de Previsión (per ❖ 1919 la vaga de la Canadenca (jornada
accidents laborals i baixes per malaltia...)
laboral de 8 hores) // Llei de Fugues i
1912 Es prohibeix el treball nocturn de la dona l’assassinat d’Eduardo Dato (1921)
1919 S’aconsegueix la jornada laboral diària de 8 hores, i setmanal de 48 hores.
Font 3. Eduardo Dato
President de les Corts
Espanyoles assassinat l’any
1921 per anarquistes.
5.2. Política social i laboral del Govern a les primeres dècades del segle XX

En aquest període no es van produir avenços significatius pel que fa al dret de l’educació
per als fills de la classe obrera (escolarització universal, obligatòria i gratuïta...).

Els sindicats van posar molt l’accent en aquest punt, convençuts del Fundació de nombrosos “Ateneus
paper principal de l’educació i de la cultura per assolir un món millor. Populars” a tota Catalunya.

IMPORTÀNCIA DE L’OBRA DE LA MANCOMUNITAT Organització de cursos per a infants, i de

biblioteques, actes populars, conferències
i activitats culturals per a la classe obrera.
6. LA CONDICIÓ FEMENINA
La dona estava sotmesa, òbviament, al mateix tipus de vida que els altres membres del seu estament social. Hi havia, per tant,
diferències notables entre la dona obrera i camperola i la dona burgesa. Tot i això, les dones estaven sotmeses a una condició
particular que arrencava de temps anteriors: una concepció d’inferioritat respecte de l’home pel que fa a determinades
capacitats, i una finalitat prioritària natural per a la reproducció, la cura dels fills i la realització de feines domèstiques.

Això es tradueix en una absència de la dona en els àmbits públics, com ara la política, la cultura i el treball, i en una
consideració legal de submissió a l’home i la desigualtat respecte ell.
L’educació de la dona estava destinada a • Matriculació inferior de les nenes respecte els nens.
preparar-la per la maternitat i la família. • Destinaven més hores a religió u a les labors. Escriure, comptar i llegir
eren tractades de manera superficial.
• Entre 1910 i el 1930, el nombre de dones a la universitat no va superar
mai el 10%.
6.1. El treball femení
TRIPLE DISCRIMINACIÓ DE LES DONES EN EL MÓN LABORAL
La dona va en els moviments Patia una explotació igual que el treballador masculí (duresa de les condicions laborals,
sindicals i en els conflictes falta d’higiene...).
socials i, fins i tot, va arribar a Percebia pel mateix treball que un home un sou netament inferior (per això es
tenir molta presència en contractaven dones a les fàbriques, ja que resultava més econòmic).
alguns sindicats (Sindicat
Barcelonès de l’Agulla). A més a més s’havien de fer càrrec de les tasques domèstiques (doble jornada laboral de la
dona).
6.2. La dona i la llei
On resulta més evident la discriminació femenina és en les disposicions legals de la dona casada. En el dret civil vigent a Catalunya l’any 1923,
es consagrava l’obligació d’obeir el marit. En el codi civil aplicat a tot Espanya, a més, es prescrivia que l’home era l’administrador dels béns
de la seva dona i que aquesta no podia vendre ni comprar res si no era amb la llicència del seu marit. També en cas d’adulteri el tractament
legal era diferent. Si el cometia l’home, la dona no podia reclamar res. En canvi, si era la dona qui cometia l’adulteri i el seu marit la sorprenia
in fraganti, podia fins i tot matar-la.
Finalment, des del punt de vista polític, a Espanya, la dona hauria d’esperar fins a la república per poder tenir dret de vot. Les primeres
eleccions en què va poder votar van ser les de 1933.

6.3. Lluita reivindicativa En uns inicis:

Moviment de dretes i catòlic
Asociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)

LES MILLORES 1910: Accés de la dona a la Universitat Rosa Sensat i Vilà (el
Masnou, Maresme 1873-
1918: Accés a l’administració pública Barcelona 1861)
2a República Mestra, Rosa Sensat va
desenvolupar a Catalunya
Emancipació femenina una tasca molt important
Equiparació legal amb els homes de divulgació dels nous
(dret al vot, elegibilitat...) corrents educatius
europeus i, sobretot,
Impulsores: Rosa Sensat, Victoria d’organització de centres
Kent, Clara Campoamor, Teresa com ara l’Escola del Bosc de
Claramunt... l’Ajuntament de Barcelona i
el Grup Escolar Milà i
Fontanals.
1.5. EL MOVIMENT OBRER FINS EL 1874 Vocabulari
AIT: Associació Internacional dels Treballadors,
En el període revolucionari de 1868 a 1874, cal destacar la influència de l’AIT fundada el 1864 a Londres per K.Marx, i que
pretenia l’emancipació econòmica dels
treballadors, així com la propietat col·lectiva
dels mitjans de producció i una societat
S’accepta el dret d’expressió i associació: Federació igualitària.
• Creació de nous partits com el Partit Democràtic Espanyola de
Federal. l’AIT (1870)
• Creació de sindicats obrers: Tres Classes del Vapor.
• Influència anarquista (Giuseppe Fanelli).
DIVISONS ENTRE MARXISTES I ANARQUISTES
MARXISTES ANARQUISTES
Conquesta del poder Rebuig de la política i als partits
Creació de partits Acció sindical
Societat igualitària Sense autoritat
Paul Lafargue representant de Federacions de comunes lliures
Marx a Espanya

Aquesta divisió va provocar l’escissió de l’obrerisme espanyol.

Font 10. La primera Internacional a Madrid a l'octubre Domini del socialisme marxista a Domini anarquista a Catalunya,
de 1868. Fanelli apareix al centre amb una llarga barba.
Madrid, Bilbao, Santander i Astúries. Andalusia, País Valencià i Aragó.
2.3. L’EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER
Frustració pel fracàs del Sexenni Democràtic
Els governs de la Restauració van
sotmetre al moviment obrer a la
clandestinitat i la intransigència
governamental sobre els aspectes
socials era molt gran.
• Ajuda a la classe obrera mitjançant les
Font 11. Pablo Iglesias davant dels membres del
sindicat UGT.
• Aliar-se amb la Segona Internacional
No hi ha confiança amb els partits Dissolució de l’ AIT (enfrontaments
d’esquerres i republicans. entre anarquistes i marxistes).
Davant d’un govern fort i intransigent, el moviment obrer es va radicalitzar a
finals del segle XIX.
Moviment obrer d’inspiració marxista Moviment anarquista
Creació del PSOE (1878) de Pablo Iglesias Predomini sobre la majoria d’obrers
catalans i jornalers andalusos.
Creació del sindicat UGT
Ideals: llibertat absoluta, sense
jerarquies de cap mena i una
Objectius: confiança cega en la bondat de la
societat lliure.
“cases del poble”
(inspiració clarament marxista) per Ideòleg Anselmo Lorenzo i la
reivindicar les 8 hores de jornada laboral. “Revista social” com una important
eina de difusió ideològica.