Mercè de Moner Farré

Màscara

Institut del Teatre (ESAD)

Curs 2023-2024

REFLEXIÓ FINAL
-MÀSCARA-

A la primera sessió de l'assignatura se'ns va comentar que no començaríem a comprendre la màscara

neutra fins, com a mínim, la sessió vuit. El cert és que ha estat molt interessant sentir que a cada
sessió que passava la comprensió de la mateixa augmentava una mica i que es produïen eurekes
eufòrics que et portaven a exclamar: "ah, era això!". A continuació anomeno algunes eines que hem
treballat durant el transcurs de l'assignatura i que m'han apel·lat especialment, juntament amb
algunes reflexions sobre el que he cregut entendre del sentit, funcionament i pràctica de la màscara
neutra.

El compromís. Les normes de comportament que el primer dia es van exigir de la nostra part cap a
l'objecte de la màscara, van semblar-nos a l'inici una mica estrambòtiques. No obstant això, a mesura
que han anat avançant els dies, les hem integrat fins al punt que es fa estrany veure'n alguna
transgressió. Entenc que aquestes normes volen atorgar a la màscara un respecte que es converteix
en un pacte entre l'actor i l'objecte en què acordem confiar en la seva capacitat de transformar-nos
en escena. Considero que aquesta primera ensenyança és molt interessant per endinsar-nos al món
de la interpretació, ja que també ens serà necessari aprendre a establir un compromís d'aquesta
mena amb aquells personatges que interpretem.

La intenció. Des dels primers dies se'ns va encoratjar a prescindir de l'anècdota i la conjuntura en les
nostres improvisacions, reduint el moviment a allò essencial. Prescindir de l'anècdota implica portar
les intencions del moviment fins a les últimes conseqüències i no deixar-les a la superfície. És
interessant saber portar aquest concepte de l'acció que és rellevant i significativa a tots els àmbits de
la interpretació.

L’escolta. A través de les improvisacions grupals i també a partir d'exercicis corals hem treballat amb
la qualitat de l'escolta col·lectiva amb les seves dues parts, la d'irradiar la intenció pròpia així com la
de saber captar les intencions dels companys, ambdues característiques essencials del treball en
escena.
Els elements. A través de l'experimentació amb els diferents elements naturals i la forma en que el
cos s’hi amotlla, hem pogut observar diferents qualitats que el nostre cos pot prendre i que, com
menciona Lecoq, ens permeten interpretar millor la naturalesa humana.

La tensió. Un dels ímputs que millor em va ajudar a comprendre quin és el cos necessari per a
sostenir la màscara va ser el de jugar amb les diferents tensions del cos i veure que aquesta només se
sosté amb un cos que estigui com a mínim, en tensió 4. En aquest sentit, el treball amb la màscara
neutra m'ha fet entendre que és necessària una qualitat i una tensió determinada per a habitar
l'escena. Necessitem un cos transcendent, que s'hagi desprès de la quotidianitat i que pugui mostrar-
se disponible, receptiu i curiós.

Abans de començar aquesta assignatura, mai havia tastat la màscara. És per això que, sobretot les
primeres sessions, portava a sobre una motxilla de respecte, de por a fer-ho malament i quedar en
evidència. Desprendre'm d'aquesta por va ser el primer esforç que vaig haver de fer per a poder
apropar-me a l'eina de la màscara. Per a fer-ho m'ha ajudat molt el mètode de treball en
improvisacions individuals. Tot i que a l'inici m'imposava força haver de treballar sola amb tants ulls
mirant-me, ho he acabat veient com un privilegi; un espai dedicat al propi progrés individual.
Considero que el meu viatge amb la màscara neutra ha estat un camí d'aprenentatges continus, fet
que m'ha provocat una gran motivació per l'assignatura. Aquests aprenentatges han estat en gran
part actorals, com tots els que he exposat amb anterioritat, però també personals, ja que he hagut
d’aprendre a lidiar amb la frustració d'exercicis que no surten i amb el desconcert i la impaciència de
voler entendre-ho tot des del primer moment.

Si la sessió vuit va ser quan vaig començar a entendre la màscara, també va ser el primer dia que vaig
ser feliç portant-la. Efectivament, el desenllaç de l'assignatura m'ha estat dolç, ja que he pogut
començar a gaudir aquesta eina i també, a través del recent treball amb el text, he pogut observar
com es transformen les qualitats que hem aconseguit amb la màscara quan aquesta desapareix.