Matèria de Música Instruccions: Cal que omplis el teu nom i cognom, curs i classe.

prof.Luis Romo Tot seguit, caldrà que un cop feta l'activitat, caldrà que la imprimeixis,
sense guargar-la, ja que les dades no es guardarien.
Caldrà lliurar l'activitat al mateix control de l'unitat. Si tens problemes
per omplir o seleccionar els conceptes, imprimeix i fes-ho a mà. Sort!

0 *10/ 25=

Unitat1:
“La nostra primera música”
2n d'ESO

Casal dels Àngels

L'Hospitalet de Llobregat, 2017-18
1. Orígens de la música

Explicacions als textos i Pintures

• Barroc
Prehistòria i
Classicisme
L’Antiguitat
Edat Mitjana
Prehistòria i Antiguitat

• Renaixement
La música és Barroc
Romanticisme efímera
S. XX Classicisme
(desapareix
S. XXI quan
Edat Mitjana
Efímera
deixa de sonar). Increible
Prehistòria i Antiguitat

•Conjetura
Hipòtesis: NoRomanticismeRenaixement
sabem
Efímera S. XX
Fixcom sonava la música
S. XXI
Hipòtesi
Increible
Segur
1. Orígens de la música

Constants
Lluites entre
imperis.
Decadència
del imperi
Romà
Cristianisme:
Barroc
Nova religió
Budisme
que es
Classicisme
converteix en
Cristianisme
Edat Mitjana
la religió
Efímera
oficial del món
Increible
occidental Neix l’església
Element Islamisme
Prehistòria i Antiguitat catòlica. Tan
Unificador del
Renaixement poderosa com
món Romanticisme
la noblesa o
Occidental S. XX
S. XXI arsitocràcia
1. Orígens de la música

Burgesia
Església
Rei
Noblesa/Aristocràcia
Poble
Rei Noblesa
Burgesia
Ensorrament Edat Mitjana "conegudes" o "notables“
Església
Noblesa/Aristocràcia
de l’imperi Poble Aristocràcia
Romà (V al XV)
I-V d.C.
Rei
aristos, "millor" i kratein "domini"
IV-I a.C.
V-IX d.C.
V-XIV d.C.
L’edat XIV-XVII
mitjana o edat medieval és eld.C.
període
intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat
Burgesia
Clergat
Església/Clergat
antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen Noblesa/Aristocràcia
Poble
per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb Rei
la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final
al segle XV amb la caiguda de Constantinoble,
el 1453, o bé amb el descobriment
Burgesia Poble
Església/Clergat
Noblesa/Aristocràcia
d'Amèrica l'any 1492 Poble
 La cultura
Burgesia
medieval va
cultura
Església/Clergat
originar-se
Goliard
Joglar
entorn el Clergat
música
Noblesa/Aristocràcia
Poble
Rei
1. Orígens de la música…una mica més

• L'epitafi de Burgesia
Seikilos (Segle I)
cultura
Església/Clergat
És la composició musical
Goliard
Joglar
completa més antiga d'arreu
Kilos
del món, amb notació
música
Noblesa/Aristocràcia
musical. Poble
Rei
Va desaparèixer el 1922 durant
Saikalos
l'Holocaust d'Àsia Menor i,
Seikilos
més tard, es va trobar en un
jardí fent de suport a un test.
Actualment, es conserva en el
Museu Nacional de
Dinamarca.
2. Música vocal en la societat medieval

Religiosa:
Cant Gregorià
Burgesia
Sacra
Burgesia
Cant Gregorià
Església/Clergat
Cant Gregorià
Goliard
Església/Clergat
Joglar
Música Vocal Goliard
Joglar
Kilos
Joglars,Goliards,
Noblesa/Aristocràcia
Kilos
Poble
Noblesa/Aristocràcia
Poble
trobadors
Profana
No religiosa:
Profana
Rei
Rei
Sacra
Profana
Sacra
Burgesia
Saikalos
Saikalos
Seikilos
Cant Gregorià
Seikilos
Església/Clergat
Música de la
Trobador
Trobador
Goliard
Joglar
Cort
Kilos
Noblesa/Aristocràcia
Poble
Profana
Rei
Pregar Cantant: El Cant Gregorià

Cant Gregorià

Oració Cantada:
música sacra

Oració Cantada
S’escriuen amb
“a Capella” Interpretada pels
"A Capella" En Llatí “Neumes”, notes 3 estils
(sense
Burgesia "A Capella" monjos
Francès "A Capella" quadrades
Cant Gregorià
instruments)
Església/Clergat Llatí Burgesia
Goliard Sacra Cant Gregorià
Joglar Vernàcula Església/Clergat
Noblesa/Aristocràcia Goliard
Poble Joglar
Profana monjos Sil·làbic
Noblesa/Aristocràcia
Rei
Poble Neumàtic
Sacra
Seikilos Profana Melismàtic
Trobador Rei
Sacra
Seikilos
El naixement de les notes musicals

Monjo Benedictí
italià
Extreu les notes de
Guido
"A Capella" les primeres
d’Arezzo
Adán de San Víctor síl·labes d’un
Cant Gregorià S’inventa un Himne dedicat a St
(991/2 al 1950)
Església/Clergat Tetragrama: 4 línies Joan
sistema per
Goliard on es situen 6
memoritzar els
Guido d'Arezzo notes
Guillaume Doffay cants gregorians Més tard s’afegeix la
"A Capella"
Joglar
Adán de San Víctor
7 nota (Si) i la nota
Noblesa/Aristocràcia “Ut” passa a ser Do
Pedro el Venerable Cants Gregorians
Profana Església/Clergat
Rei Goliard
Sacra Guido d'Arezzo
Trobador Guillaume Doffay
Joglar
Noblesa/Aristocràcia
Pedro el Venerable
Profana
La música profana

Música profana

Amb Temàtica
Més senzilla que Llengües
acompanyament amoròsa o
la religiosa Vernàcules
instrumental històrica

Qui la fa?

Trobadors i
Joglars
"A Capella" trobairitz (origen Goliards
"A Capella"
Adán de San Víctor noble) Adán de San Víctor
Cant Gregorià Cant Gregorià
Església/Clergat Església/Clergat
Goliard Goliard
Guido d'Arezzo Guido d'Arezzo
Clergues vagabunds o
Condició
Guillaume Doffaymolt humil Músics i Poetes Guillaume Doffay
Joglar Joglarestudiants mendicants
Noblesa/Aristocràcia Noblesa/Aristocràcia
La música a la cort Trobadors i
trobairitz (origen noble)
"A Capella"
Burgesia
Cant Gregorià
Compositors,
Església/Clergat
Músics
Goliardi Poetes
Joglar
monjos
LlenguaNoblesa/Aristocràcia Cançoners,
VernàculaPoble
Sacra Temàtica recopilació de
(no llatí) Profana
"A Capella" cançons
Francès Rei
Vernàcula Sacra
Llatí Seikilos Amorós
català Trobador
“Amor cortès”
Francès Trobairitz
Occità Tractors
Exaltar la
dama o
cavaller

Poesia
amorosa i
eròtica

Anonimat de
la persona
estimada
 Llibre vermell de
Poble
Seikilos
Montserrat
Llibre Vermell
Llibre Verd
Llibre Groc
Llibreta Vermella
Còdex Vermell
Manuscrit trobat al
monestir de Montserrat.
(1399) és un còdex de
color Vermell

Recopilació de cants
Entreteniment dels Primera notació
anònims, profans i En Català i Llatí pelegrins coreogràica conservada
religiosos "A Capella"
Burgesia
El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans Cant Gregorià (423 x 310 mm), escrit a tota plana
proporcions
Església/Clergat
amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es
Goliard
troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària,
Joglar de què hom té notícia al món.
Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i
monjos
Noblesa/Aristocràcia
nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el segle XIV. Actualment es conserva a la
pelegrins
Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color
Poble
de la coberta de vellut vermell. Profana
 Arpa

Saltiri Pandero
Cordòfons
Aeròfons Percussió:
Cordòfons
Electròfons Rabec membranòfons
Aeròfons
Idiòfons
Membranòfons
Cordòfons
Electròfons
Tamborí
Micròfons
Viola de Idiòfons
Membranòfons
Roda Micròfons

Teules
Xeremia Percussió:
Arpa
Idiòfons
Carilló Carilló
Aeròfons
Aeròfons Cornamusa Carraca o Teules
Cornamusa
Cordòfons
Flabiol
Electròfons
Orgue de mà
Idiòfons
Membranòfons
Orgue de Pandero
Ràbec
Micròfons mà Saltiri
 Cornamusa
Arpa
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Xerimia
Arpa de mà
Orgue
Carilló
Pandero
Carraca o Teules
Ràbec
Cornamusa
Saltiri
Flabiol
Viola de Roda
Cornamusa
Orgue de mà
Xerimia
Arpa
Pandero
Carilló
Ràbec o Teules
Carraca
Saltiri
Cornamusa
Viola de Roda
Flabiol
Arpa
Orgue
Arpa
Xerimiade mà
Carilló
Pandero
Carraca
Ràbec o Teules
Cornamusa
Saltiri
Flabiol
Viola de Roda
Orgue
Xerimiade mà
Pandero
Ràbec
Saltiri
Viola de Roda
Xerimia
Arpa
Arpa
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
ArpaCarilló
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Orgue de mà
Pandero
Ràbec
Saltiri
Viola de Roda
Xerimia
Cornamusa
Arpa
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Orgue de mà
Pandero
Ràbec
Saltiri
Viola de Roda
Xerimia
 Orgue de Mà
Arpa
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Orgue de mà
Pandero
Ràbec
Saltiri
Viola de Roda
Xerimia
 Pandero
Arpa
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Orgue de mà
Pandero
Viola de Roda
Arpa
Carilló
 Xerimia
Arpa
Carilló
 Carraca o
Arpa
Carilló
Teules
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Orgue de mà
Pandero
ArpaRabec
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol
Orgue de mà
Pandero
Ràbec
Saltiri
Viola de Roda
Xerimia
Arpa Saltiri
Carilló
Arpa Flabiol
Carilló
Carraca o Teules
Cornamusa
Flabiol

Pandero o
Orgue de mà
Pandero
Ràbec
Tamborí
Saltiri
Viola de Roda
Xerimia
4. Els tipus d'escales i els modes

Escala Musical

Succeció de 7 notes
ordenades

Llibreta Vermella
Còdex Vermell
Tònica
Dominant
1ª= Tònica N’hi han Tons i
Sensible
Semitons (entre notes Major i Menors
Tònica
Dóna nom a l’escala que tenen la “i”) Dominant
Sensible
Major i Menor
 Existien 8
Modes
Gregorians Comencen i
acaben amb la
“finalis”

WQ
Edat Mitjana
Trocaic
Monodia
Polifonia
Polinèsia

QW
Combinació Polisèmia
Mono
Modes Rítmics entre Llargues i Làmbic
Monotria
Monodia
Breus Polifonia

Dàctil
Tònica WQQ
Trocaic
Làmbic
Dàctil
Tricaic
5. Les textures medievals

Una única línia

Monodia
Monodia melòdica o a
Polifonia l’uníson
Textura medieval: Polinèsia
Polisèmia
La forma de combinar Mono Moviment
les diferents línies Monotria
paral·lel
melòdiques d’una
composició
Diverses línies Amb Bordó (una
Polifonia
Monodia melòdiques era estàtica)
Polifonia

Moviment
contrari
El vostre esforç es
veurà
recompensat
Luis Romo Vivancos