La “Lamentació de Mirra” és un poema que pertany al Renaixement valencià, escrit
per Joan Roís de Corella, un poeta, cavaller i sacerdot valencià del segle XV. Aquesta obra és un exemple dels canvis culturals i estilístics de l’època.
El poema de Roís de Corella, descriu la desesperació del personatge mitològic grec
Mirra i el dolor mentre s’enfronta a la seva propia tragèdia. La seva temática es caracteritza per la culpa i l’amor prohibit, ja que Mirra s’enamora del seu pare, Cíniras. Aquesta relació inadequada va provocar una sèrie de conseqüències desastroses, com per exemple la seva transformació en abre de mirra, del qual neix el seu fill Adonis.
L’obra reflecteix els ideals culturals del Renaixement, l’admiració a la bellesa i la
creativitat. Capta la tensió entre la foscor de la passió humana i la llum de l’art.
El poeta va utilitzar un llenguatge ric i sofisticat molt típic de la seva època i va
emprar una varietat d’instruments literaris com l’al·legoria, la metàfora i el simbolisme. Les seves habilitats lingüístiques li van permetre expressar les emocions de Mirra i va destacar la seva angoixa emocional i mental.
En definitiva, la “Lamentació de Mirra” enriqueix l'expressió poètica reflectint els
valors i les inquietuds d’aquell moment amb l’ús d’un llenguatge ric i una narrativa conmovedora.