Doncs em trobo reflexionant sobre la meravellosa travessia que hem

compartit al llarg dels anys... No és només el nombre d'espelmes al teu

pastís el que celebro, sinó la llum i la calidesa que has llançat sobre la

meva vida des del primer dia.

Recordo com, de petita, les teves històries teixien un món màgic al meu

voltant, i epa, que jurava que la cullera amb la que em donaves la sopa

era d'or!

Ai... Es que... Sent la narradora mestra de la meva infància, vas crear

contes que quina burrada... A cada paraula, a cada riure compartit,

forgem un llaç irrompible.

No hi ha comèdia que es compari amb la bellesa del teu somriure, i es que

tens una manera de riure molt contagiosa...

Els dies foscos, les teves abraçades han estat el meu refugi, i trobo històries

en cada somni en el que surts! Que hi fas allà...?!

La teva cuina sempre ha estat el meu refugi, ple d'aromes que desperten

records. Les teves receptes són més que plats deliciosos; són records

d'abraçades en forma de sopa calenta i afecte servit a cada plat. Cada

cop que segueixo una de les teves receptes, sento que continues guiant-me,

fins i tot quan la distància ens separa.

Als alts i baixos de la vida, la teva saviesa ha estat el meu far. Els teus

consells, com a joies petites de l'experiència, m'han guiat per camins

desconeguts. Has estat el meu confident, la meva consellera i, sobretot, la

meva amiga. Als teus ulls, trobo la saviesa de generacions, i es que ets

vella vella, oi!

Bueno, deixem les cursilades! Vés-te'n a corre que t'estàs engrassant. I

tranquil·la, que vaig darrere...