Matematiques 3 PRIMARIA

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Dia a dia a l’aula
Matemàtiques
PRIMÀRIA
El llibre Matemàtiques, per al 3r curs de p0rimària, és una
obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana,
dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració hi ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Pilar García Atance
Magdalena Rodríguez Pecharromán
Carlos Pérez Saavedra
Naono S.L.
IL·LUSTRACIÓ
José Luis Rufes Zazo
José María Valera Estévez
EDICIÓ EXECUTIVA
José Antonio Almodóvar Herráiz
M. Àngels Andrés Casamiquela
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Domingo Sánchez Figueroa
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Benvolguts professors i professores:
Us oferim un projecte editorial nou, Saber Fer, fruit d’un llarg procés d’estudi i d’investigació en què
hi han participat nombrosos docents, a part de pedagogs, editors, dissenyadors gràfics, il·lustradors
i molts altres professionals, que hi han aportat els seus coneixements i el seu saber fer. La feina de
tots, sumada a la llarga experiència de Grup Promotor / Santillana, fonamenten la solidesa d’aquest
projecte.
El projecte Saber Fer respon als requeriments de l’actual Decret 119/2015, i posa a les vostres
mans els millors recursos i propostes metodològiques per contribuir a una educació de qualitat.
• La Biblioteca del professorat, amb seccions que donen resposta a les necessitats de
programació i d’avaluació, a més de proposar metodologies de treball cooperatiu, programes
interdisciplinaris, intel∙ligències múltiples... que es poden desenvolupar des de totes les àrees
del currículum.
• El material manipulatiu per a l’aula, format per jocs didàctics, làmines interactives, maquetes
i encunys, targetes d’imatges...
• El Llibremèdia, amb una gran riquesa de recursos digitals: generadors d’activitats, jocs
multimèdia, vídeos, presentacions didàctiques,
galeries d’imatges...
Dia a dia a l’aula inclou els recursos del projecte vinculats a cadascuna de les unitats didàctiques,
que us seran de gran utilitat a la vostra feina de cada dia. Hi trobareu tots els materials associats
al llibre de l’alumne, separats per trimestres, fet que permetrà, a més a més, conèixer com
s’interrelacionen entre ells tots aquests elements.
• Guions didàctics • Pla de millora
• Avaluació de continguts • Programa d’ampliació
• Avaluació de competències • Recursos complementaris
A part, hem editat en format Word les programacions didàctiques i les rúbriques de cadascuna
de les unitats.
Saber Fer és un projecte editorial que contribuirà eficaçment que els alumnes adquireixin les
competències bàsiques necessàries per al seu desenvolupament personal i social.
Esperem que ens feu confiança.
Saber Fer és l’impuls que necessita el seu futur.
L’equip editorial
3
Índex
Guions didàctics .................................................................... 7
Així és el llibre de l’alumne........................................................ 8
Així són els guions didàctics.................................................... 12
Unitat 1
Nombres de fins a tres xifres.................................................... 17
Recursos per a l’avaluació

Avaluació de continguts.......................................................... 37
Avaluació de competències...................................................... 53
Ensenyament individualitzat
Pla de millora i programa d’ampliació..................................... 63
Unitat 2
Nombres de quatre i de cinc xifres........................................... 73

Avaluació de continguts.......................................................... 95
Avaluació de competències.....................................................101
Pla de millora i programa d’ampliació....................................107
Unitat 3
Suma......................................................................................117

Avaluació de continguts.........................................................137
Pla de millora i programa d’ampliació...................................149
Unitat 4
Resta......................................................................................155

Avaluació de continguts.........................................................181
Pla de millora i programa d’ampliació................................... 199
Recursos complementaris per al trimestre................ 205

Guions didàctics
7
Així és el llibre de l’alumne
Aquest llibre està format per 12 unitats, que es divideixen en 3 trimestres.
En cada trimestre també hi ha:
pàgines de Tractament de la informació
• 2
(on estudiaràs els gràfics més importants).
• 6 pàgines de Repàs (en les quals treballaràs el més important).
• 2 pàgines de Cooperem (en les quals treballaràs l’aprenentatge cooperatiu).
La doble pàgina inicial
1
Llegeix, comprèn i raona
Nombres de fins a tres xifres 1 Quants metres de longitud té el creuer Lleuger?
CREU
ERS
I el Costa Blanca?
Lleuger
2 Quins creuers mesuren més de 70 metres Badia
de longitud? I menys de 80 metres? Dofí
3 Quin creuer té més longitud?

I menys longitud?
R
GE : 4 Ordena els creuers de menys a més longitud.
EU itud
LL Longmetres Explica com ho has fet.
58
5 ORALITAT. Utilitza les paraules desenes
A i unitats i explica les diferències entre les
C
AN longituds dels creuers Lleuger i Badia.
BL ud:
STA git s
CO Lon metre
7
6
QUÈ EN SÉ?
DOFÍ A res
DI met
BA : 78
d Les unitats, les desenes i les centenes
itu
ng
Lo
1 unitat 1U 1 desena 1 D 5 10 U 1 centena 1 C 5 100 U
d:
gitu res
Lon 5 met C D U C D U C D U
9
1 1 0 1 0 0
1 es llegeix u. 10 es llegeix deu. 100 es llegeix cent.
Observem i comentem 6 Completa a la teva llibreta:
Travessant l’oceà 2 desenes 5 … unitats 3 centenes 5 … unitats

4 desenes 5 … unitats 5 centenes 5 … unitats
Els darrers anys ha crescut l’afició per viatjar SABER FER
amb creuer. 9 desenes 5 … unitats 8 centenes 5 … unitats
Els creuers són uns vaixells immensos amb Analitzar publicitat

7 Quantes unitats són? Copia i completa a la teva llibreta:
moltes comoditats. Tenen piscines enormes, Amb el que aprenguis en aquesta
menjadors, auditoris, cinemes, teatres… unitat, al final podràs comparar 2Di8U 4Ci9D 5Ci5U
dades de creuers en un fullet 3Di5U 5Ci7D 8Ci4U
Avui surten del port quatre grans creuers
publicitari.
que travessaran l’oceà fins a arribar cadascun 6Di4U 2Ci8D 9Ci1U
a la seva destinació.
6 7
506965 Unitat 1_.indd 6 506965 Unitat10:10

4/3/16 1_.indd 7 4/3/16 10:10
Les unitats didàctiques comencen amb una gran lingüística i les seves habilitats en l'oratòria, tot utilitzant
làmina per introduir el tema de la lectura. En aquestes vocabulari matemàtic
lectures es presenten contextos reals interessants per La tasca Saber Fer presenta als alumnes el projecte
als alumnes. que resoldran en acabar la unitat i la seva relació amb
A partir de la informació de la lectura i dels seus els continguts que aprendran.
coneixements previs, els alumnes hauran de resoldre A Què en sé? es treballen els continguts i els
les preguntes de Llegeix, comprèn i raona. procediments més importants que han de conèixer
És destacable dins d'aquestes preguntes el programa els alumnes per emprendre la unitat amb èxit.
Oralitat, amb el qual es posen els mitjans perquè els Se'ls aporten exemples resolts i es proposen diverses
alumnes desenvolupin al màxim la seva competència activitats.
8
Les pàgines de continguts
Nombres ordinals 1
Les pàgines de continguts comencen amb una
Diverses escoles han organitzat una cursa. 1r Primer
21 Observa la cua de cotxes que hi ha per entrar a l’aparcament i respon: exposició teòrica que parteix d'una situació real
i que conclou amb una síntesi del més important.
Observa en quin ordre han arribat els 2n Segon
J I H F E D C
20 primers alumnes classificats. 3r Tercer G
4t Quart B
5è Cinquè El cotxe rosa (F) entrarà a l’aparcament en sisè lloc.
6è Sisè
Les activitats s'agrupen per dificultat i es tanquen

Quants cotxes han passat abans que el cotxe rosa (F)?
7è Setè
A
En quina posició entrarà a l’aparcament el cotxe blau (C)?
8è Vuitè
I el cotxe que va davant seu?
TA
9è Novè
En quina posició entrarà el cotxe carbassa (I)?
ME
sempre amb Problemes, activitats situades
10è Desè
11è Onzè I el cotxe que hi ha just darrere seu?
12è Dotzè
22 Llegeix i escriu com es llegeix cada nombre ordinal.
13è Tretzè
en contextos quotidians.
14è Catorzè 23è 34è
PARA ATENCIÓ
15è Quinzè
20è Vintè 30è Trentè 26è 35è
16è Setzè
21è Vint-i-unè 31è Trenta-unè 28è 37è
17è Dissetè
18è Divuitè 22è Vint-i-dosè 32è Trenta-dosè
Hi ha força suports per a l'aprenentatge (Exemples

29è 38è
19è Dinovè
20è Vintè
Problemes
23 Fixa’t en el cartell i resol: CONCURS
de resposta, Recorda, Para atenció, Fes-ho així)

Els nombres ordinals indiquen l’ordre o la posició. DE
Quants premis van donar en el concurs de contes?
CONTES
Quants diners van repartir en total en premis?
1 premi de 120 €
que garanteixen un aprenentatge autònom i eficaç.

La Maria va rebre un premi de 50 €. En quin lloc va quedar? 2 premis de 50 €
19 Fixa’t en el quadre i escriu a la teva llibreta
català • castellà • anglès 4 premis de 20 €
com es llegeix cada nombre ordinal. En quins llocs van quedar les quatre persones que
primer • primero • first van rebre un premi de 20 €? 5 premis de 10 €
4t 10è 14è 18è segon • segundo • second
acb
En quins llocs van quedar les cinc persones
6è 11è 15è 19è tercer • tercero • third
A fi de fomentar el plurilingüisme, a gairebé cada

que van rebre un premi de 10 €?
8è 12è 17è 20è
CÀLCUL MENTAL
20 Llegeix i respon a la teva llibreta:
dues pàgines hi ha un requadre de termes en català,

Resta desenes i centenes
La Sílvia viu al pis tretzè.
La seva amiga Clara viu tres pisos més amunt, 40 2 20 70 2 50 600 2 200
i el seu amic Raül, dos pisos més avall. 70 2 20 5 50 50 2 30 80 2 20 800 2 300 5 500 800 2 400
A quin pis viu la Clara? A quin viu en Raül? 60 2 10 80 2 30 700 2 500
Clara … Raül …
70 2 40 90 2 60 900 2 600
en castellà i en anglès. També es pot trobar algun
problema que tingui l'enunciat en anglès.
12 13
506965 Unitat 1_.indd 12 4/3/16 10:10 506965 Unitat 1_.indd 13 4/3/16 10:10
Dins les pàgines de continguts, hi ha exercicis de

Càlcul mental (on es treballen estratègies de càlcul
mental segons una programació anual) i de Raonament
(activitats d'aplicació de la lògica en els continguts
de la doble pàgina).
Resolució de problemes
Resolució de problemes 1
La Resolució de problemes és clau a Matemàtiques
Passos per resoldre un problema Quina operació cal fer per resoldre cada problema?
Escriu-la a la teva llibreta i, després, resol-la. i en aquesta sèrie hi hem donat un espai important,
amb una doble pàgina en cada unitat.
32 En Manel ahir va fer 25 cistelles, mentre que
Ara resoldrem el problema seguint els quatre passos. el seu amic Pau en va fer 37. Quantes cistelles
va fer en Pau més que en Manel?
Dissabte van anar a veure una pel·lícula 640 persones.
Avui diumenge hi han anat 95 persones menys. 33 A la festa d’aniversari de la Sara han inflat
Quantes persones han anat avui a veure la pel·lícula?
A la pàgina de l'esquerra es duu a terme un treball

45 globus vermells i 19 de blaus.
Quants globus han inflat per a la festa?
1r Comprèn.
Dades Dissabte van veure la pel·lícula 640 persones. 34 La Susanna, la fornera, ha preparat 10 safates de
Pregunta
Diumenge l’han vista 95 persones menys.
Quantes persones han anat avui a veure
la pel·lícula?
4 panets cadascuna. Quants panets ha preparat?
35 En Pere ha d’escriure un informe de 92 pàgines.

de reflexió sobre les diferents parts d'un problema
Ja n’ha escrit 47. Quantes pàgines li falten?
2n Pensa què cal fer.
Com que diumenge hi han anat 95 persones menys,
cal restar 95 a les persones que hi van anar dissabte.
36 En anglès
John has bought 7 boxes of paints. Each box
(enunciat, dades, pregunta, càlculs que ho resolen,
solució) i les relacions que hi ha entre aquestes parts,
contains 8 coloured paints. How many coloured
acb
3r Calcula. paints has John bought?
640
2 95
4t
545
Comprova.
Solució: Avui hi han anat 545 persones. INVENTA’T ELS TEUS PROBLEMES
EXPRESSIÓ ESCRITA. Fixa’t en el dibuix i escriu un problema que es resolgui
fent servir cada càlcul. Després, resol-lo.
de manera que els alumnes aprofundeixin en el
coneixement de la seva estructura.
Revisa bé tot el que has fet.
75 €
Llegeix atentament cada problema i resol-los seguint els quatre passos.
29 En un joc d’ordinador, en Joan va aconseguir 125 punts. 248 €

528 € 900 €
La seva germana va aconseguir 74 punts més que ell.
Quants punts va aconseguir la seva germana?
30 A la biblioteca hi havia 250 llibres.
S’han deixat en préstec 59 llibres. 900 1 75 5 975 528 2 75 5 453
Quants llibres queden a la biblioteca?
31 La Paula tenia a la seva granja 38 conills. 248 2 75 5 173 248 1 75 1 528 5 851
Després, va comprar 90 gallines més que conills.
Quantes gallines té la Paula a la granja?
16 17
Després d'un exemple resolt, es proposen als

alumnes diferents activitats de treball, graduades
segons la dificultat, en què practicar l'objectiu de la
doble pàgina. És destacable el programa Inventa't
els teus problemes, on els alumnes crearan els seus
propis problemes, potenciant així la seva autonomia,
iniciativa i emprenedoria.
9
Activitats
ACTIVITATS
1 En cada unitat hi ha una doble pàgina d'Activitats
37 Descompon cada nombre.
EXEMPLE
43 Escriu com es llegeix cada nombre.
295 499 629 801

Problemes
48 Llegeix i respon: 49 Llegeix i respon:

per treballar tot allò que s'ha après en la unitat, per tal
que l'alumnat pugui reforçar-ho i ampliar-ho.
148 5 1 C 1 4 D 1 8 U 5 340 570 780 950
En una escola venen paperets de colors En una prova d’atletisme
5 100 1 40 1 8
44 Escriu amb xifres: i sortegen diferents premis. han participat 20 persones.
148 328 576 792 L’Enric ha arribat l’últim i la seva
Tres-cents cinquanta-nou.
vermell Números des de l’1 fins al 100. germana Sara, vuit llocs abans. En quina
207 460 609 850
Cinc-cents vuitanta-dos. posició ha arribat cadascú? Escriu-la
groc Números des de l’1 fins al 150
38 VOCABULARI. Explica com trobes el Vuit-cents vuit. amb xifres i amb lletres.
Hem dedicat tota una pàgina a practicar Problemes,

valor d’una xifra en un nombre segons
verd Números des de l’1 fins al 200.
Nou-cents vint. 50 Calca les lletres i repassa en cadascuna:
la posició que ocupa. blau Números des de l’1 fins al 250.
45 Ordena cada grup de nombres. Dues rectes paral·leles.
39 Escriu el valor en unitats de la xifra en
amb situacions quotidianes d'aplicació dels

De més petit a més gran: Els paperets vermells i grocs poden Dues rectes secants.
vermell de cada nombre.
345, 456, 289 i 190 tenir el 145? I el 155?
EXEMPLE 459 4 C 5 400 U La Mar ha comprat tres paperets verds
618, 861, 189 i 980
i tres de blaus amb els mateixos
continguts apresos.
289 476 618 812
De més gran a més petit: números que els verds. Poden ser els
360 529 753 974 números més petits que el 200? Escriu
516, 816, 618 i 880
tres números possibles.
40 En cada cas, escriu quatre nombres 489, 798, 789 i 894
de tres xifres.
També destaquem el programa Vocabulari, que

46 Escriu amb lletres o amb xifres. 51 POSA’T A PROVA. Pensa i resol:
La seva xifra de les desenes val 50 U.
13è 18è 24è 31è En Teo ha fet un mural sobre animals i hi ha escrit el pes i l’alçada.
La seva xifra de les desenes val 20 U.
Dotzè. Vint-i-cinquè.
fomenta en els alumnes l'ús del llenguatge matemàtic.

La seva xifra de les centenes val 200 U.
La seva xifra de les centenes val 500 U. Quinzè. Trenta-tresè.
41 Escriu el nombre anterior i el posterior 47 Calca els punts i dibuixa:
a cada nombre.
A
340 409 590 619 C
B D
739 880 979 990
990 kg 530 cm 490 kg 150 cm 315 kg 136 cm 145 kg 280 cm
■ El segment d’extrems A i C.
42 Escriu:
■ El segment d’extrems B i D. Escriu amb lletres el pes de cada animal.
Els nombres Els nombres ■ La recta que passa pels punts A i B. Ordena de més petita a més gran les alçades dels animals.
compresos entre més grans que
369 i 384. 778 i més ■ La recta que passa pels punts C i D.
petits que 783. 52 En Daniel ha escrit tots els nombres capicues de tres xifres que tenen un 5 a la xifra
Com són les dues rectes que has
dibuixat? de les centenes. Quants nombres capicues ha escrit en Daniel? Escriu-los tu.
18 19
506965 Unitat 1_.indd 18 4/3/16 506965

10:10 Unitat 1_.indd 19 4/3/16 10:10
Al final, hi ha una activitat per treballar, si el mestre vol, diverses intel·ligències

múltiples. Es pot resoldre aplicant una o algunes de les intel·ligències múltiples,
les que el docent consideri millor per a cada alumne. A la guia, el mestre té les
orientacions necessàries per poder-ho fer.
Saber fer / Repàs acumulatiu

SABER FER REPÀS ACUMULATIU
1 A Saber fer es materialitza la tasca final anunciada a
Analitzar publicitat
La Sara i la seva família volen fer un viatge amb creuer.
C D U C D U
59 Col·loca els nombres i calcula:
48 1 16 82 2 28
l'alumne al començament de la unitat. Són situacions
reals on es desenvolupa la competència matemàtica
A l’agència de viatges han aconseguit un fullet amb diverses ofertes.
La Sara llegeix les dades més importants d’alguns vaixells. 3 4 8 2 9 0
54 1 17 90 2 16
C D U C D U 67 1 9
Cap Nord Veloç 75 2 9
Longitud: 333 metres.
Places del menjador: 626 persones.
Places del cinema: 762 persones.
Longitud: 320 metres.
Places del menjador: 540 persones.
Places del cinema: 653 persones.
6 9
57 Escriu amb xifres:

5 8 0 7
29 1 5 1 15 8 1 12 1 36
i s'aplica el que s'ha après.
Places de l’auditori: 346 persones. Places de l’auditori: 371 persones. 60 Completa les taules a la teva llibreta.
Vint-i-cinc. Trenta-quatre.
Cinquanta-set.
Quatre-cents trenta-vuit.
Noranta-sis.
2305…
2315…
3305…
3315…
3325…
Hi ha propostes d'activitats d'aprenentatge
2325…
cooperatiu, perquè els alumnes planifiquin, executin

Vuit-cents setanta-nou. 3335…
2335…
3345…
Delta Viatger 58 Escriu cinc nombres més. 2345…
3355…
Longitud: 345 metres. Longitud: 336 metres. 2355…
0, 5, 10, 15, … 3365…
2365…
i exposin els resultats de les tasques que se'ls ha

Places del menjador: 680 persones. Places del menjador: 630 persones.
3375…
Places del cinema: 640 persones. Places del cinema: 648 persones.
10, 20, 30, 40, … 2375…
3385…
Places de l’auditori: 390 persones. Places de l’auditori: 350 persones. 50, 45, 40, 35, … 2385…
3395…
2395…
100, 90, 80, 70, … 3 3 10 5 …
encomanat.
2 3 10 5 …
53 Quants metres de longitud tenen els quatre creuers?
Descompon cada nombre i escriu-lo amb lletres. Problemes
Cap Nord 333 5 3 C 1 … Tres-cents …
61 Al pati de l’escola hi havia un total 63 Un cinema té 125 butaques i n’hi ha
54 Ordena els quatre vaixells segons aquests criteris: de 48 nens. N’hi havia 18 que jugaven 19 de lliures. Quantes butaques hi ha
a bàsquet. Quants nens no estaven ocupades?
De més a menys places al menjador.
jugant a bàsquet?
64 Un aparcament té 150 places. Si n’hi ha
De menys a més places al cinema.
62 L’Emília ha venut 45 d’ocupades, quantes places queden
De més a menys places a l’auditori.
49 gelats de lliures?
vainilla i 9 gelats
55 PER PARELLES. Respon amb el teu company. 65 A una exposició de pintura hi van anar
de xocolata
En un altre fullet hi havia un vaixell que tenia una longitud més petita més que de 94 homes, 87 dones i 43 nens. Quantes
que la del segon vaixell més llarg, i més gran que la del tercer vaixell més llarg. vainilla. Quants persones van visitar en total l’exposició?
Quins possibles valors podia tenir aquesta longitud? gelats de xocolata 66 Per celebrar el seu aniversari, la Berta
ha venut? compra un pastís de 18 € i una safata
En un port només hi poden entrar vaixells de menys de 340 m de longitud.
Quins dels quatre creuers poden entrar en aquest port? de croissants de 21 €. Quant han costat
els croissants més que el pastís?
20 21
506965 Unitat 1_.indd 20 4/3/16

506965
10:10
Unitat 1_.indd 21 4/3/16 10:10
A la pàgina dreta hi ha un Repàs acumulatiu, per treballar-hi cíclicament els

continguts més importants que s'han vist, perquè l'alumne arribi al final de curs
amb tots els continguts clau completament dominats. Es fa un treball especial amb
els Problemes, dedicant-hi un apartat especial, per la seva gran importància.
També hi ha repassos trimestrals.
10
A més de les unitats, en el llibre Matemàtiques 3 hi ha altres pàgines dedicades a:
Cooperem
Cooperem Cada trimestre (després de les unitats 4, 8 i 12)

Interpretació de plànols
1 Feu grups de 4.
dediquem una doble pàgina a una
proposta d’aprenentatge cooperatiu.
2 Cadascú de vosaltres resoldrà aquestes qüestions de manera individual en un full.
Són dues pàgines molt guiades i pautades
En Carles, l’Eva i en Daniel han anat a l’estació d’esquí. Són a la plaça del carrer Gran
i escullen en el plànol el camí per anar a diferents llocs.
B. La Mònica és a l’estàtua del carrer dels músics
i vol anar al cinema. Quin camí li aconselles seguir?
C. L’Enric surt del cinema i es dirigeix al parc. Quin camí
per poder dur a terme eficaçment una tasca
de forma cooperativa.
CINEMA li aconselles seguir?
CARR
CARRER GRAN
CARRER ESTRELLA
D. La Victòria és al carrer de la Pineda, prop del parc,

ER DE
CARRER DEL SOL i vol anar al cinema. Quin camí li aconselles seguir?
BOWLING E. La Laura és a la plaça i vol anar al bowling.
LES
L’activitat final és una petita autoavaluació.

Quin camí li aconselles seguir?
DÀLIE
3 Ara, ajunteu-vos per parelles i poseu en comú les vostres respostes.

S
CARRER DE LA PINEDA
Anoteu en el full les que són diferents a les vostres.
PARC
PLAÇA
CARRER DELS MÚSICS
4 A continuació, ajunteu-vos tot el grup i poseu en comú totes les respostes.
Hi ha una única solució per a cada camí? N’hi ha de més curts i de més llargs?
Intenteu arribar a una única solució, la que més us convenci a tots.
Va marcada amb la frase PENSA-HI.
5 Escolliu un secretari que expliqui a la resta de la classe quines opcions
heu triat i per què.
A. Observa el plànol i contesta:
6 Ho havies fet bé individualment? I per parelles? I per grup?
Pugen pel carrer Gran.
Per anar Giren a la dreta pel primer carrer perpendicular al carrer Gran. 7 PENSA-HI. Digues si ha anat malament, regular, bé o molt bé.
al museu El museu és en aquest carrer. Com es diu el carrer?
Els errors s’han corregit a temps.
Pugen pel carrer Gran. Ens hem posat d’acord sobre
Per anar al Giren a la dreta pel segon carrer perpendicular al carrer Gran. quina és la resposta més adequada
poliesportiu Segueixen per aquest carrer i giren a l’esquerra pel primer a cada qüestió.
carrer perpendicular. Entre tots hem treballat molt bé.
El poliesportiu és en aquest carrer. Com es diu el carrer?
76 77
506965 Finals.indd 76 4/3/16 506965

13:20 Finals.indd 77 4/3/16 13:20
Posem-ho en marxa
P O S E M - H O E N MA R X A ! Al final de cada curs, al llibre de Matemàtiques, hi ha

Tenim una idea
Sovint, amb la família o fins i tot amb
2 D’entrada, observant les característiques de cada destí a partir de la imatge,
on t’agradaria anar a tu personalment? Explica els motius.
una proposta de projecte de fi de curs per treballar la
competència transversal d’autonomia, iniciativa
l’escola, fem sortides, anem a conèixer
3 Ara us toca fer càlculs i, a partir de les xifres, prendre una decisió. Aquí disposeu
el nostre entorn. T’imagines que se us
d’un espai per a fer les operacions necessàries.
presenta la possibilitat d’organitzar un
viatge per a tota la classe? Seria una Heu de tenir en compte aquests aspectes bàsics:
personal i emprenedoria. El format de treball és

aventura fascinant que convindria preparar
amb molta cura. Per parelles. utilitzeu la
vostra imaginació, intel·ligència i talent
Hi anireu tot el grup classe. Heu de saber
per a portar-ho a terme tot seguit.
cooperatiu.
quants sou i recordar que el mestre viatja
també amb vosaltres, i l’heu d’incloure
en el preu.
1 Heu pogut reunir aquesta informació pràctica. Reviseu-la amb cura, analitzeu-la
amb atenció, perquè a partir de les opcions que escolliu creareu després la vostra Som … persones, amb el mestre inclòs.
proposta de viatge.
Compareu les hores de trajecte segons
SANT MARTINET AIGUACLARA el transport i el preu d’aquest segons la
distància de cada destí. Recordeu que cal
VILAXICA DEL CAMP tornar!
Podeu triar d’estar-hi com a màxim uns
setmana. On us allotjareu? Penseu que
heu de fer-hi tots els àpats!
Distància a recórrer: 265 km. Distància a recórrer: 239 km.
Distància a recórrer: 178 km. Feu els càlculs que considereu i, quan n’estigueu segurs, responeu:
Estada d’una nit (pensió

completa, preu per
persona):
 Hotel 3 estrelles
(pensió Transport i equipatge permès: On voleu anar?
completa): 75 euros/n  Autocar: 10 cèntims/km i 12 kg, tot per persona
it
 Hotel 2 estrelles Velocitat mitjana: 60 km/hora Quin vehicle usareu?
(sopar
i esmorzar inclosos  Tren: 7 cèntims/km i 10 kg, tot per persona
):
65 euros/nit On us allotjareu?
Velocitat mitjana: 40 km/hora
Dinar: 8 euros
 Cotxes particulars: 52 euros cada vehicle, Quantes nits hi sereu?
 Hostal rural (esmorz tot el trajecte (hi caben tres companys al darrera).
ar inclòs):
56 euros/nit. 9 kg d’equipatge per persona com a màxim.
Dinar o sopar: 6 euros Velocitat mitjana: 70 km/hora
224 225
11
Així són els guions didàctics
Els guions didàctics s'ofereixen dins dels tres volums trimestrals el Dia a dia, per tal de facilitar-ne
l'ús. S'hi reprodueix íntegrament el llibre de l'alumne.
Cada unitat està organitzada de la manera següent:
Nombres de
1 fins a tres xifres
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
Continguts de la unitat Programació didàctica d’aula i rúbriques LlibreMèdia
NOMBRES
• Nombres de fins a tres xifres.
• Nombres ordinals.
• Avaluació inicial
• Unitat 1: activitats i recursos.
Relació dels
MATERIAL D’AULA
Continguts SABER
OPERACIONS • La taula del 6.
• Avaluació de continguts. Unitat 1: proves
de control B i A. Làmines materials
• Avaluació de competències. Prova 1.
de la unitat GEOMETRIA • Tipus de rectes.

ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
Quadern de l’alumne
i dels
• Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1 a 5.
recursos del
• Lectura, escriptura i descomposició de • Quadern 7.
nombres de fins a tres xifres. • Programa d’ampliació. Unitat 1.
• Formació de nombres de fins a tres xifres Resolució de problemes. Mètode DECA.

Projectes d’aprenentatge cooperatiu
NOMBRES
a partir dels seus ordres.
• Obtenció del valor posicional de les xifres
d’un nombre de fins a tres xifres.
• Projecte del primer trimestre.
projecte per
a la unitat
Recursos complementaris
• Comparació i ordenació de nombres
de fins a tres xifres. • Fitxes d’operacions.
• Fitxes de problemes.
• Identificació i aplicació dels passos per • Fitxes per al desenvolupament de la
RESOLUCIÓ DE resoldre un problema. intel·ligència.
SABER FER
PROBLEMES • Invenció de problemes a partir de les
Aprenentatge eficaç
dades d’un dibuix i uns càlculs.
• Habilitats bàsiques i dificultats d’aprenentatge.
• Construcció i memorització de la taula

OPERACIONS Projectes interdisciplinaris
del 6.
• Projecte lingüístic.
• Reconeixement i traçat de segments • Programa d’educació en valors.
GEOMETRIA
i de rectes paral·leles i secants. • Programa d’educació emocional.
TASCA FINAL • Analitzar publicitat. Proves d’avaluació externa
• Valoració de la utilitat dels nombres

en situacions reals i quotidianes.
• Valoració del treball i de l’esforç personal SUGGERIMENT DE TEMPORALITZACIÓ
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS
i dels companys.
• Interès per la resolució de problemes
utilitzant les operacions adequades. Octubre Novembre Desembre
Suggeriment de
temporalització
18 19
UNITAT 1
1
Propòsits Nombres de fins a tres xifres
Enumeració
ERS 4 Demaneu a l’alumnat que raoni el
Solucions
CREU
1 Quants metres de longitud té el creuer Lleuger?
• Reconèixer situacions reals amb procés que ha seguit per ordenar
I el Costa Blanca?
nombres de dues xifres. Lleuger les longituds i recordeu plegats la
2 Quins creuers mesuren més de 70 metres Badia
dels propòsits
manera d’ordenar nombres de
de totes les
• Recordar els conceptes bàsics de longitud? I menys de 80 metres? Dofí
dues xifres.
necessaris per al desenvolupament 3 Quin creuer té més longitud? 58 , 67 , 78 , 95
de la unitat. I menys longitud?
Lleuger , Costa Blanca ,
didàctics de activitats
R
GE : 4 Ordena els creuers de menys a més longitud. , Badia , Dofí
EU itud
Previsió de dificultats LL Longmetres Explica com ho has fet.
58
• Alguns alumnes es poden 5 ORALITAT. Utilitza les paraules desenes 5 Resposta model (R. M.). La xifra
cada bloc confondre a l’hora de llegir, escriure

i descompondre nombres amb zeros
AN
BL d:
CA
STA gitu s
CO Lon metre
i unitats i explica les diferències entre les
longituds dels creuers Lleuger i Badia.
de les unitats és la mateixa en
els dos nombres (8), mentre que
la xifra de les desenes és diferent.
intermedis. Feu activitats de lectura, 7
6
d’escriptura i de descomposició En el creuer Badia és 7 i en el
centrades en aquests casos per Lleuger és 5.
D OFÍ e s QUÈ EN SÉ?
Suggeriments
superar aquestes dificultats. DIA metr
BA : 78
d
• Recordeu també a l’alumnat
ng
itu Les unitats, les desenes i les centenes Què en saps?
el «truc» per reconèixer els Lo
1 unitat 1U 1 desena 1 D 5 10 U 1 centena 1 C 5 100 U Recordeu amb l’alumnat les
metodològics
signes de comparació, , i ., d:
gitu res equivalències entre els ordres d’unitats
Lon 5 met C D U C D U C D U
perquè de vegades es confonen 9
que ja coneixien del curs passat:
a l’hora d’escriure’ls. Feu notar 1 1 0 1 0 0
centenes, desenes i unitats.
per al treball
que el nombre més petit està
1 es llegeix u. 10 es llegeix deu. 100 es llegeix cent. Proposeu-los també altres activitats
col·locat al vèrtex del signe.
semblants (per exemple, passar de
Observem i comentem 6 Completa a la teva llibreta: centenes a desenes, d’unitats
a l'aula
Treball col·lectiu sobre Travessant l’oceà 2 desenes 5 … unitats 3 centenes 5 … unitats a desenes i centenes…).
la làmina Els darrers anys ha crescut l’afició per viatjar
4 desenes 5 … unitats 5 centenes 5 … unitats 6 • 2 desenes 5 20 unitats
SABER FER
amb creuer. 9 desenes 5 … unitats 8 centenes 5 … unitats
Llegiu la lectura o demaneu a un • 4 desenes 5 40 unitats
alumne que la llegeixi. Després, Els creuers són uns vaixells immensos amb
• 9 desenes 5 90 unitats
moltes comoditats. Tenen piscines enormes, Amb el que aprenguis en aquesta 7 Quantes unitats són? Copia i completa a la teva llibreta:
demaneu-los que comentin les seves
menjadors, auditoris, cinemes, teatres… unitat, al final podràs comparar 2Di8U 4Ci9D 5Ci5U • 30 desenes 5 300 unitats
impressions sobre el text i sobre els dades de creuers en un fullet
Avui surten del port quatre grans creuers 3Di5U 5Ci7D 8Ci4U • 50 desenes 5 500 unitats
vaixells de la làmina: quin els sembla publicitari.
que travessaran l’oceà fins a arribar cadascun 6Di4U 2Ci8D 9Ci1U • 80 desenes 5 800 unitats
més gros, quina mida creuen que
poden arribar a tenir els creuers... 7 • 28 U • 490 U • 505 U
Proposeu-los que facin les activitats 6 7 • 35 U • 570 U • 804 U
tots sols i després feu una posada
en comú. 506965 Unitat 1_.indd 6 4/3/16 10:10 506965 Unitat 1_.indd 7 4/3/16 10:10
• 64 U • 280 U • 901 U
Suggeriments per
Solucionari
1 Lleuger: 58 m
Altres maneres de començar
Demaneu a l’alumnat que, per grups, elabori llistes de situacions i contextos de
Competències
Comunicativa lingüística i audiovisual. A l’hora de treballar les preguntes de
Notes
al desenvolupament
Costa Blanca: 67 m
de les
la vida quotidiana amb nombres de dues xifres. Després, feu una posada en la lectura, i especialment en la d’Oralitat, demaneu a l’alumnat que faci servir
2 Més de 70 m: Badia i Dofí. comú i anoteu-les totes a la pissarra. sempre termes matemàtics per expressar-se, i comproveu que ho fa de manera
Menys de 80 m: Lleuger, Costa Prepareu targetes amb les xifres del 0 al 9. Ensenyeu a l’alumnat nombres de correcta.
Blanca i Badia.
competències
dues xifres formats amb dues d’aquestes targetes, i demaneu-los com es llegei- Aprendre a aprendre. Feu notar a l’alumnat la importància de fixar bé els conei-
3 Més longitud: Dofí. xen i quantes desenes i unitats els formen. Després, canvieu les dues targetes de xements per poder avançar. Recordeu-los que el curs passat ja havien treballat
Menys longitud: Lleuger. lloc i feu-los repetir el procés. Assenyaleu la importància de la posició de les xi- amb nombres de tres xifres i expliqueu-los que aquest curs començaran repas-
fres en un nombre. sant tots aquells coneixements.
20 21
12
Comparació de nombres de tres xifres La taula del 6 1 UNITAT 1
Propòsits Propòsits
Observa com comparem nombres de tres xifres. Els 4 amics d’un esplai s’han comprat
• Llegir i escriure nombres de tres samarretes de 6 colors diferents. Quantes
• Construir la taula del 6 a partir
Qui mesura més: en Carles o en Juli?
xifres. samarretes han comprat entre tots? de sumes de sumands iguals.
Compara les centenes.
• Descompondre nombres de • Memoritzar la taula del 6.
C D U 6 1 6 1 6 1 6 5 24
tres xifres en els diferents ordres
• Aplicar la taula del 6 per resoldre
Proposta de
d’unitats. 2 0 1 2.1
6 3 4 5 24 problemes.
1 6 5 201 . 165 Mesura més en Carles. Entre tots han comprat 24 samarretes.
• Comparar nombres de tres xifres. CARLES
201 cm
Seqüència didàctica
passos per
Qui mesura menys: la Sílvia o la Sara?
Suggeriments didàctics Com que les centenes són iguals, compara les desenes. 16 Algunes multiplicacions ja les saps perquè saps la inversa. Completa a la teva llibreta:
1. Calcular amb una multiplicació el
Per començar. Pregunteu a l’alumnat C D U
■ 6 3 2 5 2 3 6 5 12 ■ 6335…5… nombre d’elements que hi ha en
treballar el
quin és el nombre posterior a 99. 151 6345…5… 6355…5… 6 3 10 5 … 5 … un enunciat.
JULI
■ ■ ■
1 3 4
IA 165 cm 3,5
Per explicar. Treballeu les diferents SÍLV 2. Treballar la taula del 6.
134
cm ROGER 1 5 4 134 , 154 Mesura menys la Sílvia. Consulta la taula i completa:
maneres d’expressar i de 158 cm
6365… 6375… 6385… 6395… 3. Calcular multiplicacions sense
contingut de les
descompondre els nombres de tres Qui mesura menys: la Sara o en Roger? portar-ne.
xifres, mostrant les diferències Com que les centenes i les desenes són iguals, compara
SARA 17 Quantes flors hi ha en total? Compta i completa en el teu quadern: 4. Aplicar la multiplicació per resoldre
i semblances entre les unes i les 154
cm les unitats.
problemes a partir d’un dibuix.
dues pàgines
altres. Comenteu que, per comparar 151
C D U
nombres de tres xifres, han de 5. Resoldre problemes utilitzant la
555
1 5 4 multiplicació.
començar primer per comparar les 4,8
centenes; si són iguals, les desenes… 1 5 8
154 , 158 Mesura menys la Sara.
Feu veure que un nombre amb menys ■ …3…5… ■ …3…5… Previsió de dificultats
xifres que un altre sempre és el més
Per comparar nombres de tres xifres, es comparen les centenes; si són iguals, • La memorització de les taules
petit dels dos. es comparen les desenes i, si també són iguals, es comparen les unitats. Problemes continua sent la principal dificultat
Per reforçar. Proposeu a l’alumnat dels alumnes. Treballeu aquest
Solucions
18 Resol els problemes següents:
que ordeni grups de nombres de tres aspecte mitjançant la realització
14 Compara cada parella de nombres. Utilitza el signe , o .. En Pere té 6 capses amb 4 llapis a cadascuna. Quants llapis té en Pere?
xifres. Assenyaleu la importància de
■
de nombroses activitats lúdiques.

seguir un procés ordenat: trobar el La Judit va a la font per poder omplir 6 garrafes d’aigua. A cada garrafa hi caben 6 litres.
Materials del
■
234 i 765 578 i 687 519 i 530 126 i 120
Quants litres d’aigua tindrà quan acabi d’omplir les garrafes?
de totes les
nombre més gran, després el més 490 i 309 349 i 320 678 i 687 375 i 379 Més recursos
■ Al menjador de l’escola han comprat 8 paquets de 6 iogurts cada un. Quants iogurts han
gran dels nombres del grup restant,
comprat en total? • Sobre de l’alumne: taula del 6
i així successivament. 15 Escriu quatre nombres en cada cas.
projecte que es
■ Un grup de 10 amics han anat a la muntanya a buscar bolets. Cadascú cull 6 bolets.
activitats
Més grans que 850. Més petits que 390. Més grans que 719 i més petits que 800. Quans bolets han collit en total?
Solucionari Solucionari
10 11
16 • 3 3 6 5 18
poden fer servir

14 • 234 , 765
• 4 3 6 5 24
• 578 , 687 506965 Unitat 1_.indd 10 4/3/16 10:10 506965 Unitat 1_.indd 11 4/3/16 10:10
• 5 3 6 5 30
• 519 , 530
a classe
• 10 3 6 5 60
• 126 . 120 Altres activitats Presentació de contingut
• 36, 42, 48, 54
• 490 . 309
Escriviu nombres a la pissarra, principalment amb zeros en diferents posicions, Treballeu en comú el quadre teòric. Mostreu una vegada més la relació entre la 17 • 6 3 2 5 12
• 349 . 320 i demaneu als alumnes que indiquin el valor en unitats de cada xifra. suma i la multiplicació i comenteu-ne la utilitat per resoldre situacions reals. • 6 3 5 5 30
• 678 , 687 Un alumne escriurà a la pissarra un nombre de tres xifres. Després, demanarà a Construïu la taula del 6 a la pissarra, partint de les sumes repetides i construint la 18 • 6 3 4 5 24
• 375 , 379 un company o una companya que en digui el nombre anterior o posterior. Si ho sèrie des del 0 fins al 60, sumant-ne 6 cada vegada.
• 6 3 6 5 36
15 R. M. fa bé, sortirà a la pissarra a escriure un altre nombre i repetirà el procés. També podeu donar-los elements del sobre del material per tal que l’alumnat faci • 8 3 6 5 48
• 851, 890, 892, 900 Demaneu a cada infant que escrigui en un paper un nombre de tres xifres. Per grups de 6 i escrigui la multiplicació associada.
• 10 3 6 5 60
• 380, 357, 100, 3 torns, aniran sortint a la pissarra i es col·locaran de manera que els nombres que-
din ordenats de més petit a més gran.
• 723, 740, 768, 799 Competències
Autonomia i iniciativa personal. Amb la resolució d’aquests problemes l’alum-
Activitats prèvies
nat aprèn a escollir quina és l’operació adequada per treballar la resolució de l’e-
Repasseu amb els alumnes les taules que ja coneixen, especialment aquells pro- nunciat i calcular-la.
ductes amb factor 6.
24 25
Propostes d'activitats
complementàries per treballar
els continguts de la pàgina
1
UNITAT 1
SABER FER REPÀS ACUMULATIU
Propòsits Analitzar publicitat 56 Descompon cada nombre. 59 Col·loca els nombres i calcula:
Solucionari
• Desenvolupar la competència La Sara i la seva família volen fer un viatge amb creuer. 56 • 348 5 3 C 1 4 D 1 8 U 5
C D U C D U 48 1 16 82 2 28
matemàtica resolent problemes A l’agència de viatges han aconseguit un fullet amb diverses ofertes. 5 300 1 40 1 8
La Sara llegeix les dades més importants d’alguns vaixells. 3 4 8 2 9 0
reals. 54 1 17 90 2 16 • 290 5 2 C 1 9 D 5 200 1 90
• Repassar continguts clau. Cap Nord Veloç C D U C D U 67 1 9 75 2 9 • 695 5 6 C 1 9 D 1 5 U 5
Longitud: 333 metres. Longitud: 320 metres. 6 9 5 8 0 7 5 600 1 90 1 5
Places del menjador: 626 persones. Places del menjador: 540 persones. 29 1 5 1 15 8 1 12 1 36
Solucionari • 807 5 8 C 1 7 U 5
Places del cinema: 762 persones. Places del cinema: 653 persones.
57 Escriu amb xifres: 5 800 1 7
Places de l’auditori: 346 persones. Places de l’auditori: 371 persones. 60 Completa les taules a la teva llibreta.
53 • Cap Nord: 333 5 3 C 1 3 D 1
Vint-i-cinc. Trenta-quatre. 57 • 25, 57, 34, 96, 438, 879
1 3 U 5 300 1 30 1 3
Cinquanta-set. Noranta-sis. 3305… 58 • 20, 25, 30, 35, 40
Tres-cents trenta-tres. 2305…
Quatre-cents trenta-vuit. 3315…
2315… • 50, 60, 70, 80, 90
• Delta: 345 5 3 C 1 4 D 1 5 U 3325…
5 300 1 40 1 5 3335… • 30, 25, 20, 15, 10
2335…
3345…
Tres-cents quaranta-cinc. Delta Viatger 58 Escriu cinc nombres més. 2345… • 60, 50, 40, 30, 20
3355…
Longitud: 345 metres. Longitud: 336 metres. 2355…
• Veloç: 320 5 3 C 1 2 D 5 300 0, 5, 10, 15, … 3365… 59 • 64 • 54
Places del menjador: 680 persones. Places del menjador: 630 persones. 2365…
1 20 3375…
Places del cinema: 640 persones. Places del cinema: 648 persones. 10, 20, 30, 40, … 2375… • 71 • 74
3385…
Tres-cents vint. Places de l’auditori: 390 persones. Places de l’auditori: 350 persones. 50, 45, 40, 35, … 2385…
3395… • 76 • 66
2395…
• Viatger: 336 5 3 C 1 3 D 1 6 U 100, 90, 80, 70, … 3 3 10 5 …
2 3 10 5 … 60 • 0, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18,
53 Quants metres de longitud tenen els quatre creuers?
5 300 1 30 1 6
Descompon cada nombre i escriu-lo amb lletres. 20
Tres-cents trenta-sis. Problemes
Cap Nord 333 5 3 C 1 … Tres-cents …
• 0, 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21, 24, 2,
54 • 680 . 630 . 626 . 540
61 Al pati de l’escola hi havia un total 63 Un cinema té 125 butaques i n’hi ha 30
Delta . Viatger . de 48 nens. N’hi havia 18 que jugaven 19 de lliures. Quantes butaques hi ha
54 Ordena els quatre vaixells segons aquests criteris: 61 48 2 18 5 30
. Cap Nord . Veloç a bàsquet. Quants nens no estaven ocupades?
De més a menys places al menjador. Hi havia 30 nens que no estaven
• 640 , 648 , 653 , 762 jugant a bàsquet?
De menys a més places al cinema. 64 Un aparcament té 150 places. Si n’hi ha jugant.
Delta , Viatger , Veloç , 62 L’Emília ha venut 45 d’ocupades, quantes places queden
62 49 1 9 5 58
, Cap Nord
vainilla i 9 gelats Ha venut 58 gelats de xocolata.
• 390 . 371 . 350 . 346 55 PER PARELLES. Respon amb el teu company. 65 A una exposició de pintura hi van anar
de xocolata 63 125 2 19 5 106
Delta . Veloç . En un altre fullet hi havia un vaixell que tenia una longitud més petita més que de 94 homes, 87 dones i 43 nens. Quantes
que la del segon vaixell més llarg, i més gran que la del tercer vaixell més llarg. vainilla. Quants persones van visitar en total l’exposició? Hi ha 106 butaques ocupades.
. Viatger . Cap Nord
Quins possibles valors podia tenir aquesta longitud? gelats de xocolata 64 150 2 45 5 105
66 Per celebrar el seu aniversari, la Berta
55 Demaneu a l’alumnat que ha venut?
s’organitzi i reparteixi la feina,
En un port només hi poden entrar vaixells de menys de 340 m de longitud. compra un pastís de 18 € i una safata Hi ha 105 places lliures.
Quins dels quatre creuers poden entrar en aquest port? de croissants de 21 €. Quant han costat
i que després prepari la informació els croissants més que el pastís?
65 94 1 87 1 43 5 224
per exposar-la, justificant les Hi van anar 224 persones.
20 21
seves afirmacions. 66 21 2 18 5 3
• Podia tenir qualsevol valor entre Van costar 3 € més.
333 m i 336 m.
Recursos
• Hi poden entrar el Cap Nord, el
Veloç i el Viatger.
Desenvolupament de la competència matemàtica
En aquesta pàgina es demana a l’alumnat que exerciti diferents sabers adquirits
Repàs en comú
Dividiu la classe en diversos grups. Cad grup elaborarà preguntes, o construirà
Notes Espai per
complementaris
Notes al llarg de la unitat. El treball amb dades reals de publicitat sobre creuers els per-
metrà treballar la majoria de procediments de la unitat i aplicar-los en una situa-
ció interessant.
activitats, sobre els continguts que els hagin resultat més interessants.
Els seus companys les hauran de resoldre, també en grup, i es corregiran de for- escriure-hi
ma col·lectiva.
per reforçar
Els podeu demanar també que portin fullets publicitaris semblants al que han fet
servir, i proposeu-los altres activitats diferents, per treballar de forma cooperativa.
També podeu demanar a cada grup que triï un contingut i l’expliqui, com si fossin
professors, als seus companys. Comenteu-los que a l’hora d’explicar facin servir notes
la pissarra, cartolines amb esquemes, material manipulable…
el treball dels Competències

Social i ciutadana. En aquesta làmina l’alumnat desenvolupa el coneixement de
personals
la vida quotidiana tot aprenent-ne el funcionament amb la representació d’unes
continguts de la situacions concretes.
pàgina 34 35
13
Programació
Unitats NUMERACIÓ I CÀLCUL
• Nombres de tres xifres CM: Suma i resta desenes i centenes

Nombres de
1 • La taula del 6
fins a tres xifres • N ombres ordinals
Suma desenes a nombres de dues xifres
RP: Passos per resoldre un problema

Nombres de • N ombres de quatre xifres
2
CM: Resta desenes a nombres de dues xifres
quatre i cinc • Nombres de cinc xifres Suma 11 a nombres de dues xifres
• La taula del 7 RP: Reconstruir l’enunciat
xifres
• uma de dos nombres
S CM: Suma 9 a nombres de dues xifres
3 Suma
•
•
Suma de tres nombres
Sumes amb calculadora
Resta 11 a nombres de dues xifres
RP: Completar enunciats
• La taula del 8
• estes portant-ne
R CM: Resta 9 a nombres de dues xifres
4 Resta
•
•
Restes amb calculadora
Problemes de dues operacions
Resta 21 a nombres de dues xifres
RP: Treure conclusions d’un enunciat
• La taula del 9
COOPEREM
• T aules de multiplicar CM: Multiplicació d’un nombre d’una i dues xifres per 10, 100 i 1.000
5 Multiplicació
• Multiplicacions sense portar-ne Multiplicació d’un nombre d’una xifra per desenes, per
centenes i per milers
RP: Esbrinar la dada que sobra i inventar-se una pregunta
• M ultiplicacions portant-ne CM: Multiplicació d’un nombre de tres xifres per 10, 100 i 1.000

Pràctica de la
6 multiplicació
• Problemes de dues o més operacions Multiplicació de desenes i centenes per desenes
RP: Ordenar les dades d’un problema
• R epartiments i divisió CM: El doble d’un nombre de dues xifres sense portar-ne
7 Divisió
• Divisió exacta i divisió entera El doble de nombres de dues xifres sense portar desenes
RP: Extreure dades de la resolució d’un problema
• D ivisions amb divisor d’una xifra CM: El doble de nombres de dues xifres que tenen la xifra 5

Pràctica • Divisions amb zero al quocient a les unitats
8 de la divisió • Problemes de dues o més
operacions
La meitat de desenes i la meitat de centenes
RP: Canviar una dada per obtenir una altra solució
COOPEREM
• R
esolució de problemes CM: La meitat de nombres de dues xifres i de tres xifres
9 Longitud
amb unitats de longitud (totes parells)
Suma centenes a nombres de tres xifres
RP: Triar la pregunta que es respon amb uns càlculs
• P
roblemes amb unitats CM: Resta de centenes a nombres de tres xifres
de mesura Suma de nombres com 101, 201... a nombres
apacitat
C
10 i temps
de tres xifres.
RP: Triar la pregunta perquè el problema es resolgui
amb dues operacions
• M
onedes i bitllets. CM: Suma de 99 a nombres de tres xifres

El temps Problemes amb diners
11 i els diners
Resta de 101 a nombres de tres xifres
RP: Esbrinar la qüestió intermèdia en problemes
de dues operacions
• Problemes amb elements geomètrics CM: Resta de 99 a nombres de tres xifres

Perímetre Suma i resta de desenes a nombres de tres xifres
12 i àrea
RP: Triar els càlculs correctes
COOPEREM
POSEM-HO EN MARXA
14
RELACIONS ESTADÍSTICA
ESPAI I FORMA MESURA SABER FER
I CANVI I ATZAR
• C
omparació de nombres • S
egment. • Analitzar publicitat
de tres xifres Tipus de rectes
• A proximacions • Angles • C
omparar pesos
• Comparació d’angles i longituds
• Estimació de sumes • C
oordenades • A
nalitzar dades
de caselles hoteleres
• Estimació de restes • Tipus d’angles • F

er càlculs
amb dates
• M odelització del procés de • P

olígons: elements i • Calcular preus
multiplicar sense portar-ne classificació
• Doble i triple
• M odelització del procés • C

lassificació de triangles • O
rganitzar
de multiplicar portant-ne. segons els costats un viatge
• Estimació de productes
• M odelització del procés • G

ràfics de barres de • Planificar repartiments
de càlcul de divisions dues característiques
• La prova de la divisió
• Meitat, terç i quart
• M odelització del procés • C

ircumferència • Organitzar activitats
de dividir amb divisors i cercle
d’una xifra.
• Modelització del procés de
dividir amb zero al quocient.
• C
onversió d’unitats • Prismes i piràmides • E l decímetre • Interpretar senyals
de longitud • El metre de trànsit
• El quilòmetre
• Conversió d’unitats • C
lassificació de prismes i • L itre, mig litre • Planificar enviaments
piràmides i quart de litre
• Quilo, mig quilo
i quart de quilo
• Quilo i gram
• M
odelització del procés • E l rellotge de busques • Gràfics lineals • E
sbrinar quin temps
de resolució de problemes • El rellotge digital farà a una hora
amb diners
• M
odelització del procés • P erímetre d’un polígon • C
obrir una terrassa
de càlcul de l’àrea • Àrea d’un polígon amb plaques
d’un polígon amb un quadrat unitat quadrades
• Simetria i translació
• Cossos rodons
15
Unitat 1
Nombres de
fins a tres xifres
17
Nombres de
1 fins a tres xifres
Continguts de la unitat
• Nombres de fins a tres xifres.
NOMBRES
• Nombres ordinals.
SABER
GEOMETRIA • Tipus de rectes.
• Lectura, escriptura i descomposició de

nombres de fins a tres xifres.
• Formació de nombres de fins a tres xifres
NOMBRES
d’un nombre de fins a tres xifres.
• Comparació i ordenació de nombres
de fins a tres xifres.
• Identificació i aplicació dels passos per

RESOLUCIÓ DE resoldre un problema.
SABER FER
PROBLEMES • Invenció de problemes a partir de les
dades d’un dibuix i uns càlculs.
• Construcció i memorització de la taula

OPERACIONS
del 6.
• Reconeixement i traçat de segments

GEOMETRIA
i de rectes paral·leles i secants.
TASCA FINAL • Analitzar publicitat.
• Valoració de la utilitat dels nombres

en situacions reals i quotidianes.
• Valoració del treball i de l’esforç personal
i dels companys.
utilitzant les operacions adequades.
18
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula i rúbriques LlibreMèdia
Recursos per a l’avaluació • Unitat 1: activitats i recursos.
• Avaluació inicial
MATERIAL D’AULA
de control B i A. Làmines
• Avaluació de competències. Prova 1.
• Quadern 7.
• Programa d’ampliació. Unitat 1.
Resolució de problemes. Mètode DECA.
• Fitxes d’operacions.
• Fitxes per al desenvolupament de la
intel·ligència.
Projectes interdisciplinaris
• Programa d’educació en valors.
• Programa d’educació emocional.
Proves d’avaluació externa
SUGGERIMENT DE TEMPORALITZACIÓ
Octubre Novembre Desembre
19
Propòsits
• Reconèixer situacions reals amb
1 Nombres de fins a tres xifres
nombres de dues xifres.
• Recordar els conceptes bàsics
necessaris per al desenvolupament
de la unitat.
ER
E UGgitud:s
L n re
Previsió de dificultats L Lo 8 met
5
• A
lguns alumnes es poden
A
confondre a l’hora de llegir, escriure NC
B LA d:
i descompondre nombres amb zeros STA gitu es
CO Lon metr
intermedis. Feu activitats de lectura, 7
6
d’escriptura i de descomposició
centrades en aquests casos per
DOFÍ A res
superar aquestes dificultats. DI met
BA : 78
• Recordeu també a l’alumnat d
itu
ng
el «truc» per reconèixer els Lo
signes de comparació, , i ., d:
gitu res
Lon 5 met
perquè de vegades es confonen 9
a l’hora d’escriure’ls. Feu notar
que el nombre més petit està
col·locat al vèrtex del signe.
Observem i comentem
Treball col·lectiu sobre Travessant l’oceà
la làmina Els darrers anys ha crescut l’afició per viatjar SABER FER
Llegiu la lectura o demaneu a un amb creuer.
alumne que la llegeixi. Després, Els creuers són uns vaixells immensos amb
moltes comoditats. Tenen piscines enormes, Amb el que aprenguis en aquesta
digueu-los que comentin les seves
menjadors, auditoris, cinemes, teatres… unitat, al final podràs comparar
impressions sobre el text i sobre els dades de creuers en un fullet
Avui surten del port quatre grans creuers
vaixells de la làmina: quin els sembla publicitari.
que travessaran l’oceà fins a arribar cadascun
més gros, quina mida creuen que
poden arribar a tenir els creuers...
Proposeu-los que facin les activitats 6
tots sols i després feu una posada
en comú. 506965 Unitat 1_.indd 6 4/3/16 10:10
Solucionari Altres maneres de començar

1 Lleuger: 58 m
emaneu a l’alumnat que, per grups, elabori llistes de situacions i contextos de
D
Costa Blanca: 67 m la vida quotidiana amb nombres de dues xifres. Després, feu una posada en
2 Més de 70 m: Badia i Dofí. comú i anoteu-les totes a la pissarra.
Menys de 80 m: Lleuger, Costa repareu targetes amb les xifres del 0 al 9. Ensenyeu a l’alumnat nombres de
P
Blanca i Badia. dues xifres formats amb dues d’aquestes targetes, i demaneu-los com es llegei-
3 Més longitud: Dofí. xen i quantes desenes i unitats els formen. Després, canvieu les dues targetes de
Menys longitud: Lleuger. lloc i feu-los repetir el procés. Assenyaleu la importància de la posició de les xi-
fres en un nombre.
20
UNITAT 1
CREU
ERS 4 Demaneu a l’alumnat que raoni el
1 Quants metres de longitud té el creuer Lleuger?
procés que ha seguit per ordenar
I el Costa Blanca?
Lleuger les longituds i recordeu plegats la
2 Quins creuers mesuren més de 70 metres Badia manera d’ordenar nombres de
de longitud? I menys de 80 metres? Dofí
dues xifres.
3 Quin creuer té més longitud? 58 , 67 , 78 , 95
I menys longitud?
Lleuger , Costa Blanca ,
4 Ordena els creuers de menys a més longitud. , Badia , Dofí
Explica com ho has fet.
5 ORALITAT. Utilitza les paraules desenes 5 Resposta model (R. M.). La xifra
i unitats i explica les diferències entre les
de les unitats és la mateixa en
longituds dels creuers Lleuger i Badia.
els dos nombres (8), mentre que
la xifra de les desenes és diferent.
En el creuer Badia és 7 i en el
Lleuger és 5.
QUÈ EN SÉ?
Les unitats, les desenes i les centenes Què en sé?

1 unitat 1U 1 desena 1 D 5 10 U 1 centena 1 C 5 100 U Recordeu amb l’alumnat les
C D U C D U C D U
equivalències entre els ordres d’unitats
que ja coneixien del curs passat:
1 1 0 1 0 0
centenes, desenes i unitats.
1 es llegeix u. 10 es llegeix deu. 100 es llegeix cent. Proposeu-los també altres activitats
semblants (per exemple, passar de
6 Completa a la teva llibreta: centenes a desenes, d’unitats
2 desenes 5 … unitats 3 centenes 5 … unitats a desenes i centenes…).
4 desenes 5 … unitats 5 centenes 5 … unitats 6 • 2 desenes 5 20 unitats
9 desenes 5 … unitats 8 centenes 5 … unitats
• 4 desenes 5 40 unitats
7 Quantes unitats són? Copia i completa a la teva llibreta: • 9 desenes 5 90 unitats
2Di8U 4Ci9D 5Ci5U • 30 desenes 5 300 unitats
7 • 28 U • 490 U • 505 U
7 • 35 U • 570 U • 804 U
• 64 U • 280 U • 901 U
506965 Unitat 1_.indd 7 4/3/16 10:10
Competències Notes
Comunicativa lingüística i audiovisual. A l’hora de treballar les preguntes de la
lectura, i especialment en la d’Oralitat, demaneu a l’alumnat que faci servir sem-
pre termes matemàtics per expressar-se, i comproveu que ho fa de manera cor-
recta.
Aprendre a aprendre. Feu notar a l’alumnat la importància de fixar bé els conei-
xements per poder avançar. Recordeu-los que el curs passat ja havien treballat
amb nombres de tres xifres i expliqueu-los que aquest curs començaran repas-
sant tots aquells coneixements.
21
Nombres de tres xifres
Propòsits
Per celebrar el començament del curs, a l’escola d’en Miquel fan una festa
• Llegir, escriure i descompondre
de benvinguda. Hi assisteixen 253 persones en total.
nombres de tres xifres.
El nombre 253 té tres xifres.
•R
epresentar nombres de tres xifres.
C D U
•R
econèixer el valor de cada xifra en
un nombre de tres xifres. 2 5 3
253 5 2 C 1 5 D 1 3 U
Suggeriments didàctics 253 5 200 1 50 1 3
Per explicar. Treballeu les diferents 253 es llegeix dos-cents cinquanta-tres.
formes d’expressar un nombre (amb

lletres, descomposició en ordres, Els nombres de tres xifres estan formats per centenes, desenes i unitats.
descomposició en forma de suma,
representació a l’àbac…) i dediqueu
8 Completa a la teva llibreta:
una atenció especial als casos amb
zeros intermedis, perquè solen ser els C D U 346 5 … C 1 … D 1 … U
més difícils per a l’alumnat. Demaneu
346 5 … 1 … 1 …
als alumnes que, a partir d’una
expressió donada, obtinguin les altres.
C D U …5…C1…D
Ensenyeu-los la importància que té el
lloc que ocupa cada xifra per al seu …5…1…
valor i observeu que això és una

característica molt important del nostre 9 Observa l’exemple i descompon cada nombre representat a l’àbac.
sistema de numeració.
EXEMPLE
Per reforçar. Expresseu en veu alta (o
demaneu que ho facin diversos
alumnes) el valor posicional de dues
C D U
de les xifres d’un nombre de tres
xifres. Demaneu als infants que diguin 4 C1 2 D1 3 U C D U C D U C D U
o escriguin tots els nombres de tres 4 0 012 013
xifres que compleixen aquesta
condició.
10 Vés a http://tinyurl.com/o6tgk5z i repassa.
Solucionari 8
8 • 346 5 3 C 1 4 D 1 6 U 5
5 300 1 40 1 6 506965 Unitat 1_.indd 8 4/3/16 10:10
• 580 5 5 C 1 8 D 5 500 1 80
Altres activitats
9 • 7 C 1 4 D 5 700 1 40
• 5 C 1 6 U 5 500 1 6 Ensenyeu tres daus: un de verd, un de vermell i un de blau. Expliqueu que el
dau verd indica les centenes; el dau vermell, les desenes, i el dau blau, les uni-
• 9 C 1 7 D 1 5 U 5
tats. Cada alumne, per torns, tirarà els tres daus i dirà quantes centenes, dese-
5 900 1 70 1 5
nes i unitats ha tret. Els seus companys escriuran el nombre corresponent en
11 • Amb vermell: 798, 578.
el quadern, amb xifres o lletres, i la seva descomposició.
• Amb blau: 381, 680.
Indiqueu a un alumne que pensi un nombre de tres xifres i digui als altres els va-
• Amb groc: 846, 812. lors posicionals de totes les xifres (ordenats o desordenats). Els seus companys
han d’escriure en el quaderrn de quin nombre es tracta.
emaneu als alumnes que retallin titulars de diaris, o dades en revistes i catàlegs,
D
amb nombres de tres xifres (o busqueu-los vosaltres). Formeu grups de quatre o
cinc alumnes i doneu deu retalls a cada grup. Cada alumne triarà cinc nombres
dels retalls sense que els seus companys sàpiguen quins són i escriurà, en un
full, com es llegeixen (o es descomponen) els cinc nombres, abans de tornar els
22
1
UNITAT 1
11 Copia els nombres a la teva llibreta i encercla: Pregunteu a l’alumnat quin

846 798 nombre de tres xifres s’hauria
El valor en unitats de la seva xifra 8 és igual a 8.
381 680 d’escriure al requadre perquè
El valor en unitats de la seva xifra 8 és igual a 80.
578 812 estigués encerclat amb els tres
El valor en unitats de la seva xifra 8 és igual a 800. colors (888).
12 Observa els nombres i completa a la teva llibreta: 12 • Quatre-cents vuitanta-cinc
Escriu com es llegeixen

• Set-cents setanta
Escriu amb xifres
• Sis-cents quinze
Dos-cents setanta-dos.
770 • Vuit-cents sis
485 615 Cinc-cents noranta-set.
Set-cents setze. • Cinc-cents noranta-cinc
595 Vuit-cents cinquanta. • Nou-cents vint-i-nou
806 929
Nou-cents quaranta-vuit. • 272
• 597
Problemes
• 716
13 Llegeix i resol:
• 850
Un grup d’amics ha anat a l’estació d’autobusos.
L’Anna ha d’agafar l’autobús set-cents cinquanta.
ver
d • 948
En Biel agafa l’autobús sis-cents nou. La Victòria 916 13 • Anna: autobús vermell.
puja a l’autobús nou-cents setze. En Marc
espera l’autobús vuit-cents dinou. iel: autobús taronja.
B
Victòria: autobús verd.
Marc: autobús blau.
vermell blau 513 609
750 819 groc taronja • A
utobús groc, 513.
Cinc-cents tretze.
De quin color és l’autobús que agafa cada amic?
Quin número té l’altre autobús que hi ha a l’estació? Escriu com es llegeix. Càlcul mental
VALORS. Parleu entre tots sobre si agafeu el transport públic o no i per què.
• 90 • 120 • 700
CÀLCUL MENTAL 90 120 800
Suma desenes i centenes
90 130 900
20 1 70 40 1 80 400 1 300
70 1 60 5 130 300 1 600 5 900
50 1 40 50 1 70 600 1 200 Notes
60 1 30 70 1 60 500 1 400
506965 Unitat 1_.indd 9 4/3/16 10:10
retalls a la pila. A continuació, mostrarà els cinc nombres que ha escrit i els seus
companys hauran de trobar a la pila els retalls on hi figuren.
Competències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Amb l'exercici 13 es fomenta
la capacitat de triar en una situació propera per a l’alumnat, com ara saber quin
autobús cal agafar per arribar a un lloc determinat.
Social i ciutadana. A partir del debat que sorgeix amb el punt Valors es fomen-
ta la consciència per l’entorn. Conduïu el diàleg sobre la importància dels trans-
ports públics, sobre la seva utilitat i sobre la contaminació en les ciutats.
igital. A l’apartat Clica l’alumnat pot posar en pràctica els coneixements adqui-
D
rits tot emprant un dispositiu digital.
23
Comparació de nombres de tres xifres
Propòsits
Observa com comparem nombres de tres xifres.
• Llegir i escriure nombres de tres
Qui mesura més: en Carles o en Juli?
xifres.
Compara les centenes.
•D
escompondre nombres de
C D U
tres xifres en els diferents ordres
d’unitats. 2 0 1 2.1
1 6 5 201 . 165 Mesura més en Carles.

•C
omparar nombres de tres xifres. CARLES
201 cm
Qui mesura menys: la Sílvia o la Sara?
Suggeriments didàctics Com que les centenes són iguals, compara les desenes.
Per començar. Pregunteu a l’alumnat C D U

quin és el nombre posterior a 99. 151
JULI 1 3 4
IA 165 cm 3,5
Per explicar. Treballeu les diferents SÍLV
134
cm ROGER 1 5 4 134 , 154 Mesura menys la Sílvia.
maneres d’expressar i de 158 cm
descompondre els nombres de tres Qui mesura menys: la Sara o en Roger?

xifres, mostrant les diferències A Com que les centenes i les desenes són iguals, compara
SAR
i semblances entre les unes i les 154
cm les unitats.
altres. Comenteu que, per comparar 151
C D U
nombres de tres xifres, han de 555
1 5 4
començar primer per comparar les 4,8
centenes; si són iguals, les desenes… 1 5 8
154 , 158 Mesura menys la Sara.
Feu veure que un nombre amb menys
xifres que un altre sempre és el més Per comparar nombres de tres xifres, es comparen les centenes; si són iguals,
petit dels dos. es comparen les desenes i, si també són iguals, es comparen les unitats.
Per reforçar. Proposeu a l’alumnat
que ordeni grups de nombres de tres
14 Compara cada parella de nombres. Utilitza el signe , o ..
xifres. Assenyaleu la importància de
seguir un procés ordenat: trobar el 234 i 765 578 i 687 519 i 530 126 i 120
nombre més gran, després el més 490 i 309 349 i 320 678 i 687 375 i 379
gran dels nombres del grup restant,
i així successivament. 15 Escriu quatre nombres en cada cas.
Més grans que 850. Més petits que 390. Més grans que 719 i més petits que 800.
Solucionari
10
14 • 234 , 765
• 578 , 687 506965 Unitat 1_.indd 10 4/3/16 10:10
• 519 , 530
• 126 . 120 Altres activitats
• 490 . 309
scriviu nombres a la pissarra, principalment amb zeros en diferents posicions,
E
• 349 . 320 i demaneu als alumnes que indiquin el valor en unitats de cada xifra.
• 678 , 687 Un alumne escriurà a la pissarra un nombre de tres xifres. Després, demanarà a
• 375 , 379 un company o una companya que en digui el nombre anterior o posterior. Si ho
15 R. M. fa bé, sortirà a la pissarra a escriure un altre nombre i repetirà el procés.
• 851, 890, 892, 900 emaneu a cada infant que escrigui en un paper un nombre de tres xifres. Per
D
• 380, 357, 100, 3 torns, aniran sortint a la pissarra i es col·locaran de manera que els nombres que-
din ordenats de més petit a més gran.
• 723, 740, 768, 799
Activitats prèvies
Repasseu amb els alumnes les taules que ja coneixen, especialment aquells pro-
ductes amb factor 6.
24
La taula del 6 1 UNITAT 1
Propòsits
Els 4 amics d’un esplai s’han comprat
samarretes de 6 colors diferents. Quantes
samarretes han comprat entre tots? de sumes de sumands iguals.
• Memoritzar la taula del 6.
6 1 6 1 6 1 6 5 24
•A
plicar la taula del 6 per resoldre
Entre tots han comprat 24 samarretes.
Seqüència didàctica
16 Algunes multiplicacions ja les saps perquè saps la inversa. Completa a la teva llibreta: 1. Calcular amb una multiplicació el
■ 6 3 2 5 2 3 6 5 12 ■ 6335…5… nombre d’elements que hi ha en
■ 6345…5… ■ 6355…5… ■ 6 3 10 5 … 5 … un enunciat.
Consulta la taula i completa: 2. Treballar la taula del 6.
6365… 6375… 6385… 6395… 3. Calcular multiplicacions sense
portar-ne.
17 Quantes flors hi ha en total? Compta i completa en el teu quadern: 4. Aplicar la multiplicació per resoldre
problemes a partir d’un dibuix.
5. Resoldre problemes utilitzant la
multiplicació.
■ …3…5… ■ …3…5… Previsió de dificultats

• La memorització de les taules
Problemes continua sent la principal dificultat
dels alumnes. Treballeu aquest
18 Resol els problemes següents:
aspecte mitjançant la realització
■ En Pere té 6 capses amb 4 llapis a cadascuna. Quants llapis té en Pere?
de nombroses activitats lúdiques.
■ La Judit va a la font per poder omplir 6 garrafes d’aigua. A cada garrafa hi caben 6 litres.
Quants litres d’aigua tindrà quan acabi d’omplir les garrafes?
■ Al menjador de l’escola han comprat 8 paquets de 6 iogurts cada un. Quants iogurts han
Més recursos
comprat en total? • Taula del 6. Al final del llibre.
■ Un grup de 10 amics han anat a la muntanya a buscar bolets. Cadascú cull 6 bolets.
Quans bolets han collit en total?
Solucionari
11
16 • 3 3 6 5 18
• 4 3 6 5 24
506965 Unitat 1_.indd 11 4/3/16 10:10
• 5 3 6 5 30
• 10 3 6 5 60
Presentació de contingut
• 36, 42, 48, 54
reballeu en comú el quadre teòric. Mostreu una vegada més la relació entre la
T 17 • 6 3 2 5 12
suma i la multiplicació i comenteu-ne la utilitat per resoldre situacions reals. • 6 3 5 5 30
Construïu la taula del 6 a la pissarra, partint de les sumes repetides i construint la 18 • 6 3 4 5 24
sèrie des del 0 fins al 60, sumant-ne 6 cada vegada.
• 6 3 6 5 36
També podeu donar-los elements del sobre del material per tal que l’alumnat faci • 8 3 6 5 48
grups de 6 i escrigui la multiplicació associada.
• 10 3 6 5 60
Competències
Autonomia i iniciativa personal. Amb la resolució d’aquests problemes l’alum-
nat aprèn a escollir quina és l’operació adequada per treballar la resolució de l’e-
nunciat i calcular-la.
25
Nombres ordinals
Propòsits
• Llegir i escriure els nombres ordinals Diverses escoles han organitzat una cursa. 1r Primer
Observa en quin ordre han arribat els
fins al trenta-novè. 2n Segon
20 primers alumnes classificats. 3r Tercer
•D
iferenciar els nombres ordinals 4t Quart
dels cardinals. 5è Cinquè
6è Sisè
• Identificar el lloc d’un element en 7è Setè
un conjunt ordenat. 8è Vuitè
A
9è Novè
T
ME
10è Desè
Suggeriments didàctics 11è Onzè
12è Dotzè
Per començar. Recordeu amb 13è Tretzè
l’alumnat els ordinals fins al desè. 14è Catorzè
Practiqueu diverses activitats de 15è Quinzè
16è Setzè
lectura i d’escriptura. 17è Dissetè
Per explicar. Marqueu la diferència 18è Divuitè
entre nombres cardinals, que 19è Dinovè
20è Vintè
expressen quantitat, i ordinals,
que indiquen ordre.
Els nombres ordinals indiquen l’ordre o la posició.
Assenyaleu les dues formes d’escriure
els nombres ordinals, amb xifres i amb
lletres, i deixeu clara la importància
19 Fixa’t en el quadre i escriu a la teva llibreta
d’anomenar-los correctament. Feu un català • castellà • anglès
com es llegeix cada nombre ordinal.
èmfasi especial en els casos en què primer • primero • first
4t 10è 14è 18è segon • segundo • second
els alumnes solen tenir més dificultats.
acb
6è 11è 15è 19è tercer • tercero • third
Per reforçar. Prepareu targetes
8è 12è 17è 20è
amb els ordinals fins al trenta-novè
(la meitat escrits amb nombres, i l’altra 20 Llegeix i respon a la teva llibreta:
meitat, amb lletres). Aixequeu-ne una, La Sílvia viu al pis tretzè.
i feu que un alumne surti a la pissarra La seva amiga Clara viu tres pisos més amunt,
per escriure el nombre de l’altra i el seu amic Raül, dos pisos més avall.
A quin pis viu la Clara? A quin viu en Raül?
manera.
Clara … Raül …
Solucionari
12
19 • Quart
• Sisè 506965 Unitat 1_.indd 12 4/3/16 10:10
• Vuitè
• Desè Altres activitats
• Onzè Escriviu a la pissarra un nombre ordinal (amb lletres o amb xifres). Un alumne sor-
• Dotzè tirà a escriure’l de l’altra manera possible. Aquest alumne escriurà un altre nom-
• Catorzè bre, de la manera que prefereixi, i assenyalarà un company o una companya, que
• Quinzè sortirà a escriure’l de l’altra manera. El procés es repetirà successivament i la
• Dissetè classe anirà revisant la correcció de les diferents escriptures.
• Divuitè Si ho considereu necessari, podeu ampliar el camp dels ordinals i comentar-ne la

formació més enllà del trenta-novè, mostrant l’ús del quarantè (40è), cinquantè
• Dinovè
(50è), seixantè (60è), etc.
• Vintè
omenteu amb l’alumnat situacions en què s’utilitza una llista de persones (alum-
C
20 Clara: 16è; setzè. Raül: 11è; onzè.
nes d’una classe, participants en un campament, etc.). Expliqueu-los que, en
aquests casos, les persones se solen ordenar per ordre alfabètic del primer
cognom. Escriviu a la pissarra o dicteu diversos cognoms, i demaneu-los que,
per grups, els ordenin. Després pregunteu, de forma col·lectiva, quin cognom
26
UNITAT 1
1
21 Observa la cua de cotxes que hi ha per entrar a l’aparcament i respon: 21 • Abans han passat 5 cotxes.
• C
otxe blau: tercer.
I D C Cotxe verd: segon.
J H G F E
B • C
otxe taronja: novè.
Cotxe blanc: desè.
El cotxe rosa (F) entrarà a l’aparcament en sisè lloc.
Quants cotxes han passat abans que el cotxe rosa (F)? 22 • Vint-i-tresè
A
En quina posició entrarà a l’aparcament el cotxe blau (C)? • Vint-i-sisè
I el cotxe que va davant seu?
• Vint-i-vuitè
En quina posició entrarà el cotxe carbassa (I)?
I el cotxe que hi ha just darrere seu? • Vint-i-novè
• Trenta-quatrè
22 Llegeix i escriu com es llegeix cada nombre ordinal.
• Trenta-cinquè
23è 34è
PARA ATENCIÓ
• Trenta-setè
20è Vintè 30è Trentè 26è 35è
• Trenta-vuitè
21è Vint-i-unè 31è Trenta-unè 28è 37è
22è Vint-i-dosè 32è Trenta-dosè 23 • Van donar 12 premis.
29è 38è
• Van repartir 350 euros.
Problemes • V
a quedar en segon o tercer
23 Fixa’t en el cartell i resol: CONCURS lloc.
DE • V
an quedar en quart, cinquè,
Quants premis van donar en el concurs de contes?
CONTES
Quants diners van repartir en total en premis? sisè i setè lloc.
1 premi de 120 €
La Maria va rebre un premi de 50 €. En quin lloc va quedar? 2 premis de 50 € • V
an quedar en vuitè, novè,
En quins llocs van quedar les quatre persones que 4 premis de 20 € desè, onzè i dotzè lloc.
van rebre un premi de 20 €? 5 premis de 10 €
En quins llocs van quedar les cinc persones Càlcul mental
que van rebre un premi de 10 €?
• 20 • 20 • 400
CÀLCUL MENTAL 20 60 400
50 50 200
Resta desenes i centenes
30 30 300
40 2 20 70 2 50 600 2 200
70 2 20 5 50 50 2 30 80 2 20 800 2 300 5 500 800 2 400
60 2 10 80 2 30 700 2 500 Notes
70 2 40 90 2 60 900 2 600
13
506965 Unitat 1_.indd 13 4/3/16 10:10
ocupa un lloc determinat en la llista (Quin cognom té la quarta persona de la llis-

ta?) o demaneu-los que diguin quin lloc ocupa un cognom (En quin lloc de la
llista hi ha el cognom Garcia?).
Competències
Comunicativa lingüística i audiovisual. L’activitat abc presenta els conceptes
clau de la làmina en tres idiomes diferents per tal que l’alumnat sigui capaç d’ex-
pressar-hi els coneixements que va adquirint.
Autonomia i iniciativa personal. Amb la realització d’aquesta activitat l’alumnat
aprèn a afrontar problemes, trobar-los solucions i dur-les a la pràctica. L’èxit en
la tasca que se li planteja l’ajudarà a adquirir confiança i autoestima.
27
Segment. Tipus de rectes
Propòsits
• Reconèixer segments. Una recta no té principi ni fi.
segment
La part de recta compresa entre
A B
• Diferenciar i traçar rectes secants els punts A i B és un segment.
extrems
i paral·leles. Els punts A i B són els extrems del segment.
Observa com poden ser dues rectes.

Suggeriments didàctics
Aquestes rectes no es tallen. Aquestes rectes es tallen
Per explicar. Traceu una recta a la No tenen punts en comú. en un punt.
pissarra. Assenyaleu que la podríem Són rectes paral·leles. Són rectes secants.
allargar més i més indefinidament.
Comenteu amb l’alumnat que una
recta no té principi ni final, tot i que la
representem de forma limitada.
Deixeu clara la diferència entre recta i
segment. Remarqueu que un segment ■ Un segment és la part de recta compresa entre dos punts.
és una part limitada d’una recta, amb ■ Les rectes paral·leles no es tallen.
principi i final, mentre que la recta no ■ Les rectes secants es tallen en un punt.
els té.
Comenteu que dues rectes en un
24 Quants segments formen cada figura? Compta i escriu a la teva llibreta:
pla només poden ser paral·leles
o secants. En realitzar l’activitat 26,
feu especial atenció en el fet que cal
prolongar les rectes en alguns casos
per poder determinar si són paral·leles
o secants.
Per reforçar. Dibuixeu a la pissarra 25 Observa les rectes i escriu si són paral·leles o secants.
(o doneu un full de paper) diferents ■ La recta vermella i la verda.
vermella verda
parelles de rectes i demaneu a ■ La recta groga i la blava.
l’alumnat que a primera vista digui si blava groga
■ La recta vermella i la blava.
són paral·leles o secants.
lila ■ La recta lila i la groga.
■ La recta blava i la lila.
Solucionari ■ La recta lila i la vermella.
24 • Blau: 10 segments.
14
• Groc: 14 segments.
• Verd: 15 segments. 506965 Unitat 1_.indd 14 4/3/16 10:10
25 • Secants
• Secants Altres activitats
• Paral·leles
Demaneu a l’alumnat que busqui rectes paral·leles i secants en els objectes de
• Secants
l’aula. Per exemple: els costats no contigus de la taula, els costats contigus d’una
• Paral·leles finestra...
• Paral·leles Presenteu a l’alumnat diferents dibuixos formats per rectes de colors i demaneu-
26 Resposta lliure (R. Ll.). los que hi indiquin diverses parelles de rectes que siguin paral·leles o secants. Po-
Comproveu que les rectes deu utilitzar l’exercici 25 d’inspiració. A continuació, proposeu que, per parelles,
traçades pels alumnes un dibuixi les rectes i l’altre company digui quines són. Poseu en comú les dificul-
coincideixen amb les condicions tats que sorgeixin i trobeu les solucions conjuntament.
demanades en cada cas.
28
UNITAT 1
1
26 Llegeix i traça a la teva llibreta: 27 • Secants

• Paral·leles
FES-HO AIXÍ
• Secants
Com traçar rectes paral·leles Com traçar rectes secants
• Secants
Repassa les dues vores llargues Traça una recta, gira una mica el regle
d’un regle sense que es mogui. i dibuixa una altra recta que talli la primera.
28 Carrer Llum i carrer Flor. / Carrer
Lluna o carrer Sol. / Carrer Lluna
i carrer Sol. / Carrer Sol, carrer
Llum, carrer Pau i carrer Flor.
■ Dues rectes paral·leles. ■ Dues rectes secants. Càlcul mental

Tres rectes paral·leles. Tres rectes secants que passin per un punt.
• 8
4 • 79 • 109 • 112
■ ■
27 Calca les rectes, allarga-les i escriu si són paral·leles 72 94 124 155

o secants. 88 91 116 174
català • castellà • anglès
vermella blava
■ La recta vermella i la groga.
paral·lela • paralela • parallel
Notes
acb
■ La recta verda i la groga.
secant • secante • secant
verda
■ La recta vermella i la blava.
groga ■ La recta verda i la blava.
Problemes
28 Observa el plànol i escriu a la teva llibreta:
■ Els carrers paral·lels al carrer Pau.
Flor
Carrer Un carrer secant al carrer Llum.

Carrer Llum
Lluna
Carrer Pau
■ Els carrers secants al carrer Flor.

Sol
Carrer Els carrers secants al carrer Lluna.
Carrer
CÀLCUL MENTAL
Suma desenes a nombres de dues xifres
24 1 60 49 1 30 29 1 80 52 1 60
26 1 70 5 96 47 1 80 5 127
32 1 40 54 1 40 34 1 90 75 1 80
68 1 20 71 1 20 46 1 70 84 1 90
15
506965 Unitat 1_.indd 15 4/3/16 10:10
Competències
Artística i cultural. Comenteu amb l’alumnat la importància de les rectes a l’ho-
ra de representar la realitat i la seva presència en nombroses representacions ar-
tístiques (temes com la perspectiva, il·lusions òptiques... poden ser també
interessants). Demaneu-los que realitzin dibuixos lliures utilitzant diversos tipus
de rectes i, després, comenteu-ne alguns assenyalant-hi els diferents tipus de
rectes que hi veuen.
clau de la làmina en tres idiomes diferents per tal que l’alumnat sigui capaç d’ex-
Autonomia i iniciativa personal. En acabar l’activitat 28, pregunteu als alumnes
com s’han sentit en realitzar-la i conduïu la conversa cap a la importància d’ad-
quirir els coneixements pas a pas per tal d’anar agafant confiança en un mateix
a l’hora de posar-los a la pràctica.
29
Propòsits Passos per resoldre un problema
• Presentar les quatre fases
de resolució d’un problema
Ara resoldrem el problema seguint els quatre passos.
i aplicar-les en diferents casos.
Dissabte van anar a veure una pel·lícula 640 persones.
• Inventar problemes a partir d’un Avui diumenge hi han anat 95 persones menys.
dibuix que es resolguin amb uns Quantes persones han anat avui a veure la pel·lícula?
càlculs determinats.
1r Comprèn.
Dades Dissabte van veure la pel·lícula 640 persones.
Suggeriments didàctics Diumenge l’han vista 95 persones menys.
Per començar. Feu èmfasi en la Pregunta Quantes persones han anat avui a veure
la pel·lícula?
importància de totes les fases del
procés. Això ajudarà l’alumnat a no 2n Pensa què cal fer.
resoldre els problemes de manera Com que diumenge hi han anat 95 persones menys,
«automàtica», sinó adonant-se de cal restar 95 a les persones que hi van anar dissabte.
què els pregunten, quines dades 3r Calcula.
tenen, què han de fer… 640
Expliqueu la importància d’escriure la 2 95
solució completa i de comprovar-ne 545 Solució: Avui hi han anat 545 persones.
la resolució. Per fer la comprovació,
4t Comprova.
poden repassar el procés complet
Revisa bé tot el que has fet.
i analitzar la coherència de la dada
numèrica de la solució amb les dades
de l’enunciat i el problema plantejat.
Per reforçar. Al llarg de tot el curs, Llegeix atentament cada problema i resol-los seguint els quatre passos.
treballeu la resolució ordenada de 29 En un joc d’ordinador, en Joan va aconseguir 125 punts.

problemes, preguntant als alumnes La seva germana va aconseguir 74 punts més que ell.
Quants punts va aconseguir la seva germana?
què estan fent en cada moment
i en quin pas es troben. 30 A la biblioteca hi havia 250 llibres.
S’han deixat en préstec 59 llibres.
Quants llibres queden a la biblioteca?
Solucionari 31 La Paula tenia a la seva granja 38 conills.
29 125 1 74 5 199 Després, va comprar 90 gallines més que conills.
Quantes gallines té la Paula a la granja?
La seva germana va aconseguir
199 punts. 16
30 250 2 59 5 191
506965 Unitat 1_.indd 16 4/3/16 10:10
Hi queden 191 llibres.
31 38 1 90 5 128
Altres activitats
Hi té 128 gallines.
32 S’ha de restar. Proposeu als alumnes problemes similars als plantejats per repassar els principals
37 2 25 5 12 tipus de problemes vistos en els cursos anteriors: problemes de suma, problemes
de resta, té més/menys que…, quants més/menys que…?
Va fer 12 cistelles més.
lantegeu a l’alumnat el mateix problema unes quantes vegades canviant-ne
P
33 S’ha de sumar.
únicament una o diverses dades. Demaneu-los que diguin en què afecta aques-
45 1 19 5 64
ta variació el procés de resolució. Assenyaleu que afectarà únicament la fase de
Han inflat 64 globus. càlcul.
34 S’ha de multiplicar.
4 3 10 5 40
Ha preparat 40 panets.
35 S’ha de restar.
92 2 47 5 45
Li falten 45 pàgines.
30
UNITAT 1
1
Quina operació cal fer per resoldre cada problema? 36 You multilpy. John bought
Escriu-la a la teva llibreta i, després, resol-la. 56 paintings.
32 En Manel ahir va fer 25 cistelles, mentre que 7 3 8 5 56
el seu amic Pau en va fer 37. Quantes cistelles
va fer en Pau més que en Manel?
Ha comprat 56 pintures.
33 A la festa d’aniversari de la Sara han inflat

Inventa’t els teus
45 globus vermells i 19 de blaus.
Quants globus han inflat per a la festa? problemes
Comenteu amb els alumnes els
34 La Susanna, la fornera, ha preparat 10 safates de articles que hi ha en el dibuix i el preu
4 panets cadascuna. Quants panets ha preparat?
de cadascun. Expliqueu que aquests
35 En Pere ha d’escriure un informe de 92 pàgines. preus són les dades que hauran de
Ja n’ha escrit 47. Quantes pàgines li falten? fer servir a l’hora d’inventar-se els
problemes i que hauran de resoldre
36 En anglès
amb els càlculs de baix.
John has bought 7 boxes of paints. Each box
contains 8 coloured paints. How many coloured • 900 1 75 5 975
acb
paints has John bought?
R. M. El mes passat la Maria va
comprar una moto, que li va costar
900 €, i una càmera, que li va costar
INVENTA’T ELS TEUS PROBLEMES
75 €. Quant va pagar pels dos
EXPRESSIÓ ESCRITA. Fixa’t en el dibuix i escriu un problema que es resolgui
fent servir cada càlcul. Després, resol-lo.
articles?
• 248 2 75 5 173
R. M. La Laura ha comprat una
75 € càmera de fotos per 75 € i una
bicicleta per 248 €. Quants diners
més ha pagat per la bicicleta que
248 €
528 € 900 € per la càmera?
• 528 2 75 5 453
R. M. En Teo ha regalat als seus
900 1 75 5 975 528 2 75 5 453 pares un televisor i una càmera de
fotos. El televisor valia 528 €, i la
248 2 75 5 173 248 1 75 1 528 5 851 càmera, 75 €. Quants diners més ha
gastat en Teo en el televisor que en
la càmera?
17
• 248 1 75 1 528 5 851
506965 Unitat 1_.indd 17 4/3/16 10:10
R. M. L’any passat, en Miquel va
comprar una bicicleta, una càmera
de fotos i un televisor. La bicicleta
Competències
valia 248 €; la càmera, 75 €, i el
Aprendre a aprendre. En aquesta làmina es fomenta la planificació dels passos televisor, 528 €. Quant va pagar en
a seguir en la resolució de problemes. total?
Comunicativa lingüística i audiovisual. L’activitat 36 abc presenta els concep-
tes clau de la làmina en anglès per tal que els alumnes siguin capaços d’expres-
sar-hi els coneixements que van adquirint.
Les activitats d’invenció de problemes són un context molt adequat per desen-
volupar aquesta competència. Indiqueu a l’alumnat que ha de planificar què
farà, anotar les dades que ha d’incloure en el problema, pensar possibles pre-
guntes, comprovar si es responen amb aquest càlcul, escriure el problema i
comunicar-lo adequadament als seus companys. Animeu-los a ser creatius, a
ser precisos amb el vocabulari i a esforçar-s’hi tant com puguin.
31
ACTIVITATS
Propòsits 37 Descompon cada nombre. 43 Escriu com es llegeix cada nombre.

• Repassar els continguts bàsics 295 499 629 801
EXEMPLE
de la unitat. 148 5 1 C 1 4 D 1 8 U 5 340 570 780 950
5 100 1 40 1 8
44 Escriu amb xifres:
Activitats 148 328 576 792
Tres-cents cinquanta-nou.
37 • 328 5 3 C 1 2 D 1 8 U 5 207 460 609 850
Cinc-cents vuitanta-dos.
5 300 1 20 1 8 38 VOCABULARI. Explica com trobes el Vuit-cents vuit.
• 5
76 5 5 C 1 7 D 1 6 U 5 valor d’una xifra en un nombre segons Nou-cents vint.
5 500 1 70 1 6 la posició que ocupa.
45 Ordena cada grup de nombres.
• 7
92 5 7 C 1 9 D 1 2 U 5 39 Escriu el valor en unitats de la xifra en
De més petit a més gran:
5 700 1 90 1 2 vermell de cada nombre.
345, 456, 289 i 190
• 207 5 2 C 1 7 U 5 200 1 7 EXEMPLE 459 4 C 5 400 U
618, 861, 189 i 980
• 460 5 4 C 1 6 D 5 400 1 60 289 476 618 812
De més gran a més petit:
• 609 5 6 C 1 9 U 5 600 1 9 360 529 753 974
516, 816, 618 i 880
• 850 5 8 C 1 5 D 5 800 1 5 40 En cada cas, escriu quatre nombres 489, 798, 789 i 894
38 R. M. Es mira el lloc que ocupa de tres xifres.
46 Escriu amb lletres o amb xifres.
i s’afegeix a aquella xifra el La seva xifra de les desenes val 50 U.
nombre de zeros corresponent La seva xifra de les desenes val 20 U. 13è 18è 24è 31è
a aquell ordre. La seva xifra de les centenes val 200 U. Dotzè. Vint-i-cinquè.
39 • 80 U • 6 U • 600 U La seva xifra de les centenes val 500 U. Quinzè. Trenta-tresè.
• 800 U • 300 U • 500 U 47 Calca els punts i dibuixa:

41 Escriu el nombre anterior i el posterior
• 50 U • 70 U a cada nombre.
A
40 R. M. C
340 409 590 619
• 351, 259, 754, 950 B D
739 880 979 990
• 820, 721, 429, 828 ■ El segment d’extrems A i C.
42 Escriu:
• 204, 295, 236, 270 ■ El segment d’extrems B i D.
• 500, 517, 580, 509 Els nombres Els nombres ■ La recta que passa pels punts A i B.
compresos entre més grans que
41 • 339 2 341 • 738 2 740 369 i 384. 778 i més ■ La recta que passa pels punts C i D.
petits que 783.
• 408 2 410 • 879 2 881 Com són les dues rectes que has
dibuixat?
• 589 2 591 • 978 2 980
• 618 2 620 • 989 2 991 18
42 • 370, 371, 372, 373, 374, 375,

376, 377, 378, 379, 380, 381,
506965 Unitat 1_.indd 18 4/3/16 10:10
382, 383
• 7
79, 780, 781, 782, 783, 784, Intel·ligències múltiples
785, 786, 787, 788, 789, 790, Secrets «capicues»
791, 792
Objectius: Intel·ligència lingüística / Intel·ligència logicomatemàtica / Intel·ligè-
43 • Dos-cents noranta-cinc ncia interpersonal.
• uatre-cents noranta-nou
Q Descripció: proposeu que, en parelles, resolguin els problemes següents:
• Sis-cents vint-i-nou 1. Sabeu què significa la paraula capicua? Resposta: la paraula capicua és refe-
• Vuit-cents u reix a qualsevol nombre que es llegeix igual del dret que de l’inrevés, de dreta
• Tres-cents quaranta que d’esquerra o d’esquerra que de dreta. I el seu origen és català: cap i cua.
• Cinc-cents setanta 2. Escriviu el nombre 102 i, gireu-lo. En sumar-los, quin resultat dóna? Resposta:
• Set-cents vuitanta 102 1 2015 303, capicua!
• Nou-cents cinquanta 3. Finalment, penseu en el nom d’un nen o d’una nena que es llegeixi igual del
44 • 359
dret que de l’inrevés. Resposta: Anna, Pep…
• 8 08
• 582 • 920
32
1 UNITAT 1
45 • 190, 289, 345, 456

Problemes
• 1 89, 618, 861, 980
48 Llegeix i respon: 49 Llegeix i respon: • 880, 816, 618, 516
En una escola venen paperets de colors En una prova d’atletisme • 894, 798, 789, 489
i sortegen diferents premis. han participat 20 persones.
46 • Tretzè
L’Enric ha arribat l’últim i la seva
vermell Números des de l’1 fins al 100. germana Sara, vuit llocs abans. En quina • Dissetè
posició ha arribat cadascú? Escriu-la • Divuitè
groc Números des de l’1 fins al 150
amb xifres i amb lletres.
verd Números des de l’1 fins al 200.
• Vint-i-quatrè
blau Números des de l’1 fins al 250.
50 Calca les lletres i repassa en cadascuna: • Trenta-unè
Dues rectes paral·leles. • 12è • 25è
Els paperets vermells i grocs poden Dues rectes secants. • 15è • 33è
tenir el 145? I el 155? 47 Rectes paral·leles.
La Mar ha comprat tres paperets verds 48 • 145: els grocs.
i tres de blaus amb els mateixos
números que els verds. Poden ser els
155: cap.
números més petits que el 200? Escriu • S
í. R. M. Per exemple: 153,
tres números possibles. 90, 3.
49 L’Enric, el vintè (20è); la Sara,
51 POSA’T A PROVA. Pensa i resol:
la dotzena (12a).
En Teo ha fet un mural sobre animals i hi ha escrit el pes i l’alçada.
50 R.G.
51 • Nou-cents noranta
Quatre-cents noranta
Tres-cents quinze
Cent quaranta-cinc
• 136 , 150 , 280 , 530
52 Els nombres que busquem
990 kg 530 cm 490 kg 150 cm 315 kg 136 cm 145 kg 280 cm
comencen per 5, perquè és la
Escriu amb lletres el pes de cada animal. xifra de les centenes. Per ser
Ordena de més petita a més gran les alçades dels animals. capicues, també han d’acabar
en 5 (xifra de les unitats). La xifra
52 En Daniel ha escrit tots els nombres capicues de tres xifres que tenen un 5 a la xifra
central, la de les desenes, pot
de les centenes. Quants nombres capicues ha escrit en Daniel? Escriu-los tu. ser qualsevol. Els nombres són
505, 515, 525, 535, 545, 555,
19 565, 575, 585 i 595.
506965 Unitat 1_.indd 19

Notes
4/3/16 10:10
Words do!
Objectius: Intel·ligència lingüística / Intel·ligència interpersonal
Descripció:
• Material: cronòmetre.
• Desenvolupament: el joc consisteix a descobrir paraules de tres a cinc lletres
en 30 segons. Formeu dos grups i expliqueu les normes del joc:
– Cada grup té dret a cinc jugades.
– S’aconsegueix 1 punt per paraula dintre del temps.
– S’aconsegueixen 5 punts extres per cada palíndrom.
– Es perd 1 punt per cada paraula incorrecta.
Quan s’acabi el temps, cada grup ha d’escriure les seves paraules a la pis-
sarra. Aquest joc es pot plantejar igualment en altres idiomes. Entre tots dos
grups cal revisar que s’hagin fet les paraules correctament. Guanya qui té més
punts.
33
SABER FER
Propòsits Analitzar publicitat

• D
esenvolupar la competència La Sara i la seva família volen fer un viatge amb creuer.
matemàtica resolent problemes A l’agència de viatges han aconseguit un fullet amb diverses ofertes.
reals. La Sara llegeix les dades més importants d’alguns vaixells.
• Repassar continguts clau. Cap Nord Veloç

Longitud: 333 metres. Longitud: 320 metres.
Places del menjador: 626 persones. Places del menjador: 540 persones.
Solucionari Places del cinema: 762 persones. Places del cinema: 653 persones.
53 • Cap Nord: 333 5 3 C 1 3 D 1 Places de l’auditori: 346 persones. Places de l’auditori: 371 persones.
1 3 U 5 300 1 30 1 3
Tres-cents trenta-tres.
• D
elta: 345 5 3 C 1 4 D 1 5 U
5 300 1 40 1 5
Tres-cents quaranta-cinc. Delta Viatger
Longitud: 345 metres. Longitud: 336 metres.
• V
eloç: 320 5 3 C 1 2 D 5 300 Places del menjador: 680 persones. Places del menjador: 630 persones.
1 20 Places del cinema: 640 persones. Places del cinema: 648 persones.
Tres-cents vint. Places de l’auditori: 390 persones. Places de l’auditori: 350 persones.
• V
iatger: 336 5 3 C 1 3 D 1 6 U
5 300 1 30 1 6 53 Quants metres de longitud tenen els quatre creuers?
Descompon cada nombre i escriu-lo amb lletres.
Tres-cents trenta-sis.
54 • 680 . 630 . 626 . 540 Cap Nord 333 5 3 C 1 … Tres-cents …
Delta . Viatger .
54 Ordena els quatre vaixells segons aquests criteris:
. Cap Nord . Veloç
De més a menys places al menjador.
• 6
40 , 648 , 653 , 762
De menys a més places al cinema.
Delta , Viatger , Veloç ,
, Cap Nord
• 3
90 . 371 . 350 . 346 55 PER PARELLES. Respon amb el teu company.
Delta . Veloç . En un altre fullet hi havia un vaixell que tenia una longitud més petita
. Viatger . Cap Nord que la del segon vaixell més llarg, i més gran que la del tercer vaixell més llarg.
Quins possibles valors podia tenir aquesta longitud?
55 Demaneu a l’alumnat que
En un port només hi poden entrar vaixells de menys de 340 m de longitud.
s’organitzi i reparteixi la feina,
Quins dels quatre creuers poden entrar en aquest port?
i que després prepari la informació
per exposar-la, justificant les
20
seves afirmacions.
• P
odia tenir qualsevol valor entre
506965 Unitat 1_.indd 20 4/3/16 10:10
333 m i 336 m.
• H
i poden entrar el Cap Nord, el
Veloç i el Viatger.
En aquesta pàgina es demana a l’alumnat que exerciti diferents sabers adquirits
Notes al llarg de la unitat. El treball amb dades reals de publicitat sobre creuers els per-
metrà treballar la majoria de procediments de la unitat i aplicar-los en una situa-
ció interessant.
Els podeu demanar també que portin fullets publicitaris semblants al que han fet
servir, i proposeu-los altres activitats diferents, per treballar de forma cooperativa.
Competències
Social i ciutadana. En aquesta làmina l’alumnat desenvolupa el coneixement de
la vida quotidiana tot aprenent-ne el funcionament amb la representació d’unes
situacions concretes.
34
1
UNITAT 1
REPÀS ACUMULATIU
56 Descompon cada nombre. 59 Col·loca els nombres i calcula:

Solucionari
56 • 348 5 3 C 1 4 D 1 8 U 5
C D U C D U 48 1 16 82 2 28
5 300 1 40 1 8
3 4 8 2 9 0
54 1 17 90 2 16 • 290 5 2 C 1 9 D 5 200 1 90
C D U C D U 67 1 9 75 2 9 • 6
95 5 6 C 1 9 D 1 5 U 5
6 9 5 8 0 7 5 600 1 90 1 5
29 1 5 1 15 8 1 12 1 36
• 8
07 5 8 C 1 7 U 5
57 Escriu amb xifres: 5 800 1 7
60 Completa les taules a la teva llibreta.
Vint-i-cinc. Trenta-quatre. 57 • 25, 57, 34, 96, 438, 879
Cinquanta-set. Noranta-sis. 3305… 58 • 20, 25, 30, 35, 40
2305…
Quatre-cents trenta-vuit. 3315…
2315… • 50, 60, 70, 80, 90
3325…
3335… • 30, 25, 20, 15, 10
2335…
3345…
58 Escriu cinc nombres més. 2345… • 60, 50, 40, 30, 20
3355…
2355…
0, 5, 10, 15, … 3365… 59 • 64 • 54
2365…
3375…
10, 20, 30, 40, … 2375… • 71 • 7
4
3385…
50, 45, 40, 35, … 2385…
3395… • 76 • 6
6
2395…
100, 90, 80, 70, … 3 3 10 5 …
2 3 10 5 … 60 • 0, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16, 18,
20
Problemes
• 0
, 3, 6, 9, 12, 15, 18, 21, 24, 2,
61 Al pati de l’escola hi havia un total 63 Un cinema té 125 butaques i n’hi ha 30
de 48 nens. N’hi havia 18 que jugaven 19 de lliures. Quantes butaques hi ha 61 48 2 18 5 30
a bàsquet. Quants nens no estaven ocupades?
Hi havia 30 nens que no estaven
jugant a bàsquet?
64 Un aparcament té 150 places. Si n’hi ha jugant.
62 L’Emília ha venut 45 d’ocupades, quantes places queden
62 49 1 9 5 58
vainilla i 9 gelats Ha venut 58 gelats de xocolata.
de xocolata
65 A una exposició de pintura hi van anar
94 homes, 87 dones i 43 nens. Quantes 63 125 2 19 5 106
més que de
vainilla. Quants persones van visitar en total l’exposició? Hi ha 106 butaques ocupades.
gelats de xocolata 66 Per celebrar el seu aniversari, la Berta 64 150 2 45 5 105
ha venut? compra un pastís de 18 € i una safata Hi ha 105 places lliures.
de croissants de 21 €. Quant han costat
els croissants més que el pastís?
65 94 1 87 1 43 5 224
Hi van anar 224 persones.
21
66 21 2 18 5 3
Van costar 3 € més.
506965 Unitat 1_.indd 21 4/3/16 10:10
Repàs en comú Notes

Dividiu la classe en diversos grups. Cada grup elaborarà preguntes, o construirà
activitats, sobre els continguts que els hagin resultat més interessants.
Els seus companys les hauran de resoldre, també en grup, i es corregiran de for-
ma col·lectiva.
També podeu demanar a cada grup que triï un contingut i l’expliqui, com si fossin
professors, als seus companys. Comenteu-los que a l’hora d’explicar facin servir
la pissarra, cartolines amb esquemes, material manipulable, etc.
35
RECURSOS PER A L'AVALUACIÓ
Avaluació
de continguts
Presentació
L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu perquè:

• És una eina per aprendre.
• E
ns informa del grau d’adquisició dels continguts i del desenvolupament de les
competències per part de l’alumnat, i orienta la tasca docent, ja que, en funció
dels resultats que se n’obtenen, es poden elaborar plans específics perquè
cada alumne pugui desenvolupar les seves capacitats i habilitats al màxim.
El sistema d’avaluació
El Decret 119/2015, 23 de juny, d'ordenació dels ensenyaments de l'Educació
primària, estableix dues avaluacions externes: durant el curs de 3r i durant el curs
de 6è.
Les proves de primària són avaluacions de diagnòstic l’objectiu de les quals és
comprovar que l'alumnat han adquirit les destreses i les competències bàsiques,
de manera que, si es detecta alguna mancança, es poden establir els plans ne-
cessaris per tal de solucionar-la.
AVALUACIONS EXTERNES
3r de primària 6è de primària
Diagnòstic Diagnòstic
39
Un sistema d’avaluació complet
El projecte Saber Fer ofereix un conjunt ampli de recursos per facilitar la tasca
dels mestres i respondre a les seves necessitats, tenint en compte tots els as-
pectes de l’avaluació:
• A
valuacions externes: introducció i proves alliberades. Anàlisi de les
avaluacions externes, destinades als alumnes d’Educació primària, i mostres
de les proves dels anys anteriors que hi ha alliberades.
• A
valuació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica i
proves d’avaluació trimestrals i finals, per comprovar el nivell d’adquisició dels
principals conceptes i procediments.
• A
valuació de competències. Document en el qual es proporcionen, per a
cada unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avenç
de l'alumnat, d’acord amb els criteris d’aprenentatge de la unitat mateixa i del
currículum.
• G
enerador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar
proves d’avaluació personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a través
d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar les activitats o bé que
el docent n’hi inclogui de pròpies.
Recursos per a l’avaluació de continguts

L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenen-
tatge fent una comprovació permanent del nivell d’assoliment dels objectius.
Com a suport per fer aquesta tasca més fàcil, s’ofereixen els recursos següents:
1. Avaluació inicial. Prova destinada a fer una valoració de la situació de par-

tida dels alumnes a principi de curs.
40
2. Avaluació de les unitats didàctiques. Per a cadascuna de les unitats es
proporciona:
• Proves de control. S’ofereixen dues proves de diferents nivells:
– Prova B. Prova de nivell bàsic en la qual s’avaluen els continguts mínims
que tot l'alumnat ha d’adquirir.
– Prova A. Prova de nivell avançat.
• C
riteris d’avaluació i solucions. En una taula es presenten els criteris d’a-
valuació de cada unitat didàctica i es relacionen amb les activitats de les
proves que s’han plantejat. També s’hi inclouen les solucions de les activitats.
3. Avaluacions trimestrals Per poder dur a terme un seguiment de tot l'alum-

nat al final de cada trimestre, es proporcionen els recursos següents:
• P
roves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar els continguts
més importants treballats al llarg del trimestre. Es faciliten dues proves:
– Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic.
– Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.
• Criteris d’avaluació i solucions.
4. Avaluació final. Per fer una avaluació global de l’aprenentatge, s’hi inclouen
els elements següents:
• Proves d’avaluació final. Dissenyades per avaluar el grau d’adquisició dels
continguts fonamentals del curs. Es proporcionen dues proves:
– Avaluació final B. Prova de nivell bàsic.
– Avaluació final A. Prova de nivell avançat.
• Criteris d’avaluació i solucions.
5. Registre de qualificacions. S’ofereix un quadre de registre per recollir les

qualificacions que han obtingut els alumnes en les diferents proves.
41
Avaluació inicial
Nom Data
NOMBRES
1 Relaciona.
8 desenes 5 desenes 4 desenes 2 desenes
20 40 50 80
unitats unitats unitats unitats
• 29 5 D1 U5 1
• 35 5 5
• 66 5 5
3 Escriu amb lletres o amb xifres cada nombre.
• 39 ►
• 63 ►
• Vint-i-cinc ►
• Seixanta-vuit ►
4 Escriu el nombre anterior i el posterior.
, 98 . , 60 .
, 72 . , 31 .
5 Ordena.
De més gran a més petit: 36 48 63 84
De més petit a més gran: 95 41 21 59
42 Matemàtiques 3 Material fotocopiable © 2016 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

AVALUACIÓ INICIAL
OPERACIONS
6 Col·loca els nombres i suma.
42 1 48 24 1 38 1 14
7 Col·loca els nombres i resta.
39 2 26 19 2 12
8 Col·loca els nombres i multiplica.
32 3 3 143 3 2
9 Reparteix en parts iguals 15 bales en tres caixes.
5
A cada caixa hi ha .
Material fotocopiable © 2016 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. Matemàtiques 3 43

AVALUACIÓ INICIAL
PROBLEMES
10 He comprat dos llibres: un té 36 pàgines i l’altre té 48 pàgines. Si llegeixo els dos

llibres, quantes pàgines llegiré en total?
11 En un cistell hi ha 80 tomàquets. S’han fet malbé 14 tomàquets. Quants tomàquets

bons queden al cistell?
12 M’han regalat una capsa de bombons que té 10 fileres. A cada filera hi ha

3 bombons. Quants bombons té la capsa que m’han regalat?
13 Els alumnes de 3r de primària aniran al parc d’atraccions. La visita de cada nen

costarà 13 €. Els alumnes de 4t fan una altra excursió al zoo que costa 23 € per
cada nen. Si l’escola té 80 € per nen per a les dues excursions, quants diners
quedaran després de pagar-les?

AVALUACIÓ INICIAL
GEOMETRIA I MESURES
14 Com es diuen? Escriu-ho.

15 Pinta les monedes i els bitllets necessaris per comprar l’àlbum de cromos.
€
5,66
16 Encercla la mesura més adequada.
5m / 5 cm 1l / 10 l 50 kg / 5 kg
17 Observa i uneix els rellotges que marquen la mateixa hora.
8 : 00 2 : 30 18 : 15 16 : 45
11 12 1 11 12 1 11 12 1 11 12 1
10 2 10 2 10 2 10 2
9 3 9 3 9 3 9 3
8 4 8 4 8 4 8 4
7 6 5 7 6 5 7 6 5 7 6 5

1 Prova de control MODEL B
Nom Data
1 Completa la descomposició de cada nombre.
C D U
.523
.609
123
455
2 Escriu el nombre resultant de sumar les centenes, les desenes i les unitats.
• 300 1 40 1 6 ► • 600 1 30 1 8 ►
• 200 1 50 ► • 700 1 6 ►
3 Quants segments formen cada figura? Compta’ls i escriu-los.
4 Escriu si es tracta de paral·leles o secants, segons correspongui.
5 Escriu amb xifres.
• Quatre-cents vuitanta-u ►
• Sis-cents trenta-vuit ►
• Tres-cents set ►
• 342 ►
• 735 ►
• 408 ►

1
MODEL B
7 Escriu el signe < o >.
• 826 438 • 564 567 • 332 333
• 325 428 • 390 327 • 467 444
• 219 220 • 614 602 • 320 300
8 Encercla.
• Els nombres més petits que 462.

329 461 481 924 418 449 470
• Els nombres més grans que 713.

719 709 731 699 714 712 802
9 Escriu aquests nombres ordinals amb lletres o amb xifres.
• 7è ► • Quinzè ►
• 18è ► • Vintè ►
• 34è ► • Trenta-dosè ►
10 En una cursa, la Llúcia va arribar a la meta després del sisè corredor i abans que el
dotzè. En quines posicions podia arribar la Llúcia? Escriu-les amb xifres i amb lletres.
11 En Lluís i la Paula han pensat dos nombres de tres xifres. Llegeix i escriu-los.
La seva xifra de les centenes és un nombre parell més gran que 4.

Lluís
La seva xifra de les desenes també és parell i és més gran que ▼
la xifra de les centenes.
El nombre d’en Lluís és senar i és més gran que 687.
La seva xifra de les centenes és un nombre senar més gran que 7. Paula
▼
La seva xifra de les desenes és igual que la de les unitats
i sumen 8.

1 Prova de control MODEL A
Nom Data
• 742 ►
• 209 ►
• 340 ►
• 803 ►
2 Escriu el nombre resultant de sumar les centenes, les desenes i les unitats.
• 400 1 80 1 4 ► • 300 1 6 ►
• 200 1 20 ► • 500 1 30 ►
• 500 1 7 ► • 200 1 90 1 4 ►
3 Escriu si cada parella de rectes són paral·leles o secants.
b • La recta a i la recta b són

c
a d • La recta c i la recta a són
• La recta d i la recta a són
• La recta d i la recta c són
• Tres-cents vint-i-cinc ►
• Quatre-cents vuit ►
• Dos-cents noranta ►
• 995 ►
• 790 ►
• 503 ►

1
MODEL A
6 Compara cada parella de nombres.
• 659 843 • 403 467 • 471 473
• 568 527 • 398 92 • 59 582
• 729 730 • 614 641 • 327 319
7 Ordena els nombres següents.
• De més gran a més petit: 550 632 401 502 634 199
• De més petit a més gran: 340 427 302 653 706 800
8 Escriu amb lletres o amb xifres.
• 17è ► • Onzè ►
• 25è ► • Trenta-quatrè ►
9 En un concurs de punts de llibre de l’escola es donen els premis següents:
• Quant va guanyar en Toni si va quedar el primer?

1 premi de 100 €

2 premis de 75 €
3 premis de 50 € • Quants diners es van donar en total als
concursants que van obtenir un segon premi?
4 premis de 25 €

• En quins llocs van quedar els tres premiats que van rebre 50 €?
• Quin premi va rebre el vuitè classificat?
10 Un ascensor està al pis catorzè. Després, baixa 5 pisos i llavors torna a pujar 3
pisos més. En quin pis està ara? Escriu-lo amb xifres i amb lletres.

Avaluació inicial 1
CRITERIS D'AVALUACIÓ Activitats
Escriure nombres de dues xifres fins al 99 amb lletres i amb xifres. 3
Reconèixer, utilitzar, comparar i ordenar els nombres del 0 al 99. 4, 5
Calcular una suma o una resta de 2 nombres amb un resultat no superior a 99. 6, 7
Reconèixer l’operació que cal realitzar entre una suma i una resta i una multiplicació. 10, 11, 12, 13
Saber descompondre un nombre en desenes i unitats. 1, 2
Multiplicar, sense portar-ne nombres de fins a tres xifres. 8
Repartir i expressar en forma de divisió. 9
Reconèixer figures planes i cossos geomètrics. 14
Resoldre problemes amb monedes i bitllets. 15
Fer estimacions de mesura. 16
Llegir les hores en rellotges analògics i digitals. 17
Solucions
Nombres Problemes
1. 8 D 5 80 U 10. 36 1 48 5 84
5 D 5 50 U Llegiré 84 pàgines en total.
4 D 5 40 U 11. 80 2 14 5 66
2 D 5 20 U Queden 66 tomàquets bons.
2. • 29 5 2 D 1 9 U 5 20 1 9 5 29 12. 10 3 3 5 30
• 35 5 3 D 1 5 U 5 30 1 5 5 35 Hi ha 30 bombons.
• 66 5 6 D 1 6 U 5 60 1 6
13. 13 1 23 5 36; 80 2 36 5 44
3. • Trenta-nou Queden 44 euros.
• Seixanta-tres
• 25 Geometria i mesures
• 68
14. • Triangle • Quadrilàter
4. • 97 , 98 . 99 • 59 , 60 . 61
• Cilindre • Piràmide
• 71 , 72 . 73 • 30 , 31 . 32
15. Pintar un bitllet de 5 €, una moneda
5. • 84 . 63 . 48 . 36
de 50 cèntims, una de 10 cèntims,
• 21 , 41 , 59 , 95
una de 5 cèntims i una d’1 cèntim.
Operacions 16. • 5 m • 1 l • 5 kg
6. • 90 • 76 17. • 8:00 ► Segon rellotge per l’esquerra.

• 2:30 ► Quart rellotge per l’esquerra.
7. • 13 • 7 • 18:15 ► Primer rellotge per l’esquerra.
8. • 96 • 286 • 16:45 ► Tercer rellotge per l’esquerra.
9. 15 : 3 5 5. A cada caixa hi ha 15 bales.
50 Matemàtiques 3
Proves de control UNITAT 1
Activitats
CRITERIS D'AVALUACIÓ
Nivell bàsic Nivell avançat
Model B Model A
Descompondre nombres de fins a tres xifres. 1 1
Compondre nombres a partir de la seva descomposició. 2, 11 2
Reconèixer les posicions relatives de dos rectes. 3, 4 3
Escriure nombres de tres xifres amb lletres i amb xifres. 5, 6 4, 5
Comparar i ordenar nombres de tres xifres. 7, 8 6, 7
Llegir, escriure i utilitzar nombres ordinals en situacions

9, 10 8, 9, 10
reals.
Solucions
Model B Model A
1. • 523 ► 5 C 1 2 D 1 3 U 1. • 7 C 1 4 D 1 2 U 5 700 1 40 1 2
• 609 ► 6 C 1 9 U • 2 C 1 9 U 5 200 1 9
• 123 ► 1 C 1 2 D 1 3 U • 3 C 1 4 D 5 300 1 40
• 455 ► 4 C 1 5 D 1 5 U • 8 C 1 3 U 5 800 1 3
2. • 346 • 638 2. • 484 • 507 • 530
• 250 • 706 • 220 • 306 • 294
3. 7, 6 i 12 segments. 3. • Paral·leles, secants, secants, paral·leles.
4. Secants, paral·leles, secants, paral·leles. 4. • 325 • 408 • 290
5. • 481 • 638 • 307 5. • Nou-cents noranta-cinc
• Set-cents noranta
6. • Tres-cents quaranta-dos.
• Cinc-cents tres
• Set-cents trenta-cinc.
• Quatre-cents vuit. 6. • 659 , 843 • 403 , 467 • 471 , 473
7. • 826 . 438 • 564 , 567 • 332 , 333 • 568 . 527 • 398 . 92 • 59 , 582
• 325 , 428 • 390 . 327 • 467 . 444 • 729 , 730 • 614 , 641 • 327 . 319
• 219 , 229 • 614 . 602 • 320 . 300
7. • 634, 632, 550, 502, 401, 199
8. Més petits que 462: 329, 461, 418, 449. • 302, 340, 427, 653, 706, 800
Més grans que 713: 719, 731, 714, 802.
8. • Dissetè. • 11è
9. • Setè • 15è • Vint-i-cinquè. • 34è
• Divuitè • 20è
9. • Va guanyar 100 €.
• Trenta-quatrè • 32è
• 150 € en total.
10. • 7è Setè • 10è Desè • Quart, cinquè i sisè.
• 8è Vuitè • 11è Onzè • Va rebre 25 €.
• 9è Novè
10. 12è Dotzè
11. El nombre d’en Lluís és 689.
El nombre de la Paula és 944.
Matemàtiques 3 51
Avaluació
de competències
Presentació
Les competències bàsiques es construeixen a partir d’una selecció i una com-

binació adequades de continguts curriculars, d’una o diverses àrees, en funció
del seu caràcter més o menys transversal. Hi ha moltes combinacions de con-
tinguts que contribueixen a l’adquisició d’una mateixa competència bàsica, tenint
en compte que no tots els continguts del currículum tenen el mateix impacte
potencial amb relació a una competència. Cada activitat d’aprenentatge s’ha de
programar tenint en compte el contingut o continguts que han de ser utilitzats per
resoldre un problema o situació que es presenta de forma contextualitzada amb
l’objectiu d’arribar a un determinat resultat d’aprenentatge.
Cada centre educatiu, en l’exercici de l’autonomia establerta en la Llei d’educació
de Catalunya, ha de definir en el projecte educatiu de centre o en el projecte
educatiu de ZER els principis pedagògics que orienten la concreció i el desenvo-
lupament del currículum i l’enfocament competencial.
Així mateix, el Departament d’Ensenyament posa a disposició dels centres els
documents d’identificació i desplegament de les competències bàsiques pròpies
de cada àmbit graduades en tres nivells d’assoliment, agrupades en dimensions.
Per a cada competència s’indiquen els continguts clau que contribueixen amb
més rellevància a desenvolupar-la. Es proposen, també, unes orientacions me-
todològiques i indicadors per a l’avaluació.
El caràcter transversal de les competències bàsiques implica que els centres ha-
gin de potenciar el treball interdisciplinari. Aquest fet s’ha de tenir en compte en
l’organització del centre i en la gestió dels espais i del temps escolar.
Les competències bàsiques que s’han d’adquirir en finalitzar l’educació obliga-
tòria són les següents:
– Competència comunicativa lingüística i audiovisual. És la capacitat
d’expressar, d'interpretar i de comunicar conceptes, pensaments, fets i opinions,
oralment i per escrit, fent servir diferents suports i formats (escrit, audiovisual,
gràfic…) atesa la diversitat de llengües, per interactuar lingüísticament de mane-
ra adequada i creativa en diferents contextos socials i culturals.
– Competència matemàtica. És la capacitat per formular, emprar i interpretar
les matemàtiques en diferents contextos. Inclou el raonament matemàtic, la re-
solució de problemes i la utilització de conceptes, procediments, dades i eines
matemàtiques per descriure, explicar i predir fenòmens. Permet reconèixer el
paper de les matemàtiques en el món actual i emetre judicis i prendre deci-
sions ben fonamentades pròpies de ciutadans constructius, compromesos
i reflexius.
55
– Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. És la
mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les rela-
cions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsa-
ble dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional
i responsable i protegir la salut. Inclou també el desenvolupament i l’aplicació
del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre
decisions.
– Competència artística i cultural. És el coneixement, la comprensió i la valo-
ració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no,
que s’utilitzen com a font d’enriquiment i de gaudi. També inclou la capacitat
de crear produccions artístiques pròpies o expressar experiències i emocions
a través de diferents mitjans artístics.
– Competència digital. És l’adquisició d’habilitats imprescindibles per inter-
actuar amb normalitat en la societat digital on es viu. Inclou destreses refe-
rides a instruments i aplicacions digitals; al tractament de la informació i or-
ganització dels entorns digitals de treball i d’aprenentatge; a la comunicació
interpersonal i a la col·laboració en entorns digitals; i als hàbits, el civisme i
la identitat digital.
– Competència social i ciutadana. És la capacitat per comprendre la realitat
social on es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic
que es basa en els valors i les pràctiques democràtiques i exercir la ciutadania,
actuant amb criteri propi i sentit crític, contribuint a la construcció de la pau
i la democràcia i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable
davant el compliment dels drets i les obligacions cívics.
– Competència d’aprendre a aprendre. És la capacitat d’emprendre,
d'organitzar i de conduir un aprenentatge individualment o en grup, en funció
dels objectius i de les necessitats, així com dominar els diferents mètodes i les
estratègies d’aprenentatge.
– Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. És
l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i d'actituds
personals interrelacionades, com ara la responsabilitat, la perseverança, el co-
neixement d'ell mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emo-
cional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i de convertir les idees en les
accions, d’aprendre de les errades, d’assumir riscos i de treballar en equip.
56
de competències
Entre els recursos que s’inclouen en el projecte Saber Fer, es proporcionen
proves dissenyades per avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les compe-
tències bàsiques per part dels alumnes.
Aquestes proves d’avaluació per competències són complementàries a les que
es proposen per a l’avaluació dels continguts. Totes dues avaluen els processos
cognitius i el progrés en l’aprenentatge, tot i que les segones estan més guiades
pel currículum de les àrees, i les primeres, per la contribució d’aquestes àrees a
l’assoliment de les competències educatives.
Per a l'Educació primària, el nostre projecte editorial ofereix els recursos se-
güents:
• Proves d’avaluació de competències. S’ofereixen dotze proves per ser uti-
litzades al llarg del curs, amb la finalitat de comprovar el grau d’assoliment dels
alumnes en l’adquisició de les competències bàsiques.
• Graella on es posen en relació les competències de l'àmbit, agrupades
per dimensions, i les activitats.
• Solucions. S’inclouen les respostes de totes les activitats que es proposen en
cada prova.
• Nivells. Per a cada prova es proposen tres nivells d’assoliment, amb la finalitat
d’ajudar el professorat a corregir i a valorar el treball que han fet l'alumnat.
• Full de registre. S’ofereix un full de registre de puntuacions per a cadascuna
de les proves, en els quals s’inclouen el criteris per a la valoració qualitativa.
57
PROVA
1 Els edificis més alts del món

Nom Data
1 Observa i contesta.
En Jordi i l’Anna consulten en una enciclopèdia l’alçària en metres de cinc

edificis dels més alts del món.
ONE WORLD TORRES ABRAJ

TRADE CENTER AL BAIT
541 metres 601 metres
BURJ KHALIFA TAIPEI 101

828 metres 509 metres
TORRE WILLIS
527 metres
• Quants metres fan els cinc edificis? Escriu-ho amb xifres i amb lletres.
Burj Khalifa ►
One World ►
Taipei 101 ►
Torre Willis ►
Abraj Al Bait ►
• Ordena les alçàries dels cinc edificis de més gran a més petita i completa la taula.
Alçària en metres Edifici Descomposició

1r 828 Burj Khalifa 8C1
2n
3r
4t
5è

1
2 Al gràfic hi ha deu edificis dels més alts del món ordenats de menys a més alçària
en metres. Observa’l i contesta.
828 m
800 m
700 m
601 m 634 m
600 m 600 m
527 m 540 m 541 m 553 m
500 m 492 m 509 m
400 m
300 m
200 m
100 m
0m
WFC Taipei Willis Ostankino One CN Canton Abraj Al Bait Tokyo Burj
101 Tower Tower WTC Tower Tower Skytree Khalifa
• Escriu l’alçària en metres de l’edifici que ocupa el lloc:
3r ► 5è ► Setè ► Novè ►
• E
scriu quatre alçàries possibles entre les alçàries del segon i del quart edifici.
L’alçària 530 m està inclosa entre les dues?
3 Llegeix i contesta.
Al quadre hi ha el nombre Mes Nre. de visitants

de persones que han visitat
una exposició sobre arquitectura Gener 289
en els darrers mesos. Febrer 475
Març 303
• Descompon cada nombre i escriu com es llegeix.

Prova 1 1
Dimensions
Competències
Activitats de l'àmbit Competències
bàsiques
matemàtic
Competència 8. Expressar idees i processos

Comunicació
1 matemàtics de manera comprensible tot emprant Artística i cultural
i representació
el llenguatge verbal (oral i escrit).
Competència 9. Usar les diverses representacions dels Coneixement

Comunicació
2 conceptes i relacions per expressar matemàticament i interacció amb
i representació
una situació. el medi físic
Competència 8. Expressar idees i processos

Comunicació Comunicativa
3 matemàtics de manera comprensible tot emprant
i representació lingüística i audiovisual
el llenguatge verbal (oral i escrit).
60 Matemàtiques 3
1
Activitats Solucions Nivells
• 828 ► Vuit-cents vint-i-vuit

• 541 • Cinc-cents quaranta-u
• 509 • Cinc-cents nou
• 527 • Cinc-cents vint-i-set
A. Se li fa difícil l’escriptura dels nombres.
• 601 • Sis-cents u
1 B. Li cal ajuda en algun punt de la escriptura.
C. Ho resol correctament i de manera autònoma.
• 828 • Burj Khalifa •8C12D18U
• 601 • Abraj al Bait •6C11U
• 541 • One World Trade Center •5C14D11U
• 527 • Willis •5C12D17U
• 527 • 541 • 600 • 634 A. Se li fa difícil el vocabulari dels nombres ordinals.

2 B. Li cal ajuda en algun punt de l’ordenació.
• 520, 529, 533, 536. Sí. C. Ho resol correctament i de manera autònoma.
• 289 5 2 C 1 8 D 1 9 U 5 200 1 80 1 90 5
5 Dos-cents vuitanta-nou A. No entén la descomposició del nombre.
3 • 475 5 4 C 1 7 D 1 5 U 5 400 1 70 1 5 5 B. Li cal ajuda per resoldre-ho.
5 Quatre-cents setanta-cinc C. Ho resol correctament i de manera autònoma.
• 303 5 3 C 1 3 U 5 300 1 3 5 Tres-cents tres
Nivell A. 1 punt Nivell B. 2 punts Nivell C. 3 punts
Matemàtiques 3 61
Prova 1. Registre i valoració 1
Activitats de la prova
Alumnes
1 2 3 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
Entre 8 i 9. Excel·lent
Entre 6 i 7. Notable
Entre 3 i 5. Suficient / Bé
62 Matemàtiques 3
ENSENYAMENT INDIVIDUALITZAT
Pla de millora
Programa
d'ampliació
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne treballi en la consecució
dels objectius educatius al ritme que correspon a les seves capacitats i des-
treses. Per aconseguir-ho, cal establir un pla que ens ajudi a superar les seves
dificultats, així com a desenvolupar i potenciar les seves habilitats.
Aquesta mena d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexi-
ble i de les tècniques i dels recursos educatius que s’adapten millor a les ne-
cessitats particulars de l'alumnat. Entre altres coses, requereix que es disposi
de materials didàctics específics que poden ser utilitzats en funció de les con-
dicions concretes d’aprenentatge de cada alumne, així com dels objectius de
millora que es plantegin en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca, entre els
quals trobem:
• Propostes d'Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de primària
estan destinades a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raona-
ment– i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir de 4t es dediquen a
les tècniques d’estudi.
• El compendi de material denominat Recursos complementaris, que conté
seccions variades per a cadascuna de les àrees del currículum, amb la finalitat
que el mestre seleccioni en cada cas les fitxes que consideri convenients.
• I, finalment, l’Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat
didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
− Un Pla de millora, format per fitxes de treball destinades a aquells alumnes
que necessitin fer un esforç més gran per assolir els principals continguts de
la unitat i per desenvolupar les competències.
− Un Programa d’ampliació, format per fitxes l’objectiu de les quals és que
els alumnes aprofundeixin en determinats continguts, ampliïn els seus co-
neixements i posin en joc les competències que han adquirit.
65
Lectura i escriptura de 1
PLA DE MILLORA
nombres de fins a tres xifres
Nom Data
RECORDA
En el moment de llegir i d’escriure nombres de tres xifres, vés amb compte amb les xifres
que són zero.
1 Relaciona cada nombre amb la seva lectura.
275 • • vuit-cents trenta

516 • • set-cents set
707 • • nou-cents vint-i-vuit
830 • • dos-cents setanta-cinc
928 • • cinc-cents setze
• 349
• 418
• 680
• 902
3 Completa la taula.
Nombre Lectura
109
345
515
Sis-cents vuitanta
Set-cents sis
Nou-cents setanta-tres
4 Escriu amb xifres i lletres un nombre amb les tres xifres iguals.

PLA DE MILLORA
nombres de fins a tres xifres
Nom Data
RECORDA
Els nombres de tres xifres estan formats per centenes, desenes i unitats.
1 Relaciona cada nombre amb la seva descomposició.
367 6C18D19U
689 7C16D13U
763 8C19D16U
896 3C16D17U
2 Compta i completa.
C D U 3 C 1 D 1 U
300 1 1
C D U C 1 D
1
C D U C 1 U
1
3 Escriu cada nombre i fes-ne la descomposició.
• Un nombre de tres xifres la xifra de les centenes del qual és 4.

• Un nombre de tres xifres la xifra de les desenes del qual és 9.

Comparació de nombres 1
PLA DE MILLORA
de fins a tres xifres
Nom Data
RECORDA
Per comparar nombres de tres xifres, es comparen les centenes, si són iguals es
comparen les desenes i, si també són iguals, es comparen les unitats.
1 Compara els nombres i fer servir el signe corresponent.
• 345 340 • 812 834 • 409 904
• 615 150 • 745 742 • 530 538
• 789 779 • 296 302 • 880 890
2 En cada grup, encercla del color indicat.
VERMELL El nombre més gran. BLAU El nombre més petit.
315 724 923

153 531 742 784 929 920

3 Pensa i escriu.
Quatre nombres més grans que 500

Quatre nombres més petits que 400

4 Ordena i fes servir el signe adequat.
De més petit a més gran De més gran a més petit
• 234, 329, 432 • 547, 514, 584
• 809, 890, 880 • 650, 659, 654

Nombres ordinals PLA DE MILLORA
1
Nom Data
RECORDA
Els nombres ordinals indiquen l’ordre o la posició.
1 Relaciona cada nombre ordinal amb la seva lectura.
20è 16è 19è 12è 11è 10è
desè dotzè vintè dinovè setzè onzè
2 Escriu amb lletres o amb nombres.
• 7è • dotzè
• 9è • quinzè
• 13è • divuitè
• 15è • vintè
3 Pensa i escriu amb xifres i lletres en quin pis viu cada nen o nena. Després, contesta.
La Marina viu al pis 14è. L’Ismael viu dos pisos per sota de la Marina.
La Laura viu sis pisos per damunt de la Marina.
Marina

Ismael

Laura

• L’Andrea és al quinzè pis.
Primer baixa 3 pisos i després en puja 6.
A quin pis arriba?
• E n Marc és al dotzè pis.

Primer baixa 2 pisos i després en puja 7.
A quin pis arriba?

Segment. Tipus de rectes PLA DE MILLORA
1
Nom Data
RECORDA
• Un segment és la part de la recta compresa entre dos punts.
• Les rectes paral·leles no es tallen.
• Les rectes secants es tallen en un punt.
Segments Rectes paral·leles Rectes secants
1 Compta i escriu quants segments formen cada figura.
2 Dibuixa una figura formada pels segments que s’indiquen.
• 4 segments • 5 segments
3 Ressegueix.
VERMELL Les rectes paral·leles
BLAU Les rectes secants

Nombres de fins a tres xifres PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
1
Nom Data
1 Completa el nombre en el quadre i després escriu-lo amb lletres.
• La seva xifra de centenes és 8.

C D U
• La seva xifra d’unitats és 9.
• La suma de les xifres de les desenes i unitats és 9.
• La seva xifra de centenes és 2.

C D U
• La suma de les seves dos últimes xifres és 4.
• La xifra de les centenes i de les desenes són iguals.
2 Forma, fent servir tres de les xifres de les boles, i escriu amb xifres i lletres.
• 2 xifres en què les unitats de centenes sigui 7.
1
3
• El més gran i el més petit en els quals la xifra de les centenes sigui 2.
7

2
• Quin dels quatre nombres que has escrit és el més gran?

8

6 • Quin és el més petit?

Unitat 2
Nombres de quatre
i de cinc xifres
73
Nombres de quatre
2 i de cinc xifres
• Nombres de quatre i de cinc xifres.
NOMBRES
• Aproximacions.
SABER
GEOMETRIA • Angles: vèrtex i costats.
• Lectura, escriptura i descomposició de

nombres de fins a cinc xifres.
• Formació de nombres de fins a cinc xifres
NOMBRES
d’un nombre de fins a cinc xifres.
• Comparació i ordenació de nombres de
fins a cinc xifres.
• Aproximació de nombres a la desena,
centena o miler més pròxim.
SABER FER
OPERACIONS • Construcció i memorització de la taula del 7.
GEOMETRIA • Reconeixement dels elements d'un angle.
• Reconstrucció de l’enunciat d’un problema

RESOLUCIÓ DE a partir d’unes quantes frases.
PROBLEMES • Invenció de problemes a partir de les dades
d’una taula i uns càlculs.
TASCA FINAL • Comparar pesos i longituds.
• Valoració de la utilitat dels nombres en

contextos reals.
• Valoració del treball i l’esforç personal
i dels companys.
utilitzant operacions adequades.
74
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT Proves d’avaluació externa
Programació didàctica d’aula i rúbriques
RECURSOS DIGITALS
• Avaluació de continguts. Unitat 2: proves de
control B i A. LlibreMèdia
• Avaluació de competències. Prova 2. • Unitat 2: activitats i recursos.
MATERIAL D’AULA
Làmines
Projectes d’aprenentatge cooperatiu ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Quadern 7.
intel·ligència.
75
Nombres de quatre
Propòsits
• Reconèixer situacions reals
2 i de cinc xifres
amb nombres.
• Recordar els conceptes bàsics
de la unitat.
Previsió de dificultats
• A
lguns alumnes, tal com passava
en la unitat anterior, poden tenir
problemes a l’hora de treballar
amb nombres que tinguin zeros
intermedis. Deixeu clar el significat rsa
Mo cm
0
34
d’aquests zeros intermedis, i
t
fan
feu diverses activitats de lectura, Ele rí
ma cm
64 0
d'escriptura i de descomposició rd
pa
lleo m
amb aquest tipus de nombres. Fo
ca 304 c
• L
es aproximacions són un
contingut que de vegades resulta
difícil. Assenyaleu la importància
d’aproximar l’ordre adequat
segons el nombre de xifres
Observem i comentem
que tingui el nombre que volem
aproximar. Feu èmfasi en la
necessitat de comparar la xifra Una visita a l’aquari
SABER FER
de l’ordre següent al que Avui els alumnes de 3r de Primària
aproximem amb el nombre 5. han anat a l’aquari per estudiar els Comparar pesos i longituds
animals marins. Els han dividit en grups
Al final de la unitat podràs
i cadascun té un guia. comparar el pes i la longitud
Treball col·lectiu El grup de la Laia està mirant d’altres animals aquàtics. Abans
sobre la làmina l’elefant marí, la foca lleopard has de conèixer els nombres
i la morsa. Estan molt sorpresos. de quatre i de cinc xifres.
Després de fer la lectura, digueu Són tots enormes!
a l’alumnat que comenti les
seves impressions sobre el text 22
i demaneu-los que localitzin

els nombres de la làmina. 506965 Unitat 2.indd 22 4/3/16 10:11
506
1 Morsa: tres-cents quaranta.

Elefant marí: sis-cents quaranta. Altres maneres de començar
Foca lleopard: tres-cents quatre.
Demaneu a cada alumne que escrigui un nombre de tres xifres en un paper. Des-
2 Té el mateix valor a 340 i 640.
prés, pensarà i anotarà unes quantes pistes perquè els companys puguin esbri-
El seu valor és 40 U.
nar el nombre que ha escrit. Cada alumne llegirà les pistes als companys, i el que
3 Més longitud: elefant marí. encerti de quin nombre es tracta tindrà un punt. Guanyarà qui endevini més nom-
Menys longitud: foca lleopard. bres.
Per ordenar-los, es comparen
Parleu amb l’alumnat i feu-los veure com els nombres de quatre xifres formen
els tres nombres.
part de la nostra vida quotidiana. Per exemple, cada dia quan apuntem la data a
4 356 . 340. El manatí mesura més la pissarra, en la seva data de naixement, en els titulars de diaris, etc.
que la morsa. L’ordre és:
304 , 340 , 356 , 640. Foca
lleopard , Morsa , Manatí
, Elefant marí.
76
UNITAT 2
5 R. M. Les xifres de les centenes
1 Com es llegeixen els nombres que coincideixen (3), però les xifres
expressen les longituds dels tres animals
de les desenes i les unitats no són
que veus a la làmina?
iguals en tots dos nombres.
2 En quins nombres té la xifra 4 el mateix
valor segons la seva posició? Quin és?
3 Quin animal dels tres té més longitud? Què en sé?
I menys? Com ho saps?
6 • 372 5 3 C 1 7 D 1 2 U 5
4 Han portat a l’aquari un manatí, que
300 1 70 1 2
mesura 356 cm. Mesura més o menys
que la morsa? Quin és l’ordre dels quatre Tres-cents setanta-dos.
animals de menys a més longitud? • 8
36 5 8 C 1 3 D 1 6 U 5
5 ORALITAT. Utilitza les paraules centenes, 800 1 30 1 6
desenes i unitats i explica les diferències Vuit-cents trenta-sis.
entre les longituds de la morsa
i de la foca lleopard. • 4
05 5 4 C 1 5 U 5 400 1 5
Quatre-cents cinc.
• 4
50 5 4 C 1 5 D 5 400 1 50
Quatre-cents cinquanta.
QUÈ EN SÉ?
7 • 60
Nombres de tres xifres La desena més propera • 80
Quina és la desena més propera a 62?
C D U • 80
6D 7D
2 3 4 • 90
60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70
8 R. M. 38 i 42.
234 5 2 C 1 3 D 1 4 U – 62 és entre les desenes 60 i 70.
234 5 200 1 30 1 4 – La xifra de les unitats de 62 és més
234 es llegeix dos-cents trenta-quatre. petita que 5 (2 , 5). Notes
– La desena més propera a 62 és 60.
6 Descompon cada nombre i escriu
com es llegeix. 7 Escriu la desena més propera
a cada nombre.
C D U C D U
63 76 84 89
1 5 7 3 6 9
8 Escriu dos nombres que tinguin
■ 372 ■ 836 ■ 405 ■ 450 la desena més propera a 40.
23
6965 Unitat 2.indd 23 4/3/16 10:11
Competències
Comunicativa lingüística i audiovisual. Demaneu a l’alumnat que redacti un
petit text sobre la situació de la làmina en què apareguin nombres de tres xifres.
Feu èmfasi en l’ús de termes matemàtics i comproveu que els fan servir de for-
ma correcta.
Aprendre a aprendre. Assenyaleu que, d’acord amb el progrés constant de
l’aprenentatge, ara aprendran uns nombres nous. Indiqueu-los que els procedi-
ments de lectura, d'escriptura i de descomposició seran molt similars als que ja
coneixen.
77
Nombres de quatre xifres
Propòsits
Avui s’ha estrenat la nova funció de circ i ha estat tot un èxit. Quantes entrades
• L
legir i escriure nombres de quatre
s’han venut en total?
xifres.
• D
escompondre nombres de quatre
xifres en els diferents ordres
d’unitats i en forma de suma.
• Comparar nombres de quatre xifres. 10 centenes 5 1 unitat de miler o 1 miler
10 C 5 1 UM
UM C D U 1 UM 5 1.000 U
Per començar. Demaneu a l’alumnat
1 0 0 0 1.000 es llegeix mil.
quin és el nombre posterior a 999.
Per explicar. Treballeu les diferents
10 centenes 5 1 unitat de miler 5 1.000 unitats 1.000 es llegeix mil.
maneres d’expressar i de
descompondre els nombres de quatre
9 Copia i completa a la teva llibreta:
xifres, mostrant les diferències i
semblances entre les unes i les altres. ■ 10 centenes 5 … unitat de miler ■ 60 centenes 5 … unitats de miler
Comenteu que, per comparar ■ 30 centenes 5 … unitats de miler ■ 80 centenes 5 … unitats de miler
nombres de quatre xifres, han de ■ 40 centenes 5 … unitats de miler ■ 90 centenes 5 … unitats de miler
començar primer per comparar els
10 Escriu quantes unitats són i com es llegeixen.
milers; si són iguals, comparar les EXEMPLE
■ 2 unitats de miler. ■ 6 unitats de miler.
centenes; si són iguals, les desenes… 4 unitats de miler 5 4.000 U
Feu-los veure que un nombre amb
■ 5 unitats de miler. ■ 8 unitats de miler. 4.000 es llegeix quatre mil.
menys xifres que un altre sempre és 11 Vés a http://tinyurl.com/jmuhz4n i repassa.
el més petit de tots dos.
Per reforçar. Proposeu a l’alumnat 12 Descompon cada nombre i escriu com es llegeix.
que ordeni grups de nombres de FES-HO AIXÍ

■
UM C D U
quatre xifres. Assenyaleu la
3 2 6 6
importància de seguir un procés UM C D U 1 UM 1 4 C 1 8 D 1 3 U
ordenat: trobar el nombre més gran, ■
UM C D U
1 4 8 3 1.000 1 400 1 80 1 3
després el més gran dels nombres del
5 8 4 7
grup restant, i així successivament. 1.483 es llegeix mil quatre-cents vuitanta-tres.
■ 3.987 ■ 4.103
■ 2.050 ■ 6.320
Solucionari
24
9 • 1 unitat de miler
• 3 unitats de miler
506965 Unitat 2.indd 24 4/3/16 10:11
• 6 unitats de miler Altres activitats
Escriviu a la pissarra uns quants nombres proposats per l’alumnat i utilitzeu-los
per fer preguntes com ara: Quina xifra en aquest nombre és la de les unitats de
10 • 2 u. de miler 5 2.000 U
miler? Quin nombre té un 3 a les desenes?
2.000 es llegeix dos mil.
Escriviu nombres a la pissarra, principalment amb zeros en diferents posicions,
• 5
u. de miler 5 5.000 U
i demaneu als alumnes que indiquin el valor en unitats de cada xifra.
5.000 es llegeix cinc mil.
Un alumne escriurà a la pissarra un nombre de quatre xifres. Després, demanarà
• 6
a un company o una companya que en digui el nombre anterior o posterior. Si ho
6.000 es llegeix sis mil.
fa bé, sortirà a la pissarra a escriure un altre nombre i repetirà el procés.
• 8
8.000 es llegeix vuit mil.
78
2 UNITAT 2
13 Escriu cada nombre amb lletres o amb xifres. 12 • 3 UM 1 2 C 1 6 D 1 6 U 5
Amb lletres
5 3.000 1 200 1 60 1 6
■ 2.786 ■ 4.915 ■ 6.098 ■ 8.590 ■ 9.206 ■ 9.009
Tres mil dos-cents seixanta-sis.
■ Tres mil dos-cents vint. ■ Set mil set-cents.
Amb xifres • 5
UM 1 8 C 1 4 D 1 7 U 5
■ Set mil vint-i-dos. ■ Nou mil quaranta-tres.
5.000 1 800 1 40 1 7
14 Compara cada parella de nombres i escriu el signe corresponent. Cinc mil vuit-cents
quaranta-set.
FES-HO AIXÍ ■ 3.987 i 4.002 • 3
UM 1 9 C 1 8 D 1 7 U 5
Compara 1.483 i 1.490. ■ 7.140 i 7.129 5 3.000 1 900 1 80 1 7
UM C D U 151 ■ 8.392 i 8.397 Tres mil nou-cents vuitanta-set.
454 ■ 5.296 i 5.301 • 2
UM 1 5 D 5 2.000 1 50
1 4 8 3
8,9 ■ 6.357 i 6.341 Dos mil cinquanta.
1 4 9 0 1.483 , 1.490 ■ 9.035 i 9.053 • 4
UM 1 1 C 1 3 U 5
5 4.000 1 100 1 3
Problemes
Quatre mil cent tres.
• 6
UM 1 3 C 1 2 D 5
15 Resol:
5 6.000 1 300 1 20
■ Avui en Lluc ha rebut a la seva llibreria material nou: Sis mil tres-cents vint.
2 1 caixa amb 1.000 llibretes cadascuna i 2 caixes amb 100. 13 • Dos mil set-cents vuitanta-sis
2 1 caixa amb 1.000 llapis i 6 caixes amb 100.
2 2 caixes amb 1.000 colors cadascuna i 3 caixes amb 100. • Quatre mil nou-cents quinze
2 3 caixes amb 1.000 clips cadascuna i 2 caixes amb 100. • Sis mil noranta-vuit
Quantes unitats de cada article ha rebut?
• Vuit mil cinc-cents noranta
Per construir un gimnàs han portat 6 contenidors
• Nou mil dos-cents sis
■
amb 1.000 maons cadascun, 5 contenidors amb 100 maons

i 4 amb 10. Quants maons han portat? • Nou mil nou
• 3.220 • 7.700
CÀLCUL MENTAL • 7.022 • 9.043
Resta desenes a nombres de dues xifres. 14 • 3.987 , 4.002
32 2 20 48 2 40 67 2 40 81 2 60 • 7.140 . 7.129
89 2 40 5 49
47 2 10 52 2 30 74 2 30 85 2 70 • 8.392 , 8.397
58 2 30 61 2 50 75 2 50 92 2 80
• 5.296 , 5.301
• 6.357 . 6.341
25 • 9.035 , 9.053
15 • Llibretes: 1.200. Llapis: 1.600.
506965 Unitat 2.indd 25 4/3/16 10:12 Colors: 2.300. Clips: 3.200.
• Han portat 6.540 maons.
Altres activitats
Demaneu a cada infant que escrigui en un paper un nombre de quatre xifres. Per Càlcul mental
torns, aniran sortint a la pissarra i es col·locaran de manera que els nombres que- • 1
2 • 8 • 2
7 • 21
din ordenats de més petit a més gran. 37 22 44 15
Escriviu un nombre a la pissarra i demaneu als infants que diguin nombres més 28 11 25 12
grans i més petits que el que veuen escrit.
Notes
Competències
Digital. En l’activitat 11 l’alumnat pot posar en pràctica els coneixements adqui-
rits tot emprant un dispositiu digital.
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Amb la resolució d’aquests
problemes els alumnes han de fer valer la seva capacitat per decidir quin opera-
ció han de fer.
79
Nombres de cinc xifres
Propòsits
Aquest matí, en Jordi ha vist com carregaven en un vaixell
• L
legir i escriure nombres de cinc
10 màquines de 1.000 quilos cadascuna.
xifres.
• D
escompondre nombres de
cinc xifres en els diferents ordres
d’unitats i en forma de suma.
10 unitats de miler 5 1 desena de miler
Suggeriments didàctics 10 UM 5 1 DM
Per reforçar. Proposeu activitats DM UM C D U 1 DM 5 10.000 U

d’ordenació de grups de nombres
1 0 0 0 0 10.000 es llegeix deu mil.
de quatre i de cinc xifres, tant de més
petit a més gran com de més gran
a més petit. 10 unitats de miler 5 1 desena de miler 5 10.000 unitats
10.000 es llegeix deu mil.
Solucionari
16 • 3, 5, 6, 7 16 Copia a la teva llibreta i completa:
17 • 2 d. de miler 5 20.000 U ■ 30 UM 5 … DM ■ 60 UM 5 … DM quatre mil • cuatro mil • four thousand
acb
20.000 es llegeix vint mil. ■ 50 UM 5 … DM ■ 70 UM 5 … DM vint mil • veinte mil • twenty thousand
• 3
d. de miler 5 30.000 U
17 Escriu quantes unitats són i com es llegeix.
30.000 es llegeix trenta mil.
■ 2 desenes de miler. ■ 6 desenes de miler.
EXEMPLE
• 5
■ 3 desenes de miler. ■ 8 desenes de miler. 7 desenes de miler 5 70.000 U
50.000 es llegeix cinquanta mil.
■ 5 desenes de miler. ■ 9 desenes de miler. 70.000 es llegeix setanta mil.
• 6
60.000 es llegeix seixanta mil. 18 Descompon cada nombre i escriu com es llegeix.
• 8
EXEMPLE
80.000 es llegeix vuitanta mil. 2 DM 1 5 UM 1 7 C 1 8 D 1 5 U
DM UM C D U
• 9
d. de miler 5 90.000 U 20.000 1 5.000 1 700 1 80 1 5
2 5 7 8 5
90.000 es llegeix noranta mil. Vint-i-cinc mil set-cents vuitanta-cinc.
18 • 3 DM 1 9 UM 1 6 D 1 5 U 5 ■
DM UM C D U
5 30.000 1 9.000 1 60 1 5 ■ 26.789 ■ 80.010 ■ 45.003
Trenta-nou mil seixanta-cinc. 3 9 0 6 5 ■ 32.650 ■ 20.600 ■ 70.090
• 2
DM 1 6 UM 1 7 C 1 8 D 1
26
1 9 U 5 20.000 1 6.000 1
1 700 1 80 1 9
506965 Unitat 2.indd 26 4/3/16 10:12
Vint-i-sis mil set-cents vuitanta-
nou.
• 3
DM 1 2 UM 1 6 C 1 5 D 5 Altres activitats
5 30.000 1 2.000 1 600 1 50
Feu servir un àbac per treballar el nombre anterior i el posterior a un nombre deter-
Trenta-dos mil sis-cents
minat. Insistiu sobretot en els casos que suposen un canvi de desena, centena,
cinquanta.
miler o desena de miler, com ara: 14.599, 23.999, 86.419, 70.000 etc.
• 8
DM 1 1 D 5 80.000 1 10
Escriviu uns quants nombres a la pissarra formats tots per les mateixes xifres i que
Vuitanta mil deu.
tinguin zeros en diferents posicions (per exemple, 35.026, 35.206, 36.025…), i feu
• 2
DM 1 6 C 5 20.000 1 600 que els alumnes indiquin el valor en unitats de cada xifra. Després, podeu demanar
Vint mil sis-cents. als alumnes que els ordenin de més petit a més gran, o de més gran a més petit.
• 4
DM 1 5 UM 1 3 U 5
5 40.000 1 5.000 1 3
Quaranta-cinc mil tres.
Competències
• 7
DM 1 9 D 5 70.000 1 90 Comunicativa lingüística i audiovisual. L’activitat abc presenta els conceptes
Setanta mil noranta. clau de la làmina en tres idiomes diferents per tal que l’alumnat sigui capaç d’ex-
80
La taula del 7 2 UNITAT 2
Propòsits
En Lluís ha fet 5 castells amb 7 cartes
cadascun. Quantes cartes hi ha en total?
de sumes de sumands iguals.
7 1 7 1 7 1 7 1 7 5 35 • Memoritzar la taula del 7.
•A
plicar la taula del 7 per resoldre
En total hi ha 35 cartes.
• La memorització de les taules pot
tornar-se més difícil a mesura que el
19 Algunes multiplicacions ja les saps perquè saps la inversa. Completa a la teva llibreta:
nombre de taules va sent més gran.
■ 7 3 2 5 2 3 7 5 14 ■ 7335…5… ■ 7345…5…
Insistiu en treballar-les de manera
■ 7355…5… ■ 7365…5…
lúdica, demanant també la
7 3 10 5 … 5 …
col·laboració de les famílies en
■
Consulta la taula i completa: l’aprenentatge.

7375… 7385… 7395…
Més recursos
20 Quantes estrelles hi ha de cada color? Calcula en el teu quadern:
• Taula del 7. Al final del llibre.
Solucionari
19 • 3 3 7 5 21 • 4 3 7 5 28
■ …3…5… ■ …3…5… • 5 3 7 5 35 • 6 3 7 5 42
• 10 3 7 5 70
21 Llegeix i resol:
20 • 7 3 3 5 21 • 7 3 4 5 28
■ En Manel vol comprar 4 barrets i cada un val 7 euros?
Quant haurà de pagar? 21 • 7 3 4 5 28
■ A l’habitació de l’Antoni hi ha 8 prestatges amb 7 llibres Haurà de pagar 28 euros.
a cadascun. Quants llibres hi ha a l’habitació?
• 7 3 8 5 56
En anglès Hi ha 56 llibres.
A lion at the zoo eats 5 kg of meat every day. • 7 3 5 5 35
acb
How many kilos does it eat in a week? The lion eats 35 kilos of meat
in a week.
27
Notes
506965 Unitat 2.indd 27 4/3/16 10:12
Altres activitats
Treballeu amb taules. Prepareu targetes amb les multiplicacions de la taula del
7 i els seus resultats i uniu-les a les targetes que ja teniu d’altres unitats. Realit-
zeu activitats lúdiques per resoldre totes les taules treballades fins ara.
Demaneu a un alumne que digui un nombre de l’1 al 7 i a un altre que digui un
nombre de l’1 al 10. La resta de la classe haurà de dir el resultat de la multiplica-
ció dels dos nombres.
Competències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Les situacions de resolució de
problemes, tant amb suport gràfic com sense, són un context clau per desenvo-
lupar l’iniciativa dels alumnes. Animeu-los sempre a treballar per ells mateixos,
sense tenir por d'equivocar-se.
81
Aproximacions
Propòsits
• A
proximar un nombre a la desena, En un carril per a bicicletes hi ha una fita cada 100 metres.
En Juli és a 367 metres de la sortida. On trobarà la fita més propera?
la centena o el miler més pròxim
segons el seu nombre de xifres.
• R
esoldre situacions reals en què
hi hagi aproximacions.
Aproxima 367 a la centena més propera
1r Busca entre quines centenes és el nombre 367.
Per començar. Demaneu a l’alumnat 367 és entre les centenes 300 i 400.
que digui entre quines dues desenes
es troba un nombre de dues xifres 300 310 320 330 340 350 360
367
370 380 390 400
determinat; entre quines dues
centenes es troba un de tres xifres, 2n Compara’n la xifra de les desenes amb 5.
i entre quins milers n'hi ha un 367 6.5 Tria la centena més gran: 400.
de quatre xifres. La centena més propera a 367 és 400.
Per explicar. Dialogueu amb l’alumnat En Juli trobarà la fita més propera a 400 metres de la sortida.
i ensenyeu-los la utilitat de les
aproximacions en diferents contextos
i la seva presència en el llenguatge
22 Observa la recta anterior i aproxima cada nombre a la centena més propera.
amb expressions com «uns»,
«gairebé», «una mica més de…». 328 345 EXEMPLE
Deixeu clar a quin ordre cal aproximar 389 328 és entre 300 i 400.
segons el nombre de xifres que té el 2,5 Tria la centena més petita: 300.
343 370
nombre (dues xifres a les desenes, 391 La centena més propera a 328 és 300.
tres xifres a les centenes, quatre xifres
als milers). Mostreu la importància de
comparar la xifra de l’ordre següent
23 Observa la recta i aproxima cada nombre a la centena més propera.
amb 5 i comenteu que l’aproximació
obtinguda és una desena, una
PARA ATENCIÓ 100 200 300 400 500 600 700 800 900
centena o un miler.
Fixa’t entre quines centenes ■ 138 ■ 460 ■ 785
Per reforçar. Proposeu a l’alumnat hi ha cada nombre i en la ■ 243 ■ 512 ■ 895
que aproximi conjunts de nombres seva xifra de les desenes.
■ 374 ■ 691 ■ 932
que tinguin tots la mateixa
aproximació. Feu notar que diversos 28
nombres poden tenir una mateixa
informació. 506965 Unitat 2.indd 28 4/3/16 10:12
Solucionari Altres activitats

22 • 328 F 300
Escriviu a la pissarra un nombre de quatre xifres, per exemple: 1.620. Indiqueu a
• 389 F 400 l’alumnat que escrigui a la llibreta uns quants nombres més grans que aquest i més
• 345 F 300 petits que 1.700, el miler més pròxim als quals sigui 2.000.
• 343 F 300 Demaneu als alumnes (o proposeu-los) descripcions de nombres en què una de
• 370 F 400 les frases o pistes inclogui una aproximació. Els altres han d’endevinar el nombre a
• 391 F 400 partir de les frases. També es pot fer l’activitat amb preguntes sobre el nombre que
es responen amb sí o no.
23 • 100 • 5
00 • 800
• 200 • 5
00 • 800 Demaneu a l’alumnat que escrigui uns quants nombres que tinguin una aproxima-
ció determinada (a les desenes, centenes o milers). Per exemple, sol·liciteu-los
• 400 • 7
00 • 900
que escriguin tots els nombres de dues xifres la desena més pròxima dels quals
Indiqueu als alumnes que després sigui 50, deu nombres de tres xifres la centena més pròxima dels quals sigui 300,
hauran d’aproximar sense fer o uns quants nombres de quatre xifres el miler més pròxim dels quals sigui 2.000.
servir la recta.
82
UNITAT 2
2
24 Aproxima cada nombre al miler més proper. 24 • 2.000

• 3.000
FES-HO AIXÍ
■ 2.420 • 5.000
Aproxima 2.329 al miler més proper.
1r Busca entre quins milers hi ha el nombre 2.329. ■ 2.932 • 5.000
■ 4.890 • 6.000
2.329 és entre els milers 2.000 i 3.000.
2.329
■ 5.179 • 9.000
■ 6.421 • 8.000
2.000 2.100 2.200 2.300 2.400 2.500 2.600 2.700 2.800 2.900 3.000
■ 8.936 • 9.000
2n Compara la seva xifra de les centenes amb 5. 7.790
■
25 • Es dirigeix a Perla. Està a
El miler més proper ■ 9.410 295 km de Vilavella.
3,5 Tria el miler més petit: 2.000.
a 2.329 és 2.000.
• E
stà a uns 400 km. Ha anat a
Trescases. Està a 1.670 km
Problemes
de Vilavella.
25 Observa el dibuix i respon:
• Està a uns 1.000 km.
VALL
km
360 0 km Càlcul mental
VILAVELLA 1.29 PLADAMUNT
295 km TRESCASES • 26 • 45 • 6
4 • 87
PERLA
1.670 km 38 53 79 92
40 60 80 100
■ En Jaume és a Vilavella i agafa un tren amb destinació al poble que és a uns 300 km. A
quin poble es dirigeix en Jaume? A quants quilòmetres és aquest poble de Vilavella?
■ A quants quilòmetres aproximadament està Vall de Vilavella?
Notes
■ La Natàlia agafa un avió a Vilavella i recorre uns 2.000 km aproximadament. A quina
ciutat ha anat la Natàlia? A quants quilòmetres està aquesta ciutat de Vilavella?
■ A quants quilòmetres aproximadament està Pladamunt de Vilavella?
CÀLCUL MENTAL
Suma 11 a nombres de dues xifres: primer suma 10 i després suma 1.
1 11 15 1 11 34 1 11 53 1 11 76 1 11
27 1 11 42 1 11 68 1 11 81 1 11
36 46 47
1 10 11 29 1 11 49 1 11 69 1 11 89 1 11
29
506965 Unitat 2.indd 29 4/3/16 10:12
Escriviu un nombre de dos, tres, o quatre xifres a la pissarra. L’alumnat n’haurà

d’escriure l’aproximació i, després, una frase utilitzant l’expressió «gairebé» o «una
mica més», segons el valor del nombre i el de l’aproximació. Per exemple, si apro-
ximen 138 a les centenes escriuran «una mica més de 100», i si aproximen 194 es-
criuran «gairebé 200».
Competències
Social i ciutadana. L'activitat 25 permet encetar una diàleg sobre l'ús del trans-
port públic quan hem de desplaçar-nos a diferents llocs. Cal destacar la impor-
tància que té el tren a l'hora de lluitar contra el canvi climàtic, ja que és un mitjà
de transport poc contaminant. Parleu de la gran quantitat d'opcions que ens ofe-
reix un viatge en tren i comenteu les normes de convivència que cal respectar
quan hi viatgem.
83
Angles
Propòsits
• R
econèixer els angles i distingir-ne Dues rectes secants en tallar-se formen Un angle té dos costats i un vèrtex.
quatre angles.
les parts: dos costats i un vèrtex.
angle costat
• C
omparar angles segons el seu
grau d'obertura respecte d'altres. angle angle vèrtex
angle costat
Per explicar. Expliqueu que, en ■ Dues rectes secants formen quatre angles.
el punt de tall, dues rectes secants
■ Un angle té dos costats i un vèrtex.
sempre formen quatre angles. Feu
el dibuix a la pissarra i marqueu els
elements de cada un dels quatre 26 Calca les rectes a la teva llibreta i pinta cada angle d’un color.
angles.
Indiqueu que la mesura o amplitud
d’un angle no depèn de la longitud
dels seus costats, sinó de l'espai
que hi ha entre els dos costats.
Per reforçar. Dibuixeu diversos angles
27 Calca els angles i escriu costat i vèrtex on correspongui.
demaneu a l’alumnat que en marqui
els costats i el vèrtex.
Solucionari
26 R. G.
27 R. G.
Assegureu-vos que els alumnes 28 Observa el dibuix i respon:
indiquen correctament on són els ■ De quins colors són els costats de l’angle
costats i el vèrtex de cada angle. vermell?
28 • Carbassa i negre. blau

vermell ■ De quins colors són els costats de l’angle
negre blau?
• Negre i carbassa. groc
gris ■ L’angle groc té els costats del mateix color
• Sí. que l’angle gris?
taronja
• Sí. ■ Tenen tots els angles el mateix vèrtex?
29 • El lila.
30
• Són iguals.
• El verd. 506965 Unitat 2.indd 30 4/3/16 10:12
30 • Negre. Lila.
• Rosa. Vermell. Altres activitats
• N
o. Perquè el de la cinta Entregueu a cada alumne un enquadernador i dues tires de cartolina d’uns 20 cm de
carbassa és a dins del de llarg per 1 cm d’ample (o bé feu que els alumnes les retallin d’un foli). Demaneu-los
la vermella. que uneixin les tires amb l’enquadernador per un dels extrems. Aquesta construcció
servirà per il·lustrar la idea d’angle. Proposeu a l’alumnat que formi diferents angles
Raonament amb les seves tires i assenyaleu-ne els elements. Mostreu com varia l’amplitud de
R. G. Assegureu-vos que dibuixin un l’angle al moure les tires de cartolina.
angle blau més gran que el vermell De la mateixa manera, podeu suggerir també que retallin tires de diferents longituds
i un angle verd més petit i que tots per tal que comprovin, per superposició amb altres angles de tires més o menys llar-
parteixin del mateix vèrtex. gues, que la longitud dels costats no influeix en l’amplitud de l’angle.
84
UNITAT 2
2
29 Quin és l’angle més gran de cada parella? Llegeix i escriu-ne el color. Notes
FES-HO AIXÍ
Compara l’angle blau i el vermell, seguint aquests passos:
1r Calca i retalla 2n Col·loca l’angle blau 3r L’angle blau és a dins de

l’angle blau. sobre el vermell, de l’angle vermell; per tant,
manera que en l’angle vermell és més gran
coincideixin el vèrtex que el blau.
i un costat.
Problemes
30 Observa el dibuix i respon:

■ De quin color és l’angle que forma la cinta vermella amb el
terra? I la cinta verda amb el terra?
■ De quin color és l’angle que forma la cinta vermella amb el
pal? I la cinta carbassa amb el pal?
■ L’angle que forma la cinta carbassa amb el pal és més gran
que el que forma la cinta vermella amb el pal? Per què?
RAONAMENT
Pensa i dibuixa:
En Marc dibuixa un angle vermell. En Carles ha dibuixat

un angle blau més gran que el d’en Marc i amb el mateix vèrtex.
I la Tana dibuixa un angle gris més petit que el d’en Marc i amb
el mateix vèrtex.
Calca l’angle vermell a la teva llibreta i fes un dibuix dels angles
que és possible que hagin dibuixat en Carles i en Marc.
31
506965 Unitat 2.indd 31 4/3/16 10:12
Altres activitats
Utilitzeu les tires assenyalades anteriorment per construir angles iguals, més grans
o més petits que un altre. Doneu als alumnes un full amb diversos angles dibuixats.
Després, demaneu-los que, amb les tires, formin angles, iguals més grans i més
petits als que tenen dibuixats.
Competències
Artística i cultural. Amb activitats com aquestes es va fomentant entre els alum-
nes el gaudi en les seves pròpies creacions, motivant-los a tenir interès i voluntat
de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora.
85
Propòsits Reconstruir l’enunciat
• R
econstruir l’enunciat d’un
problema ordenant correctament
Ara llegirem les oracions i reconstruirem l’enunciat d’aquest problema.
les frases que el formen i resoldre’l
després. Oracions
La Laura ha fet 75 fotos.
• Inventar problemes a partir de les
■
■ Quantes fotos han fet totes dues juntes?

dades d’una taula i d'uns càlculs ■ La Cinta i la Laura han quedat per fer fotos. La Cinta ha fet 37 fotos.
determinats.
1r Comprèn.
Dades La Laura ha fet 75 fotos.
Suggeriments didàctics La Cinta i la Laura han quedat per fer fotos.
La Cinta ha fet 37 fotos.
Per explicar. Resoleu amb l’alumnat
Pregunta Quantes fotos han fet totes dues juntes?
l’exemple que es proposa.
Assenyaleu, que, si bé hi ha paraules L’enunciat ordenat del problema és:
que ens poden servir com a guia a La Cinta i Laura han quedat per fer fotos.
La Cinta ha fet 37 fotos. La Laura ha fet 75 fotos.
l’hora d’ordenar, és molt important
Quantes fotos han fet totes dues juntes?
analitzar amb cura l’enunciat que s’ha
reconstruït per veure si té sentit. 2n Pensa què cal fer.
Cal sumar les fotos que han fet la Cinta i la Laura.
3r Calcula.
Solucionari
37 1 75 5 112
31 La Maria està preparant bosses
Solució: Totes dues juntes han fet 112 fotos.
de fruita. En cada bossa hi ha
4t Comprova.
4 peres. Ha preparat 5 bosses.
Quantes peres ha posat en Revisa si el que has fet està bé.
bosses? 4 3 5 5 20.
Ha posat 20 peres en bosses.
32 En Joan ha sortit a comprar. Llegeix les oracions i construeix l’enunciat del problema. Després, resol-lo.
S’ha comprat un jersei per 37 €. 31 Oracions 32 Oracions
Ha gastat 15 € en un llibre. ■ Cada bossa té 4 peres. ■ Ha comprat un llibre de 15 €.
Quants diners s'ha gastat
■ La Maria està preparant bosses de fruita. ■ Ha comprat un jersei de 37 €.
en Joan? 37 1 15 5 52.
Quantes peres ha utilitzat? En Joan ha anant a comprar.
S'ha gastat 52 euros.
■ ■
■ Ha preparat 5 bosses. ■ Quants diners s’ha gastat en Joan?

33 Problema de suma. La Lola llegeix
un llibre. Ahir en va llegir 32
24 pàgines. Avui n’ha llegit
82 pàgines. Quantes pàgines 506965 Unitat 2.indd 32 4/3/16 10:12
n'ha llegit en els dos dies?

24 1 82 5 106. Altres activitats
N'ha llegit 106 pàgines.
Demaneu als alumnes que cadascun inventi un problema que es resolgui amb
Problema de resta. La Lola llegeix
dues operacions (una suma i una resta). Després, feu que separin les diferents ope-
un llibre. Ahir en va llegir 24
racions que formen l’enunciat, les retallin i les donin desordenades a un company
pàgines. Avui n’ha llegit 82
o una companya. Cadascú ordenarà i resoldrà el problema que li hagi donat el
pàgines. Quantes pàgines n'ha
company o companya. Ajudeu-los quan sigui necessari. Finalment, resoleu uns
llegit avui més que ahir?
quants problemes a la pissarra, alhora que comenteu els possibles encerts i errors
82 2 24 5 58.
tant en la generació del problema com en l’ordenació i la resolució.
N'ha llegit 58 pàgines més.
86
UNITAT 2
2
Ordena les oracions de cada retall de paper i escriu un problema de suma i un altre 34
Problema de suma. La Mònica
de resta. Després, resol-los. té 35 anys. En Pere té 12 anys
33 més que la Mònica.
Hi ha oracions que faràs Avui n’ha llegit 82 pàgines.
Quants anys té en Pere?
■
sevir en els dos problemes.

■ La Lola està llegint un llibre. 35 1 12 5 47.
■ Quantes pàgines n’ha llegit en els dos dies? En Pere té 47 anys.
■ Ahir en va llegir 24 pàgines.
Problema de resta. La Mònica
Quantes pàgines n’ha llegit avui més que ahir?
té 35 anys. L’Arnau té 15 anys
■
menys que la Mònica. Quants

Hi ha una oració que faràs anys té l’Arnau?
servir en els dos problemes.
35 2 15 5 20.
34
■ L’Arnau té 15 anys menys que la Mònica. L’Arnau té 20 anys.
■ Quants anys té l’Arnau?
■ La Mònica té 35 anys. Inventa els teus
■ Quants anys té en Pere? problemes
■ En Pere té 12 anys més que la Mònica.
És important fer una posada en comú
per comprovar que tot l’alumnat ha
plantejat correctament els problemes.
1 En una cafeteria han demanat
EXPRESSIÓ ESCRITA. Fixa’t en la taula i escriu un problema
que es resolgui fent servir cada càlcul. Després, resol-lo.
pastís de xocolata 12 homes i
18 dones. Quantes dones més
Talls de pastís demanats ahir a la cafeteria que homes han demanat pastís
Xocolata Maduixa Formatge Préssec de xocolata?
18 2 12 5 6.
Homes 12 8 6 4
6 dones.
Dones 18 4 2 5
Nens 15 17 1 3 pastís de maduixa 17 nens i
Nenes 16 11 2 4 11 nenes. Quants nens més
que nenes han demanat pastís
1. 18 – 12 5 6 3. 12 1 18 1 15 1 16 5 61
de maduixa?
11 2 11 5 6.
2. 17 – 11 5 6 4. 12 1 8 1 6 1 4 5 30
6 nens.
33 pastís de xocolata 12 homes,
18 dones, 15 nens i 16 nenes.
506965 Unitat 2.indd 33 4/3/16 10:12 Quantes persones han demanat
pastís de xocolata?
Competències 12 1 18 1 15 1 16 5 61.
61 persones han demanat pastís
Aprendre a aprendre. Amb la reconstrucció d'enunciats es fomenta que els de xocolata.
alumnes siguin conscient de les seves capacitats i que ampliïn la mirada sobre
4 En una cafeteria, 12 homes han
problemes que ja coneixen, tot pensant en l’enunciat que normalment els hi és
demanat pastís de xocolata; 8, de
donat.
maduixa; 6, de formatge i 4, de
Comunicativa lingüística i audiovisual. A l’hora d’abordar l’activitat d’invenció préssec. Quants homes han
de problemes, enfoqueu-la de manera que l’alumnat hagi de plantejar els proble- demanat pastís?
mes i comunicar-los adequadament als companys, motivant-los a fer servir un 12 1 8 1 6 1 4 5 30.
vocabulari precís. 30 homes han demanat pastís.
87
ACTIVITATS
Propòsits 35 Descompon cada nombre. 40 Ordena i utilitza el signe adequat.

• R
epassar els continguts bàsics ■ 3.456 ■ 12.876 De més petit a més gran:
de la unitat. ■ 5.073 ■ 43.064 ■ 2.341, 2.431, 2.134, 2.143
• A
plicar les matemàtiques ■ 7.105 ■ 61.507 ■ 10.130, 11.300, 10.031, 11.003
en diferents contextos. ■ 9.530 ■ 85.009 De més gran a més petit:
■ 7.890, 8.960, 6.780, 9.870
36 Copia el quadre a la teva llibreta,
Solucionari escriu-hi cada nombre i indica el valor
■ 23.480, 23.840, 43.280, 43.082
35 • 3.456 5 3 UM 14 C 1 5 D 1 en unitats de la xifra 8.
41 Pensa i escriu:
1 6 U 5 3.000 1 400 1 50 1 6 DM UM C D U ■ El nombre més gran de quatre xifres.
• 5
.073 5 5 UM 1 7 D 1 3 U 5 3.816
■ El nombre més petit de cinc xifres amb
5 5.000 1 70 1 3 8.509
totes les seves xifres iguals.
9.482
• 7
.105 5 7 UM 1 1 C 1 5 U 5 ■ El nombre més gran de cinc xifres amb
82.546
5 7.000 1 100 1 5 la xifra de les unitats igual a zero.
68.097
• 9
.530 5 9 UM 1 5 C 1 3 D 1 95.812 42 VOCABULARI. Explica com es troba
1 3 D 5 9.000 1 500 1 30 el miler més proper a un nombre.
• 1
2.876 5 1 DM 1 2 UM 1 37 Escriu cada nombre.
43 Aproxima tal com s’indica.
1 8 C 1 7 D 1 6 U 510.000 1 ■ 2 UM 1 5 C 1 6 D 1 8 U
■ A les desenes: 41, 69, 71, 92.
1 2.000 1 800 1 70 1 6 ■ 6 UM 1 8 C 1 9 D
■ A les centenes: 232, 579, 645, 816.
• 4
3.064 5 4 DM 1 3 UM 1 ■ 4 DM 1 1 UM 1 3 C 1 2 D 1 6 U ■ Als milers: 3.410, 5.600, 8.790, 9.430.
1 6 D 1 4 U 5 40.000 1 ■ 8 DM 1 7 UM 1 9 D 1 8 U
1 3.000 1 60 1 4 44 Pensa i escriu tres nombres
38 Escriu com es llegeix: de quatre xifres que tinguin el miler
• 6
1.507 5 6 DM 1 1 UM 1 més proper a 4.000.
■ 6.097 ■ 8.105 ■ 9.740
1 5 C 1 7 U 5 60.000 1
■ 23.675 ■ 52.085 ■ 90.370 45 Observa i respon:
1 1.000 1 500 1 7
• 8
5.009 5 8 DM 1 5 UM 1 39 Escriu amb xifres:
1 9 U 5 80.000 1 5.000 1 9 ■ Cinc mil dos-cents vint-i-cinc.

36 • 3.816 5 3 UM 1 8 C 1 1 D 1 ■ Set mil nou-cents setanta-dos.
1 6 U; 800 U ■ Vuit mil tres-cents deu.
■ Quin és l’angle més petit?
■ Quin és l’angle més gran?
• 8
.509 5 8 UM 1 5 C 1 9 U; ■ Dinou mil quatre-cents vint.
■ Quins angles són més petits que el gris?
8.000 U ■ Seixanta-vuit mil cinquanta-sis. ■ Quins angles són més grans que el
• 9
.482 5 9 UM 1 4 C 1 8 D 1 ■ Noranta mil set-cents noranta. vermell?
1 2 U; 80 U
34
• 8
2.546 5 8 DM 1 2 UM 1
1 5 C 1 4 D 1 6 U; 80.000 U 506965 Unitat 2.indd 34 4/3/16 10:125
• 6
8.097 5 6 DM 1 8 UM 1
1 9 D 1 7 U; 8.000 U
Intel·ligències múltiples
• 9
5.812 5 9 DM 1 5 UM 1
1 8 C 1 1 D 1 2 U; 800 U Capbussa’t en els sons
37 • 2.568 Objectius: Intel·ligència musical / Intel·ligència corporal / Intel·ligència lingüística
• 6.890 Descripció: dividiu la classe en dos grups. Jugueu a descobrir i a identificar
• 41.306 mitjans de transports, també els de seguretat i salut... Cada grup n’ha d’escollir
entre terrestres, aeris o marítims (sense fer la mateixa categoria).
• 87.098
Després, demaneu-los que s’inventin una història amb sentit que inclogui els trans-
38 • Sis mil noranta-set.
ports escollits i que la llegeixin als companys, però sense dir el nom dels transports
• V
int-i-tres mil sis-cents
perquè l’altre grup ha d’endevinar-los a partir dels sons, no del nom.
setanta-cinc.
Qui se la juga?
• Vuit mil cent cinc.
Objectius: Intel·ligència interpersonal / Intel·ligència intrapersonal / Intel·ligència
• Cinquanta-dos mil vuitanta-cinc.
espacial / Intel·ligència logicomatemàticaa
• Nou mil set-cents quaranta. Descripció: perquè els alumnes aprenguin a evitar situacions de risc, en aquesta
• Noranta mil tres-cents setanta. activitat observaran persones fent accions, algunes són de risc:
88
2 UNITAT 2
39 • 5.225 • 19.420
Problemes
• 7.972 • 68.056
46 Llegeix i respon: 47 Resol:
• 8.310 • 90.790
En un poble han organitzat un mercat La família d’en Gerard vol comprar un 40 De més petit a més gran:
solidari amb joguines usades, i cada cotxe i s’està mirant aquests models:
joguina té un número de referència. • 2.134 , 2.143 , 2.341 , 2.431
Model A 10.250 €
VAIXELL • 1
0.031 , 10.130 , 11.003 ,
2.569 Model B 9.990 €
Model C 18.300 € , 11.300
CISTELLA
10.630 Model D 14.990 € De més gran a més petit:
TRICICLE
PATINS
• 9.870 . 8.960 . 7.890 . 6.780
7.090
16.890
■ Quant val el cotxe més barat?
I el cotxe més car? • 4
3.280 . 43.082 . 23.840 .
Quin número de referència té cada
. 23.480
■ ■ Quins models valen més d’onze mil
joguina? Escriu-lo amb lletres. euros? 41 • 9.999 • 11.111 • 99.990
■ Quina joguina té el número de ■ Dels dos cotxes més cars, 42 R. M. Es consideren els dos milers
referència més gran? I el més petit? la família d’en Gerard ha triat el més entre els quals es troba aquest
■ Ordena de més petit a més gran els barat. Quin preu té el model que
nombre. Si la xifra de les centenes
números de referència de les joguines. han triat?
és més gran o igual a 5, s’agafa el
48 POSA’T A PROVA. Fixa’t què indica el senyal i respon: miler més gran dels dos. En cas
■ Què indica cadascun d’aquests senyals? contrari, s’agafa el miler més petit.
Prohibit el pas de 43 • 40, 70, 70, 90
3t vehicles que pesin més
de 3 tones. 5t 7t • 2 00, 600, 600, 800
3 tones 5 3.000 quilos • 3.000, 6.000, 9.000, 9.000
44 R. M. 3.802, 3.945, 4.421
■ Quins camions poden passar pel pont? Explica per què.
45 • Blau. • Groc.
2t • Vermell i blau. • Gris i groc.

1.680 kg 2.990 kg 3.100 kg 1.950 kg 46 • Vaixell: Dos mil cinc-cents
seixanta-nou. Tricicle: Set mil
noranta. Cistella: deu mil
■ VALORS. Què creus que podria passar si no es complís aquest senyal de trànsit? sis-cents trenta. Patins:
?
setze mil vuit-cents noranta.
49 Què hi ha més: nombres de quatre xifres que comencin per 77, o nombres
¿ • Més gran: patins. Més petit:
vaixell.
de quatre xifres que acabin en 33?
• 2.569 , 7.090 , 10.630 ,
35
, 16.890
47 • Més barat: 9.990 €.
506965 Unitat 2.indd 35 4/3/16 10:12
Més car: 18.300 €.
• Models C i D.
http://www.edu365.cat/nobadis/quiselajuga.pdf
• Model D: 14.990 €.
En la imatge, cada nen ha de localitzar dotze accions que comportin risc i ha d’ex- 48 • Prohibit el pas de vehicles que
plicar per escrit les conseqüències que poden tenir aquestes accions. En acabar la
pesin més de 5 t.
feina individual, es comentarà en grup i s’incidirà en aquelles accions que podrien
• P
rohibit el pas de vehicles que
haver estat seleccionades com a activitats de risc, però, com que s’han pres les
pesin més de 7 t.
mesures de prevenció adients, ja no s’hi han considerat.
• P
oden passar pel pont els
camions que pesen 1.680 kg
Competències
i 1.950 kg.
Comunicativa lingüística i audiovisual. Recordeu als alumnes que verbalitzar 49 Que comencin per 77 hi ha els
els problemes ens ajuda a la seva comprensió. nombres del 77.000 a 77.999
Social i ciutadana. Valors permet a l’alumnat reflexionar sobre els drets i deures (1.000 nombres). Que acabin
cívics. amb 33 hi ha 10.033, 10.133,
Aprendre a aprendre. Deixeu que cada alumne respongui individualment l’acti- 10.233, etc. 99.933 (900 nombres).
vitat Posa’t a prova per tal d'anar guanyant autonomia. N'hi ha més que comencin per 77.
89
SABER FER
Propòsits Comparar pesos i longituds

• D
esenvolupar la competència La Laia ha arribat a casa després de la visita a l’aquari.
matemàtica resolent problemes Ha de fer un treball sobre altres animals aquàtics i està anotant
reals. dades que troba a Internet.
• Repassar continguts clau.
Solucionari
50 Orca: 8 C 1 9 D 5 800 1 90
Orca Tauró balena
Tauró balena: 1 UM 1 1 C 1
Longitud: 890 cm. Longitud: 1.150 cm.
1 5 D 5 1.000 1 100 1 50 Pes: 5.200 kg. Pes: 8.700 kg.
Catxalot: 2 UM 1 5 D 5
5 2.000 1 50
Balena blava: 2 UM 1 6 C 1
1 1 D 5 2.000 1 600 1 10
Catxalot Balena blava
51 • Cinc mil dos-cents. Longitud: 2.050 cm. Longitud: 2.610 cm.
Pes: 53.400 kg. Pes: 99.800 kg.
• Vuit mil set-cents.
• Cinquanta-tres mil quatre-cents.
50 Quants metres de longitud fa cada animal?
• Noranta-nou mil vuit-cents.
Descompon cada nombre.
52 • 99.800 . 53.400 . 8.700 .
. 5.200 51 Escriu com es llegeixen els pesos dels quatre animals.
balena blava . catxalot .
52 Ordena els quatre animals.
. tauró balena , orca
■ De més a menys pes. ■ De menys a més longitud.
• 8
90 , 1.150 , 2.050 , 2.610
orca , tauró balena , 53 Aproxima la longitud de l’orca a les centenes, i el pes, als milers.
, catxalot , balena blava
53 900 cm i 5.000 kg. 54 PER PARELLES. Respon amb el teu company:
54 • La longitud l’ha aproximat

■ La Lluïsa ha escrit que la longitud de la balena blava és d’aproximadament
2.000 cm i el pes del tauró balena és de 9.000 kg. Té raó?
malament; l’aproximació
Escriviu quatre longituds compreses entre la longitud del catxalot i la de la
correcta és 3.000 cm.
■
balena blava que, en aproximar-les a les centenes, donin 2.400 cm.

El pes l’ha aproximat bé.
• R
. M. 2.398 cm, 2.364 cm,
2.406 cm, 2.423 cm. 36
55 • R. M. 4.750, 28.052, 6.154, 506965 Unitat 2.indd 36 4/3/16 10:12
34.958
• 2.600, 8.621, 32.604, 89.639
• 7.094, 7.932, 47.003, 97.325
El context real plantejat a l’alumnat en aquesta pàgina és l’estudi de dades de di-
56 • 488, 490
versos animals marins. És una situació interessant per als infants, en què han de
• 689, 691 treballar amb pesos i longituds de diversos animals i posar en pràctica els conei-
• 708, 710 xements matemàtics que han après en la unitat. Demostreu la utilitat del que han
• 997, 999 après en la vida real.
57 • 12, 15, 18, 21, 24, 27, 30 A l’hora d’abordar el treball Per parelles, demaneu als alumnes que s’organitzin
i es distribueixin les feines: planificació, resolució, comprovació, i exposició dels
• 16, 14, 12, 10, 8, 6, 4, 2, 0
resultats. Demaneu-los també que proposin altres activitats ells mateixos.
58 • 880 • 1
63
• 945 • 8
11
90
2
UNITAT 2
REPÀS ACUMULATIU
59 • 6 • 6

55 Escriu quatre nombres. 59 Calcula les multiplicacions.
■ La xifra de les desenes val 50 unitats. ■ 233 ■ 332
• 10 • 1
2
■ La xifra de les centenes val 600 ■ 235 ■ 334 • 14 • 1
8
unitats. ■ 237 ■ 336 • 18 • 2
4
■ La xifra de les unitats de miler val ■ 239 ■ 338 60 4 3 0 5 0 53050
7.000 unitats.
43154 53155
60 Completa les taules a la teva llibreta.
56 Escriu el nombre anterior i posterior. 43258 5 3 2 5 10
■ 489 ■ 699 ■ 709 ■ 998 43050 53050 4 3 3 5 12 5 3 3 5 15
4315… 5315…
57 Completa les sèries. 4 3 4 5 16 5 3 4 5 20
4325… 5325…
Suma’n 3 cada vegada 3, 6, 9, …, fins a 30. 4335… 5335… 4 3 5 5 20 5 3 5 5 25
4345… 5345…
4 3 6 5 24 5 3 6 5 30
Resta'n 2 cada vegada 20, 18, …, fins a 0. 4355… 5355…
4365… 5365… 4 3 7 5 28 5 3 7 5 35
58 Col·loca els nombres i calcula: 4375… 5375… 4 3 8 5 32 5 3 8 5 40
■ 726 1 154 ■ 812 2 649 4385… 5385…
4395… 5395… 4 3 9 5 36 5 3 9 5 45
856 1 89 910 2 99
5 3 10 5 …
■ ■
4 3 10 5 … 4 3 10 5 40 5 3 10 5 50
61 239 2 80 5 159
Va aconseguir 159 punts.
Problemes
62 68 1 4 5 72
61 La Cèlia va aconseguir en un joc 65 En un concurs de pintura s’han donat El seu avi té 72 anys.
d’ordinador 239 punts i el seu germà, tres premis. El primer premi és de 900 €;
63 100 2 35 5 65
80 punts menys. Quants punts va el segon, de 450 €, i el tercer, de 275 €.
aconseguir el seu germà? Quants diners en premis s’han repartit La Conxita ha fet 65 magdalenes
62 L’àvia d’en Guillem té 68 anys
en total? sense xocolata.
i el seu avi té 4 anys més. 64 120 2 75 5 45
Quants anys té el seu avi? Hi poden pujar 45 persones més.
63 La Conxita ha fet 100 magdalenes,
65 900 1 450 1 275 5 1.625
35 de les quals porten xocolata.
Quantes magdalenes sense xocolata S'han repartit 1.625 €.
ha fet la Conxita? 66 950 2 125 5 825
64 A les fires hi ha una atracció on poden Li queden 825 €.
pujar 120 persones. Ja hi han 66 La Sandra tenia estalviats 950 €.
pujat 75. Quantes persones més S’ha gastat 125 € en una càmera
hi poden pujar? de fotos. Quants diners li queden? Notes
37
506965 Unitat 2.indd 37 4/3/16 10:12
Repàs en comú
Formeu equips de tres alumnes. Doneu uns quants diaris i revistes a cadascun.
Cada equip ha de buscar i retallar tres notícies en què apareguin dades de tres
xifres; tres més, amb dades de quatre xifres, i tres, amb dades de cinc xifres.
Després, cada equip llegirà en veu alta els nombres de les notícies escollides.
Amb aquests nombres podeu treballar la descomposició, la lectura i l'escriptura
o la comparació.
Competències
Coneixement i interacció amb el món físic. Amb l’activitat Saber fer els alum-
nes s’inicien en la pràctica d’aplicar els conceptes científics i tècnics i les teories
científiques bàsiques en àmbits i situacions de la vida diversos.
91
REPASSO LES UNITATS 1 i 2
Propòsits 1 Observa el nombre de turistes de cada país que ha arribat i contesta:
• R
epassar els continguts clau de
les dues primeres unitats.
EUA 95
• P
roposar situacions reals on França 530
els alumnes puguin aplicar els
Dinamarca 18
continguts de les unitats.
Japó 203
De quin país han arribat més turistes?
Deixeu que l’alumnat, de forma
■
individual o en petits grups, resolgui

■ De quin país n’han arribat menys?
les activitats. Ajudeu els alumnes a ■ De quin país han arribat menys
de 500 turistes i més de 200?
reflexionar sobre els continguts que
Ordena del més gran al més petit els
els han resultat més difícils en
■
països segons el nombre de turistes.

aquestes dues primeres unitats,
procurant que raonin les causes
d’aquestes dificultats. 2 Observa el dibuix i respon:
■ A quin pis viu cadascú?
Solucionari La Paula, l’Ernest, en Quico i la Marina viuen en un bloc de 30 pisos.

1 • De França. La Paula viu al 8è pis.
• De Dinamarca. L’Ernest viu 11 pisos per sobre de la Paula.

En Quico viu 5 pisos per sobre de l’Ernest i la Marina viu 5 pisos
• Del Japó.
per sota d’en Quico.
• F
rança . Japó . EUA .
. Dinamarca
■ La Paula és al vuitè pis i puja 9 pisos.
2 • 17è. Dissetè. A quin pis arriba?
• 13è. Tretzè. ■ L’Ernest és al dinovè pis i baixa
6 pisos. A quin pis arriba?
• L'Ernest i la Marina.
■ Hi ha dos amics que viuen al mateix pis.
• Haurà de baixar 16 pisos. Quins són?
3 • Setanta-set mil vuit-cents ■ Quants pisos haurà de baixar en Quico
trenta-vuit. per anar a casa de la Paula?
• Nombre
anterior 25.089.
Nombre posterior 25.091.
38
• El 77.839.
4 • 392 pàgines. • 973 pàgines. 506965 Unitat 2.indd 38 4/3/16 10:12
• 300 pàgines aproximadament.

• 900 pàgines aproximadament. Activitats
5 R. Ll. Amb aquesta activitat els Demaneu als alumnes que redactin problemes semblants als de les activitats 1,
alumnes poden reflexionar sobre 2, 3 i 4 canviant-ne lleugerament l'enunciat (dades, pregunta formulada...). Des-
el seu propi aprenentatge. prés, els hauran de resoldre i exposar als seus companys com ha afectat el can-
vi que han fet en la resolució del problema i en la seva solució. Podeu realitzar
aquesta activitat en petits grups repartint les activitats model.
Repartiu daus per parelles entre l’alumnat. Demaneu que llencin el dau 5 cops
i que apuntin cada nombre que surti fins a tenir un nombre de 5 xifres. Demaneu-los
que el descomponguin i que, tot seguit, l’escriguin amb lletres.
Poden anar repetint el llançament fins a haver treballat sis nombres. Un cop
tinguin els sis nombres, demaneu que els ordenin de més gran a més petit i a
l’inversa.
92
UNITAT 2
3 Observa els nombres premiats en un sorteig. Notes

■ Escriu amb lletres el nombre premiat
Primer premi ............ 25.090 més gran.
Segon premi ............. 77.838 ■ També han estat premiats el nombre
Tercer premi ............. 1.714 anterior i el posterior al primer premi.
Quins són aquests nombres?
■ En Gabriel tenia el nombre posterior
al segon premi. Quin nombre tenia?
4 Llegeix i contesta:
En Joel va llegir la novel·la que té unes 400 pàgines i la Isona la que en té unes 1.000.
■ Quantes pàgines té la novel·la que va llegir

Títol de la novel·la Pàgines
en Joel? I la que va llegir la Isona?
■ Quantes pàgines aproximadament té la Galàxies 320
novel·la Galàxies? La Lluna 914
■ Quantes pàgines aproximadament té la
L’univers 392
novel·la La Lluna?
Els satèl·lits 973
5 VALORA’T. Puntua’t amb l’ajut d’aquesta taula:
BÀSIC AVANÇAT EXCEL·LENT

Puntuació
(1 punt) (2 punts) (3 punts)
Escric
Llegeixo nombres Escric nombres correctament
Escriptura
de 4 i 5 xifres. de 4 i 5 xifres. nombres de
4 i 5 xifres.
Reconec
Dibuixo angles
Angles Reconec angles. els costats i els
i vèrtexs.
vèrtexs d’un angle.
Sé quina Resolc
Entenc els
Problemes operació resol el correctament
problemes.
problema. els problemes.
Qualificació global:
39
506965 Unitat 2.indd 39 4/3/16 10:12
Comptències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. L'activitat Valora't permet als
infants prendre conciència del seu procés d'aprenentatge, valorar els seus pro-
gressos i reconèixer les seves dificultats. Poder valorar la seva feina els ajudarà a
adquirir valors com ara la responsabilitat, la perseverança, l'autoestima o l'auto-
crítica.
93
Avaluació
de continguts
Nom Data
DM UM C D U
48.326
32.714
64.530
30.604
2 Quin nombre es descompon així? Escriu-lo amb xifres.
• 3 UM 1 5 C 1 8 D 1 3 U ►
• 8 DM 1 7 UM 1 5 C 1 1 D 1 3 U ►
• 8.000 1 200 1 30 1 4 ► • 5.000 1 600 1 90 ►
• 70.000 1 6.000 1 500 1 20 1 1 ► • 90.000 1 300 1 5 ►
• Quatre mil cent trenta-sis ►
• Set mil dos-cents noranta-quatre ►
• Quaranta-tres mil sis-cents cinquanta-un ►
• Noranta-vuit mil quatre-cents set ►
• 3.948 ►
• 5.739 ►
• 64.012 ►
• 21.540 ►
5 Escriu el valor en unitats de la xifra 8 de cada nombre.
• 6.548 ► U • 58.014 ► U
• 7.824 ► U • 81.509 ► U

2
MODEL B
6 Encercla els nombres que són més grans que 35.643.
41.427 28.914 17.990 32.614 74.593 56.002
7 Compara i escriu el signe corresponent (>, <).
• 4.631 8.625 • 64.526 65.915 • 91.038 91.034
• 5.428 5.419 • 32.104 32.167 • 64.526 65.002
8 Aproxima.
• A les desenes (fixa’t en la xifra de les unitats):
76 ► 84 ► 91 ►
• A les centenes (fixa’t en la xifra de les desenes):
389 ► 416 ► 678 ►
• Als milers (fixa’t en la xifra de les centenes):
4.635 ► 6.199 ► 8.901 ►
9 Observa els angles i escriu costat i vèrtex on correspongui.
10 Un camió transporta 142 caixes de plàtans, 281 caixes de préssecs i 196 caixes de
taronges. Quantes caixes de fruita de cada tipus transporta aproximadament?

Nom Data
• 2.624 5 2 UM 1 6 C 1 5
5 2.000 1
• 75.049 5 5
5
• 80.120 5 5
5
• 91.008 5 5
5
2 Escriu el nombre de cada una d'aquestes descomposicions:
• 4 UM 1 5 C 1 6 D 1 1 U ► • 3 DM 1 9 UM 1 2 C 1 6 D 1 5 U ►
• 8 UM 1 7 D ► • 7 DM 1 4 C 1 8 U ►
• Quatre mil cent trenta ►
• Vuitanta mil sis-cents tres ►
• Catorze mil seixanta-dos ►
• Setanta mil quaranta ►
• 6.801 ►
• 24.035 ►
• 38.600 ►

2
MODEL A
5 Escriu el valor en unitats de la xifra 7 de cada nombre.
• 56.714 ► U • 74.326 ► U • 7.408 ► U • 80.672 ► U
6 Ordena.
• De més gran a més petit: 62.583 61.589 91.056 9.752

• De més petit a més gran: 9.489 80.679 80.659 24.986

7 Esbrina i escriu cada nombre.
• El nombre parell de quatre xifres més gran ►
• El nombre senar de cinc xifres més petit ►
• El nombre parell més gran que alhora és més petit que 60.000 ►
8 Aproxima.
• A les desenes: 68 ► 21 ► 39 ►
• A les centenes: 876 ► 134 ► 261 ►
• Als milers: 3.226 ► 6.961 ► 3.740 ►
9 Completa les oracions:
• Dues rectes secants en tallar-se formen .
• Un angle té dos i un .
10 En una botiga hi ha 84 piruletes, 1.206 xocolatines i 579 caramels de goma. Quantes

llaminadures de cada tipus hi ha aproximadament?

2
Activitats
Model B Model A
Descompondre i compondre nombres de fins a 5 xifres. 1 1, 2
Determinar el valor posicional de les xifres d’un nombre. 2, 11 5
Aproximar nombres a les desenes, centenes i milers. 3, 4 8
Comparar i ordenar nombres de fins a 5 xifres. 7, 8 6, 7
Reconèixer les parts d’un angle. 9, 10 9
Resoldre problemes amb aproximacions. 10 10
Solucions
Model B Model A
1. • 48.326: 4 DM 1 8 UM 1 3 C 1 2 D 1 6 U 1. • 2.624 5 2 UM 1 6 C 1 2 D 1 4 U 5
• 32.714: 3 DM 1 2 UM 1 7 C 1 1 D 1 4 U 5 2.000 1 600 1 20 1 4
• 64.530: 6 DM 1 4 UM 1 5 C 1 3 D • 75.049 5 7 DM 1 5 UM 1 4 D 1 9 U 5
• 30.604: 3 DM 1 6 C 1 4 U 5 70.000 1 5.000 1 40 1 9
• 80.120 5 8 DM 1 1 C 1 2 D 5
2. • 3.583 • 8.234 • 5.690
5 80.000 1 100 1 20
• 87.513 • 76.521 • 90.305
• 91.008 5 9 DM 1 1 UM 1 8 U 5
3. • 4.136 • 7.294 • 43.651 • 98.407 5 90.000 1 1.000 1 8
4. • Tres mil nou-cents quaranta-vuit 2. • 4.561 • 8.070 • 39.265 • 70.408
• Cinc mil set-cents trenta-nou
3. • 4.130 • 80.603 • 14.062 • 70.040
• Seixanta-quatre mil dotze
• Vint-i-un mil cinc-cents quaranta 4. • Sis mil vuit-cents u
• Vint-i-quatre mil trenta-cinc
5. • 8 U • 800 U • 8.000 U • 80.000 U
• Trenta-vuit mil sis-cents
6. Encerclar: 41.427, 74.593 i 56.002.
5. • 700 U • 70.000 U • 7.000 U • 70 U
7. • 4.631 , 8.625 • 32.104 , 32.167
6. • 91.056 . 62.583 . 61.589 . 9.752
• 5.428 . 5.419 • 91.038 . 91.034
• 9.489 , 24.986 , 80.659 , 80.679
• 64.526 , 65.915 • 64.526 , 65.002
7. • 9.998 • 1.001 • 59.998
8. • 80, 80, 90
• 400, 400, 700 8. • 70, 20, 40
• 5.000, 6.000, 9.000 • 900, 100, 300
• 3.000, 7.000, 4.000
9. costat vèrtex costat
vèrtex
costat costat
9. • quatre angles.
costat costat
• costats, vèrtex.
vèrtex
10. Hi ha aproximadament 80 piruletes,
1.000 xocolatines i 600 caramels de goma.
10. Transporta 100 caixes de plàtans, 300 de
préssecs i 200 de taronges aproximadament.
100 Matemàtiques 3
Avaluació
de competències
PROVA
2 Quines muntanyes russes!

Nom Data
La Marta ha vist un article al diari que parla de les muntanyes russes més espectaculars.
En la fitxa de cadascuna apareixen diverses dades, com la longitud i els viatgers que
hi han pujat l’última setmana.
Tren de la mina
Longitud: 1.008 m
Viatgers: 39.000
Coaster Express
Longitud: 1.394 m
Viatgers: 32.400
Magnus Colossus Dragon Khan Shambhala

Longitud: 1.150 m Longitud: 1.270 m Longitud: 1.564 m
Viatgers: 38.400 Viatgers: 58.500 Viatgers: 48.720
• Quants viatgers han pujat a cada muntanya russa? Descompon el nombre.
Coaster Express ►
Dragon Khan ►
Tren de la mina ►
Magnus Colossus ►
Shambhala ►
• Ordena les longituds de les muntanyes russes de més gran a més petita.
• Ordena el nombre de viatgers de més petit a més gran.

PROVA UNITAT 2
2 Busca i completa.
• Q
uines muntanyes russes contenen el nombre 5 en la longitud?
Quin és el seu valor en cadascuna?
• Aproxima a l’ordre adequat.
Longituds de les
►
muntanyes russes
Viatgers de les
►
muntanyes russes
3 Fixa’t i contesta.
La muntanya russa més llarga del món és al Japó i es diu Steel Dragon. En el seu
nombre de viatgers la setmana passada:
– L a xifra dels milers era igual que
la xifra de les centenes i sumaven 16.
– La xifra de les desenes de miler
i la dels milers sumaven 11.
– Totes les xifres sumaven 24 i la xifra
de les unitats era 0.
• Q
uantes persones van pujar a la muntanya DM UM C D U
russa més llarga del món la setmana passada?
Llegeix el text de dalt i completa el quadre.
• Descompon el nombre que has obtingut i escriu com es llegeix.

Prova 2 2
Dimensions
Competències
bàsiques
matemàtic
Competència 9. Usar les diverses representacions dels

Comunicació
1 conceptes i relacions per expressar matemàticament Aprendre a aprendre
i representació
una situació.
Competència 9. Usar les diverses representacions dels

Comunicació
2 conceptes i relacions per expressar matemàticament Aprendre a aprendre
i representació
una situació.
Raonament Competència 4. Fer conjetures matemàtiques adients Comunicativa

3
i prova en situacions quotidianes i comprovar-les. lingüística i audiovisual
104 Matemàtiques 3
2
• 32.400 5 3 DM 1 2 UM 1 4 C 5
5 30.000 1 2.000 1 400
58.500 5 5 DM 1 8 UM 1 5 C 5
5 50.000 1 8.000 1 500
39.000 5 3 DM 1 9 UM 5 30.000 1 9.000
38.400 5 3 DM 1 8 UM 1 4 C 5
5 30.000 1 8.000 1 400 A. Se li fa difícil la descomposició i/o ordenació dels
48.720 5 4 DM 1 8 UM 1 7 C 1 2 D 5 nombres.
1 5 40.000 1 8.000 1 700 1 20 B. Li cal ajuda en algun punt de la descomposició i/o
ordenació.
• 1.564 . 1.394 . 1.270 . 1.150 . 1.008 C. Ho resol correctament i de manera autònoma.
Shambhala . Coaster Express . Dragon Khan .
. Magnus Colossus . Tren de la mina
• 32.400 , 38.400 , 39.000 , 48.720 , 58.500

Coaster Express , Magnus Colossus ,
, Tren de la mina , Shambhala , Dragon Khan
• Magnus Colossus: 50 U.
Shambhala: 500 U.
• Tren de la mina, Coaster Express,

A. Se li fa difícil entendre les aproximacions.
Magnus Colossus i Dragon Khan: 1.000 m.
2 B. Li cal ajuda en algun punt de les aproximacions.
Shambhala: 2.000 m.
Tren de la mina i Magnus Colossus: 40.000.
Coaster Express: 30.000.
Dragon Khan: 60.000.
Shambhala: 50.000.
• Van pujar 38.850 persones.

A. Se li fa difícil entendre les xifres que ha de buscar.
• 38.850 5 3 DM 1 8 UM 1 8 C 1 5 D 5 30.000 1
3 B. Li cal ajuda per resoldre-ho.
1 8.000 1 800 1 50 5
5 Trenta-vuit mil vuit-cents cinquanta.
Matemàtiques 3 105
2
Alumnes
1 2 3 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
Entre 8 i 9. Excel·lent
106 Matemàtiques 3
Pla de millora
Programa
d'ampliació
PLA DE MILLORA
nombres de quatre xifres
Nom Data
RECORDA
En el moment de llegir i d'escriure nombres de quatre xifres, vés amb compte amb les
xifres que són zero.
• 3.879
• 6.125
• 7.910
• 9.047
2 Escriu cada nombre amb xifres.
• Dos mil sis-cents cinquanta-sis
• Quatre mil set-cents noranta-quatre
• Vuit mil tres-cents cinquanta
• Nou mil nou-cents noranta
3 Completa els mots encreuats i contesta.

E F G H
A. Mil dos-cents setanta-quatre.
A
B. Sis mil noranta-cinc.
C. Nou mil set-cents vuit. B

D. Cinc mil tres-cents.
C
• E
scriu com es llegeixen els nombres
de les columnes E, F, G i H.
D


Descomposició 2
PLA DE MILLORA
de nombres de quatre xifres
Nom Data
RECORDA
Els nombres de quatre xifres estan formats per unitats de miler, centenes, desenes
i unitats.
1 unitat de miler 5 1.000 unitats 1 UM 5 1.000 U
UM C D U UM 1 C 1 D 1 U

2 4 5 8 2.000 1 1 1
UM C D U UM 1 D 1 U

5 0 7 6 1 1
UM C D U UM 1 C 1 U

9 6 0 3 1 1
2 Llegeix i encercla.
VERMELL Els nombres en què el valor de la xifra de les centenes és 400.
BLAU Els nombres que tenen com a valor de la xifra dels milers 9.000.
9.570 8.954 9.213

3.416 1.470
4.915 8.405 9.437
• Quin nombre has encerclat amb vermell i amb blau?

• Quina és la descomposició d’aquest nombre?
3 Completa i escriu el nombre.
• 5 UM 1 7 C 1 9 D 1 2 U 5
• 4 UM 1 2 C 1 6 D 5
• 7 UM 1 6 C 1 6 U 5

PLA DE MILLORA
de quatre xifres
Nom Data
RECORDA
Per comparar nombres de quatre xifres, compara les unitats de miler; si són iguals,
compara les centenes, i segueix el mateix procés amb totes les xifres del nombre.
1 En cada cas, encercla el nombre que s’indica.
El nombre més petit 7.095 9.631

7.320 8.150 9.613
8.174
2.059
El nombre més gran 6.384
3.264 2.050
5.409
3.246
2 Compara i escriu el signe < o > segons correspongui.
RECORDA 1.267 2.310 3.765 3.901 6.527 6.517

, es llegeix: més petit que
5.209 4.093 4.809 4.390 8.056 8.065
. es llegeix: més gran que
8.976 9.340 6.378 6.739 9.732 9.730
9.900 7.900 7.480 7.290 7.659 7.695
3 Escriu els nombres que s’indiquen.
Quatre nombres més Quatre nombres més

grans que 3.500 petits que 7.000
Quatre nombres més

grans que 8.850 i més
petits que 8.865

PLA DE MILLORA
nombres de cinc xifres
Nom Data
RECORDA
En el moment de llegir i d'escriure nombres de cinc xifres; has d’anar amb compte amb les
xifres del nombre que són zero.
• 24.541
• 56.382
• 78.937
Vint-i-tres mil vuit-cents cinquanta-sis

Quaranta-vuit mil set-cents vint-i-tres
Setanta-cinc mil cinc-cents quaranta-nou
Noranta-nou mil nou-cents setanta-quatre
3 Llegeix i relaciona.
Catorze mil nou-cents noranta • • 54.909

Cinquanta-quatre mil nou-cents nou • • 14.990
Setze mil quatre-cents vint • • 36.042
Trenta-sis mil quaranta-dos • • 16.420
Setanta-vuit mil setze • • 98.106
Noranta-vuit mil cent sis • • 78.016
4 Escriu el nombre de cinc xifres més petit i el més gran, i com es llegeixen.

Descomposició de 2
PLA DE MILLORA
nombres de cinc xifres
Nom Data
RECORDA
Els nombres de cinc xifres estan formats per desenes de miler, unitats de miler, centenes,
desenes i unitats.
1 desena de miler 5 10.000 unitats 1 DM 5 10.000 U
1 Escriu el nombre representat en l’àbac i completa’n la descomposició.
DM 1 UM 1 C 1 D 1 U

DM UM C D U 50.000 1 1 1 1
DM 1 UM 1 C 1 D 1 U

DM UM C D U
1 1 1 1
DM 1 D
DM UM C D U 70.000 1
2 Escriu el valor de la xifra 7 en cada nombre.
• 24.715 • 52.470 • 87.043

7 C 5 700 U
• 97.256 • 70.981 • 64.712
3 Escriu tres nombres el valor de la xifra de les desenes de miler dels quals és 50.000.


PLA DE MILLORA
de cinc xifres
Nom Data
RECORDA
Per comparar nombres de cinc xifres, compara les desenes de miler; si són iguals,w
compara les unitats de miler, i segueix el mateix procés amb totes les xifres del nombre.
• Quin nombre és més gran, 23.678 o 32.678? Per què?
• Quin nombre és més petit, 45.094 o 40.940? Per què?
2 Compara i escriu el signe adequat.
15.784 42.987 47.092 49.750 29.674 29.647

34.998 62.945 53.276 51.754 60.987 60.798
67.432 53.890 76.325 76.297 81.432 81.423
80.900 89.000 91.374 91.296 97.139 97.190
3 Ordena i fes servir el signe adequat.
De més petit a més gran De més gran a més petit
• 29.284, 30.482 i 18.999 • 37.218, 72.809 i 54.275
• 89.741, 71.564 i 90.653 • 63.496, 74.963 i 74.693
4 Pensa i escriu.
• Dos nombres més grans que 29.000 i més petits que 29.200.
• Dos nombres compresos entre 60.500 i 60.540.

PLA DE MILLORA
2
Aproximacions
Nom Data
RECORDA
• P
er aproximar un nombre a la centena més propera, busca entre quines centenes està
i compara la xifra de les desenes amb 5.
• P
er aproximar un nombre al miler més proper, busca entre quins milers està i compara la
xifra de les centenes amb 5.
1 Amb l’ajuda de les rectes, aproxima cada nombre a la centena més pròxima.
• 425
400 410 420 430 440 450 460 470 480 490 500
• 489
• 440
• 719
700 710 720 730 740 750 760 770 780 790 800
• 745
• 780
2 Aproxima cada nombre al miler de més a prop.
5.000 5.100 5.200 5.300 5.400 5.500 5.600 5.700 5.800 5.900 6.000
• 5.250 • 5.750 • 5.690 • 5.310
8.000 8.100 8.200 8.300 8.400 8.500 8.600 8.700 8.800 8.900 9.000
• 8.614 • 8.432 • 8.690 • 8.325
3 Observa els preus i contesta.
5.750 € • Quant val aproximadament el televisor?
• Quin és el preu aproximat del cotxe?
495 €

Nombres de quatre 2
PLA D'AMPLIACIÓ
i de cinc xifres
Nom Data
1 Llegeix i pinta del color indicat.
VERMELL Els nombres els quals el valor de la xifra 8 sigui 8.000 U.
BLAU Els nombres els quals el valor de la xifra 8 sigui 80.000 U.
28.409
80.601 98.136
58.510 84.315 87.024
2 Busca en l’activitat anterior els nombres i escriu la seva descomposició.
• El nombre el qual el valor de la xifra de les desenes de miler és 90.000.
• El nombre el qual el valor de la xifra de les unitats de miler és 7.000.
• El nombre que la xifra de desenes de miler és el doble que la de les unitats de miler.
• 29.500
• 3.456
• 4.950
• 62.293

Unitat 3
Suma
117
3 Suma
• Suma de dos nombres.
• Suma de tres nombres.
SABER OPERACIONS
• Estimacions de sumes.
• La taula del 8.
• Realització de sumes de dos o tres

sumands, sense portar i portant-ne, amb
nombres de fins a cinc xifres.
• Reconeixement que l’ordre dels sumands
no altera la suma.
• Estimació de sumes aproximant cada
OPERACIONS sumand a l’ordre adequat segons el seu
nombre de xifres.
• Resolució de problemes de suma.
• Ús de la calculadora per fer sumes o per
comprovar-ne els resultats.
SABER FER • Construcció i memorització de la taula
del 8.
• Reconstrucció de l’enunciat d’un problema

RESOLUCIÓ DE utilitzant paraules i dades donades.
PROBLEMES • Invenció de problemes a partir d’una frase
i uns càlculs, i escriptura de la solució.
TRACTAMENT DE LA • Maneig de les coordenades de caselles en

INFORMACIÓ una quadrícula.
TASCA FINAL • Analitzar dades hoteleres.
• Valoració de la utilitat de la suma en

situacions quotidianes.
• Interès per la presentació ordenada i clara
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS dels treballs.
• Valoració de la importància de
l’organització i l’ordre per resoldre
problemes.
118
RECURSOS DIGITALS
de control B i A. LlibreMèdia
MATERIAL D’AULA
Làmines
Projectes d’aprenentatge cooperatiu ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Quadern 7.
intel·ligència.
119
Propòsits
• R
econèixer situacions reals on hi
3 Suma
intervenen sumes. TOT PER A
L’ACAMPADA
• R
ecordar els conceptes bàsics
de la unitat.
• P
er a alguns alumnes pot resultar
difícil fer sumes portant-ne amb
nombres de cinc xifres, o quan
en portem més d’una. Insistiu que
el mecanisme és sempre el mateix,
independentment del nombre
de xifres o de quantes vegades
en portem.
• E
n el moment de treballar
les estimacions, insistiu en
la importància d’aproximar els dos
sumands a l’ordre de magnitud
de tots dos. Feu notar que
l’aproximació es fa sobre un
nombre, mentre que l’estimació Observem i comentem
es fa sobre una operació.
Ens n’anem a la muntanya
SABER FER
Treball col·lectiu La Sílvia, en Jordi i la Maite van a fer una
acampada a la muntanya. Avui han quedat Analitzar dades hoteleres
sobre la làmina els tres per comprar material. Al final de la unitat sabràs
Després de la lectura, demaneu La Sílvia comprarà una tenda i uns resoldre situacions en les quals
bastons de senderisme. En Jordi, uns cal calcular i estimar sumes
a l’alumnat que comenti les seves
guants, una gorra i unes ulleres. La Maite amb nombres de fins a quatre
impressions i feu que localitzin els xifres.
comprarà unes botes, unes ulleres i uns
preus que apareixen en la làmina guants.
i a quin objecte correspon cadascun.
Deixeu que treballin per parelles 40
les activitats que es proposen
i corregiu-les en comú. 506965 Unitat 3.indd 40 4/3/16 10:23

1 Sílvia: 342 € 1 19 € 1 19 € 5 Pregunteu a l’alumnat situacions quotidianes en què calgui fer una suma per re-
5 380 €. soldre-les: nombre d’alumnes de tercer, nombre total d’alumnes que dinen al
Jordi: 24 € 1 7 € 1 21 € 5 menjador, dies que té cada trimestre… Aprofiteu la situació per comprovar si l’a-
5 52 €. lumnat està familiaritzat amb l’operació i els diferents ordres d’unitats, i per de-
Maite: 155 € 1 21 € 1 24 € 5 tectar quines dificultats es poden presentar durant el desenvolupament de la
5 200 €. unitat.
Compra més cara: Sílvia.
Demaneu als alumnes que aportin paraules que tinguin el mateix significat que
Compra més barata: Jordi.
sumar: afegir, ajuntar, reunir, etc.
2 La Maite té els diners justos.
A en Jordi li retornaran diners.
La Sílvia ha de pagar més
de 200 €.
120
UNITAT 3
3 R. M. El preu total del que
1 Quant val la compra de cada amic?
compren no depèn del
Quina és la més cara? I la més barata?
nombre d’articles, sinó dels
2 La Sílvia, en Jordi i la Maite volen pagar
seus preus. Assenyaleu
cadascú amb un bitllet de 200 €. A qui
retornaran diners? Qui ha de pagar més? que, igualment, el resultat d’una
suma no depèn del nombre
3 ORALITAT. Observa quants articles compra
cada amic i quant ha de pagar, i explica de sumands, sinó del valor
per què no sempre és més cara la compra d’aquests.
de més articles.
4 19 € 1 21 € 5 40 €
4 L’Ignasi s’ha apuntat a l’acampada
L’Ignasi ha comprat un bastó de
a última hora i ha comprat dos articles.
Li han cobrat 40 €. Quins articles ha
senderisme i unes ulleres.
comprat?
Què en sé?
És important comprovar, abans de
passar a treballar la unitat, que els
QUÈ EN SÉ?
alumnes fan correctament l’algoritme
Suma de dos nombres portant-ne. La centena i el miler més proper. de la suma portant-ne, i també
Suma 387 1 65 ■ Quina és la centena més propera a 285? que dominen la tècnica d’aproximació
1r Col·loca els nombres: escriu – 285 és entre les centenes 200 i 300.
d’un nombre. Si ho considereu
a cada columna les xifres del mateix necessari, feu altres activitats
– La xifra de les desenes, 8, és més gran que 5.
ordre. semblants a les plantejades.
– La centena més propera a 285 és 300.
2n Suma les unitats: 7 i 5 són 12; 5 • 141 • 972 • 570
escriu 2 i en portes 1. ■ Quin és el miler més proper a 4.209?
Suma les desenes: 1, 8 i 6 són 15; 6 A les centenes:
– 4.209 és entre els milers 4.000 i 5.000.
escriu 5 i en portes 1. • 500
Suma les centenes: 1 i 3 són 4. – La xifra de les centenes, 2, és més petita
que 5. • 800
C D U
1 1 – El miler més proper a 4.209 és 4.000. • 700
387 sumand
1 65 sumand • 900
6 Aproxima cada nombre.
452 suma o total ■ A les centenes 491 835 Als milers:
678 913 • 2.000
5 Calcula a la teva llibreta: ■ Als milers 2.159 8.642 • 9.000
■ 54 1 87 ■ 329 1 643 ■ 95 1 475 7.721 4.906
• 8.000
• 5.000
41
506965 Unitat 3.indd 41

Notes
4/3/16 10:23
Competències
Comunicativa lingüística i audiovisual. A l’hora de treballar l’activitat d’Oralitat,
indiqueu a l’alumnat la importància de pensar abans d’escriure i la conveniència
de fer servir termes matemàtics per comunicar les nostres idees.
Aprendre a aprendre. És important que els alumnes tinguin consciència del seu
procés d’aprenentatge i del seu progrés dins d’aquest. Assenyaleu que en
aquesta unitat aprendran continguts nous sobre una operació que ja coneixien,
la suma.
121
Suma de dos nombres
Propòsits
Han instal·lat dos aquaris nous al zoo.
• Identificar els termes d’una suma.
En Marc ha tirat 5.427 litres d’aigua en un
• C
ol·locar correctament els termes i 859 litres en l’altre. Quants litres d’aigua
d’una suma de dos sumands. hi ha tirat en total?
• C
alcular sumes sense portar Suma 5.427 1 859
i portant-ne. 1r Col·loca els sumands:
• D
escobrir i comprovar que escriu a cada columna les xifres del mateix ordre.
UM C D U
2n Suma les unitats: 7 i 9 són 16. Escriu 6 i en portes 1.
l’ordre dels sumands no altera 5427
Suma les desenes: 1, 2 i 5 són 8. 1 859
el resultat de la suma.
Suma les centenes: 4 i 8 són 12. Escriu 2 i en portes 1. 6286
Suma els milers: 1 i 5 són 6.
Per començar. Plantegeu a la En total hi ha tirat 6.286 litres d’aigua.
pissarra sumes portant-ne amb

nombres de dues (o tres) xifres.
Recordeu a l’alumnat el mecanisme
que utilitzaven per fer-les. 7 Copia a la teva llibreta i calcula:
Verifiqueu que dominen bé la tècnica 3295 40867 7538 5243

de portar-ne i que no cometen errors 16428 125391 1 964 138675
com oblidar quantes en porten
o portar la xifra de les unitats en lloc
8 Col·loca els nombres i suma:
de la xifra de les desenes.
■ 2.783 1 3.469 ■ 18.736 1 45.093
Per explicar. Insistiu en la importància En porto...
■ 5.631 1 784 ■ 993 1 6.308
de col·locar bé els nombres i de
■ 31.704 1 9.536 ■ 72.815 1 467
portar-ne correctament. Després
de fer l’activitat 10, assenyaleu a 9 Escriu una suma amb els tres nombres.
l’alumnat que l’ordre dels sumands no Després, respon:
influeix en la suma, independentment
382
de quins siguin els sumands que hi RECORDA 1.754
intervenen. Els termes de
2.136
Per reforçar. Proposeu a l’alumnat la suma són els

sumands i la
diverses sumes amb els dos sumands ■ Quins són els sumands? I el total?
suma o total.
iguals. Demaneu-los que les facin per ■ Quin terme és el nombre més gran?
comprovar que la suma o total sempre
42
és la mateixa en tots els casos.
506965 Unitat 3.indd 42 4/3/16 10:23
Solucionari
7 • 9.723 • 66.258 Altres activitats
• 8.502 • 43.918
Descriviu a l’alumnat diverses sumes de forma oral o escrita, i demaneu-los que
8 • 6.252 • 63.829 les calculin. Per exemple: Els sumands d’una suma són trenta-vuit i dos-cents
• 6.415 • 7.301 set. Quina és la suma o total? Deixeu que els alumnes resolguin les sumes a la
• 41.240 • 73.282 llibreta i, després, corregiu-les en grup. Pregunteu als nens i a les nenes com les
han fet. Destaqueu que no importa l’ordre en què s’han col·locat els sumands si
9 • Sumands 5 382 1 2.136 1
la suma s’ha fet correctament i s’han tingut en compte els que es portaven.
1 1.754. Total: 4.272
Escriviu a la pissarra aquestes sumes i demaneu als alumnes que les resolguin:
• E
l terme més gran és la suma
o total. 325 661 325 714
1 545 1 209 1 892 1 209
Després, demaneu-los que les observin i feu-los aquestes preguntes: Dues sumes
que tenen sumands diferents poden donar el mateix total? Dues sumes que tenen
un únic sumand en comú poden donar el mateix total?
122
3 UNITAT 3
10 Calcula cada parella de sumes i respon: 10 468 1 732 5 732 1 468 5 1.200
3.095 1 647 5 647 1 3.095 5
468 1 732 3.095 1 647 59.263 1 7.158
5 3.742
732 1 468 647 1 3.095 7.158 1 59.263 59.263 1 7.158 5 66.421
• Els sumands són iguals. Estan
■ Són iguals els sumands de les dues sumes? col·locats en un ordre diferent.
Estan col·locats en el mateix ordre?
• El total és el mateix.
■ És igual el total de les dues sumes?
■ Influeix l’ordre dels sumands en el resultat de la suma?
• L
’ordre dels sumands no influeix
en el valor de la suma.
Problemes 11 • 3.438 1 2.975 5 6.413
11 Llegeix i resol: Hi ha 6.413 ampolles.
■ En un magatzem hi ha 3.438 ampolles • 1
.750 1 960 5 2.710
de refresc i 2.975 ampolles de suc. Ha col·locat 2.710 peces.
Quantes ampolles hi ha al magatzem?
12 • 648 1 1.594 5 2.242
■ Durant les vacances, l’Andreu ha fet dos puzles, Es van vendre 2.242 entrades.
un de 1.750 peces i l’altre de 960. Quantes peces
de puzle ha col·locat en total l’Andreu? • 3
.287 1 648 5 3.935
Es van vendre 3.935 entrades.
12 Observa el dibuix i calcula:
• 1
.594 1 3.287 5 4.881
En el dibuix s’indica el nombre d’entrades
que es van vendre de cada espectacle un
Es van vendre 4.881 entrades.
cap de setmana.
Quantes entrades es van vendre en total? Càlcul mental
■ De titelles i de màgia.
• 2
6 • 4
5 • 62 • 84
Circ Màgia De circ i de titelles. 32 51 73 95
■
3.287 1.594 Titelles

648
■ De màgia i de circ. 38 57 76 101
CÀLCUL MENTAL
Suma 9 a nombres de dues xifres: primer suma 10 i després resta 1. Notes

19 17 1 9 36 1 9 53 1 9 75 1 9
23 1 9 42 1 9 64 1 9 86 1 9
54 64 63
1 10 21 29 1 9 48 1 9 67 1 9 92 1 9
43
506965 Unitat 3.indd 43 4/3/16 10:23
Competències
Aprendre a aprendre. Amb aquests problemes els alumnes poden relacionar els
continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs d’altres proble-
mes resolts en cursos anteriors. La resolució d'aquests problemes ajuda els
alumnes a veure l'aplicació pràctica de les matemàtiques en situacions de la vida
quaotidiana.
123
Suma de tres nombres
Propòsits
En una fira han anotat els nens que pugen a tres
• C
ol·locar bé els termes d’una suma
atraccions: 582 als llits elàstics, 3.197 als cavallets
de tres sumands. i 6.056 als autos de xoc. Quants nens han pujat
• F
er sumes de tres sumands sense en total a les atraccions?
portar i portant-ne.
Suma 582 1 3.197 1 6.056
• D
escobrir i comprovar que l’ordre
1r Col·loca els sumands:
dels sumands no altera el resultat
escriu a cada columna les xifres del mateix ordre.
de la suma. 2n Suma les unitats: 2, 7 i 6 són 15. Escriu 5 i en portes 1.
Suma les desenes: 1, 8, 9 i 5 són 23. Escriu 3 i en portes 2. UM C D U
Suggeriments didàctics Suma les centenes: 2, 5, 1 i 0 són 8. 582
3197
Suma els milers: 3 i 6 són 9. 16 0 5 6
Per començar. Proposeu sumes de
tres sumands amb nombres de dues 9835
En total hi han pujat 9.835 nens.
xifres. Recordeu a l’alumnat que ha
de sumar les unitats dels dos primers
sumands i tornar a sumar el resultat
amb les unitats del tercer. Amb les 13 Col·loca els nombres i suma:
desenes han de seguir el mateix
PARA ATENCIÓ 523 1 84 1 671 9.735 1 361 1 542
procés. Mostreu la importància de no
■ ■
oblidar en cap moment quants en En algunes sumes ■ 7.256 1 468 1 37 ■ 608 1 42.957 1 4.825
en portes 2. 293 1 3.654 1 5.469 15.763 1 9.427 1 28.614
portem. ■ ■
Per explicar. Comenteu que,

14 Observa el dibuix i resol:
de vegades, en les sumes de tres
La Sílvia, en Dani, en Quim i la Paula 75 265
sumands podem portar dos cops.
fan una partida de dards.
Recordeu que, si es canvia l’ordre 1.085
Observa el color de la zona on han caigut
dels sumands en sumes de dos els tres dards de cadascú i calcula.
450 90
sumands, el resultat és el mateix,
i assenyaleu que això també passa
Sílvia Dani
quan se sumen tres sumands:
■ Quants punts ha aconseguit
el resultat final no depèn de l’ordre
cadascú? Qui ha guanyat la partida?
en què s’han sumat els sumands.
Quina és la puntuació més gran que
Quim Paula es pot aconseguir tirant tres dards
Solucionari en zones diferents? I la més petita?
13 • 1.278 • 10.638 44
• 7.761 • 48.390
506965 Unitat 3.indd 44 4/3/16 10:23
• 9.416 • 53.804
14 • Sílvia: 265 1 90 1 450 5 805
Daniel: 75 1 1.085 1 90 5 Altres activitats
5 1.250 Escriviu a la pissarra les sis sumes possibles de tres sumands determinats va
Quim: 75 1 265 1 1.085 5 riant-ne l’ordre. Dividiu la classe en sis grups i demaneu a cada grup que re
5 1.425 solgui una de les sumes (poden fer la suma individualment o tots junts). Des-
Paula: 1.085 1 450 1 90 5 prés, comproveu en comú que el resultat final és el mateix en tots els casos. Per
5 1.625 exemple:
Ha guanyat la Paula.
3.428 1 209 1 3.428 860 1 860 1 209
• 2
65 1 1.085 1 450 5 1.800
860 1 209 1 860 3.428 1 3.428 1 209
Puntuació més alta: 1.800.
75 1 265 1 90 5 430 209 1 860 1 209 3.428 1 3.428 1 860
Puntuació més baixa: 430.
124
Estimació de sumes 3 UNITAT 3
Propòsits
La Sònia compra un xandall de 42 €
i una dessuadora de 27 €.
• E
stimar sumes aproximant cada
Quant es gasta, aproximadament? sumand a l’ordre adequat segons
el seu nombre de xifres.
Fes l’estimació de la suma 42 1 27
42 40
• Resoldre situacions reals estimant.
1r Aproxima cada sumand
a la desena més propera. 27 130
2n Suma les desenes obtingudes. 70 Suggeriments didàctics
La Sònia es gasta, aproximadament, 70 €. Per començar. Feu activitats
d’aproximació de nombres de 2, 3 i 4
Per fer estimacions de sumes, primer aproxima els sumands
xifres, a les desenes, centenes
i, després, suma les aproximacions.
i milers, respectivament.
Per explicar. Comenteu amb
15 Observa i calcula quant valen, aproximadament. l’alumnat la utilitat d’un càlcul ràpid
i aproximat a l’hora de resoldre
■ Una llanterna i una brúixola.
18 € situacions diàries. Insistiu en la
■ Una gorra i uns prismàtics.
24 € 31 € importància de triar bé l’ordre
26 €
■ Una motxilla i una cantimplora.
13 € 39 € d’aproximació dels dos sumands,
i mostreu que el resultat de l’estimació
16 Fes l’estimació d’aquestes sumes. Aproxima primer a l’ordre adequat. sempre és una desena, una centena o
un miler. Deixeu clar que els nombres
FES-HO AIXÍ
■ 273 1 567 s’aproximen i que les operacions
■ Estima la suma 432 1 481 432 400 ■ 394 1 126 s’estimen (els alumnes de vegades es
Aproxima cada sumand 481 1500 ■ 435 1 618 confonen a l’hora de fer servir aquests
a les centenes i suma. 900 ■ 2.459 1 3.840 termes).
■ Estima la suma 2.617 1 1.249 2617 3000
Aproxima cada sumand
■ 6.083 1 4.291 Per reforçar. Demaneu als alumnes
1249 11000
als milers i suma. ■ 8.136 1 5.724 que diguin parelles de nombres de 2, 3
4000
o 4 xifres i feu en comú l’estimació de
17 Resol fent estimacions:
la seva suma. Demaneu-los també que
escriguin diverses sumes l’estimació de
■ En un hort hi ha 62 pomeres i 38 pruneres.
Quants arbres hi ha aproximadament a l’hort? les quals sigui un valor que els heu
■ L’Albert i en Lluís són pastors. El ramat de l’Albert té 218 ovelles,
donat vosaltres.
i el d’en Lluís, 175. Quantes ovelles tenen aproximadament en total?
45
Solucionari
15 • 20 1 20 5 40
506965 Unitat 3.indd 45 4/3/16 10:23 Valen uns 40 €.
• 1
0 1 30 5 40
Altres activitats Valen uns 40 €.
• 4
0 1 30 5 70
Proporcioneu a l’alumnat (o demaneu-los que portin) fulls de catàlegs comercials
Valen uns 70 €.
en què els preus dels articles tinguin tots el mateix nombre de xifres. Feu que
16 • 300 1 600 5 900
cada infant (o en petits grups) triï dos articles i n’estimi el preu total. Després, cor-
regiu les estimacions en comú. • 400 1 100 5 500
• 400 1 600 5 1.000
Competències • 2.000 1 4.000 5 6.000
• 6.000 1 4.000 5 10.000
Social i ciutadana. Amb l’observació i el tractament dels preus dels objectes de
• 8.000 1 6.000 5 14.000
l’activitat 15 els alumnes van prenent consciència dels preus reals d’allò que els
hi és proper. 17 • 60 1 40 5 100
Hi ha uns 100 arbres.
Coneixement i interacció amb el món físic. L’activitat 17 treballa amb l’alum-
nat vocabulari específic del món natural que l'envolta. • 2
00 1 200 5 400
Tenen unes 400 ovelles.
125
Sumes amb la calculadora
Propòsits
• U
tilitzar la calculadora per fer sumes La Laia ha calculat la suma 637 1 45 i en vol comprovar el resultat
amb la calculadora.
o per comprovar-ne el resultat.
Encén la
Suma 637 1 45 amb la calculadora calculadora.
Suggeriments didàctics 1r Prem la tecla ON per encendre 682

la calculadora.
Per començar. Demaneu als alumnes 2n Tecleja la suma:
Esborra el nombre
de la pantalla.
que diguin si han fet servir mai una
6 3 7 1 4 5 5
calculadora i quins usos en coneixen.
3r Mira el resultat a la pantalla. Suma.
Per explicar. Dialogueu amb l’alumnat
i assenyaleu la importància de fer 682
servir sempre les tecnologies El resultat apareix
a la pantalla.
de manera adequada. Indiqueu-los
que ara han d’aprendre els algoritmes
i practicar-los amb paper i llapis, i fer
servir la calculadora fonamentalment 18 Calcula les sumes. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora.
com un instrument de comprovació. ■ 783 1 96 ■ 2.451 1 1.862

PARA ATENCIÓ
Feu notar, també, la necessitat de ■ 954 1 437 ■ 940 1 3.576
El punt dels milers no es tecleja.
conèixer aquests algoritmes per ■ 5.078 1 629 ■ 18.759 1 4.263
no dependre exclusivament de la
tecnologia. Expliqueu-los que 19 Calcula a la teva llibreta aquestes sumes de tres
Si t’equivoques,
sumands. Després, comprova amb la calculadora.
existeixen diferents models de prem CE .
■ 285 1 429 1 73
calculadora i que cal conèixer com
funciona el model concret que farem
■ 3.196 1 584 1 62 EXEMPLE
843 1 2.605 1 4.961 73 1 486 1 9

servir. ■
■ 16.958 1 693 1 9.427 7 3 1 4 8 6 1 9 5
Solucionari
18 Comproveu que l’alumnat sap fer CÀLCUL MENTAL
servir la calculadora correctament. Resta 11 a nombres de dues xifres: primer resta 10 i després resta 1.
• 879 • 4.313 2 11 18 2 11 46 2 11 63 2 11 84 2 11
• 1.391 • 4.516 25 2 11 52 2 11 71 2 11 92 2 11
73 63 62
2 10 21
• 5.707 • 23.022 34 2 11 59 2 11 75 2 11 90 2 11
19 • 787 • 8.409
• 3.842 • 27.078 46
Càlcul mental 506965 Unitat 3.indd 46 4/3/16 10:23
• 7
• 35 • 52 • 73
14 41 60 81
Competències
23 48 64 79 Informació i competència digital. La calculadora, si bé és un instrument tecno-
lògic molt bàsic, resulta molt adequada per utilitzar-la en els primers cursos de
primària. Amb aquesta eina, poden apreciar els avenços tecnològics per fer
Notes feines que els són familiars i també reflexionar sobre la forma més adequada de
fer-los servir. Demaneu-los que escriguin diversos termes d’una sèrie en un full
de paper i el passin al seu company o companya perquè calculi uns quants ter-
mes més amb la calculadora.
126
UNITAT 3
La taula del 8 3
Propòsits
La Pilar ha fet 6 pastissos i a cadascun hi ha posat 8 llaminadures de cors. • Construir la taula del 8 a partir
Quantes llaminadures de cors ha posat en total?
8 1 8 1 8 1 8 1 8 1 8 5 48
• Aplicar la taula del 8 per resoldre
En total ha posat 48 llaminadures de cors. Previsió de dificultats

La interiorització de les taules és un
procés que exigeix temps i pràctica
20 Algunes multiplicacions ja les saps, perquè en saps la inversa. Completa:
continuada. Animeu els alumnes
■ 8 3 2 5 2 3 8 5 16 ■ 8335…5… ■ 8345…5…
realitzant jocs i comentant que ja
■ 8355…5… ■ 8365…5… ■ 8375…5…
només els queda una taula per
8 3 10 5 … 5 …
aprendre.
■
Consulta la taula i completa:

8385… 8395… Més recursos
21 Observa i calcula: •T
aula del 8. Al final del llibre.
■ Quantes pilotes hi ha en 5 caixes?
…3…5… Solucionari
20 • 5 3 8 5 40 • 6 3 8 5 48
• 10 3 8 5 80 • 8 3 14 5 112
Problemes • 3 3 8 5 24 • 7 3 8 5 56

21 • 8 3 5 5 40
22 Llegeix i resol:
Hi ha 40 pilotes.
■ En una fàbrica envasen 8 caixes amb 7 llaunes de tonyina
22 • 8 3 7 5 56
a casacuna. Quantes llaunes de tonyina envasen?
■ Els 8 pagesos d’un poble han collit 3 tones de patates
Envasen 56 llaunes de tonyina.
cadascun. Quantes tones han collit entre tots? • 8 3 2 5 24
Han recollit 24 tones entre tots.
En anglès
One day I bought 5 bags of nuts at 8 cents each.
• 5 3 8 5 40
acb
How much money did I spend? I spent 40 cents.
47 Notes
506965 Unitat 3.indd 47 4/3/16 10:23
Activitats
Repasseu amb els alumnes les taules ja treballades, especialment els productes
amb el factor 8. Assenyaleu que només han d’aprendre els productes 8 x 8 i 8 x 9.
Demaneu a l’alumnat que observi el quadre teòric i comenteu la relació entre la
suma i la multiplicació. Escriviu a la pissarra la construcció de la taula de 8, tant
a partir de sumes repetides com construint la sèrie des del 0 fins al 80 sumant 8
cada vegada.
Competències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. És important que als alumnes
s’enfrontin als problemes amb confiança i iniciativa i sense por a equivocar-se.
Estimuleu-los l’interès per inventar i resoldre els seus propis problemes.
127
Propòsits Completar enunciats
• Reconstruir
l’enunciat d’un
problema col·locant en el lloc
Ara completarem l’enunciat del problema amb les paraules
adequat diferents paraules, i les dades que ens donen.
nombres i dades donats.
Una camioneta transporta … de …
• Inventar problemes a partir d’una Cada … té …
frase i uns càlculs, i després Quantes … porta la camioneta?
escriure’n la solució.
ampolles refrescs 4 caixes
8 porta caixa ampolles
Per explicar. Resoleu amb l’alumnat
l’exemple que es proposa. Feu-los Per poder completar-lo bé cal llegir-lo sencer diverses
veure la importància d’anar analitzant vegades. Aquest és el problema:
la correcció lingüística i matemàtica Una camioneta transporta 4 caixes de refrescs.
de l’enunciat en tots els moments del Cada caixa té 8 ampolles.
Quantes ampolles porta la camioneta?
procés, especialment quan ja tenim
Resol el problema a la teva llibreta.
l’enunciat complet.
En els problemes de la pàgina de la
dreta la feina és una mica més oberta
Completa a la teva llibreta cada problema amb les paraules i les dades
i els alumnes han d’omplir tots sols els
que es donen. Després, resol-lo.
forats. Feu èmfasi un altre cop en la
23 En Marc té … El seu pare … Quants …?
importància de comprovar si
el problema construït té sentit.
28 anys té anys més que ell
Solucionari anys 7 té el seu pare
• 4 3 8 5 32. Porta 32 ampolles.

24 En Jordi s’entrena … Aquesta setmana només s’ha entrenat …
23 En Marc té 7 anys. El seu pare té
i cada dia ha corregut … Quant …?
28 anys més que ell. Quants anys
té el seu pare? El pare té 35 anys. quilòmetres aquesta setmana 7 dies
24 En Jordi s’entrena 7 dies a la
setmana. Aquesta setmana només ha corregut 3 a la setmana 6 dies
s’ha entrenat 6 dies i cada dia ha
corregut 3 quilòmetres. Quants 48
quilòmetres ha corregut aquesta
setmana? Ha corregut 506965 Unitat 3.indd 48 4/3/16 10:23
18 quilòmetres.
25 R. M. Ahir una veterinària va Altres activitats
atendre 30 mascotes. La majoria,
Demaneu a l’alumnat que completi els problemes de les activitats 23 i 24 de
18, van ser gossos i la resta van
forma lliure, amb dades aportades per ells mateixos. Cada alumne plantejarà el
ser gats. Quants gats va atendre
seu problema a un company o una companya perquè el resolgui. Comenteu
ahir la veterinària?
alguns exemples en comú.
30 2 18 5 12
Ahir va atendre 12 gats. Demaneu als alumnes que generin ells mateixos problemes incomplets com els
treballats en la doble pàgina. Poden ser amb unes dades donades per col·locar,
26 R. M. Ahir en Pol va cuinar 5
com en les activitats 23 i 24, o bé amb buits per completar lliurement, com en les
safates de pastissos. Cada safata
activitats 25 a 28.
tenia 10 pastissos. Només va
vendre 3 safates. Quants
pastissos va vendre en Pol?
3 3 10 5 30
Va vendre 30 pastissos.
128
UNITAT 3
3
Completa cada problema a la teva llibreta, emplenant tu les dades que falten. 27 R. M. El dissabte al museu hi
Després, comprova que té sentit i resol-lo. havia entrada lliure. Hi van anar
50 homes, 60 dones i 120 infants.
25 Ahir una veterinària va atendre … mascotes.
La majoria, …, van ser gossos i la resta
Quantes persones van anar al
van ser … Quants … va atendre ahir la museu?
veterinària? 50 1 60 1 120 5 230
26 Ahir en Pol va cuinar … safates de … Hi van anar 230 persones.
Cada safata tenia … 28 R. M. L’equip d’en Miquel va
Només va vendre … safates.
Quants … va vendre …?
fer 40 cistelles. Totes van ser de
2 punts. Quants punts van
27 El dissabte al museu hi havia entrada lliure.
Hi van anar … homes, … dones i també … aconseguir en total?
Quantes … van anar …? 40 3 2 5 80
28 L’equip d’en Miquel va fer … cistelles. Van aconseguir 80 punts.
Totes van ser de …
Quants punts …?
problemes
Indiqueu als alumnes que han
EXPRESSIÓ ESCRITA. Escriu un problema fent servir cada text, de plantejar una pregunta
i que es resolgui amb el càlcul que hi ha a sota. que complementi la frase donada per
Després, escriu-ne la solució.
construir el problema. Demaneu-los
que comprovin que la pregunta
plantejada es resol amb l’operació
té elles
, donada. Resoleu en comú els
oan
En J res verm
c e
lav e s possibles dubtes que puguin sorgir.
14
res b
7 ce verdes. 30 1. Quantes noies més que nois hi
e
i9d 719
5
14 1 ha a la classe de la Paula?
e Hi ha 4 noies més que nois.
lass
ac
nar 3r A. s de
r va
n a
sd
e
a lu mne 2. Quants alumnes hi ha a 3r A?
aula s. Ahi lumne lalts 4 29 han
la P n a
26 ven m
a Dels 17 ja treball Hi ha 30 alumnes.
s s e de i 13 ne a
,
3r B ntat e ntes.
l
la cla n es Est nes. 0 e
A ne 4 53 re s s la
p 3. Quants alumnes no han presentat
a 17 13 5 alum 14
p
re le 12
hi h 6 sob 17 5
17 2 2 2
29 el treball sobre plantes?
No han presentat el treball sobre
plantes 12 alumnes.
49
4. Quantes ceres té en Joan?
En Joan té 30 ceres.
506965 Unitat 3.indd 49 4/3/16 10:23
Competències Notes
Iniciativa i emprenedoria. La invenció de problemes té un interès enorme, tant
per al desenvolupament d’aquesta competència com per a la possibilitat d’apro-
fundir en la comprensió dels problemes matemàtics, un dels aspectes més impor-
tants de la matèria. Demaneu a l’alumnat que escrigui operacions i plantegi pro-
blemes que es resolguin amb aquestes operacions.
Comunicativa lingüística i audiovisual. Amb l’apartat Inventa’t els teus proble-
mes els alumnes han de cercar, recopilar, seleccionar, processar i comunicar in-
formació de forma escrita.
129
Tractament de la informació
Propòsits Coordenades de caselles
• R
econèixer la posició d’una casella
en una quadrícula i obtenir-ne les En Xavi i la Laura són arqueòlegs. Han dividit un terreny
coordenades. en quadrats, formant una quadrícula, i hi han descobert
alguns gerros en excavar. Observa com podem anomenar
• S
ituar una casella en una quadrícula
la casella on hi ha cada gerro.
a partir de les coordenades.
Eix
vertical 8
Suggeriments didàctics 7
Per començar. Pregunteu a l’alumnat 6
si han jugat alguna vegada al joc dels 5

vaixells. Comenteu-ne plegats les 4
característiques, les regles del joc, 3
com es dóna la posició de cada
2
casella, etc.
1
Per explicar. Treballeu a fons la Eix
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 horitzontal
interpretació del gràfic fins a estar
segurs que els alumnes l’entenen. Per expressar les coordenades d’una casella, escriu dins d’uns parèntesis primer
Deixeu clara la manera de donar la el nombre de l’eix horitzontal i, després, una coma i el nombre de l’eix vertical.
posició de cada quadrícula per mitjà
Fixa’t en aquests exemples: (2, 6) (9, 5)
de les coordenades.
Ajudeu l’alumnat en els primers
casos de la representació dels gerros.
29 Observa la quadrícula anterior i escriu a la teva llibreta les coordenades
Mostreu-los la importància de
de la casella on es troba cada gerro.
començar per la coordenada
(…, …) (…, …) (…, …)
horitzontal i seguir amb la vertical.
Indiqueu que cada casella té unes (…, …) (…, …) (…, …)
coordenades úniques i viceversa.
30 Observa la quadrícula i respon:
Quines coordenades té la casella que hi ha a la dreta del gerro verd? I la casella
Solucionari
■
que hi ha a l’esquerra? I les que hi ha per sobre i per sota?

29 Gerro verd F (6, 7) ■ Quina coordenada tenen en comú el gerro carbassa i el gerro verd? I el gerro blau
Gerro marró F (10, 1) i el gerro lila?
Gerro rosa F (10, 8) ■ Quin gerro té en comú alguna coordenada amb el gerro rosa? Quina és?
Gerro lila F (8, 4)
50
Gerro blau F (2, 4)
Gerro carbassa F (6, 2)
506965 Unitat 3.indd 50 4/3/16 10:23
30 • Dreta: (7, 7)
Esquerra: (5, 7)
Altres activitats
A dalt: (6, 8)
A baix: (6, 6) Proporcioneu a l’alumnat una quadrícula amb coordenades o bé demaneu-los
• P
rimera coordenada: 6. que en facin ells una a la llibreta d’acord amb una descripció que els doneu.
Segona coordenada: 4. Després, digueu-los que anireu enunciant la descripció d’un recorregut i que ells
hauran de traçcar-lo sobre la seva quadrícula. Per exemple: sortim de (6,4), anem
• E
l gerro marró. Tenen en comú
cap a la dreta fins a (10,4), baixem fins a (10,1)…
la primera coordenada.
També podeu agrupar els infants per parelles i que cada alumne dicti el recorregut
31 8
7
al seu company o companya o proposar-los que, a través del recorregut traçat,
6
aconsegueixin realitzar un dibuix senzill.
5 Podeu passar-los una còpia d'un plànol o projectar-lo a la pissarra i demanar als
4 alumnes que hi trobin elements o edificis concrets a partir de les coordenades
3 com ara: quin edifici hi ha a la casella C-4? O, quines coordenades té la
2
biblioteca?
1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
130
UNITAT 3
3
31 Copia a la teva llibreta la quadrícula i dibuixa a cada casella la moneda indicada. 32 Tallers: (2, 2), (2, 3), (2, 4), (2, 5).
Allotjament: (5, 5), (6, 5),
(1, 7)
8 (7, 5), (8, 5), (9, 5).
7 Magatzems: (7, 2), (7, 3), (8, 2),
(4, 3)
6 (8, 3), (9, 2), (9, 3), (10, 2),
(3, 4) 5 (10, 3), (11, 2), (11, 3).
(6, 8) 4 • T
enen en comú la primera
3 coordenada, 2.
(10, 6)
2 • T
enen en comú la segona
(11, 8) coordenada, 5.
1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 33 • Podria estar en qualsevol dels

tres quadrats vermells.
32 Observa el plànol de l’excavació i escriu a la teva llibreta les coordenades de totes 6
les caselles que ocupa cadascuna de les tres instal·lacions. 5
4
6 3
5 Allotjament 2
1
4
Tallers
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
3
Magatzems
2
Zona 1: (11, 5), (11, 6), (12, 5),
1
(12, 6).
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Zona 2: (4, 2), (4, 3), (5, 2),
T. A. M.
(5, 3).
… … …
Zona 3: (4, 1), (4, 2), (5, 1),
(5, 2).
■ Quina coordenada tenen en comú les caselles dels tallers?
■ I les caselles de l’allotjament? • Hi ha tres solucions.
33 Imagina’t que en l’excavació anterior has de construir una zona

dedicada a garatge que ocupi 4 caselles, tingui forma quadrada Notes
i no estigui tocant cap instal·lació.
■ On la construiries? Escriu les coordenades de totes les seves caselles.
■ Hi ha més d’una solució? Quantes?
51
506965 Unitat 3.indd 51 4/3/16 10:23
Competències
Tractament de la informació i competència digital. El tractament de la infor-
mació és un dels camps en què es pot practicar la competència digital. A l’hora
de tractar amb els diferents suports tecnològics és molt important el coneixe-
ment dels sistemes de coordenades com a marc de referència per a diferents
objectes. Mostreu a l’alumnat com ens serveixen per situar objectes en una
pantalla, un plànol, un mapa, etc.
Artística i cultural. Es fomenta el coneixement bàsic de les principals tècniques,
recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics, com és el cas del plà-
nol, per a la pròpia expressió.
131
ACTIVITATS
Propòsits 34 Copia i suma a la teva llibreta: 38 Ordena els sumands perquè la suma
• R
epassar els continguts bàsics 3729 58307
sigui més fàcil, i calcula:
de la unitat. 14362 1 9146 ■ 40 1 9 1 20 ■ 35 1 6 1 4
• A
plicar les matemàtiques en ■ 7 1 300 1 500 ■ 95 1 17 1 5
6291 7348
diferents contextos. ■ 600 1 812 1 400 ■ 46 1 28 1 2
835 5693
12073 147584 EXEMPLE
7 1 52 1 3 5 10 1 52 5 62
Solucionari
35 Col·loca els nombres i calcula:
34 • 8.091 • 6
7.453 39 VOCABULARI. Explica què és estimar
■ 973 1 845 ■ 5.724 1 619
• 9.199 • 60.625 una suma. Després, posa’n un
■ 1.508 1 4.632 ■ 683 1 4.725
exemple i indica com es calcula.
35 • 1.818 • 6.343 ■ 32.791 1 29.256 ■ 12.587 1 934
• 6.140 • 5.408 40 Estima aquestes sumes:
36 Suma a la teva llibreta:
• 62.047 • 13.521 ■ 57 1 28
Aproxima a
■ 4.815 1 749 1 564 les desenes ■ 63 1 41
36 • 6.128 • 3
9.324 ■ 2.598 1 1.637 1 386 ■ 72 1 39
• 4 .621 • 23.043 ■ 972 1 6.083 1 5.419 ■ 327 1 284
• 12.474 Aproxima a
■ 32.745 1 5.097 1 1.482 593 1 162
■
les centenes
37 • 567 1 38 5 38 1 567 5 605 ■ 6.439 1 876 1 15.728 ■ 845 1 607
271 1 961 453 5 96 1 271 1
■ 4.817 1 3.268
1 453 5 820 37 Escriu per a cada suma una altra
Aproxima
suma diferent i respon: 7.395 1 2.609
Encara que es canviï l'ordre
■
als milers
dels sumands, el resultat de la ■ Una suma amb els mateixos sumands. ■ 8.743 1 5.988
suma és sempre el mateix. 271 1 96 1 453 41 Copia i comprova amb la

R. M. 74 1 259 5 70 1 263 5 567 1 38 calculadora. Ratlla els resultats
5 333. No tenen els mateixos erronis i escriu el correcte.
sumands; en un cas són 74 Tenen les dues sumes el mateix total? ■ 2.524 1 987 5 3.501
i 259, en l’altre 70 i 263. Quin és? ■ 46 1 5.396 5 5.442
638 1 905 1 42 5 ■ Una suma amb el mateix total. ■ 379 1 86 1 65 5 430
5 600 1 905 1 80 5 1.585 ■ 2.084 1 359 1 73 5 2.616
638 1 905 1 42
No tenen els mateixos 74 1 259
sumands; en un cas són 638, EXEMPLE
905 i 42, i en l’altre 600, 905 34 1 7 5 41 Bé

Tenen les dues sumes els mateixos
i 80. 26 1 5 5 21 31
sumands? Quins són?
38 • 60 1 9 5 69
52
• 1 800 5 807
7
• 1.000 1 812 5 1.812 506965 Unitat 3.indd 52 4/3/16 10:23
• 351 10 5 45
• 100 1 17 5 117
• 46 1 30 5 76
39 R. Ll. Verifiqueu que l’alumnat Parells, senars i anar pel carrer
coneix el procediment d’estimació Objectius: Intel·ligència logicomatemàtica / Intel·ligència espacial / Intel·ligència corporal
i l’aplica bé. Descripció: per conèixer com estan numerats els carrers, convideu els nens que
40 • 60 1 30 5 90 anotin tots els nombres de les cases que trobin mentre passegen amb els pares
• 60 1 40 5 100 o els avis. Després, demaneu-los que els classifiquin en senars i parells. Aquest
joc es pot plantejar igualment en petits grups. En aquest cas, uns grups anotarien
• 70 1 40 5 110
els d’una vorera, i altres, els de la contrària. En tornar a l’aula, se sorprendran en
• 300 1 300 5 600 adonar-se que uns només han anotat nombres parells i altres de senars.
• 600 1 200 5 800
Atzar, sí o no?
• 800 1 600 5 1.400
Objectius: Intel·ligència logicomatemàtica / Intel·ligència interpersonal / Intel·ligència
• 5.000 1 3.000 5 8.000 espacial
• 7.000 1 3.000 5 10.000
Descripció:
• 9.000 1 6.000 5 15.000
• Material: dos daus i divuit fitxes de colors de qualsevol joc.
132
3 UNITAT 3
41 • 2.524 1 987 5 3.511

Problemes
• 4 6 1 5.396 5 5.442
42 Llegeix i resol: 43 Observa el dibuix i resol:
• 379 1 86 1 65 5 530
En un joc es poden aconseguir targetes B • 2.084 1 359 1 73 5 2.516
A 1.918 m
de punts de tres tipus:
D 42 • 685 1 1.279 5 1.964
2.345 m 2.394 1 1.279 5 3.673
2.394 685
1.279
punts
pun
ts punts 3.764 m Mínim: 1.964. Màxim: 3.673.
2.183 m
C • 2
.394 1 685 1 1.279 5 4.358
■ En Joan ha aconseguit dues targetes ■ En Pere va de A a D passant per C. Ha obtingut 4.358 punts.
diferents. Quants punts pot ser que Quants metres recorre? • 2
.394 1 685 5 3.079
hagi tret com a mínim? I com a màxim? ■ En Juli vol anar de A a C pel camí Han obtingut 3.079 punts.
■ La Lola ha aconseguit una targeta de més llarg. Quin trajecte ha de seguir?
43 • 3.764 1 2.183 5 5.947
cada tipus. Quants punts ha tret? Quants metres recorrerà?
Recorre 5.947 metres.
■ La Marta ha tret una targeta rosa i en ■ En Miquel va de D a A passant
Teo, una de blava. Quants punts han per C i B. Quants metres recorre • 1
.918 1 2.345 5 4.263
tret en total? aproximadament? 4.263 . 3.764
Anirà de A a C passant per B.
44 POSA’T A PROVA. Cerca a la taula i respon: • 2
.000 1 2.000 1 2.000 5
L’Elisa ha anotat a la taula el nombre de peces 5 6.000
de roba de cada tipus i la talla que ha rebut al magatzem. Recorre 6.000 metres
aproximadament.
Talla 7-8 anys Talla 9-10 anys
44 • 87 1 129 5 216
Pantalons 87 129
92 1 158 5 250
Faldilles 73 86
Ha rebut 216 pantalons
Samarretes 92 158
i 250 samarretes.
■ Quants pantalons ha rebut en total? I samarretes? • 7
0 1 90 5 160
■ Quantes faldilles ha rebut aproximadament? Ha rebut aproximadament
■ Quantes peces de roba de la talla 9-10 anys ha rebut?
160 faldilles.
■ Quantes peces de roba de la talla 7-8 anys ha rebut l’Elisa • 1
29 1 86 1 158 5 373
aproximadament? Ha rebut 373 peces
de la talla 9-10 anys.
45 La suma de dos nombres senars qualssevol, és parell o senar? • 9
0 1 70 1 90 5 250
I la suma de cinc nombres senars? I la suma de 80 nombres senars? Ha rebut 250 peces de la talla
7-8 anys, aproximadament.
53
45 Deixeu que els alumnes provin
de resoldre el problema tots sols
3 506965 Unitat 3.indd 53 4/3/16 10:23
i elaborin les seves pròpies
hipòtesis. Demaneu-los que les
• Desenvolupament: el joc consisteix a tirar el dau i que els nens, per parelles,
exposin davant dels companys
facin diferents càlculs segons la quantitat que hi surti; cadascú comença amb
i les raonin.
nou punts (nou fitxes) i ha d’escollir entre senars o parells. Per torns, cada infant
tira el dau. Si surt un 1, un 3 o un 5, qui ha escollit senars agafa 1, 3 o 5 fitxes La suma de dos nombres senars
del company. Si surt 2, 4 o 6 l’altre nen agafa 2, 4 o 6 fitxes del company. és un nombre parell.
Hi ha una taula. A la primera fila s’anoten els resultats de cada tirada; a la La suma de cinc senars és
segona fila, qui ha guanyat punts; a la tercera i quarta files, el recompte dels un nombre senar.
punts que té cada jugador. La partida s’acaba quan un d’ells es queda sense La suma de vuitanta nombres
punts. Posteriorment, entre tots mireu quantes partides han guanyat els senars senars és un nombre parell.
i quantes els parells. Debateu si el joc és equitatiu o no. En general, la suma de n nombres
senars és parell quan n és parell
i és senar quan n és senar.
Competències
Social i ciutadana. L’activitat 42 mostra un context (el joc) a partir del qual és fàcil
suscitar a classe un debat enriquidor sobre diverses qüestions, com ara el respecte
per les regles del joc i pels altres, l’acceptació de la derrota i la gestió dels triomfs, etc.
133
SABER FER
Propòsits Analitzar dades hoteleres

• D esenvolupar la competència A la muntanya on han anat d’acampada la Sílvia, en Jordi,
matemàtica resolent problemes. la Maite i l’Ignasi hi ha un alberg que sempre està molt ple.
• Repassar continguts clau. A la taula apareixen els visitants que han tingut els tres
últims anys.
Solucionari Nombre de visitants
46 • Hi va haver més nens el 2012. Nens Adults
Hi va haver més adults el 2013. 2011 4.462 6.139

• 4.462 1 6.139 5 6.001 2012 5.083 4.917
2011: hi va haver 10.601
2013 2.275 7.894
visitants.
5.083 1 4.917 5 10.000
2012: hi va haver 10.000 46 Observa i respon:
visitants. ■ Quin any hi van anar més nens? I més adults?
2.275 1 7.894 5 10.169 ■ Quants visitants van tenir cada any?
2013: hi va haver 10.169 ■ Quants nens es van allotjar a l’alberg en total?
visitants. I adults?
• 4.462 1 5.083 1 2.275 5 ■ Quantes persones hi van anar aproximadament el 2011?
5 11.820 ■ Quants nens s’hi van allotjar aproximadament entre els dos últims anys?
S’hi van allotjar 11.820 nens. I adults?
6.139 1 4.917 1 7.894 5
5 18.950 47 PER PARELLES. Observa el gràfic amb el teu company i responeu:
S’hi van allotjar 18.950 adults. Dissabte Diumenge A l’alberg lloguen material de muntanya.
40 El gràfic mostra el nombre d’articles que
• 4.000 1 6.000 5 10.000 38
35 s’han llogat el cap de setmana.
El 2011 el van visitar
30 Quin tipus de material han llogat més
Nre. d’articles
■
aproximadament 10.000 27
dissabte? I menys?
persones. 20
22
19 ■ Quants bastons han llogat
• 5.000 1 2.000 5 7.000 14 aproximadament el cap de setmana?
5.000 1 8.000 5 13.000 10 I quants trineus, aproximadament?
El van visitar aproximadament ■ Quants articles han llogat aproximadament
0
7.000 nens i 13.000 adults. Esquís Bastons Trineus diumenge?
47 • Més esquís i menys trineus.

• 3 0 1 10 5 40; 20 1 40 5 60
54
El cap de setmana han llogat
40 bastons i 60 trineus
aproximadament. 506965 Unitat 3.indd 54 4/3/16 10:23
• 20 1 10 1 40 5 70
El diumenge han llogat 70 Desenvolupament de la competència matemàtica
articles aproximadament.
El context real plantejat a l’alumnat en aquesta pàgina és l’estudi de diverses
48 • 3 UM 1 2 C 1 4 D 1 8 U 5 dades d’un establiment hoteler. Podran extreure dades de taules i utilitzar-les per
5 3.000 1 200 1 40 1 8 resoldre problemes, fent sumes i estimacions. Ensenyeu-los la utilitat de tot el
Tres mil dos-cents quaranta-vuit. que han après a la unitat en la vida real.
• 7 UM 1 3 D 1 6 U 5 A l’hora d’abordar el treball Per parelles, demaneu a l’alumnat que cada parella
5 7.000 1 30 1 6 s’organitzi i es distribueixi les feines: hauran de fer un pla de treball, resoldre les
Set mil trenta-sis. qüestions, comprovar les respostes i exposar els resultats davant dels companys
• 9 UM 1 5 C 1 8 U 5 i companyes. També els podeu demanar que proposin altres activitats ells
5 9.000 1 500 1 8 mateixos.
Nou mil cinc-cents vuit.
• 1 DM 1 5 UM 1 3 C 1 7 D 1
1 2 U 5 10.000 1 5.000 1
1 300 1 70 1 2.
Quinze mil tres-cents setanta-dos.
134
3
UNITAT 3
REPÀS ACUMULATIU
• 4 DM 1 9 C 1 6 D 1 1 U 5
48 Descompon cada nombre i escriu 52 Col·loca els nombres i calcula:
5 40.000 1 900 1 60 1 1
com es llegeix.
593 1 4.246 6.718 – 325
Quaranta mil nou-cents
■ ■
■ 3.248 ■ 7.036 ■ 9.508 624 1 5.137 1 85 1.860 – 74

■ ■
seixanta-u.
■ 15.372 ■ 40.961 ■ 83.070 95 1 710 1 6.347 3.940 – 99
■ ■
• 8 DM 1 3 UM 1 7 D 5
49 Escriu amb xifres: 53 Completa a la teva llibreta:
5 80.000 1 3.000 1 70
■ Tres mil cinc-cents disset. Vuitanta-tres mil setanta.
■ 236 ■ 436 ■ 439
■ Vuit mil sis-cents quatre. 49 • 3.517 • 2
2.131
■ 337 ■ 237 ■ 538
■ Vint-i-dos mil cent trenta-u. • 8.604 • 76.059
■ 438 ■ 535 ■ 339
■ Setanta-sis mil cinquanta-nou. 50 • 3.000. Tres mil.
54 Completa les taules a la teva llibreta. • 1 0.000. Deu mil.
50 Escriu el nombre i com es llegeix.
• 50.000. Cinquanta mil.
63050 73050
Nombre ■ 2.999 ■ 49.999
6315… 7315…
posterior ■ 9.999 ■ 73.999 6325… 7325… • 7 4.000. Setanta-quatre mil.
6335… 7335… • 4.999. Quatre mil nou-cents
Nombre
■ 5.000 ■ 10.000 6345… 7345… noranta-nou.
anterior 8.600 91.000 6355… 7355…
■ ■
• 8.599. Vuit mil cinc-cents
6365… 7365…
6375… 7375… noranta-nou.
51 Compara i escriu el signe . o ,.
6385… 7385… • 9.999. Nou mil nou-cents
2.587 i 2.591 51.864 i 5.739 7395…
6395… noranta-nou.
■ ■
37.405 i 36.916 8.320 i 60.150 6 3 10 5 … 7 3 10 5 …

• 90.999. Noranta mil nou-cents
■ ■
noranta-nou.
51 • 2.587 , 2.591
Problemes
• 3 7.405 . 36.916
55 La Raquel ha comprat per a una festa 58 En Ramon compra 5 safates • 51.864 . 5.739
136 refrescs de taronja i 168 de cola. de tomàquets. Quants • 8.320 , 60.150
Quants refrescs ha comprat? tomàquets ha comprat? 52 • 4.839 • 5 .846 • 97.152
56 En un museu hi ha 260 quadres. 59 Un tren té tres vagons. En el primer • 6.393 • 1.786 • 43.841
184 són retrats. Quants quadres vagó hi viatgen 48 persones; en el 53 • 12 • 24 • 36
no són retrats? segon, 107 i en el tercer, 69. Quantes
persones viatgen al tren? • 21 • 14 • 40
57 La Lola té aquestes monedes
a la butxaca. Quants cèntims té? • 32 • 25 • 27
60 Al gimnàs hi ha 42 pilotes de futbol
i 28 de bàsquet. Quantes pilotes 54 6 3 0 5 0 73050
hi ha de futbol més que de bàsquet? 63156 73157
6 3 2 5 12 7 3 2 5 14
55 6 3 3 5 18 7 3 3 5 21
6 3 4 5 24 7 3 4 5 28
506965 Unitat 3.indd 55 4/3/16 10:23 6 3 5 5 30 7 3 5 5 35
6 3 6 5 36 7 3 6 5 42
6 3 7 5 42 7 3 7 5 49
Repàs en comú
6 3 8 5 48 7 3 8 5 56
Dividiu la classe en quatre grups: un dels grups s’encarregarà de plantejar sumes 6 3 9 5 54 7 3 9 5 63
de dos nombres sense portar i portant-ne; un altre, sumes de tres nombres en 6 3 10 5 60 7 3 10 5 50
les mateixes condicions; un tercer plantejarà estimacions de sumes, i l’últim 55 136 1 168 5 304
proposarà problemes de sumes o estimacions. Posteriorment, s’intercanviaran Ha comprat 304 refrescos.
els treballs perquè els companys els resolguin també en grup. Tot seguit, es 56 260 2 184 5 76
corregiran col·lectivament a la pissarra. No són retrats 76 quadres.
57 5 1 10 1 5 1 2 1 50 5 72
Competències La Lola té 72 cèntims.
58 5 3 4 5 20
Social i ciutadana. Amb les activitats del Saber fer els alumnes poden aplicar els
seus coneixements a situacions quotidianes que s'esdevenen en el nostre dia a Ha comprat 20 tomàquets.
dia i que els poden resultar properes. Aquest exemple pot ajudar-los a veure que, 59 48 1 107 1 69 5 224
de la mateixa manera, poden aplicar-los a altres situacions diferents. Hi viatgen 224 persones.
60 42 – 28 5 14. Hi ha 14 pilotes
més de futbol que de bàsquet.
135
Avaluació
de continguts
Nom Data
1 Calcula les sumes i escriu el nom de cada terme de la suma.
364 ◄ 4 3 1 2 ◄
1213 ◄ 12163 ◄
◄ ◄
2 Col·loca els termes i calcula les sumes.
3.514 1 6.143 8.574 1 6.329
3 Relaciona les sumes que tenen el mateix resultat.
326 1 948 • • 839 1 456
456 1 839 • • 1.413 1 5.061
2.063 1 9.618 • • 948 1 326
5.061 1 1.413 • • 9.618 1 2.063
426 1 314 1 964 1.162 1 8.415 1 396
5 Escriu dues sumes diferents amb els mateixos sumands que tinguin el resultat igual.
• 32 1 26 1 89 ►
• 61 1 54 1 30 ►

3
MODEL B
6 Aproxima els sumands com s’indica i estima les sumes.
A les desenes A les centenes Als milers
52 ► 619 ► 1732 ►
138 ► 1274 ► 16666 ►
7 En Pere té 136 cromos i 234 adhesius. Encercla les sumes que indiquen el nombre
total de cromos i d’adhesius que té en Pere.
136 1 234 432 1 136 234 1 136 361 1 234
8 En una granja hi havia 46 porcs, fa un mes hi van portar 49 porcs i avui n’han portat
29 més. Quants porcs hi ha ara?
9 En un zoològic hi ha 218 ocells, 123 rèptils i 364 mamífers. Quants animals que no
són mamífers hi ha al zoològic? Quants animals hi ha en total?
10 La Carme ha estalviat 128 € i la Maria té 382 €. Quants diners ha estalviat cadascuna

aproximadament? Quants diners tenen en total aproximadament?

Nom Data
1 Calcula les sumes i escriu el nom de cada terme de la suma.
5478 ◄ 4 3 8 4 3 ◄
19621 ◄ 126925 ◄
◄ ◄
9.315 1 8.476 39.815 1 4.036
3 Escriu, per a cada suma, una suma diferent que tingui els mateixos sumands.
• 426 1 312 5 1
• 801 1 690 5 1
• 3.746 1 5.314 5 1
• 9.632 1 8.426 5 1
6.239 1 483 1 2.514 7.652 1 64.815 1 32
5 Escriu, per a cada suma, dues sumes diferents amb els mateixos sumands.
• 325 1 482 1 654 5
5
• 1.263 1 4.835 1 213 5
5

3
MODEL A
6 Quins nombres falten en aquestes igualtats?
• 1 426 5 426 1 525 • 35 1 29 1 26 5 1 29 1 35
• 839 1 124 5 1 839 • 17 1 1 84 5 61 1 84 1 17
7 Aproxima els sumands de manera adequada i estima les sumes.
43 ► 192 ► 3864 ►
127 ► 1431 ► 18320 ►
8 En un camp hi ha 145 pomeres de tipus Golden, 215 pomeres de tipus Fuji

i 96 tarongers. Quantes pomeres hi ha en total? Quants arbres fruiters hi ha?
9 En Joan va comprar dues d’aquestes peces i es va gastar aproximadament 80 €.

Quines peces de roba va comprar?
64 €
19 €
48 €
10 En un poble hi viuen 6.784 adults i 2.936 infants. Quants adults hi ha al poble,

aproximadament? I nens? Quantes persones viuen al poble aproximadament?

3
Activitats
Model B Model A
Calcular sumes i identificar-ne els termes. 1, 2, 4 1, 2, 4
Aplicar les propietats commutativa i associativa de la 3, 5, 7 3, 5, 6

suma.
Estimar sumes i resoldre problemes d’estimacions. 6, 10 7, 9, 10
Resoldre problemes de suma. 8, 9 9
Solucions
Model B Model A
1. • Sumands: 364 i 213. Suma: 577. 1. • Sumands: 5.478 i 9.621. Suma: 15.099.
• Sumands: 4.312 i 2.163. Suma: 6.475. • Sumands: 43.843 i 26.925. Suma: 70.768.
2. • 9.657 • 14.903 2. • 17.791 • 43.851
3. 326 1 948 5 948 1 326 3. • 426 1 312 5 312 1 426
456 1 839 5 839 1 456 • 801 1 690 5 690 1 801
2.063 1 9.618 5 9.618 1 2.063 • 3.746 1 5.314 5 5.314 1 3.746
5.061 1 1.413 5 1.413 1 5.061 • 9.632 1 8.426 5 8.426 1 9.632
4. • 1.704 • 9.973 4. • 9.236 • 72.499
5. 32 1 89 1 26 5 26 1 89 1 32 5. • 325 1 654 1 482 5 654 1 325 1 482
54 1 30 1 61 5 61 1 30 1 54 • 4.835 1 1.263 1 213 5 213 1 4.835 1
1 1.263
6. • 50 1 40 5 90
• 600 1 300 5 900 6. • 525 • 26
• 2.000 1 7.000 5 9.000 • 124 • 61
7. Encerclar: 136 1 234; 234 1 136 7. • 40 1 30 5 70
• 200 1 400 5 600
8. 46 1 49 1 29 5 124
• 4.000 1 8.000 5 12.000
Hi ha 124 porcs ara.
8. • 145 1 215 5 360
9. 218 1 123 5 341
Hi ha 360 pomeres.
Hi ha 341 animals no mamífers.
• 145 1 215 1 96 5 456
218 1 123 1 364 5 705
Hi ha 456 arbres fruiters.
En total hi ha 705 animals.
9. 60 1 20 5 80
10. La Carme té uns 100 € i la Maria té
Va comprar els pantalons i la gorra.
uns 400 €. En total, tenen uns 500 €.
10. Hi ha 7.000 adults i 3.000 nens,
aproximadament. Viuen en el poble
10.000 persones, aproximadament.
142 Matemàtiques 3
Avaluació
de competències
PROVA
3 Diari de viatge
Nom Data
Llegeix el diari de viatge d’en Lluís i contesta.
En Lluís, la seva germana Agnès i els seus pares van a passar uns quants dies
de vacances a Itàlia. En Lluís apunta cada dia al seu diari el que més li crida
l’atenció.
Dia 1: Vam sortir de l’aeroport de Madrid i vam volar 1.360 km fins arribar
a Roma. Vam arribar a l’hotel i vam descansar. El menjar és boníssim.
Dies 2 i 3: Hem visitat Roma, és una ciutat molt bonica, té milions de coses per
veure pertot arreu.
Dia 4: El pare i la mare han llogat un cotxe a l’aeroport i hem anat a una ciutat
que es diu Arezzo. El paisatge és molt bonic. Hem recorregut 239 km. La ciutat
també és bonica.
Dia 5: Ens hem llevat d’hora, encara era de nit. Hem esmorzat a 94 km d'Arezzo,
en un poble que té unes torres molt altes i molt antigues. Després, hem anat a
Pisa, que està a 75 km. Allà hi ha una torre que sembla que està a punt de caure,
és molt famosa. A la tarda hem anat a Florència, que està a 86 km.
Dia 6: Avui només hem vist Florència. Hi ha molts edificis i palaus, i estàtues
i quadres. També hi ha uns cavallets que semblen molt antics. Hem menjat
el gelat més deliciós del món.
Dia 7: Avui hem viatjat molt: 114 km a Bolonya i després 236 km més fins a Milà.
A Bolonya hem vist una universitat que la mare diu que és la més antiga del món.
Quan hem arribat a Milà ja era de nit i estàvem cansats.
Dia 8: Hem vist una catedral enorme i més quadres en un altre lloc. També hem
vist moltes botigues, i jo he vist un Ferrari. Segur que corre a mil per hora.
Dia 9: Tornem el cotxe a l’aeroport i tornem a casa. El vol és de 1.180 km.
Les vacances han estat genials. Tinc moltes coses per explicar als amics.

PROVA UNITAT 3
1 Completa la taula dels quilòmetres que han recorregut cada dia.
Dia Quilòmetres recorreguts

Dia 1
Dia 2
Dia 3
Dia 4
Dia 5
Dia 6
Dia 7
Dia 8
Dia 9
2 Quants quilòmetres
han recorregut en total?
han recorregut en avió?
han recorregut en cotxe?
5
Quants quilòmetres han recorregut
el cinquè dia, aproximadament?
6 Quants quilòmetres han fet en avió, aproximadament?
7
Quan han recorregut més quilòmetres: durant els cinc primers dies
de vacances o durant els cinc últims?

Prova 3 3
Dimensions
Competències
bàsiques
matemàtic
Competència 1. Traduir un problema a una Comunicativa

Resolució de
1a7 representació matemàtica i emprar conceptes, eines lingüística
problemes
i estratègies matemàtiques per resoldre’l. i audiovisual
146 Matemàtiques 3
3
A. No és capaç d'ordenar la informació de l'enunciat

• Dia 1: 1.360 km. Dies 2 i 3: 0 km.
del problema.
Dia 4: 239 km. Dia 5: 255 km.
1 B. Ordena la informació, però se'n deixa o s’equivoca
Dia 6: 0 km. Dia 7: 350 km.
en alguna.
Dia 8: 0 km. Dia 9: 1.180 km.
C. Ordena la informació de manera autònoma.
• 1.360 1 239 1 255 1 350 1 1.180 5 3.384

2 Han recorregut 3.384 km en total.
• 1.360 1 1.180 5 2.540

3
Han recorregut 2.540 km en avió.
A. Se li fa difícil entendre quins nombres ha de sumar.

• 239 1 255 1 350 5 844
4 B. Li cal ajuda en algun punt de les sumes.
Han recorregut 844 km en cotxe.
• 90 1 80 1 90 5 260
5
Han viatjat 260 km aproximadament.
• 1.000 1 1.000 5 2.000

6
Han viatjat 2.000 km aproximadament.
A. No entén quina operació ha de fer per resoldre el

• 1.360 1 239 1 255 5 1.854 problema.
255 1 350 1 1.180 5 1.785 B. Sap l'operació que ha de fer, però no la fa
7
Han recorregut més kilòmetres correctament.
els cinc primers dies. C. Sap l'operació que ha de fer i l’executa
correctament.
Matemàtiques 3 147
3
Alumnes
1 2 3 4 5 6 7 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
Superior a 18. Excel·lent
148 Matemàtiques 3
Pla de millora
Programa
d'ampliació
Sumes de dos nombres PLA DE MILLORA
3
Nom Data
RECORDA
Per sumar dos nombres:
1r Col·loca els nombres, escrivint en cada columna les xifres del mateix ordre.
2n Suma les unitats, després les desenes i així successivament amb totes les xifres
del nombre.
1 Calcula les sumes.
UM C D U UM C D U DM UM C D U DM UM C D U
4 5 6 2 7 3 5 8 6 7 5 4 3 7 5 6 3 4
1 2 7 1 8 1 3 6 9 4 1 4 3 6 8 5 1 6 4 5 8 6
6.289 1 475 84.376 1 6.863 56.847 1 969 5.784 1 39.658
3 Observa els nombres de les targetes i calcula.
21 7.216 6.547 39.780

56.4
• L
a suma dels dos • L
a suma del nombre • La suma dels dos
nombres més petits. més gran i el més petit. nombres més grans.

Sumes de tres xifres PLA DE MILLORA
3
Nom Data
RECORDA
Per sumar tres nombres, col·loca els nombres i suma les unitats, després les desenes i així
successivament amb totes les xifres del nombre.
1 Calcula i relaciona cada suma amb el seu resultat.
2.784 1 3.465 1 856 67.954 1 3.651 1 765 67.231 1 6.930 1 789

7.205 72.370 74.950 7.105 74.840

2 Calcula les sumes i contesta.
• 5.346 1 18.132 1 749 • 5.346 1 749 1 18.132 • 18.132 1 749 1 5.346
– Els sumands de les tres sumes, són iguals?
– Els sumands estan col·locats en el mateix ordre?
– El resultat de les tres sumes és igual? Explica per què.
3 Escriu tres sumes diferents amb els nombres 1.234, 23.456 i 987.

Estimació de sumes PLA DE MILLORA
3
Nom Data
RECORDA
Per estimar una suma, primer aproxima cada sumand a l’ordre adequat i, després, suma
les aproximacions.
1 Estima les sumes aproximant a l’ordre que s’indica.
• 48 1 93 • 37 1 56 • 27 1 68
A les
desenes
• 278 1 340 • 589 1 632 • 787 1 417

A les
centenes
• 2.865 1 5.216 • 4.768 1 7.150 • 6.467 1 6.810

Als
milers
2 En cada cas, llegeix i pinta l’etiqueta corresponent.
L’Alexandra compra uns En Miquel compra una La Victòria compra

pantalons que li han costat impressora que li ha costat un cotxe que li ha costat
aproximadament 60 €. aproximadament 400 €. aproximadament 6.000 €.
52 € 295 € 5.490 €
67 € 385 6.20
€ 0€
58 € 325 6.780 €
€

Problemes de dues operacions PLA DE MILLORA
3
Nom Data
RECORDA
Per resoldre un problema segueix aquests passos:
1r Llegeix i entén l’enunciat i la pregunta que es planteja.
2n Pensa quines operacions cal fer.
3r Calcula les operacions.
4t Comprova la solució.
1 Resol.
• E
n un quiosc hi havia 175 diaris. Aquest matí n’han venut
95, i aquesta tarda, 34. Quants diaris han quedat per vendre?
Solució
• E
n un tren viatgen 218 persones. A la primera parada en baixen
23 persones i n’hi pugen 46. Quantes persones van ara al tren?
Solució
• P
er al seu restaurant, la Paula compra 125 gots grans,
68 gots mitjans i 45 gots petits. Quan els col·loca, se li
trenquen 15 gots. Quants n’hi queden?
Solució

Suma PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
1
Nom Data
1 Calcula totes les sumes de dos nombres que pots obtenir

amb aquests tres nombres.
34.567 2.765
71.543
2 Calcula totes les sumes de tres nombres que pots obtenir

amb aquests quatre nombres.
825
3.716
18.654
49.027
3 Resol.
La Marina ha comprat dos d’aquests articles

i s’ha gastat 700 € aproximadament.
Quins dos articles ha comprat la Marina?
590 €
425 €
299 €

Unitat 4
Resta
155
4 Resta
• Resta sense portar i portant-ne.
• Estimacions de restes.
OPERACIONS
• Problemes de dues operacions.
SABER • La taula del 9.
• Rectes perpendiculars.
GEOMETRIA
• Tipus d’angles.
• Reconeixement dels termes d’una resta.

• Realització de restes sense portar
i portant-ne, amb nombres de fins a cinc
xifres.
• Aplicació de la prova de la resta per trobar
un terme a partir dels altres dos.
• Estimació de restes aproximant el minuend
OPERACIONS
i el subtrahend a l’ordre adequat segons el
seu nombre de xifres.
• Ús de la calculadora per fer restes o per
comprovar-ne els resultats.
• Resolució de problemes de dues
operacions.
SABER FER • Construcció i memorització de la taula del 9.
• Reconeixement de les rectes

perpendiculars.
GEOMETRIA
• Clasificacció d’angles en rectes, aguts
i obtusos.
• Obtenció de conclusions a partir d’un

enunciat, reconeixent les frases que són
RESOLUCIÓ DE
correctes en un grup de frases determinat.
PROBLEMES
• Invenció de problemes a partir d’un gràfic
de barres i d’uns càlculs.
TASCA FINAL • Fer càlculs amb dates.
• Valoració de la utilitat de la resta en

situacions quotidianes.
• Interès per la presentació ordenada i clara
dels treballs.
• Valoració de la importància de l’organització
i l’ordre per resoldre problemes.
156
RECURSOS DIGITALS
de control B i A. LlibreMèdia
• Avaluació trimestral. Proves de control B i A.
MATERIAL D’AULA
Làmines
• Quadern 7.

intel·ligència.
157
Propòsits
• R
econèixer situacions reals on
4 Resta
intervenen restes.
• R
ecordar els conceptes bàsics Tripulants de l’Apol·lo 11
necessaris per al desenvolupament ■ Neil A. Armstrong, 38 anys.
de la unitat. ■ Edwin I. Aldrin, 39 anys.
■ Michael Collins, 38 anys.
• A
lguns alumnes poden tenir
dificultats per fer les restes
portant-ne. Feu moltes activitats
de pràctica i demaneu, en alguns
casos, que expliquin el procés que
segueixen per tal que en prenguin
consciència.
• L
es estimacions de restes de
vegades plantegen dificultats.
Dates importants del viatge
Assenyaleu-ne la similitud amb ■ 16 de juliol La nau s’enlaira als EUA.
les estimacions de sumes i indiqueu ■ 20 de juliol La nau aterra a la Lluna.
la importància de, en primer lloc, fer ■ 22 de juliol La nau surt cap a la Terra.
correctament les aproximacions ■ 24 de juliol La nau amara a l’oceà.
del minuend i del subtrahend,
perquè d’això depèn la correcció Observem i comentem
de l’estimació.
L’home arriba a la Lluna
L’ésser humà sempre ha volgut viatjar SABER FER
Treball col·lectiu sobre a l’espai. Durant molts anys es va
la làmina imaginar que podia arribar a la Lluna. Fer càlculs amb dates
El 20 de juliol de 1969, el coet Apol·lo 11, Al final de la unitat sabràs
Després de la lectura, demaneu resoldre situacions en què cal
amb tres persones a bord, va aterrar
als alumnes que comentin les seves a la Lluna. Una d’elles, Neil Armstrong, calcular sumes i restes amb
impressions i que localitzin les dades va ser el primer a trepitjar la superfície nombres de quatre xifres.
de la làmina. Podeu traçar a la lunar.
pissarra una línia del temps i demanar-
56
los que vagin assenyalant-hi les fites
que cal dibuixar i el temps
506965 Unitat 4.indd 56 4/3/16 14:03
transcorregut entre cada fita.

1 20 2 16 5 4. Va fer el viatge Recordeu amb l’alumnat situacions de resta: hi ha … i se’n van …; tenia … i se’n
d’anada en 4 dies. gasta …; hi havia … i en van faltar… Repasseu també algunes possibles pregun-
24 2 22 5 2. Va tornar en 2 dies. tes: Quants en falten? Quants en queden? Quants en sobren? Quants més que?
El viatge de tornada va ser més Quants menys que?
curt que el d’anada. Demaneu als nens i nenes que aportin exemples de situacions de la vida quoti-
2 24 2 16 5 8 diana que necessitin una resta per ser resoltes. Comenteu-los paraules que tin-
El viatge complet va durar 8 dies. guin el mateix significat que restar, com ara treure, sostreure, apartar, etc.
158
UNITAT 4
3 El més gran era Ewin I. Aldrin.
1 Quants dies va trigar l’Apol·lo 11
El més gran seguia sent Edwin I.
a arribar a la Lluna? Va trigar més
en el viatge d’anada o en el viatge Aldrin, perquè amb el pas del
de tornada? temps la diferència d’edats es
2 Quants dies va durar el viatge manté.
complet, des que la nau es va enlairar 40 1 39 5 79
fins que va amarar a l’oceà? Tenia 79 anys el 2009.
3 Quin dels tres astronautes era 4 R. Ll. Comproveu que l’alumnat
el més gran el 1969? El 2009 es
s’expressa correctament i calcula
van celebrar els 40 anys de l’arribada
a la Lluna. Quin dels tres era bé els intervals de temps entre els
el més gran el 2009? Quants esdeveniments. Per exemple:
anys tenia? El 16 de juliol es va enlairar la nau,
4 ORALITAT. Explica el viatge de al cap de 4 dies va aterrar a la
l’Apol·lo 11, utilitzant l’expressió Lluna…
«al cap d’uns dies».
Què en sé?
Què En Sé
És important comprovar, abans de
Resta portant-ne passar a treballar la unitat, que els
alumnes duen a terme correctament
Resta 574 – 283
l’algoritme de la resta portant-ne.
1r Col·loca els nombres: 2n Resta les unitats: de 3 a 4 n’hi va 1.
Recordeu també a l’alumnat com
escriu a cada columna Resta les desenes: de 8 a 17 n’hi van 9 i en portes 1.
les xifres del mateix ordre. Resta les centenes: 2 i 1 són 3; de 3 a 5 n’hi van 2. s’aproximen els nombres.
5 • 34 • 5
C D U C D U
574 574 minuend • 318 • 55
2283 22 8 3 subtrahend
• 235 • 837
291 diferència
6 603 2 87 5 516
Minuend: 603.
5 Calcula a la teva llibreta: 6 Escriu una resta amb aquests nombres,
Subtrahend: 87.
calcula i respon:
■ 61 – 27 ■ 94 – 89 Diferència: 516.
Quin és el minuend?
■ 482 – 164 ■ 824 – 769 87
603 I el subtrahend?
■ 293 – 58 ■ 913 – 76 Quina és la diferència?
Notes
57
3506965 Unitat 4.indd 57 4/3/16 14:03
Competències
Comunicativa lingüística i audiovisual. Quan treballeu l’activitat d’Oralitat,
comproveu que l’alumnat s’expressa correctament, tant des del punt de vista
lingüístic com matemàtic. Després de fer l’activitat, podeu demanar-los que ex-
pliquin el viatge fent servir l’expressió «… dies abans».
Aprendre a aprendre. Indiqueu a l’alumnat que en aquesta unitat aprofundiran
els seus coneixements sobre una altra operació: la resta. Demaneu-los que es-
criguin en un paper tot el que ja en sabien i feu una posada en comú.
159
Restes portant-ne
Propòsits
La família de l’Alba fa un viatge per Europa.
• Identificar els termes d’una resta.
Volen recórrer un total de 4.380 km
• C
alcular restes sense portar-ne i ja han fet 1.967 km. Quants quilòmetres
i portant-ne. els falta per recórrer?
• O
btenir termes d’una resta
Resta 4.380 2 1.967
a partir d’altres termes donats.
1r Col·loca el minuend i el subtrahend:
escriu a cada columna les xifres del mateix ordre.
Suggeriments didàctics 2n Resta les unitats: de 7 a 10 n’hi van 3. En porto 1. UM C D U
Per començar. Feu unes quantes Resta les desenes: 6 i 1 són 7; de 7 a 8 n’hi va 1. 438 0
restes portant-ne amb nombres de Resta les centenes: de 9 a 13 n’hi van 4. En porto 1. 21 9 6 7
dues xifres a la pissarra. Demaneu a Resta els milers: 1 i 1 són 2; de 2 a 4 n’hi van 2. 241 3
l’alumnat que verbalitzi els passos

que es van fent. Els falta per recórrer 2.413 km.
Per explicar. Resoleu els possibles

dubtes que puguin sorgir, indicant
que el procés que cal seguir és No t’oblidis
7 Copia a la teva llibreta i calcula: quantes en portes.
el que ja coneixen. Comenteu
que el nombre de xifres dels termes 8295 7538 40867
26428 2 964 2 5391
no influeix en l’algoritme, però sí
que és important la col·locació dels
termes, a l'hora de restar. Deixeu 8 Escriu una resta amb els tres nombres i respon:
clara la relació entre suma i resta ■ Quin és el minuend? I el subtrahend?
treballada en les activitats 9 i 10.
4.086 5.478 ■ Com es diu el resultat de la resta?
1.392
■ Quin terme és el nombre més gran?
Solucionari
9 Col·loca els nombres i resta. Després, fes la prova.
7 • 1.867 • 6.574 • 35.476
8 5.478 2 1.392 5 4.086 RECORDA ■ 5.682 – 3.457 ■ 2.509 – 738
• M
inuend: 5.478. Prova de la resta: ■ 9.138 – 7.264 ■ 6.243 – 956
Subtrahend: 1.392. minuend subtrahend ■ 45.270 – 29.352 ■ 17.415 – 8.239
• Diferencia: 4.086. – subtrahend 1 diferència
73.621 – 54.863 80.264 – 371
diferència minuend
• És el minuend.
9 • 2.225 • 1.771
58
• 1.874 • 5.287
• 15.918 • 9.176 506965 Unitat 4.indd 58 4/3/16 14:03
• 18.758 • 79.893
10 12 1 27 5 39; 27 1 12 5 39 Altres activitats
39 2 12 5 27; 39 2 27 5 12 scriviu aquestes restes a la pissarra. Pregunteu a l’alumnat els termes de totes
E
En totes les sumes i les restes elles i feu notar que totes tenen la mateixa diferència. Demaneu-los que identifi-
apareixen els tres termes. quin el minuend i el subtrahend de cada resta. Assenyaleu que si sumem o res-
Comenteu a l’alumnat la relació tem un mateix nombre en el subtrahent i el minuend d'una resta, la diferència no
entre suma i resta i com a partir varia. Feu-los fixar, per exemple, que la segona resta és com la primera, que està
d’una es pot obtenir l’altra. emmarcada, però que hem afegit 50 tan al minuend com el subtrahend.
300 350 317 280

2 200 2 250 2 217 2 180
100 100 100 100
160
4
UNITAT 4
10 Escriu a la teva llibreta, amb els tres nombres, dues sumes i dues restes. 11 • 47 1 26 5 73
Després, respon:
• 258 1 391 5 649
12
12 27 1
• 96 1 745 5 841
112 212 2
12 • 93 2 58 5 35
39 • 542 2 326 5 216
Quin terme és igual a les dues sumes? I a les dues restes?
• 607 2 542 5 65
11 Calcula el terme que falta a cada resta.
12 • 3.528 2 2.045 5 1.483
FES-HO AIXÍ Hi queden 1.483 litres d’aigua.
■ Per trobar el minuend, ■ Per trobar el subtrahend, • 2
.358 2 793 5 1.565
calcula una suma. calcula una altra resta.
Encara hi han d’arribar
50 80 80
250 120 2 230
1.565 persones.
20 70 5 70 30 50 5 50 • 1
.300 2 452 5 848
Hi pot carregar 848 quilos més.
93 542 607
247 2258 296 2 2 2
26 391 745 58 326 542
Càlcul mental
• 6
• 37 • 53 • 71
Problemes 15 42 56 75
12 Llegeix i resol: 28 49 64 88
■ En un dipòsit hi havia 3.528 ℓ d’aigua. S’han utilitzat 2.045 ℓ.
Quants litres d’aigua queden al dipòsit? Notes
■ En una cursa popular participen 2.358 persones. Ja han
arribat a la meta 793 persones. Quantes en falten per arribar?
■ Una camioneta pot portar fins a 1.300 kg de càrrega. En Jaume
hi ha carregat 452 kg de fruita. Quants quilos més hi pot carregar?
CÀLCUL MENTAL
Resta 9 a nombres de dues xifres: primer resta 10 i després suma 1.
29 15 2 9 46 2 9 62 2 9 80 2 9
24 2 9 51 2 9 65 2 9 84 2 9
67 57 58
2 10 11 37 2 9 58 2 9 73 2 9 97 2 9
59
506965 Unitat 4.indd 59 4/3/16 14:03
Altres activitats
Expliqueu a l’alumnat que, quan una botiga està en època de rebaixes, a l’etique-
ta dels articles rebaixats hi ha de figurar el preu antic i el preu actual, cosa que
permet al consumidor calcular en quina quantitat estan rebaixats. Feu activitats
de càlcul de rebaixes.
Demaneu a l’alumnat que escrigui diverses restes amb un terme que els dona-
reu; per exemple, que tinguin com a minuend 425, o que tinguin com a subtra-
hend 187, o bé que la diferència sigui 189.
Competències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. En activitats com la 12, moti-
veu l’alumnat per tal d’aconseguir l’èxit en la resolució dels problemes. El plante-
jament d'aquest tipus de problemes permet als alumnes vincular les matemàti-
ques amb la seva vida quotidiana.
161
Estimació de restes
Propòsits
En una obra de teatre actuen 61 persones.
• E
stimar restes aproximant cada D’elles, 39 són nens i la resta, adults.
terme a l’ordre adequat segons Quants adults actuen aproximadament a l’obra?
el seu nombre de xifres.
Estima la resta 61 2 39
• Resoldre situacions reals estimant. 61 60
1r Aproxima cada terme
39 240
a la desena més propera.
20
Suggeriments didàctics 2n Resta les desenes obtingudes.
Per començar. Feu activitats A l’obra actuen 20 adults, aproximadament.

d’aproximació de nombres de 2, 3
i 4 xifres, a les desenes, centenes i Per estimar restes, primer aproxima el minuend i el subtrahend i, després,
milers, respectivament. resta les aproximacions.
Per explicar. Ensenyeu que el
procés que cal seguir per estimar
restes s’assembla al que ja coneixien 13 Observa el dibuix i calcula quant pesen, aproximadament.
per a les sumes. Assenyaleu la La maleta vermella més que la blava.
importància d’aproximar correctament 28 41 17
32 La maleta verda menys que la groga.
quilos quilos quilos
els termes de la resta, tenint en quilos
La maleta blava més que la verda.
compte el nombre de xifres.
Comenteu amb l’alumnat la utilitat que 14 Estima aquestes sumes. Aproxima primer a l’ordre adequat.
tenen els càlculs aproximats a l’hora
de resoldre situacions reals. FES-HO AIXÍ
Per reforçar. Demaneu a l’alumnat

■ Estima la resta 583 2 426 ■ Estima la resta 7.390 2 3.154
Aproxima a les centenes i resta. Aproxima als milers i resta.
que digui parelles de nombres de 2, 3
583 600 7390 7000
o 4 xifres i feu en comú l’estimació de
2426 2400 23154 23000
les seves restes. Feu que algun 4000
200
alumne enunciï en veu alta el procés
que segueix per estimar. Demaneu-los ■ 316 – 175 ■ 469 – 287 ■ 4.850 – 2.261 ■ 5.679 – 1.935
també que escriguin diverses restes ■ 892 – 731 ■ 943 – 506 ■ 7.124 – 5.703 ■ 9.302 – 8.461
l’estimació de les quals sigui un valor
que els doneu. 15 Resol:
La Sara compra un equip de música de 289 € i un ordinador de 528 €.
Quant costa, aproximadament, l’ordinador més que l’equip de música?
Solucionari
60
13 • 40 2 30 5 10
Pesa uns 10 kg més. 506965 Unitat 4.indd 60 4/3/16 14:03
• 30 2 20 5 10
Pesa uns 10 kg menys.
• 30 2 20 5 10 Altres activitats
Pesa uns 10 kg més. Repartiu fulls de catàlegs comercials en en què apareguin articles els preus dels
14 • 300 2 200 5 100 quals tinguin tots el mateix nombre de xifres entre els alumnes. També podeu
• 00 2 700 5 200
9 proposar-los que els elaborin ells amb articles i preus inventats. Feu que cada
• 500 2 300 5 200 alumne triï diversos articles i estimi la diferència entre els preus. Després, corregiu
• 900 2 500 5 400 les estimacions en veu alta i entre tots.
• 5.000 2 2.000 5 3.000 Escriviu a la pissarra estimacions de restes correctes i incorrectes. L’alumnat
• 7.000 2 6.000 5 1.000 haurà d’assenyalar quines estan ben fetes i corregir les que no estiguin bé.
• 6.000 2 2.000 5 4.000
• 9.000 2 8.000 5 1.000
15 500 2 300 5 200
Val uns 200 € més.
162
Restes amb la calculadora 4 UNITAT 4
Propòsits
La Laura ha calculat la resta 415 2 86 329 Encén la
• U
tilitzar la calculadora per fer restes
calculadora.
i en vol comprovar el resultat amb
o per comprovar-ne el resultat.
la calculadora.
Resta 415 2 86 amb la calculadora Esborra el nombre

de la pantalla. Suggeriments didàctics
1r Tecleja la resta:
Per explicar. Ensenyeu a l’alumnat
4 1 5 2 8 6 5
Resta. el procés per calcular restes i feu-los
2n Mira el resultat a la pantalla. veure la similitud amb el que se
segueix per a les sumes.
329
El resultat apareix a la pantalla.
Torneu a fer èmfasi en el bon ús de
la calculadora i en la necessitat
de conèixer els algoritmes de les
16 Calcula les restes. Després, comprova’n els resultats amb la calculadora. operacions per no dependre
exclusivament de la tecnologia.
PARA ATEnCIÓ ■ 538 – 79 ■ 3.452 – 1.706
Indiqueu també l’existència de
Si t’equivoques, prem CE 814 – 653 5.094 – 98
diferents models de calculadora
■ ■
i tecleja una altra vegada. 3.760 – 942 23.267 – 8.531

■ ■
i la necessitat de conèixer com
funciona el model concret que
17 Suma o resta amb la calculadora i completa a la teva llibreta. farem servir.
1 54 2 72 1 193 2 438 Per reforçar. Demaneu a l’alumnat
846
que escrigui sèries semblants a les
2 67 1 384 1 4.029 2 2.671 de l’activitat 17 fent servir la
93
calculadora. Després hi deixaran el
primer terme i les operacions
RAONAMENT efectuades i un company o companya
Completa les restes a la teva llibreta amb els nombres de la cistella. haurà de calcular els termes restants.
Després, comprova amb la calculadora.
■ 3.561 – 50 Solucionari
■ – 0 5 2.750
16 Comproveu que l’alumnat sap fer
3.879 – 5 un nombre de quatre xifres
servir la calculadora correctament.
■
■ 4.295 – 5 un nombre de tres xifres

• 459 • 1.746
• 161 • 4.996
61
• 2.818 • 14.736
17 • 846 / 900 / 828 / 1.021 / 583
506965 Unitat 4.indd 61 4/3/16 14:03
• 93 / 26 / 410 / 4.439 / 1.768
Competències
Raonament
Competència digital. Les eines tecnològiques bàsiques, com la calculadora,
• 3.561 2 3.561 5 0
són una via senzilla i motivadora per tal que l’alumnat incorpori la tecnologia a les
activitats amb operacions bàsiques. A més dels exercicis que es plantegen en • 2.750 2 0 5 2.750
aquesta pàgina, podeu dur-ne a terme altres, com ara la construcció de sèries • 3.879 2 2.750 5 1.129
fent servir el sumand constant (tant positiu com negatiu), l’exploració de regula- • 4.295 2 3.561 5 734
ritats numèriques o de relacions entre les operacions, etc.
163
Problemes de dues operacions
Propòsits
• R
esoldre problemes de dues Avui a la fleca han fet 268 barres de pa de xapata
i 306 barres de pa de cereals. Han venut 482 barres.
operacions (suma i resta).
Quantes barres han quedat sense vendre?
• O
btenir informació de diverses fonts
per resoldre problemes. 1r Calcula quantes barres 2n Calcula quantes barres
han fet en total. han quedat sense vendre.
268 574
Suggeriments didàctics 1306 2482
574 092
Per començar. Recordeu els passos
que cal seguir per resoldre un
Han quedat sense vendre 92 barres.
problema. Plantegeu-los problemes
de dues operacions molt senzills
(suma i suma o resta i resta) que es
resolguin amb càlcul mental per tal 18 Llegeix i resol:
que puguin explicar el procés que han ■ En Tomàs ha carregat en un camió un sofà que pesa
seguit per resoldre'ls. 120 kg, un armari de 186 kg i una taula de 95 kg.
El camió pot portar com a màxim 1.400 kg de càrrega.
Per explicar. Destaqueu la
Quants quilos més pot carregar en Tomàs al camió?
importància d’entendre bé l’enunciat
■ En una escola hi ha 382 alumnes de Primària
dels problemes que se'ns plantegen. i 128 d’Infantil. S’hi queden a dinar 394 alumnes.
Estratègies com ara fer un dibuix o Quants alumnes no es queden a dinar a l’escola?
que els alumnes expliquin l'enunciat ■ La Diana tenia 1.432 fotos a l’ordinador. Avui n’ha esborrat
amb les seves paraules poden ser útils 67 que no li agradaven i hi ha desat 298 fotos noves.
en aquest procés de comprensió. Quantes fotos té ara la Diana a l’ordinador?
Mostreu que en els problemes de dues
operacions hi ha sempre una qüestió 19 Observa el dibuix i resol:
intermèdia que hem d’esbrinar, i que ■ La Isabel vol comprar una bicicleta i uns
patins. Té 200 €. Quants diners li falten?
no sol especificar-se explícitament.
Feu notar que el resultat de la primera ■ En Lluís té 150 €. Compra una raqueta,
un pot de pilotes de tennis i una pilota.
operació és bàsica per resoldre la
Quants diners li sobren?
segona. 59 € 165 €
■ L’Anna compra uns patins i una raqueta.
Per reforçar. Proposeu-los que 16 € A l’hora de pagar dóna un bitllet
inventin problemes semblants als de 100 € i un altre de 20 €.
Quants diners li tornen?
treballats. 12 € 48 €
Solucionari 62
18 • 120 1 186 1 95 5 401

506965 Unitat 4.indd 62 4/3/16 14:03
1.400 2 401 5 999

Pot carregar 999 kg més.
Altres activitats
• 382
1 128 5 510
510 2 394 5 116 Proposeu problemes de dues operacions que es puguin resoldre fent dues restes
No es queden a dinar o bé una suma i una resta. Assenyaleu que les dues formes són igual de correc-
116 alumnes. tes. Per exemple: Els alumnes de 3r de Primària volen organitzar una excursió de
fi de curs que val 892 euros. L’ajuntament els ha donat una ajuda de 340 euros i
• 1.432
2 67 5 1.365
l'AMPA una altra ajuda de 275 euros. Quants euros els falten per fer l’excursió?
1.365 1 298 5 1.663
Ara té 1.663 fotos. Comenteu que es pot resoldre de dues maneres: sumar les ajudes i restar-les al
19 • 165 1 59 5 224 total o bé restar al total l’ajuda de l’ajuntament i al resultat restar-li l’ajuda de
224 2 200 5 24. Li falten 24 €. l'AMPA.
• 4
8 1 12 1 16 5 76
150 2 76 5 74. Li sobren 74 €. Competències
• 5
9 1 48 5 107 Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Amb aquests problemes es
100 1 20 5 120 pretén fomentar en els alumnes a identificar i assolir objectius dins els enunciats.
120 2 107 5 13. Li tornen 13 €.
164
UNITAT 4
La taula del 9 4
Propòsits
El tren que passa per Mataró té 4 vagons • Construir la taula del 9 a partir
i a cada vagó hi van 9 passatgers.
Quants passatgers van en el tren?
9 1 9 1 9 1 9 5 36 • Aplicar la taula del 9 per resoldre
problemes.
9 3 4 5 36
En total ha hi ha 36 passatgers en el tren. Previsió de dificultats

• Eviteu les dificultats en la
memorització de les taules
20 Algunes multiplicacions ja les saps, perquè en saps la inversa. Completa:
mitjançant la pràctica repetida
■ 9 3 2 5 2 3 9 5 18 ■ 9335…5… ■ 9345…5… d’activitats lúdiques.
■ 9355…5… ■ 9365…5… ■ 9375…5…
9385…5… 9 3 10 5 … 5 …
Més recursos
■ ■
Consulta la taula i completa:

• Taula del 9. Al final del llibre.
9395…
21 Llegeix i resol: Solucionari

■ Avui han visitat una cova 8 grups de persones. A cada grup
20 • 3 3 9 5 27 • 6 3 9 5 54
hi havia 9 persones. Quantes persones han visitat la cova?
■ Cada setmana, en Tomàs recorre en bicicleta 9 quilòmetres • 4 3 9 5 36 • 7 3 9 5 63
per anar a veure l’àvia i després torna a casa. Quants • 5 3 9 5 45 • 8 3 9 5 72
quilòmetres fa en Tomàs a la setmana?
F 9 3 9 5 81 • 10 3 9 5 90
En anglès 21 • 9 3 8 5 72
Uri has a moneybox with 5 euro notes. As he has Han visitat la cova 72 persones.
acb
9 notes, how many euros does he have in total?
• 9 3 7 5 63
CÀLCUL MENTAL
En Tomàs fa 63 quilòmetres
a la setmana.
Suma 21 a nombres de dues xifres: primer suma 20 i després suma 1.
• 9 3 5 5 45
1 21 18 1 21 36 1 21 55 1 21 84 1 21
He has 45 euros.
22 1 21 42 1 21 61 1 21 90 1 21
78 98 99
1 20 11 24 1 21 47 1 21 73 1 21 92 1 21
Càlcul mental
• 39 • 57 • 76 • 105
63
43 63 82 111
45 68 94 113
506965 Unitat 4.indd 63 4/3/16 14:03
Altres activitats
Les mans i la taula del 9. Comenteu als alumnes un petit truc per memoritzar
aquesta taula. Expliqueu que, per calcular una multiplicació, per ex. 9 3 4, no-
més fa falta estirar els dits de les dues mans, comptar des de l’esquerra tants dits
com indica el nombre que multiplica a 9 (en aquest cas el 4), doblar el dit al qual
arribem (en aquest cas l’index de la mà esquerra) i després, mirar quants dits hi
ha a l’esquerra d’aquest dit (3) i quants a la seva dreta, 9 3 4 5 36.
Competències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Demaneu als alumnes que plan-
tegin de forma creativa problemes semblants als treballats en aquesta pàgina.
165
Tipus d’angles
Propòsits
• R
econèixer angles rectes i rectes Observa que aquestes rectes en tallar-se angle recte
formen quatre angles iguals. rectes perpendiculars
perpendiculars.
Cada angle és un angle recte.
• C
lassificar angles i rectes utilitzant
Les rectes es diuen rectes perpendiculars.
l’escaire.
Fixa’t en com es diuen els angles més petits i més grans que un angle recte.
Suggeriments didàctics Angle recte Angle agut Angle obtús
Per explicar. Indiqueu que les rectes

perpendiculars són un cas particular
de les secants en què els quatre
angles formats són iguals. Definiu
És més petit que un angle recte. És més gran que un angle recte.
l’angle recte i, després, els angles
aguts i obtusos en funció d’aquest.
■ Els angles poden ser rectes, aguts o obtusos.
Mostreu la utilitat de l’escaire per ■ Un angle agut és més petit que un angle recte.
determinar de quin tipus és un angle ■ Un angle obtús és més gran que un angle recte.
i si dues rectes són perpendiculars.
Per reforçar. Dibuixeu diverses
parelles de rectes secants 22 Observa el dibuix i respon a la teva llibreta:
i/o perpendiculars i demaneu als ■ Quin tipus d’angle és l’angle vermell? recte • recto • right
alumnes que classifiquin els angles ■ L’angle blau és més gran o més agut • agudo • acute
acb
que s'hi formen i que assenyalin els petit que l’angle vermell? Quin tipus obtús • obtuso • obtuse
elements que els formen. d’angle és?
■ L’angle gris és més gran o més petit
que l’angle vermell? Quin tipus d’angle és?
Solucionari
22 • Agut. 23 Quin tipus d’angle és?
Comprova-ho amb l’escaire i escriu a la teva llibreta:
• És més gran. És un angle recte.
FES-HO AIXÍ
• És més gran. És un angle obtús.
23 • L’angle blau és agut. blau vermell groc
• L’angle vermell és recte.

• L’angle groc és obtús. Angle recte Angle agut Angle obtús
• L’angle verd és recte. verd

taronja
64
• L’angle taronja és agut.
24 • Recte, agut, agut, obtús, obtús.
506965 Unitat 4.indd 64 4/3/16 14:03
Notes Altres activitats

Utilitzeu les tires de paper per construir angles iguals, més grans o més petits que
un altre angle. Doneu als alumnes un full amb diferents angles dibuixats. Després,
demaneu-los que formin tires d’angles iguals, més grans o més petits als que
tenien dibuixats i que els classifiquin.
Demaneu a un alumne que formi un angle qualsevol amb les tires un angle. Els
seus companys l'hauran d'observar i dir si es tracta d'un angle agut, recte o
obtús. Després, comproveu la resposta comparant aquest angle amb dues tires
situades en angle recte, o amb l’escaire.
166
UNITAT 4
4
24 Calca els angles a la teva llibreta. Escriu a sota de quin tipus és cadascun. 25 • Taronja 5 perpendiculars.
• Verd 5 no perpendiculars.
• Blau 5 no perpendiculars.
• Vermell 5 perpendiculars.
26 • La bola vermella forma

un angle agut.
25 Quines rectes són perpendiculars? Utilitza l’escaire i escriu a la teva llibreta:
• L
a bola blava forma
PARA ATEnCIÓ un angles recte.
• L
a bola groga forma
Rectes un angle agut.
perpendiculars
• L
a bola marró forma
un angle obtús.
Rectes no
perpendiculars Càlcul mental
• 4
• 22 • 43 • 65
13 31 47 67
Problemes 18 36 50 78
26 Quin tipus d’angle forma

cada bola de billar en rebotar
als costats de la taula? Notes
Classifica’ls i escriu la resposta
a la teva llibreta.
CÀLCUL MENTAL
Resta 21 a nombres de dues xifres: primer resta 20 i després resta 1.
2 21 25 2 21 43 2 21 64 2 21 86 2 21
34 2 21 52 2 21 68 2 21 88 2 21
48 28 27
2 20 21 39 2 21 57 2 21 71 2 21 99 2 21
65
506965 Unitat 4.indd 65 4/3/16 14:03
Competències
clau de la pàgina en tres idiomes diferents per tal que l’alumnat sigui capaç d’ex-
pressar-hi els coneixements que va adquirint. Al llarg del curs, podeu anar pre-
guntant als alumnes si recorden les paraules presentades en diferents idiomes de
les altres unitats, així com convidar-los a dir-ne d'altres que estiguin relacionades
amb els temes treballats.
Artística i cultural. Amb activitats com aquestes es va fomentant entre els alum-
nes el gaudi en les seves pròpies creacions, despertant el seu interès i la voluntat
de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora.
167
Propòsits Treure conclusions d’un enunciat
• T
reure conclusions d’un enunciat
mitjançant el reconeixement de les
afirmacions correctes en un grup de Ara veurem quines oracions són correctes a partir de l’enunciat.
frases determinat. La Lola tenia a la seva botiga 4 bosses de mandarines.

• Inventar problemes a partir d’un Cada bossa tenia 10 mandarines. Quan va tancar,
li quedaven 3 bosses per vendre.
gràfic de barres i uns càlculs
donats. A. La Lola va vendre 2 bosses.
B. La Lola va vendre 30 mandarines.
C. La Lola tenia 40 mandarines a la venda.
Suggeriments didàctics D. La Lola va vendre 30 mandarines.
Per explicar. Resoleu amb l’alumnat Vegem cada oració:

l’exemple que es proposa. Ensenyeu A. Li quedaven 3 bosses per vendre i tenia 4 bosses.
com l’enunciat ens proporciona un Per tant, la Lola va vendre 1 bossa. L’oració és incorrecta.
seguit d’informacions a partir de les B. Li quedaven 3 bosses amb 10 mandarines cadascuna,
quals podem determinar la veracitat és a dir, 30 mandarines. L’oració és correcta.
de diverses afirmacions. Feu notar la Esbrina què passa amb la resta d’oracions i copia
importància d’entendre'l bé per poder a la teva llibreta les oracions vertaderes.
decidir correctament.
En els problemes de la pàgina de la
dreta es presenta un dibuix amb
Quines oracions són correctes? Llegeix i copia-les a la teva llibreta.
múltiples informacions en què
l’alumnat haurà d’anar escollint les 27 La Maria és més alta que en Joan, 28 Ahir al restaurant d’en Lluís van
dades que calen per analitzar la i en Joan és més alt que en Teo. A més demanar carn 15 homes i 12 dones.
a més, la Maria és més baixa que en Nil. Van demanar peix 13 homes i 16 dones.
correcció de cada frase.
Per reforçar. Demaneu a l’alumnat
que analitzi la veracitat d’altres frases
referides a l’exemple resolt, com ara:
– La Lola en va vendre 1 bossa.
A. En Nil és més alt que la Maria. A. Els homes van preferir més la carn
– A la Lola li van quedar B. En Joan és més alt que en Nil. que el peix.
10 mandarines. C. En Teo és més baix que la Maria. B. Van demanar peix més homes
– La Lola va vendre 3 bosses. D. En Nil és el més alt. que dones.
E. La Maria és més alta que en Teo. C. Les dones van preferir el peix a la carn.
– La Lola va vendre 10 mandarines. F. En Teo és el més baix. D. Es va demanar més carn que peix.
66
Solucionari
• L
a frase C és correcta. 506965 Unitat 4.indd 66 4/3/16 14:03
(4 3 10 5 40).
• La Lola va vendre 10 mandarines. Altres activitats
27 Per l’enunciat sabem que Nil .
Proposeu als nens i nenes que escriguin altres frases, tan certes com falses, per
. Maria . Joan . Teo. a les activitats 28 i 29. Les plantejaran als seus companys i entre tots es
Són correctes, per tant, determinarà la correcció de cadascuna. Els podeu donar uns quants exemples:
les frases A, C, D, E i F. En Nil és més alt que en Teo; Es va demanar menys carn que peix…
28 Són correctes les frases
Demaneu-los, també, que facin ells mateixos un dibuix, semblant al de l’activitat
A (15 . 13) i C (16 . 12). 29, que inclogui tot un seguit de dades. Després, hauran d'escriure unes quantes
29 Són correctes les frases: afirmacions per tal que els companys en determinin la correcció.
B (375 , 425)
D (7 és el valor més petit)
F (25 1 19 5 44
G (16 1 2 5 18)
I (25 3 3 5 75)
168
UNITAT 4
4
29 Observa el dibuix i copia a la teva llibreta les oracions que siguin correctes.
problemes
Preu: 20 € Indiqueu a l’alumnat que han de
Longitud: 19 cm plantejar un problema que es resolgui
Alçada: 9 cm
Pes: 400 g amb cadascuna de les operacions
Preu: 13 € Preu: 25 € indicades. Expliqueu que han de
Longitud: 16 cm Longitud: 11 cm localitzar es dades numèriques que
Alçada: 7 cm Alçada: 8 cm
Pes: 300 g Pes: 500 g
intervenen en l’operació en el gràfic i,
a partir d’aquestes dades, plantejar la
pregunta. Ensenyeu-los la importància
Preu: 19 € de comprovar que la pregunta
Longitud: 18 cm Preu: 26 €
Alçada: 10 cm Longitud: 18 cm plantejada es respon amb l’operació.
Pes: 375 g Alçada: 9 cm
Pes: 425 g a) R. M. Al restaurant de la Sara ahir
van servir 20 flams i 18 gelats de
A. El cotxe val més que l’avió. F. L’avió i la moto valen 44 €.
menta. Quants flams més que
B. La moto pesa menys que l’autobús. G. L’autobús mesura 2 cm més que el cotxe. gelats de menta van servir ahir al
C. La joguina més llarga és l’avió. H. El camió i la moto pesen 675 g. restaurant?
D. La joguina menys alta és el cotxe. I. Tres avions iguals valen 75 €. b) R. M. Al restaurant d’en Lluís
E. La joguina més cara és el camió. J. Les joguines de 4 rodes pesen 1.025 g. ahir van servir 18 gelats de menta
i 10 gelats de llimona. Quants
gelats van servir en total ahir?
c) R. M. Al restaurant de la Lola,
EXPRESSIÓ ESCRITA. Escriu un problema que es resolgui amb cada càlcul.
16 persones van demanar poma
Fixa’t bé en el gràfic.
per postres, i 14 van demanar
Postres que es van servir ahir a) 20 – 18 5 2 maduixes. Quantes persones van
22
20 demanar fruita per postres ahir?
18
Nre. de postres
16 b) 18 1 10 5 28 d) R. M. Al restaurant de la Mila ahir

14
12
10 van servir 20 flams, 18 gelats de
8 c) 16 1 14 5 30
6 menta i 10 gelats de llimona.
4
2 Quants postres que no eren fruita
d) 20 1 18 1 10 5 48
Poma Maduixes Flam Gelat de Gelat de es van servir ahir en total?
menta llimona
67 Notes
506965 Unitat 4.indd 67 4/3/16 14:03
Competències
Autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Les activitats d’aquestes pà-
gines suposen un repte per als alumnes, que han de localitzar la informació en
els anunciats i resoldre problemes a partir d'un càlcul donat.
Comunicativa lingüística i audiovisual. Animeu-los a ser creatius i comenteu
plegats algunes propostes dels alumnes, analitzant-ne tant la correcció lingüísti-
ca com la matemàtica.
169
ACTIVITATS
Propòsits 30 Copia i resta a la teva llibreta: 35 Estima aquestes restes:

• R
epassar els continguts bàsics Aproxima a les desenes.
5281 90346
de la unitat. 23674 224518 ■ 47 – 38 ■ 71 – 19
• A
plicar les matemàtiques en ■ 62 – 24 ■ 86 – 53
diferents contextos.
Aproxima a les centenes.
6430 75218
2 817 2 9345 ■ 527 – 280 ■ 471 – 214
Solucionari ■ 793 – 465 ■ 942 – 638
30 • 1.607 • 65.828 Aproxima als milers.

31 Col·loca els nombres i calcula.
• 5.613 • 65.873 ■ 3.805 – 1.097 ■ 6.358 – 4.219
Després, fes la prova.
31 • 1.725; 2.812 1 1.725 5 4.537 ■ 9.164 – 5.732 ■ 8.910 – 3.675
■ 4.537 – 2.812 ■ 3.029 – 563
• 4 .757; 1.493 1 4.757 5 6.250 ■ 6.250 – 1.493 ■ 4.816 – 749 36 Quin creus que és el resultat
• 19.068; 39.064 1 19.068 5 ■ 58.132 – 39.064 ■ 7.025 – 97 de cada resta? Comprova-ho amb
5 58.132 la calculadora i completa:
32 Escriu, amb cada grup de nombres,
• 2.466; 563 1 2.466 5 3.029 ■ 93 – 18 5 … ■ 2.751 – 2.064 5 …
dues sumes i dues restes.
• 4.067; 749 1 4.067 5 4.816 ■ 314 – 76 5 … ■ 4.368 – 795 5 …
• 6.928; 97 1 6.928 5 7.025 534 926 ■ 835 – 471 5 … ■ 5.413 – 86 5 …
32 • 276 1 258 5 534 276 258 97 1.023
258 1 276 5 534 5327
75
534 2 276 5 258 3.978 589
534 2 258 5 276 4.567
238
687
• 926 1 97 5 1.023 364
97 1 926 5 1.023
33 Troba les xifres que falten i escriu les
3573
1.023 2 926 5 97 restes a la teva llibreta.
1.023 2 97 5 926 37 Utilitza l’escaire i classifica
8 3 7 2 aquests angles:
• 3.978 1 589 5 4.567 26 5 23 8 4
589 1 3.978 5 4.567 7 2 5 32
4.567 2 3.978 5 589
4.567 2 589 5 3.978 34 Calcula el terme que falta.
33 • 823 2 651 5 172 ■ 57 1 20 5 ■ 94 – 60 5

• 9.726 2 3.894 5 5.832 ■ 1 38 5 78 ■ – 40 5 52
34 • 5 57 1 20 5 77 ■ 70 1 5 105 ■ 126 – 5 76
• 5 78 1 38 5 116
68
• 5 70 1 53 5 105
• 5 94 2 60 5 34 506965 Unitat 4.indd 68 4/3/16 14:03
• 5 90 2 40 5 52
• 5 126 2 76 5 50
35 • 50 2 40 5 10
La natura amb nombres
• 0 2 20 5 40
6
• 70 2 20 5 50 Objectius: Intel·ligència naturalista / Intel·ligència musical / Intel·ligència logico-
• 90 2 50 5 40 matemàtica
• 500 2 300 5 200 Descripció: amb música tranquil·la expliqueu als nens que només cal fer una
• 800 2 500 5 300 ullada al seu entorn per trobar-hi el llenguatge de les matemàtiques. Després,
• 500 2 200 5 300 demaneu que pensin en un parell d’elements de la natura relacionats amb alguna
qualitat matemàtica, com ara la forma geomètrica: esfèrica (taronges), espiral
• 900 2 600 5 300
(cargol); o els nombres: els 5 pètals a les flors...
• 4.000 2 1.000 5 3.000
• 9.000 2 6.000 5 3.000 En un jardí, al pati, o en un parc, demaneu-los que apuntin les dades obtingudes
per debatre-les després. Veuran que, en comparar els pètals de les flors, normal-
• 6.000 2 4.000 5 2.000
ment coincideixen amb la sèrie següent: 1, 2, 3, 5, 8, 13..., que són el resultat
• 9.000 2 4.000 5 5.000
de sumar els dos nombres anteriors (per exemple, 3 és 211, 5 és 3 1 2, 8 és
5 1 3, etc).
170
4 UNITAT 4
36 • 93 2 18 5 75
Problemes
• 14 2 76 5 238
3
38 Observa el nombre d’habitants 39 Llegeix i completa a la teva llibreta: • 835 2 471 5 364
del poble de cada nen, i calcula:
Per promocionar una motocicleta • 2.751 2 2.064 5 687
s’ha dissenyat aquest dibuix.
• 4.368 2 795 5 3.573
• 5.413 2 86 5 5.327
Josep Eva Marina 37 • 5 Recte
7.892 12.563 9.076 • 5Agut
■ Quants habitants hi ha, • 5 Obtús
aproximadament, al poble d’en • 5 Obtús
Josep menys que al de la Marina? Copia’l i marca amb colors diferents • 5 Agut
■ Quants habitants hi ha als pobles cada tipus d’angle. • Carabassa 5 Recte
d’en Josep i la Marina més que
al de l’Eva? Vermell: angle recte 38 • 9.000 2 8.000 5 1.000
■ Al poble de l’Eva hi ha 3.572 jubilats. Blau: angle agut Hi ha 1.000 habitants menys,
Quants habitants del poble no estan Gris: angle obtús aproximadament.
jubilats? • 7.892 1 9.076 5 16.968
16.968 2 12.563 5 4.405
Hi ha 4.405 habitants més.
40 POSA’T A PROVA. Observa el pes dels contenidors i resol:
• 12.563 2 3.572 5 8.991
■ Quants quilos pesa aproximadament el contenidor
carbassa menys que el blau?
No estan jubilats 8.991
blau
habitants.
■ Quants quilos pesa el contenidor vermell més
que el blau? I el verd més que el carbassa? 39 • 5 Obtús
■ Quins contenidors pesen menys: el blau i el carbassa • 5 Obtús
junts o el vermell? Quants quilos menys?
• 5 Obtús
Ja han carregat al vaixell 2.626 kg. Quants quilos
• 5 Recte
■
pesen els contenidors que falten per carregar?

vermell • 5 Agut
verd carbassa 40 • 800 2 500 5 300
Pesa uns 300 kg menys.
41 Escriu un nombre de dues xifres. Després, escriu el nombre que resulta • 1 .356 2 784 5 572
en canviar-les d’ordre. Resta el nombre més petit al més gran. Pesa 572 kg més.
La suma de les dues xifres del resultat és 9? Passa sempre?
1.842 2 495 5 1.347
Si el nombre inicial té tres xifres, quina és la suma de les xifres del resultat? Pesa 1.347 kg més.
69
• 784 1 495 5 1.279
1.356 2 1.279 5 77
506965 Unitat 4.indd 69 4/3/16 14:03
El contenidor vermell pesa
77 kg més.
Fem nombres! • 2.626 5 784 1 1.842
Han carregat al vaixell els
Objectius: Intel·ligència interpersonal / Intel·ligència lingüística / Intel·ligència
contenidors blau i verd.
logicomatemàtica
1.356 1 495 5 1.851
Descripció: agrupeu els nens en parelles perquè: Els contenidors vermell i taronja
1. Pensin en situacions reals en què necessiten utilitzar els nombres per re- pesen 1.851 kg.
soldre fets, per exemple per anar a comprar. Després, entre tots, han de 41 Si el nombre inicial té dues xifres,
classificar-les en situacions on sumen, resten o multipliquen els nombres. la suma de les xifres del resultat
2. Endevinin la relació entre els nombres 1, 4, 9, 16, 19... i la lletra U. Resposta: sempre és 9. Si el nombre inicial
sèrie formada per nombres que contenen la lletra U en el seu nom. Un cop té tres xifres, la suma de les xifres
arribin a la solució han de continuar la sèrie! del resultat és sempre 18.
171
SABER FER
Propòsits Fer càlculs amb dates

• D
esenvolupar la competència Després de comentar a classe l’arribada a la Lluna, els alumnes de 3r B
matemàtica amb la resolució de fan activitats sobre l’any en què es van inventar alguns objectes.
problemes reals.
• Repassar continguts clau.
Solucionari
Televisor. Any 1925 Ràdio. Any 1895 Telèfon. Any 1876
42 1876 , 1895 , 1925
Més antic: telèfon. 42 Ordena, de més petit a més gran, els nombres dels tres anys,
Més modern: televisor. i escriu quin és l’invent més antic i el més modern.
43 Agafem el 2014 com l’any per 43 Busca les dates i respon:

fer els càlculs. ■ Quants anys fa que es va inventar la televisió? I el telèfon?
• 2014 2 1925 5 89 ■ Quants anys van passar des de la invenció del telèfon fins a la de la ràdio?
2014 2 1876 5 138 ■ El telèfon mòbil es va inventar el 1947. Quants anys després del primer telèfon
La televisió es va inventar fa es va inventar? Quants anys fa que es va inventar?
89 anys i el telèfon fa 138 anys. VALORS. T’agraden els objectes antics? Creus que serveixen d’alguna cosa?
• 1
895 2 1876 5 19
44 PER PARELLES. Llegeix amb el teu company i resoleu:
Van passar 19 anys.
• 1
947 2 1876 5 71
Es va inventar al cap
de 71 anys.
2014 2 1947 5 67 ■ El bolígraf es va inventar el 1938, ■ La bombeta es va inventar el 1848,
Es va inventar fa 67 anys. i el llapis 374, anys abans. i la impremta, el 1454. Què es va inventar
44 • 1938 2 374 5 1564 Quin any es va inventar el llapis? primer? Quants anys abans?
Es va inventar l’any 1564.

• 1
092 1 880 5 1972
Es va inventar l’any 1972.
• 1
848 2 1454 5 394 ■ El rellotge es va inventar el 1092, i
La impremta es va inventar el rellotge digital, 880 anys després. ■ Els prismàtics es van inventar el 1608,
394 anys abans que la Quin any es va inventar el rellotge i la brúixola, el 1190. Què es va inventar
bombeta. digital? més tard? Quants anys després?
• 1
608 2 1190 5 418
Els prismàtics es van inventar 70
418 anys després.

506965 Unitat 4.indd 70 4/3/16 14:03
45 • Tres mil dos-cents quaranta-vuit.
• Set mil trenta-sis.
• Nou mil cinc-cents vuit.
• Q
uinze mil tres-cents El context real proposat en aquesta pàgina són les dates en què es van inventar
setanta-dos. determinats objectes d’ús quotidià. Els alumnes podran practicar, amb aquestes
• Q
uaranta mil nou-cents dates, els continguts apresos en la unitat. Mostreu-los la utilitat de les restes en
seixanta-u. la vida real.
• Vuitanta-tres mil setanta. A l’hora d’abordar el treball cooperatiu, demaneu a l’alumnat que cada parella
46 • 2.075 • 8.300 s’organitzi i es distribueixi les feines: resoldre les qüestions, comprovar les
respostes i exposar els resultats. També els podeu demanar que proposin altres
• 16.900 • 40.005
activitats ells mateixos, a partir de totes les dades que es recullen en l’activitat.
172
4
UNITAT 4
REPÀS ACuMuLATIu
47 • 3.998, 3.999, 4.000, 4.001,

45 Escriu com es llegeix cada nombre. 49 Col·loca els nombres i calcula:
4.002, 4.003, 4.004, 4.005,
■ 3.248 ■ 7.036 ■ 9.508 ■ 6.784 1 5.263 ■ 7.513 – 3.279
4.006, 4.007, 4.008, 4.009
■ 15.372 ■ 40.961 ■ 83.070 ■ 851 1 495 1 86 ■ 8.207 – 684
• 6
.794, 6.795, 6.796, 6.797,
46 Escriu els nombres. 50 Completa a la teva llibreta: 6.798, 6.799, 6.800, 6.801,
■ 2 UM 1 7 D 1 5 U ■ 8 UM 1 3 C ■ 238 ■ 437 ■ 633 ■ 736 6.802, 6.803, 6.804
■ 1 DM 1 6 UM 1 9 C ■ 4 DM 1 5 U ■ 334 ■ 539 ■ 635 ■ 739 • 9.999, 10.000
■ 438 ■ 536 ■ 638 ■ 738
47 Escriu: 48 • 60, 80 i 90
■ Els nombres compresos entre 3.997 51 Completa les taules a la teva llibreta. • 200, 500 i 700
i 4.010. • 4.000, 6.000 i 9.000
■ Els nombres més grans que 6.793 83050 93050 49 • 12.047 • 4.234
i més petits que 6.805. 8315… 9315…
8325… 9325…
• 1.432 • 7.523
■ El nombre de quatre xifres més gran
i el nombre de cinc xifres més petit. 8335… 9335… 50 • 16 • 28 • 18 • 42
8345… 9345…
• 12 • 45 • 30 • 63
48 Aproxima: 8355… 9355…
8365… 9365… • 32 • 30 • 48 • 56
■ A les desenes: 57, 83 i 91.
8375… 9375… 51 8 3 0 5 0 93050
A les centenes: 208, 465 i 729. 8385… 9385…
83158 93159
■
Als milers: 3.946, 6.470 i 8.832. 8395… 9395…

8 3 2 5 16 9 3 2 5 18
■
8 3 10 5 … 9 3 10 5 …
8 3 3 5 24 9 3 3 5 27
8 3 4 5 32 9 3 4 5 36
Problemes 8 3 5 5 40 9 3 5 5 45
8 3 6 5 48 9 3 6 5 54
52 En una escola hi ha 438 alumnes de 55 La Rosa està llegint un llibre de 8 3 7 5 56 9 3 7 5 63
Primària i 109 d’Infantil. Quants alumnes 632 pàgines. Ja n’ha llegit 285. 8 3 8 5 64 9 3 8 5 72
hi ha a l’escola? Quants n’hi ha més de Quantes pàgines li queden per llegir, 8 3 9 5 72 9 3 9 5 81
Primària que d’Infantil? a la Rosa?
8 3 10 5 80 9 3 10 5 90
53 Quants euros 56 En una biblioteca hi ha 1.675 llibres en
han rebaixat anglès i 2.893 llibres més en català que 52 438 1 109 5 547
el sofà? en anglès. Quants llibres hi ha en total Hi ha 547 alumnes a l’escola.
a la biblioteca? 438 2 109 5 329
57 En Jaume ha fet 7 entrepans. A cada Hi ha 329 alumnes més de
54 En una classe hi ha 3 penja-robes. Cada entrepà hi posa 4 talls de xoriço. Quants Primària que d’Infantil.
penja-robes té 8 penjadors. Quants talls de xoriço ha utilitzat en Jaume en
penjadors hi ha en total a la classe? total? 53 570 2 499 5 71
L’han rebaixat 71 €.
71
54 3 3 8 5 24
Hi ha 24 penjadors.
506965 Unitat 4.indd 71 4/3/16 14:03
55 632 2 285 5 347

Li falta llegir 347 pàgines.
Repàs en comú
56 1.675 1 2.893 5 4.568
Dividiu la classe en tres grups: un s’encarregarà de plantejar restes sense portar- 4.568 1 1.675 5 6.243
ne i portant-ne, un altre plantejarà estimacions de restes i l’últim proposarà pro- Hi ha 6.243 llibres en total.
blemes de dues operacions (o problemes en què calgui reconstruir l’enunciat).
57 7 3 4 5 28
Posteriorment, s’intercanviaran els treballs perquè els companys els resolguin
Ha fet servir 28 talls.
també en grup. Tot seguit, es corregiran de manera col·lectiva a la pissarra.
Aquest és un bon moment per comentar els dubtes que els alumnes puguin te-
nir sobre tot el que s'ha treballat fins ara.
173
REPASSO LES unITATS 3 i 4
Propòsits 1 Llegeix i resol:
• R
epassar els continguts clau de Avui és l’aniversari de l’Albert i ha convidat la Laura
i en Manel a sopar.
les dues últimes unitats.
• P
roposar situacions reals on els
alumnes puguin aplicar els HAMBURGUESES
continguts de les unitats. Hamburguesa picant ............. 3€ REFRESCOS
Hamburguesa amb formatge .... 4€ Taronjada ......... 1€
Suggeriments didàctics Hamburguesa gran Batut .............. 2€

amb patates ....................... 5€ Granissat .......... 3€
Deixeu que els alumnes, de forma
individual o en petits grups, resolguin
les activitats. Ajudeu-los a reflexionar L’Albert ha demanat hamburguesa amb formatge i una taronjada;
la Laura, hamburguesa picant i un batut, i en Manel, hamburguesa
sobre els continguts que els han
gran amb patates i granissat.
resultat més difícils en aquestes dues
L’Albert ha pagat amb 20 € i li han tornat 1 €. Li han tornat bé el canvi?
últimes unitats, procurant que raonin
les causes d’aquestes dificultats. 2 Observa i resol:
L’ajuntament del poble està preparant el recorregut d’una cursa
Solucionari ciclista. La sortida serà a la plaça i falta decidir on serà l’arribada.
En aquest plànol apareixen tots els possibles camins.
1 • 4 1 1 1 3 1 2 1 5 1 3 5 18
20 2 18 5 2
tres
No li han tornat bé el canvi. 0 me
1.41
1.380 metres
Li haurien de tornar 2 euros. 5 met
.1 0
2 • Fins a la font 3.000 metres
res
1
aproximadamen. Fins el pi
2.000 metres aproximadament.
Fins el xiprer 3.000 metres 1.610 metre
s
aproximadament.
• El camí que va al pi.
■ Quants metres aproximadament té cada recorregut?
• El camí que va al xiprer. ■ Quin és el camí més curt?
• 2.990 metres. ■ Al final han decidit triar el camí que mesura 3.000 metres aproximadament.
3 • La Torre de Pisa es va construir ■ Quin camí seguirà la cursa ciclista?
fa 644 anys. ■ Quants metres exactes mesura el camí triat per a la cursa?
• La Torre Eiffel fa 127 anys.
72
• L
a Torre de Collserola fa 24
anys. 506965 Unitat 4.indd 72 4/3/16 14:03
• F
a uns 600 anys
aproximadament.
Altres activitats
• Van passar 517 anys.
Demaneu a l’alumnat que, en petits grups i amb ajuda, inventin problemes que
4 • 304 pàgines.
s’hagin de resoldre amb dues operacions. Podeu oferir una sèrie de dades a la
• 406 pàgines.
pissarra, com per exemple:
• 550 pàgines.
Camions: 130 Cotxes vermells: 287
5 R.Ll. Amb aquesta activitat els
Cotxes blaus: 356 Motos: 125
alumnes poden reflexionar sobre
A partir d’aquestes dades suggeriu-los que redactin un enunciat que contingui
el seu propi aprenentatge.
expressions del tipus: Quants … més que …? o Quants … menys que …? Els
alumnes es poden intercanviar els problemes per solucionar-los o bé podeu re-
soldre’ls en comú a la pissarra.
174
UNITAT 4
3 Observa l’any de construcció d’aquestes torres i resol: Notes

■ Quants anys fa que es va construir cada torre?
■ Quants anys abans aproximadament es va construir la torre
de Pisa que la torre de Collserola?
■ Quants anys van passar des que es va construir la torre de Pisa
fins que es va construir la torre Eiffel?
Torre de Pisa Torre Eiffel

1372 1889
Torre de Collserola
1992
4 Resol:
Aquest trimestre, cada alumne de 3r ha de llegir dos d’aquests tres llibres.
■ Quantes pàgines com a mínim
ha de llegir cada alumne?
Llibre A: 144 pàgines
■ Quantes pàgines com a màxim
Llibre B: 246 pàgines
pot llegir cada alumne?
Llibre C: 160 pàgines
■ Quantes pàgines en total tenen
els tres llibres proposats?
5 VALORA’T. Puntua’t amb l’ajut d’aquesta taula:
BÀSIC AVANÇAT EXCEL·LENT

Puntuació
(1 punt) (2 punts) (3 punts)
Restes Sé quant una resta Col·loco bé la Faig bé restes

portant-ne és portant-ne. desena que porto. portant-ne. …
Aproximo bé Faig la resta Faig bé

Estimacions
els termes amb les estimacions …
de resta
de la resta. aproximacions. de resta.
Problemes Sé quina operació Resolc
Entenc els
amb dues va primer i quina correctament …
problemes.
operacions després. els problemes.
Qualificació global: …
73
506965 Unitat 4.indd 73 4/3/16 14:03
Altres activitats
Demaneu a l’alumnat que proposi i resolgui situacions semblants a les treballades
en les pàgines, que requereixin inventar-se dades, com ara:
• En un parc a prop de casa meva hi ha 13 oliveres, diferents pins i algun xiprer.
Quants arbres hi ha al parc?
• Tinc algunes pintures i l’Eva en té menys que jo. Quantes pintures tenim entre
tots dos?
175
Repàs trimestral
Propòsits S’acosta Nadal i els alumnes de 3r han anat a la fira de Santa Llúcia.
• R epassar els continguts clau del

trimestre.
• Proposar situacions reals en les
quals es puguin aplicar el
coneixements apresos en les quatre 72.306
primeres unitats.
Suggeriments didàctics 41.389
Deixeu que l’alumnat, individualment

o en petits grups, resolgui les
1 Observa els nombres dels avets.
activitats. Reflexioneu amb ells sobre
Escriu-ne la descomposició i com es llegeixen. 5.038
els continguts que els han resultat
més difícils al llarg del trimestre, Ordena’ls de més gran a més petit.
intentant que raonin les causes Aproxima’ls als milers dels dos nombres més petits.
d’aquestes dificultats. 2 Observa i escriu a la teva llibreta quin ordre ocupen.

2.646
Solucionari primer ... ...
1 • 7 DM 1 2 UM 1 3 C 1 6 U 5
5 70.000 1 2.000 1 300 1 6 ... ... ...
Setanta-dos mil tres-cents sis.
• 4 DM 1 1 UM 1 3 C 1 8 D 1 3 Observa els nombres de cada grup de boles i calcula:
1 9 U 5 40.000 1 1.000 1 La suma dels dos nombres més petits.
1 300 1 80 1 9 7.354
Quaranta-un mil tres-cents 879 La suma dels dos nombres més grans.
14.263
vuitanta-nou.
La suma dels tres nombres.
• 5 UM 1 3 D 1 8 U 5 5.000 1
1 30 1 8
La diferència del nombre més gran i del més petit.
Cinc mil trenta-vuit.
• 2 UM 1 6 C 1 4 D 1 6 U 5 12.304 8.536
La diferència dels dos nombres més petits.
5 2.000 1 600 1 40 1 6 658
Dos mil sis-cents quaranta-sis. La diferència dels dos nombres més grans.
• 72.306 . 41.389 . 5.038 . 74

. 2.646
• 5.000 i 3.000 506965 Finals.indd 74 4/3/16 13:20
2 D’esquerra a dreta: Novè. Onzè.

Tretzè. Catorzè. Dissetè. Vintè. Altres activitats
3 • 7.354 1 879 5 8.233
Ensenyeu als alumnes a traçar rectes paral·leles i perpendiculars doblegant un
• 14.263 1 7.354 5 21.617
foli.
• 7
.354 1 14.263 1 879 5
Rectes paral·leles: es doblega un foli per la meitat marcant bé el tall doblat. Des-
5 22.496
prés es torna a doblegar una de les dues meitats per la meitat.
• 12.304 2 658 5 11.646
ectes perpendiculars: es doblega un full per la meitat pel costat llarg. Després,
R
• 8.536 2 658 5 7.878
es desdoblega i es doblega el foli per la meitat pel costat ample.
• 12.304 2 8.536 5 3.768
Després de fer aquestes activitats, demaneu-los que pensin i que expliquin com
4 • Figura blava 5 8 segments. es poden obtenir, a partir de doblegar els folis, rectes secants que no siguin
• Figura vermella 5 10 segments. perpendiculars.
• Figura verda 5 16 segments.
5 R. G.
176
UNITAT 4
PRIMER TRIMESTRE
4 Quants segments formen cada estrella? Compta i escriu: 6 • 5 Recte

• 5 Agut
• 5 Obtús
• 5 Recte
• 5 Agut
5 Troba amb l’escaire les rectes perpendiculars. 7 • 3.800 2 1250 2 950 5 1.600
Disposen de 1.600 €.
• 1.200
2 375 2 459 5 366
Hi havia 366 espelmes grogues.
• 2.500
2 34 2 12 2 9 5 2.445
Han quedat 2.445 llums.
6 Quin tipus d’angle és? Fes servir l’escaire i escriu a la teva llibreta:
• 1.800
2 245 5 1.555
1.800 1 500 1 1.555 5 3.855
L'han visitada 3.855 persones.
Notes
Problemes
7 Resol:
L’ajuntament d’un poble disposa de 3.800 € per guarnir els
carrers. Han gastat 1.250 € en llums, 950 € en garlandes
i la resta ho reserven per a la cavalcada de Reis. Quants diners
els queden per a la cavalcada de Reis?
Uns grans magatzems han encarregat un total de 1.200

espelmes. Una caixa contenia 375 espelmes vermelles, una
altra caixa tenia 459 espelmes verdes i la resta eren espelmes
grogues. Quantes espelmes grogues hi havia a la caixa?
Han guarnit la plaça d’un poble amb 2.500 llums de colors.

Quan els instal·laven se n’han trencat 34 de vermells, 12 de
verds i 9 de blaus. Quants llums han quedat?
En un poble hi ha una fira de Nadal . Divendres l’han visitada

1.800 persones, dissabte hi han anat 500 persones més i
diumenge l’han visitada 245 persones menys que divendres.
Quantes persones l’han visitada aquests tres dies?
75
506965 Finals.indd 75 4/3/16 13:20
Altres activitats
Demaneu a l’alumnat que redacti problemes similars als de l’activitat 7, can
viant-ne lleugerament l’enunciat (valor de les dades, pregunta formulada…).
Després, hauran de resoldre'ls i podran exposar als companys com han afectat
els canvis que han fet en la resolució del problema i la seva solució.
177
Cooperem
Propòsits Interpretació de plànols
• C onsolidar l’aprenentatge del 1 Feu grups de 4.

trimestre.
• Fomentar la feina en equip.
• A
bans de començar la feina en
2 Cadascú de vosaltres resoldrà aquestes qüestions de manera individual en un full.
equip, demaneu als alumnes si
saben el significat de la paraula En Carles, l’Eva i en Daniel han anat a l’estació d’esquí. Són a la plaça del carrer Gran
i escullen en el plànol el camí per anar a diferents llocs.
plànols. Poseu exemples d’on en
podem trobar i de quina utilitat
CINEMA
tenen.
CAR
CARRER GRAN
CARRER ESTRELLA
R ER
CARRER DEL SOL
DE L
Solucionari BOWLING
ES D
1 • A. Carrer de la Pineda.
ÀLIE
• C arrer Estrella.
S
CARRER DE LA PINEDA
• B. R. M. Seguir per el Carrer

dels Músics. Girar a l’esquerra PARC
CARRER DELS MÚSICS
en el carrer secant al dels PLAÇA
Músics. Girar al segon carrer

a la dreta. El cinema és en
aquest carrer.
• C. R. M. Seguir tot recte fins
A. Observa el plànol i contesta:
a girar a l’esquerra en el segon
carrer perpendicular al del Pugen pel carrer Gran.
Per anar Giren a la dreta pel primer carrer perpendicular al carrer Gran.
cinema. Es trobarà el parc al museu El museu és en aquest carrer. Com es diu el carrer?
al costat de la plaça.
• D. R. M. Seguir recte i girar Pugen pel carrer Gran.
Per anar al
a l’esquerra al primer carrer Giren a la dreta pel segon carrer perpendicular al carrer Gran.
poliesportiu Segueixen per aquest carrer i giren a l’esquerra pel primer
secant al Pineda. Seguir en
carrer perpendicular.
aquest carrer i girar a la dreta El poliesportiu és en aquest carrer. Com es diu el carrer?
del primer carrer secant.
El cinema és en aquest carrer. 76
• E. R. M. Pujar per el carrer
Gran. Girar a la dreta al segon 506965 Finals.indd 76 4/3/16 13:20
carrer perpendicular al carrer

Gran. Un cop travessat el
primer carrer perpendicular
Altres activitats
seguir una mica recta i a la La tècnica per a aquest Cooperem és 1-2-4.
dreta es troba la bolera. Proposeu als alumnes que, en grups de 4, creïn un plànol semblant al de la
pàgina. Podeu repartir exemples de plànols de la vostra ciutat per tal que s'hi
Notes familiaritzin. Un cop els hagin creat, proposeu que formulin preguntes com a
l’activitat 2. Demaneu que els grups s’intercanviïn els plànols i les preguntes.
Cada grup haurà de resoldre les qüestions de l’altre grup.
Un cop acabada l’activitat, dialogueu entre tots si els plànols de cada grup
estaven ben realitzats i les preguntes i respostes ben escrites. Recordeu-los la
importància de ser clars i precisos.
178
UNITAT 4
Pensa-hi
• D
emaneu a cada grup si ha arribat
a un acord on tothom hi està
còmode. Si han sorgit dificultats
demaneu als grups que les exposin
i digueu-los que facin propostes
que els permetin treballar més
còmodament.
• S
uggeriu a l’alumnat que, si ho
B. La Mònica és a l’estàtua del carrer dels músics
i vol anar al cinema. Quin camí li aconselles seguir?
necessita, repassi les pàgines
del primer trimestre per tal de trobar
C. L’Enric surt del cinema i es dirigeix al parc. Quin camí
li aconselles seguir? problemes semblants i com els han
D. La Victòria és al carrer de la Pineda, prop del parc, resolt.
i vol anar al cinema. Quin camí li aconselles seguir? • A
partir de les respostes que
E. La Laura és a la plaça i vol anar al bowling. sorgeixin, inicieu i conduïu
Quin camí li aconselles seguir? un debat sobre com han viscut
3 Ara, ajunteu-vos per parelles i poseu en comú les vostres respostes. la experiència i sobre quines
Anoteu en el full les que són diferents a les vostres. dificultats o beneficis han trobat
alhora de cooperar. Dialogueu sobre
4 A continuació, ajunteu-vos tot el grup i poseu en comú totes les respostes. en quins altres casos és important
Hi ha una única solució per a cada camí? N’hi ha de més curts i de més llargs?
Intenteu arribar a una única solució, la que més us convenci a tots.
saber cooperar.
5 Escolliu un secretari que expliqui a la resta de la classe quines opcions Notes

heu triat i per què.
6 Ho havies fet bé individualment? I per parelles? I per grup?
7 PENSA-HI. Digues si ha anat malament, regular, bé o molt bé.
Els errors s’han corregit a temps.

Ens hem posat d’acord sobre
quina és la resposta més adequada
a cada qüestió.
Entre tots hem treballat molt bé.
77
506965 Finals.indd 77 4/3/16 13:20
Altres activitats
Proposeu als grups que preparin i juguin a un joc de pistes. Cada grup amagarà
un objecte en algun lloc de l’escola i, des del punt inicial de l’aula, redactarà els
passos a seguir per trobar-lo. Els membres d’un altre grup l’hauran de trobar se-
guint les indicacions.
També podeu realitzar aquest joc proposant-los que dibuixin un plànol on hi hagi
marcada la situació de l'objecte amagat.
179
Avaluació
de continguts
Nom Data
1 Resol aquestes restes i completa la taula.
Minuend Subtrahend Diferència

464 341
2232 2280

2 Col·loca i resol.
Minuend: 942 Minuend: 4.608

Subtrahend: 604 Subtrahend: 2.193
3 Resta i fes la prova.
5.839 2 5.463 45.641 2 13.200
4 Quin tipus d’angle és? Comprova-ho amb l’escaire.
5 Calcula aquesta resta i escriu cert (C) o fals (F) en les igualtats següents.
2.134 1 1.508 5 3.642

3642 3.642 2 1.508 5 2.134
2 2 134
3.642 1 2.134 5 1.508
3.642 2 2.134 5 1.508

4
MODEL B
6 Escriu una suma i dues restes amb aquests tres nombres.
245 913 668
1 2 2
7 Estima cada resta aproximada a l’ordre indicat.
A les desenes A les centenes Als milers
72 ► 839 ► 8732 ►
248 ► 2274 ► 26726 ►
8 En un espectacle de circ van assistir-hi 175 espectadors, 50 dels quals eren nens i
75, nenes. Quants adults hi havia a la funció?
9 En un tren hi viatgen 200 persones abans d’arribar a l’estació. A l'estació, n'hi

baixen 95 i n'hi pugen 30. Quantes persones van al tren quan torna a sortir de
l’estació?
10 L’Anna té 48 € i es compra un llibre de 22 €. Quants diners li sobren,

aproximadament?

Nom Data
1 Calcula les restes i escriu com s’anomenen els termes.
682 ◄ 3281 ◄
2491 ◄ 21463 ◄
◄ ◄
2 Col·loca i resol.
Subtrahend: 3.160
8.706 2 4.834
Minuend: 5.364
3 Resta i fes la prova.
63.840 2 21.792 19.003 2 2.181
4 Dibuixa unes rectes perpendiculars i unes rectes no perpendiculars.

5 És possible que en una resta la diferència sigui més gran que el subtrahend? Posa’n
un exemple.


4
MODEL A
6 Escriu una suma i dues restes amb aquests tres nombres.
6.423 8.514 2.091
5 1 5 2
5 2
7 Fes una estimació i, a continuació, resol les restes.
93 ► 432 ►
2 6 8 ► 2 2 6 4 ►
896 ► 6048 ►
2 2 3 5 ► 2 3 3 6 2 ►
8 En Joan es va gastar 187 € en un abric i 52 € en uns pantalons.

Després de comprar-los, li quedaven 22 € al portamonedes.
Quants diners tenia abans de començar a comprar?
9 En una pineda hi havia 3.284 pins i un incendi en va cremar 1.046. Després de

l’incendi se'n van plantar 1.845 més. Quants pins hi ha ara a la pineda?
10 En un magatzem hi ha 2.953 caixes. Un camió se n'emporta 1.340.

Quantes caixes queden aproximadament al magatzem?

Avaluació trimestral 1 MODEL B
Nom Data
1 Relaciona cada nombre amb la seva descomposició.
3.526 • • 6 DM 1 4 UM 1 1 D
64.010 • • 3 DM 1 5 UM 1 2 C 1 6 D
35.260 • • 3 UM 1 5 C 1 2 D 1 6 U
60.410 • • 6 DM 1 4 C 1 1 D
2 Compara.
• 3.748 37.480 • 62.026 62.146 • 91.003 89.995
• 84.026 74.026 • 75.915 75.918 • 45.346 42.875
• 29.302 29.310 • 85.000 84.999 • 18.764 18.693
3 Escriu cada nombre amb xifres o amb lletres, segons correspongui.

• 3er ► • Quinzè ►
• 18è ► • Vint-i-setè ►
4 Aproxima.
516 ► 349 ►
A les centenes
891 ► 274 ►
3.715 ► 2.609 ►
Als milers
7.068 ► 9.388 ►
6.315 1 268 5.768 1 1.412 1 423

MODEL B
6.148 2 3.631 49.538 2 27.216
7 Uneix les operacions amb les seves estimacions.
4.429 1 5.841 • • 4.000 1 5.000 5 9.000

4.236 1 4.943 • • 4.000 1 6.000 5 10.000
6.832 2 3.427 • • 7.000 2 3.000 5 4.000
7.314 2 3.935 • • 7.000 2 4.000 5 3.000
8 Per quants segments està formada cada figura? Compta'ls i escriu el nombre a sota.
9 En un jardí hi ha 164 hortènsies, 239 geranis i 486 rosers.

Quantes plantes hi ha al jardí?
10 Observa les rectes i escriu si són paral·leles o secants.
b • Recta a i b ►
a
c • Recta a i c ►
d
• Recta a i d ►
• Recta b i c ►

Avaluació trimestral 1 MODEL A
Nom Data
1 Descompon els nombres següents.

• 6.314 5 5
5
• 34.092 5 5
5
2 Ordena.
• De més gran a més petit: 4.721 47.210 4.722 47.021
• De més petit a més gran: 64.815 38.916 6.481 39.816
3 Escriu cada nombre amb xifres o amb lletres, segons correspongui.

• 9è ► • Onzè ►
• 24è ► • Trenta-dosè ►
4 Aproxima.
A les centenes 774 ► 618 ► 962 ►
Als milers 6.899 ► 7.345 ► 9.901 ►
4.268 1 7.916 3.198 1 235 1 6.715

MODEL A
6.803 2 2.426 36.490 2 18.136
7 Estima els resultats de les operacions següents.
• 396 1 231 ►
• 6.806 1 2.147 ►
• 915 2 586 ►
• 7.683 2 3.078 ►
8 Pinta: de blau, els angles aguts; de verd, els angles rectes; i de vermell, els angles
obtusos.
9 Una furgoneta surt d’un magatzem amb 814 barres de pa que ha de repartir en tres
forns. Al primer forn n'hi deixa 286 i al segon n'hi deixa 395. Quantes barres deixa al
tercer forn?
10 Quines rectes són perpendiculars?
a b c d

Activitats
Nivell bàsic Nivellavançat
Model B Model A
Calcular restes i identificar-ne els termes. 1, 2 1, 2
Aplicar la prova de la resta. 3, 5, 6 3, 5, 6
Estimar restes i resoldre problemes d’estimacions. 7, 10 7, 10
Resoldre problemes de resta. 8, 9 8, 9
Reconèixer tipus d’angles. 4
Reconèixer rectes perpendiculars. 4
Solucions
Model B Model A
1. • M: 464, S: 232, D: 232 1. • M: 682, S: 491, D: 191
• M: 341, S: 280, D: 61 • M: 3.281, S: 1.463, D: 1.818
2. • 338 • 2.415 2. • 2.204 • 3.872
3. • 376 • 32.441 3. • 42.048 • 16.822
4. Un angle recte, un d'agut i un d'obtús. 4. R. G.
5. 1.508. Cert; Cert; Fals; Cert. 5. Sí, per exemple, 100 2 8 5 92.
6. 245 1 668 5 913 6. • 6.423 1 2.091 5 8.514
913 2 245 5 668 • 8.514 2 6.423 5 2.091
913 2 668 5 245 • 8.514 2 2.091 5 6.423
7. • 70 2 50 5 20 7. • 90 2 70 5 20
• 800 2 300 5 500 • 900 2 200 5 700
• 9.000 2 7.000 5 2.000 • 400 2 300 5 100
8. 50 1 75 5 125; 175 2 125 5 50 • 6.000 2 3.000 5 3.000
Hi havia 50 adults. 8. 187 1 52 1 22 5 261
9. 200 2 95 5 105; 105 1 30 5 135 Tenia 261 €.
Hi anaven 135 persones. 9. 3.284 2 1.046 5 2.238
10. 50 2 20 5 30 2.238 1 1.845 5 4.083
Li sobren 30 € aproximadament. Ara hi ha 4.083 pins.
10. 3.000 2 1.000 5 2.000
Hi queden 1.500 caixes aproximadament.
190 Matemàtiques 3
Avaluació trimestral 1
Activitats
Model B Model A
Descompondre nombres de fins a 5 xifres. 1 1
Comparar i ordenar nombres de fins a 5 xifres. 2 2
Conèixer i utilitzar els nombres ordinals. 3 3
Aproximar nombres a un ordre indicat i realitzar estimacions. 4, 7 4, 7
Realitzar sumes i restes. 5, 6 5, 6
Reconèixer segments en una figura geomètrica. 8
Resoldre problemes de suma i resta. 9 9
Conèixer els tipus d’angles. 8
Reconèixer rectes paral·leles, secants i perpendiculars. 10 10
Solucions
Model B Model A
1. • 3.526 5 3 UM 1 5 C 1 2 D 1 6 U 1. • 6 UM 1 3 C 1 1 D 1 4 U 5
• 64.010 5 6 DM 1 4 UM 1 1 D 5 6.000 1 300 1 10 1 4
• 35.260 5 3 DM 1 5 UM 1 2 C 1 6 D • 3 DM 1 4 UM 1 9 D 1 2 U 5
• 60.410 5 6 DM 1 4 C 1 1 D 5 30.000 1 4.000 1 90 1 2
2. • 3.748 , 37.480 • 91.003 . 89.995 2. • 47.210 . 47.021 . 4.722 . 4.721
• 84.026 . 74.026 • 45.346 . 42.875 • 6.481 , 38.916 , 39.816 , 64.815
• 29.302 , 29.310 • 18.764 . 18.693 3. • Novè • 11è
• 62.026 , 62.146 • Vint-i-quatrè • 32è
• 75.915 , 75.918
• 85.000 . 84.999 4. • 800, 600 i 1.000
• 7.000, 7.000 i 10.000
3. • Tercer • 15è
• Divuitè • 27è 5. • 12.184 • 10.148
4. • 500 300 • 4.000 3.000 6. • 4.377 • 18.354

900 300 7.000 9.000 7. • 400 1 200 5 600
5. • 6.583 • 7.603 • 7.000 1 2.000 5 9.000
• 900 2 600 5 300
6. • 2.517 • 22.322 • 8.000 2 3.000 5 5.000
7. 4.429 1 5.841 ► 4.000 1 6.000 5 10.000 8. Recte, agut, obtús, recte, agut.
4.236 1 4.943 ► 4.000 1 5.000 5 9.000
6.832 2 3.427 ► 7.000 2 3.000 5 4.000 9. 286 1 395 5 681; 814 2 681 5 133
7.314 2 3.935 ► 7.000 2 4.000 5 3.000 Deixa 133 barres a la tercera fleca.
8. 3; 6; 10 10. La a i la b.
9. 164 1 239 1 486 5 889

Hi ha 889 plantes en el jardí.
10. Secants, secants, paral·leles, secants.
Matemàtiques 3 191
Registre de qualificacions
Unitat Unitat Unitat Unitat Avaluació

Alumnes 1 2 3 4 1r trimestre
192 Matemàtiques 3
Avaluació
de competències
PROVA
4 Un passeig en globus
Nom Data
El primer vol d’un globus aerostàtic

es va fer a París el 1783.
El vol va durar 28 minuts i va assolir
els 1.000 metres d’altura.
Entre les primeres ascensions destaca la de
Gay-Lussac el 1804, que va assolir una altura
de 7.000 metres. El viatge va durar
aproximadament 6 hores i en aquest temps
va recórrer prop de 30 llegües.
Els globus aerostàtics poden assolir grans
altures. El 26 de novembre de 2005 Vijaypat
Singhania va marcar el rècord mundial quan
va arribar als 21.027 metres d’altura en un vol.
• Q
uants anys fa que es va fer el primer • Q
uants minuts menys d’una hora va
vol en globus aerostàtic? durar el primer vol?
• Q
uants anys van passar des del primer • Q
uina diferència d’altura hi va haver
vol fins al vol de Gay-Lussac? entre el primer vol i el de Gay-Lussac?
• Q
uina diferència d’altura hi va haver entre el vol de Gay-Lussac
i el vol del rècord mundial?

PROVA UNITAT 4
En una ciutat celebren cada any, des de fa molt de temps, un festival de globus.
Cada mes d’octubre, centenars de globus hi participen, i hi assisteixen molts
espectadors. També s’ofereixen passejos en globus des de 30 € per persona.
Habitants de la ciutat
10.000
8.000 7.804
6.121
6.000 5.714 5.605 5.678 5.544
4.000
2.000
0
1970 1981 1991 2001 2010 2013
• Calcula quant ha disminuït la població entre els anys donats.

1970-1981 1981-2001 2001-2013
• Aproximadament, quant va disminuir la població entre 1970 i 2010?
• A
quest matí 345 persones han fet un • E
n Marc i la Susanna faran un vol en
vol en globus i, a la tarda, hi han anat globus. El viatge val 30 € per persona i
19 persones menys. Quantes persones han pagat amb un bitllet de 100 €.
han fet un vol en globus, avui? Quants diners els sobraran?

Prova 4 4
Dimensions
Competències
bàsiques
matemàtic
Competència 1. Traduir un problema a una representació Comunicativa

Resolució de
1 matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies lingüística i
problemes
matemàtiques per resoldre’l. audiovisual
Competència 1. Traduir un problema a una representació Comunicativa

Resolució de
2 matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies lingüística i
problemes
matemàtiques per resoldre’l. audiovisual
196 Matemàtiques 3
4
• 2.014 2 1.783 5 231

Fa 231 anys.
• 60 2 28 5 32
Va durar 32 minuts menys d’una hora.
A. Se li fa difícil entendre quins nombres ha de calcular.
• 1.804 2 1.783 5 21
1 B. Li cal ajuda en algun punt del càlcul.
Van passar 21 anys.
• 7.000 2 1.000 5 6.000
Va haver-hi 6.000 m de diferència.
• 21.027 2 7.000 5 14.027

Va haver-hi 14.027 m de diferència.
• 7.804 2 6.121 5 1.683

1970-1981: 1.683 habitants.
• 6.121 2 5.605 5 516

1981-2001: 516 habitants.
• 5.605 2 5.544 5 61
2001-2013: 61 habitants.
A. Se li fa difícil entendre quins nombres ha de calcular.
2 • 8.000 2 6.000 5 2.000 B. Li cal ajuda en algun punt del càlcul.
Va disminuir 2.000 habitants C. Ho resol correctament i de manera autònoma.
aproximadament.
• 345 2 19 5 326
345 1 326 5 671
Avui han fet un vol en globus 671 persones.
• 30 1 30 5 60; 100 1 60 5 40
Els sobraran 40 €.
Matemàtiques 3 197
Alumnes
1 2 TOTAL VALORACIÓ
Valoració
6. Excel·lent
5. Notable
198 Matemàtiques 3
Pla de millora
Programa
d'ampliació
Prova de la resta PLA DE MILLORA
4
Nom Data
RECORDA
Una resta està ben feta si es compleix que: subtrahend 1 diferència 5 minuend
minuend subtrahend
2 subtrahend 1 diferència
diferència minuend
1 Calcula les restes i fes la prova.
528 2 95 PROVA 2.310 2 875 PROVA
12.304 2 4.768 PROVA 30.000 2 987 PROVA
2 Quines restes estan mal fetes? Fes la prova i descobreix-ho.
4237 5028 61302 80325

22768 21576 228467 2 9876
1469 3552 42836 70449

Estimació de restes PLA DE MILLORA
4
Nom Data
RECORDA
Per estimar una resta, primer aproxima el minuend i el subtrahend a l’ordre adequat i,
després, resta les aproximacions.
1 Estima les restes aproximant a l’ordre que s’indica.
• 67 2 23 • 72 2 18 • 93 2 64
A les
desenes
• 476 2 129 • 760 2 329 • 897 2 516

A les
centenes
• 4.345 2 1.780 • 8.210 2 5.876 • 9.205 2 3.672

Als
milers
2 Resol.
• E
n Cesc ha comprat una impressora de 425 € i un ordinador de 790 €. Quant diners
menys li ha costat aproximadament la impressora que l’ordinador?
• A
l poble d’en Carles hi viuen 4.590 persones, i al de la Llúcia, 7.350. Aproximadament,
quantes persones més viuen al poble de la Llúcia que al d’en Carles?

Problemes de dues o més operacions PLA DE MILLORA
4
Nom Data
RECORDA
Abans de resoldre un problema:
1r Llegeix i comprèn l’enunciat i la pregunta que es planteja.
2n Pensa quines operacions s’han de realitzar.
3r Calcula les operacions.
4t Comprova la solució.
1 Resol:
• E
n una fleca hi havia un cistell amb 75 barres de pa
i un altre cistell amb 68 barres. Al final del dia en van
quedar 18. Quantes barres es van vendre?
• E
n Marià té una granja amb 75 vaques i 125 ovelles.
Avui ha venut 15 vaques i 50 ovelles. Quantes ovelles
més que vaques té, ara?
• E
n una biblioteca hi ha 25 llibres d’aventures,
79 novel·les i 98 contes. Aquest matí s’han emportat
en préstec 9 llibres d’aventures, 12 novel·les
i 14 contes. Quants llibres queden a la biblioteca?
• U
n dipòsit contenia 890 litres d’aigua. Primer, en Pere
va regar el seu hort en va gastar 150 litres i, després,
van utilitzar l'aigua del dipòsit per emplenar un bidó de
125 litres. Quants litres d’aigua van quedar en el
dipòsit?

Tipus d’angles PLA DE MILLORA
4
Nom Data
RECORDA
• D
ues rectes secants en tallar-se formen quatre angles.
Un angle té dos costats i un vèrtex.
• Els angles poden ser: rectes, aguts i obtusos.
Costats
Vèrtex Angle recte Angle agut Angle agut
1 Escriu costats i vèrtex allà on correspongui.
2 Utilitza l’escaire i relaciona.
Angle recte Angle agut Angle obtús

3 Dibuixa i comprova amb l’escaire.
VERMELL Un angle recte.
BLAU Un angle obtús.

Resta PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
4
Nom Data
1 Observa els nombres i resta.
456 65.310
2.987
• A
l nombre més gran, • A
l nombre més gran, • A
l nombre de quatre xifres,
el nombre de quatre xifres. el nombre més petit. el nombre més petit.
2 Llegeix i resol.
• E
n Pau ha restat 785 al nombre més • L
a Marta ha restat el nombre més gros de
petit de quatre xifres que hi ha. Quin quatre xifres que hi ha al nombre més
resultat ha obtingut? petit de cinc xifres. Quin resultat ha
obtingut?
3 Calcula el terme de cada suma que falta.
345 1 5 1.000 1 2.345 5 5.000 1 999 5 80.000

Recursos
complementaris
Fitxa 1
Nom Data
1 Suma.
1 72 1 65 1 35 1 51
1 13 1 28 1 19 1 23
1 55
44 1 10 1 70 1 65
1 53 1 12 1 15 1 23
1 41 1 148 37 1 18
1 26 1 14 25 1 39
1 12 1 20 1 3 1 10
2 Col·loca i suma.
30 1 23 1 5 27 1 38 32 1 3 1 41
25 1 14 1 12 71 1 9 1 8 22 1 17 1 63
3 Observa l'exemple resolt i escriu en forma de suma.

245 5 200 1 40 1 5
342 5 1 1
134 5 1 1

Fitxa 2
Nom Data
1 Suma i comprova si obtens resultats iguals.
14817 7 4 8 1579 1215

1 748 14817 1215 1579
16843 11232 1916 1647

11232 16843 1647 1916
2 Suma i comprova si obtens resultats iguals.

452 1 (65 1 10) 5 1.827 1 (173 1 570) 5
(452 1 65) 1 10 5 (1.827 1 173) 1 570 5
545 1 (143 1 71) 5 242 1 (692 1 184) 5
(545 1 143) 1 71 5 (242 1 692) 1 184 5
3 Completa i calcula.
784 1 369 5 369 1 5 374 1 375 5 1 374 5
925 1 309 5 1 925 5 628 1 192 5 192 1 5
4 Suma.
(750 1 361) 1 34 5 (1.116 1 110) 1 25 5
750 1 (361 1 34) 5 1.116 1 (110 1 25) 5
(828 1 108) 1 250 5 (237 1 309) 1 394 5
828 1 (108 1 250) 5 237 1 (309 1 394) 5

Fitxa 3
Nom Data
1 Resta.
2472 2864 2431 2512
2243 2703 2267 2208
2625 2792 2477 2913

2192 2347 2281 2167
24540 25782 27682 26749

21420 22461 23451 23527
2 Col·loca i resta.
6.749 2 346 768 2 345 9.786 2 2.453
815 2 497 3.609 2 208 828 2 319
3 Escriu una resta en cada cas, utilitzant els nombres que s'indiquen.
3.020 9.628 6.608 4.347 49.435 53.782

Fitxa 4
Nom Data
1 Resta.
262349 280123 41292 292120

2 4963 2 1478 2 9375 2 8753
276249 231927 250000 233540

214603 217962 2 6765 228963
2 Completa cada resta.
421 2 5 130 981 2 5 187
752 2 5 317 248 2 5 63
534 2 5 150 813 2 5 162
3 Completa cada resta.
2 258 5 369 2 170 5 464
2 124 5 89 2 377 5 192
2 187 5 169 2 389 5 257
4 Resta i fes la comprovació.

278435 2 8409
216302 ► 2 1270 ►
2 2325 282629
2 713 ► 2 7232 ►

Fitxa 5
Nom Data
1 Resol.
27050 14295 12956 26227
2 899 13102 13971 2 582
11879 11239
17321 5324 2153 26323

1 970 23421 515 2 346
1 403 1 109
2 Col·loca i suma.
7.960 1 367 1 28 495 1 1.672 1 54 5.598 1 627 1 3
3 Col·loca i resta.
77.549 2 14.504 40.917 2 17.963 33.740 2 29.962
4 Calcula.
Suma Resta Suma Resta
8.216
987 749 1.510 892

Fitxa 6
Nom Data
1 Suma.
1 18332 1 12134 1 35004 76428
1 3825 1 5764 1 13627 3720
1 2235 1 795 1 72 1 39
2 Resta.
17418 16870 1 4527 13000
23046 22894 2 703 21560
14281 16856 14383 13742

22089 25026 2 947 21316
3 Col·loca els nombres i calcula.

8.432 1 24.615 1 484 9.729 1 42.636 54.976 1 5.384
34.000 2 12.700 56.900 2 9.280 73.500 2 999
4 Calcula.
1150 2 50 1 100 2 75 1 75
225 ► ► ► ► ►
2 100 1 400 2 150 1 450 2 200

670 ► ► ► ► ►

Fitxa 7
Nom Data
1 Suma.
18594 13421 11567 14395
13857 1 590 19018 1 574
1 29 1 563 1 1032 1 4693
2 Resta.
12181 13493 15134 19213
2 342 21650 23150 2 650
3 Calcula.
13145
1 708 14783 17846 11237
1 319 23191 18463 2 259
4 Escriu dues restes amb els nombres que se't donen en cada cas.
587 437 281
984 4.392 2.726

NOTES
NOTES
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Pep Carrió

Fotografia de coberta: Leila Méndez
Cap de projecte gràfic: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera i Mercedes Barba
Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés i Jorge Gómez
Direcció tècnica: Jorge Mira
Coordinació tècnica: Jesús Muela

Confecció i muntatge: Naono. Edició, disseny i comunicació
Correcció: Anna Rius
© 2016 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

c/ Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
Printed in Spain
ISBN: 978-84-9047-164-7
CP: 517148
Dipòsit Legal: M-8560-2016
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o

transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització
dels titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a
CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org)
si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

Matematiques 3 PRIMARIA

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Matematiques 3 PRIMARIA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

Dia a dia a l’aula

En l’elaboració hi ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

• Guions didàctics • Pla de millora

• Avaluació de continguts • Programa d’ampliació

• Avaluació de competències • Recursos complementaris

Esperem que ens feu confiança.

Saber Fer és l’impuls que necessita el seu futur.

Recursos per a l’avaluació

Recursos per a l’avaluació

Recursos per a l’avaluació

Recursos per a l’avaluació

Recursos complementaris per al trimestre................ 205

La doble pàgina inicial

3 Quin creuer té més longitud?

1 es llegeix u. 10 es llegeix deu. 100 es llegeix cent.

Observem i comentem 6 Completa a la teva llibreta:

Travessant l’oceà 2 desenes 5 … unitats 3 centenes 5 … unitats

Els creuers són uns vaixells immensos amb Analitzar publicitat

506965 Unitat 1_.indd 6 506965 Unitat10:10

Les activitats s'agrupen per dificultat i es tanquen

Hi ha força suports per a l'aprenentatge (Exemples

de resposta, Recorda, Para atenció, Fes-ho així)

que garanteixen un aprenentatge autònom i eficaç.

A fi de fomentar el plurilingüisme, a gairebé cada

dues pàgines hi ha un requadre de termes en català,

Dins les pàgines de continguts, hi ha exercicis de

A la pàgina de l'esquerra es duu a terme un treball

35 En Pere ha d’escriure un informe de 92 pàgines.

Llegeix atentament cada problema i resol-los seguint els quatre passos.

29 En un joc d’ordinador, en Joan va aconseguir 125 punts. 248 €

Després d'un exemple resolt, es proposen als

295 499 629 801

48 Llegeix i respon: 49 Llegeix i respon:

Hem dedicat tota una pàgina a practicar Problemes,

amb situacions quotidianes d'aplicació dels

També destaquem el programa Vocabulari, que

fomenta en els alumnes l'ús del llenguatge matemàtic.

41 Escriu el nombre anterior i el posterior 47 Calca els punts i dibuixa:

506965 Unitat 1_.indd 18 4/3/16 506965

Al final, hi ha una activitat per treballar, si el mestre vol, diverses intel·ligències

Saber fer / Repàs acumulatiu

57 Escriu amb xifres:

cooperatiu, perquè els alumnes planifiquin, executin

i exposin els resultats de les tasques que se'ls ha

506965 Unitat 1_.indd 20 4/3/16

A la pàgina dreta hi ha un Repàs acumulatiu, per treballar-hi cíclicament els

Cooperem Cada trimestre (després de les unitats 4, 8 i 12)

D. La Victòria és al carrer de la Pineda, prop del parc,

L’activitat final és una petita autoavaluació.

3 Ara, ajunteu-vos per parelles i poseu en comú les vostres respostes.

506965 Finals.indd 76 4/3/16 506965

P O S E M - H O E N MA R X A ! Al final de cada curs, al llibre de Matemàtiques, hi ha

personal i emprenedoria. El format de treball és

Distància a recórrer: 265 km. Distància a recórrer: 239 km.

Estada d’una nit (pensió

de la unitat GEOMETRIA • Tipus de rectes.

• Formació de nombres de fins a tres xifres Resolució de problemes. Mètode DECA.

• Construcció i memorització de la taula

TASCA FINAL • Analitzar publicitat. Proves d’avaluació externa

• Valoració de la utilitat dels nombres

cada bloc confondre a l’hora de llegir, escriure

• Nombres de tres xifres CM: Suma i resta desenes i centenes

• Estimació de restes • Tipus d’angles • F

• M odelització del procés de • P

• M odelització del procés • C

• M odelització del procés • G

• M odelització del procés • C

GEOMETRIA • Tipus de rectes.

• Lectura, escriptura i descomposició de

• Identificació i aplicació dels passos per

• Construcció i memorització de la taula

• Reconeixement i traçat de segments

TASCA FINAL • Analitzar publicitat.

• Valoració de la utilitat dels nombres

• Divuitè Si ho considereu necessari, podeu ampliar el camp dels ordinals i comentar-ne la

26 Llegeix i traça a la teva llibreta: 27 • Secants

42 • 370, 371, 372, 373, 374, 375,

45 • 190, 289, 345, 456

• Repassar continguts clau. Cap Nord Veloç

1. Avaluació inicial. Prova destinada a fer una valoració de la situació de par-

3. Avaluacions trimestrals Per poder dur a terme un seguiment de tot l'alum-

5. Registre de qualificacions. S’ofereix un quadre de registre per recollir les