Wuolah Free T. 4 5 6 Antropologia

T.-4-5-6-Antropologia.
pdf
Stitch_TS
Antropologia social i cultural
1º Grado en Trabajo Social
Facultad de Ciencias Jurídicas

Universidad Rovira i Virgili
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 4: SISTEMES ORGANITZATIUS, PARENTIU I CULTURA
1. MATRIMONI I FAMILIA
Una part de l’estructura de la societat és que ens organitzem familiarment. Ens
organitzem en funció de les nostres relacions. El nostre nom ens dona la nostra
identitat personal que ens fa pertànyer a un grup: la família. El parentiu forma
una part molt important de la societat.
● Matrimoni → “S’entén per matrimoni com la unió legítima d’un home i
una dona, de manera que els fills siguin reconeguts com a descendents
legítims dels seus progenitors.” (IAR, 1951)
Actualment el matrimoni és quelcom universal, però no significa que es pugui
definir en termes tan absoluts com en la definició anterior. No treballem mai una
definició universal, passa com amb la cultura.
Existeixen molts tipus de matrimoni
El matrimoni és UNIVERSAL, l’únic que canvia a nivell cultural es la manera de
veure-ho. Universalment, s’ha convertit en una institució a moltes societats. La
definició no pot ser universal, per què depèn de la societat, la cultura, etc
A moltes societats el matrimoni és social, no hi ha una sola unió, sinó varies.
Kathleen Gough (1974): “és una relació establerta entre una dona i una o vàries
persones, tal que els nens que neixin d’aquesta dona en circumstàncies que no
estiguin prohibides per les normes de la pròpia relació, tinguin pel seu
naixement tots els drets comuns als membres normals de la seva societat o del
seu estrat social. NO EXAMEN
SÍMBOLS DEL DIAGRAMA DE PARENTIU
△ Home
◯ Dona
♢ Desconegut
︺ Aliança
│ Filiació
︹ Germandat
TIPUS DE MATRIMONI
MONÒGAM: Relació entre només dos membres. El trobem a totes les societats
conegudes, és el tipus més comú, la tendència més dominant.
● Monògam sororat
● Monògam levirat, l’home és mort i es casa amb el germà per mantenir la
filiació
POLÍGAM: Relació entre més de dos membres.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-9297649
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Poligínia: home casat amb dues o més dones
- Poligínia sororal: les dones amb les que s’ha casat aquest home
són totes germanes.
● Poliàndria: dona casada amb dos o més homes.
- Poliàndria adèlfica: els homes amb els que s’ha casat aquesta dona
són tots germans.
MATRIMONI, TABÚ A L’INCEST
Dins del nucli familiar és universal, fora del nucli familiar: interpretació de cada
societat fa dels vincles del parentiu.
L’incest tot i que es universal és variable, també és universal la reprovació al
seu incompliment.
En altres societats, per tal d’establir límits, es distingeixen els cosins:

● Creuats: els fills de la germana del pare / els fills del germà de la mare.
Amb ells sí que està permès el matrimoni.
● Paral·lels: el què entenem per cosins germans. Fills del germà del pare /
fills de la germana de la mare. Aquí és on s’estableix el tabú.
S’entreveu, per tant, la importància de la terminologia. *El terme “mare” també
s’empra per les tietes, igual que “pare”.
Casar-se amb cosins germans no és una tendència. Per poder-se casar han de
demanar una dispensa papal. Segons l’Església, es poden fer quan hi ha
aquest permís o bé pertanyen a la quarta generació.
El parentiu va molt més enllà de la genètica. Nosaltres l’hem estudiat, a altres
parts del món, no.
● Els signes socials es superposen als biològics. Es posa la norma on es
convé. S’estableix una pauta → es cerquen estratègies per apropar-se a
aquest model ideal.
Allò social supera la genètica però no a l’atzar.
si lees esto me debes un besito

“IDEAL DE FAMILIA”: Home+Dona amb 1 fill i 1 filla, els germans del pare i la
mare també tenen un matrimoni normal. Amb cosins paral·lels( cosins
germans) no puc casar-me amb cosins creuats si que puc, i son els fills de la
germana de mon pare i els fills del germà de la meva mare.
EXPLICACIONS AL TABÚ DE L’INCEST. TEORIES
● Resultats desgraciats de l’endogàmia (propi grup), Morgan Maine →
genètica. No té perquè. No és aplicable a l’afiliació patrilineal dels cosins
creuats.
● Cooperació històrica (Spencer, McLennan).
● Defensa de la solidaritat familiar (Malinowski).
● De l’anestèsia sexual (Westerwack) → un parent no desperta la libido.
Lligat amb la psicoanàlisi. No se sent atracció sexual pel germà, no
desperta la libido. Semblant a la teoria de la repugnància instintiva.
● Psicoanalítica (Freud) → Repugnància instintiva
● De la necessària endogàmia (Levi-Strauss) → estructuralisme. Es
donaven les dones entre grups per formar una relació entre grups
(circulació i intercanvi de dones).
El tabú de l’incest és compartit per la humanitat.
Els individus som socials → constantment creem societats → no es pot
autoreproduir, requereix d’altres.
Societats → fan circular les dones. Societats primitives patrilineals → donar la
dona fora del grup per establir relacions, i l’altre també en rep una altra → es fa
de manera més o menys conscient sempre. Mercantilització de la dona.
ELECCIÓ DEL/LA CONJUGE
● Endogamia: Elecció d’un conjugue dins del mateix grup, família, classe
social, etc.
● Exogamia: Elecció d’un conjugue fora del mateix grup, família, classe
social, etc.
● Homogamia: Gent que es casa entre iguals, és a dir, de similar estatus.
classe, etc.
Hipergamia: Elecció d’un conjugue per sobre del nostre estatus.
Hipogamia: Elecció d’un conjugue per sota del nostre estatus.
Són importants les relacions d’aliança, ja que determina drets i obligacions, ens
dona legitimitat, concedeix i estableix rols específics. Reprodueix la societat
amb un cert ordre social.
ALIANCES MATRIMONIALS

L’aliança va molt més enllà de la unió de dues persones; s’estableix una relació
entre dos grups.
● Crear societats, no es concep l’endogàmia. Cal intercanvi (dona).
● Satisfer necessitats i desitjos de diferent tarannà → perd importància.
LA FILIACIÓ I ELS SEUS TIPUS
El nostre tipus de filiació és que quan naixem directament pertanyem a la
filiació del nostre pare i de la nostre mare indistintament. Tenim aquesta doble
filiació. Pertanyem a aquestes branques. De totes maneres, això no passa a
totes les societats, n’hi ha d’algunes que són unilineals, és a dir, que
reconeixen només una línia de la parença, les quals poden ser: patrilineals o
matrilineals.
△ Home
◯ Dona
♢ Desconegut
︺ Aliança
│ Filiació
︹ Germandat
UNILINIAL
- PATRILINIAL, tots els fills i filles d’una aliança són reconeguts com
descendents del pare. El grup està format per la descendència dels
homes, les dones es casen i marxen. Les filles tot i que marxin
seguiran sent de la descendència, però els seus fills NO.
- MATRILINIAL, El grup és forma a partir de la mare, són molt
complexes per a poder subsistir. No implica que el poder el tingui la
dona. Tenen el poder els germans homes de les dones.
BILATERAL
- COGNITICIA, Es forma a partir del pare i la mare per igual. Tots son
parents, parentiu extens. (nostra)
El parentiu és una construcció social, la manera en que ens organitzem per
sobreviure.

TERMINOLOGIES DE PARENTIU
● Principi ordenador de la societat humana
● Vocabulari sobre “parents”
● Expectatives de comportament
● No es el mateix dir mare, que cosi-segon, diferents expectatives,
diferencia en el esquema geneologic
● Canvien en el temps abans havia més distancia entre els rols de
parentiu
● Un terme de parent indica una posició geneologica, sexe, linea de
desendencia...
● Totes les societats disposen d’un conjunt simple, complex, extens de
terminologies de parentiu
2 maneres diferents de classificar els parents segons MORGAN
1. Sistemes classificatoris: terminologies dels parents més propers tenen
diferents termes agrupen a un mateix nombre de parents a un mateix terme
2. Sistemes descriptius(el nostre): un sol terme per cada categoria de parenitu
LA FAMÍLIA
Grups de persones vinculades entre si per llaços de matrimoni i de
decendencia: aliança, filiació
Un indiviu, dos famílies:
1. família d’orientació: quan neix,
2. família de procreació: el fill/filla que neix recrea una altre família.
La família és una institució universal humana. És una de les institucions que els
antropòlegs consideren universal. A totes les societats trobem enllaços
familiars. La vida humana sempre és familiar. Per tant, podríem dir que la
família és una institució ordenada de la societat.
Les famílies es conformen a partir de dos factors que la determinen: el tipus de
matrimoni (explicats ja) i els tipus de residència:
PATRÒ DE RESIDÈNCIA:
→ Residència neolocal: llar nova que es constitueix quan es forma un

matrimoni
→ Residència patrilocal: llar que ja està constituïda al poble del pare i el nou
matrimoni es queda allà
→ Residència matrilocal: llar que ja està constituïda al poble de la mare i el

nou matrimoni es queda allà
TIPUS DE FAMILIES
FAMILIES INDEPENDENTS
Família monògama independent. Parella + fills solters. La més extensa al món.
Murdock (1949) diu que es compleixen 4 funcions:
1. Sexual: Perquè garanteix la satisfacció sexual en exclusivitat de les
persones. Preveu l’adulteri, si es satisfà no es busca.
2. Reproductiva: Garanteix la reproducció humana en bones condicions ja que
la mare i els fills estan ben cuidats.
3. Socialitzadora: La família és l’encarregada d’ensenyar-nos a viure en
societat, d’educar-nos.
4. Econòmica: Dins de les famílies es porta a terme la divisió del treball.
L’home treballa i la dona s’està per la casa.
FAMÍLIA POLÍGAMA

Derivació de les famílies monògames. També poden funcionar com a famílies
independents. Es fonamenta en el matrimoni polígam. S’organitzen en societats
simples dedicades a l’agricultura (mà d’obra: dones i fills).
FAMÍLIA EXTENSA
Les famílies extenses estan formades per un matrimoni on el fill es casa i viu
amb ells, és a dir, amb el mateix grup, quan els nous conjugues passen a
integrar-se a una unitat preexistent. Varies unitats amb els fills de totes elles,
fins i tot en la mateixa generació.
Els nous cònjuges passen a integrar-se a una unitat preexistent.
Varies unitats materials amb els fills de totes elles, fins i tot en la mateixa
generació.
Hi ha diferents tipus de famílies extenses:
∙ Famílies extenses patriarcals: La parella s’integra amb el grup familiar de

l’home. Les filles, per tant, normalment abandonen la casa familiar. (caçadors,
agricultors, pescadors)
∙ Famílies extenses matriarcals: Mateixa situació que l’anterior però al revés.

(societats horticultores, pagesos)
∙ Famílies avunculocals: És un tipus de societat en que l’home necessita

controlar a germà o germana de la dona, per tant, conviuen amb el germà de la
mare de la dona.
∙ Famílies troncals: Viure a casa dels avis. (pares dels pares). Molt lligat amb
el tema de l’herència. Busca que els propietaris de les terres reprodueixin
socialment una manera de pensar, viure...
TEMA 5 POLÍTICA, ORDRE SOCIAL I ESTRUCTURES DE PODER.
QUÈ ÉS LA POLÍTICA? FORÇA PÚBLICA
Son aquelles porcions de l’organització social que estan específicament
relacionades amb els individus o grups que dirigeixen els assumptes de
l’organització pública o busquen un control de la designació o de les activitats
de tal grups o individus. Pot ser aplicat a grups d’organització simple com les
bandes o d’organització complexa com l’estat
POLÍTICA
● Activitat destinada a la coordinació dels assumptes
públics/col·lectius.
● Conjunt de processos de regulació de l’acció col·lectiva en diferents
esferes (família, institucions…).
● Activitats destinades a mantenir l’ordre social (organització social,
sistema de normes…)

No només és qui mana sinó com s’organitza el mandat.
Vivim en una societat organitzada i hem de seguir unes normes no sempre
justes.
PERQUÈ EL NAIXEMENT DE L’ANTROPOLOGIA POLÍTICA?
● Estudiar la gran variabilitat de formes d’organització política.
● Es busca explicar la gènesi de l’Estat → postura evolucionista (es va
des de l’organització simple -la banda- a la complexa –l’Estat-).
● Buscar com s’organitzen totes les societats actualment (amb o sense
Estat).
● Analitzar la diferència, els sentits, del govern i l’Estat i del poder i
l’autoritat.
EXAMEN
Intenten trobar diferencies entre poder, autoritat i organització social
Diferencies entre govern i estat. Hi ha societats sense estat que tenen formes
de govern
DIFERÈNCIA ENTRE GOVERN I ESTAT
Estat, té un territori, sistema de lleis, policies... i te un govern que mana a tot
l’estat/governa i s’encarrega d’executar les lleis.
Hi ha formes de govern que no son estat però tenen autoritat. I es el governant
qui es guanya l’autoritat.
SOCIETATS SENSE ESTAT
● No controlen tot el seu territori. No hi ha control de la població ni
funcionaris.
● Estat centrat a la capital. A la resta de territori, autogovern tribal.
● Pertanyen a un Estat, però no els governa
● Societats acèfales. (en el sentit d’Estat), desproveïdes de l’aparell
centralitzat.
SOCIETATS AMB ESTAT hi ha institucions que influeixen sobre els habitants
● Forces específiques de govern (de repressió, legislació, burocràcia).
● Control dels habitants (padrons, DNI..)

LES FUNCIONS POLÍTIQUES DE LES SOCIETATS SENSE I AMB ESTAT
Característiques socials i Societats amb estat Societats sense estat

polítiques
Territori Fix i ben delimitat Poc definit i canviant
Composició social Multiplicitat i heterogeneïtat Grups escassos i

de grups, comunitats, homogenis
classes, regions
Tothom treballa per a si
Algunes persones treballen mateix o per al seu grup
per altres que no treballen immediat.
però manen.
Localització del control Jeràrquic, centralitzat i Autonomia de les

burocratitzat (Estat) comunitats o dels grups de
parents.
L’Estat està representat per
una persona (rei, president) Consell d’ancians i/o cap
Presència de funcionaris Dirigents rotatius i
fixes situacionals
Naturalesa del control Autoritat centralitzada; llei Influència dels dirigents; el

escrita, coerció física. costum; sancions informals.
ELS SISTEMES POLÍTICS

1. Bandes
2. Tribus
3. Cabdillatge
Societats sense estat
4. Estat
1,2,3 viuen dins d’un estat però tenen la seva pròpia organització interna.
CARACTERÍSTIQUES
SISTEMES POLÍTICS (Elman Service)
1. BANDA
● En queden molt poques, acaben sucumbint a l’organització dels Estats.
● Dependència ecològica/adaptació → grandària de la banda depenent del
medi on es situen, és a dir, depenent del seu accés als recursos.
● Entre 25-50 persones que es desplacen juntes
● Caçadors i recol·lectors → activitats sexuades (homes i dones
respectivament)
● Organització en base al parentiu → els llaços de parentiu assenyalen qui
és i no és del grup.
● Són animistes, creuen en la màgia i els rituals.
● Ocupen un territori comú temporal, on poden caçar i recol·lectar →
nòmades.
● Homogeneïtat en l’accés als recursos.
● Bandes molt diferents entre elles (esquimals, bosquimans, pigmeus…).
● Organització política:
- Societats simples a nivell d’organització, composició i autogestió.
- Tothom coneix les normes tot i no estar explicitades enlloc.

- Igualtat entre els membres, no hi ha jerarquies ni caps. Hi ha
lideratge situacional i hi poden haver consells creats pels més
qualificats.
- Líder → coordina desplaçaments, consensua les normes, media els
conflictes. Ha de ser convincent, no autoritari. El càrrec no és
hereditari.
2. TRIBU
● Quan parlem de tribus ens em de situar també a altres parts de món, no
només a tribus africanes. Sinó també a Asia, Amèrica del Sur, etc...
● Mes complexitat que a les bandes i menys que al cabdillatge
● La tribu no coneix fronteres. Entre els anys 40/50 del s.XX, es va dividir.
● Ramaders i argicultors → sedentaris. Domestiquen els animals i la
natura. L’activitat també és sexuada.
● Al igual que les bandes, les tribus estan relacionades entre elles per
llaços familiars. Ja no grups de 20/50 persones, sinó grups de entre 100
fins a 1000 persones.
● S’organitzen segmentariament, doncs les tribus són segmentaries. Això
vol dir que una tribu dins té diferents grups de parentiu i filiació,
relacionades per parentiu. S’ajunten i viuen tots junts i qui mana, és qui
pren les decisions.
● Tenen una manera de reconèixer-se entre si. Comparteixen beneficis de
la ramaderia, etc., però sobre tot es protegeixen entre ells mateixos els
uns als altres. Són grups vulnerables perquè estan a la mercè del que
dicta l’Estat. Per això, necessiten protegir-se entre ells.
● Per tant, troben una petita estratificació social, es dediquen a la
ramaderia, horticultura, etc., i quan treuen algun benefici la igualtat es va
perdent. Això, però, es minimitzat, tot i que també es donen casos, no es
tan igualitari com les bandes.
● Si la família fa un mal gest, és a dir, no voler compartir alguna cosa, i es
genera un conflicte, la família pot crear un altre grup per sosteniment i
organitzar-se independentment. Poden marxar quan vulguin.
● Generalment, tenen una garantia de seguretat per a la unió.
Seguim trobant divisió de treball a les tribus basada en el gènere:
● Homes, cacen i les Dones cuiden de la casa i dels fills
Guerra per la lluita i defensa pels recursos.
Les tribus, com hem dit abans, son societats segmentàries i es basen en un
sistema polític pluricentrista, és a dir, que no hi ha una única centralitzada, sinó
que n’hi ha més d’una. D’una banda trobem la persona que mana a cada grup
de filiació, els caps de família. Aquests, és a dir, els caps de família de
cadascuna d’elles de la tribu, es poden d’acord entre ells i trien un cap de
poblar. Només trien els caps de família. El cap de família porta a la família i el
cap de poble porta a la tribu.

Això depèn del prestigi, el carisma, etc. Poden canviar de líder si l’actual no fa
la seva feina. El seu lideratge es decideix en la persuasió. No es un poder de
manar a la força, sinó que han de convèncer a la resta. El cap major és el que
diu un primus inter pares. El cap de la tribu és el més important dels desiguals,
és a dir, els caps de família.
Amb un territori molt extens, poden conviure amb altres tribus que tinguin la
mateixa manera de fer i que funcionin de la manera igual davant d’un perill o
amenaça. Això també s’anomenen associacions pantribals: tribus que tenen un
objectiu comú. Conjunt entre tribus, davant d’un perill imminent les tribus
s’associen en aquestes societats pantribals per combatre el perill.
ORGANITZACIÓ EN LLINATGES SEGMENTARIS
Tribus on l'estructura del grup de filiació (patrilinial) té diversos segments.
● Segments grans → llinatges màxims: l'avantpassat comú va viure fa
molts anys i els seus membres viuen dispersos.
● Segments petits → llinatges mínims: l'avantpassat comú va viure fa poc i
els membres viuen al mateix poblat.
3. CABDILLATGE
Poblats fusionats per formar una unitat política superior. No és un Estat, però
constitueix un poder cohesiu. Encara s’organitzen per relacions socials
regulades pel parentiu.
1. Essencialment a l’Àfrica
2. Sedentàries i amb certa especialització en producció.
3. Més densitat de població
4. Acumulació d’excedents.
5. Mecanismes de redifusió, no igualitària.
6. Recaudació d’impostos, redistribució estratificada.
Càrrecs polítics que s’exerceixen com a tals:
o Poders centralizat una o mes persones, normalment familia
o Poders i càrrecs hereditaris.
o Administració del territori, amb fronteres.
o Moneda o sistemes tradicionals d’intercanvi.
o Sovint aquests governs arriben a ser tirànics i despòtics.

Disposició jeràrquica:
o Rei: figura jurídica, religiosa, redistributiva…
o Ministres i funcionaris (parents).
o Massa de població.
o Esclaus (guerrers)
TEMA 6 L’ÀMBIT DE LES CREENCES. LA CONSTRUCCIÓ DE LA
REALITAT QUE ENS ENVOLTA.
LA SUPERESTRUCTURA DE LA SOCIETAT
- Religió
- Manifestacions artístiques
- Construccions intel·lectuals i jurídiques
- Ideologies
LA IDEOLOGIA
1. És la representació del món, el motor de la nostra vida.
2. Ens fa fer una reflexió sobre l’entorn de l’home i de les seves
circumstàncies.
3. Impregna en tots els camps de la vida social
4. És una guia per a l’acció social.
5. El ciment que dona coherència a tot l’edifici social.
6. Podem tenir diversos tipus d’idees: polítiques, morals, jurídiques,
estètiques, filosòfiques...
7. Diferents connotacions:
- La ideologia en sentit estricte: idees i representacions
- Com a mentalitat: activitats i comportaments.
LA RELIGIÓ
1. És la manifestació del pensament més antiga.
2. Manifestació exclusivament humana.
3. Les actituds religioses no obeeixen cap regla.
4. La religió és un universal cultural
5. Varien en l’espai i el temps
LA RELIGIÓ COM A UNIVERSAL CULTURAL
Les creences varien en l’espai i el temps
No interessa quina religió és superior a les altres, interessa perquè és universal
i les variacions.
TEORIES QUE JUSTIFIQUEN LA UNIVERSALITAT DE LA RELIGIÓ
(religió com una mena de refugi)
1. Satisfà la necessitat d’una comprensió racional (Taylor): Les
societats que ell considerava més primitives són animistes → la
religió dóna explicacions de com funciona tot.
2. Necessitat d’adaptació (Marvin Harris): ajuda a que l’ésser humà es
pugui adaptar → vaques sagrades de l’índia; ho són perquè són més
útils vives que mortes.
3. Ansietat enfront allò desconegut (Malinowski): funcionalisme;
calmar i donar resposta a coses que ens provoquen negit: la mort.

4. Necessitat de crear comunitat (Durkheim) la religió es viu
socialment en comunitat, aplega a gent i et fa sentir pat d’alguna
cosa. Trascendeix la funció psíquica.
RELIGIÓ I VIDA QUOTIDIANA
1. En moltes cultures, la religió és confon amb altres aspectes de la vida
diària. Difícil separar-la d’altres aspectes culturals (economia,
política...)
2. La societat catòlica substituïda cada cop més per altres maneres
d’espiritualitat.
3. L’antropologia de les religions s’encarrega de recollir i entendre la
multiplicitat de creences. Aquí tractem les mes antigues.
TIPUS DE CREENCES.
1. ÉSSERS SOBRENATURALS
1.1 Animes i espectres (animisme)
• L’animisme és la religió de les societats menys desenvolupades
(Tylor).
• Espectre → l’ànima s’allibera del cos al morir i segueix habitant al món
dels vius. Els objectes també en tenen, no només els animals.
• Tracta d’explicar els somnis i els desmais.
o Dicotomia del cos, dos ens, un actiu durant el dia i un durant la nit.
1.2 MANA (sort)
• Força sagrada impersonal existent a l'univers, no s’encarna ni en un
esperit ni en un Déu.
• Resideix en els objectes, animals i fenòmens de la natura.
• Pot coexistir en amb l'animisme.
• Explicacions de la sort a través d’objectes i aures.
Creences d’objectes que ens donen sort → amulets, talismans…
Creences que s’estableixen com a tabú.
1.3 ESPERITS
• Posició intermitja entre:
o Espectres → són més propers però també més temuts.
o Déus → es troben més allunyats però són més venerats.
• Diferents tipus: de la casa, de la família, de la selva…
• Funció activa: ens protegeixen, ens ajuden, ens donen coses, ens les
treuen…
1.4 TÈCNIQUES I MÀGIA
• Tècniques sobrenaturals orientades a aconseguir propòsits
específics: conjurs, fórmules, encanteris...
• Màgia associada a creences religioses específiques (rituals).
• Tècniques per tal d’aconseguir quelcom que només poden els
éssers sobrenaturals.

• Diferents tipus de màgia:
o Imitativa → produir efectes mitjançant la imitació (vudú).
o Contagiosa → produir efectes mitjançant el contacte amb productes
com ara ungles, cabell…
1.5 MEDIACIÓ AMB ALLÒ SOBRENATURAL
• Fetitxisme: adoració d’objectes o ídols més enllà d’ells; pel què
simbolitzen. S’ha d’entendre el context.
• Xamanisme: personatge central que té comunicació amb els esperits.
Té poders sobrenaturals, és un especialitsta religiós. Possessió i trànsit
cerimonial. Mèdiums, astròlegs…
• Totemisme: relació entre un individu i el seu grup (generalment de
parentiu) amb determinades espècies vegetals, animals o amb objectes
unanimats. És quelcom sagrat o simbòlic. Es dóna respecte envers el
tòtem, amb prohibicions. Simbolitzen una identitat comuna.
1.6 DÉUS SUPREMS
• Politeisme:
- Organització social més complexa.
- Pluralitat diferenciada de Déus que deu la seva gènesi a la voluntat
d’aspectes incontrolables de la natura (meteorologia, amor…).
- Grècia, Roma.
• Monoteisme:
- Funció principal del Déu → creació. Posteriorment, passivitat.
- Omnipotent i omnipresent.
- Cristianisme, budisme, islamisme.
2. ESPECIALISTES RELIGIOSOS: XAMANS I SACERDOTS.
Porten a terme els rituals, disposen de coneixement de com fer-los
correctament, ex sacerdots, xamans, capellans..
3. LES PRÀCTIQUES SAGRADES

La religió com a sistema de símbols és una combinació de les teories de
Weber i Durkheim. Dos tipus de fonts: el mite i el ritual, amb
l’especialista religiós com a element mediador (xaman, endeví, sacerdot,
iman, rabí…).

CREENCES
• Una fe sobre el cosmos i la vida. Forma de conèixer la realitat →
intentar controlar-la i manipular-la.
• Visió del món més enllà de l’experiència que doni un sentit a la vida i a
la mort.
• Sistema de creences → valors, judicis. Orienten la conducta.
• Les creences compartides per un grup que passen de generació en
generació de dues maneres diferents:
- A través de la doctrina.
- A través dels mites i llegendes.
DOCTRINA
• Defineix explícitament allò sobrenatural, el món i com s’ha organitzat i
la posició de les persones.
• Formalitzat, escrit, proper a la llei (llibres sagrats: bíblia, coran…) →
diferents interpretacions.
• S’associa a les religions institucionalitzades.
MITE
• Narració que explica una trama i que comporta missatges indirectes
al voltant de forces i éssers sobrenaturals.
- Il·lustren o pressuposen una situació inicial; temps mític.
- No es defineix per un criteri cronològic.
- Esdeveniments duts a terme per personatges mítics.
• Importància a nivell religiós, sobretot els d’origen.
• Moralitat de la societat (Malinowski).
• Lidiar amb les contradiccions conceptuals. Els dualismes obtenen
una solució immediata (Lévi-Strauss).
• Dispositius de coneixement per sobreviure, conservar l’entorn
(Harris).
• Creacions humanes i socials que responen als anhels o somnis de la
gent d'un moment i un lloc determinats.
• Ideals d'allò que els membres d'una societat volen arribar a ser o
posseir.
4. PRÀCTIQUES RITUAL
Els rituals ens ajuden a comprendre la societat, l'estructura i els
processos socials.
• Acció formal que segueix unes pautes preestablertes i que expressa, a
través dels símbols, un significat públic o compartit.
• Acte o seqüència d’actes simbòlics, molt marcats, repetitius i en
concordança amb determinades circumstàncies, en relació a les quals
tenen un caràcter obligatori.
• L’execució del ritual té conseqüències que, total o parcialment són
també d’ordre simbòlic.
• Religiós → conjunt de regles de comportament que prescriuen com ha
de comportar-se la persona davant les coses sagrades.
• Aspectes formals:
Ruptures de l’ordre temporal i espaial entre acte ritual i vida
quotidiana.
- Existència d’un codi que guia el desenvolupament del ritual: gestos,
pautes, posats, moviments, vocabulari, símbols.
- Existència d’una identitat en el ritual. Els participants s’identifiquen de
forma momentària a través del ritual.
- Existència d’un procés de separació de rols (membres, no-membres,
etc).
• Molts són l’expressió de creences en el mite i la doctrina.

• Diferents dels rituals profans (o seculars, civils, laics) com les
iniciacions a les fraternitats o un matrimoni civil (formes de conducta
pautades sense connexió amb allò sobrenatural). Hi ha rituals que van
començar sent sagrats (dia d’acció de gràcies) que s’han convertit en
profans.
• La participació de la comunitat accentua la solidaritat i la identitat
grupal.
• Hi han moltes classificacions de rituals. Una de les més habituals pels
seus ritmes:
- Periòdics: Anualment. Exemple: esdeveniments relacionats amb el
calendari com els solsticis (canvi d’estacions).
- No periòdics: Es donen de manera irregular, en moments
impredecibles, responent a aconteixements inesperats (sequera,
inundació, malaltia, esterilitat, naixement, matrimoni, mort).
• Tipus de rituals:
- Ritual de pas: Assenyalar un canvi d’estatus d’una persona o grup,
quan passa d’una fase de la vida a una altra. Tres fases: separació,
liminalitat i agregació.
- Peregrinacions: Viatge d’anada i tornada a llocs sagrats amb
finalitats devotes o rituals: benarés (hinduistes), la meca
(musulmans), jerusalem (jueus, cristians i musulmans), lourdes
(cristians). S’apliquen les tres fases dels rituals de pas a la
peregrinació.
- Rituals d’inversió: Els rols i les relacions socials s’inverteixen de
manera temporal i permeten alliberar-se de la pressió social.
Serveixen per recordar que els rols i pràctiques quotidianes són els
correctes i s’ha de tornar a ells una vagada acabat el ritual. Exemple:
Carnaval, Santa Àgueda…

- Sacrificis: Molts rituals comporten sacrificis, ofrenes que es
transfereixen als éssers sobrenaturals. Exemples: mort d’animals,
ofrenes de menjar, de flors...
5. LLOCS SAGRATS
Probablement existeixen en totes les religions d’una manera + o – rellevant.
Llocs naturals /formacions rocoses/coves. Llocs canviants, llocs profans que es
converteixen en sagrats. Edificis creients: esglésies i altres espais consagrats,
ermites on les verges decideixen aparèixer.
RELIGIÓ I CANVI
Moviments revitalitzadors i socials que apareixen en períodes de canvi,
sorgeixen líders religiosos que esperonen (el cristianisme en la seva epoca ho
va ser).
- Sincretismes: barreges culturals i religioses.
- New Age: declivi de les religions fortament organitzades: ascens del
secularisme.

Wuolah Free T. 4 5 6 Antropologia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free T. 4 5 6 Antropologia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

T.-4-5-6-Antropologia.

Antropologia social i cultural

1º Grado en Trabajo Social

Facultad de Ciencias Jurídicas

Reservados todos los derechos.

● Poliàndria: dona casada amb dos o més homes.

En altres societats, per tal d’establir límits, es distingeixen els cosins:

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

→ Residència neolocal: llar nova que es constitueix quan es forma un

→ Residència matrilocal: llar que ja està constituïda al poble de la mare i el

si lees esto me debes un besito

∙ Famílies extenses patriarcals: La parella s’integra amb el grup familiar de

∙ Famílies extenses matriarcals: Mateixa situació que l’anterior però al revés.

∙ Famílies avunculocals: És un tipus de societat en que l’home necessita

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

Característiques socials i Societats amb estat Societats sense estat

Territori Fix i ben delimitat Poc definit i canviant

Composició social Multiplicitat i heterogeneïtat Grups escassos i

Localització del control Jeràrquic, centralitzat i Autonomia de les

Naturalesa del control Autoritat centralitzada; llei Influència dels dirigents; el

ELS SISTEMES POLÍTICS

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

1.5 MEDIACIÓ AMB ALLÒ SOBRENATURAL

3. LES PRÀCTIQUES SAGRADES

si lees esto me debes un besito

• Molts són l’expressió de creences en el mite i la doctrina.

si lees esto me debes un besito

si lees esto me debes un besito

You might also like