Les cabòries de Carlota

Quan l'europeisme lingüístic i la maternitat de les llengües entren a debat

22:15

La setmana passada vaig tenir el goig d’escoltar escoltar una entrevista a Carme Llunyent,
capdavantera en el món de les llengües a les nostres terres. El debat va ser força interessant i es van
posar damunt la taula conceptes com llengües maternes, llengua inicial o matrimonis mixtes
- lingüísticament parlant.

D’una banda, Carme va aclarir que la denominació «materna» per a una llengua pot tenir
connotacions positives, però que no és ben bé objectiva i pot portar a confusions. Per això, en
l’àmbit lingüístic, ella i altres experts prefereixen el terme «inicial» per referir-se a la llengua amb
què s’identifica cada parlant.

Així mateix, es va dedicar un temps per a valorar si cal tenir o no un « dia de» per destacar i donar
visibilitat aspectes que interessen la societat com seria: El dia de l’arbre, el dia de la pau o, en
aquest cas, el dia de la llengua. Segons Junyent, el «dia de» hauria d’ésser tots els dies.

D’altra banda, la tertúlia va ser molt útil per fer reflexionar i desmitificar algunes qüestions. Així
-apel·lant el Europeisme lingüístic i la visió occidentalitzada que es té sobre el món-, va dir que «ni
el francés ni l’alemany són de les llengües més parlades» i que, en canvi, hi ha un gruix d’unes tres-
centes llengües amb més d’un milió de parlants; Malauradament, aquestes es coneixen com les
llengües oblidades i algunes d’elles pertanyen al continent africà.

En definitiva, com ja hem dit més vegades en aquest blog, parlar de llengües resulta molt
engrescador. Tan de bo siguem bastant intel·ligents com per no perdre’n ni una més i tinguem molts
anys més per davant per debatre qüestions com aquestes.