Lamentació de Mirra

Campus Virtual Universitat Rovira i Virgili

Gerard González Santos

Lo jardi de Amor és una obra de caràcter mitològic escrita pel valencià Joan Roís de
Corella (1435-1497). Roís de Corella és un dels més grans representants de la
literatura medieval catalana, i en el seu llegat literari es poden trobar obres
mitològiques, religioses, amoroses i poesies. També va ser sacerdot i cavaller.
Aquest autor es va desenvolupar durant el Segle d’Or valencià, una època
d’esplendor econòmic i cultural. Dins de l’àmbit cultural destaca el literari, i
importants autors com Joanot Martorell i Ausiàs March són contemporanis a Roís de
Corella i pertanyen també al Segle d’Or valencià. Aquesta època és vital per al
desenvolupament de la literatura catalana.

Partint del recull de mites que Ovidi va escriure anomenat Les Metamorfosis (del
capítol XIII, concretament) Roís de Corella elabora històries sobre aquests mites. En
aquest cas, tracta la Lamentació de Mirra.

Una diferència substancial amb l'obra de la qual Roís de Corella s’inspira és la forma
de relatar: Ovidi explicava els mites en tercera persona, mentre que de Corella, a
vegades, ens posa en la pell dels seus personatges. D’aquesta manera tenim una
major visió del seu punt de vista i la seva versió. Si Ovidi ens narra una història
objectiva, de Corella es toma el temps de transformar-la en una de subjectiva, amb
personatges complexos i tridimensionals, plens de contradiccions.
En la Lamentació de Mirra aquesta tècnica és veritablement útil, ja que podem
conèixer a fons la perspectiva de la protagonista i que la porta a cometre el seu crim
contra la natura.

Un recurs lligat a l’anterior són els monòlegs interiors dels personatges, que Roís de
Corella aplica excel·lentment. Aquests monòlegs serveixen per descriure el procés
de seducció i de caiguda en la temptació, remordiments, l’autoengany… Mirra sent
totes aquestes emocions i processos durant la seva història, i de Corella tracta de
transmetre’ns tot això deixant-nos veure que pensa ella en els moments més
importants, com les línies 315, 320, 3251, on pensa que l’incest és natural, al cap i a
la fi, amb el propòsit d’autoenganyar-se.

El tema principal d’aquesta obra, segons el mateix Roís de Corella, és l’amor. Però
no és un amor amb un final feliç, sinó fracassos sentimentals. És per això que
escollir la història de Mirra, una noia enamorada del seu pare, que finalment quasi
és assassinada per aquest mateix, és un encert rotund. El vocabulari poètic utilitzat

1
file:///C:/Users/User/Downloads/Mirra.pdf (PDF del Moodle)
contrasta amb aquesta història tacada i turbulenta i li atorga més profunditat. Línies
com la 470 són un exemple d’això.

Finalment, cal destacar les al·lusions mitològiques que de Corella afegeix en la seva
obra. Ja que aquesta història està extreta directament de la mitologia grecollatina,
l’autor inclou referències que contribueixen a la riquesa i complexitat i al missatge
que es vol transmetre. Prova d’això és la línia 313, per exemple.

BIBLIOGRAFIA:
-https://www.cervantesvirtual.com/obra/avui-suplement-del-diari-avui-del-23-dabril-d
e-1997-joan-rois-de-corella-1497-1997-cinc-cents-anys-de-la-mort/
-https://www.cervantesvirtual.com/portales/rois_de_corella/autor/
-https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella