Roger Vallès Ferrer

Activitat Física per a Persones amb Discapacitat o Malalties Mentals

TASCA 3: XERRADA DISCAPACITAT FÍSICA - JOAN

“HEM DE DONAR GRÀCIES PER CADA DIA RESPIRAR”

Aquest passat dilluns 18 de març a l’assignatura d’activitat física per a persones amb
discapacitat o malalties mentals va assistir a realitzar una xerrada una gran persona amb un
gran sentit de l’humor i amb moltíssima energia per fer tot allò que l’apassiona. Aquesta
persona era el Joan. Aquest va iniciar la classe de la millor manera possible, expressant el
que el fa moure i viure actualment, el motor i l’olor de gasolina, a través d’una exhibició de
diferents derrapades amb el seu company de vida, el kart cross. A partir d’aquella
presentació, ja vaig saber que el Joan era un home amb una gran personalitat i amb un gran
caràcter actiu i motivador.

En Joan és una persona amb una discapacitat física motòrica, ja que la seva discapacitat
física afecta la seva capacitat de moviment, a causa de l’amputació del braç i la cama
esquerra per sota del colze i el genoll (Molas, 2024). A més a més, la seva mà dreta té una
gran part d'invalidesa. La causa d’aquesta discapacitat motòrica va ser un accident laboral.
Ell ens explica que tot va passar quan ell era jove i treballava com electricista en una
empresa, quan un dia ell va rebre l’ordre de realitzar una feina en una línia d’alta tensió
juntament amb el seu company de feina. Aquesta tasca comportava un gran risc d’accident,
però com tothom sap, aquella època no es tenia gaire en compte els riscos laborals, sino la
feina feta i acabada. Per una mala gestió de feina i de personal, en Joan li va tocar
realitzar-la i a partir d’aquell moment, la seva vida va canviar completament. En Joan explica
que sorprenentment, només se'n recorda de cridar de dolor i, posteriorment estar ja a
l’hospital ingressat d'urgència. En un principi, les amputacions que pateix actualment no van
ser realitzades pels metges, però a causa d’un gran dolor i de la possibilitat de no
sobreviure, els metges i en Joan van estar obligats de realitzar-les per ajudar que en Joan
visques de la millor manera possible. Dic també en Joan perquè, ell en aquell moment
estava disposat a fer el que sigui per seguir vivint i gaudint de la seva vida amb les persones
que estimava. Van ser 8 mesos de recuperació a l’hospital, uns mesos molt durs pel Joan, a
causa de la gran quantitat d’operacions a realitzar i per viure una vida totalment diferent
respecte a la gran vida activa que duia. Encara així, ell en tot moment dona gràcies a la
feina que van fer des de l’hospital i fins i tot, arribar a dir que aquell accident va provocar
que pogués gaudir d’una millor manera la resta de la seva vida.
En Joan explica que la seva adolescència va ser una gran època en la seva vida, ja que
gràcies a la figura del seu pare, va descobrir l’esport del motor i com ell diu “l’olor de
gasolina”. Gràcies a la poca normativa de trànsit que hi havia abans, en Joan ens explica
que tota la seva adolescència va anar de la mà amb tot allò que comportava la velocitat,
competint en curses de categories diferents. Però, tothom creix i ell va arribar el punt de
sacrificar algunes d’aquestes sortides d’oci per la feina laboral, fins s un punt de monotonia
en la seva vida quotidiana. De cop i volta la seva vida va canviar completament. Com he
comentat anterior, ell diu que gràcies a l’accident, ell ha pogut dedicar-se completament a
realitzar allò que el fa feliç, l’esport i el motor. Aquesta activitat que abans era d’oci, fa molts
anys és la seva vida juntament amb l’esport, aconseguint competir amb una gran quantitat
de competicions d’arreu del mon, a través del kart cross. Com comenta Kim et al. (2016),
l’oci té un gran potencial per millorar els nivells d'autoestima, inclusió social i satisfacció vital
de les persones amb una discapacitat i en aquest cas en Joan gràcies a l’esport i l’oci,
actualment és una persona molt feliç fent 100 piscines, 1 hora de força i 2 hores de bici
diàries!

Per acabar, m’agradaria parlar de la visió del Joan sobre la seva discapacitat i la del seu
entorn familiar i social. Ell parla de donar gràcies sempre per cada dia respirar i, per tant és
una persona que valora molt la seva vida, donant molta importància a tot el que pot realitzar
en un present, sense pensar amb el que passarà demà. També, ell ha tingut una gran sort
de poder viure aquesta experiència amb un gran i respectuós entorn familiar, el qual en tot
moment li han proporcionat una companya constant i de total suport per arribar a ser el que
avui en dia es en Joan, una gran persona i esportista.

BIBLIOGRAFIA
Barquinero, A., Mata, N. C., i Pestana, J. V. (2021). El ocio como promotor de la autoestima
de personas con discapacidad: una revisión sistemática. Ocio y educación:
experiencias, innovación y transferencia, 261-277.

Molas, J (2024). Persones amb diversitat funcional [Apunts acadèmics]. Uvic-UCCMoodle.