La societat estamental. La societat medieval té 3 grups.

Aquests
grups es diuen estaments. Eleni Lopez Asenjo - La noblesa. Eren
els cavallers i les seues famílies. La seua feina és la guerra. Des de
xicotets aprenen per a ser cavallers. Al principi són escuders
(aprenents) d'un cavaller. Quan compleixen 18 anys es fan
cavallers en una festa. Si hi ha guerra, el rei demana ajuda als seus
cavallers. Quan no hi ha guerra, els cavallers s'entrenen. Les
dames de la noblesa busquen un marit i tenir fills. Les dones han
d'obeir al pare i després al marit. - El clergat: eren els monjos i
sacerdots. La seua feina era pregar per a aconseguir la salvació de
l'ànima de les persones. Estava organitzat en 2 grups: El clergat
secular eren els cardenals, bisbes, arquebisbes i els sacerdots. El
clergat regular eren les ordres religioses, encarregades dels
monestirs. - Els treballadors: eren pagesos, encara que també hi
havia artesans i comerciants. La seua feina era produir aliments i
coses per a les persones. La majoria d'aquest grup eren pagesos.
Els pagesos lliures vivien als pobles i podien eixir lliurement del
feu. Treballaven els mansos, pagant al noble, però es quedaven
amb els seus productes. També pagaven el deu (impost del 10%)
a l'Església. Els siervos obeïen al noble. Treballaven gratis per a ell.
A canvi, el noble els dóna menjar. No es podien casar ni eixir del
feu sense demanar permís al senyor. Si els pares eren siervos, els
fills seran siervos. Per estar en un grup o un altre, era per
naixement. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats,
perquè tenen avantatges: no paguen impostos, no treballen al
camp. La resta de la població, els treballadors, no tenen privilegis.

El treball en el camp. El treball en el camp era molt dur. Tota la família

treballa, també els xiquets i els vells. Es treballa des que ix el sol fins a la
nit. Les eines que fan servir són molt males. Per a tindre millors collites,
cada any, una part de les terres es deixa en barbecho (descansant).

Al año siguiente esa tierra ya está mejor y se puede usar, para que
otro trozo de tierra descanse. Cultivan cereales: trigo para hacer
pan, cebada para hacer cerveza. También plantan legumbres y
hortalizas. En el siglo XI la producción agrícola subió. Mejoraron las
técnicas que usaban y las tierras eran más grandes.
Els pagesos vivien en xicotetes aldees. Les aldees són poblets, on

vivien entre 4-5 famílies i fins a 50 famílies. Al voltant de l'aldea

estaven les terres de conreu. Les cases eren xicotetes. Es feien

amb fusta i adob (fang). Al teulat, feien servir palla i pals. Dins de la

casa hi havia 2 habitacions, una on vivia el bestiar i una altra on

vivia la família. A l'habitació de la família es menjava i es dormia en

el mateix lloc. Els pagesos tenien tot el que necessitaven: el menjar

el tenien dels seus animals i conreus, la roba la cosien les dones,

les eines les fabricaven. Els pagesos vivien bastant malament.

Menjaven malament i no tenien medicaments. La gent vivia fins als

40 anys. 7. El poder de l'Església. L'Església tenia molt de poder

polític i econòmic. Els Papes intervenien en coses polítiques i

ajudaven a resoldre problemes entre els reis. Moltes terres eren

dels monestirs. A més, els pagesos pagaven el deu (ja ho hem vist

abans, t'acordes?) La vida quotidiana estava marcada per la religió.

Quan sonaven les campanes de l'Església, començava la feina dels

pagesos. L'Església participava fins i tot en les guerres. Hi havia

períodes anomenats trèves de Déu, en els quals no es podia fer

guerra per motius religiosos. A l'Edat Mitjana, la major part d'Europa

era de religió cristiana. Entre els segles XI i XIII, el territori dels

cristians a Europa augmenta. Fora d'Europa també augmenten els

territoris cristians. Les croades eren petites guerres organitzades

pel Papa i els reis per conquerir Terra Santa als musulmans. La

primera croada la va fer el Papa Urbà II entre 1095 i 1099.

Hi va haver en total 8 creuades. Els creuats fundaren regnes a Terra

Santa. Alguns llocs del cristianisme es feren famosos. Els pelegrins

eren persones que feien un viatge a peu o a cavall, a un lloc on hi

haguera un sant enterrat o on hagueren restes sagrades guardades.

Quan arribaven, la gent pregava al sant i li demanava ajuda en els

seus problemes. Tres dels destins més importants pels pelegrins

han estat: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela.

La vida en el monestir. En el monestir vivien els monjos. Quan

entraven havien de fer uns vots (promeses): • Obediència: Havien
d'obeir als abats (caps del monestir) i les normes de l'orde
religiosa. Cada monestir pertanyia a una ordre particular i cada
ordre tenia diferents normes. En algunes ordres, les monges no
tenien permés parlar sempre. • Castedat: No els estava permés
casar-se. • Pobresa: Havien de donar tot el que tenien o havien
guanyat abans de convertir-se en monjo o monja. L'activitat més
important en un monestir era la pregària, que els monjos
realitzaven 8 vegades al dia. Tenien altres tasques com treballar a
l'hort o cuidar els pobres i malalts. Els monjos estudiaven i
copiaven els manuscrits grecs i romans. Donaven lliçons als
xiquets o als nous monjos. Els monestirs estaven construïts al
voltant d'un pati central anomenat claustre. A més tenien
habitacions per als monjos i convidats, església, jardins i hort. El
monestir era dirigit per un abat o abadessa, que exercia com a
senyor feudal en les terres que envoltaven el monestir. A la zona del
monestir denominada "scriptorium", els monjos dedicats a
l'escriptura traduïen o copiaven manuscrits en el més estricte
silenci.