Anna Pérez Carreras, 2022

Qüestionari CaMir
El CaMir (Pierrehumbert i col., 1996) és un qüestionari autoaplicat que mesura 13
dimensions d’aferrament per tal de determinar el grau de presència de 3 estils d’aferrament
en el subjecte i establir-ne el predominant.
El qüestionari compta amb un total de 72 afirmacions numerades i impreses en targetes
(ítems) que el participant ha de distribuir en una escala tipus Likert en funció del seu grau
d’identificació. Es pot diferenciar entre 3 grups d’ítems: el primer fa referència a les
experiències viscudes en la família d'origen, el segon descriu les experiències viscudes amb
la família o parella actual i el tercer parla del funcionament i els valors familiars del subjecte.
El procediment consta de 2 etapes que es puntuen de manera independent. En la 1a etapa,
el subjecte ha de classificar lliurement els ítems en una escala de 3 punts (A- Cert, B- Ni
cert ni fals, C- Fals). A continuació, ha de repetir el procediment amb una escala de 5 punts
(A- Molt cert, B- Cert, C- Ni cert ni fals, D- Fals, E- Molt fals) i anotar les respostes a una
taula utilitzant la numeració que correspon a cada ítem (figura 1).

Figura 1

En la 2a etapa, el participant ha de tornar a classificar els ítems en la mateixa escala Likert

de 5 punts descrita anteriorment, tot i que en aquest cas ho ha de fer en format Q-sort. Un
cop hagi acabat, ha d’anotar novament les respostes a una taula utilitzant la numeració
pertinent (Figura 2).
Anna Pérez Carreras, 2022

Figura 2

Finalment, cal traslladar les dades de la taula 1 i la taula 2 a una 3a taula, adjudicant-los una
puntuació en funció de la columna en què es troben (A=5 punts; B=4 punts; C=3 punts; D=2
punts; E=1 punt) (figura 3).

Figura 3

Els resultats del qüestionari s’obtenen traslladant les puntuacions del subjecte a la taula
Excel proporcionada pels autors (Pierrehumbert i col., 1996). Les puntuacions de la 1a
Anna Pérez Carreras, 2022

etapa del procediment ens permetran calcular les puntuacions de les 13 dimensions
d’aferrament que avalua el qüestionari:
○ Interferència dels pares: grau de percepció de sobreprotecció per part dels
cuidadors durant la infantesa, generant sentiments d'indefensió, falta
d'independència i interferència en el desenvolupament de l'autonomia.
○ Preocupació familiar: grau de preocupació actual del subjecte envers el
benestar dels seus familiars o entorn pròxim, així com el nivell de malestar
provocat per la possibilitat de separació.
○ Queixa per ser tractat de manera infantil pels pares: grau de percepció d’un
entorn familiar poc acollidor i insegur en la infància, impedint el
desenvolupament de l'autonomia.
○ Suport dels pares: grau de percepció de la família d'origen com a font de
suport i seguretat durant la infantesa.
○ Comunicació oberta: grau de sensació de poder parlar lliurement en l’àmbit
familiar, podent expressar les pròpies emocions, opinions i necessitats.
○ Reconeixement de suport: grau de satisfacció per les vivències familiars
durant la infància i grau de certesa que podrà comptar amb ells en cas de
necessitat.
○ Falta de disponibilitat dels pares: grau de percepció d’un entorn familiar
negligent o de poca preocupació, generant-se sentiments de desaferrament.
○ Autosuficiència: grau de distància amb l'entorn familiar, generant-se, per
conseqüència, una gran valoració de la independència i sentiments de
molèstia envers la possibilitat de necessitar suport del seu entorn.
○ Rancor contra els pares: grau d’expressió de sentiments de rancúnia cap als
cuidadors pel tracte rebut durant la infància.
○ Traumatisme infantil: grau de percepció de l'entorn familiar com a hostil i
violent, generant-se sentiments de temor durant la infantesa.
○ Bloqueig de records: grau de dificultat actual per a reconèixer, pensar i
recordar la dinàmica familiar existent durant la infància.
○ Dimissió parental: grau de percepció de permissivitat i falta d’autoritat
adequada per part dels cuidadors durant la infantesa.
○ Valoració de la jerarquia: grau de valoració dels rols i les jerarquies dins de
l’entorn familiar.

Les puntuacions de la 2a etapa, per altra banda, ens permetran determinar el grau de
presència de les representacions d’aferrament segur, evitatiu i preocupat en la subjecta.
D’aquesta manera, podrem establir el prototip predominant:
○ Prototip segur: Valoració dels vincles d'aferrament primerencs i de l'estructura
familiar actual, confiant en la proximitat com a estratègia eficient per a la
regulació emocional. S’admet la necessitat de suport social sense presentar
por a l’abandonament, establint un equilibri saludable entre la necessitat de
proximitat i la independència.
Capacitat d’expressió emocional i d’establiment de relacions properes.
Habilitats per descriure les pròpies vivències infantils, tant positives com
negatives, de manera coherent, analítica i objectiva, expressant acceptació,
gratitud i perdó respecte a les seves experiències passades (Main, 1996;
Miljkovitch i col., 2005; Mikulincer i Shaver, 2008; Garrido i col., 2009).
Anna Pérez Carreras, 2022

○ Prototip evitatiu: Tendència a minimitzar i intel·lectualitzar els vincles

d’aferrament, mostrant rebuig cap a les relacions properes. Es presenten
conductes d’hiperindependència i autosuficiència fonamentades per la
desconfiança cap als altres i la negació de la necessitat d'afecte i suport.
S’acostuma a idealitzar la imatge dels cuidadors sense fonaments reals i
objectius, minimitzant o negant les experiències negatives i els seus efectes
sobre la pròpia persona.
Es presenten dificultats per establir relacions properes, adoptant conductes
defensives i de negació de les pròpies necessitats, vulnerabilitats i emocions.
(Main, 1996; Miljkovitch i col., 2005; Mikulincer i Shaver, 2008; Garrido i col.,
2009).
○ Prototip preocupat: Gran dependència cap a les figures d’aferrament,
mostrant un gran temor a l’abandonament, una necessitat constant de
proximitat i deficiències en la consolidació de la pròpia identitat i autonomia.
Incertesa envers la disponibilitat de les figures d’aferrament que provoca
sentiments d’hipervigilància, inseguretat i vulnerabilitat en situacions que
generen por o dubtes, ja que es desconfia de les pròpies capacitats per
fer-los front.
Es dona una gran importància a les relacions primerenques, tot i que
s’acostumen a percebre de manera negativa, presentant també dificultats per
descriure-les de manera coherent, analítica i objectiva.
Es tendeix a experimentar ira cap a les figures d’aferrament tot i adoptar una
conducta passiva en les relacions (Main, 1996; Miljkovitch i col., 2005;
Mikulincer i Shaver, 2008; Garrido i col., 2009).
Anna Pérez Carreras, 2022

Referències bibliogràfiques

Garrido, L., Santelices, M., Pierrehumbert, B., i Armijo, I. (2009). Validación chilena del cuestionario
de evaluación de apego en el adulto CAMIR. Revista latinoamericana de psicología, 41(1), 81-98

Main, M. (1996). Introduction to the special section on attachment and psychopathology: 2. Overview
of the field of attachment. Journal of consulting and clinical psychology, 64(2), 237

Mikulincer, M., i Shaver, P. R. (2008). Adult attachment and affect regulation.

Miljkovitch, R., Pierrehumbert, B., Karmaniola, A., Bader, M., i Halfon, O. (2005). Assessing
attachment cognitions and their associations with depression in youth with eating or drug misuse
disorders. Substance Use & Misuse, 40(5), 605-623.

Pierrehumbert, B., Karmaniola, A., Sieye, A., Meister, C., Miljkovitch, R., i Halfon, O. (1996). Les
modèles de relations. Développement d’un autoquestionnaire d’attachement pour adultes in
Psychiatrie de l’enfant, 39, 1.