Llatí

II Oratòria i
Ciceró
L’oratòria llatina: Ciceró.

1. L’oratòria com a gènere literari

L’oratòria naix en Grècia gràcies a la democràcia, que va fomentar l’art de l’eloqüència

necessari per parlar davant l’assemblea o els jurats. Com els altres gèneres, la retòrica
passà de Grècia a Roma. Aquesta eloqüència va ser a Roma un gènere gaire important ja
que l’educació escolar estava destinada a formar oradors, única manera possible de fer
carrera política, sobre tot en època republicana.

És, per tant, important destacar la importància de la situació política per poder
desenvolupar una bona oratòria. Sense llibertat política i de paraula, l’oratòria queda
relegada a un art purament retòric.

De la gran quantitat de discursos que van pronunciar els oradors romans, hui queden els
cinquanta-huit de Ciceró i alguns d’època imperial. La resta d’oradors són coneguts per
mencions de gramàtics o historiadors (Quintilià o Tàcit).

1.1 Tipus de discursos:

A. Judicial: pronunciat front a un tribunal per aconseguir la llibertat o la condemna d’un

assumpte.

B. Deliberatiu: pronunciat en l’assemblea per convéncer-la.

C. Demostratiu o epidíctic: elogi o crítica dels elogis o defectes d’una persona.

1.2 Fases del discursos.

El bon orador ha seguir els següents ítems per poder fer un bon discurs:

1. Inventio. Buscar arguments apropiats per al discurs.

2. Dispositio. Saber on utilitzar aquests arguments.

3. Elocutio. Mostrar-los de la manera més elegant possible.

4. Memoria. Capacitat de retindre tots els elements dels discurs.

5. Actio. Bona harmonia en la seva pronuncia (a nivell vocal i físic)

1
 Llatí
II Oratòria i
Ciceró
1.3. Parts d’un bon discurs

Els discursos tenien les següents parts:

I. Exordi o introducció: part inicial dels discurs en la que l’orador ha d’intentar guanyar-
se l’atenció del públic.

II. Narratio: exposició dels fets.

III. Argumentatio: defensa dels fets.

IV. Preoratio: recapitulació dels punts més importants.

2. L’oratòria llatina.

2.1 Època arcaica

Marc Porci Cató (s. II a. C.). És l’exemple del romà tradicional enemic de la corrupció
política i moral. Va escriure més de 150 discursos, dels quals s'han conservat uns
vuitanta, la major part d'ells escrits contra els seus adversaris polítics. Enfront de la
retòrica d'influència grega, Cató valorava més el domini de la tècnica jurídica i dels
arguments que la tècnica persuasiva dels mitjans estilístics.

2.2 Època clàssica. Ciceró.

Marc Tuli Ciceró va néixer l’any 106 a.C. en Arpí, una petita ciutat del Laci, en una
família de classe mitjana. Des de ben jove, va rebre una formació completa a Roma.
L’any 77
a.C. va marxar a Grècia i allí, amb el seu mestre, va perfeccionar l’art de la paraula. Dos
anys després, va tornar a Roma. Va tindre una carrera brillant i una reputació encara més
gran. L’any 63 a.C, el van nomenar cònsol.

Durant el seu consolat, va atacar Catilina, un noble que volia aconseguir el poder de
qualsevol manera mitjançant una conjuració. Ciceró va avortar la conjuració d’aquest.
Quan Cèsar va morir, pensava que la República podria ser restaurada i amb les seues
Filípiques va atacar Marc Antoni, qui volia continuar amb el legat de Cèsar. Després
d’açó, fou condemnat a mort; tot i que va intentar fugir, va morir.
2
 Llatí
II Oratòria i
Ciceró
De la seva obra, es conserven quasi tots els discursos que va pronunciar en la seva vida
judicial i política. Preparava a fons el pla del seu discurs,i a continuació, ho pronunciava,
analitzant l'actitud dels assistents en els diversos moments del procés. Finalment, prenia
notes del discurs que havia pronunciat i el torna a fer, donant-li un caràcter literari més
evident.

Discursos judicials:

- In Verrem: set discursos pronunciats en el 70 a. C. en defensa dels drets dels sicilians

contra Verres, propretor d'aquesta província, que s'havia dedicat a espoliar l'illa i els seus
habitants. Amb els seus sòlids arguments i el seu magnífic estil retòric, Ciceró va
aconseguir la condemna de Verres, que va ser detingut pel seu rival Hortensi.

- Pro Archia poeta: Va defensar aquest poeta acusat de no ser ciutadà romà.

Discursos polítics:

- In L. Catilinam: discurs per mostrar i atacar l’intent de cop d’estat de Catilina.

- Philipicae: Discurs en contra de Marc Antoni.

Tractats teòrics:
- De oratore: Tracta sobre la formació de l’orador - Brutus: Història de l’eloqüència a
Roma.
- Orator: Retrat de l’orador ideal.

3.3. Època post-clàssica

Amb l’imperi i la perduda de llibertat, l’oratòria queda relegada només a una pràctica irreal
i amb fins, només, estètics.

L’autor més important d’aquesta època és Quintilià (s. I d. C.). L'única obra que s'ha
conservat, la Institutio oratòria, és un completíssim tractat sobre la formació de l'orador. El
professor de retòrica no ha de limitar-se a ensenyar les tècniques per a arribar a ser un
bon orador, sinó que ha de formar a l'home íntegrament, atenent tant als valors culturals
com als morals. Per a Quintilià, el millor model és Ciceró.