Cristina Zamora García

ACTIVITAT 1
A)

B) Es pot plantejar la hipòtesis següent per tal d’entendre la dinàmica familiar del cas:
Jaume i els seus pares mantenen el pensament de que, és la Júlia la que ha de deixar la
seva trajectòria laboral per fer-se càrrec de la criança dels seus fills i de les tasques
domèstiques de la llar. La Júlia accepta això amb el seu primer embaràs, i vol intentar
reprendre-la després, però tornen a opinar el mateix. Per la qual cosa, la Júlia es mostra
frustrada i amb un estat d’ànim decaigut per sentir-se confrontada amb la seva família i
els sogres. A més, li esmenta a en Jaume que treballa massa i és ella qui porta la càrrega
de totes les tasques domèstiques i la criança, sense sentir el suport necessari per part del
seu marit. Al mateix temps, a causa dels seus canvis emocionals i la seva irritabilitat, els
seus fills es mostren desobedients i rebels, i no la respecten com a mare, a més, han
començat a tenir baixes qualificacions a l’escola. Tant en Jaume com la Júlia afirmen
que la relació amb els seus fills s’ha tornat difícil.
fJaú
lein
rFsx
b
'mív
co
.Bujó
td
pò èS
z-,E
q Q
Cg
çh
M

10.550- Teràpies humanistes i sistèmiques. Grau Psicologia 2019/2020-2 Pàg. 1

 Cristina Zamora García

C) En el cas de la relació de Jaume i Júlia, va tenir un període de complementarietat

breu, tal i com diu Beatson que es pot tenir. Aquesta complementarietat es basa en
l’acceptació de la diferència entre una posició superior d’un dels membres i la inferior
de l’altra. Quan la Júlia es va quedar embarassada per primera vegada, va deixar a un
costat la seva trajectòria laboral per dedicar-se a la criança de la seva filla i a les tasques
domèstiques, tal i com van recomanar-li el seu marit i els seus sogres. Ella va a
acceptar, ja que es trobava en una situació de vulnerabilitat. Així, es pot considerar que
el seu marit i els sogres es dirigeixen cap a ella des d’una posició de superioritat
jeràrquica, la qual va acceptar la Júlia, i per la qual cosa la complementarietat es trobava
en diversos àmbits, com la llar i la criança prèviament esmentada. Quan va decidir
reprendre la seva trajectòria laboral, es va tornar a quedar embarassa del seu segon fill, i
en Jaume i els sogres van opinar el mateix que la primera vegada. Des de fa un temps, la
frustració que sent la Júlia ha afectat a la interacció que anteriorment es va establir entre
ells. La Júlia esmenta que porta tot el pes de la família i de la casa i es sent desbordada i
frustrada, i que el seu marit es centra massa en el seu treball. Les discussions i conflictes
entre ells han augmentat últimament, per tant la Júlia ja no es troba en una posició de
voler estar en una interacció complementària, sinó en una interacció simètrica, vol
intentar mantenir la seva posició, ja que no està satisfeta. Dintre d’aquesta interacció, el
que pretén és que les seves opinions i iniciatives es considerin amb igualtat a les del seu
marit i els seus sogres. Així doncs, s’ha donat una escalada simètrica, ja que, a partir
d’un acord inicial (que la Júlia deixés el treball per dedicar-se a la llar i als fills) la

10.550- Teràpies humanistes i sistèmiques. Grau Psicologia 2019/2020-2 Pàg. 2

 Cristina Zamora García

interacció s’ha tornat rígida (Júlia esmenta que no ha sentit el suport d’en Jaume a
l’hora de voler tornar a reprendre el seu treball).

ACTIVITAT 2

A) Segons l’escola interaccional del MRI, hi ha dos tipus de canvis als quals el sistema
familiar ha d’adaptar-se: els canvis de primer ordre, que són les adaptacions emocionals
i pràctiques que han de realitzar els membres de la família per atendre les exigències
d’aquesta etapa, però no suposen cap modificació de l’estructura del sistema i del seu
funcionament; en canvi, els canvis de segon ordre o dels sistemes observants, afecten
als paràmetres del sistema, és a dir, el fet d’observar un sistema influeix en el sistema
observant.
En primer lloc, una tasca per exemplificar els canvis de primer ordre podria ser la
següent: establir un compromís en la família en el qual s’acordin diferents rols per
cadascun dels membres segons els estils de vida de cada individu. Aquesta activitat
facilitarà resoldre les diferències que es troben presents en el sistema familiar. A més,
en aquests tipus de canvis, podrien estar el fet d’adaptar-se, tant en Jaume com la Júlia,
a l’arribada dels fills, és a dir, es podrien plantejar canvis en les disposicions laborals de
cadascú i organitzar les tasques domèstiques de manera equitativa; acordar les
responsabilitats i funcions de cada un com a pares, etc.
En segon lloc, una proposta per fer els canvis de segon ordre podria ser: donar prioritat
a les decisions que es prenguin en la família que consoliden la Júlia, en Jaume i els seus
fills, i acordar la relació que mantindran amb els avis, és a dir, que qui ha de fixar les
normes de la llar són els pares i no els sogres.

B) Segons l’Escola Estructural-Estratègica, les principals característiques del

subsistema conjugal són les següents: es forma quan dues persones adultes s’uneixen
per tal de compartir la seva vida i es consolida el vincle com a parella. Es duen a terme
dos processos estructurals: d’una banda, l’acomodació, i de l’altra banda, l’establiment
de límits amb l’exterior. A l’inici de la relació, han d’aprendre a adaptar-se a les
característiques, necessitats i estils d’interacció de l’altre membre de la parella (com ara,
la relació que han de mantenir amb els sogres de la Júlia -la família origen-, els rols de

10.550- Teràpies humanistes i sistèmiques. Grau Psicologia 2019/2020-2 Pàg. 3

 Cristina Zamora García

cadascú, el temps, els diners, etc.), la qual cosa es presenta com a una dificultat entre
ells, i ha fet que no es consolidi un sistema comú adequat entre ells.
Un altre aspecte rellevant en aquest context són els límits familiars que no han posat en
aquesta relació de parella. És a dir, haurien d’haver desenvolupat un doble límit: aquell
que els separa de l’altre i el que els separa de l’exterior (dels sogres de la Júlia). Trobem
dos tipus de límits: les parelles que tenen límits difusos a l’interior, les quals fan totes
les activitats junts, surten amb amics en comú, etc., i les que tenen límits més rígids, on
tenen un espai independent un de l’altre, cadascú fa les seves activitats que l’interessen,
els seus amics, etc. En aquest cas, podem observar com hi ha present una disfunció
conjugal, que influeix negativament en la resta de la família (els seus fills).
I seguidament, les característiques del subsistema parental són: es forma en el moment
en que la parella té fills, com és el cas en qüestió, i el conformen tasques de control,
guia i cuidat (Minuchin y Fishman, 1981). En aquest subsistema, els fills adquireixen
uns rols de gènere aprenent a desenvolupar la seva autonomia i una vinculació afectiva.
En el cas dels fills de la Júlia, hi ha una manca d’aprenentatge sobre com expressar les
seves necessitats, o com comunicar el que volen o el que no en el seu sistema familiar.
Una altra dificultat que presenta aquest cas, és que, la Júlia no ha tingut una separació
amb els seus fills per cuidar-se a ella mateixa ni atendre les seves necessitats, per la qual
cosa, es troba esgotada de portar totes les tasques de criança ella sola. Una altra
característica important és l’adaptabilitat, en la que s’ha d’anar modificant a mesura que
la Silvia i en Marc vagin creixent, ja que les seves necessitats canvien, adaptant l’afecte
i el control. En aquest subsistema, s’inclouen als avis, ja que els límits d’aquest
subsistema no estan clars i no hi ha un bon funcionament familiar adequat. Per tant, els
límits no estan ben definits i són difusos, per la qual cosa es permeten intromissions per
part dels avis.

C) Les 4 preguntes circulars dirigides a la família per elaborar el diagnòstic relacional

del cas són les següents:
- Silvia, Marc, quin creieu que és el principal problema en el vostre sistema familiar?
Fent aquesta pregunta s’intenta saber la percepció que tenen els fills sobre la dinàmica
familiar, a qui donen la raó i a qui no, etc.

10.550- Teràpies humanistes i sistèmiques. Grau Psicologia 2019/2020-2 Pàg. 4

 Cristina Zamora García

- Júlia, que et passa pel cap quan en Jaume i els teus sogres et diuen que deixis
temporalment la teva trajectòria laboral i et dediquis a les tasques de la llar i la criança?
Amb aquesta pregunta s’espera que la Júlia reflexioni sobre si el fet de deixar el seu
treball ha estat la seva decisió o la del seu marit i sogres.
- Silvia, Marc, reacciona de la mateixa manera el teu pare que la teva mare quan porteu
baixes qualificacions o quan no feu cas del que us diuen?
- Als pares: Creieu que la vostra relació canviaria si els dos us repartíssiu les tasques
domèstiques equitativament, de forma que els dos pugueu treballar i fer de pares a la
vegada?

BIBLIOGRAFIA
Compañ, V., Feixas, G., Muñoz, D., & Montesano, A. (2016). El genograma en terapia
familiar sistémica. Dipòsit digital de la Universitat de Barcelona (pp. 6).

10.550- Teràpies humanistes i sistèmiques. Grau Psicologia 2019/2020-2 Pàg. 5

 Cristina Zamora García

Feixas, G., Muñoz, D., Compañ, V., Montesano, A. (2016). El modelo sistémico en la
intervención familiar. Material docente colección OMADO, Depósito digital de la
Universitat de Barcelona, Creative Comunes Cataluña.

Martínez, Mª P. (2014). Terapia estructural. En A. Moreno (Ed.), Manual de terapia

sistémica principios y herramientas de intervención (pp. 263-295). Bilbao, Descleé de
Brower

Montesano, A. (2020). Claves de la Terapia Sistémica: patrones de interacción y

preguntas circulares. Material docente UOC.

Pubill M J. (2020). Modelo Estructural-Estratégico. Material docente UOC.

10.550- Teràpies humanistes i sistèmiques. Grau Psicologia 2019/2020-2 Pàg. 6