DESARROLLISMO o DESENVOLUPISME

https://www.youtube.com/watch?v=u6RymF6K8-o&t=193s

INTRODUCCIÓ

- Després 2a Guerra Mundial – Reconstrucció i recuperació econò mica – Pla

Marshall – Miracle alemany
1. Pla Marshal I i II
1a. Bienvenido Mister Marshall
- 1957 abandonament de l’autarquia malgrat les reticències
- liberalització econò mica
- Tecnò crates vinculats a l’Opus Dei
1b. Inauguració i benedicció del Centre d’Investigació Científica del CSIC
- Algun historiador ha dit que va ser la Revolució Industrial a Espanya

PLA D’ESTABILITZACIÓ (1959)

Tecnò crates:
- - Laureano Ló pez Rodó
- 2. Laureano Ló pez Rodó
- - Almirall Carrero Blanco
o Home de confiança de Franco
o Vicepresident (1967)
3. Carrero Blanco jurant com a Vicepresident 1967
- canvi d’una economia tancada a una de liberalitzada
- afavorir la inversió industrial local i estrangera
- contactes internacionals regularitzats
- Primeres mesures:
o Reduir despeses de l’Estat
o Incrementar i racionalitzar impostos
o congelar salaris
o devaluar pessetes
o Empitjorament de les classes populars fins el 1961

PLANES DE DESARROLLO (1964-1975)

4. Ló pez Rodó amb al III Plan de Desarrollo (1972)
- Fomentar desenvolupament industrial
- Disminuir desequilibris territorials

Acceleració econò mica (1959-1973)

- Conjuntura econò mica europea
- Creixement econò mic
o Exportació x 10
o Importacions x 21
o Inversió estrangera = 20%
5. Olivetti – Centre Comercial Les Glò ries
o Introducció de multinacionals
 Béns d’equip
 Noves tecnologia
6. Philips 1957

o Indú stria
7. 600 1
8. 600 2
 Multiplica producció x 4, és a dir, un 400%:
 Siderú rgia 370%
 Automò bil 1,753%
 Drassanes 1.53%
 químic i tèxtil
10. Fà brica Floïd
o Comerç exterior
o Renovació de l’agricultura
11. Youtube Franco al Pardo en presentació camions i tractors 1
minut
https://www.youtube.com/watch?
time_continue=53&v=9z2fjcrjqb8&feature=emb_logo
 Utilització generalitzada de fertilitzants
11b. Fertilitzant
 Augment producció – disminució camps de conreu
 Augment terreny de cítrics = exportació
 Mecanització = sobra mà d’obra = emigració i desruralització
o Desenvolupament del turisme
12. Turisme 1
13. Turisme 2
14. Turisme 3
15. Turisme 4
 Boom turisme – Beneficiat del creixement d’Europa
 1961 – set milions de turistes
 1966 – 17 milions de turistes
 1970 – 24 milions de turistes
 1973 – 34 milions de turistes
 Concentració :
 Platja – Balears – Canà ries
 Construcció d’Hotels, cà mpings...
16. Benidorm
 Destrucció paisatgística de les costes
 Compensa balança de pagaments - 30% de les importacions
 Contrast vida tradicional catò lica – permissivitat moral
turistes
17. Cartell de la pel·lícula Tres suecas para tres Rodríguez
(1975)
 Vestits
 Sexualitat
18. Emigrants
19. Emigrants
o Retorn de diners dels emigrants a Europa
o Augment de la renda nacional
 o Millora del nivell de vida per poder adquisitiu
20. Balança de Pagaments

Creixement desequilibrat
20b. Variació de la població espanyola (1950-1981)
- Vinculació a l’Europa occidental:
o Agricultura
o Productes industrial
20c. Petroquímica Tarragona
- Economia
o Poc competitiva = mà d’obra barata
o Indú stria poc especialitzada
o Poc contingut tecnolò gic
o Dependència amb l’estranger
o 21. Renda per cà pita
o Desequilibris territorials

MODERNITZACIÓ I TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT ESPANYOLA

- Millora de condicions de vida:
- Augment de la natalitat
22. Premi natalitat franquisme
- Disminució de la mortalitat
- Augment de la població (anys 60, generació boomer)
23. Premi natalitat 1976
- Premis de Natalitat
24. Medalla
- Emigració :
o interior (4 milions)
 Nuclis industrial: Catalunya, País Basc, Madrid, País Valencià
 25. Fluxos migratoris

 Exemple: Catalunya:

26. Demografia Catalunya

 1960 3,9 milions d’habitants
 1974 5,3 milions d’habitants
 Paco Candel: “Els altres catalans”
27. Els altres catalans de Paco Candel
 Creixement caò tic de les ciutats:
 Situacions precà ries: barris de barraques
28. Somorrostro
 À rees metropolitanes
 Barris dormitoris
 Polígons industrials
30. Polígon industrial de Valls (Alt Camp)
o exterior (2 milions)
 Es van sumar als exiliats
  Característiques:
 Mà d’obra barata

 Rebaixava la pressió interna d’atur

 Enviaven divises a les famílies = balança pagament
 1970:
31- Manifestació d’emigrants antifranquistes a Ginebra
 França – 400.000 espanyols
 Alemanya – 450.000 espanyols
 Suïssa – 360.000 espanyols
Conseqü ències:
- Creixement urbà i de cinturons urbans
- 31b. Cerdanyola
- Es passa d’una societat de sector primari a una de secundari
- Naixement d’una classe mitjana
o Augment nivell de vida del 1960 al 1973 es dobla
32. Taxa de desenvolupament
o Societat de consum:
 Bens de consum
33. Nevera
34. Fogons
 neveres, televisions,
 cotxes
35a. 600
35b. 600
35.c 600
 1960 19,2 x 1000 habitants
 1975 195 x 1000 habitants
 Pagament a terminis
- Societat més oberta – Canvis de mentalitat
36. Turista en biquini. Foto Oriol Maspons
36a. Discoteca Bocaccio de Barcelona (1967)
o avenços econò mics
o arribada turisme – nous costums
o obertura fronteres
37. Turistes
o possibilitat de viatjar de la classe mitjana
o moviment vers la democratització

POLÍTICA INTERNA
- Substitució dels falangistes per membres de l’OPUS
38. Consell de ministres amb membres de l’OPUS
- Tecnò crates
- Home fort: Almirall Carrero Blanco
39. Carrero Blanco i Franco
- 1964 – XXV Añ os de Paz
o Oficialment Pau - Donar la sensació d’oasi mundial
40. XXV
41. XXV soldats
 o Monopoli de la violència de l’Estat

REFORMES EDUCATIVES I SOCIALS

- Ha d’adaptar-se als aires europeus = Estat del Benestar
o Llei de Bases de la Seguretat Social (1963): dreta dels treballadors a
la Seguretat Social
o Llei de Premsa i impremta (1966):
42. Llei de Premsa i Fraga
 Manuel Fraga
 Supressió de la censura prèvia
 Aparença de llibertat d’expressió
43a. Manifestació per la llibertat d’expressió
 Imposició de multes, sancions, segrest publicacions o la presó
-Huerta Claveria (1975)-
43. Huerta Claveria sortint de la presó el 1976
o Llei Orgà nica de l’Estat (1966)
 Franco:
 Dret d’iniciativa legislativa
 Dret de vet
 1/3 procuradors familiars
 44. Refendum
 45. Referèndum
 Referèndum per a aprovar-la
 Democrà cia Orgà nica
o Llei de Llibertat Religiosa (1967): certa tolerà ncia vers altres
confessions no catò liques
46. Franco i bisbe
o Llei General d’Educació (1970)
 Ensenyament obligatori fins als 14 anys
 Caiguda de l’analfabetisme endèmic
47. Miserachs educació física
- Successió :
o Després de molts dubtes (1969):
 príncep Joan Carles successor de Franco – imposat després
GC
48. Joan Carles jurant Leyes fundamentales
 Saltant-se a Joan de Borbó – continuació des del 1931

- Política:
o Ley Fundamental del Movimiento Nacional (1958)
o Desplaça a la Falange
o Famílies internes del franquisme:
 Falange
 Carlins
 Tecnò crates
 Diaris afins a la ideologia
 contraste de pareceres o concurrència de criterios
o Cas MATESA (1969)
49. Matesa
  Subvencions atorgades a l’exportació fraudulentament
 Implicació de tecnò crates ministerials
 Filtració premsa falangista
50. Fraga amb altres falangistesd
 Crisi governamental
 Surten reforçats els tecnò crates

FI DEL FRANQUISME
- Crisi econò mica del 1973
- 51. La Actualidad espanyola (1973)
o Canvi de l’economia països occidentals
 Augment preu del petroli
 Augment preu matèries primeres
o Fi període creixement i prosperitat
o Recessió econò mica profunda
 Afecta sector industrial – fan fallida
 Retrocés i repatriació de capitals europeus
 Retrocés del turisme
 Retorn emigrants europeus
 Increment de l’atur
 1975 frenada d’índex de creixement

OPOSICIÓ AL FRANQUISME
- Dura repressió :
- 52. Amnistia per a Juliá n Grimau
o Clandestinitat
o Exili
- Reorganització :
o Final dels maquis
o Reconeixement definitiu a l’Espanya de Franco
o CNT va ser desmantellada
o PCE – PSUC més capacitat organitzativa
53. Mundo obrero – Diari clandestí vinculat al PCE
- Nous moviments socials
o Antecedents anteriors esporà dics
o Increment conflictivitat laboral:
 Oposició estudiantil
54. Manifestació reprimida a cavall
54b. Assemblea Democrà tia d’Estudiants
 Sectors de l’Església
 Grups dissidents del franquisme:
o hermandad obrera de Acció n Cató lica
o JOC Joventuts Obreres Catò liques
 Concili Vaticà II (1962-1965)
55. Vaticà II
o Proximitat amb els problemes del Poble
 o Misses no llatí sinó en llengua vernacle
 Qü estionament del monolitisme franquista
 56. Abad Escarré
o Abad Escarré a Le Monde (1964)
o Manifestacions de capellans (1966) contra la
tortura
57. manifestació capellans
o Bisbes Añ overos i Tarancó n
 Grups exteriors – Reunió de Munic (1962): contubernio
judeo-masó nico
58a. Manifestació anticontubernio
58b. Manifestació anticontubernio
 Dissidència franquista – Dionisio Ridruejo
 Monà rquics
59. Delegació basca
 Demò crata cristians
 Nacionalistes bascos i catalans

 1962 – Vagues d’Astú ries, Catalunya, Andalusia i País Basc
59b Assemblea a la SEAT
 Reacció del franquisme, el TOP – Tribunal Ordre Pú lbic-
(1963)
60. TOP
 Estudiants
 Sindicat Democrà tic d’Estudiants de la UB
 Derogació del SEU
 Manifestacions
61. Manifestació Saragossa
 Manifestacions exteriors – Maig 68 de París
 Creació de Comissions Obreres (1964)
62. Placa que recorda la creació de CCOO a Barcelona (1964)
 Infiltració dintre del Sindicat Vertical
 Amb accions de protesta puntuals
 1972 – Judici dels 1001 – Marcelino Camacho
63. Pintada dels 1001
64. Propaganda dels 1001
 Advocats laboralistes
 Espais parroquials
65. Assemblea de CCOO dintre d’una església

 Societat Civil:
 Associacions veïnals – contra especulació i millora de
condicions pels barris
66. Reivindicació d’Escoles per al barri de Sant Andreu
 Col·legis professionals Arquitectes, advocats, metges...
67. Advocats del Procés de Bugos
 Intel·lectuals compromesos: escriptors, mú sics,
professors universitaris...
 68. Tancament d’intel·lectuals a la Caputxinada (1966)
 Primera premsa dissident:
o Revistes Cuadernos para el Dià logo, Triunfo,
69. Cuadernos para el dialogo (1968)
o Destino, Cambio 16
o Diaris: Madrid
70. Demolició diari Madridx
o Revistes humorístiques: La Codorniz, Por
Favor...
71. La Codorniz
OPOSICIÓ POLÍTICA
- Partits polítics
- PSOE
o congrés de Suresnes
72. Felipe Gonzá lez i Alfonso Guerra al Congrés de Suresnes
 Felipe Gonzá lez
 Abandonen el marxisme
o Altres dirigents independents – Tierno Galvá n
- PCE
o Grup més nombró s dintre de l’oposició
73. Carrillo i Passionà ria
o Liderat per Carrillo i la Pasionà ria (Guerra Civil)
 Posicions més moderades – Eurocomunisme
 Reconciliació Nacional
o Diversos grups comunistes:
74. Bandera Roja, d’ideologia maoista
 Troskistes
 Maoistes
-
- 1971 Assemblea de Catalunya
75. Assemblea Catalunya
76. Assemblea Catalunya
 Forces d’oposició democrà tica a Catalunya
 Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia
 Platajunta: (1976)
77. Platajunta
 Junta Democrà tica (Comunistes) (1974)
 Plataforma Democrà tica (Socialistes i nacionalistes)
(1975)
 Oposició violenta:
 Independentistes bascos: ETA – Primer atemptat 1968
 78. Meliton Manzanas, primer assassinat per ETA
(1968)
 Grups d’esquerres: FRAP, GRAPO
79. Emblemes del Frap i
80. el Grapo
 Anarquistes: MIL
- Darrers anys del franquisme:
- - 1973 – Primers símptomes de malaltia de Franco
- 81. Franco convalescent (1974)
o Nomena a l’Amirall Carrero Blanco cap de govern
82. Jura de Carrero Blanco 1973
o Assassinat per ETA
o Dos grups polítics:
 Aperturistes - Partidaris d’Associacions polítiques dintre del
Movimiento
 Immobilistes - Bú nquer – José Antonio Giró n
83. José Antonio Giró n votant en contra de l’anul·lació de les
lleis franquistes (1976)
o
o Carlos Arias Navarro, cap de govern 1974
84. Arias Navarro i Franco
 Política ambivalent:
 Intents de reformes molt superficials i insignificants
 Espíritu de febrero
85. Portada d’Hermano Lobo
 Repressió contra protestes
 Execusió de Salvador Puig Antich
o Internacionalment:
 Portugal – Revolució Clavells 1974
 86. Revolució dels Clavells
 Crècia – 1974
 Unió n Militar Democrá tica (UMD) (1974)
87. Membres de la UMD
o Colonialisme:
 1955 Marroc
88. Antigues colò nies africanes d’Espanya
 1968 Guinea Equatorial
 1975 Sà hara Occidental
90. Mapa del Sà hara Occidental
 Envaïda pel Marroc amb la Marxa Verda
91. Camions marroquins portant manifestants de la
Marxa Verda
 Declaració Tripartida de Madrid
o Espanya es desentén
o Marroc s’ho queda
92. Marxa Verda
o Oposició violenta
 Intensitat d’atemptats
 Condemnes a mort
 Procés de Burgos (1970)
o Protestes
 interiors – Tancament de Montserrat
 94. Intel·lectuals catalans tancats a
Montserrat en protesta contra el Procés
de Burgos
 exteriors –
 93. Procés de Burgos

o commutació penes de mort

 Salvador Puig Antich (1974)
 95. Puig Anitch fou el darrer executat a Espanya al
garrot vil

o 27 de setembre – Darreres execucions de Franco – Aïllament

internacional
96. Flor Baena, ante el paredón de tierra donde fue fusilado su hermano, en Hoyo de
Manzanares
o
o 1 d’octubre 1975 Plaça d’Oriente
97. Franco i el Príncep Joan Carles a la Plaça d'Oriente en la
manifestació de recolzament al règim feixista
o Mort de Franco (20 de novembre de 1975)
o 98. Franco Moribund
o 99. Arias Navarro anunciant la mort del dictador (20N 1970)
o Proclamació com a hereu del Rei Joan Carles
o 100. Joan Carles I jurant –com a successor de Franco- el cà rrec de Rei
i Cap d’Estat d’Espanya

"La mayor parte de los males de la sociedad se deben al laicismo; y

precisamente por haber colocado en nuestro movimiento político lo espiritual
por encima de los meramente material, son muchos los que han llegado a
considerarnos la reserva espiritual de Occidente".

Discurs televisiu de Franco pel Cap d’Any de1962