La Revolució

Agrícola
 La nova propietat agrària
• A partir de la segona mitat del s. XVIII,
els propietaris rurals anglesos van
començar a fer-se amb les terres
comunals i a cercar els seus camps
(enclosures), el que va augmentar el
tamany de les seues propietats i la
producció d’aliments.
• No obstant això, açò va perjudicar als
llauradors pobres, que, al no poder
competir amb ells ni disposar de
recursos col·lectius, van tindre que
emigrar a les ciutats per a buscar-se la
vida.
 El nou sistema productiu
• Per aquestes dates es va popularitzar
un nou tipus de rotació de cultius: la
quadriennal o Sistema Norfolk.
• Aquest sistema combinava cultius que
empobrien la terra (blat, ordi) amb
altres que la regeneraven (naps, trévols,
alfals, etc.), el que permetia suprimir el
guaret.
• Aquest sistema va fer que la producció
d’aliments augmentara enormement, a
l’haver-hi més terra cultivable i poder
alimentar a més quantitat de ramat.
La introducció de noves màquines
• La invenció de noves màquines va
permetre dur a terme, amb major
facilitat i eficàcia, les labors agrícoles:
• La sembra mecànica feia solcs en fileres
paral·leles, el que va permetre recollir tant
fruits com males herbes de manera senzilla.
• L’aladre de Rotherham removia els camps
més fàcilment i en major profunditat, el que
evitava que el vent o els animals danyaren
les collites.
• La màquina de vapor va permetre l’entrada
de noves segadores i trilladores mecàniques
que facilitaven la sega i la batuda.
 L’augment de la producció
• La introducció de nous cultius com la
creïlla o la dacsa van diversificar la
producció agrícola, que ara ja no
depenia tant dels cereals.
• A més, la introducció del guano, un
fertilitzant natural molt eficient i
procedent de Sudamèrica, va ajudar a
millorar la productivitat.
• Totes aquestes transformacions van fer
possible alimentar millor i a més
població, la qual va començar a créixer
a un ritme que no s’havia vist fins al
moment.