T4-QUANTI.

pdf

menjapops

Mètodes Quantitatius de Recerca Social

2º Grado en Sociología

Facultad de Ciencias Políticas y de Sociología

Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 2ª PART: MÈTODES D’ANÀLISI QUANTITATIU (1r quadrimestre)

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A L’ESTADÍSTICA

Tendència de confondre estadística amb les matemàtiques

Matemàtica determinista per parlar del món i probabilístic à forma d’entendre el que hi ha darrera del món
és diferent:

• Determinista – “si una cosa funciona així, sempre funcionarà així en qualsevol cas” à y=f(x)
o Marxistes clàssics i economistes utilitzen el llenguatge determinista

• Probabilístic – ex: hi ha una relació entre l’ús de xarxes socials i rendiment escolar. Regressió: en
llenguatge estadístic vol dir que no es complicarà sempre, això no contradiu la declaració. Fer servir
estadística.

Estadística:
- Estadística descriptiva: matemàtiques que s’apliquen al conjunt de les poblacions. Consisteix en un
conjunt d’instruments i temes relacionats amb la descripció d’una sèrie d’observacions estadístiques.
Es disposa d’unes dades i les resumeix les analitza, gràfica, i en busca relacions. Referir-se a les dades
de les persones de les que es disposa.
o Sumar, restar, multiplicar i dividir (mitjana aritmètica, moda...)
- Estadística inferencial o inductiva: (ex: fer qüestionari a una mostra de persones de la UAB i extreure
conclusion) inferència: recopilar info d’una part de la població i utilitzar-la per dir coses del conjunt.

Diferents tipus de variables vol dir diferents tipus de preguntes:

Tipus de variables

Nominal Ordinal Contínua (numèrica, quantitativa)

- GRUP – NO tenen UNITAT, - NO tenen UNITAT - SÍ tenen UNITAT (manera de

agrupen als individus
- NO hi ha ORDRE entre les diverses
dades (no es poden ordenar per
preferència)
Exemples: mes de naixement
(mesos tenen un ordre però no té
sentit ordenar-los)
Utilització o no d’internet, sexe,
estat civil…
reconèixer les variables contínues és
- SÍ que tenen ORDRE à les dades estan
adonar-se’n que tenen una unitat)
agrupades
a) Discretes
Escales d’opinió, escales de freqüència:
b) Contínues
(apreciació subjectiva, límit màxim
depèn de cada persona), es donen
paraules que corresponen als trams de Exemples: edat, any de naixement,
l’escala. (molt bona, bona, dolenta, molt nombre de contactes a les xarxes
dolenta) socials, escala ideològica
- però si tenen +7 opcions de
resposta es tracten estadísticament
com contínues (numèriques o
quantitatives).

Exemples: Freqüència d’utilització

d’Internet, probabilitat de quedar amb

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497424

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 2ª part QUANTI – TEMA 4: Introducció a l’estadística

algú que hagi conegut per internet, nivell

d’estudis

Variables d’interval: ex: [0,30), [30,70)

- [ , ] à s’inclou valor
- ( , ) à no s’inclou valor

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
“GoogleForms”, “SurveyMonkey” – tipus d’enquestes

SPSSS, o el “jamovi” (programa que utilitzem a la UAB per analitzar les dades estadístiques)

JAMOVI: combinació de TIPUS de VARIABLE amb de TIPUS de DADES

Seguint la terminologia de “jamovi”, segons el TIPUS DE LA VARIABLE hi ha:

• “Continous”: Per a variables quantitatives (numèriques) que disposen d’una unitat d’escala, com ara
el nombre de germans o quants dies a la setmana es fa esport.

• “Ordinal”: Per a variables ordinals que permeten establir una relació de més o menys entre cada parell
de categories en relació al concepte mesurat, com ara el nivell educatiu assolit o l’opinió respecte d’un
tema (D’acord, Neutral, En desacord).

• “Nominal”: Per a variables nominals que permeten classificar tots els casos en grups mútuament
excloents, com ara la religió professada o la participació en un esdeveniment (Sí, No).

• “ID”: Per a identificar de forma única cada cas, persona o element de la mostra, com ara el número de
identificació fiscal, una adreça de correu electrònic, o el teu NIU. No mostra les categories a la finestra
d’identificació, estalviant recursos del PC.

Segons el TIPUS DE LES DADES, jamovi distingeix entre:

• “Integer”: Dades numèriques sense decimals, o variables ordinals identificades “internament”

mitjançant un codi numèric (factor) però amb una “etiqueta” associada a cada codi (p. e., intervals ).

• “Decimal”: Només per a variables contínues; tractades com a números amb decimals.
• “Text”: Només per a variables nominals o ordinals, tractades com a text, cadenes de caràcters
alfabètics i/o numèrics.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497424

Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
 2ª part QUANTI – TEMA 4: Introducció a l’estadística

POBLACIÓ I MOSTRA:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Tenir en compte que quan s’escull la mostra no tot depèn del numero de persones entrevistades

Mostra ha de ser representativa – la millor manera de fer-ho és a l’atzar

N = 23742 (població total de la UAB), n = 800 (mostra que escollim)

Probabilitat = n/N = 0,0336785 à 3,36785% estudiants UAB tenen probabilitats de ser entrevistats

Això permet fer inferències: permet preguntar a un cert nombre de persones (mostra) coses per extreure
conclusions del total (població) – (estadística inferencial)

Com arrodonir?
És important fer-ho bé – ho farem a 4 decimals significatius (els 0 de no conten per tant comencem a contar
a partir del primer decimal significatiu (0-4 arrodonim cap amunt, 5-9 cap avall) – resultat de l’ex. en 2 decimals

Programes informàtics donen resultats en notació científica:

exemple: 3,36955E-4 à escriure el nombre sense la coma: 336955 i afegir-li el nº de zeros que digui la E à
0,000336955 à quedar-se només amb els decimals significatius i arrodonir si cal: 0,0003370

Com fer operacions amb percentatges:

• MULTIPLICAR (es pot fer sempre) – serveix per saber el % que representa un % d’un fragment de la
mostra (ex: del 20% de persones que han comprat electrodomèstics un 10% ha comprat rentadores –
2% dels compradors d’electrodomèstics han comprat rentadores)
• SUMAR: es pot sumar percentatges:
1) tenen la mateixa base (denominador sigui el mateix, ex: població)
2) que siguin independents

Exemples:

A) Menys de 15 anys: 20% de població, entre 15 i 24 anys: 10% de població à mateixa base,
independents
B) Llegeix diari cada dia: 41% de població, escolta la radio cada dia: 55% de població à no independents
C) Es connecten a internet: 26% de dones, 17% d’homes à no mateixa base

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497424

Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
 2ª part QUANTI – TEMA 4: Introducció a l’estadística

TEMA 2: CONCEPTES BÀSICS DE PROPORCIONS

v Variacions percentuals de valors absoluts en el temps
Quan tenim 2 quantitats en el temps: referència que es dona sempre és el moment inicial.

à podem aïllar per saber la situació final o la situació inicial:

Situació final:

Situació inicial:

Exemple 9. Si un producte l’any passat valia 40€ i ha patit un increment del 25%, quant val aquest enguany?:

Exemple 10. Si un producte costa 50€ i sabem que ha patit un increment del 15%, quant costava?:

v Variacions percentuals de valors relatius en el temps

Variacions percentuals de valors relatius en el temps funcionen de manera similar, però cal anar en compte
amb com s’expressen:
Exemple: Si l’índex de Victimització (percentatge de persones que el darrer any ha estat víctima d’un delicte)
és del 24,5% i l’any passat era del 10,3%, quin ha estat l’increment?

En termes absoluts à increment ha estat de 14,2 punt percentuals (no dir d’un 14,2%)

En termes relatius (percentatge en relació amb l’any anterior) à

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497424

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 2ª part QUANTI – TEMA 4: Introducció a l’estadística

GRÀFICS SEGONS LA VARIABLE

• Per les variables nominals

GRÀFIC DE PARETO à serveix per adonar-se com es distribueix l’indicador en les dades i observar si hi ha algun
patró en les categories.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Agafar variables i ordenar-les en funció de la freqüència (independentment de sí té sentit ordenar aquesta
variable o no:

1. Elaborar un gràfic de columnes/barres i col·locar les categories

ordenades de més freqüència (més alta) a menys (més baixa).
2. Elaborar gràfic lineal que uneix freqüència acumulada
- Com més recta sigui la línia més equitativament estarà
distribuïda la variable, i com més forma de paràbola tingui
menys equitativament (més desigualtat)

Es pot fer sempre que facis grups amb les variables: nominals (també es pot fer amb les ordinals però no té
massa sentit)

Si hi ha +7 categories no té sentit fer diagrama de sectors.

• Per les variables ordinals/quantitatives:

GRÀFIC DE CAIXA/PATILLES à s’ordena la variable en una escala vertical
(+ a dalt, - a baix)

- La caixa representa el 50% central: allò que representa el 50% de

la mostra (és la línia fosca de dins la caixa)
- La patilla (línia que surt cap a baix i amunt de la caixa) s’allaga fins
les opinions extremes

v Per les variables contínues:

Alçada de les barres representa la quantitat de persones

HISTOGRAMA DE FREQÜÈNCIES à semblant al gràfic de barres però no es fa amb grups sinó amb valors.
Utilitza una escala real, hi ha la mateixa distància d’un punt a un altre.

(diagrama de densitat: el mateix que un histograma de

freqüències però ho suavitza visualment perquè uneix el
punt de la columna: línia)

Es pot fer amb les dades originals de la variable o ajuntar-

les en intervals:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497424

Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins
 2ª part QUANTI – TEMA 4: Introducció a l’estadística

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
CÀLCULS

Variables nominals Variables ordinals Variables contínues

Mo = MODA: indicador de posició Med = MEDIANA: punt mig de la Xi = MITJANA (media – cast.): no
central de les variables nominals distribució de dades ordenades (k) és una categoria, sinó resultat d’un
à categoria (k) que té més casos càlcul
Mo = MODA
També es pot fer amb intervals: - Quan les variables contínues
son expressades en forma
- Amb variable d’interval NO hi Mitjana NO es pot calcular
d’interval la fórmula de mitjana
ha moda: hi ha interval modal - Excepció: si és una variable
ordinal en forma d’interval es no val, s’ha d’utilitzar una altra
- Per justificar qui és l’interval
pot calcular amb la formula de formula:
modal s’ha de dir quin és el
resultat de n/a = (valor de la les variables d’interval -
moda/l’amplada de l’interval)
- Ex: si diem que la moda és Med = MEDIANA
l’interval [3,5) per justificar cal Mo = MODA
fer: [3,5): amplada és 2, i valor
moda és 10 à n/a = 10/2= 5

v CÀLCUL MITJANA aritmètica:

Per calcular-ho ens fa falta saber els valors (Xi) i el nº total de valors:
à sumar tots els valors (totes les Xi) i dividir-ho entre el nº total de valors

CÀLCUL amb variable d’interval – Mitjana estimada : mitjana calculada amb variables expressades en
forma d’interval

v CÀLCUL MEDIANA amb variable d’interval:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497424

Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins