Alt sòrab

L'alt sòrab (Hornjoserbšćina) és un dels dos

Alt sòrab
dialectes principals del sòrab, concretament el
que es parla al voltant dels enclavaments de Hornjoserbšćina ([ˈhɔrnjɔˌsɛrbʃtʃina])
Bautzen (Budyšin), Kamenz (Kamjenc) i Tipus llengua i llengua viva
Hoyerswerda (Wojerecy). Es parla a la Dialecte de sòrab
província històrica de l'Alta Lusàcia (Hornja Ús
Lužica), que és avui dia part de Saxònia. És una Parlants ~40.000
llengua eslava occidental, relacionada amb el Parlants 13.300 (2007 )
baix sòrab, el polonès, l'eslovac, el caixubi i, nadius
sobretot, el txec. És una de les llengües Parlat a Saxònia
recollides a la Carta Europea de les Llengües Autòcton de Saxònia, Brandenburg
Regionals o Minoritàries i una llengua Estat Alemanya
minoritària reconeguda a Alemanya.

Contingut
Història
Alfabet
Gramàtica
Declinació dels substantius i els
adjectius
Conjugació dels verbs
Enllaços externs

Història Regió d'Alemanya de parla sòraba

Classificació lingüística
La història de l'alt sòrab al territori que ara llengua humana
ocupa Alemanya es va iniciar amb la gran llengües nostràtiques
migració eslava al segle vi. Cap al 562, els llengües euroasiàtiques
àvars amb els seus aliats eslaus van atacar i llengües indoeuropees
llengües balto-eslaves
derrotar els francs. El rei franc Sigebert, bé que llengües eslaves
presoner va concloure amb ells un tractat de llengües eslaves occidentals
pau, però, els àvars i els eslaus envaïren sòrab
Turíngia el 595. Per la Crònica de Fredegari, Característiques
sabem que els eslaus es van revoltar contra els Sistema alfabet llatí
àvars sota la direcció d'un franc anomenat d'escriptura
Samo. Cap al 631 l'imperi de Samo comprenia Institució de No hi cap entitat reguladora
probablement Moràvia, Bohèmia, la Baixa normalització
Àustria i la Sèrbia Blanca, el territori dels Codis
sòrabs (els serbis blancs). ISO 639-2 hsb
ISO 639-3 hsb
Glottolog uppe1395 (http://glottolog.org/resour
Al començant del segle XII, l'Ostsiedlung va ce/languoid/id/uppe1395)
arribar a la Sèrbia Blanca. Hi va haver una Ethnologue hsb (http://www.ethnologue.com/lang
afluència massiva de colons rurals de parles uage/hsb)
germàniques de Flandes, Saxònia, Turíngia i IETF hsb
Francònia al territori dels sòrabs. L'èxit de les Endangered 4280 (http://www.endangeredlanguag
accions militars dels senyors feudals de l'oest i languages es.com/lang/4280)
la devastació del país foren l'inici de la lenta
mort de la llengua sòraba.

A la regió de Saxònia, el sòrab va quedar en inferioritat legal enfront dels dialectes germànics. Amb els
anys la llengua es va anar prohibint a tots els territoris: el 1293, el sòrab fou prohibit als tribunals del castell
de Berna, el 1327 es va prohibir a Zwickau i Leipzig, i el 1424 fou prohibida a Meissen. A més, a molts
gremis de les ciutats tan sols s'acceptaven membres d'origen i parla alemanya.

No obstant això, les àrees centrals de la Milzener i Lusitzer, a la zona de l'actual Lausitz, es van veure poc
afectades pels nous assentaments alemanys i les restriccions legals que imperaven a altres llocs. La llengua,
per tant, no va ser substituïda. Al segle xvii, el nombre de parlants d'alt sòrab en aquesta zona va tornar a
créixer fins a més de 300.000. L'evidència més antiga d'escrits superior sòrab és el «Burger Eydt Wendisch»
monument, que va ser descobert a la ciutat de Bautzen i datada l'any 1532.

No va haver-hi un sòrab literari unificat fins al segle xix. Anteriorment hi havia una norma catòlica i una
altra protestant, que diferien en les seves ortografia, gramàtica i vocabulari; codificades i influenciades pels
clergues. Amb l'anomenat «renaixement sòrab», dirigit per la societat cultural i literària Macica Serbska (El
Rusc Sòrab), s'unificaren les dues normes en una variant no confessional. Els impulsors d'aquest procés
foren, entre d'altres, Jan Arnošt Smoler, Michał Hórnik i Handrij Zejler.

Alfabet
L'alt sòrab s'escriu mitjançant l'alfabet llatí amb l'adjunció de
marques diacrítiques sobre les lletres č, ć, dź, ě, ch, ł, ń, ó, ř, š i ž..
No formen part de l'alfabet les lletres q, v i x, aquestes només es
produeixen en les paraules de préstec. L'alfabet de l'alt sòrab conté,
doncs, 34 elements.

Senyalització bilingüe: la part inferior

és en alt sòrab

Lletra Aa Bb Cc Čč Dd DŹ dź Ee Ěě Ff Gg Hh CH ch Ii
Pronunciació a b, p t͡s t͡ʃ d, t d͡ʑ, t͡ɕ ɛ ɪ f g h kʰ i
Lletra Jj Kk Łł Ll Mm Nn Ńń Oo Óó Pp (Qq) Rr Řř
Pronunciació j k w l m n ɲ ɔ ʊ p r ʃ
Lletra Ss Šš Tt Ćć Uu (Vv) Ww (Xx) Yy Zz Žž
Pronunciació s, z, ɕ ʃ t, d t͡ɕ u v, f ɨ z, s, ʑ ʒ

Ě, Ń, Ó i Ř no es produeixen mai en la posició inicial, com lletres majúscules s'utilitzen molt poques
vegades i només si tota la paraula s'escriu en majúscules (per exemple, RÓŽEŃ (= barbacoa, graella).

Gramàtica
L'alt sòrab, com totes les llengües eslaves, és una llengua flexiva, és a dir, inclou molta informació en els
sufixos de les paraules, sovint amb molt pocs canvis en l'arrel. Hi ha diverses conjugacions i declinacions, i
té nombroses irregularitats. L'ordre de les paraules és relativament lliure.

La gramàtica del sòrab té tres nombres gramaticals: singular, nombre dual i plural; i quatre gèneres
gramaticals: masculí animat (per éssers vius), masculí inanimat, femení i neutre. La conservació del dual és
un tret molt particular i estrany entre les llengües indoeuropees vives, encara que a Europa hi ha altres dues
llengües que el fan servir de forma productiva: l'eslovè i el lituà.

Declinació dels substantius i els adjectius

Els substantius i els adjectius tenen, a més de les categories de gènere i nombre, set casos: nominatiu,
genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu i vocatiu, si bé el vocatiu es produeix només en el singular i el
substantius masculins animats.

Cas nan (pare) štom (arbre) wokno (finestra) ramjo (espatlla) žona (dona) ruka (mà)
Nom. nan štom wokno ramjo žona ruka
Gén. nana štoma wokna ramjenja žony ruki
Dat. nanej štomej woknu ramjenju žonje ruce
Acc. nana štom wokno ramjo žonu ruku
Instr. z nanom ze štomom z woknom z ramjenjom ze žonu z ruku
Loc. wo nanje w štomje na woknje wo ramjenju wo žonje w ruce
Voc. nano štomo –

Conjugació dels verbs

Els verbs en alt sòrab es conjuguen variant a més de les categories de nombre i de gènere, de les categories
d'aspecte (perfectiu i imperfectiu), i dels temps verbals (present, futur imperfet), la persona i la manera
(imperatiu, condicional).

Enllaços externs
Kurs serbskeje rěče (http://enricu.wordpress.com/webova-kavarna/kurs-serbskeje-rece-kurz-
luzicke-srbstiny/), tots els diàlegs d'un curs d'alt sòrab
Kurs serskeje rěce / Bluń (http://enricu.wordpress.com/webova-kavarna/kurs-serbskeje-rece-
kurz-luzicke-srbstiny/kurs-serskeje-rece-blun/), diàlegs d'un curs de sòrab (Curs pràctic de
limba sorabă) en un dialecte de la Lusàcia central

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alt_sòrab&oldid=29260924»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 gen 2022 a les 14:30.

El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar
termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia
Foundation, Inc.