PAC 2 Model sistèmic Alberto Gallardo Girón

Activitat 1
a)

Negoci familiar
60
55 Negoci familiar

En etapa
educativa
Universitat
18
Angoixada i
trista
16
1 Dorm poc i
6 tendència
obsessiva tema
escolar

b) Hipòtesis circular del cas: existeixen diferents dinàmiques relacionals i

comunicacionals basades en la disfunció entre els membres familiars presents en la
teràpia. Maria mostra una actitud preocupada i insistent en l’estat de la seva filla
Claudia, i això fa que Claudia opti per desenvolupar una conducta passiva i limiti la
comunicació amb la seva mare. Quant més es preocupa la mare, més distancia mostra la
filla. La falta d’implicació del pare en aquesta situació, també impedeix desbloquejar la
situació.
També, les discussions constants entre Maria i Antonio per diferents temes (presència
dels pares d’ella, negoci familiar....),provoca un espiral entre ambdós, on cadascú opta
per defendre la seva postura i posar resistències al que l’altre aporta. Hi ha un bloqueig
en la comunicació entre ambdós. Un no escolta a l’altre ni indaga en les preocupacions
de l’altre. No valoren per què es comporta així o per què parla d’aquesta manera
concreta.
Gràfic dinàmica relacional:

Maria i Antonio (conducta de preocupació )

Claudia (conducta passiva)

Maria (conducta d’aproximació)

Claudia(conducta d’evitar)

Maria (conducta basada en el retret)

Antonio(conducta frustrant i d’enuig)

Antonio( conducta de queixa i exigència)

Maria( conducta de rebuig i desesperació)

Interacció entre els pares i justificació: els pares de la Claudia mostren una conducta
inflexible entre ells alhora de discutir sobre, principalment, dos temes. Per una banda, la
presència dels pares de la Maria en el domicili familiar és un punt de conflicte. S’ha
establert una pauta relacional al tractar aquest tema basada en el retret.
També, tenen una visió diferents vers el negoci familiar. Cadascú opta per una postura
ben diferenciada de l’altre, i això, provoca que la interacció entre ambdós vagi
distorsionant-se. Mostren diferents expectatives davant del negoci i diferents formes de
voles procedir. Aquesta mirada determina la seva comunicació poc fluida, rígida i
basada en la queixa vers l’altre. Actuen des de la individualitat i sense tenir en compte
els desitjos i necessitats de l’altre, ja que no pensen en el que l’altre sent, pensa o vol
fer.
I, en definitiva, aquests conflictes conjugals, estan afectant a la relació de la seva filla
Claudia amb ells. Estan deteriorant la comunicació i la confiança.
Com a punt positiu en la dinàmica d’ambdós, mostren preocupació per l’estat actual de
la seva filla.

c) Límits i jerarquies:
En quant als límits, entre el subsistema parental i el subsistema filial, existent límits
rígids, ja que la comunicació que expressa intentar el subsistema parental vers l’altre, és
escassa.
En el subsistema fraternal no sembla haver comunicació fluida. No es plasma una
preocupació en l’estat emocional dels membres d’aquest subsistema, i per tant, els límits
són rígids.
En el subsistema conjugal, els límits són difusos, ja que existeixen discussions per
diferents temes. Mentre un membre prioritza el negoci familiar, l’altre el vol tancar-lo
per dificultats per mantenir-lo. Mentre un membre permet l’entrada habitual dels avis al
domicili, l’altre membre experimenta angoixa i malestar davant d’aquesta situació i
acaba provocant discussions. Tenen prioritats diferents.

En quant a les jerarquies existents en el cas, no existeixen un tipus de jerarquia molt

rígida del subsistema parental vers el subsistema filial. No mostren un control excessiu
en allò que fan.
Tot i això, no existeix una jerarquia adequada, ja que no hi ha una bona comunicació,
almenys amb un membre del subsistema filial, la seva filla Claudia, amb la que no
aconsegueixen establir una comunicació emocional adequada.

d) Aliances i coalicions:

Maria-Antonio: formen una diada i una aliança alhora de preocupar-se per l’estat de la
seva filla. El fet de mostrar preocupació per la Clàudia i anar conjuntament a visitar al
terapeuta, descriu l’aparició d’aquesta aliança.
Maria-avis del pacient identificat: entre aquests membres familiars es crea una coalició
vers l’Antonio, ja que la bona relació de la Maria amb els seus pares i la permissivitat
perquè entrin en el seu domicili, està provocant malestar i falta de temps a l’Antonio. Es
crea una triada entre la Maria i els seus pares.

e) Cicle vital:
En quant a l’etapa actual, es troben en la que es defineix com “família amb
adolescents”, ja que l’Antonio i la Maria encara conviuen amb les seves filles, tot i que
aquestes comencen a tenir més autonomia i a tenir un nivell d’interacció major amb
altres subsistemes, com és el grup d’iguals. En relativament poc temps, hauran
d’assumir l’emancipació dels membres del subsistema filial, és a dir, les seves filles.
I en quant a les dificultat en les que es troben en aquesta etapa, es pot detectar una
menor comunicació entre els dos subsistemes. Situació que provoca un no coneixement
mutu d’aspectes relacionals i emocionals. Provoca distancia entre els membres i
augmenta la tensió i el malestar en l’ambient familiar i relacional.
També, pot aparèixer un augment dels límits difusos, on als pares els hi costi més
implantar les seves decisions o normes familiars.
En quant als des ajustaments observats, ha aparegut distanciació entre els pares i la
Claudia. També, degut als problemes econòmics, les discussions i el malestar entre els
conjugues ha augmentat. Els hi costa arribar a acords en quant a l’economia familiar i
les prioritats de cara a l’entrada en un cicle vital nou.
I també, els conjugues, mostren diferències alhora de la permissivitat davant de la
relació amb els pares de la Maria.
Tot aquest conjunt de desajustos, provoca tensions, malestar i falta en la comunicació
entre els membres.

f) Preguntes circulars
1. Claudia, què fa el teu pare quan la teva mare constantment li diu que haurien de
tancar el negoci familiar?
2. Maria, què creus que pot fer la teva filla Claudia quan veu que el teu marit i tu no
pareu de discutir per diferents temes familiars?
3. Antonio, quan veus a la Maria amoïnada per l’estat de la vostra filla Claudia, que
creus fa i que creus que sent? Què passaria si ella fos més autoritària amb la Claudia
quan aquesta no respon?
4. Claudia, quan els teus pares no es posen d’acord, que fa la teva germana?
5. Maria, quan veus que la teva filla Claudia dorm poc, no es comunica amb tu ni és
com t’agradaria que fos, creus que amb una major implicació de l’Antonio en les
dinàmiques familiars, milloraria la situació?
6. Antonio, que creus que pot fer la teva dona perquè els seus pares deixessin d’entrar al
vostre domicili amb la assiduïtat que ho fan actualment?

Justificació
Amb aquestes preguntes, s’ha volgut explorar els símptomes que cada membre del nucli
familiar, detecten en la relació amb els altres membres presents. També, s’han plantejat
preguntes amb hipòtesis per així poder observar quines efectes tindria en els membres
una conducta diferent a la que verbalitzen actualment.
Per tant, amb la intenció de poder donar resposta a la hipòtesis feta prèviament, amb les
preguntes circulars, ens podem apropar a que els propis membres implicats, detectin
dinàmiques familiars entre els seus familiars distorsionades, així com les emocions que
les acompanyen i a la vegada, tinguin una mirada més connectada amb les interaccions
familiars actuals.

Activitat 2

a) Tècnica estructural de Mincuhin adequada pel cas: potenciar els recursos i la

competència familiar. Utilitzant aquesta tècnica, no es destacaran només les
dinàmiques i aspectes que preocupen als membres familiars presents. Sinó que
també, s’aniran destacant, per part del terapeuta, aquells aspectes positius que
vagin apareixent.
Per exemple, en aquest cas, quan la Maria deixi parlar a la seva filla i aquesta
s’expressi amb llibertat, es destacarà la capacitat que ha tingut per fer sentir-se
còmoda a la Claudia. O quan l’Antonio parli d’algun aspecte positiu de la Maria,
com per exemple, la implicació que mostra a nivell familiar, també es posarà en
relleu a la sessió, per anar reforçant-los.

b) Format teràpia breu: el primer pas ha de ser definir amb concreció el problema
principal que provoca la falta de comunicació entre els membres i les conductes
disfuncionals que l’acompanyen. D’aquesta manera, tindran clara la identificació
del problema i serà el punt de partida per la seva solució. Per això, entre la
Maria, l’Antonio i la Claudia, hauran de decidir el problema principal que troben
en les seves interaccions i dinàmiques. Per exemple, podria tractar-se de
l’escassa relació entre filla i pares.
Seguidament, hauran de detectar què fa que el problema es mantingui. Per
exemple, la forma d’apropar-se de la Maria a la seva filla, la falta de temes en
comú o les discussions constants entre progenitors que afavoreixen un clima
familiar estressant...
Un cop ho puguin detectar i verbalitzar, serà important quines mesures
terapèutiques implementaran per canviar-ho. Per exemple, els progenitors no
discutiran davant de la seva filla o la Maria preguntarà a la Claudia si necessita
parlar algun cop al dia, perquè aquesta es senti amb la tranquil·litat de fer-ho.
A continuació, serà important avaluar aquestes mesures o accions a prendre, per
saber si seran útils per a la dinàmica familiar o han de buscar-ne d’alternatives.
I, finalment, amb el suport del terapeuta, s’arribarà al tancament de la sessió, on
s’establiran els deures a fer, els límits existents o els perills en el propi canvi.
Les preinscripcions que s’acordin hauran de ser simples i fàcils d’aconseguir,
per evitar la frustració i el desgast del nucli.

Per tant, com a resum i destacant les principals diferències entre ambdues
tècniques, mentre la primera que s’ha mostrat es basa en destacar aspectes
positius en les interaccions familiars per així contrarestar les disfuncions
existents, la teràpia breu porta un seguit de passes centrades més directament
amb el problema principal detectat. Aquesta, defineix molt bé què passa, que ho
manté, què fer per canviar-ho i com fer-ho. En canvi, la teràpia de potenciació
de recursos i competències familiars, mostra un recorregut més llarg, ja que tot i
destacar aspectes positius, en gran part exposats pel terapeuta, els clients han
d’interioritzar-los i saber utilitzar-los quan apareguin dinàmiques disruptives. És
a dir, si en la teràpia breu, amb el suport del terapeuta, són els clients qui
adopten la consciència del problema i la manera d’acabar amb aquest (amb uns
seguit de preinscripcions), en la teràpia de potenciació, és el terapeuta qui va
reforçant allò que fan bé, tot i que no delimita el problema com si ho fa l’altre
teràpia.

Activitat 3
Kahoot.
Bibliografia

- Claus de la teràpia sistèmica: patrons d’interacció i preguntes circulars. (2020).

Retrieved 01 May 2020, from
http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00270333/
- La pràctica de la teràpia sisèmica. Model estructural-estratègic. (2020).
Retrieved 01 May 2020, from
http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00270341/

- Martinez Diaz, M. (2020). Terapia estructural: Manual de terapia sistémica:

principios y herramientas de intervención. Retrieved 1 May 2020, from
https://www.edesclee.com/img/cms/pdfs/9788433027375.pdf
- Feixas, G.; Muñoz, D.; Compañ, V., Montesano, A. (2016). El modelo
sistémico en la intervención familiar. Retrieved 1 May 2020. From
file:///C:/Users/barri/AppData/Local/Temp/Modelo_Sistemico_Enero2016.p
df
- Compañ, V.; Feixas, G.; Muñoz, D. (et al.). El genograma en terapia familiar
sistémica. Dipòsit digital de la Universitat de Barcelona, 2012. 6 p.