Guia Català 3 ESO Completa

LLENGUA CAtaLANA 3
guia d’aula
3r ESO
índex
El projecte de LLENGUA catalANA de barcanova
Presentació · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 7
COmpetències bàsiques i intel·ligències múltiples
Introducció al nou currículum: competències, rúbriques i dianes · · · · · · · · · · · · 13
Competències de l’àmbit lingüístic · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 16
Les intel·ligències múltiples (IM) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 17
desenvolupament deL projecte
Bloc 1.
Programació didàctica
Continguts clau, coneixements mínims,
activitats i solucions, competències rellevants
Taula de les IM de les activitats · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 24
Bloc 2 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 72
Bloc 3 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 114
el projecte de
llengua catalana
de barcanova
PRESENTAció
El nou projecte per a l’Educació Eecundària obligatòria presenta una diferència important amb relació
als nostres materials anteriors: permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola com-
petencial, tot responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de
formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen a
cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a
resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en la qual
vivim.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un nou concepte de materials educa-
tius: un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matè-
ria i el curs corresponent, i unes activitats que es presenten separadament del contingut de manera que
l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. Per
això s’ofereixen tres formats diferenciats:
• el Llibre amb activitats competencials, amb les activitats presentades al final del bloc;
• el Llibre digital. És descarregable (visualització on-line i off-line), multisuport (ordinador, tablet o
smartphone) i funciona amb els principals sistemes operatius.
7
Aquesta GUIA D’AULA PER A L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC. LLENGUA CATALANA I LITERATURA forma
part del projecte competencial elaborat per l’editorial Barcanova seguint el nou currículum del Departa-
ment d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el nou currículum competen-
cial 2015 enfocat a treballar les competències bàsiques pròpies de l’àmbit, agrupades en dimensions.
El seu contingut està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula; per això es presenta la re-
producció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per utilitzar-la a cada moment:
• els continguts clau de cada bloc,
• les activitats associades a cada pàgina amb les competències que contribueixen a desenvolupar,
• les solucions de totes les activitats,
• les intel·ligències múltiples que es fomenten amb moltes de les activitats proposades.
Continguts clau
objectius
Notes t
• Despertar en l’alumna
el gaudi de la lectura.
Notes
continguts clau
iva
literal, interpretat
CC1. Comprensió
principals i
i valorativa. Idees
secundàries.
la
de comprensió de
CC2. Estratègies
lectura.
de cerca d’informació.
CC3. Estratègies
Competència digital.
per a la producció
CC4. Estratègies
de textos escrits.
,
del text: adequació
CC5. Gramàtica
correcció, i
coherència, cohesió,
presentació.
comprensió oral:
CC6. Processos de ió,
selecció, interpretac
reconeixement, retenció.
anticipació, inferència,
ió de textos:
CC11. Lectura i comprens recursos
formals,
estructura, aspectes
estilístics i retòrics.
de textos d’intenció
CC13. Redacció
literària.
sovintejades
CC15. Lectura i escripturacontextos
i en
Notes
sobre temes diversos
diferents.
a:
CC19. Pragmàtic
breus: contes màgics. Notes
• Textos narratius
:
CC21. Lèxic i semàntica
refranys.
• Expressions comunes,
a contextos
• Lèxic precís i apropiat
concrets.
de cerca lèxica.
• Estratègies digitals
a i sintaxi:
CC22. Morfologi
• Modalitats de l’oració.
ues de puntuació
• Normes ortogràfiq l’oració.
i
del text, el paràgraf
anar i estar.
• Els verbs irregulars
s
Competències rellevant
Descripció
Activitats C1
s del protagonista
iades les activitat relacionades s característiques
trobareu referenc i
Al peu de cada lectura literària, Paraules Reconeixement d’algune
la lectura d’un conte de Comprensió
lectora, Anàlisi literària. Les 1.1
bloc proposem de la lectura efectes que C1
En aquest primer màgic recollit a ió oral i Creació màgiques» del text
i dels
Nicolau», de caràcter expressions, Express llarg de les pàgines de la lectura, Identificació de les
«paraules
popular, «El peix retrobats. Amb
aquesta lectura s al
indiquem repartide , sinó perquè 1.2 provoquen.
de fer en aquell momenttrobareu i les
C1
l’obra Contes catalans meravellosa, amb ésser màgics del text de la lectura
no perquè s’hagin activitats que us ció explícita i implícita
presentem la narrativa que veurem més totes les Interpretació d’informa s concretes.
s extraordinàries tingueu present
que viuen situacion final de la lectura el vostre criteri. 1.3 per respondre a
pregunte
C1 C5 C6 CB7
l’apartat de Literatura. Al dosifiqueu segons el lèxic adequat
endavan t en a mateixa obra de la lectura emprant
altres títols d’aquest llegir-ne més Escriptura del desenllaç .
esmentem alguns a i ortografia correctes
r el vostre alumnat 1.4 i amb morfosintaxi
que poden estimula
contes màgics. 25
llibre tenen, entre
proposem en aquest
Les lectures que r l’interès i el gaudi de la lectura;
altres finalitats, desvetllatextos literaris motivadors que
propose m
per això
a continuar llegint.
estimulin el lector
24
solucionari
de les activitats
solucionar
de les acti i
d) L’actitud del vedell suggereix vitats
que està molt feliç per haver
una persona estimada i coneguda. retrobat d) Els rellotges es desfan i en
Per tant, el lector pot pensar que surten molles i engranatges.
tracta del fill que l’esposa havia es e) Els encenedors i els llumins
convertit en vedell per efecte van fallar tots alhora. 1.31. Resposta oberta.
encanteri. d’un
Activitats relacionades
L’adolescència
1.26. Resposta oberta. 1.32. L’alimentació saludable
1.22. El jardí, els arbres, els fruits, les – El desenvolupament intel.lectual
i emocional.
flors, les fulles verdes dels tanys, 1.27. Les mil i una nits: La relació i L’alimentació saludable és un – Els canvis físics i psicològics.
els ocellets, un rierol, una font, dels temes que s’han anat posant
un prat i un palau. el lligam entre totes les històries; moda en els últims temps més de – Els canvis en les relacions interpersonals.
l’efecte dels encanteris (conversió i la seva presència en els
1.23. Cuidat, paradisíac, esplendorós, de la concubina i el fill en vaca comunicació és constant. Però, mitjans de – La cultura juvenil.
vedell). i en què consisteix una alimentació
exòtic, solitari, idealitzat. saludable?
La rebel.lió de les coses: La manera
1.24. El narrador contempla la bellesa com tot allò mecànic es rebel.la; L’adolescència 1.34. L’alimentació saludable: b)
del jardí, olora el perfum de retorn al món rural suposa un El Consells finals i beneficis d’una
les flors i sent les veus melodioses canvi dràstic i desconegut; com alimentació saludable.
dels ocells. viure feliç sense tanta tecnologia. es pot Sempre s’ha considerat l’adolescència
com una de les etapes de la vida L’adolescència: c) L’adolescència
1.25. a) Els panys i els interruptors de les persones més complicada.
En què consisteix i és veritat aquesta com a etapa de grans transformacions
tancats es negaven a posar–se
fan vaga, és a dir, els que estan 1.28. Resposta oberta. afirmació? i d’evolució cap a la maduresa.
en marxa i els que estan encesos
es tancaven. no 1.35. Resposta oberta.
1.29. Resposta oberta. 1.33. L’alimentació saludable
b) Les plomes estilogràfiques
abocaven el contingut de – La varietat en l’alimentació 1.36. Resposta oberta.
contacte amb el paper o es tinta al 1.30. a) Un conte. / b) Una carta de cada dia.
Competències que desenvolupen

buiden a les butxaques. al director. / c) Una recepta – La tria d’aliments i preparació.
cuina. / d) Un treball de socials. de
48 c) Les sabates es descordaven
soles i causaven caigudes. diari personal. / h) Un anunci
/ e) Una notícia. / f) Un poema.
/ g) Un – La distribució diària: els àpats.
publicitari. – Exemples de racions suficients
i equilibrades
49
Solucions de les activitats
A més, inclou les noves eines competencials, com ara les rúbriques i dianes d’avaluació per a les
activitats preferents del portfoli, així com la taula de competències pròpies de la matèria agrupades en
dimensions.
I com és habitual en les propostes didàctiques de l’editorial Barcanova, aquesta GUIA D’AULA ofe-
reix una temporització indicativa del contingut del llibre per a tot el curs i una programació didàctica
de cada bloc.
8
Per tal de completar les eines per al professorat, el llibre de RECURSOS FOTOCOPIABLES conté
material complementari preparat per ser fotocopiat:
• Projectes. Es presenten tres projectes amb una part de treball col·lectiu. Aquests projectes els tro-
bareu en el Llibre digital per treballar-los fent servir recursos 3.0 per adquirir les competències
digitals. També els pots trobar al web www.espaibarcanova.cat.
• Autoavaluació reflexiva: Faig balanç.

ETENCIAL
AVALUACIÓ COMP
LANA 1r ESO
LLENGUA CATA
• Avaluació curricular: tres propostes Nom __________

_______________
Avaluació _____
______
__________
Grup _________
Data _________
QUALIFICACIÓ
en tres nivells de dificultat.

BLOC 1
puntades, de
ar el llibre 650
punt de public
Lletres està a uació n’és
L’editorial Bones hi ha a contin
qual el text que
a Pasqual, del
l’escriptora Gemm
• Avaluació competencial, model PISA. un fragment:
de desembolica
r. Per fer la broma
[ ] la Laia hi ha
posat força
Era una pilota
de
M’ha costat molt ho he aconseguit.
ues. Finalment
per les butxaq en l’equip de l’instit
ut.
cel·lo. Hem rigut de davan tera
hi. Faig
ada molt jugar-
futbol. A mi m’agr [ ]
botar la pilota
començat a fer
De seguida he
a advertit la mare.
• Activitats de reforç amb les solucions.

a casa, no [ ] —m’h nt [ ] n'he recorr
egut tota
—Shakira! Aquí
cura i, instintivame
l’han agafada amb hexagonals i les
dotze
Les meves mans ment les vint peces
at atenta
la forma esfèric
a [ ] He observ es necessiten per
] exacta ment 650 són les que
[
, cada puntada [ ] amb força i
de pentagonals es punta des fetes a mà
] 650 expert
com aquesta [ [ ] té una
cosir una pilota ] Aquest, però
van per dins [
que les costures
habilitat [ ] ja des en forma de
creu per fora.
ial [ ] té sis punta
característica espec
• Rúbriques i dianes per al portfoli de l’alumnat

es
AL, 650 puntad
GEMMA PASQU
i per elaborar-ne de noves.
• Graelles de control competencial.
A més, el llibre de RECURSOS inclou un CD que conté tot el material en format PDF i Word, per tal
que el professorat pugui modificar-lo i adaptar-lo al seu model docent o bé a les necessitats particulars
dels seus alumnes. Tot aquest material també es pot descarregar des del Cercle d’Educadors.
9
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
I INTEL·LIGÈNCIES
MÚLTIPLES
introducció al nou currículum: competències,
rúbriques i dianes
LES COMPETÈNCIES BàSIQUES

Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i
saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les com-
petències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen
per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme.
L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura

de les competències que utilitzem en aquesta GUIA D’AULA és la que estableix el Departament d’En-
senyament en el document Competències de l’àmbit lingüístic.
Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a
l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint
progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per
a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentages
que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO.
Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els contin-
guts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels con-
tinguts. En el projecte de Llengua catalana de Barcanova proposem activitats de les dues tipologies i
en aquesta GUIA D’AULA les trobareu convenientment classificades en activitats d’assoliment dels
coneixements (en color blau) o activitats competencials (en color taronja).
En cada activitat competencial s’especifiquen les competències més destacades que contribuirà a
adquirir, tant les específiques de l’àmbit lingüístic com les transversals. Les trobareu marcades amb la
numeració i el color assignats a cada competència concreta de l’àmbit lingüístic (vegeu Competències
bàsiques de l’àmbit lingüístic).
En cada bloc s’assenyalen algunes activitats competencials considerades preferents, i se’n proposa
una rúbrica que us servirà per a l’avaluació competencial.
Competències bàsiques generals
CB1.
13
LES RÚBRIQUES
Les rúbriques són guies de puntuació que es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats
dels alumnes. Descriuen les característiques específiques de l’activitat en diversos nivells de rendi-
ment, per tal de clarificar allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el
feedback (retroalimentació).
Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no només serveix per al docent, que la uti-
litza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que s’espera que aprenguin i com hi poden arribar,
sinó també per a l’aprenent, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una
eina per guiar-ne l’aprenentatge.
A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui
una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en
pràctica i revisió.
En aquesta GUIA D’AULA us donem preparada una rúbrica per a cada una d’aquelles que hem
anomenat activitats preferents del portfoli. Aquestes activitats estan assenyalades amb la paraula
Rúbrica o amb una R. Trobareu les rúbriques en el dossier RECURSOS FOTOCOPIABLES perquè
les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer cada activitat.
Per evitar que les rúbriques tinguin un nombre massa elevat d’ítems, en cada activitat preferent hem
establert una ponderació per a cada competència amb els valors 1, 3 o 5; hem triat les competències
de valor 5 i són les que, desglossades amb els descriptors corresponents, s’han inclòs en la rúbrica. Per
a cada descriptor s’estableix una gradació en tres nivells: en grau de suficiència (aprenent), de notabi-
litat (avançat) i d’excel·lència (excel·lent).
A més, us facilitem tots els ítems que hem emprat per fer les
rúbriques; són els descriptors que per a cada competència es- A
1.14
C P C P C P C
C2 P
tableix el Departament d’Ensenyament en el document Com-

5 C4 C P
3 C5 A Activitat
5 C6 3 C12 C Competència
5
P Ponderació
NIVELL 1
(APRENENT NIVELL 2
Interpretació ) NIVELL 3
del (AVANÇAT)
significat dels Interpretes el
petències de l’àmbit lingüístic. Amb aquests ítems, o amb

mots significat (EXCEL·LEN
del microconte d'alguns mots Interpretes el T)
de manera significat dels
proposat precisa. mots de manera Interpretes el
precisa. significat
C2 Interpretació de les paraule
dels s noves segons
elements Interpretes elemen el context.
morfosintàctic morfosintàctic ts
s del s senzills Interpretes elemen
microconte (subjecte, verb, morfosintàctic ts
s (perífrasis Interpretes els
elements
altres que vosaltres mateixos proposeu, podeu elaborar rúbri-

complements, verbals, pronom morfosintàctic
oracions s
simples...). oracions adjecti febles, (oracions subord
s complexos
ves...).
Adequació del combinacions inades,
registre en la Tens en compte pronominals...)
.
redacció del comunicativa la situació
text per Empres el registre
registre adequa emprar un d'acord amb adequat
Empres el registre
t. la situació
comunicativa
i el receptor. amb molta precisióadequat
ques per a altres activitats o treballs dels vostres alumnes.

amb la situació d'acord
Organització comunicativa
de les i el receptor.
idees del text Organitzes les
idees de
escrit manera bàsica. Organitzes bé
les idees.
Ús dels connec Organitzes molt
tors les idees. bé
en el text escrit Utilitzes alguns
connectors
i signes de puntua Utilitzes suficien
enllaçar idees. ció per ts connectors
i signes Utilitzes amb
de puntuació molta correcc
C5 per enllaçar connectors i ió
signes
Riquesa lèxica
idees. les puntuació variats de
les idees. per enllaçar
Uses un lèxic
molt bàsic.
Uses un lèxic
adequat.
Tipologia de Uses el lèxic
les de manera
oracions del Les oracions precisa i rica.
text que
són majoritàriameredactes Les oracions
o coordinades. nt simples que redacte
combinen les s Les oracions
simples que redacte
i coordinades combinen les s
amb les simples i
subordinades, coordinades
fet que precisa amb les
l’expressió subordinades
per matisar
Espai en què l’alumne

de les idees. contingut de el
Correcció manera rica.
ortogràfica Escrius amb
una ortogra
bàsica. fia Escrius amb
una ortogra
força correct fia Escrius amb
Ús de models a. plena correcc
ortogràfica. ió
pot fer la seva ponderació

literaris Escrius imitant
el model
literari propos Escrius a partir
at. de models
literaris però Pots escriure
tens sense models
C6 de creació pròpia. capacitat explícits i amb
Ús de recurso plena
s autonomia.
estilístics Utilitzes alguns
recursos
estilístics. Utilitzes recurso
s estilístics
adequats a les Utilitzes una
intencions de àmplia gamma
l'escriptura. de recursos
estilístics
mostrant un
domini
expressiu.
Espai en què l’alumne pot marcar

si no ha assolit la competència
Valoració
Total valoració de l’alumne
14
LES DIANES D’AVALUACIÓ
La diana d’avaluació és una eina senzilla que ens permet avaluar les competències d’una activitat que
considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de les impressions del mateix alumne.
La representació de la diana és un cercle dividit:
• en cercles concèntrics en tres nivells, els quals determinaran la mí-

nima puntuació en apropar-nos al centre i la màxima en allunyar- Representació gràfica de la rúbrica:
la diana
nos-en;
Domini del registre
lingüístic
Prosòdia i ús
d’elements no
verbals Riquesa
lèxica
• en forma de formatgets, segons el nombre de descriptors de les

competències que volem avaluar. Apareix el nom de cada descrip-
tor a la part corresponent.
Organització de Expressió
la informació de les
idees
Inici i manteniment
de les intervencions
Per fer l’avaluació haurem de repartir les dianes entre els alumnes i
farem que cadascú estableixi la seva puntuació assenyalant un punt per
a cada descriptor. A continuació farem que l’alumne uneixi amb una
ratlla els punts de la seva diana i en pinti l’interior amb un color. Final-
ment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana
amb el de la resta dels companys.
15
competències de l’àmbit lingüístic. llengua catalana
Competència 1.
comprensió
lectora
comunicativa
expressió Competència 5.
escrita
dimensions
comunicació
oral
literària
actitudinal
16
LES intel·ligències múltiples (IM) IM
QUÈ SÓN LES IM?

La teoria de les Intel·ligències Múltiples (IM), desenvolupada per Howard Gardner, és un marc de com-
prensió i estudi de la intel·ligència humana que tracta d’explicar com s’estructura i funciona aquesta
capacitat.
Per a Gardner, la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin
valuosos en una o més cultures. Si bé en això no s’allunya d’altres aproximacions al que avui entenem
per intel·ligència, la seva principal aportació ha estat subratllar que no es tracta d’alguna cosa prede-
terminada o fixa, sinó que és extensible i que cada persona té unes fortaleses predominants que en
marquen la intel·ligència. De fet, la seva teoria expressa que no existeix una única intel·ligència en
l’ésser humà, sinó diverses, que treballen juntes. Cadascú té unes intel·ligències més desenvolupades
que unes altres segons les seves preferències i segons la influència de la cultura i de la societat on viu.
A l’inici de les seves investigacions va definir set intel·ligències, a les quals va sumar una vuitena
posteriorment, sense tancar la porta al fet que en poguessin existir d’altres. Les intel·ligències proposa-
des són aquestes:
La intel·ligència lingüística, que solen tenir especialment desenvolupada els escriptors i els oradors.
Persones amb habilitat per a la parla i l’escolta, persones que han descobert el gust per la lectura o que
tenen facilitat per a la comprensió oral i escrita.
La intel·ligència logicomatemàtica, que solen tenir especialment desenvolupada les persones amb
capacitat per construir solucions i resoldre problemes, fer deduccions o treballar amb nombres. Perso-
nes que dominen els conceptes de quantitat, temps i causa-efecte. Persones que comprenen els esque-
mes amb facilitat i reconeixen relacions i connexions.
La cinesicocorporal, que sol presentar-se en aquelles persones que aprenen les coses tocant-les,
palpant-les i manipulant-les. Tenen bona coordinació, bon control dels moviments corporals, sentit del
ritme i consciència corporal en general.
L‘espaciovisual, que posseeixen tots aquells que tenen capacitat per utilitzar sistemes simbòlics,
pensar en tres dimensions i efectuar transformacions a partir de les percepcions inicials. Són persones
sensibles al color, a la línia, a la forma i a l’espai, com també a la relació entre tots aquests elements.
Els artistes tenen especialment desenvolupada aquesta intel·ligència.
La intel·ligència musical, que es reconeix en persones amb una destacada capacitat d’escolta, les
quals mostren interès per la varietat de sons. És evident que es tracta d’individus que gaudeixen de la
música, als quals els agrada executar-la, crear-la…
17
La intel·ligència interpersonal, que es manifesta en persones amb una habilitat especial per a les
relacions. Discerneixen els estats d’ànim, els temperaments, les motivacions i els desitjos d’altres per-
sones i hi responen d’una manera adequada. Són individus que saben treballar en equip, que escolten
els altres i que tenen en compte el seu punt de vista.
La intrapersonal, que té a veure amb la consciència i el control d’un mateix i de les pròpies emoci-
ons. Són persones que es coneixen bé elles mateixes (habilitats, limitacions…). Són capaces de treba-
llar individualment, de concentrar-se…
I la naturalista, l’última a incorporar-se a la llista de Gardner; és aquella que posseeixen les persones
amb una especial atracció i sensibilitat pel món natural, la vida i la reproducció de plantes i animals i
la natura en general. Mostren una gran habilitat en l’observació, en el fet d’establir i plantejar hipòtesis
amb la posterior comprovació…
2. RELLEVÀNCIA DE LES IM EN L’EDUCACIÓ I L’APRENENTATGE
Malgrat que el mateix Gardner subratlli que no ha elaborat cap teoria pedagògica, de la seva concep-
ció d’intel·ligència podem extreure algunes conclusions i algunes pistes interessants per a l’educació i
l’aprenentatge.
En primer lloc, entén l’escola com el lloc on es fa encara més necessària la tasca de l’avaluació di-
agnòstica. Cal oferir múltiples possibilitats i escenaris que ens permetin observar el predomini de les
intel·ligències dels alumnes.
La contribució més evident que el sistema educatiu pot fer per al desenvolupament de l’alumne és aju-
dar-lo a trobar una parcel·la en la qual les seves facultats personals puguin aprofitar-se plenament i s’hi
senti satisfet i preparat. […] Hauríem d’invertir menys temps a classificar l’alumnat i més temps a aju-
dar-lo a identificar i desenvolupar les seves habilitats i els seus dons naturals. Howard Gardner
D’altra banda, no sols tindrà rellevància el que s’aprèn sinó com s’aprèn. Si adoptéssim un sistema
educatiu que només prengués com a referents algunes de les intel·ligències, els alumnes intel·ligents i
amb possibilitats de desenvolupar el seu talent, afermat en les seves fortaleses musicals, visuals o cor-
porals, per posar alguns exemples, en quedarien exclosos. Per això es fa necessària la presència d’ac-
tivitats múltiples i de tasques que permetin estimular les diverses intel·ligències i aprendre a través
d’aquestes, com a porta d’entrada a la comprensió i a la millor assimilació dels aprenentatges.
3. COM S’ESTIMULEN LES INTEL·LIGÈNCIES?
El nostre cervell funciona com un tot i en qualsevol activitat que fem intervenen múltiples connexions
difícils d’aïllar. Malgrat això, sí que podem identificar estils de tasques que posen en funcionament
mecanismes relacionats amb el que Gardner ha identificat com a diferents tipus d’intel·ligències.
18
Aquestes són algunes de les activitats que poden estimular-les:
INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA
• Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb nombres.
• Resolució de problemes.
• Càlcul mental.
• Argumentacions lògiques: rols, punts de vista.
• Deduccions.
• Jocs i trencaclosques lògics.
• Creació i desxiframent de codis.
• Seqüenciacions temporals.
• Sèries.
• Creació i descomposició de conjunts.
• Classificació d’objectes segons les seves característiques.
INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA
• Introducció i fixació de vocabulari.
• Situacions de comunicació en contextos diversos.
• Jocs de paraules.
• Treball de l’expressió oral i escrita.
• Lectura amb entonació adequada i comprensiva.
• Dramatitzacions.
• Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments.
• Debats, defensa d’idees.
• Memorització.
• Escolta i lectura en veu alta de llibres o històries.
• Converses protocol·litzades.
• Descripcions.
• Projectes creatius sobre lectura.
• Recitació i escriptura de poemes.
INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA
• Activitats per dur a terme en un entorn natural.
• Consciència de la cura mediambiental i activitats que hi estan relacionades.
• Exercicis d’observació (lupes, microscopi…).
• Organització de col·leccions.
• Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar…
• Fet de tenir cura dels éssers vius.
• Activitats relacionades amb l’astronomia.
INTEL·LIGÈNCIA ESPACIOVISUAL
• Utilització de diferents tècniques plàstiques.
• Activitats que pretenguin imaginar situacions, personatges, objectes.
19
• Treball amb formes, blocs, modelatge…
• Jocs de construcció.
• Utilització de mitjans audiovisuals i suport visual.
• Activitats que requereixin orientació espacial.
• Representació de situacions de manera visual.
• Jocs i aplicacions electròniques.
• Exercicis de laberints.
• Ús de la visualització (mirar objectes des de diferents perspectives…).
INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL
• Acció de tocar un instrument.
• Assistència a concerts.
• Acció de cantar.
• Construcció d’instruments i creació d’una petita orquestra.
• Creació d’acompanyaments musicals o cançons.
• Audició de música.
• Expressió de sentiments mitjançant la música.
• Jocs de ritmes.
• Identificació de sons ambientals.
INTEL·LIGÈNCIA CINESICOCORPORAL
• Activitats esportives.
• Dramatització, dansa, imitacions.
• Treball de reconeixement i control corporal.
• Sortides del centre.
• Jocs dirigits, ordres.
• Treball de psicomotricitat fina o gruixuda.
• Activitats a l’aire lliure.
• Manipulació d’elements.
INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL
• Aprenentatge i treball cooperatiu.
• Entrenament del lideratge.
• Establiment i compliment de normes grupals.
• Estratègies de resolució de conflictes.
• Foment de l’escolta.
• Activitats que permetin expressar l’opinió personal i els sentiments.
• Acció de regular la participació.
• Activitats per relacionar-se amb diferents persones de la pròpia comunitat educativa.
INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL
• Autoavaluacions.
• Acció d’escriure autobiografies.
20
• Acció d’explicar-se en públic.
• Aportació de diaris personals.
• Manifestació de sentiments a través de l’art.
• Portfolis.
• Treball d’emocions.
• Treball d’autoestima, resiliència.
• Reconeixement i expressió de sentiments.
4. LES IM EN ELS LLIBRES DE TEXT
És evident que no totes les intel·ligències poden ser estimulades de la mateixa manera a través de les
activitats plantejades en els llibres de text. Malgrat això, Barcanova aposta per una àmplia varietat de
possibilitats en les seves propostes que es poden complementar i enriquir amb les que apareixen en la
Guia d’aula.
En totes les unitats didàctiques apareixen diverses activitats que poden estimular les Intel·ligències
Múltiples. Les trobareu recollides en una taula, en la Guia d’aula, al final de cada unitat.
IM
intel·ligències múltiples
bloc 2
intel·ligències tasques activitats
2.1, 2.2, 2.6, 2.9,

logicomatemàtica Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb nombres. 2.14, 2.17, 2.18,
2.35, 2.40, 2.43
2.3, 2.21, 2.23,
Introducció i fixació de vocabulari. 2.25, 2.42, 2.48,
2.49
2.41, 2.47, 2.51,
Jocs de paraules.
2.52
2.12, 2.16, 2.23,
Treball de l’expressió oral i escrita.
2.25
lingüística 2.7, 2.22, 2.26,
Lectura comprensiva. 2.25, 2.27, 2.28,
2.29
2.5, 2.11, 2.20,
Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments.
2.30
Recitació i escriptura de poemes. 2.19, 2.20
Relats. 2.30
Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar… 2.50, 2.60
naturalista
Activitats relacionades amb els fenòmens meteorològics. 2.1, 2.2
Utilització de diferents tècniques plàstiques. 2.20
Activitats que pretenguin imaginar situacions, personatges, objectes. 2.4, 2.8
Utilització de mitjans audiovisuals i suport visual. 2.30, 2.40
espaciovisual
Activitats que requereixin orientació espacial. 2.33, 2.40
Ús de la visualització (mirar objectes des de diferents perspectives…) 2.4
Activitats que requereixin fer una cerca en Internet. 2.24
Aprenentatge i treball cooperatiu. 2.19, 2.31
Entrenament del lideratge. 2.19, 2.31
Establiment i compliment de normes grupals. 2.19, 2.31
interpersonal Foment de l’escolta. 2.19, 2.31

Activitats que permetin expressar l’opinió personal i els sentiments. 2.20
Acció de regular la participació. 2.19, 2.31
Activitats per relacionar-se amb diferents persones de la pròpia
2.19, 2.31
comunitat educativa.
Acció d’explicar-se en públic. 2.19, 2.31
intrapersonal
Argumentació de les respostes donades. 2.64
104
21
desenvolupament
del projecte
BLOC 1
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
CONTINGUTS
Dimensió Lectura de textos narratius.
comprensió lectora Textos escrits. Tipus narratius.
Estructura dels textos.
Cerca d’informació. Hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut
dels missatges.
Estratègies prèvies a la cerca.
Utilització de fonts diverses, de creixent grau de dificultat.
Estratègies de comprensió lectora. Intenció comunicativa i actitud del parlant.
Idees principals i secundàries.
Dimensió Escriptura com a procés:
expressió escrita planificació, textualització i revisió.
Presentacions escrites. Estructuració.
Adequació. Adequació lèxica.
Coherència. Ordenació i estructuració dels continguts.
Correcció. Puntuació, paràgrafs.
Normes ortogràfiques.
Presentació de l’escrit, Cal·ligrafia, tipografia.
tant en suport de paper com digital.
Portada, organització en títols i subtítols.
Índex, paginació, marges.
Processadors de text.
Dimensió Textos orals. Tipus narratius.
comunicació oral Recursos verbals i no verbals.
Dimensió literària Autors i obres més representatius Context històric i social. Gèneres.
de la literatura catalana:
Lectura i explicació de fragments significatius.
Temes i subgèneres literaris. Tòpics més usuals.
Consulta de fonts d’informació variades
per a la realització de treballs.
Estratègies i tècniques per analitzar Estructura.
i interpretar el text literari abans,
Aspectes formals.
durant i després de la lectura.
Recursos estilístics.
Redacció de textos d’intenció literària,
des d’una perspectiva lúdica i creativa.
Bloc transversal Pragmàtica. Estructura dels diferents tipus de text a partir dels paràgrafs
de coneixement i de la puntuació.
de la llengua Modalitats oracionals i relació amb el context.
Morfologia i sintaxi. Verbs irregulars: anar i estar.
Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers
personals d’aprenentatge (portfolis digitals).
24
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Dimensió Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos narratius.
comprensió lectora Llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits, captant el sentit global, identificant la informació rellevant,
extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant, i reconèixer alguns aspectes
de la seva forma i el seu contingut.
Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seves normes d’ús, i reflexionar-hi, per resoldre problemes
de comprensió de textos escrits i per revisar de manera progressiva i autònoma els textos propis i aliens.
Dimensió Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant,
expressió escrita textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.
Escriure textos aplicant les estratègies necessàries per planificar, textualitzar, revisar i reescriure.
Construir el dossier personal d’aprenentatge (EPA) i fer ús dels dossiers personals d’aprenentatge o portfolis digitals
per a la gestió de la informació i el progrés de l’aprenentatge.
Dimensió Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència i la cohesió
comunicació oral del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals.
Aprendre a parlar en públic, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua,
per a discursos de diferent tipologia.
Dimensió literària Llegir i comprendre, de manera progressiva i autònoma, obres literàries de la literatura catalana.
Llegir, comprendre i interpretar i comentar textos literaris representatius de la literatura catalana, reconeixent
la intenció de l’autor, relacionant el seu contingut i la seva forma amb els contextos socioculturals i literaris de
l’època, identificant el gènere, el tema, reconeixent l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries.
Redactar textos personals d’intenció literària des d’una perspectiva lúdica i creativa.
de comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar de manera progressiva i autònoma
els textos propis i aliens.
Dimensió actitudinal Valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul
i plurilingüe del desenvolupament personal.
Valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements,
idees i sentiments i com a eina per regular la conducta.
25
OBJECTIUS DE L’APRENENTATGE
COmpetències bàsiques
de l’àmbit lingüístic
Dimensió Llegir amb rapidesa i eficientment (amb fixacions àmplies i selectives).
comprensió lectora C1 Discriminar les idees principals de les secundàries.
Saber relacionar les informacions del text i seleccionar-ne la informació segons la importància.
Distingir el tipus de text (narratiu, argumentatiu…).
C2
Identificar-ne les característiques: estructura, lèxic i morfosintaxi.
C3 Cercar informació, destriar-la i reelaborar-la.
Dimensió Generar idees per mitjà de diversos mètodes.
expressió escrita C4 Triar les idees principals.
Jerarquitzar-les (mapes conceptuals, guions…).
Utilitzar el tipus de text adequat a la situació comunicativa.
Emprar el lèxic i la fraseologia adequats.
C5
Ordenar el text en paràgrafs.
Respectar les normes morfològiques, sintàctiques i ortogràfiques.
C6 Revisar i corregir el text per presentar-lo.
Dimensió
C9 Usar la comunicació no verbal.
comunicació oral
Dimensió literària Relacionar els textos amb els grans temes literaris (tòpics, motius…).
C11 Reconèixer i valorar les característiques del gènere al qual pertanyen els textos.
Reconèixer i valorar els recursos literaris que caracteritzen els textos.
Dimensió actitudinal A1 Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi
i plurilingüe personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.
26
Competències bàsiques
GENERALS
CB4. Competència artística Tenir un sentit estètic dels treballs.
i cultural.
CB5. Competència digital. Fer recerca d’informació eficaç per mitjà d’internet.
CB7. Competència d’aprendre Saber millorar l’atenció, la concentració i la memòria.
a aprendre. Obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.
Aplicar coneixements i destreses adquirits amb anterioritat en altres contextos.
Assolir els Identificar els gèneres literaris i saber què és una narració.
coneixements Reconèixer les narracions meravelloses.
Conèixer l’aportació de Guillem de Torroella i Pere Calders a les narracions meravelloses.
Saber escriure correctament un text: planificar, redactar i revisar.
Saber estructurar un text: organitzar les idees i aplicar-hi la coherència.
Distingir les diferents modalitats de l’oració.
Utilitzar correctament els signes de puntuació dins d’un text.
Saber dividir en paràgrafs un text.
Conèixer les irregularitats dels verbs anar i estar.
27
continguts clau
CC1. Comprensió literal, interpretativa
i valorativa. Idees principals i
secundàries.
CC2. Estratègies de comprensió de la
lectura.
CC3. Estratègies de cerca d’informació.
CC4. Estratègies per a la producció
de textos escrits.
CC5. Gramàtica del text: adequació,
coherència, cohesió, correcció i
presentació.
CC6. Processos de comprensió oral:
reconeixement, selecció, interpretació,
anticipació, inferència, retenció.
CC11. Lectura i comprensió de textos:
estructura, aspectes formals, recursos
CC13. Redacció de textos d’intenció
literària.
CC15. Lectura i escriptura sovintejades
sobre temes diversos i en contextos
diferents.
CC19. Pragmàtica:
• Textos narratius breus: contes màgics.
CC21. Lèxic i semàntica:
• Expressions comunes, refranys.
• Lèxic precís i apropiat a contextos
concrets.
• Estratègies digitals de cerca lèxica.
CC22. Morfologia i sintaxi:
• Modalitats de l’oració.
• Normes ortogràfiques de puntuació
del text, el paràgraf i l’oració.
• Els verbs irregulars anar i estar.
En aquest primer bloc proposem la lectura d’un conte Al peu de cada lectura trobareu referenciades les activitats
popular, «El peix Nicolau», de caràcter màgic recollit en de Comprensió lectora, Anàlisi literària, Paraules i
l’obra Contes catalans retrobats. Amb aquesta lectura expressions, Expressió oral i Creació literària. Les
presentem la narrativa meravellosa, amb éssers màgics indiquem repartides al llarg de les pàgines de la lectura,
que viuen situacions extraordinàries que veurem més no perquè s’hagin de fer en aquell moment, sinó perquè
endavant en l’apartat de Literatura. Al final de la lectura tingueu present totes les activitats que us trobareu i les
esmentem alguns altres títols d’aquesta mateixa obra dosifiqueu segons el vostre criteri.
que poden estimular el vostre alumnat a llegir més contes
màgics.
Les lectures que proposem en aquest llibre tenen, entre
altres finalitats, desvetllar l’interès i el gaudi de la lectura;
per això proposem textos literaris motivadors que
estimulin el lector a continuar llegint.
28
Objectius
Notes
• Despertar en l’alumnat
el gaudi de la lectura.
Notes
Activitats
Descripció Competències rellevants
relacionades
Reconeixement d’algunes característiques del protagonista
1.1 C1
de la lectura
Identificació de les «paraules màgiques» del text i dels efectes que
1.2 C1
provoquen.
Interpretació d’informació explícita i implícita del text de la lectura
1.3 C1
per respondre a preguntes concretes.
Escriptura del desenllaç de la lectura emprant el lèxic adequat
1.4 C1 C5 C6 CB7
i amb morfosintaxi i ortografia correctes.
29
Notes
Activitats
relacionades
1.5 Compleció de la definició de conte amb unes paraules proposades.
Reconèixer les característiques de la literatura popular tradicional
1.6 C2 CB7
en el text de la lectura.
Identificació de dues situacions de narrador omniscient en el text
1.7 C2 C5
de la lectura.
Compleció dels tres consells o lliçons que rep el protagonista
1.8 C1
del conte.
30
Notes
Activitats
relacionades
1.9 Identificació de les característiques de la literatura meravellosa. C2
Cerca a Internet d’informació i imatges d’una llista d’éssers
1.10 C5 CB4 CB5
fantàstic, i escriptura de la descripció del seu cos.
1.11 Explicació del concepte metamorfosi en l’àmbit literari. C1 C2 C5
Cerca a Internet d’imatges d’una llista de peixos i elaboració d’un
1.12 CB5
arxiu informàtic amb la imatge i el nom corresponent.
31
Notes
Activitats
relacionades
1.13 Relació d’uns noms amb la seva definició. C2
1.14 Compleció de refranys amb la paraula correcta de les proposades. C5
1.15 Relació dels refranys de l’activitat anterior amb el seu significat. C2
Treball en grup: Cerca d’informació sobre metamorfosis d’éssers
1.16 mitològics i obres d’art on es representen. Organització d’una CB4 CB5 CB7
exposició a classe.
Escriptura d’un relat fent ús de recursos estilístics, del registre
1.17 C4 C5 C6 C11 CB7
i lèxic adequats, amb morfosintaxi i ortografia correctes.
32
Coneixements mínims
• Conèixer les característiques
més rellevants del subgènere
de la narrativa meravellosa.
• Conèixer alguns dels autors
i de les obres de narrativa
meravellosa.
• Llegir els relats d’aquest
subgènere que s’ofereixen
en el llibre.
Complements importants
• Llegir algun altre relat
de les obres o dels autors
que s’esmenten en el llibre.
Notes
Activitats
relacionades
1.18 Compleció de frases relacionades amb la narrativa meravellosa. C1 C3 C11
33
coneixements mínims
• Conèixer el context en
què es desenvolupa la història
dels relats de Les mil i una nits.
• Comprendre els relats
de Les mil i una nits que
s’ofereixen en aquest llibre
de text.
Notes
Activitats
relacionades
Determinació de la certesa o falsedat d’enunciats referents
1.19 C1 C3
a Les mil i una nits.
34
Notes
35
Notes
Activitats
relacionades
Compleció del resum de l’argument del relat «El comerciant
1.20 C1 C3
i el geni».
36
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del relat «El xeic i la gasela», resposta a
1.21 C1 C3
preguntes relacionades amb el seu contingut.
37
• Tenir alguna noció bàsica
sobre la matèria de Bretanya
i algun dels personatges
fonamentals del cicle artúric:
el rei Artús, la fada
Morgana… (Aquest
subgènere literari es treballarà
en profunditat en el Bloc 4).
• Conèixer la figura de Guillem
de Torroella.
Notes
Activitats
relacionades
1.22 Identificació de deu elements concrets en el text. C1
Identificació dels adjectius que més bé descriuen l’espai de
1.23 C2
L’illa Encantada.
Localització en el text de L’illa Encantada de la descripció de tres
1.24 C2
percepcions sensorials.
38
• Conèixer la figura de
Pere Calders, com un dels
contistes catalans més
destacats.
• Saber algunes de les
característiques del realisme
màgic i identificar-les en el
relat de Pere Calders que es
transcriu en el llibre.
• Identificar algun dels
escriptors del realisme màgic.
Recursos suggerits
• Veure l’enregistrament de la
representació teatral de l’obra
Antaviana, posada en escena
per Dagoll-Dagom. Hi ha un
enregistrament fet per TVE
de Catalunya, realitzar per
Mercè Vilaret.
Notes
39
Notes
40
Notes
Activitats
relacionades
1.25 Compleció de frases relacionades amb el contingut del conte. C1
Escriptura de la repercussió de la rebel·lió de les coses en els
1.26 C1 C5
humans.
1.27 Relació de dues coses interessants dels dos fragments llegits. C1 C5 C11
Escriptura d’un relat semblant al de Calders, fent ús de recursos
1.28 estilístics, d’un registre i lèxic adequats, amb una morfosintaxi C4 C5 C6 C11 CB5
i ortografia correctes. Producció en un arxiu informàtic.
Treball de grup. Lectura d’obra Alícia al país de les meravelles i
redacció d’un treball amb el registre lingüístic i el lèxic adequats
Rúbrica 1.29 C1 C2 C3 C4 C5 C6 C9 CB7
i la morfosintaxi i ortografia correctes. Exposició oral a classe amb
prosòdia i elements no verbals correctes.
41
coneixements mínims
• Saber els passos necessaris
en el procés d’escriptura
(planificació, redacció
i revisió) i aplicar-los en
l’elaboració de textos escrits.
• Conèixer les normes més
bàsiques que cal tenir en
compte en la presentació
de textos escrits.
Notes
Activitats
relacionades
1.30 Relació dels tipus de textos amb el seu objectiu o finalitat. C2
42
Notes
Activitats
relacionades
Preparació pautada de la planificació d’un text explicatiu sobre la
1.31 C4 CB7
visita al Museu Picasso.
Escriptura del paràgraf final d’un dels textos de les activitats
1.35 C4 C5 C6
1.32 o 1.34.
43
• Identificar l’estructura del text
en els exemples que es
proposen.
• Saber reconèixer les
diferències entre text narratiu,
text descriptiu i text
argumentatiu.
Activitats de reforç
1.1.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura del paràgraf introductori, segons un model, per a uns
1.32 C4 C5 C6
textos dels quals només s’ofereix el títol.
Escriptura del desenvolupament, segons un model, per a un text
1.33 C4 C5 C6 CB5
titulat Les marees.
Tria de l’esquema correcte per a la redacció de dos textos
1.34 C4 C5 C6
proposats sobre l’alimentació i l’adolescència.
Escriptura del paràgraf inicial o plantejament, segons un model,
1.36 C4 C5 C6
per a un conte de por i per a un altre de detectius.
1.37 Identificació del nus d’una història entre dos exemples proposats. C2
1.38 Escriptura del desenllaç de la història de l’activitat 1.37. C4 C5 C6
44
• Conèixer les indicacions
més bàsiques de la redacció
del paràgraf i aplicar-les.
• Ser conscient de la
importància de l’estructuració
del text a l’hora d’elaborar
una producció escrita.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura del paràgraf introductori, segons un model, per a uns
1.39 C4 C5 C6
textos argumentatius dels quals només s’ofereix el títol.
1.40 Compleció d’unes argumentacions proposades. C5
Identificació dels tipus d’arguments que són les parts subratllades
1.41 C2
d’unes frases.
A partir d’un exemple, escriptura dels paràgrafs finals per a dos
1.42 C4 C5 C6
textos proposats.
Cerca a Internet de dues imatges d’anuncis de roba i escriptura
Rúbrica 1.43 C4 C5 C6 CB7
d’un text argumentatiu per a cada una.
45
• Conèixer el concepte
de coherència en el text.
• Saber quines són les regles
bàsiques per assegurar
la coherència en el text escrit
i dur-les a la pràctica.
Notes
Activitats
relacionades
1.44 Valoració de la coherència de tres textos proposats. C2 CB7
46
• Comprendre l’aplicació
de les regles de coherència
a partir dels tres exemples
que presenta el llibre.
Notes
Activitats
relacionades
Separació en paràgrafs d’un text proposat. Escriptura d’un títol per
1.45 C2 C5
a cada un.
47
• Ser conscient de la
importància de revisar sempre
qualsevol producció escrita
abans de lliurar-la al professor
o a un altre destinatari.
• Saber que cal revisar
i reescriure qualsevol text
escrit si en la revisió es
detecten errades, ja siguin
de redacció, d’estructura,
gramaticals o ortogràfiques.
Notes
Activitats
relacionades
Relació d’unes oracions amb l’error comès. Posterior reescriptura
1.46 C2 C5
correcta de les oracions.
Tanca l’apartat un mapa conceptual que resumeix els continguts en forma d’esquema i en facilita l’estudi.
48
Notes
solucionari
de les activitats
1.1. Dinàmic, tossut, esquiu, autònom, solitari. si el mires als ulls, se’t tornen els cabells blancs i d’altres que a vegades
provoca tempestes marines.
1.2. a) Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix! / b) Quan la No se sap si és cert o no, però caldrà vigilar quan viatgem en vaixell per
mare va acabar de dir aquestes paraules, es va sentir l’espetec d’un tro. / si el veiem.
c) Una part del cos d’en Nicolau va sofrir una transformació: les cames
havien desaparegut i s’havien convertit en una immensa cua de peix 1.5. Un conte és la narració, d’un fet o d’una sèrie de fets reals,
amb escates de color plata, semblants a les dels llobarros. / d) La mare i llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir o transmetre
ho va manifestar dient: «Tant de bo no hagués dit aquelles paraules». un ensenyament moral.
1.3. a) Els pares el van portar al mar. / b) En Nicolau va fer saber als seus 1.6. anònima / de transmissió oral / amb diverses variants
pares que volia conèixer tots els prodigis de la mar.
1.7. Quan en Nicolau sortia cap a la platja i no tornava fins a l’hora de
1.4. El peix Nicolau va anar a una platja que encara no coneixia i era la dinar i se submergia amb els peixos. Quan pateix els primers símptomes
més perillosa del món perquè, segons uns pescadors, tenia un xuclador de transformació en peix. Quan el peix Nicolau neda per tots els oceans
que s’empassava tothom que s’hi acostava i mai més se’n sabia res. La i els mars del món.
curiositat del peix Nicolau va poder més que la por i no va fer cas dels
avisos i s’hi va endinsar i va avisar que si no en sortia al cap de tres dies 1.8. a) No és bo estar-se gaire estona a l’aigua. / b) No hem d’invocar
que se’l considerés mort. Ningú sap què li va passar al peix Nicolau. mai possibles desgràcies perquè a vegades es compleixen. / c) No ens
Hi ha rumors que diuen que sol aparèixer per saludar els vaixells, que a hem de refiar mai del mar perquè és molt perillós i canviant.
vegades explica les meravelles del mar, d’altres mariners comenten que 49
Notes
solucionari
de les activitats
1.9. b), c), e). 1.14. a) El peix gros es menja el petit.

1.10. a) La sirena té la part superior del cos de forma humana b) Per la boca mor el peix.
femenina i la part inferior en forma de peix. c) Per un peix no es perd la mar.
b) El centaure té el cap i el pit d’un home i l’altra meitat en forma de d) La mar no es mou sense vent.
cavall. e) Com més mar, més vela.
c) El pegàs té forma de cavall alat. f) Qui s’ha begut la mar, es pot beure l’estany.
d) El minotaure té el cos d’home i el cap de bou.
e) El griu té la meitat superior del cos i les potes davanteres d’àliga i les 1.15. a) Per la boca mor el peix. / b) El peix gros es menja el petit. /
potes de darrere i la cua de lleó. c) La mar no es mou sense vent. / d) Qui s’ha begut la mar, es pot beure
l’estany. / e) Per un peix no es perd la mar. / f) Com més mar, més vela.
1.11. Una metamorfosi és una transformació, un canvi de forma,
aparença o personalitat temporal o definitiva, produït normalment 1.16. Resposta oberta.
per un encanteri.
1.17. Resposta oberta.
1.18. a) La narrativa meravellosa és aquella que crea un món de ficció
1.13. a) Mànega marina o cap de fibló. / b) Borrasca / c) Tamborinada / en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques.
d) Tsunami. / e) Cicló, tifó o huracà.
50
Notes
solucionari
de les activitats
b) L’origen de la narrativa meravellosa, el trobem en la literatura Passat el temps convingut, el comerciant torna a la plana on havia
popular tradicional i en la mitologia clàssica. topat amb el geni, on troba un xeic que du una gasela. Quan apareix
c) Les mil i una nits és una obra extensa de l’època medieval que recull el geni amb la intenció de matar-lo, el xeic li proposa explicar-li la seva
contes orientals antics de procedència diversa que s’havien transmès història i, en cas que li agradi, li demana que li concedeixi un terç de
oralment durant segles. la sang del comerciant. El geni accepta la proposta i, aleshores, el xeic
comença a explicar la segona història de la nit, que té per títol El xeic i la
d) La Faula és un conte de Guillem de Torroella que explica com un gasela.
cavaller mallorquí va ser raptat per la fada Morgana i conduït a l’illa
Encantada perquè la seva presència donés consol al rei Artús. 1.21. a) El personatge que té poders màgics és la dona del xeic. /
e) El realisme màgic és un corrent literari que pretén fer compatibles en b) L’esposa del xeic li diu que la concubina ha mort i que el seu fill ha
una mateixa història el món de la realitat i el món màgic o fantàstic. fugit. / c) El xeic intueix que la seva esposa és la culpable de la mort de
la concubina i de la desaparició del seu fill i que la concubina és la vaca
1.19. a) Cert. / b) Fals / c) Fals. / d) Cert. / e) Cert. / f) Fals. que ha sacrificat (l’esposa l’ha convertit en vaca). / d) L’actitud del vedell
suggereix que està molt feliç per haver retrobat una persona estimada
1.20. Un geni acusa un comerciant d’haver matat el seu fill amb un i coneguda. Per tant, el lector pot pensar que es tracta del fill que
pinyol de dàtil i, per això, l’amenaça de mort immediatament. l’esposa havia convertit en vedell per efecte d’un encanteri.
Aleshores, el comerciant li suplica que li deixi anar a casa seva per
poder repartir els seus béns i li promet que, en acabat, farà amb ell el
que vulgui perquè és un bon creient. El geni accepta la seva súplica i
el deixa marxar. 51
Notes
solucionari
de les activitats
1.22. El jardí, els arbres, els fruits, les flors, les fulles verdes dels tanys, 1.26. Resposta oberta.
els ocellets, un rierol, una font, un prat i un palau.
1.27. Les mil i una nits: La relació i el lligam entre totes les històries;
1.23. Cuidat, paradisíac, esplendorós, exòtic, solitari, idealitzat. l’efecte dels encanteris (conversió de la concubina i el fill en vaca i
vedell).
1.24. El narrador contempla la bellesa del jardí, olora el perfum de «La rebel·lió de les coses»: La manera com tot allò mecànic es rebel·la;
les flors i sent les veus melodioses dels ocells.
el retorn al món rural suposa un canvi dràstic i desconegut; com es pot
1.25. a) Els panys i els interruptors fan vaga, és a dir, els que estan viure feliç sense tanta tecnologia.
tancats es negaven a posar–se en marxa i els que estan encesos no
es tancaven.
b) Les plomes estilogràfiques abocaven el contingut de tinta al 1.29. Resposta oberta.
contacte amb el paper o es buiden a les butxaques.
c) Les sabates es descordaven soles i causaven caigudes.
1.30. a) Un conte. / b) Una carta al director. / c) Una recepta de
cuina. / d) Un treball de socials. / e) Una notícia. / f) Un poema. / g) Un
d) Els rellotges es desfan i en surten molles i engranatges. diari personal. / h) Un anunci publicitari.
e) Els encenedors i els llumins van fallar tots alhora.
52
Notes
solucionari
de les activitats
1.32. L’alimentació saludable L’adolescència

L’alimentació saludable és un dels temes que s’han anat posant més de – El desenvolupament intel·lectual i emocional.
moda en els últims temps i la seva presència en els mitjans de – Els canvis físics i psicològics.
comunicació és constant. Però, en què consisteix una alimentació – Els canvis en les relacions interpersonals.
saludable? – La cultura juvenil.
L’adolescència 1.34. L’alimentació saludable: b) Consells finals i beneficis d’una
Sempre s’ha considerat l’adolescència com una de les etapes de la vida alimentació saludable.
de les persones més complicada. És veritat aquesta afirmació? En què
consisteix? L’adolescència: c) L’adolescència com a etapa de grans transformacions
i d’evolució cap a la maduresa.
1.33. L’alimentació saludable
– La varietat en l’alimentació de cada dia.
– La tria d’aliments i preparació. 1.36. Resposta oberta.
– La distribució diària: els àpats.
– Exemples de racions suficients i equilibrades.
53
Notes
solucionari
de les activitats
1.37. Opció a). c) Les xarxes socials són molt positives perquè permeten relacionar–
se amb gent de tot el món.
1.38. Resposta oberta. d) Les xarxes socials tenen molts riscos perquè tothom hi té accés i no
sempre la gent actua amb bones intencions.
1.39. Les festes juvenils
Una de les activitats lúdiques que és més habitual entre els adolescents 1.41. a) Argument pragmàtic o d’utilitat. / b) Argument d’autoritat. /
són les festes juvenils. N’hi ha de tot tipus i de temàtiques diferents. c) Argument sentimental. / d) Argument de preferència personal. /
Les xarxes socials e) Argument de causa o d’efecte.
Qui no coneix les xarxes socials actualment? Ara mateix són unes eines 1.42. Les festes juvenils
bàsiques i imprescindibles en la nostra vida, però cal tenir en compte
que tenen aspectes positius i d’altres de negatius. En conclusió, els joves poden fer en el seu temps lliure festes de tota
mena, però sempre buscant la diversió amb un control i evitant tot
1.40. a) Els joves han de poder organitzar lliurement les seves festes tipus d’excessos.
perquè tenen dret a divertir-se en el seu temps lliure. Les xarxes socials
b) Les festes dels joves han d’estar controlades pels pares o per adults Així doncs, les xarxes socials són una eina útil, però cal ser conscients
perquè els joves a vegades no són conscients dels seus propis actes. dels riscos que comporten i fer-ne un ús responsable.
54
Notes
solucionari
de les activitats
1.43. Resposta oberta. 2) La dieta mediterrània tradicional es caracteritza pel consum

abundant d’aliments vegetals, com verdures, llegums, fruita, fruita
1.44. a) Progressió temàtica. / b) Contradicció. / c) Barreja d’idees seca i cereals; l’ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix, tant per
diverses. cuinar com per amanir; pel consum moderat de productes animals i de
lactis i, en canvi, pel consum més elevat de peix i moderat de vi en els
1.45. Característiques de la lluna: «La lluna … massa de la Terra.» àpats.
Fases de la lluna: «La lluna té un moviment… lluna nova.» Aquesta dieta és una valuosa herència cultural que, a partir de la
Superfície: «La lluna no té atmosfera… fossilitzada.» simplicitat i la varietat, ha donat lloc a una combinació equilibrada i
completa d’aliments, gens renyida amb el plaer gastronòmic.
L’home a la lluna: «El 20 de juliol… els científics analitzen.»
3) L’esport és una disciplina competitiva que es fa seguint una llei
1.46. a) 3; b) 1; c) 2. estricta. Els seus objectius poden ser aconseguir la victòria, millorar el
1) Mart, anomenat de vegades el planeta vermell o roig, és el quart cos, ser competitiu o bé l’esbargiment.
planeta del sistema solar. Aquest astre forma part dels denominats Es poden distingir els esports solitaris o bé els grupals.
planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra). Aquest planeta
té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita
i de forma irregular.
55
• Conèixer les diverses
modalitats primàries de
l’oració: declarativa,
interrogativa i exhortativa.
• Saber les característiques
principals de cada modalitat
i ser capaç d’identificar-les en
exemples.
• Conèixer altres maneres
d’anomenar aquestes
modalitats bàsiques:
declarativa = enunciativa;
exhortativa = imperativa;
desiderativa = optativa.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’unes oracions, identificació de la modalitat
1.47 C2
del missatge de l’emissor.
Compleció d’uns textos breus sobre les modalitats primàries amb
1.48 C3 C5 CB7
l’opció correcta.
56
• Conèixer les diverses
modalitats secundàries
de l’oració: exclamativa,
dubitativa, desiderativa.
principals de cada modalitat
i ser capaç d’identificar-les en
exemples.
• Distingir entre oracions
afirmatives i oracions
negatives, amb diversos
adverbis.
1.2, 1.3, 1.4.
• Identificar l’ús de l’adverbi no
i del grup no pas amb valor
afirmatiu.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’unes oracions, identificació de l’actitud
1.49 C2
del missatge de l’emissor.
Compleció d’uns textos breus sobre les modalitats secundàries
1.50 C3 C5 CB7
amb l’opció correcta.
1.51 Compleció d’un diàleg amb els adverbis de negació correctes. C5
Identificació del valor negatiu o positiu de l’adverbi no i del grup
1.53 C2
no pas en unes frases determinades.
57
• Identificar les característiques
principals dels diversos tipus
d’oracions interrogatives
i aplicar-les adequadament
en els exemples.
• Saber la diferència entre
les formes per què i perquè.
• Saber usar alguns pronoms
(res, ningú), quantificadors
(cap, gaire, gens) i adverbis
(mai, enlloc) amb valor
condicional, dubitatiu
o interrogatiu.
1.5 i 1.6.
Notes
Activitats
relacionades
1.52 Compleció d’unes frases negatives amb les paraules correctes.
1.54 Classificació d’unes oracions interrogatives.
1.55 Compleció de frases interrogatives amb la forma correcta.
1.56 Reescriptura de les frases amb la conjunció perquè o pronom què.
1.57 Compleció de frases amb perquè o per què.
58
• Saber quins són els termes
propis de les oracions
interrogatives, ja siguin
determinants, pronoms
o adverbis, i usar-los
adequadament.
• Identificar les oracions
exhortatives i saber-les
construir correctament.
• Saber usar adequadament
el mode subjuntiu en les
oracions exhortatives
negatives.
Activitat complementària
• Fer col·lectivament una
recollida de rètols exhortatius
que es troben al carrer o
a les botigues o establiments
públics i analitzar si les
oracions que s’hi han fet servir
són correctes o no.
Notes
Activitats
relacionades
Reescriptura de les frases declaratives convertint-les en
1.58
exhortatives.
Reescriptura de les frases exhortatives fent-les exhortatives
1.59
negatives.
59
exclamatives i alguns dels
mots que s’acostumen a usar
en aquests tipus d’oracions.
• Fer col·lectivament una
recollida d’exclamacions
usades en els còmics.
També es pot fer el mateix
amb les interjeccions.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’oracions exclamatives amb els mots intensius
1.60
correctes.
Reescriptura de les oracions exclamatives donant-los un valor
1.61
intensiu.
1.62 Compleció d’oracions desideratives i dubitatives.
60
• Tenir ben assolit el concepte
de paràgraf.
• Saber les diferències entre
el tipus de separació
que indica un punt i a part
o un punt i seguit, i saber-ho
aplicar en les produccions
escrites.
Notes
Activitats
relacionades
Rúbrica 1.63 Separació en paràgrafs d’un text proposat. C2 C5 CB5
Compleció de dues frases relacionades amb la utilització dels
1.64 C5 CB5
signes de puntuació.
Puntuació d’un text en què s’han suprimit alguns punts
1.65 C5
i majúscules.
61
• Usar adequadament els signes
bàsics de puntuació:
interrogació, d’admiració.
• Saber què indiquen
els punts suspensius i usar-los
adequadament.
1.7
• Saber el tipus de separació
que indica el punt i coma
i usar-lo adequadament.
• Conèixer i aplicar de manera
sistemàtica normes
d’escriptura associades amb
els signes de puntuació que
s’estudien en aquest apartat.
Notes
Activitats
relacionades
Puntuació adequada d’un text breu en què s’han suprimit els signes
1.66
interrogatius. Posterior lectura en veu alta.
C5 C7
1.67 Correcció de les paraules que hagin de dur lletra majúscula. C5

1.68 Compleció de dues normes ortogràfiques. C5
1.69 Correcció de frases amb signes d’exclamació i majúscules. C5
1.70 Escriptura de frases amb les interjeccions i la puntuació proposada.
1.71 Correcció de les frases afegint-hi els punts o punts suspensius. C5

1.72 Relació del signe de puntuació amb la funció corresponent i l’exemple correcte. C5 CB5
Dictats Lectura atenta prèvia i preparació. Dictat i posterior correcció.
62
• Saber conjugar el present
d’indicatiu, el present
de subjuntiu i l’imperatiu
dels verbs irregulars anar
i estar.
• Saber conjugar la resta
de temps verbals d’aquests
mateixos verbs irregulars.
• Usar adequadament les
formes verbals esmentades.
1.8
Notes
Activitats
relacionades
1.73 Compleció de la taula amb les formes dels verbs que hi falten.
Compleció de les frases amb la forma corresponent de l‘imperatiu del verb

1.74
estar-se.
Compleció de les frases amb la forma corresponent del present

1.75
de subjuntiu dels verbs estar-se i anar-hi.
Compleció de les frases amb la forma corresponent del futur del verb
1.76
anar-se’n i el present de subjuntiu del verb estar.
Compleció de les frases amb la forma corresponent del condicional

1.77
del verb anar i l’imperfet de subjuntiu del verb estar.
63
Notes
solucionari
de les activitats
1.47. a) Afirmació. / b) Pregunta. / c) Ordre. intensius, i l’entonació és variable i intensa.

b) L’emissor 2 s’expressa amb la modalitat dubitativa perquè vol
1.48. a) L’emissor 1 s’expressa amb la modalitat declarativa perquè manifestar un dubte; fa servir expressions que indiquen dubte, i usa el
té la intenció d’informar; utilitza el mode indicatiu i l’entonació té un temps futur.
final descendent.
c) L’emissor 3 s’expressa amb la modalitat desiderativa perquè vol
b) L’emissor 2 s’expressa amb la modalitat interrogativa perquè té la manifestar un desig; utilitza una expressió que indica desig i empra el
intenció de preguntar; col·loca el subjecte al final de l’oració, i mode subjuntiu.
l’entonació té un final ascendent.
c) L’emissor 3 s’expressa amb la modalitat exhortativa perquè té la 1.51. X: Qui m’ha agafat el mòbil? No l’has pas agafat tu, Samuel!
intenció de donar una ordre; empra el mode imperatiu i l’entonació S: Tu creus que te l’he agafat jo, oi? Doncs no.
és elevada i intensa.
X: T’ho adverteixo. No em regiris pas la motxilla, eh!
1.49. a) Estat d’ànim. / b) Dubte. / c) Desig. S: Jo només regiro la meva motxilla, no les motxilles dels altres!
Entesos?
1.50. a) L’emissor 1 s’expressa amb la modalitat exclamativa perquè
vol manifestar un estat d’ànim; fa servir una interjecció i mots 1.52. a) res / b) ningú / c) cap / d) gaires / e) gens / f) mai / g) enlloc.
64
Notes
solucionari
de les activitats
1.53. a) Valor negatiu. / b) Valor positiu. / c) Valor positiu. / d) Valor g) Quant (adverbi interrogatiu) t’ha costat el mòbil?
negatiu. h) Que (conjunció emfàtica) vol tornar-se’n a casa?
1.54. a) Interrogativa parcial directa. / b) Interrogativa total directa. / 1.56. a) No sabia què dir, ja que no tenia arguments.
c) Interrogativa total indirecta. / d) Interrogativa parcial indirecta.
b) Encara no sé per què no va voler anar-hi.
1.55. a) Quants (determinant interrogatiu) dies s’hi estarà, a c) Ara m’explico per què es va llevar tan d’hora.
Moscou? d) Li va reservar un seient perquè pogués seure al davant de tot.
b) Quan (adverbi interrogatiu) reconeixeràs el teu error? e) Digueu-hi la vostra; vull saber què en penseu, d’això.
c) Que (conjunció emfàtica) em podeu dir com s’hi va?
d) Quin (determinant interrogatiu) diari ha publicat la notícia?
e) Qui (pronom interrogatiu) va difondre la notícia?
f) Què (pronom interrogatiu) et diu en la seva carta?
65
Notes
solucionari
de les activitats
1.57. a) Perquè. / b) Per què / perquè. / c) perquè / perquè. / d) per 1.61. a) Que en diu, de mentides, una cosa de no dir!; Si en diu, de
què / perquè / perquè. mentides, una cosa de no dir!; Si n’arriba a dir, de mentides, una cosa
de no dir! / b) Dibuixes d’allò més bé!; Com en dibuixes, de bé!; Que
1.58. a) D’això, oblida-te’n per sempre més. / b) Presenteu-vos-hi a les en dibuixes, de bé! Si en dibuixes, de bé! / c) Porta el cotxe al taller,
vuit en punt. / c) Envia’ls aquests documents. / d) Vés-hi tu sol, a com més aviat millor! / d) Repararem el cotxe tan aviat com puguem!
comprar. / e) Apreneu-vos-el de memòria. / f) Vagin-se d’aquí ara mateix.
1.62. a) Vés a saber. / b) Tant de bo. / c) Vols dir que. / d) Ja hi
1.59. a) No copiïs l’enunciat dels exercicis. / b) No pronunciïs la erra firmaria.
final. / c) No siguis agosarada i no ho facis. / d) No encengueu el llum de
les golfes. / e) No begueu aigua d’aquella font. / f) No us aixequeu i no 1.63. Els grans arbres fruiters de l’hort de les Hespèrides, que ofereixen
vingueu tots aquí! els seus fruits dolcíssims als qui hi poden penetrar, formen part de la
mitologia de tots els pobles i de totes les civilitzacions. Així, hom ha
1.60. a) Com n’és, d’agosarat, aquest noi! / b) Ves si n’han de passar, imaginat sempre el paradís –el paradís terrenal de la Bíblia n’és un
de gana! / c) L’operació va ser d’allò més complicada. / d) Oh, quant exemple– com un indret plantat de fruiters delitosos, autèntic símbol de
devastador ha estat l’incendi! / e) Que n’estava, de contenta, la Laia! / la felicitat i de la dolçor de viure.
f) Que divertit que és aquest joc! / g) No et pots imaginar com cridava! La mitologia grega ens parla del fabulós hort de les Hespèrides, que
/ h) Aguanta tanta estona com puguis! / i) N’arriba a dir, de mentides! eren unes donzelles bellíssimes i que, amb l’ajuda d’un drac,
/ j) Ho farem com més aviat millor. / k) Bufa, si en sap, de jugar a futbol! custodiaven un fruiterar excepcional, on hi havia fins i tot una pomera
66 / l) Quant corria!; era una cosa de no dir. que feia pomes d’or. Precisament, un dels dotze treballs d’Hèrcules va
Notes
solucionari
de les activitats
consistir a apoderar–se d’aquelles pomes, per la qual cosa hagué de fer la superfície de l’aigua, sembla talment el reflex de la lluna. Mentre
la proesa de matar el drac custodi. mirava el curiós peix, va sortir de dins d’una cova un núvol vermellós de
Jacint Verdaguer, en el seu poema èpic L’Atlàntida, dedica un capítol a gambes petites.
descriure aquest hort i a narrar el pas d’Hèrcules (dit també Alcides) per
aquest indret quan arriba a la terra dels atlants, l’Atlàntida. I el poeta
1.66. Què esperaven d’ell, aquella gent? La vida l’havia tractat molt
malament. Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre
s’entreté a crear tot de belles imatges amb les formes, els colors i el
de guanyar–se la vida. Però, de quina classe haurien de ser els serveis
perfum que li suggereixen els fruits d’aquells arbres mítics.
que havia de prestar allà? Tot tenia un límit… Hi havia perill. Què hi
1.64. a) En el text que du per títol «L’hort de les Hespèrides» hi ha un havia perdut, ell, al cor del continent negre? Però, també, no era millor
punt i final, que marca l’acabament del text; dos punts i a part, que allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o
marquen l’acabament dels dos primers paràgrafs i tres punts i seguit, Groga? I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels
que marquen l’acabament de tres oracions compostes. negres? Com quedaria amb en Henry?
b) L’inici dels nous paràgrafs s’acostuma a assenyalar fent un sagnat a la 1.67. a) Per què no pares de bellugar–te? T’has d’estar ben quieta. /
primera ratlla del paràgraf, és a dir, deixant–hi una entrada de tres b) Creieu que ens en sortirem?; nosaltres no ho tenim gaire clar. /
espais en blanc. c) quan aniràs a la consulta del dentista?… fa massa que no hi vas. /
d) – Per quin motiu em sento millor? –es va preguntar el noi. / e) Tens
1.65. Quan va fosquejar, en Nicolau va poder descobrir el misteri de la
alguna bona idea? A mi no se m’acut res.
lluna. Es tractava del peix lluna, que s’havia acostat a la platja per
menjar–se uns calamars. El peix lluna és ben pla i, quan sura de costat a
67
Notes
solucionari
de les activitats
1.68. a) Després del signe d’interrogació final, hem d’escriure la 1.71. a) Quants cops t’he de dir que … Bé, ja saps què vull dir.
paraula següent amb lletra majúscula. No hem d’escriure mai un punt b) A mi no se m’acut res. Si tu tens alguna idea…
després del signe d’interrogació.
c) Com diu el refrany: «Qui no vulgui pols…» Val més no buscar-se
b) Sempre que després del signe d’interrogació posem un altre signe problemes.
de puntuació, aleshores escrivim amb lletra minúscula la paraula
següent, excepte si hi posem els punts suspensius. 1.72. El punt: indica l’acabament d’una oració declarativa. Aquesta
rentadora s’ha de canviar; si no, tindrà moltes avaries.
1.69. a) Està a punt de caure un bon xàfec! Vés–te’n, ràpid! Et vols
mullar, eh! El signe d’interrogació: indica l’acabament d’una oració interrogativa.
Què li ha passat a la rentadora? Que potser s’ha espatllat?
b) Fuig d’aquí, que em fas nosa! Sempre ets al mig com el dijous! Fuig,
et dic! El signe d’exclamació: indica l’acabament d’una oració exclamativa.
Què diu ara! Si només fa tres anys que la vam comprar!
1.70. Renoi, quina sorpresa tan agradable! Els punt suspensius: indiquen que una oració està inacabada. Si vol
Renoi!, quina sorpresa tan agradable. aprofitar la nostra oferta decideixi’s aviat, perquè si no…
Uf, quina classe tan avorrida! El punt i coma: indica la separació de dues oracions molt relacionades.
Uf!, quina classe tan avorrida. Aquesta rentadora és molt vella; aquest model ja no es fa.
Apa, no et rendeixis ara!
Apa!, no et rendeixis ara.
68
Notes
solucionari
de les activitats
1.73. Ordres Prohibicions Ordres Prohibicions 1.76. a) Tu te n’aniràs quan estiguis més tranquil.
Vés-hi. No hi vagis. Vés-te’n. No te’n vagis. b) Ella se n’anirà quan estigui més tranquil·la.
Vagi-hi. No hi vagi. Vagi-se’n. No se’n vagi. c) Nosaltres ens n’anirem quan estiguem més tranquils.
Anem-hi. No hi anem. Anem-nos-en. No ens n’anem.
Aneu-hi. No hi aneu. Aneu-vos-en. No us n’aneu. d) Vosaltres us n’anireu quan estigueu més tranquils.
Vagin-hi. No hi vagin Vagin-se’n. No se’n vagin. e) Elles se n’aniran quan estiguin més tranquil·les.
1.74. a) Estigui’s quiet! / b) Estiguem-nos quiets! / c) Estigueu-vos 1.77. a) Tu hi aniries si estiguessis segur de no perdre’t.
quiets! / d) Estiguin-se quiets! b) Ell hi aniria si estigués segur de no perdre’s.
1.75. a) Quan tu hi vagis, no t’estiguis d’anar a l’òpera. c) Nosaltres hi aniríem si estiguéssim segurs de no perdre’ns.
b) Quan ell hi vagi, que no s’estigui de comprar caviar. d) Vosaltres hi aniríeu si estiguéssiu segurs de no perdre-us.
c) Quan nosaltres hi anem, que no ens estiguem de veure l’estadi. e) Elles hi anirien si estiguessin segures de no perdre’s.
d) Quan vosaltres hi aneu, no us estigueu de tastar el formatge.
e) Quan elles hi vagin, que no s’estiguin de visitar el gratacel.
69
IM
bloc 1
1.30, 1.45, 1.50,

Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb nombres.
1.72
Logicomatemàtica Argumentacions lògiques: rols, punts de vista. 1.1, 1.7, 1.8, 1.9
1.14, 1.19, 1.48,
Deduccions.
1.49
1.11, 1.14, 1.15,
Introducció i fixació de vocabulari.
1.51, 1.52
1.18, 1.73, 1.74,
Jocs de paraules.
1.75, 1.76, 1.77
1.3, 1.4, 1.18,
1.20, 1.51
1.1 a 1.4, 1.21,
Lectura amb entonació adequada i comprensiva.
1.31
Lingüística
Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments. 1.27
Debats, defensa d’idees. 1.26, 1.44
Descripcions. 1.10
Projectes creatius sobre lectura. 1.17, 1.32 a 1.36
Relats. 1.28
Comentaris sobre textos. 1.43
Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar… 1.54
Naturalista
Activitats relacionades amb fenòmens meteorològics. 1.13
Activitats que pretenguin imaginar situacions, personatges, objectes. 1.17
Utilització de mitjans audiovisuals i suport visual. 1.12
espaciovisual Activitats que requereixin orientació espacial. 1.28
1.10, 1.12, 1.16,
Activitats que requereixin fer una cerca en Internet.
1.43
70

Interpersonal Foment de l’escolta. 1.16, 1.29
1.16, 1.29
Intrapersonal Acció d’explicar-se en públic. 1.16, 1.29
Notes…

71
BLOC 2
CONTINGUTS
Dimensió Lectura de poemes.
comprensió lectora Textos escrits i multimèdia. Tipus: narratius i poètics.
dels missatges.
Inferències.
Contrast amb coneixements propis.
Anàlisi intratextual i intertextual:
perspectives única, múltiple,
complementària.
Dimensió Escriptura com a procés: planificació,
expressió escrita textualització i revisió.
Textos escrits i multimèdia. Tipus poètics i narratius.
Cerca d’informació i de models
per a la realització de treballs escrits.
Coherència. Connectors i marcadors textuals.
Cohesió. Connectors textuals, procediments per a la progressió del discurs.
Correcció. Puntuació, paràgrafs.
Dimensió Textos orals. Tipus poètics i narratius.
de la literatura catalana.
Aspectes formals.
Recursos estilístics i retòrics.
Dimensió actitudinal Diversitat de llengües que es parlen Les famílies lingüístiques més conegudes.
i plurilingüe a Europa.
72
CONTINGUTS
Bloc transversal Fonètica i fonologia. Patrons bàsics de ritme i rima.
de coneixement Lèxic i semàntica. Expressions comunes, frases fetes.
de la llengua Mecanismes de formació de paraules (derivació).
Morfologia i sintaxi. Verbs irregulars: ser i fer.
Entorn personal d’aprenentatge (EPA)
i dossiers personals d’aprenentatge
(portfolis digitals).
Dimensió Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos narratius i poètics.
Identificar, contrastar i seleccionar, de fonts d’informació fiables, els coneixements que s’obtinguin de les biblioteques
o de qualsevol altra font d’informació impresa en paper o digital, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.
Escriure textos seguint models i aplicant les estratègies necessàries per planificar, textualitzar, revisar i reescriure.
Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies
de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos de diferent tipologia.
Llegir, comprendre i interpretar i comentar textos literaris representatius de la literatura catalana, reconeixent la
intenció de l’autor, relacionant el seu contingut i la seva forma amb els contextos socioculturals i literaris de l’època,
identificant el gènere, el tema, reconeixent l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries.
Consultar fonts d’informació variades per realitzar un treball acadèmic en suport de paper o digital sobre un tema
de currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal i utilitzant les tecnologies de la informació.
Aplicar els coneixements sobre la llengua i les seves normes d’ús, i reflexionar-hi, per resoldre problemes de
comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar de manera progressivament autònoma els textos
propis i aliens.
Reconèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món.
Conèixer i emprar els sistemes de comunicació digitals sincrònics o asincrònics, atenent a la direccionalitat
de la informació, a l’abast del sistema comunicatiu, al canal comunicatiu i al tipus de dispositiu que s’utilitza,
i tenir cura dels aspectes que afecten la identitat digital pròpia i aliena.
73
C2
C5
Dimensió Comprendre els missatges.
C7
comunicació oral Interpretar els elements prosòdics i no verbals.
Ser conscient tant del receptor com de la situació comunicativa en què es produeix el text
(actes formals, informals, etc.).
C8 Tenir cura de la coherència entre les parts i la cohesió interna de les idees per tal d’expressar els continguts
de manera clara i entenedora.
Parlar amb correcció lingüística, prosòdia correcta i ús d’elements no verbals.
Reescriure per mitjà de tècniques de simulació.
C12 Fer versions a partir de models.
Crear de manera autònoma textos literaris.
A2 Mantenir una actitud positiva d’interès i confiança davant de la diversitat de llengües i cultures de l’entorn
proper i d’arreu.
74
GENERALS
i cultural.
CB5. Competència digital. Fer recerca d’informació eficaç a través d’internet.
Assolir els Identificar els gèneres literaris i saber què és un poema.
coneixements Reconèixer els poemes èpics i els tòpics més usuals (herois i heroïnes, deus i deesses).
Conèixer l’aportació de Jacint Verdaguer en els poemes èpics.
Conèixer la diversitat de llengües d’Europa (fronteres, oficialitat i parentiu).
Distingir els diferents afixos.
Saber formar paraules derivades a partir dels sufixos.
Saber expressar abstracció i intensitat.
Saber marcar incisos, explicacions i introduir correctament els connectors.
Conèixer les irregularitats dels verbs ser i fer.
75
Continguts clau
secundàries.
CC2. Estratègies de comprensió
de la lectura.
de textos escrits.
coherència, cohesió, correcció
i presentació.
CC7. Elements prosòdics i no verbals.
CC8. Textos formals i no formals,
planificats i no planificats.
CC12. Temes i subgèneres literaris.
literària.
CC14. Lectura d’obres de la literatura
catalana i universal.
diferents.
CC16. Formes de cortesia i respecte
en les interaccions orals.
CC18. Llengües del món.
CC19. Pragmàtica:
• Textos lírics: poemes.
concrets.
• Mecanismes de formació de paraules:
la derivació. Afixos. Sufixos lèxics
i sufixos valoratius.
• Expressió de l’abstracció
i la intensitat. Modismes.
• Marcadors d’incisos, explicacions
i connectors. Signes de puntuació.
• Els verbs irregulars ser i estar.
Per facilitar l’entrada dels alumnes a la poesia, gènere que sempre resulta difícil, hem de
fer-los veure que aquesta ha estat sempre lligada a la cançó.
En aquest bloc proposem llegir i escoltar poemes de temàtiques ben diferents musicats
per cantautors el segle xx. Així pretenem acostar l’alumnat a la poesia com a expressió
artística i com un gènere literari atractiu.
En l’apartat de Literatura continuem amb la mateixa voluntat i presentem els poemes
èpics i les grans epopeies clàssiques, mostrant la cara més màgica i fantàstica de la
poesia: aventures extraordinàries, déus, herois i mitologia.
76
Objectius
el gaudi de la lectura,
en especial de la poesia.
• Conèixer alguns dels poetes
més representatius de la
llengua catalana.
2.1
Recursos suggerits
•T
otes les cançons del recull
de poemes musicats que
es presenten en aquest bloc
estan disponibles per
escoltar-les en el web
www.espaibarcanova.cat
Transversalitat
• Educació musical i artística.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del poema Vinyes verdes vora el mar,
2.1
relació d’uns versos seleccionats amb les estacions de l’any.
C1
2.2 Relació d’uns altres versos del mateix poema amb les parts del dia. C1
Compleció d’un text amb les sensacions que transmet el poeta
2.3
de Vinyes verdes vora el mar.
C1 C11
Identificació de les personificacions del poema i resposta de preguntes

2.4
concretes.
C1 C3 C11 CB7
Escriptura d’un breu text que expliqui les sensacions del color del paisatge
2.5 del poema emprant el lèxic adequat i amb morfosintaxi i ortografia C5 C6 C11
correctes. Planificació prèvia a l’escriptura a partir de les pautes proposades.
2.6 Compleció de frases identificant la mètrica del poema. C1 C3 C11

77
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del poema Cançó amorosa, resposta
2.7 C1 C2
de preguntes relacionades amb el seu contingut.
2.8 Identificació de figures retòriques en el poema. C1 C3 C11
2.9 Compleció de frases identificant-hi la mètrica del poema. C1 C3 C11 CB7
78
Notes
Activitats
relacionades
2.10 Compleció de la definició de corranda. C11
A partir de la lectura del poema Corrandes de lluna, resposta
2.11 C1 C3 C11
Compleció d’un comentari amb informació explícita i implícita
2.12 C1 C3
del poema.
Identificació dels adjectius que contrasten en l’última estrofa
2.13 C2
del poema.
Identificació dels versos que rimen i compleció de frases
2.14 C1 C3 C11 CB7
identificant-hi la mètrica del poema.
79
Notes
Activitats
relacionades
Tria d’adjectius que descriuen el personatge protagonista
2.15 C1 C2
del poema Lo comte Arnau.
Compleció d’un comentari amb informació explícita i implícita
2.16 C1 C3
del poema.
2.17 Identificació de figures retòriques en el poema. C1 C3 C11
Identificació de la mètrica dels dotze primers versos
2.18 C3 C11 CB7
de Lo comte Arnau.
80
Notes
Activitats
relacionades
Treball en grup. Cerca de poemes relacionats amb la natura
Rúbrica 2.19 i recitació emprant estratègies d’interacció oral. Respecte a les C8 C9 CB4 CB5
expressions dels altres.
Escriptura d’un poema fent ús de recursos estilístics, parant
2.20 atenció a la rima i mètrica dels versos i amb morfosintaxi C4 C5 C6 C12
i ortografia correctes.
81
• Tenir una noció clara sobre
què són els poemes èpics.
• Conèixer el nom d’alguns
dels poemes èpics clàssics més
destacats i dels seus autors.
2.2
• Saber qui eren els aedes i els
rapsodes a la Grècia antiga.
• Conèixer la importància del
destí en la trajectòria vital
dels herois grecs.
Notes
Activitats
relacionades
2.21 Identificació d’estrofes èpiques i líriques. C1 C2
82
• Identificar alguns dels
personatges principals
dels tres grans poemes èpics
clàssics: la Ilíada, l’Odissea
i l’Eneida.
• Conèixer algun
dels episodis més destacats
narrats en els poemes èpics:
el cavall de Troia, el judici
de Paris, Penèlope i els seus
pretendents…
2.3
• Conèixer l’argument de les
tres grans epopeies clàssiques.
• Treball en grup de recerca
d’obres artístiques
que reprodueixin alguna
de les escenes narrades
en les epopeies clàssiques
treballades, o algun dels seus
personatges.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’uns versos de l’Odissea, resposta
2.22 C1 C3
2.23 Compleció de l’explicació de la guerra de Troia. C1 C3
Cerca d’informació al web www.espaibarcanova.cat sobre el cavall
Rúbrica 2.24 de Troia i redacció d’un text explicatiu fent ús de la morfosintaxi C3 C4 C5 C6 CB5 CB7
i l’ortografia correctes.
2.25 Compleció d’un text que explica l’estratègia de Penèlope. C1 C3
83
• Conèixer l’episodi de
l’Odissea que narra el pas
de la nau d’Ulisses per l’illa de
les sirenes i saber-lo explicar.
• Comprendre el text de
l’Odissea que es reprodueix
en el llibre de l’alumne.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del text La veu melodiosa de les sirenes,
2.26 C1 C3
resposta de preguntes relacionades amb el seu contingut.
84
• Identificar la figura
del poeta Jacint Verdaguer
i saber el títol de les seves
obres èpiques extenses.
• Conèixer els diversos vessants
de l’obra poètica de Jacint
Verdaguer.
• Saber explicar l’argument
de L’Atlàntida i de Canigó.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’uns versos de l’Atlàntida, compleció d’uns
2.27 C1 C3
textos sobre el seu contingut.
A partir de la lectura del poema Canigó, resposta de preguntes
2.28 C1 C3
relacionades amb el seu contingut.
85
• Comprendre i saber analitzar
el poema de Verdaguer
La fada de Roses.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del poema La fada de Roses, resposta de
2.29 preguntes relacionades amb el contingut i anàlisi de la mètrica C1 C3 C11 CB7
de la primera estrofa.
Escriptura, en un arxiu informàtic, d’un relat mitològic fent ús
2.30 C4 C5 C6 C11 CB5 CB7
de la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
Treball en grup. Lectura d’una de les obres d’Homer i elaboració
d’un treball pautat emprant el registre lingüístic i el lèxic adequats
Rúbrica 2.31 C1 C3 C4 C5 C6 C8 CB7
i amb morfosintaxi i ortografia correctes. Exposició oral. Ús
adequat de la prosòdia i d’elements no verbals correctes.
86
• Saber definir el concepte

de realitat multilingüe referit
a Europa i posar-ne exemples.
• Ser capaç d’enumerar
les llengües parlades a Europa
més destacades.
• Identificar el nom
de les llengües minoritàries
europees.
Transversalitat
• Ciències Socials.
Notes
Activitats
relacionades
Explicació de la realitat multilingüe d’Europa i relació dels idiomes
2.32 C3 CB7
que s’hi parlen.
A partir de l’observació d’un mapa, resposta a preguntes concretes
2.33 C3 CB7
sobre les llengües de determinats països.
2.34 Localització de tres llengües que es parlin en tres estats diferents. C3 CB7
87
• Saber que hi ha molts

estats europeus en què
es parlen diverses llengües
i identificar-los.
• Saber en quins territoris
es parla la llengua catalana,
a més de Catalunya.
de llengua oficial en un
territori concret.
• Saber quina és la situació
del català a Catalunya des del
punt de vista de l’oficialitat.
de comunitat lingüística i ser
capaç de definir-lo i de
posar-ne exemples concrets.
Transversalitat
Notes
Activitats
relacionades
2.35 Localització dels estats on es parla català. C3 CB7
Compleció d’un text sobre els països plurilingües amb
2.36 C3 CB7
les paraules proposades.
2.37 Resposta a preguntes sobre l’oficialitat de les llengües. C3 CB7
88
• Conèixer el concepte de
família lingüística indoeuropea.
• Identificar algunes
de les famílies lingüístiques
a què pertanyen les llengües
europees (romànica,
germànica, eslava, cèltica,
bàltica) com a llengües
indoeuropees.
• Saber enumerar algunes
de les llengües que pertanyen
a cada una de les famílies
anteriors.
2.4
• Identificar famílies
lingüístiques no indoeuropees
(uraliana, altaica, afroasiàtica)
i enumerar algunes de les
llengües que hi pertanyen.
• Elaborar un vocabulari bàsic

multilingüe, de 10 o 15
termes, en totes les llengües
que parlen o coneixen entre
tots els companys i
companyes de la classe.
Comparar les similituds
i les diferències entre tots
els termes que s’engloben
en la família indoeuropea
i les diferències o similituds
(si se’n percep alguna) amb
les que no hi pertanyen.
Activitats
relacionades
2.38 Resposta a preguntes sobre la cooficialitat del català. C3 CB7
Compleció d’un text sobre les famílies lingüístiques amb
2.39 C3 CB7
les paraules proposades.
Relació d’unes paraules amb la llengua a la qual pertanyen
2.40 C3 CB4 CB7
i amb la imatge relacionada.
89
Notes
solucionari
de les activitats
2.1. a) hivern. / b) tardor. / c) primavera. / d) estiu. 2.7. a) Condicional.

b) El poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» tenen en
2.2. a) tarda-vespre. / b) vespre. / c) migdia-tarda. / d) matinada. comú la presència del mariner i el viatge d’amor que inicia amb
2.3. Per al poeta, les vinyes són un lloc de dolç repòs i de soledat, les l’estimada a través de la imaginació.
sent com a pròpies i se les sent prop del cor. Per això demana que
sempre pugui tenir la seva companyia.
2.8. a) «La vela iria pel mar». / b) «com un cavall blanc que corre». /
c) «Els teus ulls són mon tresor». / d) «el vent ens hi portaria»,
2.4. a) El vent. / b) A la fulla. / c) Les vinyes. / d) La tarda. «t’escoltarien la veu els peixos i les gavines» i «la terra i el mar sospiren».
2.5. El color verd és el símbol de la vida, joventut, alegria, serenitat. 2.9. La «Cançó amorosa» consta de quatre estrofes de vuit versos
cadascuna. Els versos són heptasíl·labs, és a dir, tenen set síl·labes i la
Habitualment, un paisatge molt verd transmet una sensació de calma, rima és assonant i únicament es dóna en els versos parells.
tranquil·litat i un ambient bucòlic, harmònic i productiu.
2.10. Una corranda és una cançó popular festiva de tonada alegre i
2.6. El poema «Vinyes verdes» consta de set estrofes de cinc versos improvisada que sovint s’utilitza com a cançó de dansa o ball.
amb tornada (repetició del cinquè vers) cadascuna. Els versos són
heptasíl·labs, és a dir, tenen set síl·labes i la rima és consonant i 2.11. a) Primerament, demana al seu Amic sortir a la finestra entre les
encadenada. (ababa). dotze i la una i, en segon lloc, demana a la lluna que li porti sort.
90
Notes
solucionari
de les activitats
b) Moneda de coure. Suggereix que s’observa la lluna rodona i brillant, 2.14. a) Es repeteix el tercer vers de la tercera, quarta, cinquena,
en tot el seu esplendor. sisena i setena estrofes i els versos 1, 2, 4, 6, 7 i 8 de l’última estrofa.
2.12. La veu poètica es refereix a la lluna nova amb la metàfora «lluna b) En el primer tercet rimen els versos 1 i 3. En el segon rimen els
morta». En aquesta fase, l’amor, tot just comença. Ho expressa amb la versos 2 i 3. En les quartetes rimen els versos 2 i 4. En general, la rima
personificació «truca a la porta». Quan la lluna té gep a Ponent es és consonant.
troba en la fase de lluna creixent. En aquesta fase l’amor creix («cantaria
en quart creixent»). «L’amor boja» es produeix quan la lluna és «rodona 2.15. Temerari, tossut, independent, pervers i tètric.
i roja». L’amor «tanca la porta» quan la lluna és «rodona i blanca».
Quan la lluna té gep a Llevant es troba en la fase de lluna minvant. En
2.16. Les creences religioses que podem entreveure són la de
l’existència de Déu i de Satanàs, la dels àngels i la dels pecats. Els
aquesta fase l’amor minva (cantaria l’amor minvant).
elements que representen el bé són el cavall blanc, la comtessa, Déu,
En totes les etapes, l’expressió «l’amor cantaria» és una personificació. l’Àngel i l’església; els que representen el mal són el cavall negre, el
diable, la vila i els llops. El comte és condemnat perquè tria el cavall
2.13. Ullerosa i clara són els adjectius que aporten aquest contrast. negre i aquest el mena pel camí del mal i de la perdició.
L’amor, igual que la lluna, passa per diferents fases i, de la mateixa
manera que la lluna, finalment, és ullerosa, l’amor també arriba a un
final o a un esgotament, però, per altra banda, «l’amor és clara»
perquè està totalment consolidat.
91
Notes
solucionari
de les activitats
2.17. a) Comparació. / b) Paral·lelisme. / c) Hipèrbaton. / d) Metàfora b) Els herois grecs aconseguien la fama i mereixien l’honor en el camp de
combat i allà havien de mostrar el seu coratge i força.
2.18. Els dotze primers versos són heptasíl·labs, és a dir, tenen 7 síl·labes c) Les nimfes eren una mena de donzelles que habitaven en els cims de
i estan distribuïts en una estrofa de 4 versos, una tornada de dos versos i les muntanyes, a les capçaleres dels rius o bé a les prades abundants
una estrofa de 6 versos. d’herbes.
2.19. Resposta oberta. d) Les heroïnes gregues per tal d’aconseguir els seus objectius solien
utilitzar enverinaments.
2.23. Eris, la deessa de la Discòrdia, va deixar una poma daurada
2.21. La primera estrofa és de caràcter líric ja que el poeta expressa els amb la inscripció: «A la més bella». Zeus va ordenar a Paris, fill del rei
seus sentiments i emocions. de Troia, que decidís quina deessa era la més bella entre Hera, Atena
La segona estrofa és de caràcter èpic perquè explica la història dels déus i Afrodita. Afrodita va seduir Paris prometent-li la dona més bella del
i com aquests interfereixen en la vida i les accions dels herois. món, i Paris es va deixar convèncer i la va triar a ella.
La dona més bella era Helena, esposa de Menelau, i Afrodita va ajudar
2.22. a) Els déus dominen la natura i causen fenòmens devastadors i Paris a raptar-la i endur-se-la a Troia. Aquest rapte va provocar la
també tenen poder sobre els humans ja que, depenent de les seves guerra de Troia.
accions, els protegeixen o bé els condemnen.
92
Notes
solucionari
de les activitats
2.24. Davant de la impossibilitat d’entrar a Troia, a casusa de les seves b) Primerament, Ulisses així ho ordena. I també, per tal que, un cop
altes muralles, els grecs van construir el cavall de Troia, un enorme cavall estiguin prop de les sirenes, Ulisses, malgrat que senti el seu cant, eviti
de fusta a dins del qual s’havien amagat els soldats grecs. El van deixar ser seduït per les sirenes.
a les portes de la ciutat i els habitants de Troia van pensar que era un c) Les sirenes volen atreure els mariners i els intenten convèncer:
regal dels déus i van entrar el cavall. A la nit, els soldats amagats van 1. Demanen a Ulisses parar el vaixell i que s’acosti.
sortir i van obrir les portes de la ciutat, de manera que van permetre que 2. Volen que escolti les seves veus per seduir-lo.
l’exèrcit grec envaís la ciutat. 3. Insisteixen que els altres mariners que s’hi han acostat els ha encantat.
d) Ulisses demanava amb força ser deslligat i desitjava sentir les seves
2.25. Mentre Ulisses és fora, Penèlope té molts pretendents. Penèlope veus.
promet que es casarà amb un d’ells, però no abans que acabi de teixir
un sudari per al rei Laertes. Durant el dia Penèlope es dedica 2.27. a) A l’Atlàntida hi vivien els atlants i les hespèrides. Les hespèrides
intensament a teixir la tela, però a la nit desfà tota la feina del dia. eren nimfes que s’encarregaven del jardí dels déus, en especial de
D’aquesta manera va endarrerint la seva tasca de casar-se fins al retorn l’arbre de la vida que produïa pomes d’or.
d’Ulisses. Quan aquest arriba, Penèlope acaba la feina i Ulisses mata els b) Hera, una de les deesses de l’Olimp, va encarregar a Ladó, un drac
pretendents. de cent caps que mai no dormia, que guardés les preuades pomes, que
podien concedir la immortalitat. Hèrcules, en un dels dotze treballs que
2.26. a) La posa a les orelles dels seus companys, perquè així, quan va haver de realitzar, va matar el drac Ladó i va prendre les pomes d’or.
s’acostin a les sirenes, no sentin els crits d’Ulisses perquè el deslliguin.
93
Notes
solucionari
de les activitats
2.28. a) L’argument del poema Canigó està inserit en el context 2.33. a) Francès, bretó, occità, cors, català i basc. / b) Anglès, gal·lès i
històric del segle XI, quan els cavallers cristians lluitaven contra els gaèlic escocès. / c) Alemany, retoromànic, italià i francès.
sarraïns per dominar el territori català.
b) El poema es basa en les llegendes i les contalles populars sobre
2.34. Català, francès i italià.
fades i goges. Gentil, el protagonista del poema narratiu, és seduït per 2.35. A l’est d’Espanya (Catalunya), al sud de França (Catalunya
la fada Flordeneu i, junts, fan un vol mític per les contrades del Pirineu. Nord), a Andorra i a la ciutat d’Alguer, a l’illa de Sardenya (Itàlia).
c) En el poema Canigó hi conviuen les creences derivades de la cultura
popular (el món de les fades i les goges) i les creences imposades per 2.36. Les fronteres polítiques no coincideixen amb les comunitats
la fe cristiana (el món dels sants). lingüístiques d’Europa, ja que la majoria d’estats són plurilingües;
això és, s’hi parlen dues o més llengües. D’altra banda, hi ha diferents
2.29. Resposta oberta. llengües que es parlen en més d’un estat. De fet, només Albània,
Islàndia i Portugal són estats monolingües; és a dir, només s’hi parla
2.30. Resposta oberta. una llengua.
2.32. Europa és una realitat multilingüe perquè s’hi parlen diverses
llengües. S’hi parlen uns 70 idiomes.
94
Notes
solucionari
de les activitats
2.37. França i Itàlia només consideren oficial una de les llengües que A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (el letó o el lituà), les
s’hi parlen, en aquest cas francès i italià. cèltiques (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com
el rus, el polonès, l’ucraïnès o el serbocroat), les germàniques (com
L’únic estat que considera oficials gairebé totes les seves llengües és
l’anglès, l’alemany, el suec, el noruec o l’islandès), les romàniques (com
Suïssa.
el català, el romanès, el castellà o l’italià) i, també, el grec i l’albanès.
A Espanya es considera que hi ha una sola llengua oficial per a tot
l’Estat que és el castellà i unes altres de cooficials que ho són només als 2.40. a) Bem-vindo (portuguès).
territoris on es parlen, com és el cas del català. b) Velkommen (alemany).
2.38. L’únic estat on el català és l’única llengua oficial és a Andorra. c) Bienvenu (francès).
És cooficial a Catalunya. d) Welcome (anglès).
A l’Alguer i a la Catalunya Nord no és ni oficial ni cooficial; les oficials e) Willkommen (danès).
són l’italià i el francès, respectivament. f) Benvenuto (italià).
2.39. La majoria de la setantena de llengües europees pertany a la En llengua romànica, portuguès, francès i italià. En llengua germànica,
família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i, alemany, anglès i danès.
que, per tant, s’assemblen.
95
• Saber què són les paraules
derivades i ser capaç
d’identificar-les i distingir-hi
els components (arrel i afix
o afixos derivatius).
de família de paraules i saber
destriar els mots derivats
que pertanyen a una mateixa
família.
• Saber diferenciar els afixos en
morfemes flexius i morfemes
derivatius.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’un text amb paraules inacabades que precisen
2.41
els afixos correctes.
A partir de l’activitat anterior, compleció d’unes frases que parlen
2.42 C5 CB7
dels canvis lèxics.
Agrupació en famílies d’una llista de paraules. Redacció
2.43 de la definició de cada una i posterior resposta a preguntes C3 C5 CB7
de reflexió sobre els canvis lèxics.
96
• Saber diferenciar els diversos
afixos: prefixos, sufixos i
infixos.
• Ser capaç d’analitzar
els diversos afixos en paraules
determinades i els canvis
en l’arrel que de vegades
comporten.
conversió com a procediment
per formar paraules d’una
mateixa família sense afegir-hi
cap afix derivatiu i saber
posar-ne exemples.
Notes
Activitats
relacionades
2.44 Compleció de frases amb la paraula derivada corresponent.
Identificació dels infixos, prefixos i sufixos dels mots de l’activitat
2.45
anterior.
Compleció de la taula amb els derivats corresponents segons
2.46
el model pautat.
97
• Saber identificar i emprar
els sufixos lèxics i el significat
que aporten: idea abstracta,
d’abundància, gentilicis,
col·lectius, professions, llocs…
• Observar el canvi de categoria
lèxica de determinades
paraules en afegir-hi un
o altre sufix.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de les paraules definides amb el sufix corresponent
2.47
i posterior classificació en la taula proposada.
Compleció de les frases amb la paraula definida entre parèntesi
2.48
que expressi idea de col·lectivitat.
2.49 Escriptura del gentilici corresponent a una llista de països.
Identificació de les paraules de la mateixa família i compleció
2.50
de la taula proposada.
98
• Saber identificar i usar els
sufixos valoratius i el matís
que aporten: diminutius,
augmentatius, afectius,
despectius.
2.5
• Saber què és la lexicalització
de determinades paraules
derivades.
• Formar grups per fer recerca
de sufixos valoratius en
diverses tipologies de textos
escrits: periodístic, literari,
assagístic… i comparar-ne
els resultats.
Notes
Activitats
relacionades
2.51 Escriptura de diminutius segons les pautes donades.
Escriptura del mot derivat augmentatiu equivalent
2.52
a les expressions donades.
Identificació dels sufixos valoratius en un text i posterior
2.53 C5
classificació segons tinguin valor afectiu o despectiu.
99
d’abstracció i d’intensitat.
el català i el castellà a l’hora
d’expressar la idea
d’abstracció (el dolç /
lo dulce).
el català i el castellà a l’hora
d’expressar la intensitat
(com canta de bé / lo bien
que canta).
Notes
Activitats
relacionades
Classificació d’unes oracions segons si expressen abstracció
2.54
o intensitat.
100
• Saber expressar correctament,
i de maneres diverses,
l’abstracció.
• Saber que l’article lo és
incorrecte en català i conèixer
diverses maneres d’evitar
usar-lo.
• Saber distingir el valor
abstractiu de l’article definit
(usat com a article neutre)
del seu ús amb valor
determinatiu.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació dels articles amb valor abstractiu i dels articles amb
2.55
valor determinatiu d’unes frases proposades.
Identificació dels articles neutres i dels articles definits d’unes frases
2.56 proposades. Escriptura del nom a què es refereixen els articles
definits.
2.57 Substitució dels articles lo/los per les formes generals.
Substitució de les paraules marcades per les formes d’article amb
2.58
valor neutre corresponents.
2.59 Reescriptura de les oracions corregint la forma lo.
101
• Conèixer diversos modismes
que expressen abstracció per
evitar l’ús incorrecte de
l’article lo amb valor d’article
neutre. Evitar els calcs del
castellà.
• Saber que la forma lo només

és correcta com a article
masculí propi de la varietat
del català nord-occidental
i com a pronom feble.
Notes
Activitats
relacionades
Relació de les frases amb formes incorrectes amb el modisme
2.60
correcte.
2.61 Reescriptura del text amb els sinònims adequats. C5
102
• Conèixer diverses maneres
d’expressar la intensitat de
manera correcta en català.
2.6
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de les frases amb els mots adients per tal de donar-los
2.62
un valor intensiu.
2.63 Correcció de les errades d’unes frases proposades.
103
• Conèixer el concepte d’incís
en una frase.
• Saber les diverses maneres
de marcar els incisos utilitzant
signes de puntuació: coma,
parèntesis, guions.
• Utilitzar adequadament
la coma per marcar els
complements explicatius.
de vocatiu en una frase.
• Saber usar la coma per
separar els vocatius.
2.7
• Saber usar la coma, el punt
o el punt i coma com a
connectors en les frases,
en funció del tipus de relació
entre les oracions.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de les frases amb els signes de puntuació adequats
2.64 C5
(comes, parèntesis o guions) i justificació de la tria.
Reescriptura de les oracions, inserint la segona en la primera com a

2.65 C5 C9
complement explicatiu. Posterior lectura amb l’entonació adequada.
2.66 Compleció de les frases amb els connectors i les comes que calgui. C5
Substitució de les paraules marcades per adverbis perifèrics adequats
2.67 C5
i les comes que calgui.
2.68 Identificació dels vocatius i col·locació correcta de les comes.
Lectura atenta prèvia i preparació. Dictat i posterior correcció col·lectiva,

Dictats autocorrecció o correcció per part d’algun company. Recompte del
nombre de faltes i treball posterior per fixar-ne l’escriptura correcta.
104
• Saber conjugar els verbs
irregulars ser i fer.
2.8
Notes
Activitats
relacionades
Conjugació, per escrit i repetint el model, del present i futur
2.69
d’indicatiu, i del present de subjuntiu del verb ser.
2.70 Correcció de les frases amb els accents diacrítics que hi falten. C5
Conjugació, per escrit i repetint el model, de l’imperfet de subjuntiu
2.71
del verb ser i del condicional del verb fer.
2.72 Compleció de la taula amb les formes adequades del verb fer.
105
Notes
solucionari
de les activitats
2.41. Al centre del jardí s’alçava un palau ric i meravellós: el temple caminar), terrari (instal·lació adequada per mantenir-hi vius i en les
que va fer Salomó, construït amb gran enginy i embellit de riqueses de millors condicions certs animals com rèptils, amfibis…).
tota mena. Tinc la impressió que mai ningú no ha vist una obra tan a) Perquè cadascuna de les dues sèries procedeix de la mateixa arrel:
bella ni tan agradable. taul- i terr-, respectivament.
2.42. a) Les paraules completades són derivades, ja que s’han format b) Taul- i terr-.
mitjançant el mecanisme de la derivació.
2.44. a) batedora. / b) juganer. / c) emmurallat. / d) escalfador. /
b) La derivació consisteix a afegir a l’arrel o al radical d’una paraula, e) pelleter.
com ara meravell-, un o més afixos derivatius, com ara -ós, per crear
una paraula nova. 2.45. Derivats amb prefix: emmurallat. / Derivats amb sufix:
batedora, escalfador. / Derivats amb infix i sufix: juganer, pelleter.
2.43. Taulell (Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar
els gèneres, als bars per servir-hi les begudes…), tauler (Persona que té 2.46. Derivat Modificació Derivat Modificació
una taula de vendre, carn, peix.. a un mercat, fira…); tauló (Peça de ceguesa (c -g) trepitjada (g-tj)
fusta llarga i plana de secció rectangular), tauleta (Porció plana i prima bracejar (ç-c) brevetat (u-v)
d’una substància solidària alimentària). figuera (g-gu) grandesa (Addició so «d»)
Aterratge (acció d’aterrar, prendre terra), terrissaire (persona que fa o aigüera (gu-gü) homenàs (Addició so «n»)
ven terrissa), terrat (coberta plana d’un edifici destinada a poder-hi bogeria (ig-g)
106
Notes
solucionari
de les activitats
2.47. a) camal. / b) trepitjada. / c) vestidor. / d) bolquer. / e) embenat. / 2.50. Nom: lentitud, pobresa. Adjectiu: lent, pobre. Verb: alentir,
f) pedrera. / g) samarreta. / h) fitxatge. / i) deixalleria. / j) embolcall. / empobrir. Adverbi: lentament, pobrament.
k) requisit.
2.51. -im / -ell, -im: ruixim, polsim, plugim, socarrell, gotim
Llocs: amagatall, vestidor, pedrera, deixalleria. Objectes: camal,
ó, -ona / -iss-ó/ -ill-ó: afegitó, animaló, arbrissó, branquilló, carona
bolquer, samarreta, embolcall. Noms d’accions: trepitjada, embenat,
fitxatge, requisit. -ol, -ola / -iol: rierol, bestiola, oratjol, platjola, bassol
2.48. a) El sotabosc de la roureda és molt ric en espècies vegetals. 2.52. a) Haig d’endreçar tota aquesta paperassa.
b) Han obert una parada al mercat on venen carn d’aviram. b) Era un homenàs / homenarro.
c) A la primavera es fa la poda de l’arbreda dels parcs. c) L’Antoni és un panarra.
d) És un vaixell de gran tonatge. d) Volen rehabilitar el casalot dels afores.
e) La graderia de l’estadi era plena de gom a gom. e) Cal arrencar l’herbota que creix entre el planter de l’hort.
f) Van restaurar el portal i van canviar-ne part de la ferreteria. f) L’atemptat terrorista va ser gravíssim.
2.49. a) algerià / b) àrab / c) belga / d) brasiler / e) croat / f) danès / g) Les restes arqueològiques són antiquíssimes.
g) escandinau / h) hongarès / i) nicaragüenc / j) suec / k) tailandès /
l) ucraïnès / m) xinès / n) xipriota
107
Notes
solucionari
de les activitats
2.53. Valor afectiu: cargolí, dentetes, ganiveta, bracets, cagallona, c) El que m´havien promès, no ho han complert.
panxeta, grassona, colominet, conillet, pollastrí, tortoreta, pixarrona, d) Com que té la tensió alta, no pot tastar el picant.
maneta, bufandeta, plugeta. e) El que dius no té cap ni peus; és absurd.
Valor despectiu: pellotinga, perdiganya, merlotinga, fastigosa.
2.59. a) Fa el de sempre: explica el mateix cada vegada.
2.54. a) Intensitat. / b) Abstracció. / c) Abstracció. / d) Intensitat. b) Jo crec que allò que és / allò característic de cada cultura és el més
2.55. a) Determinatiu. / b) Abstractiu. / c) Abstractiu. / d) Determinatiu. interessant.
c) Tothom defensa el que és seu i la gent sempre va a la seva.
2.56. a) Definit (vestit). / b) Neutre. / c) Definit (equip). / d) Neutre. d) La cosa positiva / El / allò positiu de la reclamació és que podrem
aconseguir que compleixin allò acordat.
2.57. a) Els metges m’han recomanat que m’estigui tot el dia al llit.
e) Ara, allò que hem de decidir és com preparem els detalls de la
c) El padrí diu que s’han de collir els préssecs.
festa.
No es poden canviar a les oracions b) i c) perquè el pronom feble el
f) El que dius no és pas allò afirmat / la cosa afirmada per la professora.
darrere de verb acabat en diftong o bé consonant adopta la forma lo.
2.60. a) Això rai, no et preocupis. / b) Cal enllestir-ho com més aviat
2.58. a) El més interessant del reportatge són les imatges. millor. / c) La resta no cal que ho canviïs. / d) No és prou bo. / e) Tant
b) El pitjor que podria passar-li és tenir una lesió greu. se val fer-ho com no fer-ho. / f) Això no m’interessa gens ni mica.
108
Notes
solucionari
de les activitats
2.61. Pel que es veu, avui molt pocs alumnes han fet els deures. Per c) És evident que l’Olga va d’allò més avançada.
cert, pel que fa a la qüestió de la narració literària, els explicaré com d) El tutor exclama: «Que avançada que va, l’Olga».
s’ha de fer. A la millor els demanaré que la presentin la setmana
e) El professorat diu sorprès: «Renoi, si en va, d’avançada, l’OIga».
vinent. Llevat d’això, dedicaré bona part de la classe a repassar els
continguts que entraran a l’examen, almenys els més bàsics. I si queda 2.63. a) És el millor que podia haver passat.
temps, els diré que vagin enllestint allò altre que els vaig encomanar
b) Ell és prou intel·ligent per comprendre-ho.
fa una setmana.
c) Ho heu de fer el més ràpid possible.
2.62. a) Pere, espero que facis el dibuix tan bé com sàpigues. d) No et pots afigurar com n’és d’interessant el llibre.
b) No m’hauria imaginat com de bé t’està quedant, el dibuix. e) No ha canviat: fa el / allò de sempre.
c) Ara puc dir que el dibuix t’ha quedat d’allò més bé. f) No ho diré a ningú. Per tant, estigues tranquil.
d) La Joana exclama: «Que bé que t’ha quedat, el dibuix!». g) No t’he contat que divertida que va ser la festa. No t’he contat com
e) Els altres diuen sorpresos: «Ostres, si n’ha quedat, de bé, el seu en va ser de divertida, la festa.
dibuix!». h) Serà l’últim a arribar, tan lent com camina.
a) Han canviat de nivell l’Olga de tan avançada com va. i) Mots com glòria o memòria s’accentuen per la mateixa raó: són
b) Els ha sorprès com d’avançada va, l’Olga. esdrúixols.
109
Notes
solucionari
de les activitats
2.64. 1) L’Abat Oliva, seguit de monjos i guerrers, puja al cim del 2.66. a) és a dir; b) respectivament; c) en canvi; d) pel que sembla;
Canigó. (complement explicatiu). e) No obstant això; f) sens dubte / ara bé,.
2) Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902) és un dels
2.67. a) Sortosament, no s’han produït víctimes mortals en l’incendi
més grans poetes catalans. (incís allunyat del sentit de l’oració).
forestal.
3) Jugant així –ja fa temps que fem pena– no arribarem gaire lluny. b) Malauradament, els éssers humans hem acabat trencant l’equilibri
(canvi brusc respecte al sentit de l’oració). de la biosfera.
2.65. a) Aquil·les, ofès perquè Agamèmnon li pren Briseida, c) Deia que legalment havia actuat de manera incorrecta, però que,
abandona la batalla. moralment, creia que havia actuat bé.
b) Hèctor, el millor guerrer troià, mata Pàtrocle, l’amic d’Aquil·les. 2.68. a) Jaume, digues alguna cosa: m’he perdut per aquí dintre.
c) Els bessons Ròmul i Rem, considerats els fundadors de Roma, són Jaume, tinc por.
descendents d’Enees. b) Atenció distingits clients, oferim rebaixes excepcionals a la segona
d) Les goges, fades que viuen en indrets d’aigua dolça, van nues o planta!
amb tuls molt transparents. c) – Jura dir la veritat a tot allò que se li pregunti, senyor Vicenç Rull?
e) La fada Flordeneu, que habita al Canigó i ha pres l’aparença de d) Bé, Olga, a reveure! No m’oblidis, que t’estimo molt i vull veure’t
Griselda, enamora Gentil. aviat.
110
Notes
solucionari
de les activitats
2.69. Present d’indicatiu: Jo no sóc un ploramiques. / Tu no ets un Condicional: no faria patir tant els altres, no faries patir tant els altres,
ploramiques. / Ell no és un ploramiques. / Nosaltres no som uns no faria patir tant els altres, no faríem patir tant els altres, no faríeu
ploramiques. / Vosaltres no sou uns ploramiques. / Ells no són uns patir tant els altres, no farien patir tant els altres
ploramiques.
2.72. Present d’indicatiu: Li fas l’ullet. / No fas cap bestiesa. /
Futur: Crec que no ho seré mai. / Crec que no ho seràs mai. / Crec que Fa goig. / Fem una juguesca. / Feu un tomb. / Fan una rialla.
no ho serà mai. / Crec que no ho serem mai. / Crec que no ho sereu
mai. / Crec que no ho seran mai. Imperfet d’indicatiu: Li feies l’ullet. / No feies cap bestiesa. /
Feia goig. / Fèiem una juguesca. / Fèieu un tomb. / Feien una rialla.
Present de subjuntiu: Tant de bo no ho sigui mai! / Tant de bo no ho
siguis mai! / Tant de bo no ho sigui mai! / Tant de bo no ho siguem Present de subjuntiu: Que li faci l’ullet. / No facis cap bestiesa!/ Que
mai! / Tant de bo no ho sigueu mai! / Tant de bo no ho siguin mai!. faci goig!/ Que fem una juguesca! / Que feu un tomb! / Que facin una
rialla!
2.70. a) és ; b) Sóc ; d) és Imperfet de subjuntiu: I si li fes l’ullet? / I si no fessis cap bestiesa? /
I si fes goig? / I si féssim una juguesca? / I si féssiu un tomb? / I si fessin
2.71. Imperfet de subjuntiu: Si jo fos més assenyat-ada, / Si tu fossis una rialla?
més assenyat-ada, / Si ell fos més assenyat-ada, / Si nosaltres fóssim
més assenyats-ades, / Si vosaltres fóssiu més assenyats-ades, / Si ells
fossin més assenyats-ades,
111
IM
bloc 2
2.1, 2.2, 2.6, 2.9,

Logicomatemàtica Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb nombres. 2.14, 2.17, 2.18,
2.35, 2.40, 2.43
2.3, 2.21, 2.23,
Introducció i fixació de vocabulari. 2.25, 2.42, 2.48,
2.49
2.41, 2.47, 2.51,
Jocs de paraules.
2.52
2.12, 2.16, 2.23,
2.25
Lingüística
2.7, 2.22, 2.25 a
Lectura comprensiva.
2.29
2.5, 2.11, 2.20,
Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments.
2.30
Recitació i escriptura de poemes. 2.19, 2.20
Relats. 2.30
Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar… 2.50, 2.60
Naturalista
Activitats relacionades amb els fenòmens meteorològics. 2.1, 2.2
Activitats que pretenguin imaginar situacions, personatges, objectes. 2.4, 2.8
espaciovisual
Ús de la visualització (mirar objectes des de diferents perspectives…) 2.4
Activitats que requereixin fer una cerca en internet. 2.24
Interpersonal Foment de l’escolta. 2.19, 2.31

2.19, 2.31
Intrapersonal
112
Notes…

113
BLOC 3
CONTINGUTS
Dimensió Lectura de textos teatrals.
comprensió lectora Textos escrits. Tipus: narratius i dramàtics.
dels missatges.
Inferències.
Anàlisi intratextual i intertextual: perspectives
única, múltiple, complementària.
Dimensió Textos escrits i multimèdia. Tipus dramàtics i narratius.
expressió escrita Escriptura com a procés: planificació,
textualització i revisió.
Coherència.
Cohesió.
Correcció. Puntuació en els desplaçaments i les enumeracions.
Dimensió Textos orals. Tipus dramàtics i narratius.
de la literatura catalana i universal.
Aspectes formals.
Bloc transversal Pragmàtica. La notícia i el reportatge.
de la llengua Morfologia i sintaxi. Les perífrasis verbals.
Verbs irregulars: aprendre i doldre.
114
Dimensió Aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos narratius, dramàtics i periodístics.
o de qualsevol altra font d’informació impresa digital o en paper, integrant-los en un procés d’aprenentatge continu.
Dimensió literària Llegir i comprendre, de manera progressiva i autònoma, obres literàries de la literatura catalana i universal.
Llegir, comprendre i interpretar i comentar textos literaris representatius de la literatura catalana i universal,
reconeixent la intenció de l’autor, relacionant el seu contingut i la seva forma amb els contextos socioculturals
i literaris de l’època, identificant el gènere, el tema, reconeixent l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries.
Consultar fonts d’informació variades per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema
i tenir cura dels aspectes que afecten la identitat digital pròpia i aliena.
115
Distingir el tipus de text (narratiu, dramàtic, notícia, reportatge…).
C2
C5
Dimensió Ser conscient tant del receptor com de la situació comunicativa en què es produeix el text
comunicació oral (actes formals, informals, etc.).
Dimensió literària C10 Llegir obres significatives de la literatura catalana i universal.
Relacionar els textos amb els grans temes literaris (tòpics, motius…).
116
GENERALS
i cultural.
Assolir els Identificar els gèneres literaris i saber què és un text dramàtic.
coneixements Reconèixer els trets essencials de la tragèdia.
Conèixer l’aportació de Sòfocles, William Shakespeare i Àngel Guimerà a la tragèdia.
Conèixer els elements més rellevants i distintius de la notícia i el reportatge.
Saber utilitzar correctament les perífrasis verbals.
Saber utilitzar els signes de puntuació per marcar els desplaçaments i les enumeracions.
Conèixer les irregularitats dels verbs aprendre i doldre.
117
Continguts clau
secundàries.
de la lectura.
de textos escrits.
coherència, cohesió, correcció,
i presentació.
CC9. Períodes literaris i estètics
significatius de les literatures catalana
i universal.
CC10. Autors i contextos sociohistòrics
de les literatures catalana i universal.
Tòpics.
literària.
diferents.
CC19. Pragmàtica:
• Textos periodístics.
• Expressions comunes, frases fetes.
• Sentit figurat.
• Les perífrasis verbals.
• Els signes de puntuació. Marcadors
de desplaçaments i enumeracions.
• Els verbs irregulars aprendre i doldre.
Aquest tercer bloc es dedica al teatre, especialment a la tragèdia. La lectura és un
fragment de Mar i cel, d’Àngel Guimerà, obra de teatre romàntic més coneguda, potser,
pel musical.
En l’apartat de Literatura es presenta el gènere de la tragèdia i les seves característiques.
I es proposa un passeig des de l’antiga Grècia i les obres de Sòfocles, passant per la Gran
Bretanya del segle xvi amb Romeu i Julieta i Hamlet, de Shakespeare, per arribar al teatre
romàntic català amb Àngel Guimerà com a referent.
En l’apartat de Textos funcionals es tracten els textos periodístics, en especial la notícia i
el reportatge, per apropar aquest llenguatge a l’alumnat i fomentar la lectura de diaris
i revistes i així cobrir la necessitat d’informació.
118
Objectius
el gust pel teatre com a
expressió artística.
• Conèixer alguns dels
dramaturgs més importants
de la història.
Recursos suggerits
• Fer una sortida per veure

alguna obra teatral clàssica,
si pot ser d’algun dels autors
que apareixen a la unitat.
Notes
Activitats
relacionades
3.1 Relació de les descripcions amb els personatges de l’obra teatral. C1 C3
Relació d’expressions en sentit figurat amb el missatge que volen
3.2 C2
transmetre.
Explicació del sentit d’unes paraules que diu la protagonista
3.3 C2
de la lectura.
Explicació d’una imatge poètica expressada per la protagonista
3.4 C2
de la lectura.
119
Notes
Activitats
relacionades
Localització d’expressions positives o negatives en fragments
3.5 C1 C3
del text de la lectura.
Elecció de l’adjectiu que millor expressa el tipus d’amor
3.6 C1 C3
dels personatges de la lectura i justificació de la tria.
3.7 Comentari d’expressions de la lectura. C1
3.8 Identificar les característiques de dos personatges de la lectura. C1 C3
120
Notes
Activitats
relacionades
3.9 Compleció de frases amb les característiques del teatre romàntic. C11 CB7
3.10 Relació de les expressions amb la figura retòrica que utilitzen. C11 CB7
Compleció d’un text amb informació explícita i implícita
3.11 C11 CB7
de la lectura.
3.12 Relació de conceptes amb la seva definició. C2
121
• Conèixer l’argument de l’obra
teatral Mar i cel.
3.1
Recursos suggerits
• Veure la representació teatral
de Mar i cel en directe, si és
possible, o enregistrada.
Notes
Activitats
relacionades
Relació de sentiments i emocions amb el personatge corresponent
3.13 C2
de la lectura.
Escriptura de frases fetes amb la paraula cor relacionades amb les
3.14 C5
expressions següents.
En grups, explicació de cinc sentiments i contextualització en una
breu història emprant el registre lingüístic i el lèxic adequats i amb
3.15 C4 C5 C6 C8 C9 CB7
morfosintaxi i ortografia correctes. Posterior exposició oral a classe.
Ús adequat de la prosòdia i elements no verbals correctes.
Escriptura de tres monòlegs per als tres personatges que expressin
3.16 tres sentiments diferents, segons les pautes donades i amb el C4 C5 C6 C12 CB7
registre lingüístic, el lèxic, la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
122
• Tenir nocions de les grans
passions humanes que són
sovint els temes
de les creacions literàries.
3.2
• En grup, pensar títols
de pel·lícules que hagin vist
que tinguin com a tema
alguna d’aquestes passions,
o bé en personatges concrets
que les encarnin.
Notes
Activitats
relacionades
3.17 Relació de sentiments amb la seva definició. C2
3.18 Compleció d’un text breu sobre la creació literària. C11
3.19 Identificació del gènere teatral a què pertany una definició. C11
123
més destacades de les grans
tragèdies gregues clàssiques.
de Sòfocles com l’autor de les
principals tragèdies gregues.
• Saber el títol de les obres
més importants de Sòfocles
i conèixer el nom d’algun
dels seus personatges.
Antígona.
• Conèixer l’argument
d’Èdip rei.
• Saber situar Sòfocles
en un eix cronològic
de períodes literaris.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura de l’argument de l’obra Antígona, resposta a
3.23 C1 C3 C11
qüestions sobre el seu contingut.
124
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un fragment de l’obra Èdip rei, determinació
3.24 C1 C3 C11
sobre si unes afirmacions sobre el seu contingut són certes o falses.
A partir de la lectura d’un fragment de l’obra Èdip rei, determinació
3.25 C1 C3 C11
sobre si uns fets són per ser la víctima o per ser l’heroi.
125
• Identificar la figura de
Shakespeare com un
dels principals dramaturgs
de la literatura universal.
• Saber el títol d’algunes de les
tragèdies més importants de
Shakespeare i quin és el tema
principal de cada una.
Hamlet.
• Saber situar William
Shakespeare en un eix
cronològic de períodes
literaris.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura de l’argument de l’obra Hamlet, resposta a
3.26 C1 C3 C11
qüestions sobre el seu contingut.
126
• Comprendre el text
de Romeu i Julieta
que es reprodueix en el llibre
i saber reconèixer alguns
dels recursos literaris que
s’hi poden trobar.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura de l’argument de l’obra Romeu i Julieta i justificació
3.27 C4 C5 C6 C11
de l’afirmació donada.
En un fragment de Romeu i Julieta, cerca dels versos en els quals
3.28 C1 C3 C11
s’utilitzen les figures retòriques de la llista.
127
• Identificar la figura d’Àngel
Guimerà com el principal
dramaturg de la literatura
catalana.
• Conèixer alguns dels temes
de què tracta Terra baixa
i identificar alguns dels seus
personatges.
Terra baixa i saber-lo explicar.
• Saber situar Àngel Guimerà
en un eix cronològic
de períodes literaris.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació de personatges i conceptes en els dos mons oposats de l’obra
3.29
Terra baixa.
C1 C3 C11
A partir de la lectura de l’argument de l’obra Terra baixa, localització

3.30
del moment al qual correspon l’escena VII.
C1 C3 C11
Comentari de les paraules d’un personatge de Terra baixa fent servir termes
3.31
de l’activitat 3.29.
C4 C5 C6 C11
128
• Comprendre el fragment de
Terra baixa que es reprodueix
al llibre.
Notes
Activitats
relacionades
3.20 Relació de títols d’obres teatrals amb els seus autors. C10
3.21 Relació d’uns resums temàtics amb l’obra teatral a la qual fan referència. C10
Identificació del període literari al qual pertanyen uns autors determinats

3.22 C10 C11 CB7
i determinació del tipus de literatura de la seva obra.
Escriptura, en un arxiu informàtic, d’un diàleg entre dos personatges
Rúbrica 3.32 de l’obra Antígona, segons les pautes donades i fent ús de la morfosintaxi C4 C6 C11 C12 CB5 CB7
i l’ortografia correctes.
Treball de grup. Lectura d’una de les obres presentades, elaboració C1 C2 C3 C4 C5 C6
3.33 d’un treball amb morfosintaxi i ortografia correctes. Posterior exposició oral
a classe. C9 C11 CB7
129
• Saber quins són els objectius
principals dels textos
periodístics.
• Identificar els elements
fonamentals de la
comunicació periodística.
• Treball col·lectiu de recopilació
de textos periodístics que
responguin a cada un dels tres
objectius fonamentals:
informar, formar i entretenir.
Notes
Activitats
relacionades
Enumeració dels tres objectius principals dels mitjans
3.34
de comunicació.
130
de notícia.
• Conèixer les sis qüestions
principals a què ha de donar
resposta una notícia
periodística i saber-les
identificar en una notícia
concreta.
• Saber quins són els principals
gèneres periodístics i les
característiques bàsiques
de cada un.
Notes
Activitats
relacionades
3.35 Escriptura de les diferències entre reportatge i notícia.
3.37 Enumeració dels gèneres d’opinió.
3.38 Explicació de per què l’entrevista és un gènere mixt.
131
• Saber quines parts es poden
identificar en una notícia o en
un reportatge i reconèixer-los
en una notícia concreta.
3.3
Notes
Activitats
relacionades
Comprovació si la notícia proposada respon les sis preguntes
3.39 C1 C3
de l’estrella de la informació.
3.40 Escriptura d’un títol per a una notícia. C1 C3
Escriptura d’una notícia a partir de les respostes a les sis preguntes
3.41 C4 C5 C6 CB7
de l’estrella de la informació.
132
• Identificar en el reportatge
que es reprodueix en el llibre
les parts de l’estructura d’un
text periodístics que s’han
estudiat.
Notes
Activitats
relacionades
3.36 Identificació dels elements característics en un reportatge. C2
Treball de grup. Elaboració d’un reportatge per a un diari segons
Rúbrica 3.42 el model del llibre, emprant el registre lingüístic i el lèxic adequats C4 C5 C6 CB4 CB7
133
Notes
Tanca l’apartat un esquema amb els continguts tractats en l’apartat de Textos

funcionals. És un mapa conceptual organitzat i relacionat perquè serveixi a l’alumnat
com a eina d’estudi.
En aquesta ocasió presenta els diferents textos periodístics i els classifica per gèneres:
gèneres informatius (la notícia i el reportatge), gèneres d’opinió (l’editorial, l’article
d’opinió, la crítica i la carta al director) i gèneres mixtos (la crònica i l’entrevista).
134
Notes
solucionari
de les activitats
3.1. a) Ferran. / b) Carles. / c) Saïd. / d) Blanca. 3.4. b) Aquesta imatge sol ser el símbol del personatge que no se sent
lliure per culpa dels condicionaments culturals, socials o religiosos, dels
3.2. a) 3. / b) 4. / c) 1. / d) 2. / e) 6. / f) 5. quals vol alliberar-se.
3.3. Blanca és conscient que el poble cristià, al qual ella pertany, ha 3.5. a) Sentit negatiu. / b) Sentit positiu. / c) Sentit negatiu. / d) Sentit
estat enfrontat històricament amb el poble d’en Saïd, el musulmà. negatiu.
135
Notes
solucionari
de les activitats
3.6. És un amor tràgic. Perquè és un amor impossible per culpa dels 3.10. a) 2. Exemple.
prejudicis culturals i perquè la mort hi posa el punt i final. b) 3. És un oxímoron, és a dir, la unió d’expressions que s’exclouen
entre si pel significat.
c) 1. És una hipèrbole. En aquesta figura retòrica hi ha una exageració
3.8. Carles: fanàtic, intransigent, agressiu, irreflexiu, rancuniós, evident.
impulsiu. d) 4. És una sinècdoque: expressió que pren el tot per la part o la part
Ferran: transigent, compassiu, tolerant, ponderat, assenyat, respectuós. pel tot.
e) 6. És una metàfora. Consisteix a utilitzar una expressió amb el sentit
3.9. a) L’acció és dinàmica, amb intriga i fets violents; sovint està d’una altra a partir d’una certa semblança.
situada en una època històrica més o menys idealitzada.
f) 5. És una metonímia, és a dir, una expressió que pren l’efecte per la
b) Els personatges viuen situacions problemàtiques per motius causa, el contingut pel continent, etc.
socials, culturals o religiosos i es deixen portar pels sentiments i les
passions. 3.11. Mar i cel és una tragèdia romàntica perquè presenta uns
c) L’amor és absolut: no pot cedir a les convencions i no troba altra personatges que viuen intensament els seus sentiments i les seves
sortida que la mort tràgica. passions, s’enfronten a les convencions socials, i l’amor és tan
d) La finalitat de l’espectacle teatral és desvetllar emocions en el passional que els mena a un desenllaç tràgic: una mort violenta.
públic: rebuig, compassió, admiració, desconcert, etc.
136
Notes
solucionari
de les activitats
Quant al llenguatge, els protagonistes s’expressen en un registre 3.14. a) Està amb l’ai al cor.
literari, amb moltes figures retòriques i un to emfàtic o exagerat.
b) Té un cor de pedra.
3.12. 1) b. Estat emocional caracteritzat per un afebliment de les c) Hem d’arribar al cor de la gent.
forces anímiques, intel·lectuals i físiques. d) Em té el cor robat.
2) a. Alteració de la serenitat la lucidesa, la tranquil·litat o la calma. e) M’ha obert el cor.
3) d. Privació, concessió o renúncia dolorosa d’una cosa en benefici f) Va amb el cor a la mà.
d’una altra persona.
g) e m’ha partit el cor.
4) f. Sentiment d’odi que incita a fer mal a algú altre.
h) He hagut de fer el cor fort.
5) c. Sentiment de dolor o compassió que la desgràcia dels altres
desperta. 3.15. Resposta oberta.
6) e. Qualitat d’aquell que sustenta una creença o una opinió amb
intemperància i sense sentit crític.
3.13. Carles: rancúnia, fanatisme, còlera. / Ferran: pietat, ponderació.

/ Saïd: torbament, impotència. / Blanca: depressió, sacrifici.
137
Notes
solucionari
de les activitats
3.16. Resposta oberta. 3.22. Sòfocles. Edat antiga; literatura grecollatina.

William Shakespeare. Renaixement; literatura renaixentista.
3.17. a) Odi. / b) Amor. / c) Venjança. / d) Ambició.
Àngel Guimerà. Romanticisme; literatura romàntica.
3.18. La literatura esdevé un testimoni de la complexitat humana i,
per tant, no defuig les grans passions; ans al contrari, les utilitza fins a 3.23. a) Antígona contradiu les lleis civils i les lleis divines en defensa
l’extrem d’aprofundir-hi per tal de conèixer-ne les conseqüències del que considera just i correcte.
i extreure’n ensenyaments morals. b) Ella mateixa coneix quin és el preu de la desobediència: la pena de
mort. Per tant se sacrifica per l’honor del seu germà i, en conseqüència,
3.19. Correspon a la tragèdia romàntica. pel seu poble, en tant que germans.
3.20.  a) Hamlet, William Shakespeare. / b) Èdip rei, Sòfocles. / c) Mar 3.24. a) F / b) V / c) F / d) V / e) F / f) V
i cel, Àngel Guimerà. / d) Terra Baixa, Àngel Guimerà. / e) Romeu i
Julieta, William Shakespeare. / f) Antígona, Salvador Espriu. 3.25. a) Víctima del destí. / b) Víctima del destí. / c) Sacrifici de
l’heroi. / d) Sacrifici de l’heroi.
3.21. a) Romeu i Julieta. / b) Antígona. / c) Èdip rei. / d) Hamlet. /
e) Mar i cel. / f) Terra baixa.
138
Notes
solucionari
de les activitats
3.26. a) Ha de venjar la seva mort. 3.28. a) Les metàfores es refereixen al llum d’Orient i al Sol
b) Recrea els fets amb una obra de teatre per posar a prova en Claudi. respectivament.
c) Mor enverinat per en Claudi. b) Que el Sol mati l’envejosa lluna.
c) «Que la galta […] ja és acabada».
3.27. Romeu i Julieta pertanyen a dues famílies de Verona enfrontades d) «Oh, si d’aquesta mà jo fos guant».
des de fa generacions, però ells s’estimen i es casen secretament.
Davant de les contínues disputes i hostilitats entre els familiars i amics e) «Amb les ales […] he saltat la paret».
respectius, Romeu pren part i acaba matant Tibald. El jove és condemnat f) Amor per l’odi d’ella i per manca d’amor. Prefereix morir perquè ella
pel príncep de Verona a l’exili. Julieta, per la seva banda, fingeix la seva l’odiï i no perquè ella l’ignori.
mort amb una poció per evitar que el seu pare la casi amb un Capulet.
Abans que ella desperti de la fingida mort, Romeu rep la notícia i creu 3.29. Sebastià: esclavatge, opressió, corrupció, maldat.
que és morta de debò. De seguida torna i, davant del cos de Julieta, Manelic: salvació, puresa, innocència, llibertat
plora i es treu la vida. Quan la jove es desperta, troba el cos sense vida
de Romeu i, embargada per la tristesa, també es lleva la vida.
139
Notes
solucionari
de les activitats
3.30. Final del segon acte. Correspon al moment en què Marta 3.36. És extens, té fotografies i gràfics. Hi ha l’opinió d’alguns
s’adona que Manelic no coneixia els plans del terratinent i que ell testimonis de l’època.
l’estima de debò, llavors decideixen marxar cap a la terra alta.
3.37. Editorial, article d’opinió, crítica i carta al director.
3.38. Perquè pot tenir un caràcter informatiu o d’opinió.
3.34. Informar, formar i entretenir.
3.35. El reportatge és un text informatiu extens. Sol anar acompanyat
de fotos, gràfics i imatges. Pot incloure alguna entrevista o crònica a 3.42. Resposta oberta.
partir de testimonis.
La notícia, en canvi, informa d’un fet actual d’interès públic de forma
breu, clara i impersonal.
140
• Saber què és una perífrasi
verbal, saber-les reconèixer
i identificar-ne el significat.
Notes
Activitats
relacionades
3.43 Identificació de les perífrasis verbals d’uns diàlegs.
141
• Saber quin significat aporta
cada tipus de perífrasis
verbals de caràcter modal
i saber-les construir i posar-ne
exemples concrets.
• Saber quines formes són
incorrectes i evitar-ne l’ús.
Notes
Activitats
relacionades
3.44 Classificació de les perífrasis de l’activitat 3.43 i compleció de la taula.
Identificació de les perífrasis verbals de caràcter modal
3.45
d’unes frases i de la idea que comuniquen.
3.46 Conjugació, oral i repetint el model, de la perífrasi haver de.
3.47 Reescriptura d’unes frases utilitzant perífrasis d’obligació.
Reescriptura d’unes frases utilitzant perífrasis impersonals
3.48
d’obligació.
Reescriptura de les perífrasis impersonals d’obligació substituint-les
3.49
per l’expressió cal que.
3.50 Escriptura d’un text corregint les perífrasis d’obligació incorrectes. C5
142
Notes
Activitats
relacionades
3.51 Conjugació, oral i repetint el model, de la perífrasi de probabilitat.
3.52 Identificació de la forma verbal correcta per a cada frase.
3.53 Reescriptura d’unes frases utilitzant perífrasis de probabilitat.
Identificació de les perífrasis verbals d’aspecte temporal
3.54
d’unes frases i indicació de la idea que comuniquen.
Identificació de les perífrasis verbals d’aspecte temporal
3.55
d’unes frases i indicació de la idea que comuniquen.
3.56 Escriptura d’unes frases utilitzant la perífrasi proposada.
3.57 Escriptura d’unes frases utilitzant la perífrasi proposada.
3.58 Reescriptura d’unes frases corregint les perífrasis verbals incorrectes.
143
• Saber formar perífrasis verbals
de veu passiva.
Notes
Activitats
relacionades
3.59 Reescriptura d’unes frases per obtenir perífrasis de veu passiva.
Tanca l’apartat un mapa conceptual que resumeix els continguts en forma d’esquema i en facilita l’estudi. En aquest
cas estan representats els verbs que formen les perífrasis de caràcter modal, temporal i de veu passiva.
144
• Saber usar la coma quan

desplacem algun element
de l’oració del lloc que sol
ocupar habitualment.
Notes
Activitats
relacionades
Reescriure unes oracions de manera correcta desplaçant-hi
3.60
els elements marcats.
Reescriure unes oracions col·locant-hi les comes que indiquen
3.61
els desplaçaments.
Comparació de frases amb elements desplaçats i col·locació
3.62
de comes allà on calgui.
Lectura amb l’entonació correcta d’unes frases proposades
3.63
i col·locació de les comes que indiquen els desplaçaments.
145
• Saber usar adequadament la
coma en les enumeracions.
Notes
Activitats
relacionades
3.64 Correcció d’un text amb els signes de puntuació adequats. C5
Compleció d’uns textos breus amb els signes de puntuació
3.65 C5
adequats (coma, punt i coma o dos punts).
Lectura atenta prèvia i preparació. Dictat i posterior correcció
col·lectiva, autocorrecció o correcció per part d’algun company.
Dictats
Recompte del nombre de faltes i treball posterior per fixar
l’escriptura correcta.
146
irregulars aprendre i doldre.
3.5
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de diàlegs amb les formes correctes del present
3.66
d’indicatiu dels verbs indicats.
Compleció de frases amb les formes correctes del present
3.67
de subjuntiu o del futur dels verbs indicats.
Compleció de frases amb la forma correcta de l’imperfet
3.68
de subjuntiu o del condicional dels verbs indicats.
Compleció de frases amb la 2a persona del present de subjuntiu
3.69
o de l’imperatiu dels verbs indicats.
147
Notes
solucionari
de les activitats
3.43. a) deu tenir ; b) vaig aprenent; c) tinc acabat; d) Està a punt de. 3.48. a) S’ha de respectar la llibertat dels altres. / b) S’hauria de
renovar el parc automobilístic. / c) S’hauran d’adoptar mesures
3.44. Obligació: haver; de; infinitiu; has d’endreçar. Probabilitat: excepcionals. / d) S’ha hagut de cridar els bombers urgentment. /
deure; Ø; infinitiu; deu tenir. Imminència: estar; a punt de; infinitiu; està e) Us avisarem quan s’hagi de desallotjar l’edifici. / f) Si s’hagués de
a punt de fer. Resolució: tenir; Ø; participi; tinc acabat. Progressió: desallotjar l’edifici, us avisaríem.
anar; Ø; gerundi; vaig aprenent.
3.49. a) Cal que portis el carnet jove. / b) Caldria que es tragués el
3.45. a) Cal tancar la porta amb clau i forrellat. (necessitat) / b) Els carnet de conduir. / c) Calia que resolguessin un problema. / d) Calia
atletes han d’entrenar-se diàriament. (obligació) / c) Els lladres devien que ens aprenguéssim el camí. / e) Caldria que no s’amoïnés per
entrar pel safareig. (possibilitat) / d) Tots els alumnes de l’escola saben això. / f) No calia que vinguéssiu tan d’hora!
tocar un instrument musical. (capacitat) /e) Els atracadors de la joieria
es volien endur objectes de molt valor. (intencionalitat)
3.46. a) Tu no t’has de preocupar de res. / b) La Neus s’ha de

comprar roba d’hivern. / c) Avui nosaltres no hem d’anar enlloc. /
d) Vosaltres heu de servir les postres. / e) Els veïns no ho han de saber.
3.47. a) La policia va haver de prohibir el pas. / b) Havíeu de

demanar permís. / c) Han hagut de tancar la botiga.
148
Notes
solucionari
de les activitats
3.50. Què cal fer en cas de tempesta? 3.52. a) Els meus pares es devien casar als anys noranta.
1. Si sou a casa, heu de desendollar el televisor i l’ordinador del corrent b) Truquen a la porta! Qui deu ser?
elèctric perquè aquests aparells poden ser molt perillosos. I tampoc no c) No estic segur quan va ser que l’home va arribar a la Lluna. Devia
heu de parlar per telèfon perquè el corrent produït pel llamp és tan ser l’any 1969.
fort que passa a través del fil telefònic. Per això també cal / és necessari
que desendolleu el router o el mòdem de la xarxa telefònica. d) Quan va trucar la meva germana devien ser les vuit del vespre.
2. No heu d’obrir les finestres ja que els llamps se senten atrets pels e) Guaita que contents surten del camp! Deuen haver guanyat el partit.
corrents d’aire. Així doncs, cal / és necessari mantenir tancades totes f) Si dius que els vas veure conduir un cotxe, compto que abans es
les finestres. Als habitatges on hi hagi xemeneia, com alguns refugis de devien haver tret el carnet de conduir!
muntanya o masies, no heu d’encendre el foc ja que l’aire calent atreu
els llamps. 3.53. a) En Màrius deu haver suspès l’examen.
b) En Roger i l’Eva es deuen voler canviar d’escola.
3.51. a) Et veig cansada: deus treballar massa. / b) Va molt abrigat: c) El nen només devia voler que li fessis cas.
deu fer molt fred. / c) Sempre som puntuals: devem ser els únics. /
d) Com ja deus/deveu saber, he dimitit el càrrec de presidenta. / d) L’entrenador deu voler comptar amb nosaltres, oi?
e) A casa no hi són: deuen haver sortit un moment. e) Els participants deuran arribar amb el tren de les cinc.
149
Notes
solucionari
de les activitats
3.54. a) Anàvem a fer-nos (imminència); b) solíem anar (freqüència); 3.58. a) Ara us presentaré el meu treball. (la perífrasi desapareix) /
c) seguirem parlant (persistència); d) tornarà a apujar (repetició); e) es b) Ara farem un experiment al laboratori. (ídem) / c) Guaita, com van
va posar a ploure. (inici); f) està a punt d’ (imminència); g) va començar venint núvols per llevant. / d) Sí, ja van arribant les primeres pluges de la
a plorar (inici); h) continuen avançant (persistència). tardor. / e) La nena fa una bona estona que plora a la seva habitació. /
f) Els bombers fa tot un dia que lluiten contra les flames. / g) La policia
3.55. a) estem esperant (duració); b) anava augmentant (progressió); fa temps que investiga aquest cas. / h) No escarmenta. Des que era
c) ha quedat aclarit (consecució); d) Acabo d’enviar (finalització); ben petit que li diuen.
e) està preparat (resolució); f) ha deixat de fer (finalització).
3.56. a) Les temperatures continuaran / seguiran pujant el cap de 3.59. a) Les xarxes socials són utilitzades per molta gent. / b) La llei
setmana. / b) Com veieu, els beneficis continuaran / seguiran ha estat aprovada pel govern. / c) El delinqüent va ser detingut per
augmentant. / c) L’olla de pressió ja comença a treure vapor. / d) El la policia. / d) El presumpte assassí serà jutjat per un jurat popular.
zepelí està a punt d’enlairar-se. / e) El pare està ruixant la terrassa amb
la mànega. / f) Les tres fonts han deixat / han parat de rajar a causa de 3.60. a) Per aquest motiu, Creont la castiga a morir reclosa en una
la sequera. tomba. / b) Un dia, en una baralla de camins, Èdip va matar un noble
desconegut. / c) Al final de la investigació, Èdip descobreix els seus orígens
3.57. a) La mare sol / acostuma a llevar-se molt d’hora. / b) L’incendi i la pròpia identitat. / d) En Terra baixa, el cacic Sebastià explota els pagesos
forestal ha quedat extingit del tot. / c) Joel, ja tens preparat i, de manera especial, la Marta. / e) El cacic, per interessos econòmics,
l’equipatge? / d) El velocista jamaicà va tornar a guanyar un altre obliga la Marta a casar-se amb un pastor. / f) Els personatges de les obres de
150 cop. / e) Els meteoròlegs acaben de dir que nevarà. Guimerà, com els de la tragèdia, són pures forces passionals.
Notes
solucionari
de les activitats
3.61. a) Gràcies a la clorofil·la, les plantes són de color verd. / b) El 3.63. a) –La Maria és a les golfes? Què hi fa, a les golfes?
cos humà, com qualsevol màquina, és un sistema transformador b) –Em demanes si jo he pagat els meus deutes al Miquel? Al Miquel,
d’energia. / c) Llevat de casos excepcionals, els meteorits que cauen a no li dec res, jo!
la Terra són de dimensions reduïdes. / d) En les societats industrials
avançades, les persones han substituït mitjançant la tècnica bona part c) –Nosaltres hem rebut el programa de la festa major. I vosaltres, ja
dels esforços físics. / e) A causa de la ignorància de la gent, s’ha arribat l’heu rebut, aquest programa?
a pensar que els focs follets dels cementiris eren els esperits dels difunts. / d) –En Cesc sempre em parla de la Núria, però jo no en vull parlar més,
f) Diuen que, en èpoques molt remotes, els humans devien ser d’ella.
arborícoles i, segons alguns entesos, tenien una cua prènsil que els e) –Jo només volia collir rovellons. Però, de rovellons, no en vaig trobar
facilitava els salts de branca en branca. cap.
3.62. a) La mare ha desat el teu pijama a la calaixera. El teu pijama, la f) –M’agradaven aquells pantalons i aquelles vambes. Els pantalons,
mare l’ha desat a la calaixera. La mare l’ha desat a la calaixera, el teu me’ls vaig poder comprar; en canvi, les vambes, no les tenien de la
pijama. meva talla.
b) La Glòria no té gaire paciència. La Glòria no en té gaire, de paciència.
De paciència, la Glòria no en té gaire.
c) L’Oriol va enviar un missatge a la seva amiga. A la seva amiga, l’Oriol
li va enviar un missatge. L’Oriol li va enviar un missatge, a la seva amiga.
151
Notes
solucionari
de les activitats
3.64. Robert: A mi m’agradaria estudiar alemany, rus i francès. b) El pregadéu (Mantis religiosa) és una llagosta que té tres particularitats
inusuals: l’extraordinària mobilitat del coll, capaç de girar-lo 70 graus;
Judit: Doncs jo m’estimo més poder viatjar pel nord d’Europa i conèixer
la genuflexió de les potes posteriors, cosa que li ha donat el nom,
Dinamarca, Suècia, Noruega, Islàndia, etc.
perquè sembla que estigui pregant agenollada, i l’hàbit de la femella
Andrea: Jo em decanto pels estudis tècnics: arquitectura, enginyeria de matar el mascle un cop consumat l’aparellament.
electrònica…
Oleguer: Doncs jo voldria fer-me esportista: ser jugador de futbol, 3.66. a) –I tu, ara què aprens? –Jo ara aprenc idiomes.
d’handbol, d’hoquei o de tennis. –I vostè, què aprèn? –Jo aprenc xinès.
Paula: Apa!, no hi ha res com la vida tranquil·la: llegir novel·les, escoltar –I vosaltres, què apreneu? –Nosaltres aprenem alemany.
música, passejar per la platja… Això és vida! –I vostès, què aprenen? –Nosaltres aprenem francès.
3.65. a) Avui dia la majoria d’automòbils disposen de cinc marxes per b) –I tu, de què et dols? –Jo em dolc que em deixis de banda.
anar endavant: la primera marxa només s’utilitza, pràcticament, per –I vostè, de què es dol? –Jo em dolc que em diguin mentides.
donar la primera embranzida al vehicle; la segona, per avançar a poc a
–I vosaltres, de què us doleu? –Nosaltres ens dolem que no siguis sincer.
poc o per a pujades molt costerudes; la tercera, per circular, normalment,
per ciutat o per a pujades amb poc pendent; la quarta, per circular per –I vostès, de què es dolen? –Nosaltres ens dolem que no ens facin
carretera i, la cinquena, per circular ràpid per autopista. cas.
152
Notes
solucionari
de les activitats
c) –I tu, què confons? –Jo sempre confonc els germans bessons. 3.68. a) entengués / resoldria
–I vostè, què confon? –Jo sempre confonc la melmelada amb la b) suspenguessis / doldries
confitura.
c) dissolgués / prendria
–I vosaltres, què confoneu? –Nosaltres confonem l’ordi amb la civada.
d) desatenguem / infondríem
–I vostès, que confonen? –Nosaltres confonem els coreans amb els
e) venguéssiu / malvendríeu
xinesos.
f) confonguessin / atendrien
3.67. a) entengui / respondré
3.69. a) atén / atengueu.
b) comprenguis / ofendràs
b) componguis; compon-ne / compongueu; componeu.
c) pongui / encendrà
c) estenguis; estén / estengueu; esteneu-hi.
d) emprenguem / sorprendrem
d) dissolguis; dissol / dissolgueu; dissoleu.
e) suspengueu / desatendreu
e) difonguis; difon / dinfongueu; difoneu.
f) ofenguin / difondran
f) encenguis; encén / encengueu; enceneu.
153
IM
bloc 3
3.2, 3.10, 3.12,

Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb nombres. 3.17, 3.20, 3.21,
3.64, 3.65
Logicomatemàtica
Argumentacions lògiques: rols, punts de vista. 3.4, 3.39
Deduccions. 3.4, 3.24, 3.58
Introducció i fixació de vocabulari. 3.14, 3.18
Treball de l’expressió oral i escrita. 3.11, 3.18
Lectura amb entonació adequada. 3.63
3.1, 3.3, 3.5, 3.7,
Lingüística Lectura comprensiva. 3.19, 3.23, 3.25,
3.26, 3.34 a 3.37
Memorització. 3.9
Projectes creatius sobre lectura (monòlegs). 3.16, 3.40
Redacció de notícies. 3.41
3.8, 3.29, 3.44,
Naturalista Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar…
3.62
espaciovisual
Utilització de mitjans audiovisuals i suport visual. 3.32
Aprenentatge i treball cooperatiu. 3.15, 3.33, 3.42
Establiment i compliment de normes grupals 3.15, 3.33, 3.42
Foment de l’escolta. 3.15, 3.33, 3.42
Interpersonal
Activitats que permetin expressar l’opinió personal i els sentiments. 3.15, 3.42
Regular la participació. 3.15, 3.33, 3.42
3.15, 3.33, 3.42
Acció d’explicar-se en públic. 3.15, 3.33, 3.42
Intrapersonal Treball d’emocions. 3.15, 3.16
154
Notes…

155
BLOC 4
CONTINGUTS
comprensió lectora Textos escrits. Tipus: narratius (novel·les de cavalleries).
Inferències.
única, múltiple i complementària.
Dimensió Textos escrits i multimèdia. Tipus narratius.
expressió escrita Escriptura com a procés:
planificació, textualització i revisió.
Coherència.
Cohesió.
Correcció. Normes ortogràfiques.
tant en suport de paper com digital:
Dimensió Textos orals. Tipus dramàtics i narratius.
comunicació oral Formals i no formals.
Planificats i no planificats.
Recursos verbals i no verbals.
Processos de comprensió oral: reconeixement,
selecció, interpretació, anticipació, inferència
i retenció.
Interaccions orals. Assertivitat i manteniment de les pròpies idees.
Debats pautats i reglamentats.
Estratègies comunicatives per a l’inici, el manteniment
i la finalització de les interaccions.
Aspectes formals.
Bloc transversal Pragmàtica. Les novel·les de cavallers.
de la llengua Els prefixos i els infixos.
Morfologia i sintaxi. Les síl·labes, els diftongs, els hiats i la separació de síl·labes.
Els verbs irregulars. Els verbs poder i voler.
158
de comprensió de textos escrits i per revisar de manera progressiva i autònoma els textos propis i els aliens.
expressió escrita textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.
Dimensió Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies
comunicació oral de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos de diferent tipologia.
Comprendre, interpretar i valorar textos orals, captant el sentit global, identificant la informació rellevant,
extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.
Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, la coherència i la cohesió
del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements verbals.
Aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, aplicant estratègies de planificació, textualització
i avaluació de l’ús oral de la llengua.
Participar en debats ajustant-se progressivament a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu:
coherència, cohesió, correcció, adequació.
i literaris de l’època, identificant el gènere i el tema, reconeixent l’evolució d’alguns tòpics i formes literàries.
159
Dimensió Llegir amb rapidesa i eficiència (amb fixacions àmplies i selectives).
Distingir el tipus de text.
C2
C5
Adequar-se a la situació i a la intenció comunicativa.
Utilitzar fórmules de respecte i de cortesia.
C9 Usar el to de veu i el registre pertinents.
Fer servir circumloquis, expressions d’humor i afecte.
Usar la comunicació no verbal.
A2 Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
160
GENERALS
i cultural.
CB6. Competència social Aplicar a la vida quotidiana el que s’ha après.
i ciutadana.
CB7 Competència d’aprendre Saber millorar l’atenció, la concentració i la memòria.
a aprendre.
Obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.
Assolir els Conèixer la literatura medieval.
coneixements Saber l’origen de la cavalleria segons Ramon Llull.
Identificar la novel·la artúrica.
Conèixer l’aportació de Chrétien de Troyes, Joanot Martorell i J.R.R. Tolkien.
Reconèixer i saber utilitzar els prefixos i els infixos.
Conèixer les característiques generals dels verbs irregulars.
Distingir les síl·labes, els diftongs i els hiats.
Separar correctament les síl·labes.
Conèixer les irregularitats dels verbs poder i voler.
161
Continguts clau
secundàries.
lectura o de la seqüència audiovisual.
de textos escrits.
i presentació.
i universal.
Tòpics.
literària.
diferents.
CC19. Pragmàtica:
• Textos narratius èpics.
concrets i quotidians.
la derivació. Infixos.
• Relacions semàntiques. Canvis en el
significat de les paraules.
• Els verbs irregulars aprendre i doldre. El bloc 4 tracta de les novel·les de cavallers i la literatura medieval. Proposem com a text
de lectura la versió d’El romanç de Tristrany i Isolda de Joseph Bédier.
CC23. Llenguatge audiovisual.
I en l’apartat de Literatura es repassen les cançons dels trobadors i joglars, les cançons
de gesta, les novel·les artúriques i les cavalleresques contextualitzades en la societat
medieval, i es revisen les diferències entre els rols dels homes i les dones, el sentit de
l’honor i els valors i ideals.
Des de Ramon Llull, Chrétien de Troyes i Joanot Martorell fins a arribar al nou imaginari
cavalleresc de J.R.R. Tolkien es proposen textos d’aventures de cavallers, dames, guerres,
dracs i elements mitològics i éssers màgics.
162
Objectius
el gust per la lectura.
Recursos suggerits
• Veure alguna pel·lícula

del cicle artúric.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació dels adjectius que defineixen l’amor entre els personatges
4.1 C1 C2
de la lectura.

4.2 C1 C3
per explicar el per què del nom del protagonista.
Compleció d’un text breu amb informació explícita i implícita

4.3 C1
del text.
Tria de l’opció correcta per respondre a qüestions de l’argument

4.4 C1 C3
del text.
4.5 Justificació de la tria que fa per casar-se un personatge de la lectura. C1 C3

Compleció d’un text breu amb informació explícita i implícita
4.6 C1
del text.
163
Notes
Activitats
relacionades
4.7 C1
per respondre a preguntes concretes sobre el beuratge màgic.
Resposta a preguntes sobre els personatges i el beuratge,
4.8 C1
tot interpretant informació explícita i implícita del text de la lectura.
Tria de l’opció correcta per respondre a l’efecte del beuratge
4.9 C1 C3
en els protagonistes de la lectura.
Identificació del fragment de la lectura amb característiques
4.10 C1 C2 C11
d’oralitat.
164
Notes
Activitats
relacionades
Identificació de les similituds entre la lectura i una altra llegenda
4.11 C1 C3
medieval.
4.12 per explicar els fenòmens màgics que modifiquen la conducta C1 C3
dels personatges.
4.13 Relació dels sentiments descrits amb la imatge utilitzada. C1 C2 C11
Relació de figures retòriques usades en el text amb l’expressió
4.14 C1 C2 C11
equivalent.
165
Notes
Activitats
relacionades
Relació d’expressions, extretes del text, de desigualtat entre homes
4.15
i dones amb la seva significació.
C1 C3
Debat sobre els rols dels homes i les dones en les llegendes. Ús adequat
Rúbrica 4.16 del registre lingüístic, lèxic, morfosintàctic, prosòdic i d’elements no C8 C9 CB6
verbals correctes. Respecte al torn de paraula i a les expressions dels altres.
En grups, preparació de la lectura oral de fragments de Tristany i Isolda

4.17 i posterior recitació davant la classe emprant estratègies d’interacció oral. C8 C9 CB4
Respecte a les expressions dels altres.
Escriptura d’un breu diàleg entre els personatges protagonistes

Rúbrica 4.18 que parli de les sensacions que els fa sentir el beuratge, amb el registre C4 C5 C6 C12 CB4 CB7
lingüístic i el lèxic adequats i la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
166
• Conèixer alguns dels trets
més característics de l’època
medieval per entendre
la literatura d’aquella època.
• Saber distingir entre
trobadors i joglars.
• Saber diferenciar els gèneres
fonamentals de la literatura
medieval.
Transversalitat
Notes
Activitats
relacionades
4.19 Coneixement dels pactes de vassallatge. CB6
4.20 Identificació de les diferències entre joglar i trobador. CB4
4.21 Relació de subgèneres de novel·les amb la seva definició. C11
167
• Comprendre l’explicació
que fa Ramon Llull sobre
l’origen de la cavalleria.
Notes
Activitats
relacionades
4.22 Identificació dels valors dels cavallers. CB6
168
• Saber què és la novel·la
artúrica i quins en són
els elements principals.
• Conèixer els personatges
més destacats d’aquest
gènere literari.
Recursos suggerits
sobre la matèria de Bretanya,
com ara Excalibur,
de John Boorman.
Notes
Activitats
relacionades
4.23 Compleció de la definició de novel·la artúrica. C11
169
de Chrétien de Troyes
com l’escriptor medieval
que més va contribuir
a la creació del gènere
de la novel·la artúrica.
més bàsiques de la novel·la
artúrica.
de la novel·la Erec i Enida.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació en dos grups de les obres de Chrétien de Troyes
4.24 C11 CB7
amb exemples.
4.25 Compleció de l’argument de l’obra Erec i Enida. C1 C3
170
• Conèixer el personatge
de Perceval i alguna
de les seves aventures.
• Conèixer la llegenda
del Sant Greal.
4.1
Notes
Activitats
relacionades
Identificació del significat del Sant Greal entre unes propostes
4.26 C1 C3
donades.
Identificació de les virtuts que representen certes accions
4.27 C1 CB6
cavalleresques.
171
• Identificar la figura de Joanot
Martorell com l’escriptor
de l’obra cabdal
de la novel·lística catalana
de l’edat mitjana.
4.2
• Saber les diferències principals
entre la novel·la artúrica i
Tirant lo Blanc.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació de característiques de la novel·la artúrica
4.28 C11
i de la novel·la cavalleresca.
172
• Comprendre el fragment
de Tirant lo Blanc
que es reprodueix en el llibre.
• Identificar la influència del
món medieval en la novel·la
El Senyor dels Anells,
de Tolkien.
Recursos suggerits
• Veure la pel·lícula
Tirant lo Blanc,
de Vicente Aranda.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un fragment de l’obra Tirant lo Blanc,
4.29 C1 C11
resposta a qüestions sobre el seu contingut.
173
Notes
Tanca l’apartat un esquema amb els continguts tractats en l’apartat de Literatura. És un

mapa conceptual organitzat i relacionat perquè serveixi a l’alumnat com a eina d’estudi.
En aquest cas ofereix l’esquema de les característiques de la literatura medieval i els
exemples més representatius de la novel·la de cavallers: l’artúrica i la cavalleresca.
174
Notes
solucionari
de les activitats
4.1. Involuntari, irresistible, etern. emportar-se la filla del rei, Isolda, perquè es casi amb el rei Marc de
Cornualla.
4.2. L’opció adequada és la b). Rep aquest nom perquè arriba al món
en un clima de tristesa que domina la seva mare per la mort del seu 4.7. Prepara el beuratge màgic la mare d’Isolda. / Aquest beuratge
espòs i pare de Tristany, Rivalèn. provoca que, les persones que el beguin juntes, s’estimaran amb bogeria
la resta de la seva vida. / Havia de ser per a Isolda i el rei Marc de
4.3. La formació física consisteix a fer anar la llança, l’espasa, l’escut Cornualla.
i l’arc, a llançar els discos de pedra i a passar d’un bot els fossats
més amples. La formació moral consisteix a avorrir tota mentida i 4.8. Perquè tenien molta set i van demanar per beure i la serventa va
tota deslleialtat, de socórrer els febles i de mantenir la paraula trobar el beuratge i els el va donar pensant que era vi. / Els protagonistes
donada. I la formació artística consisteix a aprendre diverses maneres no en coneixien els efectes.
de cant, el maneig de l’arpa i l’art de la caça.
4.9. L’opció adequada és la a).
4.4. L’opció adequada és la a).
4.10. «Senyores i senyors, us plau de sentir un bell conte d’amor i de
4.5. La seva dona ha de ser la propietària del fi cabell d’or que havien mort? És de Tristany i d’Isolda la reina. Escolteu com tots dos, amb gran
portat dues orenetes. joia i amb gran dolor, s’estimaren. Després, moren un mateix dia, ell per
ella, ella per ell.»
4.6. Tristany decideix atacar el drac perquè sap que el rei d’Irlanda ha
proclamat que lliurarà la seva filla a qui mati el drac. Tristany vol 175
Notes
solucionari
de les activitats
4.11. La llegenda medieval és la de Sant Jordi. Coincideixen en el fet 4.15. a) 3; b) 2; c) 1; d) 4.

que hi ha l’aparició d’un monstre o fera espantosa (un drac en el cas de
la llegenda de Sant Jordi). / Ambdós monstres es mengen una 4.16. Resposta oberta.
jovencella cada dia i també coincideix la presència del rei que demana
ajuda als cavallers de la contrada per tal que matin aquest monstre i, a 4.17. Resposta oberta.
canvi, qui ho aconsegueixi es podrà casar amb la seva filla. Tristany i
Sant Jordi són els cavallers que mataran el monstre i que salvaran el
poble. 4.19. Aquest sistema polític i socioeconòmic s’anomena feudalisme. Els
vassalls juraven fidelitat al senyor feudal i es comprometien a ajudar-los
4.12. a) L’aparició de dues orenetes amb un fi cabell d’or d’una dama. en la pau i en la guerra.
b) Mata el drac que es menjava les donzelles de la vila.
c) Els protagonistes prenen per error un beuratge màgic fet d’herbes
4.20. Els trobadors eren músics i els poetes que componien les cançons.
Els joglars són els qui les canten a les corts dels palaus o a la plaça dels
que els provoca un amor mutu etern. pobles.
4.13. La a) i la c) amb 2 i 3.
4.21. a) Novel·les artúriques. / b) Novel·les cavalleresques. / c) Cançons
4.14. a) Atacar. / b) No casar-se. / c) Fer cas. / d) Arriscar-se. / de gesta.
e) Desembarcar. / f) Beure’s. / g) Fer-se un petó. / h) No vigilar prou. /
176 i) Fer-se foc.
Notes
solucionari
de les activitats
4.22. Segons Ramon Llull, els cavallers havien de vèncer els enemics 4.26. b) Un objecte sagrat: qui el trobés seria immortal.
de la creu i havien d’imposar la justícia. Amb l’espasa havien d’imposar
la veritat sobre l’engany. 4.27. a) valor; / b) cortesia; / c) generositat.
4.23. La novel·la artúrica és un gènere literari conreat entre el segle 4.28. N. artúrica: històries fantàstiques, aventures i justes, mèrits en
xiii el segle xv, principalment a les corts de França, que es caracteritza les aventures per aconseguir la dama, indrets exòtics, èpoques remotes.
per narrar la vida, les aventures i els amors d’uns cavallers totalment N. cavalleresca: històries realistes, estratègia militar, seducció i
idealitzats. enamorament, països coneguts, èpoques recents.
4.24. Les novel·les d’aventures (el cavaller ha de superar un seguit de 4.29. a) Tirant va a Constantinoble per defensar l’imperi cristià de
proves per demostrar el seu valor). Un exemple és Erec i Enida. / Les l’atac dels turcs. L’emperador li dóna el càrrec de comandant de
novel·les de recerca (l’objectiu del cavaller és trobar un objecte l’exèrcit.
meravellós o una persona segrestada o perduda). Un exemple és El
b) L’emperadriu i la princesa guarden dol per la mort del seu fill i germà,
conte del greal.
respectivament.
4.25. Erec obliga Enida a posar-se els vestits més elegants i les joies c) «[…] I entrà un raig de llum resplendent que il·luminà de ple la
més valuoses, i emprenen un viatge per terres hostils. Ella va davant i princesa Carmesina, que mig jeia sobre coixins de seda negra… i Tirant
esdevé l’esquer de lladres i cavallers malvats. Erec, armat amb les va veure els dos pits de la princesa […] I els ulls de Tirant quedaren
millors de les seves armes, va darrere d’Enida i la defensa eficaçment empresonats i ja mai més se’n pogueren eixir.»
de tots els atacs. 177
• Conèixer el mecanisme
de la derivació per mitjà
de prefixos i d’infixos.
• Saber identificar els prefixos

en les paraules derivades.
Notes
Activitats
relacionades
4.30 Compleció de les frases amb la paraula derivada definida. C5
Compleció de les frases amb informació del procés de derivació
4.31 C5
de paraules.
4.32 Identificació del mot derivat i separació de l’arrel i del prefix.
A partir dels exemples de l’activitat anterior, indicació
4.33 CB7
de les afirmacions certes.
178
• Conèixer els prefixos més
productius en català i saber
quin significat aporten.
• Identificar els prefixos en les
paraules derivades i saber
utilitzar-los per formar
paraules.
4.3 i 4.4.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació d’unes paraules derivades segons el prefix
4.34
que contenen.
Formació de derivats amb el prefix in- tenint en compte
4.35
les normes ortogràfiques.
Escriptura de la paraula definida tenint en compte que conté
4.36
un dels prefixos esmentats.
Escriptura dels verbs definits tenint en compte que conté el prefix
4.37
a- amb possibles canvis a causa de les normes ortogràfiques.
Escriptura dels verbs definits tenint en compte que conté el prefix
4.38
es- amb possibles canvis a causa de les normes ortogràfiques.
4.39 Relació de prefixos i lexemes per escriure paraules amb significat.
179
• Conèixer els prefixos
que canvien la categoria
lèxica de noms o adjectius
en derivats verbals.
• Saber què són els infixos,
identificar-los en les paraules
derivades i saber utilitzar-los
per formar-ne.
• Saber què és la parasíntesi
i identificar les paraules
parasintètiques.
Notes
Activitats
relacionades
Separació, amb un guionet, de l’arrel i del sufix de les paraules
4.40
marcades.
Tria de la paraula correcta que correspon a cada definició
4.41 i posterior classificació en la taula segons els sufixos que les C5
formen.
180
• Saber que alguns infixos
aporten un matís valoratiu,
de caràcter diminutiu
o afectiu, o bé de caràcter
augmentatiu o despectiu.
4.5
Notes
Activitats
relacionades
Classificació en la taula dels mots derivats segons siguin diminutius
4.42
o augmentatius.
181
• Ser capaç de definir
què són els verbs irregulars
i d’identificar-los.
• Saber que dels verbs de la
primera conjugació només
són irregulars anar i estar.
• Saber que els verbs de la
primera conjugació que tenen
variacions ortogràfiques en
algunes de les seves formes
no són verbs irregulars.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció del diàleg amb les formes correctes dels verbs perdre
4.43
o prendre. Posterior compleció del text explicatiu.
Compleció de les frases amb les formes correctes dels verbs
4.44
anar-se’n, estar o estar-se.
4.45
indicats en present d’indicatiu i present de subjuntiu.
182
acabats en -ndre, -ldre i -ler.
• Saber analitzar el tipus
d’irregularitat que presenten
les diverses formes dels verbs
acabats en -ndre.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de la taula amb formes del present d’indicatiu
4.46
dels verbs proposats segons el model.
183
conèixer i créixer i tots
els verbs que es conjuguen
com aquests.
acabats en -aure, -eure, -iure
i -oure.
4.6
Notes
Activitats
relacionades
4.47
indicats.
184
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de les taules amb les formes verbals correctes
4.48
dels verbs proposats segons el model.
185
• Saber formar correctament
els participis dels verbs
irregulars.
• Saber conjugar
adequadament l’imperatiu
d’alguns verbs irregulars.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de les frases amb les formes correctes dels verbs dir,
4.49
tenir o venir.
4.50 Escriptura de les frases donades canviant el verb a mode imperatiu.
Compleció de les conjugacions dels temps verbals indicats
4.51
amb les formes verbals correctes dels verbs proposats.
186
Notes
Tanca l’apartat un esquema amb els continguts tractats en l’apartat de Gramàtica. És

un mapa conceptual organitzat i relacionat per tal de servir a l’alumnat com a eina
d’estudi.
En aquest cas ofereix l’esquema dels verbs irregulars amb els models més representatius
per a cada conjugació.
187
• Consolidar el concepte
de síl·laba i de mot monosíl·lab
i polisíl·lab.
Notes
Activitats
relacionades
4.52 Separació de les síl·labes d’unes paraules proposades.
A partir de les paraules de l’activitat anterior, compleció d’un text
4.53 CB7
amb normes ortogràfiques.
188
de diftong.
• Saber identificar els diftongs
creixents i els decreixents.
• Consolidar l’ús de la dièresi
en els grups güe, güi, qüe, qüi
i distingir-los de manera
precisa dels grups gue, gui,
qüe, qüi.
• Saber quan dues vocals
consecutives constitueixen
un hiat.
• Saber aplicar l’accentuació
adequada o la dièresi en les
paraules amb hiat que ho
requereixin.
4.7
• Saber què són els triftongs
i identificar-los.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació de les paraules amb diftong, separació de les síl·labes
4.54 que les formen i classificació en una taula en funció de si tenen
diftong creixent, decreixent o hiat.
4.55 Escriptura de la dièresi en les paraules que la necessitin.
189
• Consolidar la forma correcta
de separar les síl·labes quan
les hem de partir a final
de ratlla.
4.8
Notes
Activitats
relacionades
4.58 Separació de síl·labes amb guionets d’una sèrie de paraules.
4.59 Separació de síl·labes amb guionets d’una sèrie de paraules.
Correcció d’un text amb les particions de paraula a final de ratlla

4.60
incorrectes.

nombre de faltes i treball posterior per fixar l’escriptura correcta.
190
• Saber conjugar correctament
els verbs poder i voler.
4.9
Notes
Activitats
relacionades
4.61 Compleció de frases amb les formes correctes del present d’indicatiu.
4.62 Compleció de frases amb el present de subjuntiu del verb poder.
4.63 Compleció de frases amb el present de subjuntiu del verb voler.
Compleció de frases amb les formes correctes del present de subjuntiu

4.64
i de l’imperatiu del verb voler.
Compleció de frases amb les formes correctes de l’imperfet de subjuntiu

4.65
del verb voler i de l’imperatiu del verb poder.
Compleció de frases amb les formes correctes de l’imperfet de subjuntiu

4.66
del verb poder i del condicional del verb voler.
Compleció de diàlegs amb formes del gerundi i participi dels verbs poder
4.67
i voler.
191
Notes
solucionari
de les activitats
4.30. a) Hi havia a la cort del rei Marc quatre barons, els més deslleials 4.33. a) Fals. / b) Fals. / c) Cert. / d) Cert.
dels homes.
b) Allà dintre hi havia un enllumenat tan gran com el que podrien fer
4.34. Negació: apolític, indecent. Oposició: contradir, antiaeri.
Repetició: reescalfar, rellogar. Duplicació: besavi, bimensual. Intensitat
cent candeles en un estatge.
o grau: hiperactiu. Posició real o figurada: entresòl, extraplà,
4.31. a) Les paraules deslleial i enllumenament són paraules derivades avantbraç, sobrenatural, antesala, postvenda, preacord. «Mig»,
perquè s’han format amb afixos derivatius; la primera, amb el prefix «quasi»: semicercle, semifinal. «Deixar de ser»: exmarit, exdiputat.
des- i el sufix -al i la segona, amb el prefix en-, l’infix -en i el sufix «Nou, recent»: neoliberal, neofeixisme. «Fals»: pseudoderivat,
-ament. pseudoprofeta. «A favor de»: proxinès, proamericà.
b) Els afixos derivatius que anteposem a una arrel (com des- o en-)
s’anomenen prefixos, i els afixos que intercalen entre una arrel i un
sufix (com -en- ) reben el nom d’infixos.
4.32. a) a-clarir. / b) anti-nuclear. / c) contra-restar. / d) a-profundir. /

e) trans-fusió. / f) post-venda. / g) a-llunyar. / h) infra-valorar.
192
Notes
solucionari
de les activitats
4.35. a) tracte inadmissible; b) béns immobles; c) deducció irracional; 4.37. a) Enfosquir; b) Assaborir; c) Embenar; d) Assenyalar;
d) argumentació il·lògica; e) noms il·legibles; f) programa incoherent; e) Emmalaltir; f) Agenollar-se; g) Alleugerir; h) Empassar.
g) plataforma immòbil; h) fets irreals; i) acció il·lícita; j) persona
irreflexiva; k) premi immerescut; l) aire impur; m) relació informal; 4.38. a) Escabellar; b) Esclarir; c) Escalivar; d) Espolsar; d) Esmicolar;
n) nombre imparell. e) Escanyar; f) Escridassar.
4.36. a) Flor multicolor; b) Lent bifocal; c) Relació recíproca o 4.39. Aeronau Ortografia Polifonia
mútua correlativa; d) Cohabitar; e) Cable submarí; f) Transformar; Pirotècnia Xenofòbia Hidroteràpia
g) Vicepresident; h) Exalumne; i) Predisposat; j) Extralimitar-se; Televisió Altisonant Equivalent
k) Servei postvenda; l) Condicions de treballs infrahumanes. Intramuscular Radiodifusió Retrovisor
Decàmetre Triangle Bilingüe
193
Notes
solucionari
de les activitats
4.40. a) ferr-et-eria. / b) bos-que-roles. / c) cant-uss-ejar. / d) full-ar- 4.43. –I tu, Pere, no perdis el mòbil a la platja, eh? I ja cal que
aca. prenguis precaucions amb el sol!
–Mare, jo no perdo mai res i sempre prenc precaucions.
4.41. a) gatonera. / b) sangonera. / c) amagatall. / d) llenyataire. /
e) juganer. / f) cridaner. / g) flamarada. / h) tombarella. El verb prendre és irregular perquè té formes que no segueixen el
model regular de la 2a conjugació, com perdre. Així, les formes prenc
1) Tombarella. / 2) Gatonera. / 3) Amagatall. / 4) Cridaner. /
i prengui presenten una variant velaritzada en l’arrel i una altra
5) Llenyataire. / 6) Sangonera. / 7) Juganer. / 8) Flamarada.
irregularitat en la terminació: no acaba en -o en la primera persona del
-ON-: Gatonera, sangonera. / -AN-: Juganer, cridaner. / -AT-: Amagatall, present d’indicatiu.
llenyataire. / -AR-: Tombarella, flamarada.
4.44. a) Jo me’n vaig d’aquí perquè no s’hi està a gust. / b) Digues a
4.42. 
Diminutius o afectius: ploriquegis, ploricó, pobrissó, aquells vailets que no se’n vagin gaire lluny i que no s’estiguin gaire
cantusseja, sangoneja, arbrissons, caparró. / Augmentatius o estona a l’aigua. / c) Tu, Martí, estigues-te quiet! Si no pots estar-te
despectius: manotada, estiregassar, dentegada, rocallós, pigallada, quiet, vés-te’n.
parlotejar, escanyussava.
194
Notes
solucionari
de les activitats
4.45. Present d’indicatiu. a) Si jo hi pujo tu també hi puges. Si ell hi crec, creu, creiem. / Beure: bec, beu, bevem. / Caure: caic, cau,
puja, nosaltres també hi pugem. / b) Si tu m’amenaces, jo també caiem. / Coure: coc, cou, coem. / Viure: visc, viu, vivim. / Veure: veig,
t’amenaço. Si ell us amenaça, vosaltres també l’amenaceu. / c) Si ell veu, veiem.
estossega, els altres també estosseguem. Si jo estossego, vosaltres 4.47. a) entenc / entendria / entengui
també estossegueu. / d) Si jo m’aixeco, tu també t’aixeques. Si ella
s’aixeca, vosaltres també us aixequeu. b) resolguin / resolguessin / resoldran / resolien
Present de subjuntiu. a) Els hem dit que canviïn. Encara que ella no c) valdrà / valgui / valdrà / valgués
canviï, esperem que tu canviïs. / b) Ens han dit que estalvien. Encara d) conec / coneixia / conegués / coneixeré
que ells no estalviïn, esperem que vosaltres estalvieu. / c) Els han dit e) riguis / ric / reia / rèiem / riguessis
que no continuïn. Encara que ella continuï, esperen que tu no
f) escrivia / escric / escrigui / escrivís
continuïs. / d) Ens ha dit que actuïs. Encara que ells no actuïn,
esperem que tu actuïs. g) moc / mogui / mourien / mogués
h) vivíem / vivim / visqui / visqués
4.46. Vendre: venc, ven, venem. / Moldre: molc, mol, molem. /
Valer: valc, val, valem. / Conèixer: conec, coneix, coneixem. / Creure: i) veiem / veig / veieu / veieu / veiéssim
195
Notes
solucionari
de les activitats
4.48. Seure: seiem, seieu; sèiem, sèieu; seient. / Caure: caiem, caieu; 4.51. Perfet d’indicatiu: he conegut, has après, ha compost, hem
quèiem, quèieu; caient. / Veure: veiem, veieu; vèiem, vèieu; veient. / complert, heu pres, han crescut.
Recoure: recoc, recoem, recoeu; recoïa, recoíem, recoíeu; recoent. / Perfet subjuntiu: hagi sofert, hagis confós, hagi valgut, hàgim mòlt,
Complaure: complac, complaem, complaeu; complaïa, complaíem, hàgiu obert, hagin crescut.
complaíeu; complaent. / Incloure: incloc, incloem, incloeu; incloïa,
incloíem, incloíeu; incloent. Plusquamperfet indicatiu: havia respost, havies admès, havia fos,
havíem cobert, havíeu cregut, havien empès.
4.49. a) Ara et dic que jo tenia raó. Però jo no vinc a donar-te lliçons. Plusquamperfet subjuntiu: hagués viscut, haguessis resolt, hagués
b) Escolta, digues a ton germà que tingui preparat el sopar quan jo clos, haguéssim omplert, haguéssiu establert, haguessin inclòs.
vingui. Passat anterior perifràstic: vaig haver venut, vas haver ofert, va haver
c) Abans l’avi sempre em deia que quan el gat té gana, vinguem de post, vam haver begut, vau haver imprès, van haver mort.
seguida.
4.52. a) fres-cor (2), fres-ca-ment (3), fresc (1), re-fres-ca-dor (4).
4.50. a) Estén / Esteneu; b) Beu / Beveu; c) Creu-te / Creieu-vos; b) grup (1), a-gru-par (3), sub-grup (2), a-gru-pa-ment (4).
d) Encén / Enceneu; e) Cou-ho / Coeu-ho; f) Ves / Veieu.
196
Notes
solucionari
de les activitats
4.53. a) Tota síl·laba està constituïda, obligatòriament, per una vocal, 4.55. a) L’estàtua eqüestre. / b) Els diners de la guardiola. / c) Un
que n’és el nucli (fresc), i opcionalment, per consonants que van al ungüent d’herbes. / d) Un fenomen quotidià. / e) Una seqüència de
marge (fresc), davant o darrere el nucli. Així doncs, en una paraula hi sons. / f) Una equació de segon grau. / g) Quedar-se a les fosques. /
ha tantes síl·labes com vocals. h) Adeqüen l’edifici evacuat. / i) Un guia de llengua xinesa. / j) Les
b) Segons el nombre de síl·labes, classifiquem els mots en polisíl·labs, llengües europees. / k) Quinze de quaranta. / l) El globus terraqüi. /
si tenen més d’una síl·laba (agrupament), i monosíl·labs, si en tenen m) Contigüitat vol dir ‘contacte’. / n) Un aqüeducte romà. / o) L’aigua
una (grup). del mar. / p) Les aigües marines. / q) Guerres freqüents.
4.54. Diftongs creixents: pi-ra-guïs-me, pi-ra-gua, ca-iac, en-guany, 4.56. a) Au-la, con-fe-rèn-ci-es. / b) Gua-nyar, im-por-tàn-ci-a. /
quan-ti-tat, qua-li-tat, bi-lin-güe, llen-gües, fre-qüents, seia, iot, boia, c) Es-tà-tu-a, va-lu-o-sa. / d) Ses-si-ó, lleu-ge-res, pèr-du-es. / e) In-dús-
aigües. tri-a, jo-ie-ri-a. / f) Cu-a, con-tí-nu-a. / g) Co-brar, quo-tes, fre-qüèn-
ci-a.
Diftongs decreixents: nàu-tic, cap-tai-re, viu, al-moi-na, frui-ta, llui-
tes, ciu-tat, rei-na, rou-re, nau, rei, deixat, aigües, vaig, veure, boira, 4.57. a) su-ís; b) ve-ï-na; c) di-ü-rè-tic; d) tra-ï-do-ri-a; e) co-lò-ni-a;
raig. f) và-lu-a; g) ve-í; h) trans-e-ünt.
197
Notes
solucionari
de les activitats
4.58. a) ba-nya-dor; b) as-sas-si-nat; c) pas-sa-rel-la; d) re-vet-lla; –I vostè, que em pot ajudar?

e) im-men-si-tat; f) ma-dui-xa; g) es-clet-xa; h) at-lè-tic; i) as-cen-sor; –Jo tampoc no el puc ajudar.
j) ar-ros-se-gar; k) ten-nis; l) met-zi-na; m) cor-ret-ja; n) a-llu-nyar.
–I vosaltres, que em podeu ajudar?
4.59. a) vos-al-tres; b) trans-at-làn-tic; c) des-a-pa-rèi-xer; d) re-u-nir; –Nosaltres no et podem ajudar.
e) ex-al-çar; f) bes-a-vi; g) sub-rat-llar; h) cel-o-bert; i) co-in-ci-dir; –I vostès, que em poden ajudar?
j) in-hà-bil; k) con-tra-in-di-car; l) ben-es-tant; m) sots-in-ten-dent;
–Nosaltres sí que el podem ajudar.
n) su-per-a-bun-dant; o) sob-re-ei-xir; p) ben-au-rat.
b) –Andrea, vols anar a veure’l?
4.60. Sherlock Holmes estava as- / segut d’esquena a mi. Te- / nia un –Ara no vull anar a veure’l.
bastó de fusta massis- / sa. La virolla era de fer- / ro. Amb una lupa va
–I vostè, vol anar-hi?
exa- / minar el bastó. Estava ar- / repapat al sofà, expel- / lint rodonetes
de fum / que s’enlairaven oscil- / lant cap al sostre. / L’experiència li –Jo tampoc no vull anar-hi.
havia ense- / nyat que un despistat es dei- / xava el bastó en comp- / –I vosaltres, que hi voleu anar?
tes de la targeta de visi- / ta després d’esperar- / se a casa d’algú durant –Nosaltres no hi volem anar
una / hora.
–I vostès, hi volen anar, oi?
4.61. a) –Pep, pots ajudar-me? –Nosaltres sí que hi volem anar.
–Jo ara no et puc ajudar.
198
Notes
solucionari
de les activitats
4.62. a) Tot i que no els puguis veure, vés-hi. / b) Malgrat que no els 4.66. a) Si tu poguessis participar-hi, ho podries fer? / b) Encara que
pugui veure, més val que hi vagi. / c) Encara que no els puguem ell pogués participar-hi, tampoc no ho podria fer. / c) Tot i que
veure, hi anirem. / d) Tot i que no els pugueu veure, aneu-hi. / nosaltres poguéssim col·laborar-hi, no ho podríem fer. / d) Si vosaltres
e) Malgrat que no els puguin veure, més val que hi vagin. poguéssiu col·laborar-hi, ho podríeu fer? / e) Tot i que elles poguessin
col·laborar-hi, no ho podrien fer.
4.63. a) Tant de bo tu em vulguis dir tota la veritat! / b) I encara sort
que ell vulgui refiar-se de tu! / c) I encara gràcies que nosaltres 4.67. a) –Com és que, podent aprovar, no ho ha fet?
vulguem escoltar-vos! / d) Tant de bo vosaltres ens vulgueu dir tota la –No ho sé. Mai no ha pogut aprovar.
veritat! / e) I encara sort que ells vulguin refiar-se de vosaltres!
b) Com és que, podent deixar de fumar, mai no ho ha fet?
4.64. Subjuntiu: No li vulguis mal. / No li vulgui mal. / No els –Diu que sempre ha volgut fer-ho, però que no ha pogut.
vulguem mal. / No els vulgueu mal. / No els vulguin mal. c) –Per què no ha pogut arribar-hi a temps?
Imperatiu: Vulgues-li bé. / Vulgui-li bé. / Vulguem-los bé. / Vulgueu- –Doncs volent córrer massa ha caigut i s’ha fet mal.
los bé. / Vulguin-los bé.
4.65. a) Si jo volgués, podria aprovar. / b) Si tu volguessis, podries

entrar-hi. / c) Si ella volgués, podria sortir-se’n. / d) Si nosaltres
volguéssim, podríem fer-ho. / e) Si vosaltres volguéssiu, podríeu
ajudar-lo. / f) Si ells volguessin, podrien guanyar la cursa.
199
IM
bloc 4
4.14, 4.15, 4.21,

Logicomatemàtica 4.41, 4.52
Deduccions. 4.26, 4.27
4.32, 4.35 a 4.38,
Jocs de paraules.
4.40
4.30, 4.31,
4.43 a 4.45, 4.47
4.1 a 4.9, 4.12,
Lectura amb entonació adequada i comprensiva. 4.13, 4.19, 4.29,
4.33
Lingüística
Dramatitzacions. 4.17
Debats, defensa d’idees. 4.16
Memorització. 4.17
Projectes creatius sobre lectura. 4.18
Recitació i escriptura de poemes. 4.17
4.11, 4.20, 4.28,
Naturalista Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar… 4.34, 4.42, 4.46,
4.48, 4.54
200
Notes…

201
BLOC 5
CONTINGUTS
comprensió lectora Textos escrits. Tipus: narratius.
dels missatges.
Inferències.
perspectives única, múltiple, complementària.
Dimensió Textos escrits i multimèdia. Tipus dramàtics i narratius.
Coherència.
Cohesió.
Presentació de l’escrit, tant en suport paper Cal·ligrafia, tipografia.
com digital.
Dimensió literària Autors i obres més representatius Context històric i social. Gèneres. Corrents literaris.
Aspectes formals.
Bloc transversal Pragmàtica. La fantasia i el terror.
de coneixement La novel·la romàntica.
de la llengua Els textos argumentatius.
Fonètica i fonologia. L’accentuació.
Lèxic i semàntica. Expressions comunes, frases fetes.
Morfologia i sintaxi. Els complements del verb (I).
Verbs irregulars: cabre i saber.
personals d’aprenentatge (portafolis digitals).
202
de comprensió de textos escrits i per revisar de manera progressiva i autònoma els textos propis i els aliens.
Construir el dossier personal d’aprenentatge (EPA) i fer ús dels dossiers personals d’aprenentatge o portafolis digitals
reconeixent la intenció de l’autor, relacionant-ne el contingut i la forma amb els contextos socioculturals
idees i sentiments i coma eina per regular la conducta.
i tenir cura dels aspectes que afecten a la identitat digital pròpia i aliena.
203
Distingir el tipus de text.
C2
C5
Reescriure a través de tècniques de simulació.
204
GENERALS
CB5. Competència digital. Fer recerca d’informació eficaç a través d’Internet.
a aprendre.
Assolir els Identificar les novel·les sobre fantasia i terror, i la novel·la romàntica.
coneixements Conèixer l’aportació del Romanticisme i dels autors següents: Bram Stocker, Victor Hugo i Albert Sánchez
Piñol.
Conèixer les característiques dels textos argumentatius.
Distingir els complements verbals obligatoris dels complements opcionals.
Reconèixer i distingir el complement directe, indirecte i el de règim verbal.
Saber accentuar correctament les paraules.
Conèixer les irregularitats dels verbs cabre i saber.
205
Continguts clau
secundàries.
de textos escrits.
presentació.
i universal.
literària.
diferents.
CC19. Pragmàtica:
• Textos argumentatius.
• L’opinió als mitjans de comunicació:
l’article d’opinió, la carta del lector.
CC20. Fonètica i fonologia:
• Patrons de ritme, d’entonació i
accentuació de paraules i enunciats.
• Camps lexicosemàntics.
En aquest bloc la lectura és «Marbre de talla humana», una adaptació del conte de
• Normes ortogràfiques: l’accent gràfic. l’escriptora britànica Edith Nesbit que forma part de la seva obra Relats de fantasmes,
• Sintaxi de l’oració. Els complements que conté relats d’intriga i misteri destinats principalment a públic juvenil.
del verb: CD, CI, CRV.
La literatura de misteri és un gènere que acostuma a agradar molt a l’alumnat. Amb
aquesta lectura obrim les portes a la literatura de fantasia i misteri i aprofitem per
contextualitzar el seu origen al Romanticisme i revisar grans clàssics del gènere: Mary
Shelley, Bram Stoker i Victor Hugo. Acabem amb un representant del gènere més proper
a nosaltres: Albert Sánchez Piñol, i la seva obra: La pell freda.
206
Objectius
Recursos suggerits
• Veure alguna de les pel·lícules

basades en les obres
presentades en l’apartat de
Literatura.
Notes
Activitats
relacionades
5.1 Redacció de la descripció de la casa de la lectura. C1 C5
Compleció d’un text amb informació implícita o explícita del text de la
5.2
lectura.
C1 C5
5.3 Identificació d’un personatge de la lectura i de la seva decisió. C1

Ordenació d’esdeveniments segons l’ordre en què es desenvolupen en la
5.4
lectura.
C1
207
Notes
Activitats
relacionades
5.5
C1 C3
5.6 Localització d’informació en el text de la lectura sobre el pintor i el metge. C1 C3

Localització d’informació en el text de la lectura sobre el personatge
5.7
de Laura.
C1 C3
5.8 Localització, en el text de la lectura, de la causa de la mort de la Laura. C1 C3
208
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’un text sobre el temps i l’espai en què es desenvolupa
5.9
la trama de la lectura.
C1 C3
5.10 Justificació de la incredibilitat del relat que explica el narrador. C1 C3

5.11 Compleció de frases amb l’opció correcta d’una sèrie de paraules definides. C2
A partir d’una sèrie de paraules definides, compleció de frases amb la
5.12
paraula correcta.
C2
209
Notes
Activitats
relacionades
5.13 Explicació d’una expressió extreta de la lectura i localització d’un sinònim. C1 C2
Substitució de frases fetes que surten en el text de la lectura
5.14
per expressions sinònimes.
C1 C2
Explicació oral de l’argument d’una pel·lícula de por.

5.15
C8 C9 CB7
Escriptura d’un text posant-se en la situació d’un dels personatges

Rúbrica 5.16
de la lectura.
C4 C5 C6 C12
210
• Tenir noció del Romanticisme
com a moviment cultural
i polític.
• Conèixer els ideals
i sentiments propis del
Romanticisme.
• Identificar la novel·la gòtica i
de terror com a conseqüència
d’alguns dels interessos propis
de l’època romàntica.
Activitats d’ampliació
• Treball en grup de recerca
d’obres pictòriques pròpies
del Romanticisme.
Transversalitat
• Ciències socials.
• Educació artística.
Notes
Activitats
relacionades
5.17 Coneixement de l’any i del lema de la Revolució Francesa. C3
5.18 Coneixement del valor que defensava el Romanticisme. C3
5.19 Identificació, en una llista, dels conceptes propis del Romanticisme. C3 C10
211
• Identificar Mary Shelley com
l’autora d’una de les novel·les
de terror més famoses de tots
els temps.
• Conèixer l’argument de
Frankenstein.
• Conèixer l’esdeveniment real
que va donar peu a la creació
de la novel·la Frankenstein.
Recursos suggerits
que s’han fet sobre el
personatge de Frankenstein.
Notes
Activitats
relacionades
Tria de l’opció que justifica que el doctor Frankenstein era terrorífic
5.22
en la novel·la de la Mary Shelley.
C1 C3
Escriptura de la descripció física i psicològica de l’ésser creat

5.23
pel doctor Frankenstein.
C1 C3 C5
5.24 Justificació del canvi de caràcter de l’ésser creat pel doctor Frankenstein. C1 C3
212
de Frankenstein que es
reprodueix al llibre.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un fragment de la novel·la de Mary Shelley,
5.25
cerca de la informació demanada.
C1 C3
213
• Saber que Bram Stoker és
l’autor de la novel·la Dràcula.
• Conèixer alguns elements
característics de Dràcula.
• Identificar el personatge
de Dràcula com un vampir,
una figura que perviu encara
en moltes pel·lícules actuals.
de Dràcula que es reprodueix
en el llibre.
Recursos suggerits
• Veure una de les nombroses
pel·lícules que s’han fet sobre
el personatge de Dràcula.
Notes
Activitats
relacionades
5.26 Definició de vampir a partir de la tradició literària. C1 C3
Redacció d’un relat breu de vampirs fent ús de recursos estilístics,
5.38 del registre i el lèxic adequats, amb morfosintaxi i ortografia correctes. C4 C5 C6 C12 CB7
Planificació prèvia a la redacció a partir d’unes pautes proposades.
214
• Identificar Víctor Hugo com
un dels escriptors més
destacats de la literatura
romàntica.
• Saber el títol de la novel·la
històrica i sentimental de
Víctor Hugo, Nostra Senyora
de París o El geperut de
Notre-Dame.
• Identificar els elements
romàntics més destacats que
hi ha en la novel·la El geperut
de Notre-Dame.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un fragment de la novel·la Dràcula,
5.27
resposta a preguntes concretes sobre el seu contingut.
C1 C3 C5
215
• Conèixer els personatges
principals de la novel·la
de Víctor Hugo (Quasimodo,
Esmeralda i l’ardiaca Frollo)
i saber les característiques
més destacades de cada un
d’ells.
• Saber explicar els trets
principals de l’argument
d’El geperut de Notre-Dame.
• Reconèixer les semblances
entre El geperut de Notre-
Dame i el mite de la Bella
i la bèstia.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un fragment de la novel·la El geperut de Notre-Dame,
5.28
compleció de la descripció del protagonista.
C1 C3 C5
Cerca d’informació sobre un mite concret i escriptura de la seva explicació

5.29
amb el lèxic adequat i amb la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
C1 C3 C5 CB5 CB7
Lectura d’un text breu i identificació de la frase que millor descriu

5.30
la protagonista d’El geperut de Notre-Dame.
C1 C3
216
• Comprendre el text
d’El geperut de Notre-Dame
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’El geperut de Notre-Dame, resposta de preguntes
5.31
concretes sobre el seu contingut.
C1 C3
5.32 Identificació del paper de dos personatges d’El geperut de Notre-Dame. C1 C3

Treball de grup. Preparació de la lectura d’una de les novel·les proposades
5.39 i posterior exposició oral davant la classe. Ús adequat del registre lingüístic, C1 C3 C8 C9 C10 CB7
el lèxic, la morfosintaxi, la prosòdia i els elements no verbals correctes.
217
• Identificar Albert Sánchez
Piñol com un dels escriptors
catalans actuals més
destacats.
• Tenir coneixement de la seva
novel·la La pell freda i de quin
és el seu missatge principal.
• Reconèixer trets de les
novel·les gòtiques i del
personatge de Robinson
Crusoe en La pell freda.
Notes
Activitats
relacionades
5.33 Caracterització de les criatures de la novel·la La pell freda. C1 C3
Identificació de l’opció que millor descriu la por que domina
5.34
el protagonista de la novel·la La pell freda.
C1 C3
5.35 Localització del moment en què el protagonista s’allibera de la por. C1 C3
218
de La pell freda que es
reprodueix en el llibre.
5.1 i 5.2.
• Buscar els títols d’altres obres
d’Albert Sánchez Piñol
i la temàtica de cada una i
exposar-ho davant la resta
de companys de la classe.
Notes
Activitats
relacionades
5.20 Relació d’uns autors romàntics amb les seves obres. C3 C10
Situació de determinats autors en una línia del temps, en el seu període
5.21
literari i en el moviment literari que representen.
C3 C10
Identificació de les semblances entre el protagonista de La pell freda

5.36
i Robinson Crusoe.
C1 C3
Identificació de les semblances entre el protagonista de La pell freda

5.37
i el doctor Frankenstein.
C1 C3
219
• Saber en quins elements
es basa fonamentalment
el fet d’argumentar.
• Ser capaç de defensar amb
arguments sòlids una opinió.
• Saber elaborar
contraarguments ben
fonamentats.
Notes
Activitats
relacionades
5.40 Escriptura d’un text d’opinió seguint l’esquema i les pautes donades. C4 C5 C6
220
• Conèixer l’estructura
que presenten els textos
argumentatius.
• Saber quins recursos
lingüístics s’acostumen
a utilitzar en els textos
argumentatius.
• Identificar els mitjans
de comunicació com
a canalitzadors de textos
d’opinió i argumentatius,
ja siguin orals o escrits.
• Saber distingir diversos tipus
d’arguments.
Notes
Activitats
relacionades
5.41 Relació de cada exemple amb el tipus d’argument que utilitza. C2
5.42 Escriure l’argumentació de tres opinions seguint l’exemple. C4 C5 C6
Escriure un parell de premisses que fomentin uns arguments seguint
5.43
l’exemple.
C4 C5 C6
Escriure un contraargument per rebatre les opinions donades seguint

5.44
l’exemple.
C4 C5 C6
221
• Saber què és un article
d’opinió.
• Conèixer els diversos gèneres
d’opinió.
• Identificar els diversos gèneres
d’opinió en exemples
concrets de la premsa escrita.
Notes
Activitats
relacionades
Interpretació d’informació explícita i implícita del text de l’article suggerit
5.45
C1 C2 C3 C5
222
• Identificar les cartes dels
lectors com a forma
d’expressió de l’opinió en la
premsa.
• Saber expressar l’opinió
pròpia sobre algun tema
concret en el format de carta
del lector.
5.3
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’exemples de cartes dels lectors, escriure’n
5.46 una amb l’opinió pròpia sobre alguna notícia recent, emprant el registre C4 C5 C12
lingüístic i el lèxic adequats i amb morfosintaxi i ortografia correctes.
Treball en grup. Elecció d’una carta o article d’opinió d’un diari i elaboració
Rúbrica 5.47 d’un comentari pautat emprant el registre lingüístic i el lèxic adequats C1 C5 C6
i amb la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
223
Notes
solucionari
de les activitats
5.1. La casa estava reformada i en venda, era a dues milles del poble – Va veure la porta de l’església oberta i hi va entrar.
i l’havien construïda sobre les restes d’una casa molt vella ja – Va recordar els detalls de la llegenda en arribar al mig de la nau.
desapareguda. – Va veure que els cavallers de marbre no hi eren.
– Va sortir corrents de l’església i anà cap a la mansió.
5.2. La llegenda que explicava la gent senzilla deia que les armadures
pertanyien a homes ferotges i malvats, i que el cel els havia castigat 5.5. a) Amb un dels cavallers del temple. En realitat, era el metge Kelly,
amb un llamp. També deia que, el dia de Tots Sants, s’incorporaven i, el veí més pròxim.
quan el rellotge tocava les onze, sortien de l’església, travessaven el b) Reacciona rient-se’n i dient que allò eren històries de velles.
cementiri i agafaven el camí cap a la mansió on havien viscut.
5.6. Per confirmar que les estàtues seguien damunt de les lloses, al
5.3. Era la senyora que feia les feines domèstiques. Va decidir marxar costat de l’altar. Observen que l’estàtua de la dreta, la d’aparença més
abans de Tots Sants, perquè era la data en què les dues figures de malvada, té la mà trencada.
l’església, segons la llegenda, sortien del temple i tornaven en aquella
mansió. 5.7. Van trobar que la Laura era morta, amb el cos estirat sobre el banc
de la finestra, amb la boca i els ulls molt oberts.
5.4. – La Laura estava inquieta, pàl·lida i cansada.
– El pintor va sortir a fumar fora de casa. 5.8. Van observar que en una mà hi havia alguna cosa. Quan van obrir-
– En sortir, no va passar la balda de la porta. li la mà, van descobrir que era un dit gris de marbre. Llavors, tot era
– Va decidir pujar fins a l’església. indicador que un dels malvats cavallers havia estat allà.
224 – Va sentir passos damunt les fulles seques.
Notes
solucionari
de les activitats
5.9. La història passa a la tardor, per Tots Sants (1 de novembre). La visita 5.12. a) Els àugurs observaven el vol dels ocells per fer els seus augurs
a l’església i la mort de la Laura tenen lloc a la nit, després de les onze. o auspicis.
La mansió era un edifici llarg i baix amb tot d’habitaacions afegides en b) Diverses profecies de l’Antic Testament anunciaven que hauria de
llocs inesperats. Quedava apartat del poble i a prop d’una església gran venir un messies, un salvador enviat per Déu.
i solitària. El camí que hi duia serpentejava pel bosc i passava pel costat c) Els grecs, quan volien conèixer el futur, consultaven l’oracle dels déus.
del cementiri. L’església tenia uns rics vitralls per on es filtrava la llum
de la lluna. I, a cada banda de l’altar, hi havia dues lloses de pedra i, a d) Algunes sectes religioses fan vaticinis realment catastròfics.
cada bloc, hi jeia la figura de marbre d’un cavaller amb tota l’armadura.
5.13. Aquesta expressió col·loquial s’utilitza per dir que una persona té
5.10. En realitat és una estratègia per captar l’atenció del lector. el costum d’anunciar que alguna cosa dolenta succeirà en el futur. És
sinònima de (mal) presagi.
5.11. a) Tinc el pressentiment que aquesta relació no durarà gaire.
5.14. a) com si sentís ploure!
b) Segons els metges, l’estat del malalt té bon pronòstic.
b) tenia la sang freda
c) Les prediccions del temps no són prou bones per intentar fer el cim
c) no les tenia totes.
aquesta setmana.
d) Ves per on!
d) Que la directora de l’empresa ens vulgui conèixer és un bon presagi.
e) Se li va glaçar la sang a les venes
e) He somiat que el vaixell s’enfonsava. Espero que no sigui una
premonició. 5.15. Resposta oberta. 225
Notes
solucionari
de les activitats
5.16. Resposta oberta. 5.22. a) Diu que el doctor Frankenstein utilitzava la ciència per crear
vida i que, per tant, volia imitar l’acció creadora de Déu.
5.17. Els principis de la Revolució Francesa eren llibertat, igualtat i
fraternitat. L’any 1789. 5.23. Era una criatura físicament horrible, feta de membres de persones
mortes. Psicològicament era un ésser normal, amb sentiments humans i
5.18. b) La transmissió dels sentiments i les emocions a través de l’art. amb una gran necessitat de comprensió i afecte.
5.19. Originalitat. Misteri. Malenconia. Terror. Ciència-ficció. Exotisme. 5.24. Per culpa del seu aspecte físic pateix el rebuig social de tothom,
Fantasia. Subjectivitat fins i tot, del seu creador, qui, a més a més, es nega a crear-li una
companya. A partir d’aquests fets, l’ésser creat es transforma en malvat.
5.20. a) Mary Shelley 3) Frankenstein. / b)
Bram Stoker 4) Dràcula. /
c) Victor Hugo 2) Nostra Senyora de París. / d) Albert Sánchez Piñol 5.25. a) DESCONFIANÇA: «No busco ningú que vulgui compartir les
1) La pell freda. meves penes. Mai no podria trobar comprensió en ningú.»
5.21. Mary Shelley: Època del Romanticisme, literatura romàntica. / DESESPERACIÓ: «Però ara aquella virtut és una ombra en mi, i aquella
Bram Stoker: Època del Romanticisme, literatura romàntica. / Victor felicitat i afecte s’han convertit en una desesperació amarga i repugnant.»
Hugo: Època del Romanticisme, literatura romàntica. / Albert Sánchez b) «Un dia vaig tenir esperances inútils de relacionar-me amb éssers que
Piñol: Època del segle xx, literatura romàntica. perdonarien el meu aspecte exterior i m’estimarien per les qualitats
excel·lents que posseïa.»
226
Notes
solucionari
de les activitats
c) «La vida és així; l’àngel caigut esdevé un dimoni malvat. Però fins i tot 5.28. Quasimodo havia nascut borni, geperut i coix. Per més desgràcia,
aquest enemic de Déu i de l’home tenia amics i companys en la seva les campanes li havien trencat el timpà i havia quedat sord. Els seus
desolació.» pares l’havien abandonat i Frollo es va convertir en el seu pare adoptiu
i, amb gran paciència, li va ensenyar de parlar. Des de petit s’havia
5.26. Un vampir és una persona que ha traspassat la frontera de la sentit menspreat i burlat. Només les campanes el feien feliç.
mort sense poder adquirir la qualitat pròpia d’un mort, ja que el seu cos
no es descompon, per això se’l considera no-mort. 5.29. Resposta oberta.
Un vampir només podrà assolir la pau eterna si algú li travessa el cos de
part a part clavant-li un pal al pit. 5.30. a) Esmeralda és una noia més aviat infantil, despreocupada i
divertida.
5.27. a) Segurament fou víctima d’un altre vampir que li va xuclar
sang. 5.31. c) Perquè l’ardiaca és el culpable de la desaparició de la gitana, a
qui Quasimodo estima i protegeix.
b) L’aspecte de la Lucy és infernal, malgrat la puresa del seu sudari blanc.
Contrasta amb la seva veu seductora i sensual. L’objectiu era embruixar 5.32. a) Quasimodo. / b) Frollo
l’Arthur, una estratègia per atreure’l.
c) Un crucifix. Perquè els vampirs no suporten veure’n cap.
d) La Lucy rep una estacada mortal i mor en pau, lliure de tot horror.
227
Notes
solucionari
de les activitats
5.33. Resposta orientativa (descripció): 5.37. S’assembla al doctor Frankenstein perquè també és un científic

Aquestes criatures són una mena de rèptils que caminen drets, però amb mogut per la por d’aquells éssers que tenen aparença de monstre i per
el tors una mica inclinat. Tenen el cos prim i són petits, de menys de mig això decideix exterminar-los.
metre, amb una franja de gris argentat al llom, molt brillant, que, a
mesura que creixen, s’enfosqueix. Per la mida dels cranis dels més petits,
semblen capgrossos i el seu rictus recorda el somriure dels dofins. 5.39. Resposta oberta.
Resposta oberta (opinió).
5.34. b) El protagonista de La pell freda està dominat per una por
persistent perquè pensa que les criatures que surten del mar són éssers 5.41. 1) b. Argument de causa o efecte.
enemics que van contra ell. Per tant, creu que, per poder sobreviure, ha 2) c. Argument de finalitat o objectiu.
d’exterminar aquelles criatures.
3) d. Argument d’autoritat.
5.35. Quan observa com juguen i riuen els fills dels granotots. 4) a. Argument emotiu o sentimental.
5.36. El protagonista, igual que Robinson Crusoe, és un individu solitari 5.42. Resposta oberta.
que ha de sobreviure en una illa deserta.
228
Notes
solucionari
de les activitats
5.43. Resposta oberta. d) Argumenta que, de la mateixa manera que es redueixen salaris,

s’aprimen les cobertures socials, perdem recursos per a sanitat,
5.44. Resposta oberta. ensenyament o recerca, s’ha de reclamar el cost dels rescats i s’ha de
fer sempre, al marge que hi hagi aquestes reduccions econòmiques o
5.45. a) Les premisses fan referència al fet que «ja se sap que vivim no, ja que potser serviria perquè la gent fos més prudent i responsable.
amb el convenciment que mai no passa res, o que sempre passa als
altres, fins que passa,» i al fet que «després recorrem a l’autoritat i, si 5.46. Resposta oberta.
res surt malament, fem el ploricó: els socorristes badaven, l’ambulància
va fer tard, els serveis mèdics estaven col·lapsats. 5.47. Resposta oberta.
b) Un cas de negligència: pel rescat de la noia rebeca que els pares van
deixar al cap de Creus cansats de suportar-la fins que, al cap d’unes
quantes hores, van pensar que potser corria algun perill i van alertar les
autoritats perquè la busquessin.
c) L’autor defensa que les aventures imprudents (saltar-se les normes
de seguretat i exposar-se al risc de manera negligent) no pot sortir
gratis i que, en aquests casos, els rescats s’han de cobrar.
229
• Identificar en l’oració
els dos elements principals:
el subjecte i el predicat.
• Saber què és el sintagma
verbal i quina categoria
gramatical ha de tenir
el nucli.
• Saber què són els
complements del verb.
Notes
Activitats
relacionades
5.48 Identificació del subjecte i del predicat de les oracions d’un text.
5.49 Identificació dels predicats de les oracions de l’activitat anterior.
5.50 Compleció de la definició a partir dels exemples de l’activitat anterior. CB7
230
• Conèixer la classificació dels
verbs segons el complement
que regeixen.
• Distingir entre els
complements del verb aquells
que són obligatoris.
• Saber diferenciar l’atribut,
el complement directe i el
complement indirecte.
• Saber què és un verb transitiu
i un d’intransitiu.
• Saber identificar els
complements de règim
verbal.
Notes
Activitats
relacionades
5.51 Classificació dels verbs d’unes frases en una taula donada.
Compleció de definicions de categories gramaticals a partir dels exemples

5.52
de l’activitat anterior.
CB7
231
• Saber quines característiques
són pròpies del complement
directe.
• Identificar amb precisió
el complement directe
en oracions concretes.
• Saber definir el complement
indirecte.
Notes
Activitats
relacionades
5.53 Compleció de frases amb els CD més adequats dels proposats.
Comprovació, amb la prova de la concordança, de si les paraules

5.54
subratllades són subjecte o CD.
CB7
5.55 Identificació del CD i substitució pel pronom feble corresponent.
5.56 Identificació del CD transformant les frases de veu activa a veu passiva. CB7
232
indirecte.
el complement indirecte
5.4
de règim verbal.
el complement de règim
verbal en oracions concretes.
• Saber què són els verbs
de règim.
Notes
Activitats
relacionades
5.57 Tria i identificació del complement correcte d’unes frases proposades. CB7
5.58 Identificació dels CI d’unes frases proposades. CB7
5.59 Identificació del CI i substitució pel pronom feble corresponent.
5.60 Relació de cada verb amb el CRV que li correspon.
Escriptura de l’infinitiu de les frases de l’activitat anterior, amb la preposició

5.61
que regeix.
233
Notes
Activitats
relacionades
5.62 Identificació dels CRV d’unes frases proposades. CB7
5.63 Identificació del CRV i substitució pel pronom feble corresponent.
Reescriptura de les frases proposades substituint el CRV per una oració

5.64
substantiva.
C5
Tanca l’apartat un esquema amb els continguts tractats en l’apartat de Gramàtica. És un mapa conceptual organitzat
i relacionat perquè serveixi a l’alumnat com a eina d’estudi. En aquesta pàgina es recullen els diferents tipus de
complements verbals en funció del tipus de verb que fa de nucli del predicat: CD, CI, CRV i atribut.
234
d’accent i de síl·laba tònica
i síl·laba àtona.
• Consolidar la identificació
de paraules agudes, planes
i esdrúixoles.
• Saber què és l’accent primari
i l’accent secundari en un
mot o en una seqüència de
mots.
Notes
Activitats
relacionades
Lectura en veu alta d’una llista de paraules i posterior identificació
5.65
de la síl·laba tònica.
Compleció de la norma ortogràfica a partir dels exemples de l’activitat

5.66
anterior.
CB7
Compleció d’una taula amb les paraules de l’activitat 5.65 segons

5.67
la posició de la síl·laba tònica.
5.68 Escriptura de paraules planes i agudes seguint l’exemple.
5.69 Escriptura de paraules noves canviant la síl·laba tònica de lloc.
235
• Saber distingir entre
monosíl·labs tònics
i monosíl·labs àtons.
• Identificar les categories
lèxiques que presenten
monosíl·labs àtons.
• Consolidar la noció d’accent
gràfic i distingir-ho de la
noció de síl·laba tònica.
Notes
Activitats
relacionades
5.70 Compleció d’una taula amb els monosíl·labs d’un text.
Classificació dels monosíl·labs àtons de l’activitat anterior segons

5.71
la categoria lèxica.
236
• Consolidar les normes
d’accentuació gràfica.
• Saber quan s’han d’accentuar
els adverbis acabats en -ment.
• Consolidar la distinció entre
accent tancat i accent obert.
5.5
Notes
Activitats
relacionades
Identificació, en una llista de paraules, de la síl·laba tònica i classificació
5.72
en esdrúixoles, planes i agudes.
Separació de les síl·labes d’unes paraules proposades, identificació

5.73
de la síl·laba tònica i accentuació si cal.
C5
5.74 Justificació oral de les normes ortogràfiques de l’activitat anterior. C8 CB7

5.75 Justificació de la norma ortogràfica de les paraules proposades. CB7
Accentuació gràfica de les paraules que ho necessitin d’unes frases
5.76
donades.
5.77 Accentuació gràfica de les paraules que ho necessitin d’un text donat.
5.78 Correcció de les paraules subratllades d’unes frases proposades.

237
irregulars cabre i saber.
5.6
• Reconèixer les formes
incorrectes dels verbs cabre
i saber.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura de frases afirmatives en present d’indicatiu com a resposta
5.80
de les frases donades.
Compleció de frases amb les formes dels verbs cabre i saber en els diferents
5.81 a 5.86
temps demanats.

238
Notes
solucionari
de les activitats
5.48. La nau s’emportava Isolda. Els vents caigueren. 5.49. La nau s’emportava Isolda.
[Subjecte] [Predicat] [Subjecte] [Predicat] [Verb] [Complement 1]
Les veles penjaven desinflades al llarg de l’arbre. Els vents caigueren.
[Subjecte] [Predicat] [Verb]
Els mariners van prendre terra en una illa. Les veles penjaven desinflades al llarg de l’arbre.
[Subjecte] [Predicat] [Verb] [Complement 1] [Complement 2]
Els cent cavallers de Cornualla davallaren a la platja. Els mariners van prendre terra en una illa.
[Verb] [Complement 1] [Complement 2]
[Subjecte] [Predicat]
Els cent cavallers de Cornualla davallaren a la platja.
Isolda havia romàs sola a la nau amb una serventa petita.
[Verb] [Complement 1]
[Subjecte] [Predicat]
Isolda havia romàs sola a la nau amb una serventa petita.
Tristany s’esforçava a calmar el seu cor.
[Verb] [Complement 1] [Complement 2] [Complement 3]
[Subjecte] [Predicat] Tristany s’esforçava a calmar el seu cor.
El sol cremava. Tristany i Isolda tenien set. [Verb] [Complement 1] [Complement 2]
[Subjecte] [Predicat] [Subjecte] [Predicat] El sol cremava. Tristany i Isolda tenien set.
La serventa descobrí un flascó. [Verb] [Verb] [Complement 1]
[Subjecte] [Predicat] La serventa descobrí un flascó.
La Mare d’Isolda havia confiat el flascó a Brangiata. [Verb] [Complement 1]
[Subjecte] [Predicat] La Mare d’Isolda havia confiat el flascó a Brangiata.
[Verb] [Complement 1] [Complement 2] 239
Notes
solucionari
de les activitats
5.50. El predicat de l’oració és un sintagma verbal (SV), que consta El corrent d’aigua es va endur els ponts moderns.
d’un verb (que n’és el nucli) i uns altres elements que complementen [CD]
el seu significat. Els elements que acompanyen el verb d’una oració b) Els pagesos de la comarca no recordaven els noms dels cavallers.
són els complements verbals.
Els pagès de la comarca no recordava els noms dels cavallers.
5.51. Copulatius: ser, estar. / Transitius: escriure, explicar. / [Subjecte]
Intransitius: marxar, agradar. De règim: dedicar-se a, recordar-se de. Els pagesos de la comarca no recordaven el nom del cavaller.
[CD]
5.52. a) atribut; b) indirecte; c) a; d) intrasitius; e) règim (o preposicional);
f ) preposició. c) La criada informava l’agent de la policia dels fets.
Les criades informaven l’agent de la policia dels fets.
5.53. a) els nois acusats de conduir temeràriament / b) la núvia / c) els [Subjecte]
convidats / d) els pares / e) els caçadors furtius que rondaven pel bosc /
f ) el metge de capçalera / g) els llogaters / h) tres treballadors més. La criada informava els agents de la policia dels fets.
[CD]
5.54. a) El corrent d’aigua es va endur el pont modern. d) L’aigua fecal de la claveguera preocupa molt el metge.
Els corrents d’aigua es van endur el pont modern. Les aigües fecals de la claveguera preocupen molt el metge.
[Subjecte]
[Subjecte]
240
Notes
solucionari
de les activitats
L’aigua fecal de la claveguera preocupa molt els metges. c) Les autoritats egípcies prohibiran la visita a les piràmides a causa de
[CD] les amenaces d’atemptats als turistes. La visita a les piràmides serà
prohibida per les autoritats egípcies a causa de les amenaces
e) Els números de circ entusiasmaven fins i tot els nens més ensopits.
d’atemptats als turistes.
El número de circ entusiasmava fins i tot els nens més ensopits.
[Subjecte] 5.57. a) Avui he vist en Carles de can Masdeu [CD] a la plaça de la vila.
Els números de circ entusiasmaven fins i tot el nen més ensopit. b) Si sortim a passejar, hem de posar al gos [CI]. un morrió.
[CD] c) Aquest estiu podríem fer una visita als oncles de Mallorca [CI].
d) No trobo enlloc les meves companyes [CD].
5.55. a) Els / b) Les / c) Els / d) El / e) En f ) Ho.
e) És massa tard per trucar als avis [CI].
5.56. a) Una organització organització veïnal ha col·locat una pancarta f ) No doneu menjar als animals [CD] del zoo.
de protesta a l’aeroport. Una pancarta de protesta ha estat col·locada
g) Van saludar les persones del públic [CD] cordialment.
a l’aeroport per una organització veïnal.
h) Saps per què uns aficionats van pegar l’àrbitre? [CD]
b) L’estat francès va erigir la torre Eiffel amb motiu de l’Exposició
Universal de 1889. La torre Eiffel va ser erigida amb motiu de 5.58. d), e) i f ).
l’Exposició Universal de 1889 per l’Estat francès.
241
Notes
solucionari
de les activitats
5.59. a) –Per què el pare llegia tants contes a les nenes? 5.61. a) Pensar en. / b) Jugar a. / c) Descuidar-se de. / d) Reunir-se amb.
–El pare els llegia tants contes perquè els agradava molt que els en llegís. / e) Participar en. / f ) Riure’s de. / g) Preocupar-se per. / h) Penedir-se de.
/ i) Atrevir-se a.
b) –Per què la policia oferia protecció a aquella dona?
–La policia li oferia protecció perquè li havien fet molt de mal. 5.62. a), c), e), f ), h).
c) –Per què Càritas ofereix ajut a aquella família nombrosa?
5.63. a) hi / b) en / c) hi / d) hi / e) en / f ) hi / g) en.
–Càritas li ofereix ajut perquè no té prou mitjans per viure.
d) –Per què la Clara truca als seus pares? 5.64. a) Nosaltres comptem que tu hi col·laboris.
–Els truca perquè els vol convidar a dinar. b) Has de confiar que guanyi el nostre equip.
c) La humitat contribueix que el clima sigui malsà.
5.60. a) Estic pensant en les vacances. / b) Voleu jugar a escacs o a
d) Jo dubto que els nostres esforços siguin eficaços.
dames?. / c) No us descuideu de llençar la brossa. / d) S’ha reunit amb
els veïns d’escala. / e) Participen en la cursa atlètica. / f ) No us rigueu 5.65. a) veritat / b) fantasma / c) ànimes / d) atmosfera / e) marbre /
dels defectes dels altres. / g) Estic preocupada per la meva salut. / h) Em f ) pàl·lides / g) visions / h) xandall / i) quilòmetre / j) futbol / k) feines /
penedeixo de no haver-ho comprat. / i) No s’atreveix a sortir al carrer de l) període.
nit.
242
Notes
solucionari
de les activitats
5.66. En les paraules polisíl·labes hi ha una síl·laba que pronunciem e) Han penjat un avís.
amb un increment d’intensitat, és a dir, amb un cop de veu més intens; f ) Tinc un record agradable d’ell.
es tracta de la síl·laba tònica (o forta); les altres són síl·labes àtones
g) Però abans no hi vèiem.
(o febles).
h) Però abans sèieu allà.
5.67. Esdrúixoles: ànimes, pàl·lides, quilòmetre, període. i) Demà parlarem d’economia.
Planes: fantasma, atmosfera, marbre, feines. j) No comprèn per què ho fa.
Agudes: veritat, visions, xandall, futbol.
5.70. Monosíl·labs tònics: mes, ja, Sé, bo, pot, juny, hem, molt, fem,
5.68. a) ànima sensible anima l’equip animà la festa bé, no, vol, és, cas, -. Monosíl·labs àtons: de, d’, els, ta, te, si, hi, dels,
b) càrrega feixuga carrega la bateria li carregà el mort la, l’, li, pel, a, ho, que, i, -.
c) febre contínua continua el camí continuà escrivint 5.71. Articles: els, la. / Preposicions: a, de. / Contraccions: dels, pel.
/ Possessiu àton: ta. / Pronoms febles: hi, ho, te, l’ (la), li. / Conjuncions:
5.69. a) Cal copiar bé el text. i, si, que.
b) Ara el capellà diu missa.
c) Parla molt bé l’anglès.
5.72. Esdrúixoles: fórmula, autèntica, estàtua, història. Planes:
llibreria, boletaire, farina, bufetada. Agudes: bestiar, espai, destorb,
d) És un mitjà de transport. triomf.
243
Notes
solucionari
de les activitats
5.73. a) re-cór-rer / b) pa-lau / c) co-lò-ni-a / d) pe-rò / e) per-di-a / posseeix una gran capacitat d’eliminar, per substitució, les espècies
f ) am-bi-gua / g) tam-bé / h) ciu-ta-dà / i) te-lè-fon / j) rí-gid / k) des-prés autòctones, i això, a la llarga, perjudicarà la diversitat biològica de la
/ l) ra-to-lí / m) qui-lò-me-tre / n) àr-bi-tre / o) can-ta-ran. Mediterrània.
5.74. Resposta oral. 5.78. a) La font deixà de rajar aquell estiu i ja no rajà mai més.
b) L’altre dia en Marcel s’ennuegà bevent del porró. Jo també m’hi vaig
5.75. Examen i fenomen són paraules planes que acaben en una de les ennuegar una vegada.
terminacions següents: a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in. Exàmens i
fenòmens són paraules planes que acaben en una d’aquestes terminacions c) Li va estrènyer el coll fins que l’escanyà. Es va desplomar i rodolà
i, per tant, s’han d’accentuar gràficament. escala avall.
d) L’olla havia de bullir mitja hora i només bullí deu minuts.
5.76. a) Esperàvem que ens arribés una subvenció per poder restaurar
l’església romànica. / b) Feien una tómbola benèfica perquè volien 5.79. a) Esdrúixoles: colònia [ɔ], fórmula [o], paciència [ɛ], història [ɔ],
recollir diners per a una organització humanitària. / c) Han fet malbé memòria [ɔ], feréstega [e], tómbola [o], comèdia [ɛ], freqüència [ɛ],
dues estàtues i això suposa una gran pèrdua per a l’Acadèmia de Belles glòria [ɔ], església [e], època [e], pólvora [o], perpètua [ɛ], llémena [e]
Arts. / d) Ha suspès l’examen de suficiència de l’assignatura de Ciències b) Planes: lògic [ɔ], córrer [o], conèixer [ɛ], pròleg [ɔ], tòpic [ɔ], mèrit [ɛ],
de la Terra. / e) Cal conèixer l’experiència i la vàlua de la candidata. estómac [o], préstec [e], créixer [e], mòbil [ɔ], convèncer [ɛ], fèiem [ɛ],
fóssim [o], sòlid [ɔ], néixer [e]
5.77. L’alga assassina s’ha revelat molt nociva per a l’equilibri biològic
244 del fons marí, però no resulta perjudicial per a l’ésser humà. Ara bé,
Notes
solucionari
de les activitats
c) Agudes: això [ɔ], ressò [ɔ], admetré [e], cançó [o], seriós [o], après [ɛ], 5.83. a) càpigues / b) càpiga / c) capiguem / d) capigueu / e) càpiguen
però [ɔ], cinquè [ɛ], convé [e], atenció [o], francès [ɛ], suspèn [ɛ]
5.84. a) sàpigues / b) sàpiga / c) sapiguem / d) sapigueu / e) sàpiguen
5.80. a) Sí que hi cabo. / b) Sí que hi cap. / c) Sí que hi cabem. / d) Sí
que hi cabeu. / e) Sí que hi caben. 5.85. a) Si tu sabessis que cabries al grup de dansa, t’hi afegiries? Si hi
cabessis, t’hi afegiries?
5.81. a) Jo no sabia que era tan presumit. Ara ja ho sé. / b) Tu no
b) Si ell sabés que el llibre cabria a l’armariet, l’hi ficaria. Si hi cabés, l’hi
sabies que era tan espavilada. Ara ja ho saps. / c) Ell no sabia que era
ficaria.
tan romancer. Ara ja ho sap./ d) Nosaltres no sabíem que era un
belluguet. Ara ja ho sabem. / e) Vosaltres no sabíeu que era una llepafils. c) Si nosaltres sabéssim que cabríem a la sala, hi entraríem. Si hi
Ara ja ho sabeu. / f ) Elles no sabien que era un tastaolletes. Ara ja ho cabéssim, hi entraríem.
saben. d) Si vosaltres sabéssiu que cabríeu al grup de dansa, us hi apuntaríeu?
Si hi cabéssiu, us hi apuntaríeu?
5.82. a) Tu no hi cabies? Doncs entra-hi quan sàpigues que hi cabràs. e) Si elles sabessin que totes dues cabrien dins l’emprovador, s’hi
b) Ella no hi cabia. Hi entrarà quan sàpiga que hi cabrà. posarien. Si hi cabessin, s’hi posarien.
c) Nosaltres no hi cabíem. Hi entrarem quan sapiguem que hi cabrem.
d) Vosaltres no hi cabíeu? Doncs entreu-hi quan sapigueu que hi
5.86. a) saber / sabent. b) sabut. c) cabre / cabut. d) sabessis.
cabreu.
e) Ells no hi cabien. Hi entraran quan sàpiguen que hi cabran. 245
IM
bloc 5
5.4, 5.20, 5.41,

Deduccions. 5.13, 5.34
Jocs de paraules. 5.14, 5.78 a 5.86
Treball de l’expressió oral. 5.15
5.2, 5.11, 5.12,
Treball de l’expressió escrita.
5.61
Lectura amb entonació adequada. 5.30, 5.65
5.2, 5.3, 5.5 a 5.8,
5.10, 5.11, 5.17,
Lectura comprensiva. 5.22 a 5.24, 5.37,
Lingüística
5.45, 5.48 a 5.50,
5.52
Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments. 5.40, 5.46
Debats, defensa d’idees. 5.40, 5.42
Descripcions. 5.1, 5.9, 5.28
Projectes creatius sobre lectura. 5.38, 5.44
Redacció. 5.46
5.51, 5.67,
5.70 a 5.72
ESPACIOVISUAL Activitats que requereixin orientació espacial. 5.21
Recerca d’informació. 5.25, 5.29
Foment de l’escolta. 5.39, 5.47
INTERPERSONAL
Activitats per relacionar-se amb diferents persones
5.39, 5.47
de la pròpia comunitat educativa
INTRAPERSONAL
Argumentació de les respostes donades. 5.74, 5.75
246
Notes…

247
BLOC 6
CONTINGUTS
dels missatges.
Inferències.
perspectives única, múltiple i complementària.
Dimensió Textos escrits i multimèdia. Tipus: narratius.
Coherència.
Cohesió.
Presentació de l’escrit, tant en suport paper com Cal·ligrafia, tipografia.
digital:
Dimensió Textos orals. Tipus: narratius.
Dimensió literària Autors i obres més representatius Context històric i social. Gèneres. Corrents literaris.
Aspectes formals.
Dimensió actitudinal Les llengües i els estats, llengües oficials
i els factors que les han condicionat,
i plurilingüe
llengües minoritàries.
Bloc transversal Pragmàtica. La novel·la realista.
de coneixement Fonètica i fonologia L’accent diacrític.
de la llengua Lèxic i semàntica. Expressions comunes, frases fetes.
Les paraules compostes.
Morfologia i sintaxi. Els diferents tipus de predicat.
Els complements del verb (II). Verbs irregulars: treure i veure.
248
Valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees
i sentiments i com a eina per regular la conducta.
Reconèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística del món.
249
C2
C5
C8 Tenir cura de la coherència entre les parts i la cohesió interna de les idees per tal d’expressar
els continguts de manera clara i entenedora.
Relacionar els textos amb els corrents estètics dins de la literatura universal.
C11
Reconèixer i valorar les característiques del gènere al qual pertanyen els textos.
A3 Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim
i d’arreu.
250
GENERALS
a aprendre.
Assolir els Identificar les novel·les realistes.
coneixements Conèixer l’aportació del Realisme i dels autors següents: Charles Dickens, Fiódor Dostoievski, Narcís Oller
i Mercè Rodoreda.
Prendre consciència de les diferents llengües del món.
Conèixer les característiques de les situacions de minorització lingüística i de multilingüisme.
Identificar les paraules compostes i els diferents tipus de composició de les paraules.
Reconèixer i distingir els predicats atributiu i predicatiu.
Reconèixer el complement circumstancial i el complement agent.
Saber accentuar correctament les paraules que porten accent diacrític.
Conèixer les irregularitats dels verbs treure i veure.
251
Continguts clau
CC1. Comprensió literal, interpretativa i
valorativa. Idees principals i
secundàries.
de la lectura.
de textos escrits.
CC5. Gramàtica del text:
adequació, coherència, cohesió,
correcció i presentació.
significatius de la literatura universal.
literària.
universal.
diferents.
CC17. Llengües majoritàries,
minoritàries i minoritzades.
Multilingüisme.
CC19. Pragmàtica:
• Textos narratius i descriptius.
la composició. Tipus de composició.
• Relacions semàntiques. Canvis en el
significat de les paraules.
• Sintaxi de l’oració. Els tipus de En aquest bloc presentarem la novel·la realista i començarem amb la lectura d’un conte
predicat. Els complements del verb. de Txékhov titulat «Vanka», en què l’autor ens mostra magistralment els estats
• Els verbs irregulars treure i veure.
emocionals dels personatges.
El Realisme va ser un moviment literari que volia ser un retrat de la societat de la meitat
del segle xix. Estudiarem les seves característiques més importants en l’apartat de
Literatura i ens aproparem a algunes obres dels autors internacionals més representatius:
Dickens, Dostoievski, i de casa nostra Narcís Oller i Mercè Rodoreda.
252
objectius
Notes
Activitats
relacionades
Reconeixement de les motivacions del protagonista de la lectura
6.1 C1
per escriure una carta.
Compleció d’una fitxa amb les característiques que descriuen
6.2 C1 C3
el protagonista.
6.3 C1
Compleció d’un text que explica la recompensa que tindrà el
6.4 C1
protagonista si ajuda al seu avi.
253
Notes
Activitats
relacionades
Selecció dels records que més empremta han deixat en el
6.5 C1 C3
protagonista de la lectura.
Explicació de com valora la vida el protagonista segons l’últim
6.6 C1 C3
paràgraf de la carta de la lectura.
6.7 Interpretació d’esdeveniments futurs segons l’adreça de la carta. C1 C3
6.8 Identificació de la intenció de l’autor de la lectura. C1 C3
254
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’una taula amb la situació en el temps de detalls
6.9 C1 C3
del relat.
A partir de la lectura de dos fragments del conte «Vanka», resposta
6.10 C1 C3
a preguntes relacionades amb el seu contingut.
Identificació dels personatges que representen el «paradís perdut»
6.11 del protagonista i justificació emprant el lèxic adequat i la C1 C3 C5
morfosintaxi i l’ortografia correctes.
6.12 Compleció de frases amb expressions extretes de la lectura. C1 C2 C3
255
Notes
Activitats
relacionades
6.13 Compleció de frases de la lectura amb expressions proposades. C1 C2 C3
En grup: exposició oral sobre els maltractaments amb expressió
de l’opinió pròpia. Ús adequat del registre lingüístic, lèxic,
6.14 C8 C9 CB6 CB7
morfosintaxi, prosòdia i elements no verbals correctes. Respecte
al torn de paraula i a les opinions dels altres.
Escriptura d’un breu text que sigui continuació del conte de la
6.15 C4 C5 C6 C12 CB7
lectura fent ús de la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
Escriptura d’un relat semblant al de la lectura amb el registre
Rúbrica 6.16 C4 C5 C6 C12 CB7
lingüístic, el lèxic, la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
256
de Realisme en la literatura.
• Saber quins són els elements
fonamentals del Realisme.
• Reconèixer les diferències
entre la literatura realista
i la literatura fantàstica.
• Treball en grup de cerca
d’obres pictòriques del
corrent realista i comparació,
pel que fa a la temàtica, amb
les que es van trobar en
treballar el Romanticisme.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació de les afirmacions sobre el moviment literari del
6.17 C11
Realisme.
6.20 Justificació de l’ús de la descripció pels autors del Realisme. C11
257
• Reconèixer Charles Dickens
com un gran autor de
novel·la realista i com un dels
autors més destacats de la
literatura universal.
• Conèixer alguns aspectes
de la vida de Dickens i com es
reflecteixen en la seva obra.
• Identificar Oliver Twist com
una de les obres fonamentals
de la novel·lística realista.
d’Oliver Twist que es
• Saber què eren les novel·les
publicades en fulletons.
• Conèixer altres títols de l’obra
de Dickens.
Recursos suggerits
que s’han fet sobre
Oliver Twist.
Notes
Activitats
relacionades
Relació d’aspectes de la vida de l’autor amb el personatge
6.21 C3 C11
d’Oliver Twist.
6.22 Identificació del problema que denuncia Dickens en la seva obra. C3 C10
258
• Reconèixer Fiódor Dostoievski
com un gran autor de
novel·la realista i com un
dels autors més destacats
de la vida de Dostoievski.
• Saber alguns dels títols

de l’obra de Dostoievski.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un fragment d’Oliver Twist, compleció
6.23 C1 C3
d’una taula amb informació explícita i implícita trobada en el text.
259
• Identificar Crim i càstig com
una de les obres fonamentals
de la novel·la realista.
• Conèixer alguns trets bàsics
de l’argument de
Crim i càstig.
de Crim i càstig que es
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’un text a partir de la lectura d’un fragment de
6.24 C1 C3
Crim i càstig.
6.25 Explicació de la sensació que patia el protagonista de Crim i càstig. C1 C3
A partir de la lectura d’un monòleg, tria de l’opció que respon
6.26 C1 C3
a les sensacions del protagonista.
260
• Identificar Narcís Oller com
un gran autor de novel·la
realista i com un dels autors
més destacats de la literatura
catalana.
• Saber alguns dels títols
de l’obra de Narcís Oller.
bàsics de l’argument
de La bogeria.
• Comprendre el fragment de
La bogeria que es reprodueix
en el llibre.
• Saber què s’entén per
determinisme i identificar-lo
en el fragment de La bogeria
• Conèixer el nom d’altres
autors importants del corrent
realista, a més dels que s’han
treballat.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació i explicació de les dues teories del determinisme sobre
6.27 C1 C3
l’origen de la bogeria.
A partir de la lectura d’un fragment de La bogeria, resposta a
6.28 C1 C3
preguntes relacionades amb el seu contingut.
261
• Identificar Mercè Rodoreda
com un dels autors més
destacats de la literatura
catalana.
• Reconèixer La plaça
del Diamant com una de
les grans novel·les de la seva
autora i com una de les obres
fonamentals de la literatura
catalana.
bàsics de l’argument de
La plaça del Diamant.
de La plaça del Diamant
d’escriptura parlada,
característic de la novel·la
La plaça del Diamant.
Recursos suggerits
• Veure la pel·lícula
La plaça del Diamant,
dirigida per Francesc Betriu,
o l’enregistrament de l’obra
teatral que es va representar
al Teatre Nacional.
Notes
Activitats
relacionades
6.29 Relació de subgèneres narratius amb l’explicació corresponent. C11
A partir de la lectura d’un fragment de La plaça del Diamant,
6.30 C1 C3
resposta a preguntes relacionades amb el seu contingut.
6.31 Compleció d’un text breu sobre l’estil de La plaça del Diamant. C11
Escriptura d’un text breu sobre una experiència personal,
però amb l’estil de La plaça del Diamant.
262
6.1 i 6.2.
Notes
Activitats
relacionades
6.18 Relació d’uns autors del Realisme amb les seves obres. C3
Situació de determinats autors en una línia del temps, en el seu
6.19 C3 C11
període literari i en el moviment literari que representen.
Treball de grup. Lectura d’una de les obres presentades en
l’apartat Literatura d’aquest bloc, elaboració d’un treball amb C1 C2 C3 C4 C5 C6
6.33
morfosintaxi i ortografia correctes. Posterior exposició oral a classe. C9 C11 CB7
263
• Saber què són les llengües
majoritàries i les llengües
minoritàries.
• Identificar algunes de
les llegües que són
majoritàries a Europa.
• Desenvolupar el respecte cap
a totes les llengües.
• Saber quina és la situació
del català actual des del punt
de vista legal.
• Saber què són les llengües
minoritzades i les causes
que poden portar a aquesta
situació.
diglòssia.
• Saber què és la substitució
lingüística.
• Conèixer què van representar
per al català el Decret
de Nova Planta i l’etapa
franquista.
Notes
Activitats
relacionades
6.34 Compleció de frases amb l’opció correcta. C1 C2 C3
264
• Saber què és el
multilingüisme social.
• Saber què s’entén per
bilingüisme i aplicar aquesta
situació a Catalunya.
6.3
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un text, resposta de preguntes relacionades
6.35 C1 C2 C3
amb el seu contingut.
265
Notes
solucionari
de les activitats
6.1. El jove Vanka escriu una carta al seu avi per desitjar-li bon Nadal i 6.4. Vanka diu que, quan sigui gran, li donarà menjar, no deixarà que
«coses bones». / Escriu al seu avi perquè no té cap altre familiar, ja que ningú es rigui d’ell i, quan es mori, resarà pel descans de la seva
els seus pares van morir. ànima.
6.2. Edat: Uns 65 anys. Trets físics: Menut, escardalenc. És rialler i té 6.5. a), b) i f).
els ulls embriacs. Trets del caràcter i comportament: Ràpid i actiu.
Bromista. Professió: Vigilava de nit a cals Givarióvikh. Equipatge de 6.6. Vanka considera que la seva vida no val res. / Vanka compara la
feina i companyia: Portava una àmplia pellissa i vigilava la finca seva vida amb la d’un gos.
acompanyat de dos gossos: el vell gos Kaixtanka i el gosset Anguila.
Vici: El tabac. 6.7. El lector descobreix que Vanka no sap el lloc on viu el seu avi.
6.3. a) Li donen pa i farinetes. Dorm a les golfes. 6.8. c) Crear una imatge literària de la realitat viscuda o observada.
b) No pot dormir perquè el nen dels seus amos plora. 6.9. Relat del narrador omniscient: a), d), f).
c) Els aprenents l’envien a la taverna a buscar vodka i li manen que robi Carta del protagonista: b), c), e).
cogombres a l’amo.
d) El maltracten i el peguen amb el que tenen més a mà.
266
Notes
solucionari
de les activitats
6.10. a) El del fragment 1. d) La policia tenia el lladre estès de bocaterrosa i amb els braços
emmanillats a l’esquena.
b) Al poble on viu l’avi.
e) L’infant mirava sa mare de gairell, com si volgués memoritzar-ne els
c) Vanka viu a Moscou. No se sap on viu l’avi.
trets de la cara.
d) Penúria, desemparament, soledat, temença i ansietat.
f) No ens va dirigir la paraula, però de tant en tant ens mirava de fit a
e) Bonança, nitidesa, serenor, blancor, goig i placidesa. fit o de reüll.
6.11. Els dos personatges que representen el paradís perdut són el
seu avi i la seva mare perquè els associa als bons records de la seva
infantesa, a sentiments com estimació, alegria...
6.12. a) Com que l’home estava cansat i no hi havia seients buits,
s’esperava a la gatzoneta i amb l’esquena recolzada a la paret.
b) La gent devota, quan prega, no s’està dreta, sinó que prega
de genolls.
c) Els assistents de l’ambulància van posar el malalt a la llitera
de sobines / de costat.
267
Notes
solucionari
de les activitats
6.13. a) L’avi de Vanka és ràpid i actiu com no n’hi ha d’altre. 6.18. a) Charles Dickens: Oliver Twist, David Copperfield
b) El gos Anguila era submís i dolç una cosa de no dir. b) Fiódor Dostoievski: Crim i càstig, L’idiota
c) Cada setmana l’atonyinaven fins a deixar-lo més mort que viu. c) Narcís Oller: La febre d’or, La bogeria
d) L’avi s’entusiasmava fora mida. d) Mercè Rodoreda: La plaça del Diamant, Mirall trencat
e) Per a Vanka aquella vida era un infern.
6.19. Època contemporània (època del realisme, 2a meitat xix):
f) Vanka diu a l’avi que, si mai fa res, l’estomaqui sense miraments. Charles Dickens, Fiódor Dostoievski, Narcís Oller.
g) I li diu que demanarà per l’amor de Déu d’anar a netejar sabates a ca Època contemporània (literatura psicològica, segle xx): Mercè
l’administrador. Rodoreda.
h) Quan l’amo va pegar a Vanka, aquest amb feines i treballs es va refer.
6.20. Perquè permetia fer un retrat precís de la realitat.
6.21. Charles Dickens va viure una infància difícil (no se sent estimat i
6.15. Resposta oberta. l’obliguen a deixar l’escola i a treballar) i això ho trasllada a la seva obra.
Així, a Oliver Twist retrata la difícil vida d’un nen orfe que passa la seva
6.16. Resposta oberta. infantesa en un hospici (no se sent estimat i passa gana).
6.17. a) i d) 6.22. Charles Dickens denuncia en es seves obres la injustícia i la

268 crueltat amb què eren tractats els més desvalguts.
Notes
solucionari
de les activitats
6.23. Situació familiar dels nens de l’hospici: Són nens orfes. Motiu 6.27. El determinisme biològic, que defensa que la causa de la
de queixa dels nens: Els nens passaven molta gana. Pla que preparen: malaltia prové de condicionants genètics o hereditaris i el determinisme
Demanar més menjar al cuiner a l’hora de sopar. Reacció del cuiner i ambiental, que defensa que la causa principal és l’entorn social on es
del bidell: El cuiner li dóna un cop de cassó al cap i crida el vigilant. El viu.
bidell ho explica al senyor de la butaca alta. Resolució de la junta de
l’hospici: Es va decidir recloure de manera immediata l’Oliver. Sentència 6.28. a) El doctor Giberga perquè manifesta que la malaltia ve causada
del senyor de la butaca alta: Es va penjar un cartell oferint diners a qui per condicionants hereditaris. / b) L’Armengol.
se l’emportés per fer d’aprenent.
6.29. a) Novel·la social. / b) Novel·la històrica / c) Dietari personal /
6.24. Raskòlnikov havia concebut i madurat un pla per tal de superar d) Novel·la psicològica / e) Memòries.
la situació de pobresa en què vivia. Aquest pla consistia a matar una
6.30. a) Es transmet una atmosfera de desolació, tristesa i de dol.
vella usurera amb una destral i robar-li els diners. Però aquella idea li
produïa esgarrifances i l’omplia de dubtes perquè la considerava vil i b) La narradora descriu la protagonista tota vestida de negra. Griselda,
repugnant. en canvi, va vestida de manera molt elegant, ben conjuntada (sabates i
portamonedes de pell de serp) i amb un vestit blanc amb flors vermelles.
6.25. Raskòlnikov notava en el seu cos tremolor, esgarrifances, una c) Sembla que el fill de la protagonista està ressentit, dolgut amb la
sensació de fred i un estat febril. mare, ja que no la mira en cap moment i tampoc li parla.
6.26. L’opció a).
269
Notes
solucionari
de les activitats
6.31. La plaça del Diamant és un exemple d’escriptura parlada perquè d) A Catalunya la forta immigració de persones de parla castellana
és un llarg monòleg de la protagonista, que va explicant la seva vida durant el segle xx ha conduït a una situació de bilingüisme d’una
al llarg dels anys. És com si el lector sentís contínuament la seva veu. àmplia majoria de la població.
e) Per garantir el futur de la llengua catalana, des de 1975 s’ha aplicat
6.32. Resposta oberta. una política de normalització lingüística.
6.33. Resposta oberta. 6.35. a) A un cas de diglòssia.
6.34. a) Es consideren llengües majoritàries les que tenen molts b) Va ser degut a un intent de distingir-se de la gent senzilla del poble.
milions de parlants. Es consideren llengües minoritàries les que són c) No, va afectar les classes altes.
parlades per un nombre reduït de persones. d) Les classes altes de la ciutat.
b) Si hi ha una llengua que veu limitada la seva presència en determinats
àmbits o situacions, parlem de llengua minoritzada.
c) Una de les causes de la minorització lingüística és l’existència de
diglòssia o de prejudicis lingüístics. La persistència d’aquesta situació
pot acabar en una substitució lingüística.
270
• Saber que la composició
és un dels procediments
de formació de paraules.
• Reconèixer que hi ha diverses
maneres de formar paraules
noves per mitjà de la
composició.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació de les paraules compostes d’un text i posterior
6.36 CB7
compleció d’un text explicatiu.
6.37 Classificació en una taula de les paraules compostes definides.
271
• Conèixer el procediment
de composició de compostos
propis.
• Identificar la categoria
gramatical de les paraules
compostes, de cada una de
les paraules que formen el
mot compost i de la paraula
composta.
gramatical de cada una
de les paraules que formen
el mot compost.
• Saber que els mots
compostos tenen un entrada
pròpia en el diccionari.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura de la paraula composta corresponent a les definicions
6.38
proposades.
Relació de dos elements per formar paraules compostes. Posterior
6.39 relació amb el seu significat. I escriptura de la definició
corresponent.
Compleció de les frases amb l’opció més adequada de les
6.40
proposades.
272
• Saber les regles d’escriptura
dels mots compostos amb
guionet o sense i aplicar-les.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura de les paraules compostes que completen les frases
6.41
vigilant si duen guionet. Posterior classificació en una taula.
6.42 Correcció dels mots d’un text als quals els falta un guionet.
273
• Conèixer el procediment
de composició de compostos
cultes.
• Saber que els mots
compostos cultes són
freqüents en el llenguatge
científic i tècnic.
• Saber què són els compostos
sintagmàtics i saber-los
reconèixer.
gramatical dels compostos
sintagmàtics.
• Distingir entre mots
compostos homogenis i mots
compostos heterogenis.
gramatical de cada una
de les paraules que formen
el mot compost.
Notes
Activitats
relacionades
Relació de dos elements per formar paraules compostes cultes i
6.43 C5
posterior relació amb el seu significat.
6.44 Escriptura del significat d’una llista d’especialitats mèdiques. C5
Relació de dos elements per formar paraules compostes
6.45 sintagmàtiques. Posterior substitució dels sintagmes subratllats per C5
la paraula adequada.
274
6.4
Notes
Activitats
relacionades
Relació de dos elements per formar compostos sintagmàtics.
6.46 Posterior substitució dels sintagmes subratllats per la paraula C5
adequada.
Relació de dos elements per formar compostos sintagmàtics
6.47 C5
verbals i posterior relació amb el seu significat.
Escriptura dels plurals dels compostos sintagmàtics proposats
6.48 C5
segons les característiques.
275
• Distingir entre predicat
nominal i predicat verbal.
• Saber què són els verbs
copulatius.
• Saber que els verbs copulatius
també poden funcionar com
a predicatius.
Notes
Activitats
relacionades
6.49 Classificació en verbs copulatius o predicatius d’unes frases proposades.
Classificació dels predicats de les frases de l’activitat anterior,

6.50
en nominals o verbals.
Compleció de definicions a partir de l’observació de les dues activitats

6.51
anteriors.
CB7
276
• Saber què és el complement
atributiu i identificar-lo
predicatiu i identificar-lo
• Saber explicar les
característiques del
complement atributiu.
complement predicatiu.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació en atributius o complements predicatius els complements
6.52
subratllats en unes frases proposades.
Classificació en complements atributius o altres els complements subratllats

6.53
en unes frases proposades.
Reescriptura d’unes frases, substituint els complements atributius

6.54
pel pronom feble ho.
6.55 Localització del complement atributiu i substitució pel pronom feble en.
Compleció de frases amb el complement predicatiu correcte

6.56
dels dos proposats.
Identificació del complement predicatiu i substitució pel pronom feble

6.57
en o hi segons convingui.
277
circumstancial i identificar-lo
• Identificar els diferents tipus
de complements
circumstancials.
complement circumstancial.
Notes
Activitats
relacionades
6.58 Compleció del diàleg amb el complement circumstancial adient.
Identificació dels complements circumstancials d’un text breu
6.59
i posterior classificació segons la circumstància que expressen.
Identificació dels complements circumstancials i substitució pel
6.60
pronom feble en o hi segons convingui.
Identificació, amb la prova del pronom feble, dels sintagmes
6.61
subratllats que fan de CI o CC.
278
• Saber què és l’oració passiva.
agent i identificar-lo en
oracions concretes.
6.5
complement agent.
Notes
Activitats
relacionades
Transformació d’unes oracions en passives perifràstiques
6.62 C5
i identificació del complement agent.
279
• Saber què és l’accent diacrític.
• Identificar les paraules
que porten accent diacrític
i diferenciar-les de les seves
«parelles» corresponents
que no en porten.
6.6 i 6.7.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de frases amb l’opció correcta de les proposades,
6.63
amb o sense accent diacrític.
6.64 Compleció de frases amb l’opció correcta de les proposades.
Relació de les paraules sinònimes de cada columna i escriptura de frases

6.65
amb les paraules que porten accent diacrític.
C2
6.66 Correcció de les frases amb els accents gràfics que hi falten.
6.67 Compleció de frases amb l’opció correcta de les proposades.
280
treure i veure i usar-los
adequadament.
• Evitar les formes incorrectes
dels verbs treure i veure.
6.8

irregularitats que presenten
algunes de les formes
dels verbs treure i veure.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de frases amb les formes correctes en els temps indicats del
6.68, 6.69
verb treure.
Compleció de frases amb les formes correctes del present d’indicatiu i de

6.70
subjuntiu del verb veure.
Compleció de frases amb les formes correctes del futur d’indicatiu i de

6.71
l’imperfet de subjuntiu del verb veure.
Compleció de frases amb les formes correctes de l’imperfet d’indicatiu del

6.72
verb veure.
6.73 Compleció de frases amb les formes correctes de l’imperatiu del verb veure.

281
Notes
solucionari
de les activitats
6.36. Diem que malsons, penya-segat, aiguamoll, gratacel i corre- Un o una pocavergonya és una persona que diu o fa ximpleries.
cuita són paraules compostes perquè s’han format a partir de la Un perepunyetes és una persona que es fixa en tots els detalls.
combinació de dues paraules que ja existeixen en la llengua catalana
Un primmirat o una primmirada és una persona massa minuciosa i
com a mots independents. Aquest procés de formació de paraules
exigent.
s’anomena composició.
Un pocatraça és aquella persona que no sap fer bé les coses.
6.37. Pròpia: Terratrèmol, Alçaprem, Palplantat.
Culta: Oftalmòleg, Monòleg, Xenofòbia.
Sintagmàtica: Agulla de cap, Cotó fluix, Cartó pedra.
6.38. a) Comptaquilòmetres. / b) Tallafoc. / c) Muntacàrregues. /

d) Trencanous. / e) Llevataps. / f) Passaport.
6.39. a) Milhomes. / b) Poca-solta. / c) Perepunyetes. / d) Setciències.

/ e) Primmirat-ada. / f) Pocatraça.
Un setciències o una setciències és la persona que presumeix de saber
moltes coses.
282
Notes
solucionari
de les activitats
6.40. a) Si arribem a l’hora és que som puntuals. h) Has d’estudiar més; si no, suspendràs l’examen.
No puc fer les dues coses alhora. Aquesta truita no és de carabassó, sinó de carxofes.
b) Gairebé la meitat dels alumnes han suspès. 6.41. a) Comptagotes. / b) Guarda-roba. / c) Ventafocs. / d) Penya-
Els alumnes no han fet l’examen gaire bé. segats. / e) Eixugamans. / f) Para-xocs. / g) Sud-oest. / h) Giravolts. /
c) Mai no havia trobat enlloc un pa tan bo com aquest! i) Nord-africà. / j) Capgirar. / k) Abans-d’ahir. / l) Coliflor. / m) Estira-i-
arronsa. / n) Bocamolla; Caragirada. / o) Vint-i-cinc; setanta-cinc. /
Ja podries ajudar-me en lloc d’estar-te aquí com un estaquirot.
p) Maldecaps.
d) No entenc per què els dependents ens han tractat d’aquesta manera.
Sense guionet: Comptagotes, Ventafocs, Eixugamans, Giravolts,
Segurament és perquè encara no ens coneixen. Capgirar, Coliflor, Bocamolla, Caragirada, Maldecaps.
e) Mans enlaire!, digué un agent de policia al fugitiu. Amb guionet: Guarda-roba, Penya-segats, Para-xocs, Sud-oest, Nord-
Hi ha moltes partícules en l’aire que produeixen al·lèrgies. africà, Abans-d’ahir, Estira-i-arronsa, Vint-i-cinc, Setanta-cinc.
f) Ens va mirar de dalt a baix amb aires de superioritat.
6.42. Bitllo-bitllo,baliga-balaga, cofisimofis, pengim-penjam, farrigo-
Si l’empresa tanca, al poble hi haurà un daltabaix. farrigo, ning-ning, xano-xano.
g) Demà potser no podré anar a treballar.
Això sí que no pot ser; ja hi pots trobar una solució.
283
Notes
solucionari
de les activitats
6.43. Dermatòleg, heterodox, microscopi, macrocefàlia, claustrofòbia, Otorinolaringologia: especialitat mèdia que s’ocupa de les afeccions de
pseudònim, isotèrmic, retrovisor, piscicultura, primogènit. l’orella, del nas i de la laringe.
a) Microscopi. / b) Heterodoxa. / c) Claustrofòbia. / d) Macrocefàlia. / 6.45. a) porc senglar / b) camió cisterna / c) decret llei / d) cotxe
e) Isotèrmic. / f) Pseudònim. / g) Retrovisor. / h) Primogènit. / bomba / e) vagó llit.
i) Piscicultura.
6.46. a) Instal·larem el regatge per aspersió.
6.44. Podologia: especialitat mèdica que s’ocupa de les malalties dels
peus. b) La podòloga m’ha tret un ull de poll.
Al·lergologia: disciplina mèdica que s’ocupa de les al·lèrgies c) Al concert hi assistirà la flor i nata.
Cardiologia: especialitat mèdica que s’ocupa de les malalties i patologies d) En un costat del menjador hi havia una llar de foc.
relacionades amb el cor. e) Ara us explicaré la vida i miracles d’aquell homenot.
Oftalmologia: disciplina mèdica que s’ocupa de les malalties dels ulls. f) Del blat de moro, també se’n diu dacsa o panís.
Ginecologia: especialitat mèdica que estudia l’aparell genital de la dona.
6.47. a) Girar cua. / b) Fer curt. / c) Plegar veles. / d) Venir bé. /
Urologia: disciplina mèdica que s’ocupa de l’aparell excretor o urinari i e) Saber greu. / f) Filar prim.
de l’aparell genital masculí.
Pediatria: disciplina mèdica que estudia el desenvolupament i 6.48. a) Parets mestres, óssos formiguers, punts i comes, guàrdies
creixement dels infants. urbans, targetes postals, estats majors, figues toves, rates sàvies.
284
Notes
solucionari
de les activitats
b) Gossos llop, camions cisterna, cotxes bomba, vagons llit, ulls de poll, b) Quan el predicat expressa el comportament del subjecte mitjançant
lents de contacte, curts de vista, cafès amb llet, carrerons sense sortida. un verb predicatiu (mirar, treballar, dormir…), s’anomena predicat
c) Cartolina blau cel, camisa blau marí, jersei gris perla, samarreta verd verbal.
poma, cortina verd fosc, paret gris rogenc.
6.52. a) Complement atributiu. / b) Complement predicatiu. /
6.49. a) Copulatiu. / b) Predicatiu. / c) Copulatiu. / d) Predicatiu. / c) Complement predicatiu. / d) Complement atributiu. / e) Complement
e) Predicatiu. / f) Copulatiu. / g) Copulatiu. / h) Predicatiu. atributiu. / f) Complement predicatiu.
6.50. Predicat nominal: El gosset Anguila era submís i dolç fora mida. 6.53. a) Complement atributiu. / b) Altres complements. / c) Altres
El noi orfe no serà una persona amb gaire sort. Els joves avets estaven complements. / d) Complement atributiu. / e) Altres complements. /
coberts de gebre. Tot el cel semblava un alegre sembrat d’estrelles. f) Complement atributiu. / g) Altres complements. / h) Complement
atributiu.
Predicat verbal: El gosset mirava els estranys amb tendresa. El meu avi
treballava de vigilant de nit. L’home, de dia, dormia a la cuina dels criats.
Dolls de fum eixien de les xemeneies de les cases.
6.51. a) Quan el predicat expressa una qualitat del sintagma nominal

subjecte mitjançant un verb copulatiu (ser, estar, semblar) s’anomena
predicat nominal.
285
Notes
solucionari
de les activitats
6.54. a) Aquest gerro sembla que sigui japonès, però aquest altre no g) Tractem els nouvinguts com uns companys més.
ho sembla. h) La Rosa i l’Àlex s’han tornat molt simpàtics.
b) Els jugadors avui estan ràpids i actius. Espero que sempre ho
estiguin. 6.57. a) Doncs aquest matí no hi han aparegut pas.
c) Aquestes plantes d’interior són de plàstic, però les plantes de fora no b) La veritat és que els hi hem vist molt.
ho són. c) Diu que ja se n’ha fet.
d) Les teulades estan cobertes de neu i els arbres també ho estan. d) No s’hi tornarà si la bulls.
e) Sí que se’n deia
6.55. a) Si no n’era, d’innocent, ben bé ho semblava. / b) De barates,
no en són gens! / c) I tant, si n’érem, de joves. f) I també s’hi ha quedat la seva mare.
6.56. a) Miraven la Laura bocabadats. 6.58. a) Els va agafar de l’armari (CCLloc)

b) Vam trobar el restaurant tancat per vacances. b) El van posar boca amunt (CCM)
c) Els cambrers treballen atabalats. c) Va començar a dormir una hora més tard (CCT)
d) Avui hem trobat els seus pares amoïnats. d) Li va pegar amb la corretja (CCInstrument)
e) La Mireia s’ha fet sòcia del club. e) Hi va anar amb el seu nét (Cccompanyia)
286 f) Els excursionistes han aparegut sans i estalvis. f) La tenia guardada per a Vanka (Ccdestinació)
Notes
solucionari
de les activitats
6.59. CCLloc: A l’estació. A l’andana. Cap a on era el cap d’estació. e) CI (li han disparat un tret).
CCManera: Amb cara de pocs amics. Enèrgicament. Com si sentís f) CC (hi han disparat un tret).
ploure. CCTemps: A les vuit del vespre. Immediatament. Quan va
començar a queixar-se. CCCompanyia: Amb la seva amiga. CCCausa: 6.62. a) Uns piròmans van ser detinguts pels agents rurals al parc de
Per les dues hores de retard. Collserola.
b) El petit incendi forestal de Collserola ha estat apagat pels bombers.
6.60. a) Però si no hi estudio des de fa temps!
c) Els piròmans detinguts seran lliurats pels agents rurals a la policia.
b) Només hi porta flors per Tots Sants.
d) Els piròmans detinguts seran jutjats per la justícia per haver provocat
c) N’han tret dues àmfores gregues.
l’incendi.
d) Hi forada una peça de cuir.
e) En va agafar el pot de les llaminadures. 6.63. a) Dóna la mà a ma germana. / b) Aquest és el meu gat; es diu
Xip. / c) El Déu d’Israel va donar a Moisès els deu manaments. / d) El
f) Hi estava per descansar. seu nét sempre va net i mudat. / e) En passar pels filferros, el gos s’ha
enganxat els pèls. / f) I què vols que et digui? / g) Si té una mica de
6.61. a) CI (li telefonaré de seguida).
te, prengui-se’l. / h) No sé si se celebra la festa. / i) Si dius que sí, els
b) CC (hi telefonaré de seguida). teus pares es posaran molt contents. / j) El mes d’agost és quan fa més
c) CC (hi van donar un cop de puny). calor. / k) Quan són les dotze, m’agafa una son!
d) CI (li va donar un cop de puny). 287
Notes
solucionari
de les activitats
6.64. a) Vés de pressa, i ves que no caiguis, que és fosc. / b) Pobra Mon (meu). Mon pare acaba d’arribar de treballar.
dona! Tu no en fas res, d’això, dóna-li-ho. / c) Desperta’t! Sóc jo. Que Sol (estrella, astre). El sol brillava amb intensitat aquest matí.
no has sentit com et cridava? Dormies com un soc. / d) Us haig de dir
que feu un bon ús de les vostres capacitats. / e) Aquest terreny és sòl 6.66. a) rodamón / b) besnéts i besnétes / c) subsòl / d) vénen /
edificable, però no hi toca el sol. / f) M’han dit que és venen la casa; e) adéus
no m’estranya, si no hi vénen mai.
6.67. a) No sé si vindré divendres o dissabte. / No s’hi veia gens quan
6.65. Béns (propietats-riqueses). Era una família que tenia molts s’amagava la lluna. / Ella sí que és una actriu de primera. / b) No saps
béns. com t’he trobat a faltar. / Quan dorm, té somnis estranys. / La paga te
la donaré si fas bondat. / c) M’assemblo molt a ma germana. / La
Bóta (recipient). A la bodega hi havia una gran quantitat de bótes.
pel·lícula m’ha agradat molt. / Ha estat un robatori a mà armada. /
Mòlt (triturat, trinxat). He mòlt tot el cafè. d) Feu el que vulgueu, m’és igual. / M’hi estaré més d’un any. / Faig
Món (planeta, terra). El nostre món està ple de desigualtats. els anys el mes de juny.
Sòl (terreny, superfície). Aquesta zona és sòl no urbanitzable. 6.68. a) Abans jo li treia les castanyes del foc. Ara ja no les hi trec. /
Ós (plantígraf, animal). Han vist un gran ós passejant pel bosc. b) Abans tu treies uns quants excel·lents. Ara ja no en treus cap. /
Bens (xais). És habitual veure en aquest indret un ramat de bens. c) Abans el pare les treia a passejar. Ara ja no les hi treu. / d) Antigament
ens trèiem uns calerons. Ara ja no ens en traiem cap. / e) Abans us els
Bota (sabata alta). Li ha caigut la bota enmig de l’escenari. trèieu del davant. Ara ja no us els traieu del davant. / f) Abans treien
288 Molt (abundant, nombrós). M’agrada molt com t’has comportat. la verdura de l’hort. Ara ja no la’n treuen.
Notes
solucionari
de les activitats
6.69. a) Em va dir que tragués el tap de l’ampolla. 6.71. a) No sé si les veuré. Si les veiés, els ho explicaria. / b) No sap
b) Et diu que treguis la pols dels mobles. / Et va dir que traguessis la si les veuràs? Si les veiessis, explica’ls-ho. / c) No sap si les veurà. Si les
pols dels mobles. veiés, els ho explicaria. / d) No sabem si les veurem. Si les veiéssim,
els en donaríem. / e) No sabeu si les veureu? Si les veiéssiu, doneu-los-
c) Li diu que tregui diners del caixer. / Li va dir que tragués diners del en. / f) No saben si les veuran. Si les veiessin, els en donarien.
caixer.
d) Ens diu que traguem les disfresses del bagul. / Ens va dir que 6.72. a) No m’hi veia per llegir amb tan poca claror. / b) No t’hi veies
traguéssim les disfresses del bagul. i per això vas caure. / c) No s’hi veia gens quan s’amagava la lluna. /
e) Us diu que us tragueu la dèria del mòbil. / Us va dir que us la d) No ens hi vèiem gaire amb el llum d’oli. / e) No us hi vèieu, que
traguéssiu del cap. anàveu a les palpentes? / f) No s’hi veien prou quan apagaven els
llums.
f) Els diu que treguin bones notes. / Els va dir que traguessin bones
notes. 6.73. a) Veges que no faltin diners a la caixa. / b) Vet aquí els gegants
i els capgrossos. Ve-te’ls. / c) Ves per on, mai no hauria dit que fóssiu
6.70. a) Ara no el veig. Quan el vegi, li ho diré. / b) Ara no el veus. germans! / d) Doncs no m’acaben de convèncer. Ve-t’ho aquí. /
Quan el vegis, digues-li-ho. / c) Ara no el veu. Quan el vegi, li ho dirà. e) Vejam si ara et posaràs malalta el dia de l’excursió.
/ d) Ara no els veiem. Quan els veiem, els ho direm. / e) Ara no els
veieu. Quan els veieu, digues-los-ho. / f) Ara no els veuen. Quan els
vegin, els ho diran.
289
IM
bloc 6
6.18, 6.21, 6.29,

Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb nombres. 6.39, 6.45, 6.46,
Deduccions. 6.17, 6.26, 6.34
6.12, 6.13, 6.36,
Introducció i fixació de vocabulari.
6.44
Jocs de paraules. 6.38, 6.40, 6.43
Totes
les activitats
Lingüística 6.1 a 6.8, 6.11,
6.20, 6.22, 6.24,
6.25, 6.27, 6.28,
6.30, 6.35
Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments. 6.16, 6.32
Donar l’opinió. 6.14
6.10, 6.23, 6.37,
6.41, 6.50, 6.53
ESPACIOVISUAL Activitats que requereixin orientació espacial. 6.9, 6.19
Aprenentatge i treball cooperatiu. 6.33
Establiment i compliment de normes grupals. 6.33
Foment de l’escolta. 6.33
INTERPERSONAL
Acció de regular la participació. 6.33
6.33
INTRAPERSONAL
Argumentació de les respostes donades. 6.11, 6.31
290
Notes…

291
BLOC 7
CONTINGUTS
Inferències.
Anàlisi intratextual i intertextual: perspectives única, múltiple,
complementària.
Dimensió Textos escrits i multimèdia. Tipus narratius i publicitaris.
expressió escrita Escriptura com a procés: planificació, textualització i revisió.
Presentacions escrites i audiovisuals. Estructuració. Suport multimèdia.
Cerca d’informació i de models per a la realització de treballs
escrits.
Adequació. Registre lingüístic.
Adequació lèxica.
Sintaxi adequada a la situació comunicativa.
Coherència. Cohesió.
Presentació de l’escrit, tant en suport paper com digital. Cal·ligrafia, tipografia.
Presentació de l’audiovisual. Combinació d’elements icònics, sonors, textuals.
Programes de tractament de la imatge.
Dimensió literària Autors i obres més representatius de la literatura catalana i Context històric i social. Gèneres.
universal.
Estratègies i tècniques per analitzar i interpretar el text literari Estructura. Aspectes formals.
abans, durant i després de la lectura.
Redacció de textos d’intenció literària, des d’una perspectiva

lúdica i creativa.
Dimensió actitudinal Varietats de la llengua catalana.
i plurilingüe
Bloc transversal Pragmàtica. El conte policíac o de detectius i la novel·la negra.
de coneixement Els textos publicitaris.
de la llengua Fonètica i fonologia. La dièresi.
Lèxic i semàntica. Expressions comunes, frases fetes.
Morfologia i sintaxi. Les substitucions pronominals.
Verbs irregulars: caure i coure.
Llenguatge audiovisual: relació entre imatge, text i so. Elements
funcionals.
Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers personals
d’aprenentatge (portafolis digitals).
292
Dimensió Aplicar de manera progressiva les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats:
expressió escrita planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de
l’escriptura.
de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per compondre i revisar de manera progressiva i autònoma
293
C2
Trobar el registre adient al context.
C5 Emprar el lèxic i la fraseologia adequats.
Dimensió Ser conscient tant del receptor com de la situació comunicativa en què es produeix el text (actes formals,
comunicació oral informals, etc.).
294
GENERALS
i cultural.
a aprendre.
CB8. Competència d’autonomia, Saber buscar recursos i ser proactiu davant l’aprenentatge.
iniciativa personal i emprenedoria.
Assolir els Identificar les característiques dels contes policíacs o de detectius i de les novel·les negres.
coneixements Conèixer l’aportació d’Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Raymond Chandler i Ferran Torrent.
Reconèixer les característiques dels textos persuasius aplicats a la publicitat.
Saber utilitzar i combinar els pronoms febles de CD i CI.
Saber utilitzar la dièresi.
Conèixer les irregularitats dels verbs caure i coure.
295
Continguts clau
secundàries.
de textos escrits.
presentació.
CC12. Subgèneres literaris.
literària.
diferents.
CC19. Pragmàtica:
• Textos persuasius: el llenguatge
publicitari.
• Camps lexicosemàntics.
• Els pronoms febles de CD i CI.
• La dièresi.
• Els verbs irregulars caure i coure.
En aquest bloc tractarem un dels subgèneres narratius nascut al segle XIX i encara viu
avui dia amb nombrosos seguidors: el gènere detectivesc. Per això introduïm el tema
amb aquesta lectura, Les cartes d’Hèrcules Poirot, de Jaume Fuster. L’escriptor barceloní
va fer un homenatge a aquest gènere i al personatge d’Agatha Christie amb aquesta
obra, pensada originalment com a guió televisiu.
A l’apartat de Literatura diferenciarem entre aquest subgènere i la novel·la negra
revisant les característiques que comparteixen i les que els diferencien. I farem un repàs
a alguns dels autors més representatius d’ambdós subgèneres així com de les obres i
dels personatges més representatius i coneguts, com ara el Sherlock Holmes.
296
Objectius
Recursos suggerits

d’algun detectiu presentat
en l’apartat de Literatura:
Hèrcules Poirot, Sherlock
Holmes…
Notes
Activitats
relacionades
Després de la lectura, elaboració d’una fitxa pautada amb
7.1 C1 C3
les primeres observacions de l’assassinat.
7.2 Escriure els tres punts bàsics que el detectiu vol aclarir. C1
7.3 Compleció de l’argumentació que fa el detectiu. C1 C3
297
Notes
Activitats
relacionades
7.4 C1
A partir de la informació del text de la lectura, compleció
7.5 C1 C3
de l’exposició que farà el detectiu.
Resposta de preguntes relacionades amb la hipòtesi que ha fet
7.6 C1 C3
un altre personatge, la senyoreta Puig.
298
Notes
Activitats
relacionades
Relació d’uns personatges de la lectura amb la seva participació
7.7 C1
en la investigació del crim.
Comparació del personatge Poirot de Fuster amb el Poirot
7.8 C1 C3
de l’Agatha Christie.
Comparació de la parella de personatges Sherlock i Holmes amb
7.9 C1 C3
els que apareixen en el text de Fuster.
299
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’un text amb informació sobre l’espai en què té lloc
7.10 C1 C3
l’acció.
7.11 Caracterització del conjunt de personatges de la lectura. C1 C3
7.12 Tria de l’afirmació que més bé expressa la intenció de l’autor. C1 C3
300
Notes
Activitats
relacionades
Relació d’exemples extrets de la lectura amb la funció
7.13 C1 C2
comunicativa corresponent.
Relació de frases amb punts suspensius extretes de la lectura
7.14 C1 C2
amb l’explicació corresponent.
Compleció de frases amb expressions d’argot propi del gènere
7.15 C1 C2 C5
detectivesc extretes de la lectura.
301
Notes
Activitats
relacionades
Treball de grup. Repartiment dels personatges i representació
7.16 de la lectura amb la prosòdia adequada i fent bon ús dels elements C8 C9 CB7
no verbals.
Treball en parelles. Escriptura d’una escena segons el model
7.17 C4 C5 C6 C12 CB7
proposat.
302
del conte policíac o de
detectius.
Notes
Activitats
relacionades
7.18 Identificació de les tres característiques essencials del detectiu. C2
Identificació de les tres parts que formen l’estructura del conte
7.19 C2 C11
de detectius.
303
genèriques de la novel·la
negra.
• Identificar la figura d’Edgar
Allan Poe com el creador
del conte policíac.
• Identificar el personatge
d’Auguste Dupin com
el primer detectiu literari.
del conte de Poe
«Els assassinats de la rue
de la Morgue».
Notes
Activitats
relacionades
Determinació de quins dels dos subgèneres estudiats fa un estudi
7.20 C11
psicològic més profund dels personatges.
7.21 Relació d’uns autors amb la novel·la negra o el conte policíac. C10
304
Conan Doyle com l’autor
més destacat del gènere
detectivesc.
• Reconèixer Sherlock Holmes
com el detectiu més famós
de la història de la literatura.
d’El gos del Baskerville
Recursos suggerits
que s’han fet sobre
el personatge de Sherlock
Holmes.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del fragment d’El gos de Baskerville, resposta
7.24 C1 C2 C3 C10
305
Notes
306
de Raymond Chandler
com un dels creadors
de la novel·la negra.
• Reconèixer el personatge
de Philip Marlowe
com un dels detectius més
destacats del gènere negre.
• Saber que Manuel de Pedrolo
i Jaume Fuster són els
iniciadors del gènere negre
en la literatura catalana.
de La dama del llac que es
Recursos suggerits
• Treball en grup de cerca
d’altres autors de novel·la
negra en català i d’alguns
títols de les seves obres.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del fragment de La dama del llac, resposta
7.25 C1 C2 C3 C10
307
• Identificar la figura de Ferran
Torrent com un dels autors
destacats de novel·la negra
en la literatura catalana.
• Conèixer altres autors
destacats de novel·la negra
en català: Andreu Martín i
Jaume Ribera.
Notes
308
de la novel·la
No emprenyeu el comissari
7.1 i 7.2.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del fragment de No emprenyeu el comissari,
7.26 C1 C2 C3 C10
309
Notes
Activitats
relacionades
7.22 Relació dels autors amb els seus personatges protagonistes. C3 C11
7.23 Relació dels autors amb les seves obres més significatives. C3 C11
Treball de grup. Escriptura d’un conte de detectius amb el registre
lingüístic i el lèxic adequats i la morfosintaxi i l’ortografia correctes. C4 C5 C6 C8 C9
7.27
Posterior lectura davant la classe emprant estratègies d’interacció oral i, C12 CB5 CB7
finalment, publicació en un blog.
Treball de grup. Lectura d’una de les obres presentades en l’apartat

Literatura d’aquest bloc, elaboració d’un treball amb morfosintaxi C1 C2 C3 C4 C5 C6 C9
7.28
i ortografia correctes. Posterior exposició oral a classe. Ús adequat de la C10 C11 CB7
prosòdia i elements no verbals correctes.
Tanca l’apartat un esquema amb els continguts tractats en l’apartat Literatura. És un mapa conceptual organitzat i
310 relacionat per tal de servir a l’alumnat com a eina d’estudi.
de publicitat.
• Reconèixer la finalitat
de la publicitat.
• Conèixer termes relacionats
amb la publicitat i saber
definir-los: espot, falca
publicitària, bàner, blog…
Notes
Indiquem les activitats repartides al llarg de les pàgines de l’apartat Textos funcionals,
no perquè s’hagin de fer en aquell moment, sinó perquè tingueu present totes les
activitats que us hi trobareu i les dosifiqueu segons el vostre criteri.
311
• Distingir els diversos tipus
d’anuncis publicitaris:
anunci audiovisual, anunci
sonor i anunci gràfic.
• Saber quins són els principals
recursos que utilitza la
publicitat i identificar-los
en anuncis concrets.
• Identificar els quatre objectius
que ha de tenir un anunci
eficaç.
Notes
Activitats
relacionades
7.29 Identificació dels objectius d’uns eslògans proposats. C1 C2
Relació d’uns missatges publicitaris amb el recurs que utilitzen:
7.30 C1 C2
seducció, persuasió o informació.
312
• Saber quins elements
es poden distingir en un
anunci gràfic i identificar-los
en anuncis concrets.
• Aprendre a analitzar
els recursos que utilitza
la publicitat per presentar
el producte d’una manera
atractiva i seductora.
Transversalitat
• Educació visual i plàstica
Recursos suggerits
• Treball en grup d’anàlisi crític
d’anuncis publicitaris
audiovisuals.
Notes
Activitats
relacionades
Identificar l’argumentació racional o il·lusòria d’uns missatges
7.31 C1 C2
publicitaris.
Rúbrica 7.32 Treball de grup. Elaboració d’una antologia d’eslògans enginyosos. C1 C3 CB5 CB7 CB8
313
• Diferenciar els anuncis que
promouen valors i conductes
dels anuncis comercials.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de l’observació d’un anunci publicitari, resposta
7.33 C1 C2
Resposta de preguntes relacionades amb el contingut d’un anunci
7.34 C1 C2 C3
publicitari.
314
• Saber què són els anuncis
comercials.
• Adquirir criteris per adoptar
una mirada crítica envers
la publicitat.
7.3
Notes
Activitats
relacionades
Treball de grup. Elaboració d’un anunci amb certes característiques
7.35 C4 C5 C6 CB4 CB5 CB7
i segons les pautes donades.
Rúbrica 7.36 En parelles, elaboració i enregistrament d’una falca publicitària. C4 C5 C8 CB4 CB5
315
Notes
solucionari
de les activitats
7.1. – Vicenç Pastor brollador per tal d’aconseguir una coartada: el fet que el cos /
cadàver de l’assassinat aparegui en un lloc públic fa que tots els
– Jaumet i Mariona. No són sospitoses perquè són nens.
estadants del balneari puguin ser sospitosos d’haver comès el crim.
– Entre la una i les dues del migdia, al brollador. No, sembla ser que
l’han assassinat en un altre lloc i més tard han portat el cadàver on 7.4. a) Del senyor Estivill. / b) Al senyor Estivill. / c) El senyor Estivill.
l’han trobat, perquè en el moment de cometre el crim, el brollador és
ple de gent. 7.5. – Un sobre ple d’una pols blanca que, segons el doctor
– El doctor Gombreny. Veu que té una ferida que sembla un tret. Gombreny, es tracta de penicil·lina.
Determina que no ha mort d’un atac de cor sinó que l’han assassinat. – Una pistola antiga propietat del senyor Estivill.
– El senyor Poirot. Troba una cartera de pell, un mocador i unes claus. – Al país hi ha escassetat de penicil·lina. Tots els metges saben que se’n
L’objecte més sospitós que troba és un sobre amb una pols blanca. fa contraban: ve dels Estats Units i entra aquí per Andorra.
– Vicenç Pastor i l’autor del crim formen part d’una banda de
7.2. L’arma del crim, el mòbil i el lloc. delinqüents dedicats al tràfic il·legal de penicil·lina.
– L’autor del crim va assassinar el senyor Pastor per tal de quedar-se-la
7.3. L’assassí no pot haver matat el senyor Pastor al brollador perquè penicil·lina sense pagar la hi.
al migdia és un lloc molt concorregut pels hostes del balneari, que hi – La banda de contrabandistes està formada pel senyor Jordà
van a prendre aigua salutífera; i ningú no ha vist res, ni s’hi ha sentit (encarregat del … de la mercaderia des d’Andorra), el senyor Pastor
cap tret. Per tant, el crim s’ha comès en una habitació (segurament a (intermediari) i el senyor Estivill (encarregat de col·locar el producte al
l’habitació de la víctima) i, després, l’assassí ha dut el cos del mort al
316 mercat negre).
Notes
solucionari
de les activitats
– El senyor Estivill, membre de la banda i propietari de la mercaderia, d’investigació, els seus ajudants, a diferència del senyor Watson,
és l’autor de l’assassinat del senyor Pastor. l’ajudant de Holmes, demostren tenir un talent intuïtiu que permet
arribar a conclusions que són determinants per resoldre els casos.
7.6. a) Des d’on li havien disparat el tret. / b) Quina inclinació duia la
ferida. / c) Sí. Es pregunta com és possible que un home que dispara 7.10. L’enigma en recinte tancat parteix de la base que el detectiu
contra un home agenollat provoqui una ferida recta i no una ferida i el lector han de descobrir el culpable del crim entre els hostes de
obliqua. / d) Perquè ha trobat el bocí de mirall que l’assassí ha utilitzat l’edifici, d’on ningú no pot sortir i on tampoc ningú no pot entrar.
per col·locar la pistola paral·lela al seu front i fingir així que algú l’ha
disparat. 7.11. a) Són personatges més aviat plans. / b) Estan poc caracteritzats
psicològicament. / c) Responen a uns prototips creats per la tradició
7.7. a) El doctor Gombreny. / b) El detectiu Poirot. / c) La senyoreta del gènere.
Puig.
7.12. L’afirmació b).
7.8. Jaume Fuster és fidel a l’obra d’Agatha Christie, ja que segueix la
tradició del gènere: hi ha un assassinat en un lloc aïllat i el detectiu, 7.13. a) Què dius que passa? / b) Senyor Jordà, senyor Jordà! / c) Oh,
després d’aplicar el seu mètode d’investigació, formula la seva teoria sí, és clar que sí! / d) Mort, sembla mort. Mort? / e) Em permet que li
sobre quin és el mòbil i qui és el culpable del crim. faci un parell de preguntes? / f) Això és evident. Evident, estimada
amiga? / g) Diu que només li ha aixecat la pell, oi? Bé li deu haver
7.9. No segueix aquest model del tot. Si bé, el detectiu Poirot té una deixat un rastre…
gran capacitat d’observació i un domini extraordinari sobre el mètode 317
Notes
solucionari
de les activitats
7.14. a) –És mort d’una ferida…, sembla un tret… 7.17. Resposta oberta.

b) –Què hi ha, trapella? –El senyor Pastor…
7.18. Un bon detectiu ha de tenir un bon mètode d’investigació,
c) –Pistola, escopeta, fusell…? grans dots d’observació i deducció i una gran perspicàcia.
d) –Digui’m, mossèn… El tret…, des d’on l’hi ha disparat?
e) –Això vol dir que…
7.19. La denúncia o la descoberta d’un crim (enigma).
La recerca del mòbil i la localització de les pistes per reconstruir els fets.
7.15. a) El pobre Vicenç Pastor estava embolicat en un afer brut, i li La hipòtesi resolutòria del cas.
van fer la pell.
b) Mossèn Pere Jaume pretenia carregar el mort al senyor Estivill. 7.20. La novel·la negra.
c) El criminal deia que no recordava res, però la detectiva li va refrescar 7.21. Conte policíac: Edgar Allan Poe, Arthur Conan Doyle, Agatha
la memòria. Christie.
d) L’assassí no volia confessar, però el detectiu li va deslligar la llengua Novel·la negra: Dashiell Hammet, Raymond Chandler.
i va cantar com una calàndria.
e) Li van parar un parany i, tot sol, va caure a la ratera. 7.22. a) Sherlock Holmes. / b) Auguste Dupin. / c) Hèrcules Poirot. /
f) Aquell assumpte no es veia gens clar, feia pudor de socarrim. d) Philip Marlowe. / e) Flanagan. / f) Toni Butxana.
318 7.16. Resposta oberta.

Notes
solucionari
de les activitats
7.23. a) Raymond Chandler, La dama del llac. Holmes dedueix que el doctor havia de tenir menys de trenta anys
perquè tot just devia haver acabat l’úlitm any de carrera i era un metge
b) Arthur Conan Doyle, El gos dels Baskerville.
intern.
c) Edgar Allan Poe, «Els assassinats del carrer de la Morgue».
d) 1. gens ambiciós / 2. afable / 3. propietari d’un gos d’aigua /
d) Dashiell Hammett, El falcó maltès. 4. despistat.
e) Manuel de Pedrolo, Joc brut.
f) Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica.
7.25. a) És un metge que es passa tota la nit d’aquí d’allà, amb una
maleta plena d’agulles hipodèrmiques, administrant drogues a la gent
g) Andreu Martín i Jaume Ribera, No demanis llobarro fora de temporada. que les necessita. / b) Van fingir que era un suïcidi, quan en realitat va
h) Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari. ser assassinada. / c) Tot era un complot per evitar que el detectiu
destapés el veritable culpable. Era una trampa.
7.24. a) 1. El doctor Mortimer és un metge rural.
2. És d’edat avançada i de bona reputació. 7.26. a) arrogant, impertinent, irònic, combatiu, sarcàstic.
3. Fa bona part de les visites a peu. b) Que s’atengui a les normes legals.
4. El bastó és un regal d’un club de caçadors. c) El senyor Butxana no pensa fer de policia (bòfia) i, per tant, no pensa
rematar cap feina que no li correspongui a ell. / La seva consciència li
b) El bastó és un regal d’un club de caçadors i el doctor era d’edat diu que no lliurarà mai cap delinqüent, mentre hi hagi delinqüents de
avançada. frac, que són els que veritablement afecten el pressupost general.
c) El motiu del regal és un homentage perquè havia acabat la carrera. 319
Notes
solucionari
de les activitats
7.27. Resposta oberta. 7.33. a) Sí. Compara l’opció d’anar amb cotxe i l’opció d’agafar el
Cremallera.
7.28. Resposta oberta. b) És més ràpid, més ecològic i més còmode.
7.29. a) Valors. / b) Consum. / c) Consum. / d) Valors. / e) Consum. / c) «Quan pugis a Montserrat, agafa el Cremallera: la via més directa.»
f) Consum. / g) Valors. / h) Valors. d) «Deixa el cotxe i puja a Montserrat per la via directa.»
7.30. a) Informació. / b) Persuasió. / c) Seducció. / d) Persuasió. / e) La foto superior, una fulla seca i morta, representa els perjudicis que
e) Informació. / f) Seducció. comporta agafar el cotxe (contaminació, trànsit, pèrdua de temps,
etc.). La foto inferior, una fulla verda i viva, representa les virtuts que té
7.31. a) Fal·làcia. / b) Argument racional. / c) Fal·làcia. / d) Fal·làcia. / utilitzar el Cremallera de Montserrat (comoditat, rapidesa, respecte pel
e) Argument racional. / f) Fal·làcia. medi ambient, etc.).
320
Notes
solucionari
de les activitats
7.34. a) Hi ha més senyalitzacions, més hores de sol, muntanyes de 7.35. Resposta oberta.

neu.
b) «perquè et puguis perdre», «t’acaronen la pell», «et protegeixen de
la rutina», «blanc a la teva ment», «redescobreix aquella sensació ja
oblidada», «el món es dibuixa al teu pas».
c) La persuasió emotiva.
d) «Redescobreix aquella sensació ja oblidada de veure com el món es
dibuixa al teu pas.»
e) Té l’objectiu d’il·lustrar el contingut del missatge.
f) Perquè sigui més fàcil de retenir visualment i de memoritzar.
321
• Consolidar el coneixement
de la funció que tenen
els pronoms.
• Saber què són els pronoms
febles.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació dels pronoms febles de CD i CI en un text i indicació
7.37
del seu referent.
A partir de l’observació de les formes dels pronoms febles de l’activitat

7.38 C5 CB7
anterior, explicació de l’ús del guionet i l’apòstrof.
322
• Recordar què és el CD de
l’oració i saber-lo identificar.
• Saber quins pronoms febles
poden substituir el CD.
• Diferenciar entre CD definits,
indefinits i neutres per saber
quin o quins pronoms febles
poden fer la funció en cada
cas.
• Saber en quins casos
s’ha d’utilitzar la preposició
de amb el pronom feble en.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació del tipus dels CD subratllats en unes frases i posterior
7.39
substitució pel pronom feble adequat.
Compleció de frases amb la forma del pronom correcta i identificació

7.40
dels sintagmes als quals fan referència.
7.41 Compleció de frases amb la forma del pronom feble de CD correcta.
7.42 Compleció de frases amb el pronom feble el o ho.
Escriptura de les frases substituint la part subratllada pel pronom feble

7.43
en i col·locant la preposició de on calgui.
7.44 Escriptura de les respostes negatives corresponents seguint el model.
323
• Conèixer les formes que
poden presentar els pronoms
febles en funció de CD,
segons el lloc que ocupen
respecte del verb.
• Saber utilitzar adequadament
les diferents formes de
pronoms febles en funció
de CD.
• Saber quins pronoms febles
poden substituir el CI.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de frases amb la forma del pronom feble de CI
7.45
correcta.
Identificació del tipus dels CI subratllats en unes frases i posterior
7.46
substitució pel pronom feble adequat.
324
• Conèixer les formes que
poden presentar els pronoms
febles en funció de CI, segons
el lloc que ocupen respecte
del verb.
• Saber utilitzar adequadament
les diferents formes de
pronoms febles en funció
de CI.
• Identificar les formes
de pronoms febles que només
s’han de fer servir
en el registre col·loquial.
• Identificar les formes
de pronoms febles que són
incorrectes i evitar-ne l’ús.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de frases amb la forma del pronom feble de CI
7.47
correcta.
Compleció de frases amb la forma del pronom feble de CI correcta
7.48
i identificació del subjecte.
325
• Saber combinar correctament
el pronom feble en funció de
CD amb el pronom feble li.
• Diferenciar les combinacions
que són normatives
de les que són col·loquials
per usar-les en els registres
pertinents.
7.4
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de frases substituint els complements subratllats per la
7.49
combinació correcta de pronom feble de CD i pronom feble de CI.
Compleció de frases amb la combinació correcta de pronoms
7.50
febles de CD i de CI.
Substitució de les combinacions de pronoms col·loquials per les
7.51
normatives.
326
• Saber què indica la dièresi
en casos concrets, per poder
consolidar les regles d’ús
d’aquest signe ortogràfic.
• Conèixer l’ús de la dièresi
en els diftongs creixents
i aplicar-lo correctament.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació d’unes paraules en una taula segons si u forma part
7.52
d’un dígraf o no.
Compleció de la norma ortogràfica a partir de l’observació
7.53 CB7
de la taula de l’activitat anterior.
Separació, amb un guionet, de les síl·labes de les paraules
7.54
proposades.
327
en la i intervocàlica i aplicar-la
adequadament.
en la i i la u darrere de vocal
i aplicar-lo correctament.
• Saber quins verbs
de la segona conjugació
han de portar dièresi
i en quins casos.
• Saber quins verbs
de la tercera conjugació
han de portar dièresi
i en quins casos.
Notes
Activitats
relacionades
7.55 Correcció de les frases afegint o eliminant les dièresis que calgui.
Escriptura de les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu
7.56
dels verbs estudiar i actuar que porten dièresi.
Compleció d’una taula amb les formes del verb traduir que porten
7.57
dièresi.
Compleció d’una taula amb les formes no personals dels verbs
7.58
indicats i parant atenció a les que porten dièresi.
328
en paraules que tenen una i
o una u àtones.
• Saber en quins casos no
s’ha d’usar la dièresi encara
que no hi hagi diftong.
7.5
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’una taula amb les paraules adients seguint la sèrie
7.59
i parant atenció a les que porten dièresi.
7.60 Compleció de les frases amb la paraula derivada corresponent.
7.61 Correcció de les frases afegint les dièresis que calgui.
Compleció de les definicions escrivint la paraula derivada
7.62
corresponent.
329
irregulars caure i coure.
7.6
Notes
Activitats
relacionades
Conjugació, per escrit i repetint el model, de l’imperfet, del present i de
7.63, 7.64
l’imperfet de subjuntiu del verb caure.
Compleció de frases amb les formes correctes del verb caure en el temps
7.65
indicat entre parèntesis.
7.66, 7.67 Conjugació, per escrit i repetint el model, dels verbs coure i complaure.
Compleció de frases amb les formes correctes dels verbs i dels temps
7.68
indicats entre parèntesis.

330
Notes
solucionari
de les activitats
7.37. Funció de CD Al matí encara tenia febre; ara no en té gens.

-veure’l, examinant-lo, el portava: el referent és el bastó. d) Agafa tot això i amaga tot això a la caixa forta. [CD neutre]
-el coneixen: el referent és el doctor Mortimer. Agafa tot això i amaga-ho a la caixa forta.
Funció de CI e) Tenia els pantalons bruts i ha rentat els pantalons a mà. [CD
determinat]
-li han regalat: el referent és el doctor Mortimer.
Tenia els pantalons bruts i els ha rentat a mà.
7.38. Quan el pronom feble el va darrere d’un verb que acaba en f) Els policies l’esperen davant de casa.
vocal, cal escriure’l apostrofat: veure’l. Cal que sàpiga que els policies l’esperen davant de casa. [CD neutre]
Si el verb acaba en consonant o -u, el pronom s’escriu amb guionet: Els policies l’esperen davant de casa. Cal que ho sàpiga.
examinant-lo, examineu-lo. g) Ahir vaig menjar molts canelons, però avui no he menjat gaires
canelons. [CD indefinit]
7.39. a) Planxa la roba i desa la roba a l’armari. [CD determinat]
Ahir vaig menjar molts canelons, però avui no n’he menjat gaires.
Planxa la roba i desa-la a l’armari.
h) Treu-te aquestes sabates tan brutes i enllustra aquestes sabates bé.
b) Necessites un tornavís? El pare et deixarà un tornavís. [CD quantificat]
[CD determinat]
Necessites un tornavís? El pare te’n deixarà un.
Treu-te aquestes sabates tan brutes i enllustra-les bé.
c) Al matí encara tenia febre; ara no té gens de febre. [CD indefinit]
331
Notes
solucionari
de les activitats
i) No volien comprar tot el que hi havia a l’aparador. Però van acabar d) Encara no han detingut els cinc atracadors de la joieria, però la policia
comprant tot el que hi havia a l’aparador. [CD neutre] ja en té identificats tres. / e) Quan el director parli amb tu, mira’l a la
No volien comprar tot el que hi havia a l’aparador. Però van acabar cara. / f) Volia fingir que li havien disparat un tret, però no ho va
comprant-ho tot. aconseguir.
7.40. a) No el deixis al carrer. Cal cuidar-lo. Porta’l al mecànic. També 7.42. a) ho / b) el / c) ho / d) ho / e) el.
l’ has de rentar sovint. (el cotxe) / b) Sempre l’has de portar a l’escola.
Cal tenir-la a mà. Guarda-la a la motxilla. (l’agenda) / c) Cuida’ls. No els
7.43. a) En vaig demanar / Vaig demanar-ne un de ben cru. / b) Se
n’ha comprat un altre de vermell. / c) No n’he estrenat cap de nova. /
rebreguis. No pots tacar-los ni guixar-los. Estima’ls. (els llibres) / d) Cal
d) En necessito unes quantes de buides.
regar-les al vespre. Les has de protegir del fred. Adoba-les de tant en
tant. (les plantes) / e) Cal menjar-ne sovint. N’has de menjar cada 7.44. a) De pa, no en vull més. / b) De fotocòpies, no en fan. / c) De
setmana. Menja’n amb carn o peix. Els metges recomanen que en gols, no n’ha fet cap. / d) De cafè, no en pots prendre gens.
mengem molta. (verdura) / f) Convé no intentar-ho. Val més que no ho
feu. Eviteu-ho en qualsevol cas. (aixó de fingir) 7.45. a) Saluda l’Antoni. Que no li dius res? Vinga, digues-li alguna
cosa! / b) Saluda la Clàudia. Que no li dius res? Vinga, digues-li alguna
7.41. a) Vaig treure dues monedes de la butxaca i les vaig donar a un cosa! / c) Guaita aquests nens. Que no els dónes res? Apa, dóna’ls unes
músic del metro. / b) De diners, no en duia gaires a la cartera. Volia joguines! / d) Guaita aquestes nenes. Que no els dónes res? Apa,
pagar la factura amb targeta de crèdit, però la tenia caducada. / c) La dóna’ls unes joguines. / e) Acomiadeu-vos d’aquelles noies. Ja els heu
Rita volia plegar de la feina, però es pensava que no ho sabia ningú. / dit adéu? Vinga, digueu-los adéu.
332
Notes
solucionari
de les activitats
7.46. a) al conductor del camió. Li van posar una multa. Van posar-li l’hi. / e) No m’he recordat de demanar-la-hi. / f) No cal. Compra’ls-hi
una multa. / b) als passatgers. La revisora els demana els bitllets. / c) a la quan puguis.
veïna del costat. Li hem venut el pis. / d) a les treballadores noves. Al cap
7.51. a) Vol que li deixi més diners, però no li’n puc deixar més. /
de poc els van apujar el sou.
b) Vol que li digui que aprovarà, però no li ho puc dir. / c) Vol que li
7.47. a) Senyora, vigili el nen i digui-li que s’estigui quiet d’una deixi la calculadora, però no la hi puc deixar.
vegada. / b) Quan vegis les companyes, recorda’ls que l’examen és
7.52. La u és muda: neguitós, esqueix, guirigall, barquer, juguesca;
demà passat. / c) Quan vegeu els veïns, digueu-los que tinc un paquet
barquer, quincalla, falguera, branquilló. La u es pronuncia: guardiola,
per a ells. / d) És el teu germà. No sé per què li tens tanta enveja.
aigüera, pingüí, llenguota; aqüífer, aquarel·la, eloqüent, quotidià.
7.48. a) A tu t‘interessen els jocs d’enginy? / b) A la Rosa li ve de 7.53. Quan la u va darrere d’una q o d’una g i forma un diftong
gust prendre un refresc. / c) A nosaltres ens cauen bé els nous
creixent amb la vocal següent, només porta dièresi quan aquesta u
companys. d) A vosaltres també us fan mal les dents? / e) A la Rosa i
precedeix una e o una i. Per exemple: aigüera, pingüí, eloqüent i
a la Sandra els sembla bé que els altres hi col·laborin?
aqüífer.
7.49. a) Quan els hi presentaràs? / b) Quan la hi ensenyaràs? /
7.54. es-pai, en-sa-ï-ma-da, rou-re-da, pe-ü-lla, clo-ïs-sa, tra-ï-do-ri-a,
c) Quan l’hi presentaràs? / d) Quan les hi ensenyaràs? / e) Quan li ho
cui-ner, boi-na, dau-rat, i-do-ne-ï-tat, e-go-is-ta, in-tra-du-ï-ble, ge-ni-
ensenyaràs? / f) Quan li’n presentaràs una?
üt, ca-fe-ï-na, re-ins-tal-lar, ve-ï-nal, ri-ua-da, es-pa-iós, es-guar-dar, in-
7.50. a) Encara no les hi he tornat. / b) Sí, li n’he donat uns quants. / ge-nu-ï-tat.
c) Tinc por que em castigui si li ho dic. / d) No estic segur de regalar- 333
Notes
solucionari
de les activitats
7.55. a) Els suïcidis han disminuït a les presons. / b) Es considera una Fem. sing.: veïna, contigua, diürna, reina, obliqua, exòtica, suïssa,
heroïna molt desagraïda. / c) Per al consell veïnal, el vigilant és heroïna. Masc. pl.: veïns, contigus, diürns, reis, oblics, exòtics, suïssos,
insubstituïble. / d) Prendré una ensaïmada i un cafè descafeïnat. / herois. Fem. pl.: veïnes, contigües, diürnes, reines, obliqües, exòtiques,
e) És una persona maleïda per un excés d’espontaneïtat. suïsses, heroïnes.
7.56. Present de subjuntiu: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, 7.60. a) Ens van trair. És gent traïdora. Van actuar amb premeditació i
estudieu, estudiïn; actuï, actuïs, actuï, actuem, actueu, actuïn. Imperatiu: traïdoria. Són culpables de traïció. / b) La botiga s’ha de proveir de bons
–, estudia, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn; actua, actuï, actuem, productes. Cal un bon proveïdor que faci un bon proveïment. / c) El
actueu, actuïn. conjunt de veïns d’una població formen el veïnat. Entre ells hi ha
relacions de veïnatge. / d) Viuen en una illa. Es van voler aïllar de
7.57. Present d’indicatiu: traduïm, traduïu. Imperfet d’indicatiu: tothom. Han subsistit tot i l’aïllament.
Traduïa, traduïes, traduïa. Passat simple: traduïres, traduïren. Imperfet
de subj.: traduïssis, traduïssin. Participi: Traduït, traduïda, traduïts, 7.61. a) cruïlla / b) amoïnar-se / c) arruïnar / d) fortuït / e) gratuïts / f)
traduïdes. suïcidi / g) creïble / h) diürnes / i) fluïdesa / j) L’ensaïmada / k) diürètiques.
7.58. Gerundi: agraint, obeint, maleint, conduint, produint. Participi: 7.62. a) contraindicació / b) reincidir / c) antiinflamatori / d) arcaisme /
agraït, agraïda, agraïts, agraïdes, obeïda, obeïts, obeïdes, maleït, e) assembleista.
maleïda, maleïts, maleïdes, conduït, conduïda, conduïts, conduïdes,
produït, produïda, produïts, produïdes.
7.63. a) Quan (jo) aprenia a esquiar, queia sovint. Ara ja no caic. /
b) Quan (tu) aprenies a esquiar, queies sovint. Ara ja no caus. / c) Quan
334 7.59. Masc. sing.: veí, contigu, diürn, rei, oblic, exòtic, suís, heroi. (ell) aprenia a esquiar, queia sovint. Ara ja no cau. / d) Quan (nosaltres)
Notes
solucionari
de les activitats
apreníem a esquiar, quèiem sovint. Ara ja no caiem. / e) Quan coíem carn, avui coem peix. / e) Ahir (vosaltres) coíeu carn, avui coeu
(vosaltres) apreníeu a esquiar, quèieu sovint. Ara ja no caieu. / f) Quan peix. / f) Ahir (ells) coïen carn, avui couen peix.
(ells) aprenien a esquiar, queien sovint. Ara ja no cauen.
7.67. a) Tant de bo que (jo) complagui els convidats. Si no els
7.64. a) Tant de bo que (jo) no caigui. Si caigués, em podria fer molt complagués, tindria una gran decepció. / b) Tant de bo que (tu)
de mal. / b) Tant de bo que (tu) no caiguis. Si caiguessis, et podries fer complaguis els convidats. Si no els complaguessis, tindries una gran
molt de mal. / c) Tant de bo que (ell) no caigui. Si caigués, em podria decepció. / c) Tant de bo que (ell) complagui els convidats. Si no els
fer molt de mal. / d) Tant de bo que (nosaltres) no caiguem. Si complagués, tindria una gran decepció. / d) Tant de bo que (nosaltres)
caiguéssim, et podries fer molt de mal. / e) Tant de bo que (vosaltres) complaguem els convidats. Si no els complaguéssim, tindríem una
no caigueu. Si caiguéssiu, em podria fer molt de mal. / f) Tant de bo gran decepció. / e) Tant de bo que (vosaltres) complagueu els convidats.
que (ells) no caiguin. Si caiguessin, et podries fer molt de mal. Si no els complaguéssiu, tindrieu una gran decepció. / f) Tant de bo que
7.65. a) La neu acumula gruixos importants i continuarà caient durant (ells) complaguin els convidats. Si no els complaguessin, tindrien una
tota la nit. / b) Aquest any han caigut molts meteorits a les muntanyes gran decepció.
dels Urals. / c) Si caieu al pou, ningú no us en traurà. / d) Enguany, 7.68. a) La ferida em cou molt. Mai no m’havia cogut tant. Espero que
Nadal cau en dijous; l’any passat caigué en dimecres, i l’any vinent
demà ja no em cogui gens. / b) Per dinar, coeu el peix. Per sopar
caurà en divendres. / e) Aquest matí m’ha saludat un noi, però, per més
courem la carn. / c) El president sempre cloïa l’acte, però aquest any el
que penso qui pot ser, no hi caic.
clourà la consellera. / d) Les poncelles ja s’han desclòs. / e) No em plaïa
7.66. a) Ahir (jo) coïa carn, avui coc peix. / b) Ahir (tu) coïes carn, avui anar d’excursió. Segur que més endavant em plaurà. / f) Els seus
cous peix. / c) Ahir (ell) coïa carn, avui cou peix. / d) Ahir (nosaltres) companys no l’han complagut. Nosaltres tampoc no el complaurem. 335
IM
bloc 7
7.13, 7.14, 7.21,

Logicomatemàtica 7.22, 7.23, 7.30
Argumentacions lògiques: rols, punts de vista. 7.29
Introducció i fixació de vocabulari. 7.15
7.40, 7.41, 7.42,
Jocs de paraules.
7.43, 7.60, 7.62
7.17, 7.56, 7.57,
Lingüística 7.58, 7.59
7.1 a 7.12, 7.24 a
Lectura amb entonació adequada i comprensiva.
7.26, 7.31, 7.38
Dramatitzacions. 7.16
Redacció d’un guió. 7.36
7.37, 7.39, 7.52,
7.55, 7.61
Utilització de diferents tècniques plàstiques. 7.33, 7.35
7.27, 7.33, 7.35,
Utilització de mitjans audiovisuals i suport visual.
ESPACIOVISUAL 7.36
Activitats que requereixin orientació espacial. 7.33
Representació de situacions de manera visual. 7.36
CINESICOCORPORAL Dramatització, dansa, imitacions. 7.16, 7.27
7.16, 7.17, 7.27,
Aprenentatge i treball cooperatiu. 7.28, 7.32, 7.35,
7.36
7.16, 7.17, 7.27,
Establiment i compliment de normes grupals. 7.28, 7.32, 7.35,
7.36
7.16, 7.17, 7.27,
INTERPERSONAL
Foment de l’escolta. 7.28, 7.32, 7.35,
7.36
7.16, 7.17, 7.27,
Acció de regular la participació. 7.28, 7.32, 7.35,
7.36
Activitats per relacionar-se amb diferents persones de la pròpia 7.16, 7.17, 7.27,
comunitat educativa. 7.28, 7.32, 7.36
7.16, 7.17, 7.27,
INTRAPERSONAL Acció d’explicar-se en públic.
7.28, 7.32, 7.36
336
Notes…

337
BLOC 8
CONTINGUTS
Inferències.
única, múltiple, complementària.
Dimensió Textos escrits. Tipus narratius i publicitaris.
Suport multimèdia.
Coherència.
Cohesió.
com digital.
Processos de comprensió roal: reconeixement,
selecció, interpretació, anticipació, inferència,
retenció.
Interaccions orals. Assertivitat i manteniment de les pròpies idees.
Debats pautats i reglamentats.
Estratègies comunicatives per a l’inici, el manteniment
i la finalització de les interaccions.
Cooperació i respecte crític envers les diferències d’opinió
en les situacions de treball cooperatiu.
Estratègies i tècniques per analitzar i interpretar Estructura.
el text literari abans, durant i després de la
Aspectes formals.
lectura.
Redacció de textos d’intenció literària, des
d’una perspectiva lúdica i creativa.
Bloc transversal Pragmàtica. La novel·la de ciència-ficció.
de coneixement Lèxic i semàntica. Expressions comunes, frases fetes, locucions i refranys.
de la llengua L’apòstrof i el guionet.
Morfologia i sintaxi. Oracions de relatiu.
Verbs irregulars: caure i coure.
338
Dimensió Comprendre, interpretar i valorar textos orals, captant el sentit global, identificant la informació rellevant,
comunicació oral extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.
Reconèixer, interpretar i avaluar de manera progressiva la claredat expositiva, l’adequació, la coherència i la cohesió
del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals.
Participar en debats ajustant-se de manera progressiva a les normes que els regulen per a l’intercanvi comunicatiu:
coherència, cohesió, correcció, adequació.
de comprensió i expressió de textos orals, i per compondre i revisar de manera progressiva i autònoma els textos
propis i aliens.
339
C2
C5
Cenyir-se al tema.
Cooperar amb l’interlocutor per fer fluir la conversa.
Adequar-se a la situació i a la intenció comunicativa.
C9 Utilitzar fórmules de respecte i de cortesia.
Usar el to de veu i el registre pertinents.
Fer servir circumloquis, expressions d’humor i afecte.
Usar la comunicació no verbal.
A2 Implicar-se de manera activa i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.
340
GENERALS
CB3. Competència Identificar la part científica en els relats de ciència-ficció.
en el coneixement i la interacció
amb el món físic.
i cultural.
a aprendre.
CB8. Competència d’autonomia, Saber buscar recursos i ser proactiu davant l’aprenentatge.
iniciativa personal i emprenedoria.
Assolir els Identificar les característiques de les novel·les de ciència-ficció.
coneixements Conèixer l’aportació a les novel·les de ciència-ficció de Jules Verne, H. G. Wells i Manuel de Pedrolo.
Reconèixer diferents locucions, frases fetes i refranys, i saber-ne el significat.
Saber distingir els diferents elements de les oracions de relatiu i elaborar-les correctament.
Saber apostrofar correctament.
Saber utilitzar el guionet correctament.
Conèixer les irregularitats dels verbs tenir, venir, dir i dur.
341
Continguts clau
secundàries.
CC4. Estratègies per a la producció de
textos escrits.
i presentació.
anticipació, inferència i retenció.
i universal.
literària.
diferents.
CC19. Pragmàtica:
• Textos narratius.
• Locucions, frases fetes i refranys.
• Les oracions de relatiu. Els pronoms
relatius.
• L’apòstrof i el guionet.
• Els verbs irregulars tenir, venir, dir
i dur.
Aquest bloc està dedicat a la novel·la de ciència-ficció. Aquest subgènere narratiu va
néixer a finals del segle xix i principis del xx alhora que els avenços científics i tècnics. Tot
feia pensar en un futur de progrés i benestar, però també en grans incerteses i perills,
cosa que va obrir nous arguments a imaginatius autors com Jules Verne i H. G. Wells.
Robots, extraterrestres, viatges a través del temps i amenaces de destrucció del planeta
són els nous arguments que tractarà aquest gènere literari. A la lectura presentem un
fragment del relat «El matí verd», de Les cròniques marcianes, de Ray Bradbury. I a
l’apartat de Literatura, estudiarem les característiques del gènere amb fragments de
Viatge al centre de la Terra, de Jules Verne; La guerra del mons; de H. G. Wells i Trajecte
final, de Manuel de Pedrolo.
342
Objectius
• Despertar en l’alumnat el gust

per la lectura.
Recursos suggerits

que sigui l’adaptació d’alguna
de les obres estudiades
en l’apartat de Literatura i,
en acabat, fer un debat.
Notes
Activitats
relacionades
8.1 C1
Identificació de l’objectiu que es va fixar el protagonista
8.2 C1
per romandre al planeta.
8.3 Explicació de la manera d’actuar del protagonista de la lectura. C1
Identificació dels resultats que va obtenir el protagonista en la seva
8.4 C1
tasca.
8.5 C1
343
Notes
Activitats
relacionades
Identificació del «miracle» que aconsegueix el protagonista
8.6 C1
i del canvi de l’opinió de la gent.
Reconeixement del fragment que correspon al flashback
8.7 C1 C2
o retrospecció que fa el narrador.
8.8 Identificació del contingut argumental de la retrospecció. C1 C2
Reconeixement del fragment que correspon a l’anticipació
8.9 C1 C2
dels fets que fa el narrador.
8.10 Tria de l’opció correcta que indica l’ordre argumental del relat. C3 CB7
344
Notes
Activitats
relacionades
8.11 Identificar el tipus de narrador en uns fragments de la lectura. C1 C2 C11
8.12 Relacionar les persones gramaticals amb els exemples de la lectura. C2
Elecció de dos fragments del conte «Les cròniques marcianes»
8.13 C3 CB7 C11
per les seves imatges i per la intensitat emotiva.
Compleció d’una taula amb noms col·lectius a partir de noms
8.14 C5
d’arbres i del seu fruit.
Formació de noms col·lectius a partir de noms d’arbres,
8.15 C5
segons un exemple extret de la lectura.
345
Notes
Activitats
relacionades
Classificacions d’expressions en sentit figurat, extretes del text, segons
8.16 C1 C3
el seu significat.
8.17 Relació d’expressions extretes del text amb el sentit corresponent. C1 C3
Compleció d’oracions amb esdeveniments de la lectura amb les frases fetes

8.18 C1 C3
proposades.
Organització d’un debat sobre l’existència o no d’extraterrestres. Ús adequat

Rúbrica 8.19 del registre lingüístic, el lèxic, la morfosintaxi, la prosòdia i els elements no C8 C9 CB3 CB6
verbals correctes. Respecte al torn de paraula i a les expressions dels altres.
Escriptura d’un conte de ciència-ficció emprant el registre lingüístic

i el lèxic adequats i la morfosintaxi i l’ortografia correctes.
346
• Conèixer el context en què
neix el gènere de la ciència-
ficció.
Transversalitat
Recursos suggerits
• Veure alguna de les
nombroses pel·lícules de
ciència-ficció que s’han fet.
Notes
Activitats
relacionades
Tria i justificació dels dos avenços científics o tècnics més importants
8.21
del segle xix.
CB3 CB5 CB8
8.22 Compleció de la definició de ciència-ficció amb les paraules proposades. C11

Identificació de la pregunta genèrica que sempre es fa el gènere
8.23
de ciència-ficció.
C11
8.24 Enumeració de cinc temes dels relats de ciència-ficció. C11
347
pròpies de la ciència-ficció.
• Identificar la figura de Jules
Verne com un escriptor que
va conrear la ciència-ficció
en algunes de les seves obres.
• Conèixer alguns dels títols
de la sèrie «Viatges
extraordinaris»,
de Jules Verne.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de la caracterització dels protagonistes dels
8.26 C1 C3 C11
«Viatges extraordinaris», de Jules Verne.
348
de Viatge al centre de la Terra
de la novel·la
Viatge al centre de la Terra.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura del fragment de Viatge al centre de la Terra,
8.27 C1 C3
Cerca tres màquines que apareixien en les novel·les de Jules Verne
8.28 C3
i que, en aquells temps, no existien.
349
H. G. Wells com un destacat
escriptor de novel·les
de ciència-ficció.
• Conèixer l’argument de la
novel·la La guerra dels mons.
Notes
Activitats
relacionades
8.29 Enumeració de tres novel·les de H. G. Wells. C10
8.30 Identificació de la denúncia social en l’obra de H. G. Wells. C3 C10
350
• Comprendre els fragments
de La guerra dels mons que
es reprodueixen en el llibre.
• Identificar la figura de Manuel
de Pedrolo com l’autor de
la novel·la de ciència-ficció
més coneguda de la literatura
catalana: Mecanoscrit
del segon origen.
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura de fragments de La guerra dels mons, resposta
8.31 C1 C3
351
• Conèixer l’obra de relats
Trajecte final, de Manuel
de Pedrolo, i algun dels títols
que la componen.
• Comprendre els fragments
de Trajecte final que es
reprodueixen en el llibre.
8.1 i 8.2.
Recursos suggerits
• Llegir algun dels relats
de Trajecte final i explicar-lo
a la resta de la classe.
Notes
Activitats
relacionades
8.32 Relació dels títols de relats de Trajecte final amb el seu contingut. C10
A partir de la tria d’un tema de Trajecte final, escriptura d’un conte
8.34 de ciència-ficció, emprant el registre lingüístic i el lèxic adequats C4 C5 C6 C12 CB3 CB7
352
• Conèixer el nom d’altres
autors de ciència-ficció.
Notes
Activitats
relacionades
Relació d’unes novel·les de ciència-ficció amb els seus autors.
8.25 C11
Posterior identificació dels creadors del gènere.
A partir de la lectura d’uns fragments de Trajecte final, resposta
8.33 C1 C3
Treball de grup. Lectura d’una de les obres presentades en
l’apartat Literatura d’aquest bloc, elaboració d’un treball amb C1 C2 C3 C4 C5 C6
8.35
morfosintaxi i ortografia correctes. Posterior exposició oral a classe. C9 C10 C11 CB7
353
Notes
solucionari
de les activitats
8.1. a) En Benjamin Driscoll es va desmaiar per falta d’oxigen. 8.6. El miracle que es va produir va ser que la vall ara era molt verda
b) Perquè potser no s’adaptaria a un ambient amb l’aire tan poc dens. ja que estava plena d’enormes arbres.
c) Va observar que no hi havia arbres enlloc. La gent del poblat va reaccionar positivament, va sortir a veure el nou
paisatge i a respirar l’oxigen fresc que produïen aquests nous arbres.
8.2. Benjamin Driscoll es va plantejar com a objectiu plantar milers
d’arbres i sembrar herba per tal que hi hagués més oxigen. 8.7. b)
8.3. Perquè s’hagués desanimat ja que el clima era massa sec i era poc 8.8. c)
probable que les llavors haguessin germinat.
8.9. a)
8.4. Benjamin Driscoll va observar que hi havia milers d’arbres plantats
i que aquests eren enormes. 8.10. b)
8.5. Elsarbres van créixer amb tanta força per la pluja torrencial i 8.11. a)
també per la terra màgica que hi havia a Mart.
354
Notes
solucionari
de les activitats
8.12. a) 2a persona del plural (vosaltres). 8.15. Un bosc de roures és una roureda.
b) 2a persona del singular (tu). Un bosc de faigs o fajos és una fageda.
c) 3a persona del singular (ell). Un bosc de verns és una verneda.
Un bosc de salzes és una salzeda.
8.13. Resposta orientativa. Un bosc d’oms és una omeda.
Imatge: «El deixaren jeure… sembraria herba» (pàg. 280); «Fins allà
on la vista li abastava, tot eren arbres….. i apareixien nous brots». 8.16. Agafar color: tenir les galtes enceses, posar-se fet un pebrot,
(pàg. 282) tenir bons colors, pujar-li el color a la cara.
Intensitat: «D’arreu, com un corrent… començaven a ballar» Perdre color: tenir el color d’ala de mosca, tenir els colors trencats,
tenir color de gos com fuig.
8.14. Fruit: poma, llimona, cirera, pruna, préssec, ametlla, avellana.
Arbre: pomer o pomera, llimoner, cirerer, pruner o prunera, 8.17. a) Ben moll (totalment). / b) Una meravella. / c) Molt cansat,
presseguer, ametller, avellaner. cruixit. / d) Hi posaria tot l’esforç. / e) Comprovava el resultat de la
feina. / f) Molt sorprès.
Plantació: pomerar, llimonerar, cirerar, prunerar, presseguerar,
ametllerar, avellanar o avellaneda.
355
Notes
solucionari
de les activitats
8.18. a) Quan Benjamin Driscoll va arribar a Mart, li va faltar oxigen i 8.23. Les històries de ciència-ficció donen resposta a la pregunta
va perdre els sentits. / b) Quan va saber que podria plantar arbres, genèrica «Què passaria si…». Per exemple, què passaria si hi hagués
tornà de mort a vida. / c) Per aconseguir el seu objectiu, va haver de vida fora de la terra?
suar la cansalada. / d) Quan Benjamin Driscoll va mirar enrere, va
quedar-se com qui veu visions. / e) Volia plantar molts arbres: era una 8.24. Cinc temes habituals en les novel·les de ciència-ficció són els
idea que tenia posada entre cella i cella. / f) Estava molt cansat, però robots, els viatges espacials, la invasió d’extraterrestres, l’apocalipsi
va treure forces de flaquesa. nuclear, la mutació genètica…
8.19. Resposta oberta. 8.25. Viatge al centre de la Terra, Jules Verne / La guerra dels mons,
H. G. Wells / Les cròniques marcianes, Ray Bradbury / Jo, robot, Isaac
8.20. Resposta oberta. Asimov / El dia dels trífids, John Wyndham / Mecanoscrit del segon origen,
Manuel de Pedrolo / Calidoscopi de l’aigua i el sol, Joaquim Carbó / Les
8.21. Tres dels avenços del segle xix que han tingut més repercussió en rates malaltes, Emili Teixidor.
la vida de les persones han estat la il·luminació elèctrica, el telèfon i
l’automòbil. 8.26. Els protagonistes dels «Viatgers extraordinaris» de Jules Verne són
viatgers intrèpids, disposats a arriscar la vida per descobrir territoris
8.22. La ciència-ficció és el gènere narratiu que especula sobre les inexplorats utilitzant transports perillosos (com el globus) o mitjans
possibilitats i els perills dels avenços científics i tècnics, i sobre l’actitud que encara no existien en la seva època (com el submarí o la nau
i el comportament del gènere humà davant de situacions noves i difícils espacial). Demostren sempre una gran passió científica i pels avenços
356 que es poden produir en el futur. tècnics.
Notes
solucionari
de les activitats
8.27. a) El doctor Lidenbrock es proposa arribar al centre de la Terra. mirall parabòlic sobre l’objectiu i provoquen que tot material es desfaci
No aconsegueix el seu objectiu. / b) La matèria volcànica és el que o s’evapori.
impulsa els protagonistes cap a l’exterior de la terra. / c) Havien
descendit en un volcà d’Islàndia i havien anat a parar a l’antiga Magna 8.32. a) «Un món distant i veí» / b) «El cens total» / c) «Cadàvers» /
Grècia i a les terres de Sicília. d) «Servei oficial» / e) «El regressiu» / f) «La noia que venia del futur» /
g) «Um, de Djlal»
8.28. L’helicòpter, el submarí i la nau espacial, màquines que en
aquella època o bé encara no existien o bé eren poc fiables. 8.33. a) Els marcians es caracteritzen per una pell pàl·lida, gairebé
transparent, una complexió gelatinosa i una aparença malaltissa. /
8.29. L’home invisible, La guerra dels mons i Els primers homes a la Lluna. b) La dona robòtica es caracteritza per ser alta, ben feta, riallera, amb
ulls dolços i discreta en el vestir i en el maquillatge. Té la cara flexible
8.30. H. G. Wells denunciava a les seves obres la gran desigualtat i una pell molt suau. Aquesta dona robòtica es mostra agradable i
social que havia augmentat amb el progrés econòmic i industrial. encisadora.
8.31. a) Els marcians tenien la boca en forma de V, amb el llavi 8.34. Resposta oberta.
superior punxegut i no tenien barba sota el llavi inferior. Els seus ulls
eren intensos, enormes, vius, esguerrats, monstruosos i inhumans. / 8.35. Resposta oberta.
b) Perquè els marcians estaven plens de tentacles igual que les
Gorgones, que tenien el cap ple de serps vives i ales d’or. / c) El raig
abrusador és un raig de calor invisible que projecten per mitjà d’un 357
de locució.
• Interpretar adequadament
el significat de les locucions,
ja sigui literal o figurat.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació de les locucions nominals. Consulta de dubtes
8.36 CB5
en el diccionari en línea.
Escriptura de locucions nominals fent combinacions amb
8.37
els noms i sintagmes preposicionals proposats.
Compleció de locucions adjectives de caràcter superlatiu
8.38
amb les paraules proposades.
Escriptura de locucions adjectives fent combinacions amb els
8.39
adjectius i participis amb els sintagmes preposicionals proposats.
358
• Reconèixer la categoria lèxica
de les locucions substantives,
adjectives, verbals i
adverbials, i saber quina
funció fan en l’oració.
• Reconèixer la categoria lèxica
de les locucions conjuntives,
prepositives i quantitatives,
i saber quina funció fan en
l’oració.
• Identificar les locucions
adjectives de sentit superlatiu.
Notes
Activitats
relacionades
Classificació de les locucions adverbials d’unes frases segons
8.42
el tipus: temps, lloc, manera i quantitat.
Escriptura de les frases proposades substituint la part en cursiva
8.43
per la locució adverbial adequada.
8.44 Compleció de les frases amb la locució conjuntiva adequada.
8.45 Compleció de les frases amb la locució prepositiva correcta.
359
de frase feta.
el significat de les frases fetes.
• Consolidar el concepte de
refrany.
el significat dels refranys.
8.3, 8.4, 8.5 i 8.6.
Notes
Activitats
relacionades
8.40 Relació de cada frase feta amb el seu significat. C2
Treball de grup. Selecció de frases fetes i elaboració de fitxes
8.41 C2 CB3 CB4 CB7
amb les frases, una il·lustració i el seu significat.
8.46 Treball de grup. Explicació del sentit dels refranys proposats. C8 CB7
Treball de grup. Selecció de refranys i organització d’una votació
Rúbrica 8.47 C1 C3 CB5 CB7
per triar el que més agradi. Respecte de les opinions dels altres.
360
adjectives com aquelles
oracions subordinades
que fan la mateixa funció
que l’adjectiu.
• Reconèixer el pronom relatiu
com el nexe d’unió de
l’oració adjectiva amb l’oració
principal.
• Saber quines funcions
sintàctiques poden fer
les oracions adjectives.
Notes
Activitats
relacionades
Reescriptura d’unes frases proposades substituint les oracions
8.48
adjectives de relatiu per un dels adjectius proposats.
Escriptura d’oracions a partir de dues de proposades convertint
8.49
la segona en un CN de la primera.
8.50 Classificació dels mots que d’un text segons la seva funció.
A partir de l’observació de les activitats anteriors, compleció
8.51 CB7
de la definició d’oració subordinada adjectiva de relatiu.
361
• Saber què és l’antecedent
del pronom relatiu i ser capaç
d’identificar-lo en casos
concrets.
• Distingir les oracions
adjectives especificatives
de les explicatives.
Notes
Activitats
relacionades
Identificació del pronom relatiu i del seu antecedent
8.52
en unes oracions proposades.
Identificació del pronom relatiu en unes oracions proposades
8.53
i identificació dels antecedents elidits.
Classificació d’unes oracions adjectives de relatiu en especificatives i
8.54
explicatives. Posterior lectura en veu alta amb l’entonació adequada.
Identificació de les oracions adjectives de relatiu explicatives
8.55
i posterior puntuació adequada.
A partir de l’observació de les oracions adjectives de l’activitat
8.56 anterior, identificar en quines es pot substituir la forma variable CB7
per la invariable.
362
• Saber quins són els pronoms
relatius i saber usar-los
• Reconèixer les diverses formes
dels pronoms relatius, segons
que es refereixin a persones
o coses.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’oracions amb la forma o formes de relatiu
8.57
adequades.
Compleció d’oracions amb les dues formes possibles de relatiu
8.58
amb preposició àtona.
Compleció d’oracions amb la forma de relatiu amb preposició
8.59
tònica corresponent.
Correcció de les oracions proposades amb la forma o formes
8.60
de relatiu adequades.
363
• Saber usar l’adverbi on com
a substitut del pronom relatiu
en determinats casos.
• Saber usar la forma correcta
del relatiu neutre quan sigui
necessari.
8.7
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura d’oracions a partir de dues de proposades amb la forma
8.61
del pronom relatiu adequada.
Compleció de les oracions proposades amb que, qui, què
8.62 i identificació de la forma utilitzada segons si és conjunció,
pronom relatiu o pronom interrogatiu.
Escriptura d’oracions a partir de dues de proposades amb la forma
8.63
del pronom relatiu neutre adequada.
8.64 Tria de la forma correcta per completar les oracions proposades.
Tanca l’apartat un esquema amb els continguts tractats en l’apartat Gramàtica. És un mapa conceptual organitzat i
relacionat per tal de servir a l’alumnat com a eina d’estudi.
364
• Consolidar l’ús de l’apòstrof
en els articles.
d’elisió.
Notes
Activitats
relacionades
Escriptura del singular dels sintagmes nominals proposats,
8.65
parant atenció als apòstrofs.
Escriptura del singular dels sintagmes nominals proposats,
8.66
tenint en compte els apòstrofs.
A partir de l’observació de les dues activitats anteriors,
8.67 CB7
compleció de les normes ortogràfiques d’apostrofació.
365
• Saber usar adequadament
l’apòstrof amb les sigles
i els acrònims.
• Saber quan cal apostrofar
els numerals.
• Conèixer l’ús correcte
de l’apòstrof davant d’una s
líquida.
• Conèixer l’ús correcte
de l’apòstrof dels pronoms
febles.
Notes
Activitats
relacionades
8.68 Compleció de frases amb els articles corresponents.
Compleció d’una taula amb les formes verbals dels temps indicats
8.69
del verb anar-se’n.
Compleció de frases amb les formes adequades dels pronoms
8.70
febles.
8.71 Compleció de frases amb la combinació de pronoms correcta.
366
• Conèixer les regles bàsiques
d’apostrofació de la
preposició de.
• Conèixer l’ús del guionet
entre el verb i el pronom
feble enclític.
• Conèixer les regles bàsiques
d’ús del guionet en els
numerals.
• Saber les regles bàsiques
d’ús del guionet en els mots
compostos i aplicar-les.
8.8 i 8.9.
• Saber en quins casos s’ha
d’apostrofar la preposició
de davant de títols, noms
d’entitats…
• Saber en quins casos s’ha
d’apostrofar la preposició
de davant de topònims.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció d’uns sintagmes amb la preposició de, parant atenció
8.72
amb els apòstrofs.
Escriptura de mots compostos amb les combinacions proposades
8.73
i posterior classificació en una taula.
8.74 Escriptura en lletres d’uns nombres.
8.75 Escriptura de l’accent gràfic en les paraules que ho precisin.
8.76 Escriptura de mots compostos amb les combinacions proposades.
367
irregulars tenir, venir.
8.10
• Saber conjugar
adequadament l’imperatiu
dels verbs venir i tenir i dels
seus derivats.
Notes
Activitats
relacionades
Compleció de frases amb les formes correctes del present
8.77 d’indicatiu i del present de subjuntiu dels verbs indicats
i en la persona indicada.
Compleció de frases amb les formes correctes de l’imperatiu
8.78
dels verbs indicats.
Conjugació, per escrit i repetint el model, de l’imperfet
8.79
i del present d’indicatiu del verb dur.
368

irregulars dir i dur.
Notes
Activitats
relacionades
Conjugació, per escrit i repetint el model, del present
8.80
i de l’imperfet de subjuntiu del verb dir.
8.81 Substitució, en unes frases, del passat perifràstic pel passat simple.
Compleció d’oracions amb la forma verbal correcta
8.82
de les proposades. Posterior identificació de les formes homòfones.
Lectura atenta prèvia i preparació. Dictat i posterior correcció
col·lectiva, autocorrecció o correcció per part d’algun company.
Dictats
Recompte del nombre de faltes i treball posterior per fixar
l’escriptura correcta.
369
Notes
solucionari
de les activitats
8.36. a) Són locucions nominals: pastor alemany, gat mesquer, gall 8.37. Au de rapinya, arc de Sant Martí, pell de gallina, llàgrimes de
dindi, porc espí, serp de cascavell i rata d’aigua. cocodril, cop de mà, advocat d’ofici, tub d’assaig, teorema de
Són sintagmes nominals: cavall blanc, gat esquerp i ocell engabiat. Pitàgores, esperit de vi, camí de ferradura, braç de gitano i tendó
d’Aquil·les.
b) Són locucions nominals: arbre del paradís, cirerer d’arboç, olivera
borda, alzina surera,faig del Montseny i castanyer d’Índia. 8.38. a) pesat com un plom
Són sintagmes nominals: eucaliptus anticatarral, plàtan d’ombra, b) net com una patena
magnòlia de flors blanques.
c) tossut com una mula
c) Són locucions nominals: columna vertebral, nou del coll, queixals
d) ple com un ou
del seny, intestí prim, fosses nasals i medul·la espinal.
e) xerraire com una cotorra
Són sintagmes nominals: nas llarg, llavis molsuts i pell freda.
f) alt com un pi
d) Són locucions nominals: màquina escurabutxaques, càmera
fotogràfica, caixa enregistradora, maquineta de fer punta, moto de g) més vell que l’anar a peu
neu i avió cisterna. h) més dur que una pedra
Són sintagmes nominals: tractor nou, cotxe de cinc portes i televisor i) més bo que un tros de pa
de 32 polzades.
370
Notes
solucionari
de les activitats
j) dolent com el dimoni 8.40. fer: a-3, b-4 c-5, d-2, e-1

k) boig com una cabra tenir: a-3, b-5, c-4, d-2, e-4
l) fort com un roure anar: a-2, b-5, c-1, d-3, e-4
m) prim com un fideu
n) vermell com una gamba
o) més pobre que una rata 8.42. Temps: l’endemà passat, a hores d’ara, en un tres i no res, tot
p) més constipat que una sopa seguit.
q) més ruc que un sabatot Lloc: pertot arreu, capdavall.
r) més dolent que la tinya Manera: d’allò més divertit, a corre-cuita, a cau d’orella, per avall, en
dejú.
8.39. Curt de gambals, nou de trinca, mort de gana, ample Quantitat o grau: a més a més, gens ni mica, ben bé.
d’espatlles, tocat del bolet, ple a vessar, dur de closca, tancat amb
pany i clau, pobre d’esperit, cec d’odi i apte per a tots els públics.
371
Notes
solucionari
de les activitats
8.43. a) El projecte tira endavant, però a empentes i rodolons. / b) una casa rural. / c) La Isabel s’ha posat al capdavant de la manifestació.
No és gens bo estudiar una carrera a contracor. / c) Se’n va anar de la / d) Hem guanyat el primer premi al carrer més ben guarnit gràcies a la
sala d’esquitllentes. / d) Coneix tan bé la seva casa que troba les coses votació popular. / e) Com a delegada de la classe, demano que es faci
a ulls clucs. / e) Si les proves determinen que el tumor és maligne, cal una votació a mà alçada. / f) Ens hostatjarem en un hotel que hem
extirpar-lo de soca-rel. / f) Ens va explicar els seus problemes amorosos trobat als afores de la ciutat. / g) El resultat de les proves es farà públic
fil per randa. / g) El detingut mirava el policia de fit a fit. / h) S’ha llegit a mitjan maig. / h) No obstant el resultat advers, els jugadors estaven
el diari de cap a cap. satisfets del partit. / i) Arran de la difusió d’unes imatges privades, en
Pere i la Neus han renyit.
8.44. a) Quan entra a casa, ni tan sols em saluda. / b) Només que hi
dediquis mitja hora cada dia, veuràs que de seguida te’n surts. / 8.46. a) Vol dir que un fet aïllat no es pot prendre com a norma general.
c) Sabem que tu vas agafar el mòbil, de manera que no ens vinguis amb b) Vol dir que cada país té els seus costums diferents dels d’altres països.
història. / d) Si de cas ve el tècnic de la caldera, ensenya-li on és. / e) El
director ha dit que l’empresa tirarà endavant sempre que trobi c) Significa que és inútil esperar resultats d’una cosa o d’una persona
finançament. / f) No podem estar desmoralitzats, malgrat que hi ha que no té mitjans ni enteniment per a produir-los.
motius per estar-ho. / g) A mesura que avançàvem, el camí es feia cada d) Els fills s’assemblen als pares i solen heretar els mateixos defectes.
vegada més perillós. / h) Encara fa muntanyisme i escalada, no tant com
e) Vol dir que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a
abans.
evitar-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.
8.45. a) En Marc no podrà jugar el pròxim partit per culpa d’una lesió f) Refrany que vol dir que no és prudent d’obrar amb massa exigències,
372 muscular. / b) Aquest estiu, en comptes d’anar al càmping, anirem a sinó que cal ser més permisiu i concedir certa llibertat.
Notes
solucionari
de les activitats
g) Vol dir que uns tenen l’anomenada bona o dolenta, i altres en treuen 8.50. Pronom relatiu: Recordo unes fortes onades de matèria
profit o en sofreixen les conseqüències. volcànica que ens arrossegaven cap a una enorme obertura exterior…
h) Expressió per a indicar que ens desentenem de les dificultats de cada / I la figura èpica de Hans, que ens aferrava, al doctor i a mi…
dia, d’una situació desagradable, de conseqüències que ens poden Conjunció: … per evitar que ens estimbéssim. / … una batzegada
afectar, però que es van ajornant. També pot tenir el significant que, d’una violència tan gran que vaig perdre els sentits.
resolent les dificultats de cada dia, arriben a resoldre’s les de tot l’any.
8.51. Les oracions subordinades adjectives de relatiu s’anomenen
8.47. Resposta oberta. adjectives perquè fan la mateixa funció que els adjectius, la de
complement del nom (CN), i són subordinades de relatiu perquè
6.48. a) Un fracàs descoratjador. / b) Uns canals lluents. / c) Una s’uneixen a l’oració principal per mitjà d’un pronom relatiu.
aigua tèrbola. / d) Un cel lívid. / e) Una fondalada assolellada. / f) Una
persona irada. / g) Una roba xopa. 8.52. Pronom relatiu: a) que; b) que; c) que; d) que.
8.49. a) L’oxigen que brollava dels arbres convertia la vall en un lloc Antecedent: Johnny Appleseed; Un home de setanta-vuit anys; L’aire
confortable. / b) Es prepara per acollir les pluges abundants que encara resclosit; Aquella donassa, d’ulls esporuguits.
no han arribat. / c) Una gran llesca negra del cel que inflada de pluja
queia a terra. / d) El foc rogenc i viu era com un company que et
parlava crepitant.
373
Notes
solucionari
de les activitats
8.53. a) Ja he trobat el llibre que buscava i també el (llibre) que em 8.57. a) El cotxe híbrid que has comprat gasta molt poca benzina.
vas recomanar. b) Els plànols de la casa, que / els quals tenim encarregats des de fa
b) Els Mossos d’esquadra han detingut dos grups de persones que temps, no acaben d’arribar mai.
sostreien carteres als turistes: un (grup) que actuava al metro i un altre c) Els alumnes que no estudiïn de valent difícilment aprovaran l’examen
(grup) que cometia els furts al tren de l’aeroport. d’anglès.
c) L’Eloi només disposa dels diners que té estalviats: dels (diners) que d) Va arribar el moment que tothom volia deixar córrer el projecte.
té a la guardiola i dels (diners) que té en una llibreta d’estalvis. e) Aquella companyia de teatre tan cèlebre, que / la qual es va fer
famosa interpretant les obres de Shakespeare, ha plegat.
8.54. a) Especificativa / Explicativa. / b) Explicativa / Especificativa. /
c) Especificativa / Explicativa f) Va ser durant aquella època que es van produir les revoltes socials
més importants.
8.55. b) Totes aquelles peces, que eren de ferro colat, les vam haver
de retornar. 8.58. a) És una guerra de la què / de la qual sentirem a parlar durant
molt de temps.
c) Els alumnes, que han suspès al juny, s’hauran d’examinar al setembre.
b) Es tracta d’una amiga en la qual / en qui penso molt sovint.
d) Els recursos energètics d’aquell país, que és molt ric en petroli, seran
explotats intensament. c) És una recapta d’aliments a la qual / a què tothom hauria de
contribuir.
374 8.56. Es pot intercanviar en les oracions explicatives (b, c i d).
Notes
solucionari
de les activitats
d) No es coneixen encara les causes per les quals / per què es va per les quals / per què es va ensorrar l’edifici. / d) Són uns temes dels
ensorrar l’edifici. quals / de què hauríem de parlar més a fons. / e) La noia de la qual /
e) He conegut uns companys amb els quals / amb qui m’avinc molt. de qui em parlaves ahir és amiga d’un cosí meu. / f) Els materials amb
els quals / amb què està construït l’edifici no són de bona qualitat. /
f) Van arribar a una situació en la qual / en què no es veia cap sortida g) Els alumnes amb qui / amb els quals parlaves no volen anar al
possible. viatge de fi de curs. / h) L’estat en el qual / en què es troben les
víctimes és d’extrema gravetat.
8.59. a) Les plagues de llagostes, contra les quals els pagesos
lluitaven d’una manera desesperada, van arrasar les collites. 8.61. a) És un indret molt bonic del Pirineu en el qual / en què / on
b) L’agenda és al calaix d’una tauleta sobre la qual hi ha un telèfon i encara es veuen isards. / b) He parlat amb el poeta a qui / al qual han
un pitxer amb quatre flors. donat el primer premi. / c) Ha comès uns crims execrables dels quals
c) Necessito totes aquestes eines, sense les quals no puc treballar com / dels què encara no s’ha penedit. / d) Els alumnes a qui / als quals
cal. he demanat l’opinió estan d’acord amb la data de l’examen. / e) És un
projecte solidari amb el qual / amb què tothom hauríem de
d) Els treballadors del servei de missatgeria, per mitjà del qual
col·laborar. / f) La Martina fa una nova feina a la qual / a què encara
l’empresa envia paquets urgents, volen un augment de sou.
no s’ha acostumat. / g) La Rita té dos germans amb qui / amb els
8.60. a) El tipus de vida a què / a la qual s’ha acostumat no li ha fet quals no s’avé gaire.
cap bé. / b) La Grossa de Cap d’Any ha tocat a persones a les quals /
a qui fan molta falta els diners. / c) No es coneixen encara les causes
375
Notes
solucionari
de les activitats
8.62. a) A la mare no li agrada que (conjunció) surtis tan tard. / feia temps, ha tornat al poble per quedar-s’hi. / c) La professora de
b) Les eines que (pronom relatiu) has portat no em serveixen. / socials, que substitueix la professora titular, explica molt bé la matèria. /
c) Encara no sé què (pronom interrogatiu) faré durant les vacances. / d) Ja hem preparat la comanda de dilluns; ara prepararem la que va
d) No aconsegueixo saber a què (pronom interrogatiu) et refereixes. arribar ahir. / e) El director de l’empresa, a qui havíem demanat
/ e) El futbolista a qui (pronom relatiu) et refereixes no va jugar mai explicacions, no les va donar i ha dimitit del càrrec. / f) Els estudiants
de davanter. / f) Truquen a la porta. Ignoro qui (pronom interrogatiu) encara no coneixen les condicions a les quals s’hauran d’ajustar per
deu ser a a questa hora. / g) Pregunta-li de què (pronom interrogatiu) demanar una beca. / g) És una persona misteriosa de qui no em refio. /
anirà disfressat per Carnestoltes. / h) L’espasa amb què (pronom h) L’autocar amb què havíem de venir ha tingut una avaria. / i) El
relatiu) lluitava el comte és al museu. projecte en què participaven era molt ambiciós. / j) És un camí per on
fa de bon passejar. / k) Això és un fil de fibra òptica, per mitjà del qual
8.63. a) S’ha apujat el barril del petroli, cosa que / fet que / la qual es transmeten els sons, les imatges i les dades. / i) L’entrenador plorava
cosa vol dir que s’encarirà la benzina. / b) El comitè d’empresa va de joia, cosa que va emocionar tots els jugadors.
tancar-se a les oficines, cosa que / fet que no va agradar a la direcció. /
c) Van començar a cridar, per la qual cosa / fet pel qual els van 8.65. L’agitador, l’elogi, l’ideal, l’oceà, l’ullal, el iot, el uacari,
expulsar de la sala. / d) Ens va ajudar molt amb la qual cosa / fet que l’adherència, l’embranzida, l’illa, l’obsessió, l’urpa, la iaia, la il·luminació,
va demostrar que és amiga nostra. la utopia.
8.64. a) Després del partit, el jugador que havia marcat els gols va ser 8.66. L’hàbit, l’hemisferi, l’hidroavió, l’homicida, l’huracà, el hiat,
alçat en braços. / b) La seva cosina Carlota, la qual vivia a Berlín des de l’hamburguesa, l’hèlice, l’hípica, l’homilia, l’hulla, la hiena, la hipòtesi,
376 la humitat.
Notes
solucionari
de les activitats
8.67. Regla general: les formes del singular dels articles determinats 8.69. Present: me’n vaig, te’n vas, se’n va, ens n’anem, us n’aneu,
(el / la) s’apostrofen davant de totes les vocals (també precedides de h). se’n van. Futur: me n’aniré, te n’aniràs, se n’anirà, ens n’anirem, us
Per exemple: l’agitador, l’embranzida i l’hamburguesa. Singularitat n’anireu, se n’aniran. Imperatiu: vés-te’n, vagi-se’n, anem-nos-en,
de la forma la: la forma la no s’apostrofa davant de i i u àtones (també aneu-vos-en, vagin-se’n.
precedides de h). per exemple, la il·luminació, la utopia i la hipòtesi.
Davant de i i u consonants: davant de i i u consonants (que formen 8.70. a) Queda’t a casa. Queda-t’hi. / b) Deixa’m el llibre. Deixa-
diftong amb la vocal següent) els articles el, la no s’apostrofen. Per me’l. / c) Posi’m un refresc. Posi-me’n un. / d) Porta’l a l’ambulatori.
exemple: el hiat, la hiena i la iaia. Porta-l’hi. / e) Porta-la a l’ambulatori. Porta-la-hi. / f) Emprova’t els
pantalons. Emprova-te’ls.
8.68. a) En la paraula vehicle, la hac hi va intercalada. / b) La erra final
de la paraula aparèixer és muda. / c) En català només la i i la u poden 8.71. a) No hi pensis més: oblida-te’n. / b) D’això no en sé res; m’ho
dur dièresi. / d) M’he despertat a la una del migdia. / e) Aquest més hauràs d’explicar. / c) Sense ulleres, gairebé no m’hi veig. / d) Té dos
l’IPC (l’índex de preu de consum) ha pujat dues dècimes. / f) Aquest cotxes, però se’n vol vendre un. / e) No s’hi val a fer trampes, eh!
any el cotxe haurà de passar la ITV (la Inspecció tècnica de vehicles). /
g) Estudia a la UOC (la Universitat Oberta de Catalunya). / h) Li 8.72. a) un cas d’urgència. / b) Un olor d’herba. / c) els drets
agradaria molt jugar a l’NBA (la National Basketball Association). / d’imatge. / d) és del Maresme. / e) la tintura de iode. / f) la claror del
i) L’autobús no va fer l’stop. / j) L’snowboard és un esport que consisteix dia. / g) la llet d’ametlles. / h) és d’El Bierzo.
a lliscar damunt la neu amb una planxa. / k) L’1 d’abril celebrarem
l’11è aniversari de la institució.
377
Notes
solucionari
de les activitats
8.73.  Compostos amb guionet: Sud-africà, escura-xemeneies, c) L’exconseller ha desmentit a corre-cuita que ell hagués donat el
guarda-roba, gira-sol, nyigui-nyogui, nord-oest, tic-tac, abans-d’ahir, vistiplau a l’avantprojecte de llei.
adéu-siau, busca-raons, gara-gara, penya-segat, poca-solta. d) El camió va caure daltabaix i va arrencar de soca-rel una alzina
Compostos sense guionet: arximilionari, gastroenteritis, centenària.
socioeconòmic, capicua, ratapinyada, ultraviolat, plusvàlua, capgròs,
correbou, pseudoderivat, grecoromà. 8.77. a) Cada any obté algun premi. Es mereix que n’obtingui algun.
b) La jutgessa deté l’acusat. L’acusació vol que el detingui.
8.74. Cent trenta milions vuit-cents vit-i-nou mil divuit. c) Aquesta vacuna prevé la grip. És un gran avenç que la previngui.
Dos-cents quatre milions set-cents catorze mil cent cinquanta.
d) Aquest amic que tens no et convé. No crec que et convingui.
8.75. Rodamón, besnéts, trenta-tres, subsòl, malnom, capgròs, adéu- e) L’advocat intervé en la negociació. No m’agrada que hi intervingui.
siau, pèl-blanc, pit-roig.
8.78. a) No et posis nerviós; ten / tingues paciència. / No us poseu
8.76. a) El vicepresident nord-americà fa campanya pel sud-est dels nerviosos; tingueu paciència.
Estats Units. b) Mira el lladre! Detén-lo / detingues-lo / Mireu el lladre! Deteniu-lo
b) Abans-d’ahir vam trobar restes preromanes al subsòl de la plaça. / Detingueu-lo.
378
Notes
solucionari
de les activitats
c) Amb el fred arriben els refredats; prevén-los, amb vitamina C. / 8.81. a) No el detingueres?
Preveniu-los amb vitamina C.
b) No li convingué
d) Digues tota la veritat. Digueu tota la veritat.
c) No diguérem res.
e) Du / Duu aquests llibres al seu lloc. / Dueu aquests llibres al seu lloc.
d) No hi intervinguéreu.
8.79. a) Abans duia els comptes, ara ja no els duem. e) No dugueren els diners.
b) Abans duies els comptes, ara ja no els dueu.
8.82. a) Té, para la mà. T’he de demanar un favor. Te les vols
c) Abans duia els comptes, ara ja no els duen. emprovar, les sabates o creus que no cal?
8.80. b) Volen que diguis la veritat. Si la diguessis t’acusarien b) Vénen de bona família. Venen aparells de segona mà.
d’encobridor. c) D’on véns tan tard? Què vens al mercat? Què són els béns
c) Volen que digui la veritat. Si la digués l’acusarien d’encobridor. fungibles? En aquest ramat hi ha més de cent bens.
379
IM
bloc 8
8.12, 8.17, 8.25,

8.32, 8.40, 8.74
Logicomatemàtica Argumentacions lògiques: rols, punts de vista. 8.10, 8.11, 8.21
8.7, 8.8, 8.9,
Deduccions.
8.50, 8.75
8.18, 8.22, 8.26,
Introducció i fixació de vocabulari. 8.38, 8.39,
8.43 a 8.45
8.15, 8.37, 8.38,
Jocs de paraules. 8.39, 8.43, 8.44,
8.45, 8.57 a 8.61
8.20, 8.46 a 8.49,
8.76 a 8.82
Lectura amb entonació adequada. 8.54, 8.82
Lingüística
8.1 a 8.6, 8.24,
8.27, 8.31, 8.33
Acció de compartir experiències personals i expressar sentiments. 8.34
Debats, defensa d’idees. 8.19
Converses protocol·litzades. 8.46, 8.47
Formulació de preguntes. 8.23
8.13, 8.14, 8.16,
Naturalista Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar. 8.36, 8.42, 8.53,
8.55, 8.73
espaciovisual Utilització de diferents tècniques plàstiques. 8.41
Aprenentatge i treball cooperatiu. 8.19, 8.35, 8.41
Entrenament del lideratge. 8.19
Establiment i compliment de normes grupals. 8.19, 8.35, 8.41
INTERPERSONAL
Foment de l’escolta. 8.19, 8.35, 8.41
Acció de regular la participació. 8.19, 8.35, 8.41
INTRAPERSONAL Acció d’explicar-se en públic. 8.19, 8.35, 8.41
380
Notes…

381
BLOC 9
CONTINGUTS
Dimensió Lectura de textos poètics i dramàtics.
comprensió lectora Textos escrits. Tipus: poètics i dramàtics.
Inferències.
única, múltiple i complementària.
Dimensió Textos escrits. Tipus: narratius.
Suport multimèdia.
Coherència.
Cohesió.
com digital:
Dimensió literària Autors i obres més representatius de la Context històric i social. Gèneres. Corrents literaris.
literatura catalana dels segles xvi i xvii.
Estratègies i tècniques per analitzar i interpretar Estructura.
el text literari abans, durant i després de la
Aspectes formals.
lectura.
Bloc transversal Pragmàtica. La literatura catalana durant l’edat moderna.
de coneixement Entorn personal d’aprenentatge (EPA) i dossiers
de la llengua personals d’aprenentatge (portafolis digitals).
382
comprensió de textos escrits i per revisar de manera progressiva i autònoma els textos propis i aliens.
Dimensió Aplicar de manera progressiva les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats:
expressió escrita planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús
de l’escriptura.
Llegir, comprendre i interpretar i comentar textos literaris representatius de la literatura catalana (segles xvi i xvii),
comprensió i expressió de textos literaris, i per compondre i revisar de manera progressiva i autònoma els textos
propis i aliens.
Dimensió actitudinal Valorar la importància de la lectura com a eina d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament
i plurilingüe personal.
383
C2
C5
Dimensió literària C10 Llegir obres significatives de la literatura catalana.
Dimensió actitudinal A1 Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement,
i plurilingüe i per al gaudi personal.
384
GENERALS
CB2. Competència matemàtica. Saber elaborar i interpretar frisos cronològics.
i cultural.
CB6. Competència social Aplicar a la vida quotidiana el que s’ha après.
i ciutadana.
a aprendre.
Assolir els Identificar les característiques de l’edat moderna.
coneixements Conèixer la situació dels països de parla catalana durant l’edat moderna.
Saber les característiques del Renaixement.
Conèixer els autors i les produccions de la literatura catalana durant el Renaixement.
Conèixer els autors i les produccions de la literatura catalana durant el Barroc.
Saber les característiques de la Il·lustració i el Neoclassicisme.
Conèixer els autors i les produccions de la literatura catalana durant el Neoclassicisme.
385
Continguts clau
valorativa. Idees principals
i secundàries.
de la lectura.
CC3. Estratègies de cerca, ús de
cercadors i tractament de la informació
per a la construcció de coneixement.
de textos escrits i multimèdia:
l’escriptura i la creació audiovisual
com a procés.
i presentació.
i universal.
catalana i universal, o juvenils.
Notes
Aquest darrer bloc està dedicat a la història de la literatura catalana durant l’edat
moderna. Farem un repàs contextualitzat a l’evolució política, social i cultural d’aquells
segles i dels seus moviments artístics més importants: Renaixement, Barroc i
Neoclassicisme.
Com que es tracta d’un període que presenta un nombre reduït d’autors a estudiar,
hem concentrat el seu tractament en un únic bloc, ja que considerem que és un espai
suficient per al nivell d’aprofundiment que requereix el període de la literatura catalana
que el currículum del Departament d’Ensenyament estableix per al 3r curs d’ESO.
Això en ha permès dedicar l’apartat Literatura dels altres blocs d’aquest llibre a treballar
els diversos gèneres literaris, fent una mirada a autors fonamentals de la literatura
universal i a alguns dels autors de la literatura catalana que han conreat els gèneres
tractats.
386
• Conèixer algunes dades
rellevants del context històric
de l’edat moderna.
• Situar els grans moviments
artístics de l’edat moderna.
• Conèixer els aspectes més
destacats de la situació
política i social de Catalunya
en l’edat moderna.
Transversalitat
• Ciències socials.
Notes
387
essencials del Renaixement
i els canvis que va comportar
en relació amb l’edat mitjana.
Transversalitat
• Ciències Socials
Notes
Activitats
relacionades
Elaboració i compleció d’una taula amb característiques
9.2 C10
de les societats medieval i renaixentista.
9.3 Identificació dels principis de la bellesa renaixentista. C10 CB4
388
• Saber quines van ser les
principals innovacions
literàries que va representar
el Renaixement.
• Identificar els grans precursors
de la literatura renaixentista:
Dante, Petrarca i Boccaccio.
Notes
Activitats
relacionades
Cerca d’informació en el web www.espaibarcanova.cat
9.4 i identificació de les característiques de la dona segons l’ideal C1 C3 CB4 CB5
petrarquista.
389
Pere Serafí com el principal
poeta renaixentista català.
• Identificar els grans precursors
de la literatura renaixentista
catalana: Bernat Metge i Roís
de Corella.
principals de l’obra de
Pere Serafí.
Notes
Activitats
relacionades
9.5 Classificació literària dels poemes de Pere Serafí. C10
390
• Comprendre el sonet de
Pere Serafí que es reprodueix
en el llibre, amb l’ajuda de
la versió adaptada.
• Conèixer la figura de Cristòfor
Despuig i la seva obra més
destacada.
9.1, 9.2, 9.3, 9.4, 9.5
Notes
Activitats
relacionades
A partir de la lectura d’un sonet de Pere Serafí, resposta
9.6 C1 C2 C3 C11
de qüestions sobre el seu contingut.
Identificació del format expositiu utilitzat pels escriptors
9.7 C3 C11
del Renaixement a Catalunya.
391
• Saber què és el Barroc.
• Identificar les diferències més
bàsiques entre el Barroc
i el Renaixement.
• Conèixer les innovacions
literàries que va representar
el Barroc.
Transversalitat
• Educació visual i plàstica.
Notes
Activitats
relacionades
9.8 Identificació dels principis estètics del barroc. C11 CB4 CB7
9.9 Explicació de l’expressió «el Barroc neix d’un desengany». C3 C11
A partir de l’observació de dues escultures, identificació
Rúbrica 9.10 de la renaixentista i de la barroca. Posterior escriptura de C4 C5 C6 CB4 CB7
les característiques diferenciadores.
A partir de l’observació de dues pintures, identificació
Rúbrica 9.11 de la renaixentista i de la barroca. Posterior escriptura de C4 C5 C6 CB4 CB7
les característiques diferenciadores.
392
de Francesc Vicent Garcia,
el Rector de Vallfogona,
com l’autor més reconegut
del Barroc literari català.
• Comprendre el sonet
de Francesc Vicent Garcia
que es reprodueix en el llibre,
amb l’ajuda de la versió
adaptada.
9.6 i 9.7
• Conèixer algunes
característiques de l’obra
de Francesc Vicent Garcia.
Notes
Activitats
relacionades
9.12 Classificació literària dels poemes de Francesc Vicent Garcia. C3 C10 C11
A partir de la lectura del poema de Francesc Vicent Garcia,
9.13 C1 C2 C3 C11
compleció d’un text amb les seves característiques mètriques.
393
• Saber què és la Il·lustració.
• Saber què és el
Neoclassicisme.
Joan Ramis com l’autor més
rellevant de la literatura
neoclàssica catalana.
9.8 i 9.9.
Transversalitat
• Ciències Socials
• Conèixer els aspectes bàsics
de l’argument de la tragèdia
Lucrècia.
• Identificar algun aspecte
característic del
Neoclassicisme en Lucrècia.
Notes
Activitats
relacionades
9.14 Explicació del Neoclassicisme. C3 C5 C10 CB7
394
de Lucrècia que es reprodueix
en el llibre.
Notes
Activitats
relacionades
Elaboració d’un eix cronològic del 1300 al 1800, situant-hi
9.1 C10 CB2 CB4 CB7
els moviments estètics i els autors proposats.
A partir de la lectura d’un fragment de l’obra Lucrècia, resposta
9.15 C1 C3
395
9.6. a) A la Natura. La concepció renai-
xentista abandona el teocentrisme; ara
l’home és el centre de tot i el progrés de
la humanitat es reivindica per mitjà de la
raó i la intel·ligència.
b) Resposta oberta.
c) El camí pla es decanta per la Sensuali-
tat. / Quan l’home es mou pels sentits,
per la sensualitat, tria allò que li convé,
allò que li plau, conduït pels impulsos
sense pensar en les conseqüències. / La
veu poètica recomana que ens dirigim
pel camí de la Raó, ja que, tot i ser un
camí ple de dificultats, al final s’afina i mi-
llora i ens porta a la divinitat.
d) La Natura o la vida planteja a l’home
quin és el camí que decidirà seguir, si el
de la Raó o el del bé, que és el camí més
difícil, o el de la Sensualitat, o la via fàcil.
El bé i el mal no poden anar junts, no
poden barrejar-se, per tant, l’home s’ha
de decantar per un o per l’altre.
e) Tipus de composició: sonet. Està for-
mat per un total de quatre estrofes: dos
quartets i dos tercets. Els versos són
decasíl·labs i són d’art major. Cada vers
està dividit en dos hemistiquis amb cesura
(barra doble). Els hemistiquis fan 4 + 6
respectivament. El sonet té rima conso-
nant, menys els versos 10 i 13 en què és
assonant. / Segueix l’estructura ABBA
ABBA CDE CDE. Subratllem la síl·laba tò-
nica (versos masculins en el primer hemis-
tiqui i femenins en el segon hemistiqui) i
posem en negreta la rima de cada vers.
Dos grans camins // nos mostra la Natura
molt diferents // al que per ells camina:
la u pedregós // entrant, i aprés s’afina;
l’altre és tot pla //, finint en greu espessura.
Crida’ns Raó //, que lo primer procura,
dient, que ell sol // guia a la part divina.
Sensualitat // a l’altra part inclina
tot son intent //, vent fàcil la planura.
Los dos seguir // és pensa viciosa
que dintre d’u // és la segura via,
car bé i mal // en res mai no es convenen.
No trobo al món // ni sent la més fort cosa
que dos extrems // combatre nit i dia,
i entre ells jamés // pau ni descans no
tenen.
solucionari
de les activitats
9.1.  9.5. Poemes de tradició medieval (influència d’Ausiàs March). Poemes

d’estil renaixentista (influència de Francesco Petrarca). Poemes d’estil
popular (influència de la literatura tradicional).
Petrarca (1304-1374) Francesc Vicent Garcia Joan Ramis
Bernat Metge 9.6. Vegeu marge superior.
(1579-1623) (1746-1819)
(1340-1413)
Pere Serafí (1505-1567) 9.7. El diàleg renaixentista. Alguns filòsofs com Sòcrates, Aristòtil, Plató
o Ciceró utilitzaren la dialèctica com a mitjà per arribar al coneixement.
9.2. Edat mitjana: Concepció teocèntrica. Domini de la fe religiosa. 9.8. Es basava en la sofisticació, l’exuberància i l’emotivitat.
Gust per les obres gòtiques. Societat basada en estaments feudals.
Renaixement: Concepció antropocèntrica. Domini de la raó i la 9.9. Perquè la visió alegre i optimista de Renaixement va entrar en crisi
ciència. Gust per les obres clàssiques. Societat dinàmica i burgesa. al final del segle xvi.
9.3. Els tres principis són la mesura, l’harmonia i l’equilibri. 9.10. El David: L’escultura és un dels models que millor representa el
concepte de bellesa renaixentista. Aquest cànon estètic es basa en la
9.4. Resposta oberta. mesura, l’harmonia i l’equilibri. El David és una obra escultòrica que
plasma clarament aquestes característiques, ja que, primerament, la
figura humana és entesa com a mesura de totes les coses i, en segon
396
9.11. La Gioconda: L’obra de da Vinci
és una de les més famoses de la pintura
renaixentista. Hi destaca la serenor i la
bellesa basada en la mesura i en l’har-
monia de les formes clàssiques, així com
la tècnica dels efectes de llums i ombres
bromoses (sfumato), en la qual destacà
da Vinci. L’elogi de la bellesa es pot
apreciar també per la moderació de les
línies sinuoses amb què la Mona Lisa és
representada.
Noi mossegat per un llangardaix: Caravag-
gio, mestre dels contrastos o de la cone-
guda tècnica del clarobscur, va represen-
tar amb aquesta obra moltes de les
característiques que donen nom a l’art
barroc. La peça mostra una escena quoti-
diana i banal que, de fet, dóna títol al
quadre. A més a més, les formes estan
carregades de dinamisme i de realisme:
podem posar-nos a la pell del noi i sentir
el dolor de la mossegada, tot veient com
tensa el dits. La figura representa esceno-
gràficament un acte que es mostra de
forma exagerada amb el gest del prota-
gonista i que certament és pintoresca, ja
que no deixa de despertar la curiositat:
com una escena tan simple pot esdevenir
obra d’art.
Notes
solucionari
de les activitats
lloc, perquè l’harmonia i l’equilibri es manifesten amb la postura i la Aurora (responsable d’iniciar el dia) i el déu Febus (personificació del
serenor de la figura, en què destaca, sobretot, la bellesa. Sol). Flora destaca per la seva gran bellesa, gràcia i esplendor; Aurora,
El rapte de Prosèrpina: L’obra s’ubica dintre dels valors propis de l’art en canvi, personifica l’odi i la venjança, i Febus actua amb prudència i
barroc. El conjunt escultòric és representat amb dinamisme, moviment, intel·ligència: s’amaga per no fer enfadar la deessa Aurora.
cosa que es reflecteix també en la tensió manifesta i en la recreació El poema segueix l’estructura clàssica dels sonets. En els dos quartets el
d’una escena plena de força i passió. Així mateix, destaca el realisme de poeta ens mostra el conflicte o l’oposició entre la dama i la deessa. En
les formes, si s’observa el detall dels dits del raptor sobre la cama de la el primer tercet ens parla de l’actitud d’un tercer déu, Febus,
víctima just en el moment en què el déu Hades captura Prosèrpina. El conseqüència dels fets anteriors. I en l’últim tercet el poeta conclou el
marbre sembla cobrar vida ja que, en contemplar-lo, es pot apreciar la sonet posant èmfasi en el triomf de la bella protagonista.
musculatura tensa d’una figura que contrasta magistralment amb la
tendresa de la figura femenina. L’estructura mètrica correspon a la del sonet, format per dos quartets i
dos tercets. I els versos són decasíl·labs (deu síl·labes) amb rima ABBA
9.11. Vegeu marge superior. ABBA CDE CDE.
9.12. Poemes d’elogi, admiració de dames. Poemes morals i religiosos. 9.14. Resposta oberta.

Poemes humorístics, irònics o satírics.
9.15. a) V; b) V; c) F; d) V; e) F; f) V; g) F.
9.13. El sonet de Vicent Garcia és una al·legoria representada per una
dama anomenada Flora (símbol de la primavera i les flors), la deessa
397
IM
bloc 9
Logicomatemàtica Deduccions. 9.3, 9.15

Treball de l’expressió oral i escrita. 9.13, 9.14
Lingüística
Lectura amb entonació adequada i comprensiva. 9.5 a 9.9, 9.12
Naturalista Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar, comparar… 9.2, 9.10, 9.11
Utilització de diferents tècniques plàstiques. 9.1, 9.2
espaciovisual Activitats que requereixin orientació espacial. 9.1
Representació de situacions de manera visual. 9.1
Recerca d’informació. 9.4
Aprenentatge i treball cooperatiu. 9.4
INTERPERSONAL
Foment de l’escolta. 9.4
INTRAPERSONAL Manifestació de sentiments per mitjà de l’art. 9.10, 9.11
398
Notes…

399

Guia Català 3 ESO Completa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Català 3 ESO Completa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLENGUA CAtaLANA 3

El projecte de LLENGUA catalANA de barcanova

COmpetències bàsiques i intel·ligències múltiples

Introducció al nou currículum: competències, rúbriques i dianes · · · · · · · · · · · · 13

Competències de l’àmbit lingüístic · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 16

Les intel·ligències múltiples (IM) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 17

desenvolupament deL projecte

• els continguts clau de cada bloc,

• les solucions de totes les activitats,

Competències que desenvolupen

Solucions de les activitats

• Autoavaluació reflexiva: Faig balanç.

• Avaluació curricular: tres propostes Nom __________

en tres nivells de dificultat.

• Avaluació competencial, model PISA. un fragment:

• Activitats de reforç amb les solucions.

• Rúbriques i dianes per al portfoli de l’alumnat

i per elaborar-ne de noves.

• Graelles de control competencial.

LES COMPETÈNCIES BàSIQUES

L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura

Competències bàsiques generals

tableix el Departament d’Ensenyament en el document Com-

petències de l’àmbit lingüístic. Amb aquests ítems, o amb

altres que vosaltres mateixos proposeu, podeu elaborar rúbri-

ques per a altres activitats o treballs dels vostres alumnes.

Espai en què l’alumne

pot fer la seva ponderació

Espai en què l’alumne pot marcar

La representació de la diana és un cercle dividit:

• en cercles concèntrics en tres nivells, els quals determinaran la mí-

• en forma de formatgets, segons el nombre de descriptors de les

QUÈ SÓN LES IM?

2. RELLEVÀNCIA DE LES IM EN L’EDUCACIÓ I L’APRENENTATGE

3. COM S’ESTIMULEN LES INTEL·LIGÈNCIES?

4. LES IM EN ELS LLIBRES DE TEXT

intel·ligències tasques activitats

2.1, 2.2, 2.6, 2.9,

interpersonal Foment de l’escolta. 2.19, 2.31

1.9. b), c), e). 1.14. a) El peix gros es menja el petit.

1.32. L’alimentació saludable L’adolescència

1.43. Resposta oberta. 2) La dieta mediterrània tradicional es caracteritza pel consum

1.67 Correcció de les paraules que hagin de dur lletra majúscula. C5

1.71 Correcció de les frases afegint-hi els punts o punts suspensius. C5

Compleció de les frases amb la forma corresponent de l‘imperatiu del verb

Compleció de les frases amb la forma corresponent del present

Compleció de les frases amb la forma corresponent del condicional

1.47. a) Afirmació. / b) Pregunta. / c) Ordre. intensius, i l’entonació és variable i intensa.

intel·ligències tasques activitats

1.30, 1.45, 1.50,

Aprenentatge i treball cooperatiu. 1.16, 1.29

• Educació musical i artística.

Identificació de les personificacions del poema i resposta de preguntes

2.6 Compleció de frases identificant la mètrica del poema. C1 C3 C11

• Saber definir el concepte

• Saber que hi ha molts

• Elaborar un vocabulari bàsic

2.1. a) hivern. / b) tardor. / c) primavera. / d) estiu. 2.7. a) Condicional.

• Saber que la forma lo només

Reescriptura de les oracions, inserint la segona en la primera com a

2.68 Identificació dels vocatius i col·locació correcta de les comes.

Lectura atenta prèvia i preparació. Dictat i posterior correcció col·lectiva,

intel·ligències tasques activitats

2.1, 2.2, 2.6, 2.9,

• Avaluació curricular: tres propostes Nom __________

• Rúbriques i dianes per al portfoli de l’alumnat

• en cercles concèntrics en tres nivells, els quals determinaran la mí-

• en forma de formatgets, segons el nombre de descriptors de les

1.9. b), c), e). 1.14. a) El peix gros es menja el petit.

1.32. L’alimentació saludable L’adolescència

1.43. Resposta oberta. 2) La dieta mediterrània tradicional es caracteritza pel consum

1.47. a) Afirmació. / b) Pregunta. / c) Ordre. intensius, i l’entonació és variable i intensa.

• Educació musical i artística.

• Saber definir el concepte

• Saber que hi ha molts

• Elaborar un vocabulari bàsic

2.1. a) hivern. / b) tardor. / c) primavera. / d) estiu. 2.7. a) Condicional.

• Saber que la forma lo només

• Fer una sortida per veure

3.13. Carles: rancúnia, fanatisme, còlera. / Ferran: pietat, ponderació.

3.16. Resposta oberta. 3.22. Sòfocles. Edat antiga; literatura grecollatina.

• Saber usar la coma quan

3.46. a) Tu no t’has de preocupar de res. / b) La Neus s’ha de

3.47. a) La policia va haver de prohibir el pas. / b) Havíeu de

• Veure alguna pel·lícula

4.11. La llegenda medieval és la de Sant Jordi. Coincideixen en el fet 4.15. a) 3; b) 2; c) 1; d) 4.

• Saber identificar els prefixos

4.32. a) a-clarir. / b) anti-nuclear. / c) contra-restar. / d) a-profundir. /

4.58. a) ba-nya-dor; b) as-sas-si-nat; c) pas-sa-rel-la; d) re-vet-lla; –I vostè, que em pot ajudar?

4.65. a) Si jo volgués, podria aprovar. / b) Si tu volguessis, podries

• Veure alguna de les pel·lícules

5.33. Resposta orientativa (descripció): 5.37. S’assembla al doctor Frankenstein perquè també és un científic

5.43. Resposta oberta. d) Argumenta que, de la mateixa manera que es redueixen salaris,