Bielorús

El bielorús o bielarussenc (беларуская мова,

Bielorús
'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la
branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts беларуская мова
de Polònia per uns 7 milions de persones (set
milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes
200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Mostra característiques de transició entre
l'ucraïnès i el polonès, amb fortes influències
del lituà. Es divideix en quatre dialectes: nord-
oriental (a Pólatsk, Vítsebsk i Mahilioŭ), sud-
oriental (Hrodna, Barànavitxi, Slutsk i Mazir),
zablúdau o central, que s'ha emprat com a base
de la llengua literària, i polesià (que, amb tota
probabilitat és, de fet un dialecte ucraïnès).

El nom bielorús es basa en l'adjectiu

bielorússkiï, propi de la llengua russa. A partir Tipus llengua i llengua viva
de l'adjectiu autòcton, bielaruski, es pot Ús
desenvolupar una forma catalana bielarussenc, Parlants 7 milions
més respectuosa amb la realitat del país i Parlants 7.600.000 (2007 )
coherent amb el corònim Bielarús. De fet, en nadius
català s'ha proposat l'ús del gentilici Parlat a Europa de l'Est
bielarussenc, així com del corònim Bielarús, Oficial a Bielorússia i 12 comtats de Podlàquia
com a substitutius de Bielorússia i bielorús, (Polònia)
formes basades en el rus;[1] avui dia aquestes Autòcton de Europa oriental
formes alternatives no han estat assumides per Estat Bielorússia
Polònia
la normativa catalana.

Situació de la llengua
Segons dades del 1989, el 74,2 % dels
bielorussos tenien com a llengua materna el
bielorús, tot i que només hi havia 0,8 llibres per
capita en bielorús (contra 6,8 en rus).
Nogensmenys, aquest percentatge de parlar
matern era del 83,5 % el 1979 i del 93,2 % el
1959, cosa que mostra un alt procés de
russificació lingüística. El fet que les dades de
parlants de bielorús del 1993 eren de
6.780.000 persones (el 65,7 % de la població),
afegit al fet que tant la televisió com la major
Classificació lingüística
part dels diaris del país s'editen en rus, i que
l'ensenyament encara es fa majoritàriament en llengua humana
rus (a Minsk només hi havia una escola el 1989 llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
que ensenyava en bielorús), mostren que podria
llengües indoeuropees
tractar-se d'una llengua en perill. llengües balto-eslaves
llengües eslaves
Vora el 20 % dels bielorussos ètnics tenen el rus llengües eslaves orientals
com a llengua materna, mentre que el 79 % dels Característiques
bielorussos el tenen com a segona llengua, cosa Sistema alfabet bielorús, alfabet llatí, alfabet
que afecta moltíssim a la recuperació nacional i d'escriptura àrab, alfabet łacinka i alfabet àrab
lingüística. Hi ha una autoidentificació nacional bielorús
força alta, i a més a més el 16,5 % dels Institució de no compta amb regulació oficial
bielorussos que no la tenen com a llengua normalització
materna la tenen com a segona llengua. Estudiat per estudis belarussos
Tanmateix, manquen referents simbòlics i Nivell de 2 vulnerable
històriconacionals autoidentificadors, i les vulnerabilitat
alternatives nacional-burgeses sovint no es Codis
corresponen amb la realitat històrica objectiva, ISO 639-1 be
supeditada encara a la sovièticorussoïde, i els és ISO 639-2 bel
encara difícilment assumible. ISO 639-3 bel (http://www-01.sil.org/iso639-3/doc
umentation.asp?id=bel)
A tots aquests problemes s'afegeix la política de SIL bel
l'administració d'Aleksandr Lukaixenko, que Glottolog bela1254 (http://glottolog.org/resource/
d'ençà de 1994 ha promogut obertament la languoid/id/bela1254)
llengua russa en detriment de la bielorussa, a Linguasphere 53-AAA-eb (http://www.hortensj-garde
n.org/index.php?tnc=1&tr=lsr&nid=53-A
més de refusar tota temptativa d'afirmació
AA-eb)
autocentrada del poble bielorús.
Ethnologue bel (http://www.ethnologue.com/langua
ge/bel)
Classificació i relació amb ASCL 3401
UNESCO 335 (http://www.unesco.org/languages-
altres llengües atlas/en/atlasmap/language-id-335.htm
l)
Com passa sovint entre llengües eslaves, hi ha IETF be
un grau considerable d'intel·ligibilitat mútua
entre bielarussenc, rus i ucraïnès. En concret, el grau d'intel·ligibilitat mútua del bielarussenc és d'un 80 %
amb l'ucraïnès, d'un 75 % amb el rus i d'un 55 % amb el polonès. Dins de l'eslau oriental, la llengua més
estretament relacionada amb el bielarussenc és l'ucraïnès.[2]

La qüestió de si el rus i el bielorús contemporanis (així com l'ucraïnès i el rutè) són dialectes d'una mateixa
llengua o llengües separades no és del tot decidida per factors exclusivament lingüístics. Això és perquè,
com vèiem, hi ha un alt grau d'intel·ligibilitat mútua.[3] Com a membres del grup eslavoriental, són
descendents d'un avantpassat comú, el dialecte oriental de l'eslavònic (exactament igual, però, que txec i
polonès procedeixen del mateix dialecte occidental de l'eslavònic, sense que hom els problematitzi tant).
Bielorús, rus i ucraïnès generalment apareixen per als lingüistes com a llengües separades.[4]

Característiques
El bielorús, com tots els idiomes europeus actuals, no es va estandarditzar fins a l'edat mitjana. Abans, la
llengua eslava eclesiàstica era usada com a llengua escrita, però l'idioma sorgeix de l'antic eslau oriental,
igual que l'ucraïnès, i de certa forma, el rus. Actualment s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic específic per al
bielorús, tot i que en diverses èpoques s'ha usat una modificació de l'alfabet llatí i fins i tot caràcters àrabs.
Alfabet ciríl·lic bielorús actual

Аа Бб Вв Гг Дд (ДЖдж ДЗдз) Ее Ёё Жж Зз Іі Йй Кк Лл Мм Нн Оо Пп Рр Сс Тт Уу Ўў Фф Хх Цц
Чч Шш Ыы Ьь Ээ Юю Яя

A diferència d'altres llengües que fan servir l'alfabet ciríl·lic, tant el bielorús com l'ucraïnès hi afegeixen un
apòstrof (') per tal d'indicar la no palatalització. Compareu Сям'я amb la seva transliteració Siamja (per
indicar les dues maneres en les quals es pot realitzar fonèticament el caràcter я).

A més, abans de 1933, el bielorús tenia una altra lletra, la Ghe (Ґґ), representant el so (inhabitual) de /g/ en
goma, i que ha estat objecte de controvèrsia, ja que alguns lingüistes opinen que s'hauria de recuperar, però
oficialment encara no s'ha pres aquesta mesura ortogràfica.

No hi ha normes específiques per a la transcripció de l'alfabet bielorús al català. A causa de la seva

proximitat lingüística, es poden utilitzar les normes del rus, amb les adaptacions corresponents per al
bielorús, entre d'altres:

En bielorús la /o/ i la /e/ són sempre obertes, com en ucraïnès, a diferència del rus, per la
qual cosa, quan s'escaigui accentuar, l'accent corresponent serà sempre obert.
La lletra Ў, exclusiva del bielorús, sona com la /u/ de caure i es pot transcriure com a tal, tot i
que de vegades apareix com a ŭ o w.
La lletra Г representa una fricativa glotal sonora com en ucraïnès, i se sol transcriure com a
/h/

Alfabet llatí bielorús

Aa Bb Cc Ćć Čč Dd (Dzdz Dźdź Dždž) Ee Ff Gg Hh Chch Ii Jj Kk Ll Łł Mm Nn Ńń Oo Pp Rr Ss Śś Šš

Tt Uu Ŭŭ Vv Yy Zz Źź Žž

Gramàtica
La gramàtica estandarditzada del bielorús en la seva forma moderna es va adoptar el 1959, amb
modificacions menors el 1985. Va ser desenvolupat de la forma inicial establerta per Branislau
Taraixkièvitx (la qual primera impressió fou feta a Vilnius, l'any 1918). Històricament, havien existit
diversos altres formes estandarditzades alternatives de gramàtiques del bielorús. L'actual es basa
principalment en els dialectes populars bielorussos de Minsk i la regió de Vilnius.

La gramàtica del bielorús és més aviat sintètica i en part analítica, i en general és bastant similar a la
gramàtica russa. L'ortografia bielorussa, però, difereix significativament de l'ortografia russa en alguns
aspectes, a causa del fet que és una ortografia fonètica que representa la fonologia aparent, mentre que
l'ortografia de la llengua russa representa una morfofonologia subjacent.

L'exemple més significatiu d'això és en la representació de la reducció de la vocal, i en particular, la fusió

de les /a/ i /o/ àtones, que existeix tant en rus com en bielorús (un fenomen similar al que es dona en català
oriental amb la /e/ i la /a/ que es pronuncien igual en posició àtona). El bielorús sempre escriu aquest so
fusionat com a /a/, mentre que usos russos l'escriuen /a/ o /o/, d'acord amb el que és el fonema "subjacent"
(determinat per paraules relacionades en què la vocal es pronuncia de forma tònica, o si no hi ha tals
paraules, ja sigui per l'etimologia o per la pronunciació en dialectes que no tenen la fusió, si fa no fa com en
català). Això significa que els paradigmes nominals i verbals del bielorús escrit, tenen un gran nombre de
casos d'alternances entre /a/ i /o/ escrites, mentre que no hi ha tals alternances en els corresponents
paradigmes escrits en rus. Això pot complicar considerablement la tasca dels parlants estrangers que volen
aprendre aquests paradigmes; però, d'altra banda, fa que l'ortografia sigui més fàcil per als parlants
nadius.[5]

Gramaticalment, hi destaquen els següents trets: existència de sis casos, un accent mòbil per marcar la
síl·laba tònica i un vocabulari proper a l'ucraïnès. Existeix la tendència fonètica de pronunciar les lletres e i
o àtones com a [a], un procés que s'anomena àkannie (аканьне) i comparable a la neutralització que podem
veure en català o en rus, per exemple, tot i que amb altres lletres i fonemes. També es caracteritza per:

El so U llarg d'una antiga U protònica amb valor sil·làbic (uborij, u syna) i d'una U per VU i
VI (zdarovje-zdrowie-zdorov'e)
Abundància de la vocal A
Gaudeix del so propi Ë, que no apareix a altres parles eslaves
Forma els sufixos femenins chyn, chyna.
Freqüència de síl·labes AK o KA, del rus ovca passa al bielorús avechka
Influències lèxiques del polonès, del lituà i de l'alemany

Els casos bielorussos són comuns a gairebé totes les altres llengües eslaves:

Nominatiu (nazouny)
Genitiu (rodny)
Datiu (davalny)
Acusatiu (vinavalny)
Instrumental (tvorny)
Locatiu (mesny)
I un setè cas, el vocatiu (klichny), tot i que aquest és rarament emprat en la llengua actual i
es troba en un clar desús.

Fonologia
El sistema fonològic del modern idioma bielorús consisteix en almenys 44 fonemes: 5 vocals i 39
consonants. Les consonants també poden ser geminades. No hi ha un acord absolut sobre el nombre de
fonemes, de manera que alguns estudiosos inclouen els sons més rars o contextualment variants.

Moltes consonants poden formar parelles que es diferencien només en la palatalització (anomenades
consonants dures per oposició a consonants suaus). Aquestes últimes es representen en l'IPA amb el símbol
ʲ. En algunes d'aquests parelles, el lloc d'articulació es canvia addicionalment (vegeu característiques
distintives a continuació). També hi ha consonants no aparellades que no tenen corol·lari en la
palatalització.

Vocals
 Escriptura en bielorús IPA Descripció Exemple en bielorús
i /i/ Vocal tancada anterior no arrodonida лiст ('fulla')
э /ɛ/ Vocal semioberta anterior no arrodonida гэты ('aquest')
ы [ɨ] Vocal tancada central no arrodonida мыш ('ratolí')
a /a/ Vocal oberta central no arrodonida кат ('botxí')
у /u/ Vocal tancada posterior arrodonida шум ('soroll')
о /ɔ/ Vocal semioberta posterior arrodonida кот ('gat')

Com en rus, [ɨ] no és un fonema separat, sinó un al·lòfon de /i/ que apareix després de consonants no
palatalitzades.[6]

Consonants

Les consonants del bielorús són les següents:[7]

Alveolar
Labial Retro Velar
/Dental
-flexa
plana pala. plana pala. plana pala.

Nasal m mʲ n̪ n̪ʲ
p pʲ t̪ k kʲ
Oclusiva
b bʲ d̪ (g) (gʲ)
ts̪ ts̪ʲ ʈʂ
Africada
dz̪ dz̪ʲ ɖʐ
f fʲ s sʲ ʂ x xʲ
Fricativa
v vʲ z zʲ ʐ ɣ ɣʲ

Aproximant j (w)
(Lateral)
l̪ l̪ʲ
Vibrant r

Com en neerlandès, els fonemes rars /ɡ/ and /ɡʲ/ només estan presents en diversos mots manllevats (ганак
[ˈɡanak], гузік [ˈɡuzik], гандаль [ˈɡandalʲ]), no obstant això, altres mots manllevats tenen la pronunciació
fricativa: геаграфія [ɣʲeaˈɣrafʲija] ('geografia').

Com a coda de la síl·laba, /v/ es pronuncia [w] ([u̯], formant diftongs) i s'escriu ў.[8] Es donen també
alternances entre /l/ i aquesta postvocàlica /v/; tot i que restringida als temps verbals passats,[9] [w] pot
derivar etimològicament de /l/ com amb воўк [vɔwk] ('llop'), que prové del protoeslau *vьlkъ (així com en
neerlandès goud "or" que en alemany i anglès ha donat "gold").

A continuació es transcriuen les variacions geminades:

падарожжа [padaˈroʒʒa]
ззяць [zʲzʲatsʲ]
стагоддзе [staˈɣoddzʲe]
каханне [kaˈxanʲnʲe]
рассячы [rasʲˈsʲatʃɨ]
ліхалецце [lʲixaˈlʲettsʲe]
 сярэднявечча [sʲarɛdnʲaˈvʲettʃa].

Referències
1. Lupescu, Ferran. "Bielarús existeix". Europa de les nacions, núm. 33 (primavera 1997), p.
17-22.
2. Roland Sussex, Paul V. Cubberley. (2006). The Slavic languages . Cambridge: Cambridge
University Press. pg. 518
3. Alexander M. Schenker. 1993. "Proto-Slavonic," The Slavonic Languages. (Routledge). Pp.
60-121. pàg. 60: "La distinció entre dialecte i idioma s'està desdibuixant, no pot haver-hi
unanimitat sobre aquest tema en tots els casos…"
C.F. Voegelin i F.M. Voegelin. 1977. Classification and Index of the World's Languages
(Elsevier). Pg. 311, "En termes d'intel·ligibilitat mútua immediata, la zona eslava oriental és
un sol idioma."
Bernard Comrie. 1981. The Languages of the Soviet Union (Cambridge). Pg. 145-146: "Les
tres llengües eslaves de l'est estan molt a prop l'una de l'altra, amb taxes molt altes
d'intel·ligibilitat mútua… La separació de rus, ucraïnès i bielorús com a llengües diferents és
relativament recent… Molts ucraïnesos, de fet, parlen una barreja d'ucraïnès i rus, i tenen
dificultats per mantenir els dos idiomes separats…", la qual cosa ens parla de realitats
sociolingüístiques, de relacions polítiques de força i de l'alienació lingüística corresponent, i
no pas de classificació taxonòmica. Quant a la diferenciació relativament recent, cal tenir en
compte que totes les llengües eslaves modernes (actuals) són relativament recents:
sorgeixen entorn del segle XIII; el rus, per exemple, no comença a escriure's
sistemàticament, en comptes de l'eslavònic, fins al segle XVIII, quan bielarussenc i ucraïnès
ja comptaven segles de literatura escrita.
4. Bernard Comrie and Greville G. Corbett, ed. 1993. The Slavonic Languages (Routledge).
Ethnologue, 16a edition.
Bernard Comrie. 1992. "Slavic Languages," International Encyclopedia of Linguistics
(Oxford). Vol. 3, pp. 452-456. Emperò, una font els enumera, junt amb el rutè, com les quatre
llengües internes dins d'un mateix idioma exterior: David Dalby. 1999/2000. The
Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities (The
Linguasphere Observatory), volum dos, pp. 442-443: "53-AAA-e, Russkiy+Ukrainska"
5. Compareu per exemple la forma russa Aleksandr Grigórievitx Lukaixenko amb la bielorussa
Aliaksàndar Ryhòravitx Lukaixenka
6. Mayo (2002:890)
7. Mayo (2002:891)
8. S. Young (2006) "Belorussian". A l'Encyclopedia of language and linguistics, 2a edició.
9. Mayo (2002:899)

Vegeu també
Taraškievica

Bibliografia
Mayo, Peter. «Belorussian». A: The Slavonic Languages. Londres: Routledge, 2002, p. 887–
946. ISBN 0-415-28078-8.

Enllaços externs
 Padlaska cybervioska (http://cybervioska.w.interia.pl) A Wikimedia Commons (h
Arxivat (https://web.archive.org/web/20060619081325/ht ttps://commons.wikimedia.
tp://cybervioska.w.interia.pl/) 2006-06-19 a Wayback org/wiki/P%C3%A0gina_p
Machine. (alfabet llatí) rincipal?uselang=ca) hi ha
contingut multimèdia
Informació sobre Bielorús a la XV edició de
relatiu a: Bielorús
l'Ethnologue, amb el codi “bel” (http://www.ethnologue.c
om/show_language.asp?code=bel) (anglès)
Калита И. В. Современная Беларусь: языки и национальная идентичность. Ústí nad
Labem, (http://kamunikat.org/Kalita_Ina.html) ISBN 978-80-7414-324-3, 2010, 300 s. s. 112-
190.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bielorús&oldid=30444313»